Contacta amb nosaltres
Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
08980 Sant Feliu de Llobregat

cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
08980 Sant Feliu de Llobregat

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis segons un perfil elaborat a partir dels vostres hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Per a més informació consulteu la política de cookies. Podeu acceptar totes les cookies prement el botó "Acceptar", rebutjar-ne l’ús prement el botó "Rebutjar" i configurar-les prement el botó "Configurar".
AcceptarConfigurarRebutjarÉs possible que sol·licitem que s'estableixin galetes al vostre dispositiu. Utilitzem cookies per informar-nos quan visiteu els nostres llocs web, com interactueu amb nosaltres, per enriquir la vostra experiència d'usuari i per personalitzar la vostra relació amb el nostre lloc web.
Feu clic als diferents encapçalaments de categoria per saber-ne més. També podeu canviar algunes de les vostres preferències. Tingueu en compte que bloquejar alguns tipus de cookies pot afectar la vostra experiència als nostres llocs web i els serveis que podem oferir.
Aquestes galetes són estrictament necessàries per oferir-vos els serveis disponibles a través del nostre lloc web i per utilitzar algunes de les seves característiques.
Com que aquestes galetes són estrictament necessàries per oferir-vos el lloc web, rebutjar-les afectarà el funcionament del nostre lloc. Sempre podeu bloquejar o eliminar les galetes canviant la configuració del vostre navegador i forçant el bloqueig de totes les galetes d'aquest lloc web. Però això sempre us demanarà que accepteu o rebutgeu les galetes quan torneu a visitar el nostre lloc.
Respectem totalment si voleu rebutjar les galetes, però per evitar demanar-vos-ho una i altra vegada, permeteu-nos emmagatzemar una galeta per això. Podeu desactivar-vos en qualsevol moment o optar per altres galetes per obtenir una millor experiència. Si rebutgeu les galetes, eliminarem totes les galetes establertes al nostre domini.
Us proporcionem una llista de galetes emmagatzemades al vostre ordinador al nostre domini perquè pugueu comprovar què hem emmagatzemat. Per motius de seguretat no podem mostrar ni modificar les galetes d'altres dominis. Podeu comprovar-ho a la configuració de seguretat del vostre navegador.
Aquestes galetes recullen informació que s'utilitza de forma agregada per ajudar-nos a entendre com s'està utilitzant el nostre lloc web o l'eficàcia de les nostres campanyes de màrqueting, o per ajudar-nos a personalitzar el nostre lloc web i l'aplicació per millorar la vostra experiència.
Si no voleu que fem un seguiment de la vostra visita al nostre lloc, podeu desactivar el seguiment al vostre navegador aquí:
També fem servir diferents serveis externs, com ara Google Webfonts, Google Maps i proveïdors de vídeo externs. Com que aquests proveïdors poden recopilar dades personals com la vostra adreça IP, us permetem bloquejar-les aquí. Tingueu en compte que això podria reduir en gran mesura la funcionalitat i l'aspecte del nostre lloc. Els canvis tindran efecte un cop torneu a carregar la pàgina.
Configuració de Google Webfonts:
Configuració de Google Maps:
Configuració de Google reCaptcha:
Embeds de Vimeo i Youtube:
Per a més informació consulteu la política de cookies.



Assistim a la presentació del llibre llibre ‘Qui és qui al Baix Llobregat’ 2023-2024
/by HelenaEl passat dia 22 de gener Genoveva Català i Esther Hachuel van assistir a la presentació del llibre Qui és qui al Baix Llobregat 2023-2027, que edita l’empresa de continguts informatius BCN Content Factory a través de Next Llobregat, la seva capçalera del Baix Llobregat i l’Hospitalet.
Es tracta d’una obra col·lectiva feta per periodistes i especialistes que permet obtenir una visió de qui són les persones i les entitats que més influeixen en la vida quotidiana del Baix Llobregat i de l’Hospitalet. L’equip de redactors ha estat format per Joan Carles Valero, Patti Elias, Jesús A. Vila, Esther Hachuel, Carles Fanlo, Ana Basanta, Lorena Martín i Glòria Escrig.
L’acte va comptar amb la participació del president de BCN Content Factory, Joan Carles Valero, i de tres de les persones que hi han escrit articles: Jesús Vila, Patty Elías i Ana Basanta. El tancament va anar a càrrec de la presidenta del Consell Comarcal, Eva M. Martínez i de la presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret.
La sala del Consell Comarcal es va omplir de representants del món polític i institucional, del mon sindical i de l’associacionisme cultural.
El llibre es distribueix a través de la Vanguardia digital i es pot consultar en línia o be descarregar en pdf a www.quiesquialbaix.com. També es pot comprar la versió impresa escrivint al correu electrònic coordinacion@bcncontentfactory.com.
Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat
/by HelenaDijous 22 de febrer de 2024
A les 10 h
A la seu del CECBLL (C.C. Mas Lluí – C/Estelí, 10. San Feliu de Llobregat)
(Properament podrem afegir més informació)
Grup de Recerques Històriques de Castelldefels
/by HelenaEl Grup de Recerques Històriques de Castelldefels va ser fundat el 2000 amb l’objectiu de fomentar el coneixement de la història de Castelldefels, i vetllar per la conservació del patrimoni.
S’han publicat més de vint-i-cinc llibres. Una desena conformen la col·lecció “Imatges de Castelldefels”. Altres obres s’han concebut com a guies del patrimoni arquitectònic local modern, amb l’estudi sobre el Pont de la Corredora Mestra, de Marc Clemente Armelles; o contemporani, amb l’obra de Carla López Arnau. S’han presentat obres de ficció inspirades en personatges històrics locals, en trilogia de Pep Solé. S’han editat anecdotaris; estudis sobre els Brigadistes Internacionals a la ciutat, d’Alfonso López Borgoñoz; obres sobre la riquesa artística de creadors plàstics amb petja a la localitat; monografies sobre urbanisme…
Com a “projecte estrella”: la col·laboració amb el treball arqueològic de Joan Daura i Montse Sanz, al jaciment de la Cova del Rinoceront, des del 2002, fent costat al Grup de Recerca del Quaternari (UB). Amb el CECBLL, s’organitzà la Primera Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, el 27 d’octubre de 2007, a Castelldefels. El juliol de l’any 2008, l’entitat reclamà la revisió del Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Castelldefels, amb la proposta concreta per a incorporar nous elements. Es va abordar la recuperació del llegat filmogràfic local. Es van digitalitzar pel·lícules, majoritàriament de 8 mm i súper-8. El juny de 2012 es van fer les dues primeres projeccions públiques de material recuperat.
La reivindicació més forta es relaciona amb la desaparició, a finals del 2009, del pontarró de la Corredora Mestra, del XVIII. D’ençà el seu desmantellament s’ha mantingut un treball tenaç, fonamentat i ferm amb nombrosos escrits i intervencions en plens municipals de diverses legislatures. El projecte de restitució, elaborat i pressupostat per Diputació de Barcelona, encara no s’ha materialitzat.
Des del 2008 es treballa, de manera coordinada amb la resta de centres d’estudi locals que comparteixen l’àmbit d’una antiga baronia. GREHIC coopera a les anuals Trobades de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. L’any 2023 organitza l’esdeveniment, el 21 d’octubre.
Església de Santa Maria de Cervelló i les tombes antropomorfes
/by HelenaAvui parlem d’una joia del romànic. Una petita església situada en el terme municipal de Cervelló exponent del romànic primerenc català. Està documentada des del segle X d. C. i més concretament a l’any 904. Em refereixo a Santa Maria de Cervelló.
Com passa sovint amb l’arquitectura secular, l’església és d’origen romànic, però te diverses refaccions al llarg del temps que ocasionen una superposició d’estils que no li han pas restat bellesa. Així, el portal d’accés te un aire clarament renaixentista, amb sengles columnes a banda i banda de la porta d’entrada rematades en la part superior per un frontó d’estil clàssic. També s’aprecia la incorporació tardana de capelles que han alterat la volumetria de l’edifici.
A l’interior trobem unes sorprenents pintures polícromes de marcat caràcter barroc amb origen al segle XVIII. Estan pintades sobre una capa de guix, aspecte que els dona una certa fragilitat.
Però el seu caràcter romànic és innegable per la senzillesa de la seva arquitectura i per la presència d’elements propis d’aquest estil en la seva etapa inicial, com ara els arcs de mig punt o les bandes llombardes, que són les alineacions d’arcs cecs que recorren la façana.
Menció a part mereix la pedra rogenca emprada en la seva construcció, que li dona un caràcter ben especial i l’aproxima a la natura, ja que és la pedra natural de la zona, alhora que la contrasta amb el verd de l’entorn.
Val a dir que el Baix Llobregat és ric en romànic primerenc i que són molts els elements arquitectònics que pertanyen a aquest moment. Per be que són edificis petits en la major part dels casos, allunyats dels estils monumentals, no hem de pensar que estan mancats de valor històric. Ans al contrari és potser l’únic lloc de Catalunya on es pot documentar àmpliament aquest art romànic inicial.
Els entorns de l’església són de gran valor cultural i natural. Prop hi trobem el Mas Pitarra, en molt mal estat de conservació. Es tracta d’una antiga masia que havia allotjat la rectoria de Sant Esteve de Cervelló i que a finals del segle XIX va ser residència de l’escriptor Frederic Soler Hubert, més conegut com Serafí Pitarra.
I encara prop hi trobem unes espectaculars tombes antropomorfes, és a dir, que tenien la forma del cos humà. Estan excavades a la roca. Se’n conserven algunes, però segurament formen part d’una necròpoli més gran que podem situar en el segle IX.
Podeu anar a veure les tombes per compte propi, ja que estan a l’aire lliure. Però si podeu contactar amb el Grup de Recerques de Cervelló rebreu una explicació que aportarà valor a la visita.
Pel que fa a l’església, l’associació Segle Nou s’ocupa d’obrir-la al públic el segon diumenge de cada mes d’11 a 13 h. Ara bé, l’Ajuntament i sobretot l’Associació Segle Nou hi fan activitats de forma regular que permeten gaudir doblement d’aquest espai patrimonial i del seu entorn. Especialment recomanable els concerts del Festival d’Estiu que organitza Segle Nou.
Més informació:
Ajuntament de Cervelló:
https://www.cervello.cat/coneix-cervello/turisme/llocs-dinteres/esglesia-de-santa-maria-de-cervello.html
https://www.cervello.cat/coneix-cervello/turisme/llocs-dinteres/tombes-antropomorfes-de-santa-maria-de-cervello.html
Turisme Baix Llobregat:
https://www.turismebaixllobregat.com/ca/organitzat/cultura/esglesia-de-santa-maria-de-cervello
Viquipèdia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Cervell%C3%B3
Associació Segle Nou
https://www.instagram.com/seglenou/
Grup de Recerques de Cervelló
https://recercacervello.cervemakers.com/
Esther Hachuel
Acte de presentació de l’exposició itinerant “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Cívil”
/by HelenaClica a l’imatge per veure-la en màxima resolusió
Ens plau convidar-vos a l’Acte de presentació de l’Exposició itinerant: “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya”, que tindrà lloc el pròxim 7 de febrer de 2024 a les 19:00 h al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat.
“On són?” Aquesta és la pregunta que es fan milers de persones respecte dels seus familiars morts durant la Guerra Civil espanyola. Assassinats a la rereguarda, afusellats per la dictadura franquista o, principalment, morts al front o en un hospital. De la majoria, mai no se n’ha conegut el lloc d’enterrament.
Aquesta mostra està pensada per donar a conèixer a la ciutadania què està fent la Generalitat de Catalunya respecte a les fosses comunes i què ha fet amb anterioritat. S’hi destaquen també les exhumacions que va iniciar la Generalitat republicana durant la mateixa Guerra Civil. Així mateix, informa dels resultats d’aquestes actuacions i posa tres exemples de famílies que cerquen o han cercat i localitzat el seu familiar desaparegut durant la guerra.
Alhora, és un homenatge i un reconeixement a les persones que tenen familiars no localitzats. A l’exposició es pot veure com es fa la recerca d’un desaparegut, com s’exhuma una fossa comuna i què succeeix amb les restes que s’identifiquen i amb aquelles que no poden ser identificades. Consta de sis àmbits que tenen com a eix central les fosses comunes, els desapareguts i les famílies.
Font: Gencat
Roda de premsa del 50è aniversari del CECBLL
/by HelenaDimarts 13 de febrer de 2024
A les 9:30 h
A la seu del CECBLL (C.C. Mas Lluí – C/Estelí, 10. San Feliu de Llobregat)
(Properament podrem afegir més informació)
Celebració “50 anys compartint cultura”
/by HelenaEns plau convidar-vos a l’acte inaugural de 50è aniversari del CECBLL.
Compartirem un reconeixement als socis fundadors i a les primeres persones associades.
Presentarem el llibre Contes del Baix Llobregat, escrit per Rafael Bellido i il·lustrat per Joana Llordella, amb l’exposició dels dibuixos originals.
Per acabar farem un sopar a peu dret.
Tot això serà el divendres 16 de febrer de 2024, a les 20 h a la seu del CECBLL (c/Estelí, 10. Sant Feliu de Llobregat)
Es prega confirmació d’assistència al correu cecbll@llobregat.info o al telèfon 93 666 35 27.
Exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya”
/by HelenaClica a la fotografia per veure-la en màxima resolució
️️Del 7 de febrer al 15 de març de 2024
A la seu del CECBLL (C/Estelí, 10. Sant Feliu de Llobregat)
Horari de l’exposició: De dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 21 h
“On són?” Aquesta és la pregunta que es fan milers de persones respecte dels seus familiars morts durant la Guerra Civil espanyola. Assassinats a la rereguarda, afusellats per la dictadura franquista o, principalment, morts al front o en un hospital. De la majoria, mai no se n’ha conegut el lloc d’enterrament.
Aquesta mostra està pensada per donar a conèixer a la ciutadania què està fent la Generalitat de Catalunya respecte a les fosses comunes i què ha fet amb anterioritat. S’hi destaquen també les exhumacions que va iniciar la Generalitat republicana durant la mateixa Guerra Civil. Així mateix, informa dels resultats d’aquestes actuacions i posa tres exemples de famílies que cerquen o han cercat i localitzat el seu familiar desaparegut durant la guerra.
Alhora, és un homenatge i un reconeixement a les persones que tenen familiars no localitzats. A l’exposició es pot veure com es fa la recerca d’un desaparegut, com s’exhuma una fossa comuna i què succeeix amb les restes que s’identifiquen i amb aquelles que no poden ser identificades. Consta de sis àmbits que tenen com a eix central les fosses comunes, els desapareguts i les famílies.
Font: Gencat
Exposició de les il·lustracions de Joana Llordella pel llibre ‘Contes del Baix Llobregat’
/by Helena️️A partir del 16 de febrer
A la seu del CECBLL (C/Estelí, 10. Sant Feliu de Llobregat)
Horari de l’exposició: De dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 21 h
Presentació del llibre “Teixint solidaritats al Baix Llobregat. Història, realitat i perspectives cooperatives (1900-2023)”
/by HelenaFes “click” al cartell per veure’l en màxima resolució
Ens fa molta il·lusió poder anunciar-vos la presentació d’aquest llibre que recull la 12a Convocatòria de Recerca Col·lectiva del Baix Llobregat, que ha estat dirigida pel professor Josep Lluís Martínez-González.
La presentació està enmarcada dins del projecte del projecte de la Comunalitat de Sant Feliu de Llobregat, un programa que té com a objectiu crear nous projectes econòmics que, des de l’autoorganització, puguin donar resposta a necessitats col·lectives i contribuir al desenvolupament local, a partir de l’impuls i l’enfortiment dels béns comuns i de les iniciatives basades en la cooperació i el suport mutu.
L’acte està coorganitzat amb MTK Space, la presentació es farà a la seva seu que es troba al Polígon Industrial Matacàs (c/Anselm Clavé núm. 17, nau 15, de Sant Feliu de Llobregat).
Imagineu la Terra tota sempre en pau (Editorial de desembre de 2023)
/by HelenaEl 23 de novembre del 2024 farà 50 anys que la suma de voluntats diverses i el compromís dels diferents sectors feia nàixer el CECBLL, associació que ha reeixit gràcies a la constància del voluntariat social i al coratge i dedicació del nostre equip professional. Vam sorgir a les acaballes de la dictadura franquista i hem transitat per la història estudiant-la, coneixent-la, difonent-la i procurant contribuir a majors cotes de justícia social i de benestar col·lectiu en un clima de pau i llibertat.
Aquest any 2023 hem continuat treballant i assolint els nostres objectius i projectes d’activitats, l’any passat quan ens rebia una de les institucions que ens dóna suport, l’autoritat que ens va atendre, digué: “quin goig d’entitat compliu fidelment allò pel què us hem donat suport”. Aquesta és una afirmació que, recordo amb gratitud i sovint comento amb orgull. La manera de treballar del Centre és avaluar la feina feta durant un any i programar l’activitat del següent. Aquesta planificació permet concórrer a totes les línies d’ajuts i subvencions que les administracions brinden com eines de suport a la cultura i al coneixement. Vull afirmar i reconèixer que tot això és possible gràcies a l’excel·lent equip professional de l’ entitat i a la xarxa de persones voluntàries que brinden el seu saber a la comunitat. La programació és imprescindible, tot i que sempre hi ha espai per acollir noves iniciatives.
En anys alterns programem diferents tipologies d’activitats. Enguany els projectes del cicle anual que hem organitzat han estat: la 8ª Jornada de Paisatges Contemporanis, la 8ª Trobada d’Entitats d’Estudis, la 3ª Escola d’Estiu i la 12ª Jornada del Patrimoni.
Donom continuïtat cada any a la recerca, enguany ha conclòs la recerca col·lectiva sobre cooperativisme i n’hem editat dels seus fruïts . Seguim treballant en altres projectes de recerca com la recerca sobre persones repressaliades del Baix Llobregat nord i hem iniciat una recerca que permetrà formular un itinerari sobre el Canal de la Dreta del Llobregat .
La implicació que tenim en l’activitat de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat ha estat intensa i una vegada més hem participat en les activitats que cíclicament acull la comarca en aquest matèria. Cal ressaltar que una de les recerques col·lectives de gran envergadura que fem és la recerca sobre Exili i Deportació, possiblement l’any vinent podrem concloure’n els treballs, aquest any continua la feina i les persones recercadores han seguit compartint coneixements ens una Jornada específica celebrada a Esparreguera.
Edicions del Llobregat, el nostre segell editorial han donat llum a publicacions pròpies com: el número 26 de Materials del Llobregat sobre El futur de les energies renovables al Baix Llobregat i altres escrits; La Colònia Güell des de dins. història, memòria, opinió; Teixint solidaritats al Baix Llobregat. història, realitat i perspectives cooperatives; 30 contes, 30 dibuixos, 30 municipis; Persones, valors i xarxes: els Premis de Reconeixement CECBLLC 1999-2022.
La producció de coneixement i la difusió són activitats que es retroalimenten i això ens permet un contacte permanent arreu dels municipis de la comarca, presentant publicacions i interactuant amb la xarxa associativa i cultural.
El nostre compromís amb la cultura també és un compromís actiu amb la gestió d’equipaments com el Centre Cívic Mas Lluí a Sant Feliu de Llobregat i amb les visites de caps de setmana del Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera. Tot això entre moltes altres activitats com els itineraris locals i la intensa cooperació i interacció amb el conjunt del teixit associatiu comarcal. Fem xarxa, volem contribuir a cercar noves formes de recuperació econòmica i de cohesió social basada en la solidaritat i l’ajuda mútua.
Des de la proximitat d’un treball associatiu i cultural d’un Centre com el nostre observem astorades com en aquests moments emergeixen amb força actituds i projectes feixistes que hom creia superats, la normalitat de la vida a la comarca i l’afany d’aconseguir altes cotes de justícia social i ambiental, no ens situa al marge del esdeveniments socials i polítics d’arreu del mon. En aquest context vivim amb angoixa els persistents conflictes bèl·lics com el d’Ucraïna i el terrible genocidi del poble palestí i és llavors quan ens venen al cap alguns versos de la cançó Imagine del malaguanyat John Lennon
“Doncs ara imagineu-vos
que no hi ha cap estat
pel qual morir o matar-se,
ni déus que cridin sang.
Imagineu la terra
tota sempre en pau…”
Sembla que clamar pel pacifisme sigui una ingenuïtat , davant de la realitat de la guerra. Avui dia hom intenta parlar de guerra justa i en el seu nom, es justifiquen les morts i la destrucció. La fatalitat ens porta que en rememorar el Nadal ens situem en uns indrets on l’assassinat de criatures sigui el pa de cada dia i, no volem , ni ens resignem al constant bombardeig de la població palestina de la Franja de Gaza. Des del 7 d’octubre han estats assassinades més de 11.000 persones, entre elles més de 4.6000 nens i nenes. Save the Children denuncia que hi ha hagut més morts infantils a la Franja de Gaza aquest últim mes que a tot el món des del 2019. Segons aquesta organització, un nen mort cada 10 minuts a Gaza.
En aquest context tant contradictori ens acomiadem d’un 2023 productiu i engrescador pel que fa a l’activitat del Centre d’Estudis i amb una visió positiva i esperançadora pel que fa al nostre entorn més immediat i en canvi amb una profunda tristesa en constatar la dificultat de fer possible allò que ens cantava John Lennon “imagineu la terra tota sempre en pau”.
La Tartana de Can Bofill i la Mare de Déu del Remei
/by HelenaEl passat 8 d’octubre vam organitzar una jornada de portes obertes al projecte de la “Tartana de Can Bofill”. Després de quatre anys navegant per la foscor dels laberints administratius arrenca el projecte, i volíem celebrar-ho i compartir-ho. Celebrar la fi d’un tràmit administratiu? Una mica si. Difícil d’explicar en un context polític i social favorable. Trist, però es així.
Unes tres-centes companyes i amics vam decidir compartir tallers, xerrada, visita a la masia, dinar agroecològic i concerts en un dia d’aquells que et posen les piles.
I curiositats de la vida, el 8 d’octubre és la Mare de Deu del Remei. La cosa te la seva gràcia perquè potser la verge del Remei ens ha fet més costat del que ens pensàvem. Ben mirat, això del remei és com allò del got mig ple o mig buit. Les coses tenen remei o no en tenen, i les que sembla que no, es poden acabar remeiant. I a l’inrevés.
Com quan després de 15 anys de fer de masovers i de pagesos de la PACA (una experiència singular de corresponsabilitat entre productors i consumidores, que funciona a partir de circuïts curts, producció agroecològica, no intermediació i presa de decisions de manera assembleària), els propietaris van dir-nos que posaven la masia i la finca a la venda. De cop i volta ens quedàvem sense casa, sense feina i sense il.lusions.
Semblava que la cosa no tenia remei però amb un grup d’amics boigos vam plantejar la possibilitat de comprar Can Bofill per realitzar un projecte agroecològic i de cooperativa d’habitatges en cessió d’us (La Tartana). Sense un duro, teníem clar el que volíem i que no volíem aconseguir finançament a partir de les entitats financeres convencionals. Així vam anar a petar a la COOP57, una cooperativa de finances ètiques i solidaries.
Inicialment la proposta els va semblar fora del seu àmbit d’actuació. Seguíem sense remei. Però després de varies reunions, alguns debats, una roda de xerrades per tot Catalunya cercant suport social al projecte, la COOP57 va comprar Can Bofill iniciant una línia de treball anomenada «sol comunitari». Així, Can Bofill va esdevenir una finca de propietat col.lectiva.
Havíem trobat un remei però seguien els nostres maldecaps. Projecte de reforma, aprovació del PEPHA, del PEPNAT, retards, conflictes interns, explota el grup,…La cosa sembla que no te remei però amb energia renovada comencem a executar el projecte de la Tartana.
Intentem posar remei en la lluita contra l’abandonament de l’activitat productiva de les masies de Collserola (els darrers 60 anys s’ha perdut un 72% de la superfície agrícola).. Hem tret Can Bofill del mercat especulatiu i construïm una infraestructura productiva amb criteris agroecològics.
No té remei la nostra aposta per un projecte agrícola, ramader i forestal. Mantenir i potenciar l’activitat del sector primari es central i prioritària. L’accés a la terra queda garantit i això repercuteix positivament en la viabilitat dels projectes.
Remeiem l’accés a l’habitatge amb una solució col.lectiva: la cooperativa d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que garanteix el dret a l’habitatge a un preu assequible i promou un model col.lectiu que permet desenvolupar projectes de convivència, socials, participatius i solidaris.
Aportem remeis a la precarietat i a la viabilitat dels projectes apostant per la corresponsabilitat entre la producció i el consum, establint nous rols i generant nous espais de decisió, com fa temps que realitza la PACA.
Treballarem per a que Can Bofill sigui un espai de trobada, reflexió i acció pels col.lectius socials del Baix Llobregat i, en general, pels col.lectius que treballen en el món de l’agroecologia.
Cansades però motivades i amb moltes ganes enfilem aquesta nova fase del projecte , convençudes de la força transformadora de l’acció col.lectiva. Des de la nostra ruralitat metropolitana, ens refermem en l’objectiu de produir aliments, gestionar Can Bofill amb criteris agroecològics i impulsar la cooperativa d’habitatge en cessió d’us com alternativa a l’habitatge. Seguirem buscant remei a allò que sembla que no en té.
Visca la Mare de Deu del Remei, per fer-nos costat, tot i que ens sentim poc devotes de la verge i molt més remeieres, per allò de bruixes, putes i boges.
Salut des de l’alta muntanya del Baix Llobregat.
Toni Ejarque
Pagès
La Tartana de Can Bofill
P.D. M’agradaria recordar a la Gemma Tribó, de la que vaig ser alumne, i enviar una abraçada al Carles, les seves filles i les seves companyes del Centre d’Estudis.
Finalitza la campanya de mecenatge pel llibre ‘Contes del Baix Llobregat’
/by HelenaVolem expressar el nostre agraïment a totes les persones que ens han ajudat amb un donatiu a fer possible el llibre del 50è aniversari del CECBLL. Es tracta d’un recull de contes escrits per Rafael Bellido Cárdenas i il·lustrat per Joana Llordella Zamora amb pròleg de Carmen Romero. El llibre es titula Contes del Baix Llobregat i regala una història inventada i un dibuix a cada una de les trenta ciutats que conformen la comarca. Una bonica forma de celebrar els 50 anys sense perdre de vista el territori i tot el seu potencial.
Aquesta ha estat la primera vegada que el Centre ha fet una campanya pròpia de micromecenatge. I estem molt agraïts per tots els suports rebuts.
Una entitat cultural com ho és el Centre d’Estudis Comarcals necessita, per dur a terme la seva tasca, el suport de les persones, de les institucions i de les empreses. Sense la concurrència de tothom res no seria possible.
Aquesta campanya de mecenatge ha posat de manifest que tenim un gran suport per part de la societat baixllobregatina i de les seves institucions locals i supralocals. Però ha palès les dificultats que tenim per arribar al món empresarial, que no se sent interpel·lat.
La cultura és preuada per tothom. Ningú no s’atreviria a menystenir-la o a renegar-ne. Però igual que passa amb la ciència, no és fàcil aconseguir la col·laboració, la complicitat i el compromís del sector empresarial, que és també imprescindible.
El Baix Llobregat és un territori ric en teixit cultural i ho és també en teixit empresarial, tant en l’àmbit de la indústria com en el dels serveis. Hem de ser capaços d’apropar-nos i de fer realitat la fusió publico-privada com una forma de suport a la cultura, com una mútua oportunitat i com una aposta col·lectiva i col·laborativa pel benestar, per la qualitat de vida i per a la innovació. Sí, la innovació. Tendim a equiparar aquest concepte a la tecnologia. Però la capacitat d’innovació social també existeix, també aporta grans resultats i està molt intrínsecament relacionada amb la cultura. Per això des de 2010 és una de les línies prioritàries de la Comissió Europea. Indagar noves maneres de relació entre els diferents sectors socials i econòmics a través de la cultura i per al be comú hauria de ser un deure de tothom.
Una societat millor s’ha de recolzar en la corresponsabilitat, la cooperació i el treball en xarxa.
Un aplaudiment i un agraïment per als nostres mecenes, que no han estat pocs, tal com podreu veure aviat en el llibre Contes del Baix Llobregat.
El CECBLL acull la trobada de Centres de Recursos Pedagògics de la comarca
/by HelenaEls Centres de Recursos Pedagògics (CRP) són serveis educatius creats pel Departament d’Ensenyament, per donar suport a l’activitat pedagògica dels centres i a la tasca docent del professorat. El dimarts 12 de desembre, les direccions dels CRP’s del Baix Llobregat juntament amb els responsables dels Serveis Territorials d’Educació al Baix Llobregat, es van trobar a la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat per fer la seva reunió de tancament d’any.
La presidenta del CECBLL Genoveva Català, els va donar la benvinguda i va presentar-los breument la nostra entitat i els recursos i serveis dels que disposem que podrien ser-los d’utilitat. En acabar, el CECBLL els va oferir una visita a la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat per fer un tancament lúdic a la trobada.
La família de Gemma Tribó recull el Premi Josep Oliva a la cultura i tradició pageses 2023
/by HelenaLa Sala d’Actes de la 50a FIRA AVÍCOLA DEL PRAT DE LLOBREGAT era plena de gom a gom i després d’escoltar el Pregó de la Fira a càrrec del reconegut cuiner Josep Lladonosa es va procedir al lliurament del guardó.
El Premi Josep Oliva 2023 fou atorgat a títol pòstum a Gemma Tribó el recolliren la seva família: Carles Martínez el seu espòs i Laia Martínez Tribó i Laura Martínez Tribó les seves filles, acompanyades per la seva germana Mercè Tribó, cunyat, neboda i amics i amigues entranyables.
De manera sincera i planera en Carles Martínez agraïa que la trajectòria de Gemma Tribó Traveria hagués estat reconeguda amb el Premi Josep Oliva a proposta de la Unió de Pagesos i del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat .
Es constatà la personalitat de la Gemma com a persona compromesa i entusiasta en el reconeixement del treball agrícola i la pagesia de la comarca del Baix Llobregat.
Carles Martínez ens va recordar un dels vincles recents de la Gemma que intervingué en el programa televisiu, presentat per Sílvia Abril “La recepta perduda” dedicat a les croquetes fetes amb pollastre de pota blava.
En la intervenció familiar es va posar de relleu que la vida de l’ honorada Gemma es centrava en tres eixos: l’estima per la família especialment per les seves filles i netes, la formació de mestres als quals va dedicar la seva vida professional i l’estudi del món rural de la comarca del Baix Llobregat.
La síntesi i divulgació de la seva tesi doctoral en un llibre anomenat “La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat 1860-1930”, publicada recentment, fou probablement un dels projectes personals que més la va satisfer, sobretot per la gran acollida que ha tingut entre la pagesia i persones interessades en la vida de la comarca.
Ens despedim de Josep M. Brunet, activista cultural d’Esparreguera i soci del CECBLL
/by HelenaEditem el darrer butlletí de l’any amb la notícia d’una altra pèrdua. I és que ens ha deixat Josep M. Brunet, un activista cultural d’Esparreguera, soci del Centre d’Estudis Comarcals des de feia una pila d’anys i Premi de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat en la categoria de Pedagogia l’any 2005.
I és que en Josep M. era, per davant de tot, mestre. Els primers anys professionals els va dedicar a la primària, però amb la LOGSE va esdevenir professor de secundària a l’Institut El Cairat. A Esparreguera ha deixat la seva petjada humana en molts alumnes. Són molts els joves i no tan joves ja, que el recordaran per la seva manera de fer, per les seves prioritats en l’educació i pel seu caràcter.
Però més enllà de l’escola, el Josep M. serà recordat per tothom per la seva implicació en l’activitat cultural d’Esparreguera. Va participar en la Passió i en la seva coral; en esdeveniments musicals diversos; era membre de les entitats d’estudis locals (Col·lectiu Esparreguerí de Recerques i Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó); col·laborava amb la revista Set, set, set; i un llarg etcètera.
Al costat d’altres esparreguerins i esparreguerines insignes, com Andreu Sitjar, que també ens va deixar aquest any, va fer una tasca ingent per a l’ensenyament del català i per la normalització del seu ús. En aquest sentit, va ser pioner els anys setanta, però encara ara continuava actiu participant en entitats catalanistes i fent de voluntariat lingüístic.
Descansa en pau, Josep M.
Assistim a l’exposició fotogràfica d’Iris i Jesús Martínez “Una mirada al Baix Llobregat industrial”
/by HelenaEl dia 11 de desembre vam assistir a l’Ateneu Santfeliuenc a la inauguració de l’exposició fotogràfica d’Iris i Jesús Martínez “Una mirada al Baix Llobregat industrial”, organitzada per l’USLA i CCOO amb el suport de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i el Departament de Cultura de la Generalitat.
Autor de la fotografia: Marc Rius
L’obra permet copsar a través de la fotografia l’evolució de la indústria al Baix Llobregat. Hi trobem imatges d’antics conjunts fabrils, com el de la Colònia Sedó d’Esparreguera amb la seva emblemàtica xemeneia helicoidal; o la Corberó d’Esplugues de Llobregat. I d’altres de naus ben innovadores, com la Joan Bonastre SA de Molins de Rei. Un paisatge encara present, però que va cedint pas a un altre més propi de zones logístiques o de serveis.
Les fotografies mostren tant la sensibilitat de l’Iris com la perspectiva històrica del Jesús. Molt recomanable! Felicitats a tots dos.
BEGUES: Col·lectiu per la investigació de la prehistòria i l’arqueologia del Garraf – Ordal
/by HelenaEl CIPAG neix com a entitat l’any 2007, fruit de la feina de més de 40 anys d’un equip de treball estable dedicat a l’estudi de les comunitats prehistòriques al massís del Garraf i el curs baix del Llobregat.
El primer projecte va ser l’organització de les jornades “30 anys d’investigació prehistòrica al Garraf”, que va aplegar especialistes nacionals i internacionals. Les ponències van ser recollides en una publicació. També vam fer l’exposició “La prehistòria del Garraf. Recull de 30 anys d’excavacions arqueològiques”, amb l’objectiu de mostrar la riquesa arqueològica del massís, però també de tenir un suport documental per a les Jornades. Amb aquestes dues activitats perfilàvem ja dos dels puntals de l’entitat: la recerca i la divulgació. O el que és el mateix, la generació i la democratització del coneixement.
Certament, l’associació es defineix com una entitat d’investigació i difusió cultural orientada a promoure el coneixement de la Prehistòria i l’Arqueologia al territori de Garraf-Ordal i contrades limítrofes, sense que això exclogui l’estudi puntual d’altres èpoques o àrees properes si així ho aconsella la investigació global.
Per fer això impulsem la recerca arqueològica amb caràcter científic i connectem els resultats de la nostra zona de referència amb els de la península i Europa.
L’associació té forts vincles amb la Universitat de Barcelona i de fet alguns dels seus membres hi exerceixen la docència i la recerca. I també connecta amb altres universitats del territori.
A més de la recerca i la divulgació, el CIPAG està molt compromès en la conservació i la restauració del patrimoni natural i històrico-arqueològic i arquitectònic, constituint aquest un tercer pilar de les accions que duem a terme.
Segurament a les excavacions a la cova de Can Sadurní de Begues és on millor s’aprecia aquesta triple vocació de fer recerca, de donar a conèixer i de protegir, conservar i adequar l’espai arqueològic.
El Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat
/by HelenaEl Baix Llobregat és terra rica en patrimonis, però res millor en aquestes dates de desembre, que parlar d’un patrimoni excepcional vinculat a la manera de viure les festes. Em refereixo al Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat. Aquest té el mèrit de ser el segon pessebre vivent més antic de Catalunya després del de Castell d’Aro i el primer que cerca una interacció diferent amb el públic que lluny d’estar assegut a la platea ha de mantenir-se actiu, en moviment, cercant els diferents espais amb les diferents escenes i convertint-se en part del pessebre. I encara té un altre rècord: amb els anys ha esdevingut en el pessebre vivent més visitat de Catalunya.
El Pessebre de Corbera s’inicia de la mà d’un grup de corberencs inquiets que l’any 1962 van reunir cinc actors i actrius per representar el naixement de Jesús a Betlem en un petit espai. Han passat més de seixanta anys i el nombre d’actors no ha parat de créixer, així com l’espai dedicat a la representació. Aquest 2023, ha comptat amb més de 200 figurants – com sempre voluntaris i amateurs – una quinzena d’animals i un espai de 14.000 metres2 en un paratge natural incomparable de roca vermella, darrere del nucli urbà, la Penya del Corb. El recorregut, de més de 700 m, inclou diverses escenes, com ara l’Anunciació, l’arribada dels Reis Mags, la vida a Natzaret o la fugida a Egipte. I tot plegat en uns decorats i amb un vestuari preciosos.
Aquesta meravella de la cultura immaterial és moguda per una associació sense ànim de lucre, els Amics de Corbera, que l’any 1976 van rebre la Medalla d’Or al Mèrit Cultural i el 1992 la Creu de Sant Jordi, per la seva tasca en pro de la cultura popular i tradicional. I encara el 2010 la Generalitat va incloure aquesta activitat en el Cens de Festes Locals d’Interès Turístic.
Però el reconeixement més gran que rep el Pessebre Vivent de Corbera es materialitza any rere any en l’increment del nombre de visitants i també en la procedència, ja que la gent hi va d’arreu del país a gaudir d’aquest espectacle tan singular.
En aquests moments les entrades ja estan a la venda i quan surti aquest butlletí ja quedaran pocs dies de representació. Teniu tota la informació en els següents enllaços:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pessebre_Vivent_de_Corbera_de_Llobregat#cite_note-gencat-2
Us recomanem visitar aquest patrimoni del Baix Llobregat únic a Catalunya.
Esther Hachuel
LA GEOLOGIA PROTAGONISTA DEL MES
/by HelenaCollbató acollia el dia 17 de novembre les 12es JORNADES DE PATRIMONI DEL BAIX LLOBREGAT, en aquesta ocasió parlàrem de LA GEOLOGIA I LA MINERIA AL BAIX LLOBREGAT Un patrimoni identitari a través de la història.
Des del 1998, per tant fa més de 20 anys, cada 2 anys celebrem les Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat. Hem entès el patrimoni tal com UNESCO el defineix tot dient que el patrimoni cultural és l’herència que els humans i la natura hem deixat a través dels anys. Hom classifica el patrimoni cultural en material que es constitueix sobretot pels paisatges construïts, per l’arquitectura i l’ urbanisme, els jaciments arqueològics i geològics, els documents, manuscrits o objectes d’art, mobiliari, industrial o manufacturer i d’altres. D’altra banda el patrimoni cultural immaterial que pot adoptar diverses formes com ara el cant, els costums, balls, tradicions gastronòmiques, jocs, mites, contes i llegendes, testimoniatges, oficis xiquets, captació de tècniques i de savoir-faire, entre d’altres.
Ens afirmem en la defensa del patrimoni cultural que l’entenem igual que la UNESCO com l’herència que els humans i la natura hem deixat a través dels anys. Just uns dies abans de la Jornada escoltàvem en el programa “A vivir que son dos dias” que hi havia importants recursos econòmics procedents de fons europeus destinats a la recerca a partir d’ un projecte que fusiona investigacions geoquímiques, bioquímiques i de ciència dels materials per a respondre a algunes preguntes científiques destinades a descobrir la transició d’un planeta erm a un planeta viu en els primers mil milions d’anys. La passió de Juan Manuel Garcia Ruiz, el científic andalús, que lidera la recerca era enorme i expressava el seu desig de concentrar-se en els processos geoquímics que van succeir durant els primers mil milions d’anys de la història del planeta per investigar des de zero com es va produir la transició del món mineral a la vida.
Aquesta passió del científic andalús Juan Manuel Garcia Ruiz, la vam veure i viure en directe a Collbató per part de tots els ponents a la 12a. Jornada de Patrimoni del Baix Llobregat. És la passió de les gents coneixedores d’algun camp del coneixement humà que mai es conformem, ni amb una sola pregunta, ni amb una sola resposta. Totes i cadascuna de les intervencions molt ben ressenyades en l’article d’aquest butlletí “P de Patrimoni”, a tots ells i elles moltes gràcies per la vostra col·laboració. Tot i que deixeu-nos personalitzar el nostre agraïment a Roberto Espínola, que en la seva conferència “El patrimoni geològic del Baix Llobregat” ens va captivar i va motivar l’afany de conèixer i comprendre el nostre entorn i els seus orígens geològics, Espínola compagina l’activitat laboral amb la seva gran passió, la divulgació del patrimoni geològic català, és l’autor dels 7 Itineraris del patrimoni geològic i miner del Baix Llobregat.
El CECBLL, com prou bé coneixeu ha volgut aprofundir en el coneixement de la Geologia i la Mineria a la comarca i així va promoure una recerca col·lectiva iniciada l’any 2008 amb un excel·lent equip de recercadors Josep Maria Mata-Perelló, Ferran Climent, Roberto Espínola, Sergi Falguera i Manel Edo, de la que poguérem publicar-ne els materials l’any 2021.
Seguim indicant-vos algunes de les altres informacions que trobareu en aquest butlletí, com sempre vinculades a la recerca, la difusió del coneixement i la valoració del patrimoni cultural en qualsevol de les seves expressions.
Edicions del Baix Llobregat ens sentim honorades pel Guardó dels 31 Premis Bonaplata que s’ha lliurat a Gràcia Dorel-Ferré pel seu treball “La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica”. El jurat ha considerat que és un excel·lent treball de síntesi, ricament i significativament il·lustrat, amb un clar compromís divulgador, i que incorpora les aportacions d’una dilatada activitat investigadora, de més de trenta anys, des que va presentar la seva tesi doctoral editada el 1992.
El compromís en la defensa del patrimoni cultural no acaba en una sola acció i des del Centre ens sentim molt compromeses amb una comarca treballadora com la nostra i per tant amb el seu patrimoni industrial, així les coses també vam ser convidades recentment a una trobada entre alcaldies del Baix Llobregat nord i la patronal PIMEC on una vegada més expressàrem que la Colònia Sedó és encara avui un polígon industrial viu. Reivindicàrem i posàrem en valor el patrimoni industrial de la Colònia Sedó que la converteix com un node estratègic de desenvolupament a nivell municipal, comarcal i de Catalunya.
ARTICLE D’OPINIÓ: “Vuitanta anys després…”, per Carles Olona Carbonell
/by HelenaA vegades la vida et sorprèn amb quelcom inesperat. Una trucada i una troballa. Un Jutjat de Sant Feliu de Llobregat transfereix a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, trenta-vuit fitxes de repressaliats pel franquisme durant els primers anys de la postguerra.
Font de la fotografia: Carles Olona durant la presentació a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, extreta del diari digital Fet a Sant Feliu
I la història comença amb la localització d’una fitxa molt significativa per a mi, la del meu avi patern, Antonio Olona Esteve. Llavors m’arriba la proposta d’investigar aquesta fitxa i la de quatre persones més. I com em podia negar a entrar a fons en la investigació d’aquestes cinc persones que havien arribat a Sant Feliu, una vegada indultades de les condemnes imposades pels tribunals militars que les van jutjar. Alguns d’ells amb ordres de desterrament, com és el cas de l’avi i d’altres que fugien dels seus pobles a causa de la seva marcada defensa de la legalitat republicana.
La història del franquisme i de la repressió política que va exercir, molt oblidada durant dècades, és la història dels nostres pares, avis, besavis. Amb l’estudi d’aquestes històries personals es compren molt millor el patiment i el neguit que va acompanyar les seves vides, el que van arribar a lluitar per sobreviure primer i recuperar unes condicions de treball i de vida més dignes, després.
Guillermo Monterde Roig (Benassal, Castelló), José María Echaves Esteban (Jadraque, Guadalajara), Pedro Aznar Gómez (El Masnou), Antonio Campos González (Laujar de Andarax, Almeria) i Antonio Olona Esteve (Terrassa), tots ells de famílies i procedències ben diverses però amb un destí comú, haver lluitat i defensat la Segona República, primer, i després patir privació de llibertat, amb sentències dictades pels consells de guerra sumaríssims aplicats per tribunals militars, que es fonamentaven en la ficció jurídica de què van ser els republicans els que es van rebel·lar contra Franco. Qualificar de rebels els defensors del govern legítim de la Segona República és una aberració, és la creació d’una original figura penal, la rebel·lió invertida, segons l’historiador Emili Ferrando Puig del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal, perquè eren precisament els que els jutjaven i condemnaven els que havien consumat la rebel·lió el 18 de juliol de 1936.
El pare no m’havia parlat de la vida de l’avi. El silenci era un fet comú a les llars del país. Mentre, la repressió franquista en forma de privació de llibertat, amenaces a les famílies, pèrdua de llocs de treball, escanyava les malmeses economies familiars, la càrrega familiar corresponia a les dones, com el cas de l’àvia, que mantenia amb prou feines a base de treballs mal pagats els seus dos fills.
La poca informació que tenia m’havia arribat de l’àvia, quan m’explicava que anava caminant de Sant Feliu a la Presó Cel·lular de Barcelona (La Modelo) de la mà dels seus dos fills, un d’ells el meu pare, per portar-li a l’avi alguns queviures i estris de baster, per fer petits treballs a la presó.
Però la meva sorpresa va ser majúscula quan durant la investigació vaig comprovar que l’avi havia estat durant la Guerra Civil delegat comarcal del PSUC (partit al que em vaig afiliar quan tenia 17 anys), regidor pel PSUC-UGT a l’Ajuntament de Terrassa, responsable del Socors Roig i del Servei d’Informació Militar d’aquesta ciutat, sent detingut el 21 d’agost de 1939. Confesso que la troballa de tota aquesta informació em va causar una profunda emoció i admiració, al comprovar que els dos compartíem els mateixos ideals.
Allò que durant anys només havia intuït, ara es confirmava. La investigació a partir d’una petita fitxa, ha fet possible que la història de part de la meva família es pogués escriure.
El que va començar amb cinc petites fitxes i molta feina per endavant, va concloure, o potser no, el passat 7 de novembre, a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, amb una conferència que va ser rebuda com un petit homenatge a aquests cinc homes víctimes del feixisme per part dels familiars assistents.
Carles Olona Carbonell (net d’Antonio Olona Esteve)
Llicenciat en Periodisme
FONT: elBaix.cat
Última modificació: 28 de novembre de 2023
“L’Ajuntament de Castelldefels censura una exposició de memòria democràtica”, per Vidal Pérez
/by HelenaFotografia de l’autor, Vidal Pérez
Sota aquest títol que encapçala la carta presentada al Ple Municipal de novembre per varies organitzacions ciutadanes afectades per l’anul·lació de la exposició “La Desbandá” prevista i reservada a l’agenda de la sala Margarida Xirgu, de la Biblioteca Ramón Fernández Jurado, amb nou mesos d’antelació, informant i denunciant ho següent:
“L’exposició “Febrer 1937. L’èxode de Màlaga sota les bombes feixistes” relata els fets criminals de La Desbandá a la carretera de Màlaga a Almeria i com milers de supervivents van arribar i van ser acollits arreu de Catalunya.
Les Entitats que fem aquest comunicat a la premsa i la ciutadania de Castelldefels i Barcelona som:
Les quatre entitats DENUNCIEM:
Més tard, i després d’una campanya realitzada per les entitats organitzadores informant a la població d’aquest fets, ens comuniquen -no oficialment- que ens donen una setmana per muntar l’exposició de divendres (fer el muntatge) a dilluns (fer el desmuntatge i deixar la sala lliure). Aquesta nova oferta a “l’alça”, per part de l’Ajuntament de Castelldefels, no és res més que una censura encoberta, destinada a obstaculitzar, dificultar, dilatar i evitar que l’exposició es porti a terme ja que el mínim de temps que es requereix són quinze dies per realitzar i portar a terme les activitats que comporta l’exposició (conferencia, exposició, documental, projecció-col·loqui, visites-guiades, xerrada, etc.).
I que van respondre el grups polítics al Ple Municipal? Es pot veure en la seva integritat en aquest enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=H9ODFIOFWxg i a partir 1:02:08. Per simplificar:
Fins aquí l’escrit al Ple Municipal i les respostes dels grups polítics.
Doncs bé, com es pot observar de les intervencions polítiques per part de l’equip de Govern (PP i Som Castelldefels) no hi ha ni una sola resposta, ni explicació als punts que es denuncien a la carta, però celebrem la disponibilitat d’arribar a un acord perquè la ciutadania en general tingui l’oportunitat de visitar aquesta exposición que comporta les activitats següents:
Vidal Pérez Bahillo
Membre de la Marea Pensionista y de la Plataforma de Castelldefels por las personas refugiadas
Nova edició de la Ruta del Modernisme de Sant Feliu de Llobregat
/by HelenaEl passat diumenge 5 de novembre es va organitzar una nova edició de la Ruta del Modernisme de Sant Feliu de Llobregat. Aquests itineraris guiats formen part d’un conveni que el CECBLL té amb l’Ajuntament de Sant Feliu i que aposta per poder dinamitzar activitats de caràcter cultural al municipi. Durant l’itinerari, es posa en valor l’arquitectura santfeliuenca per tal de poder conèixer la història del moment en què Sant Feliu va passar de ser a un petit poble amb conreus a un dels màxims exportadors de fruita i verdura del territori. Gràcies a la recerca de la Dra. Mercè Vidal i Jansà, ens situem en el Sant Feliu de finals del segle XIX, i tot recorrent el Pla de l’Eixample coneixement els canvis fonamentals que va patir el municipi després de l’Arribada del tren.
Com que la darrera edició es va tancar amb una participació altíssima (30 persones inscrites i pràcticament 40 persones més en la llista d’espera), es va convocar una edició més de les que tenim previstes fer durant l’any, les places de la qual es van exhaurir el mateix dia que es va publicar la convocatòria.
Enguany ja s’han acabat les sortides, però ens retrobarem de cara el curs que vé amb més visites!
El cicle Documents i Migració: un estímul per a la recerca i el debat en el present
/by HelenaEl cicle d’activitats de les Migracions i els documents ha continuat durant el mes de novembre amb molt bona presència de públic.
El 7 de novembre, va haver-hi la conferència “Les migracions i la repressió política (1940-1945)”, a càrrec de Carles Olona. En aquesta conferència Olona va explicar la seva recerca documental sobre la trajectòria de cinc persones repressaliades que van emigrar a Sant Feliu, fugint de la repressió. Es tracta de Guillermo Monterde de Benassal (Castelló), José Maria Echaves Esteban de Jadraque (Guadalajara), Antonio Campos González, de Laujar de Andrax (Almeria), Pedro Aznar Gómez de Masnou (Maresme) i Antonio Olona Esteve de Terrassa (Vallès Occidental). Aquest investigador ha seguit el fil documental de la trajectòria d’aquests repressaliats durant la postguerra, a partir de les fitxes de la Junta de Libertad Vigilada de Sant Feliu de Llobregat. Per això ha consultat processos militars, expedients de la presó Model i d’altres presons i padrons municipals d’habitants, entre altra documentació, de diversos arxius comarcals (del Vallès Occidental i del Baix Llobregat), de l’Arxiu Nacional de Catalunya i dels fons de Capitania de la IV Regió Militar. El resultat és una valuosa recerca sobre un tema fins ara inèdit en l’àmbit local, com és la vinculació de les migracions amb la repressió política.
El 14 de novembre, es va fer una taula rodona sobre les migracions en cadena a Sant Feliu de Llobregat durant els anys 50 al 70 del segle passat, coordinada per la sociòloga Eva Rosas, qui va preparar el guió de la sessió i va conduir hàbilment les intervencions de les persones participants. Hi van col·laborar Xavier Sánchez i Àngel Merino, qui es van encarregar de fer gestions per fomentar la participació de membres de diverses comunitats representatives de la ciutat. Hi van intervenir: Maria José Cantera per Aracena (Huelva), M. Luz Morales de Bustares (Guadalajara), Francisco Martín Vique de Laujar de Andrax (Almeria), Carmen Peralta de Lorca (Murcia), Natividad Cenizo de Saelices el Chico (Salamanca) i Dionisio Garrote de Tresjuncos (Cuenca). La sessió va tenir diversos blocs, en el primer, es va tractar sobre la vida als poble abans de migrar; en el segon, es van detallar les circumstàncies concretes de les migracions; en el tercer, la vida de Sant Feliu, i en el quart, la continuïtat o no dels vincles amb els municipis d’origen.
La taula rodona va ser molt interessant i va fer evident la urgència d’aprofundir en la recerca sobre les migracions a Sant Feliu de Llobregat i la comarca, ara que encara viuen molts dels seus protagonistes.
Font de la fotografia: Diari digital Fet a Sant Feliu.