Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
08980 Sant Feliu de Llobregat
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
08980 Sant Feliu de Llobregat
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis segons un perfil elaborat a partir dels vostres hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Per a més informació consulteu la política de cookies. Podeu acceptar totes les cookies prement el botó "Acceptar", rebutjar-ne l’ús prement el botó "Rebutjar" i configurar-les prement el botó "Configurar".
AcceptarConfigurarRebutjarÉs possible que sol·licitem que s'estableixin galetes al vostre dispositiu. Utilitzem cookies per informar-nos quan visiteu els nostres llocs web, com interactueu amb nosaltres, per enriquir la vostra experiència d'usuari i per personalitzar la vostra relació amb el nostre lloc web.
Feu clic als diferents encapçalaments de categoria per saber-ne més. També podeu canviar algunes de les vostres preferències. Tingueu en compte que bloquejar alguns tipus de cookies pot afectar la vostra experiència als nostres llocs web i els serveis que podem oferir.
Aquestes galetes són estrictament necessàries per oferir-vos els serveis disponibles a través del nostre lloc web i per utilitzar algunes de les seves característiques.
Com que aquestes galetes són estrictament necessàries per oferir-vos el lloc web, rebutjar-les afectarà el funcionament del nostre lloc. Sempre podeu bloquejar o eliminar les galetes canviant la configuració del vostre navegador i forçant el bloqueig de totes les galetes d'aquest lloc web. Però això sempre us demanarà que accepteu o rebutgeu les galetes quan torneu a visitar el nostre lloc.
Respectem totalment si voleu rebutjar les galetes, però per evitar demanar-vos-ho una i altra vegada, permeteu-nos emmagatzemar una galeta per això. Podeu desactivar-vos en qualsevol moment o optar per altres galetes per obtenir una millor experiència. Si rebutgeu les galetes, eliminarem totes les galetes establertes al nostre domini.
Us proporcionem una llista de galetes emmagatzemades al vostre ordinador al nostre domini perquè pugueu comprovar què hem emmagatzemat. Per motius de seguretat no podem mostrar ni modificar les galetes d'altres dominis. Podeu comprovar-ho a la configuració de seguretat del vostre navegador.
Aquestes galetes recullen informació que s'utilitza de forma agregada per ajudar-nos a entendre com s'està utilitzant el nostre lloc web o l'eficàcia de les nostres campanyes de màrqueting, o per ajudar-nos a personalitzar el nostre lloc web i l'aplicació per millorar la vostra experiència.
Si no voleu que fem un seguiment de la vostra visita al nostre lloc, podeu desactivar el seguiment al vostre navegador aquí:
També fem servir diferents serveis externs, com ara Google Webfonts, Google Maps i proveïdors de vídeo externs. Com que aquests proveïdors poden recopilar dades personals com la vostra adreça IP, us permetem bloquejar-les aquí. Tingueu en compte que això podria reduir en gran mesura la funcionalitat i l'aspecte del nostre lloc. Els canvis tindran efecte un cop torneu a carregar la pàgina.
Configuració de Google Webfonts:
Configuració de Google Maps:
Configuració de Google reCaptcha:
Embeds de Vimeo i Youtube:
Per a més informació consulteu la política de cookies.
Ha mort Gemma Tribó. Una pèrdua irreparable.
/by HelenaLamentem molt haver de dir-vos que ahir ens va deixar la nostra estimada amiga Gemma Tribó Traveria a causa d’un malaurat accident.
Ella ha estat durant molts anys ànima d’alguns dels projectes més reeixits del Centre. Havia format part de la Junta en els inicis de l’associació i ara, des del 2013, s’havia tornat a incorporar i era la responsable dels projectes de recerca, a més de secretària de Junta.
Molts de vosaltres la coneixíeu i havíeu tingut relació amb ella. Sabeu molt bé que la Gemma tindrà sempre un espai als nostres cor. Descansa en pau, Gemma.
Museu de ceràmica La Rajoleta d’Esplugues de Llobregat
/by HelenaEs tracta d’un conjunt de màxim interès patrimonial pertanyent al sistema territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
Coneguda també com la Fàbrica Pujol i Bausis o simplement com “La Rajoleta”, aquest espai es va dedicar a la producció industrial de ceràmica, tot aprofitant la qualitat de les argiles d’Esplugues. La producció va estar en marxa durant més de 100 anys, fins que la fàbrica tanca les portes el 1984.
Durant el període del Modernisme i el Noucentista va assolir un alt nivell, tant pel volum de la producció com per la qualitat i bellesa de les seves peces. De fet la fàbrica va comptar amb directors artístics molt reconeguts, com Joan Baptista Alòs i Peris, pere d’Angelina Alòs Tormo, destacada ceramista mundialment reconeguda. El seu nom identifica la Biennal de Ceràmica d’Esplugues de Llobregat.
Tornant a la fàbrica, val a dir que les rajoles i rajoletes fetes a la Pujol i Bausis es popularitzen de forma extraordinària entre finals del segle XIX i principis del XX: Estan presents en moltes ciutats de Catalunya decorant encara que sigui de forma discreta, les façanes de molts edificis. En destaquen les que estan presents al Park Güell i a l’Hospital de Sant Pau.
A més, van ser profusament . utilitzades per arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch o Gallifa entre altres.
El conjunt permet visitar tota la seqüències d’estructures associades a la producció ceràmica. Entre elles destaquen la xemeneia, els forns àrabs soterrats i dos monumentals forns d’ampolla d’influència anglesa i únics a tot Catalunya. De fet, un informe recent constata que a Europa també en queden molt pocs d’aquesta tipologia.
L’any 2003 la iniciativa de divulgació del conjunt va rebre el Premi Bonaplata que atorga l’AMTAIC.
Les instal·lacions estan obertes al públic i es programen visites guiades tots els diumenges. La visita al conjunt ens depara una experiència ben interessant i enriquidora per a tots els públics.
Més informació:
https://museus.esplugues.cat/la-rajoleta
https://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%A0brica_Pujol_i_Bausis
Inauguració i visita guiada a l’exposició “Paco Candel i els altres. Un retrat literari de la immigració a Catalunya”.
/by HelenaEl 26 de setembre vam inaugurar al Centre Cívic Les Tovalloles l’exposició “Paco Candel i els altres. Un retrat literari de la immigració a Catalunya”, produïda pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
La inauguració va anar a càrrec de representants de les institucions organitzadores de l’activitat: Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; M. Luz Retuerta, directora de l’Arxiu Comarcal; Lidia Muñoz, consellera comarcal de Cultura i Memòria i Jordi Font Aguiló, director del Memorial Democràtic de la Generalitat, que va oferir una visita guiada a les persones assistents. L’acte també va comptar amb la presència de Jaume Manyoses, regidor de Memòria de l’Ajuntament de Sant Feliu.
Aquesta exposició mostra els grans canvis i reptes de la realitat catalana reflectits a través del llibre de Paco Candel, Els altres catalans. Aquesta obra és, segons el Memorial, “una proposta pionera entre l’assaig sociològic i el reportatge testimonial que, tot i el sedàs de la censura franquista, incideix en la denúncia dels greus problemes derivats del fenomen migratori de Catalunya, agreujats per les dificultats de la postguerra. Barraquisme, dèficits sanitaris i higiènics, i marginalitat social, entre d’altres, eren algunes de les carències que proliferaren més obertament a les zones urbanes durant la dictadura franquista”.
El Museu de L’Hospitalet ret homenatge a l’artista Ferran Soriano, un dels guardonats dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat del 2009
/by HelenaEl Museu de L’Hospitalet presenta l’exposició Esquitxos d’una vida, un repàs del treball de l’artista Ferran Soriano, veí de Bellvitge i un dels referents artístics de la ciutat.
L’artista barceloní, que té l’estudi de creació a Sant Boi de Llobregat, va ser guardonat l’any 2009 als Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat que es van dur a terme a Esparreguera, i se li va otorgar el “Premi Antoni Serra i Fiter d’Arts Visuals”.
Per a més informació sobre l’exposició cliqueu aquí.
Assistim a la inauguració de l’exposició “La memòria dels arxius” pel centenari de l’historiador Jaume Codina
/by HelenaEl passat 20 de juliol es va inaugurar al Cèntric Espai Cultural del Prat una exposició sobre la documentació del fons privat de Jaume Codina que està dipositat a l’Arxiu Municipal del Prat. La motivació venia donada per l’interès del fons, però també perquè enguany se celebra el centenari del naixement de Jaume Codina, Fill Predilecte del Prat i Creu de Sant Jordi i president del Centre d’Estudis Comarcals entre 1980 i 1995.
L’exposició permetia veure fotografies fetes per Jaume Codina, documentació reunida al llarg de les seves recerques a través de donatius particulars i altres.
També contenia material fet en el marc del projecte Memorables 2022-2023, desenvolupat per l’alumnat de l’Institut Estany de la Ricarda del Prat en el marc del d’IntersECCions.
A l’acte van assistir moltes persones del Prat properes o molt properes a Jaume Codina, amics personals i familiars, entre els quals, la seva vídua.
La inauguració va anar a càrrec de la regidora de Cultura Anna Martín Cuello, el regidor Pedro Pérez Castro; Jaume Codina fill i va cloure amb una visita guiada de la ma de Marga Gómez, directora de l’Arxiu Municipal del Prat de Llobregat.
Firmem la petició “Oficialitat ara!” pel reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea
/by HelenaEl CECBLL ens hem adherit al manifest El català, llengua oficial ara! impulsat per nou entitats socials i econòmiques: Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear,
Acció Cultural del País Valencià, la Intersindical-CSC, la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Institut d’Estudis Eivissencs, la Fundació d’Empresaris de Catalunya – FemCAT i l’Obra Cultural Balear de Formentera.
Aquestes entitats reclamen al Govern espanyol que el català sigui oficial a la Unió Europea. El manifest també defensa que la manca d’oficialitat del català a la Unió Europea suposa la discriminació del català a la legislació, la minva en el prestigi de la llengua i la vulneració dels drets dels catalanoparlants.
Els impulsors del manifest fan una crida a les entitats a adherir-se al manifest a través d’ info@oficialitatara.cat i animen els ciutadans a donar-hi suport a través del web http://www.oficialitatara.cat
Un any més, l’11 de setembre participem a l’ofrena floral a la tomba de Rafael Casanova.
/by HelenaA la localitat baixllobregatina de Sant Boi, novament vam comparèixer per participar a l’ofrena davant la tomba de Rafael Casanova (conseller en cap de Barcelona l’any 1714) . La tomba està situada a l’església parroquial de Sant Baldiri. L’Ajuntament amfitrió feia una crida per a mantenir viu l’esperit plural de diàleg i convivència integradora tal com ho va ser en la Diada de 1976, en plena transició democràtica, pel Consistori santboià i de totes l’objectiu és viure en una Catalunya més prospera, més justa i més igualitària.
Prèviament a l’ofrena floral a la plaça hi hagué una ballada de gegants i l’ hissada de bandera. Cada any Sant Boi reuneix a les autoritats del país, als 30 ajuntaments i a desenes d’entitats de la comarca, així com a moltes entitats del propi municipi.
El futur del transpot públic al Baix Llobregat, dins de la Setmana Europea de la Mobilitat.
/by HelenaEl dia 27 de setembre vam acollir a la nostra seu una taula rodona organitzada per la Plataforma Volem el Tram al Pla en el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible sota el lema “El futur del transport públic al Baix Llobregat”.
L’acte va ser conduit pel periodista David Guerrero i va comptar amb les intervencions de Manel Ferri, de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura; Joan Soler Moll, president de PIMEC Baix Llobregat i L’Hospitalet i conseller delegat de Soler i Sauret; Pere Macias, coordinador de l’Oficina de Rodalies de Catalunya; i Lluís Carrasco, delegat de l’associació per ala Promoció del Transport Públic (més coneguda per les seves sigles PTP) al Baix Llobregat.
La sessió va palesar la necessitat d’apostar pel transport públic de qualitat com a forma per reduir els efectes de la contaminació dels turismes privats i per donar servei a les diverses necessitats de la població (oci, feina, estudis, etc.).
Manel Ferri va destacar la importància d’apostar per la xarxa ferroviària i per les polítiques de dissuasió del vehicle privat. En aquest sentit la explicar que la supressió dels peatges ha estat una errada que només ha aconseguit incrementar la circulació.
Joan Soler va destacar la necessitat que el transport públic arribi a tots els centres de treball. Va plantejar una concepció del transport públic en clau de sistema i va emfatitzar la necessitat de ser competitius en temps de desplaçaments.Visita el web
Al seu torn Pere Macias va explicar les millores del Pla de Rodalies que s’estan fent o s’han fet al Baix Llobregat. Va destacar el projecte d’integració urbana de Sant Feliu de Llobregat, en execució; però també les millores a les estacions de Cornellà o la de Gavà.
Finalment Lluís Carrasco es va mostrar molt crític amb el sistema radial que caracteritza el transport del Baix Llobregat i va destacar la necessitat de donar prioritat a les infraestructures lleugeres, més econòmiques i ràpides de fer, com per exemple una xarxa comarcal de tramvies.
Tot plegat unes aportacions molt interessants.
Futura xarxa de tramvies proposada per la delegació de la PTP al Baix Llobregat
3a Escola d’Estiu del Baix Llobregat: L’organització territorial a debat
/by Helena3a ESCOLA D’ESTIU DEL BAIX LLOBREGAT
L’organització territorial a debat
Finalment l’Escola d’estiu del Baix Llobregat ha tingut lloc el 28 de setembre, encara amb temperatures pròpies del període estival. L’escenari ha estat la Masoveria de Can Tinturé, a Esplugues de Llobregat.
Ha estat una interessant sessió encapçalada per 4 ponències i una taula rodona. Les ponències han estat introduïdes per Conxita Sánchez, membre de la Junta del CECBLL i han estat realitzades per Jaume Bosch, advocat, també membre de la Junta del Centre; Mariona Tomàs, professora de la UB especialista en governança metropolitana; Ricard Gomà, director de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; i Oriol Estela, director general del Pla Estratègic Metropolità. A continuació Sílvia Guillén, periodista i membre de la Junta del Centre, ha moderat una taula rodona en la que també han intervingut Jordi Cuyàs, president de Pro-Vegueria del Penedès; Carme Rimbau, presidenta del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Estava prevista també la intervenció de Manel Larrosa, membre de la Junta de Fem Vallès, que a última hora ha hagut d’anul·lar i ens ha enviat un text que ha estat llegit per la moderadora de la taula. Al llarg de la jornada s’han anat tractant diversos temes: la història de l’organització territorial de Catalunya; la concentració demogràfica en el sí de les àrees metropolitanes, que el 2030 aglutinaran el 60 % de la població; la manca de dedicació política a un qüestió tant important com l’organització i la governança del territori; el tema de les desigualtats socials i la seva relació amb el la gestió del territori; com aquestes desigualtats haurien de ser tingudes en compte en un nou model de governança; o la qüestió de la qualitat de vida pel que fa a equipaments, transport, etc. S’ha parlat també de la necessitat d’estendre el debat del terreny polític i acadèmic al terreny ciutadà. La cloenda de l’acte ha anat a càrrec de Montserrat Pérez, tinenta d’alcaldessa d’Esplugues de Llobregat.
La 3a Escola d’Estiu ha comptat amb l’assistència d’una trentena llarga de persones, algunes de les quals han participat al final en el debat.
8a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat
/by HelenaReprenem les Trobades d’entitats d’estudi del Baix Llobregat commemorant els cents anys del naixement del Dr. Codina, el primer President del CECBLL, historiador i referent de l’activisme cultural a la comarca. Les Trobades d’entitats són un encontre, un punt de trobada entre entitats homònimes, preocupades pel coneixement i la preservació del seu entorn més immediat. Ens uneix un riu i la mateixa comarca, i treballem plegades per a la seva promoció i difusió.
Aquesta vuitena trobada la vam celebrar al municipi del Prat de Llobregat, a la seu de Fundesplai, el 16 de setembre. Després de les benvingudes institucionals, vam donar pas a en Jordi Gili d’Amics del Prat, que va fer una intervenció recordant a Jaume Codina com una persona profundament enamorada del Prat, prolífer escriptor, ànima de dues entitats d’estudi de la comarca – Amics del Prat i el CECBLL-, i el seu pas per l’alcaldia del Prat.
Tot seguit, Felip Neri Gordi, president de la Comissió del Patrimoni d’Amics d’El Prat, va fer la ponència Com tenim el patrimoni?, on va posar de relleu el patrimoni que hi ha al Prat, la seva cura i conservació. El va seguir l’historiador Jordi Ramos amb una interessant exposició sobre el patrimoni de la Guerra Civil al Baix Llobregat, donant a conèixer els múltiples vestigis que hi ha a la comarca de la guerra civil, sovint desconeguts, i reivindicant-los com a Espais de Memòria.
A continuació, Francesc Ollé, membre de la Junta del CECBLL, va presentar les cinc intervencions posteriors: en Josep Padró ens va donar a conèixer el naixement d’una nova entitat d’estudi a la comarca, el Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló-Colònia Güell; Maria Lledó ens va explicar els projectes que estan duent a terme des de La Rutlla, el centre d’estudis santboians; Josep Manel Rafi del Centre d’estudis torrellencs, ens va explicar el projecte Itineraris de patrimoni del Baix Llobregat, per vehicular a través de tots els centres d’estudis visites guiades a diferent punts del patrimoni comarcal; Pau Vinyoles, membre del Grup d’Estudis d’Esplugues, ens va explicar el projecte l’Obra del cançoner popular a Catalunya i la seva continuïtat per part de diverses entitats del municipi d’Esplugues; Helena Roma, cap de comunicació del CECBLL, ens va explicar la importància de les Xarxes socials per entitats d’estudi com les nostres, tant per a la difusió de les nostres activitats com per a la captació de nous públics; i Carles Riba, president del col·lectiu CMES, va exposar la transcendència de fer la transició cap a energies renovables.
Per acabar vam poder escoltar Miquel Àngel Fumanal, president del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, amb la conferència El repte d’arribar als joves, un repte comú a totes les entitats que érem presents a la trobada.
Després de la cloenda i el dinar de germanor, vam poder visitar les instal·lacions de Fundesplai de la mà de Felip Neri Godi, i vam poder gaudir d’una visita guiada per l’exposició “Menja, actua, impacte”.
Consulta el programa sencer aquí: https://www.cecbll.cat/8teebll/
Descrraga’t el butlletí aquí: BUTLLETI TROBADA ENTITATS 23
L’Andreu Sitjar, el darrer dels irreductibles
/by HelenaL’Andreu Sitjar, el darrer dels irreductibles
per Xavier Sitjà i Poch
Ens ha deixat un dels últims herois d’una generació irrepetible. L’Andreu Sitjar va néixer l’any 30 i fins els darrers dies ha lluitat incansable per la cultura, la llengua, les tradicions, la democràcia, l’ensenyament, el catalanisme… Esparreguera.
L’Andreu ha estat home tossut, tenaç, creatiu, incansable, resistent, irreductible, un autèntic lluitador local, un activista d’una peça. Un exemple de tantes persones quasi anònimes que als pobles van plantar cara a la dictadura i que gràcies al seu esforç tots hem pogut gaudir la democràcia.
L’Andreu ha estat un home generós que ha contribuït a innumerables causes, sempre desinteressadament. El 1979 va ser el primer regidor de cultura de l’ajuntament democràtic, sempre fidel al seu gran amic i vint anys alcalde, Joan Serra. I va tornar a ser regidor una quants anys més tard, recuperant la memòria de la vila amb esplèndids llibres de fotografies, rajoles a les façanes o innovant tradicions amb molt de coratge. Va impulsar l’escola de Música i tants altres projectes culturals que són referent d’Esparreguera.
L’Andreu era el meu oncle i padrí, però el considero un pare, ell i la tieta Lola ens entenien, eren oberts i moderns, a casa seva ens refugiàvem de la incomprensió conservadora de casa nostra. Ell em va regalar els primers llibres de la història de Catalunya, d’aprenentatge del català quan encara fèiem l’escola en castellà, “Les millors obres de la literatura catalana”. A casa seva s’escoltaven els Setze jutges i tota la música de protesta. En el “600” portava fills i nebots a veure teatre infantil en català al Romea de Barcelona i així és com ens vam anar tornant catalanistes. Quan ja érem adolescents, casa seva era lloc de tertúlia política d’oposició. La seva influència ha estat fortíssima.
Ell va ser pioner en moltes coses, li agradava la fotografia i es va dedicar a l’anomenat cinema amateur, realitzant curts en vuit mil·límetres. I no feia pas només cinema de viatges, sinó pel·lícules compromeses, de denúncia social, tot sol o amb guionatge d’en Joan Serra, que van arribar a guanyar premis a festivals de tot Espanya.
Aquell activisme els va arribar de la influència de mossèn Garriga, un rector malcarat i catalanista que, es va enfrontar a la dictadura i va promoure al Patronat parroquial teatre en català i la nostra cultura llavors sotmesa. En aquell ambient, l’Andreu i la Lola Lizaran van festejar i es van casar, ella es va dedicar al teatre amateur fins que de veterana va esdevenir una popular actriu dels serials inicials de TV3. En el seu compromís, l’Andreu es va bregar en campanyes com la de “Volem bisbes catalans”, “Català a l’escola”, o la de corregir la “a” castellana del topònim de la vila: EsparrEguera. En la seva reconeguda persistència i gosadia, es va catalanitzar el cognom. de Sitjà a Sitjar -tal com ha de ser- però que ningú més de nosaltres ha imitat.
L’activisme cultural va ser la seva dedicació. Va combatre la dictadura a través de l’Associació de Pares de Família, un nom possibilista per fer de tot sense aixecar sospites de res, però algunes d’aquelles innocents accions el conduïen a declarar a la caserna de la Guàrdia Civil, on hi havia un sergent feixista i mal parit que el tenia fitxat.
Organitzaven activitats culturals paral·leles a la rància festa major oficial, parades de llibres i roses per Sant Jordi, sardanes cada mes a la Plaça de l’Església. No puc passar per alt la ballada del 27 de setembre del 1975 que va coincidir amb l’execució de militants d’ETA i del FRAP. Com a simbòlica protesta vam deixar la plaça a les fosques i una vagada mes, el sergent el va cridar a declarar. L’amenaçava que el faria despatxar de la feina, perquè era el delegat de la Caixa de Pensions a Esparreguera, on havia treballat tota la vida. Tanmateix, l’Andreu era valent i, malgrat el risc, va perseverar en l‘activisme. I va aprofitar el càrrec per portar a la vila totes les activitats culturals que feia La Caixa, llavors amb un enfocament molt diferent del d’ara. Un dels grans assoliments va ser convertir l’antiga oficina del carrer del Arbres en sala d’exposicions que, anys a venir, va esdevenir municipal.
L’activisme de l’Andreu, també es va plasmar a l’Escola El Puig, de la que en va ser cofundador, una cooperativa de pares per formar els fills en català que en aquells temps del franquisme va ser tota una revolució pedagògica i ha format centenars de nois i noies d’Esparreguera i comarca.
En política, va ser pioner de l’europeisme. Em ve al cap, el seu Seat 850 amb una adhesiu blau marí amb les lletres blanques EU, Europa Unida, quan tot just començava el Mercat Comú i a l’Espanya franquista Europa era anatema. Es va vincular al moviment socialista clandestí i amb la democràcia va optar pel PSC Congrés, el dels Reventós, Obiols o Maragall… Més cap aquí, el seu intens catalanisme el va conduir a l’independentisme, amb una gran preocupació per la regressió del català que m’ha expressat fins els darrers dies.
I fins l’últim sospir, amb el suport de la filla Muntsa, l’Andreu s’ha dedicat de ple a la Fundació Lola Lizaran, enorme memorial a la seva estimada muller, l’actriu traspassada fa just vint anys. La Fundació recapta diners per donar beques a jovent esparreguerí que vol estudiar arts teatrals o musicals. Durant aquests anys, amb la seva llegendària persuasió ha aconseguit organitzar funcions de teatre, concerts i espectacles culturals per recaptar els fons que forneixen les beques que han beneficiat desenes de joves artistes locals.
L’oncle Andreu Sitjar ha fet moltes més coses de les que jo esmento en aquest personal agraïment. De ben segur que es mereix un homenatge com un campanar, però, com passa sovint, només ens en recordem a l’hora de morir. Afortunadament fa unes setmanes, el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques (CER) li va preparar un modest acte de reconeixement, però ell ja no es va veure amb cor d’anar-hi.
Poc a poc, ens van deixant els darrers herois d’una generació irrepetible, esparreguerins de soca-rel, que ens evoquen un passat dolorós que ells -irreductibles- van ajudar a capgirar. Andreu, romandràs a la nostra memòria.
Fotografia de Xavier Mas
Fotografia de Quim Sitjà
En memòria de Rosa Toran
/by HelenaEn memòria de Rosa Toran
Fa tres mesos que ens va deixar la companya i amiga Rosa Toran. Com a retrat fidel de la Rosa que vam tenir la sort de conèixer i estimar, em permeto citar les paraules de la família en l’acte del seu comiat: “Historiadora, professora, escriptora, infatigable defensora de la justícia social, els drets humans, el feminisme i la memòria històrica. Lectora insaciable. Geni i figura”.
Era nascuda a Manresa l’any 1947, en una família molt compromesa amb la justícia social i amb unes fermes conviccions republicanes i catalanistes. Els pares i oncles de la Rosa serien represaliats pel règim franquista i el seu oncle, Bernat Toran Martínez, es va exiliar i va ser deportat als camps de concentració nazis de Mauthausen i Gusen, on va morir l’any 1946.
Aquests antecedents ens ajuden a entendre la trajectòria intel·lectual i política de Rosa Toran i el seu ferm compromís de treballar incansablement perquè es fes justícia a les víctimes de la guerra civil, el franquisme i el nazisme. I per fer també pedagogia contra l’oblit i que mai més es pogués repetir la barbàrie de l’holocaust.
Rosa Toran, al llarg de més de quatre dècades, ha estat l’ànima d’una de les entitats memorialistes més veteranes del país, l’Amical de Mauthausen, nascuda en la clandestinitat l’any 1962 i no legalitzada fins al 1978 i de la qual seria presidenta entre els anys 2006 i 2013. Una de les seves preocupacions era la de preservar i difondre el patrimoni dels deportats mitjançant la recerca, la reconstrucció de bases de dades dels deportats, l’elaboració dels seus itineraris biogràfics i publicació de les seves memòries, exposicions, conferències, actes d’homenatge, etc.
L’altra de les seves preocupacions va ser la transmissió d’aquesta memòria a la gent jove. Considerava que el jovent havia de ser el principal destinatari de la tasca de l’Amical, sobretot a través dels viatges als camps d’extermini. “Viatjar als camps sensibilitza la gent jove”, deia. Des del 2005, grups d’estudiants de tot Catalunya viatgen al camp de Mauthausen per participar en els actes de commemoració del seu alliberament, que se celebren cada any. En paraules de Joan Calvo, actual president de l’Amical, Rosa Toran “va convertir l’Amical de Mauthausen en un referent indiscutible a nivell estatal i internacional sobre el coneixement i difusió de la memòria de la deportació dels republicans i republicanes als camps nazis”.
Personalment, tinc un grat i colpidor record de dos viatges l’any 2005 als camps de Ravensbruck i Mauthausen, camps convertits en un gegantí record viu del que el nazisme va poder fer amb milions d’éssers humans. Recordo la inquietud que a moltes ens va generar descobrir la passivitat de la població davant d’aquella barbàrie impossible d’ocultar. Recordo, també, les paraules de la Rosa Toran advertint-nos que l’holocaust no va començar als camps d’extermini, va arrencar molt abans. L’odi i la por de l’altre van ser des del principi elements centrals de la política de Hitler. Paraules que avui em ressonen com un advertiment, el de no menystenir el perill que encarna l’extrema dreta si oblidem la seva capacitat de sembrar odi entre la població i laminar les institucions des de dins.
El Centre d’Estudis també va comptar amb la col·laboració inestimable de la Rosa Toran. Ens ho recordava l’Esther Hachuel en el comunicat de condol, amb unes imatges d’abril de 2022 amb motiu de la inauguració de l’exposició de l’Amical de Mauthausen i la conferència de Rosa Toran “Les conseqüències de l’ocupació alemanya per l’exili republicà. Els catalans en els camps de concentració nazi durant la 2a Guerra Mundial”, que va emmarcar la sessió de treball del grup de recerca sobre Exili i Deportació al Baix Llobregat.
Aprofitant que aquest butlletí és el de l’inici d’un nou curs, em permeto recomanar-vos la lectura d’algunes de les publicacions més recents de la ingent tasca literària de la nostra estimada Rosa Toran:
Montserrat Roig: La lluita contra l’oblit. Escrits sobre la deportació. Editat per l’Amical de Mauthausen el 2017, amb motiu dels 40 anys de la seva publicació, l’obra va ser reeditada amb una llarga introducció de Rosa Toran.
Hilda Agostini: les armes de la raó d’una mestra republicana, protestant i maçona. Coautora en aquesta obra amb la historiadora Cèlia Cañellas, amb qui va publicar diversos llibres i col·laborar en moltes obres col·lectives. Publicat el 2021 per Edicions 62, va rebre el I Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic.
Vivir en dictadura. La desmemoria del franquismo. Escrit a dues mans amb l’historiador Javier Tèbar i publicat el 2021 per El Viejo Topo. Pretén suscitar l’atenció de les generacions nascudes en democràcia, i està adreçat també al món de l’ensenyament i dels seus professionals situats a primera línia de l’educació de les generacions més joves.
Mentre que l’amnèsia, la ignorància i la sacralització del passat porten al dogmatisme i a l’odi vers els diferents, el treball de memòria afavoreix la tolerància i les actituds democràtiques a la societat actual. La Rosa Toran va dedicar part de la seva vida a aquesta noble causa. El seu llegat ens continuarà marcant el sender a seguir.
M. Jesús Bono Lahoz
27 de setembre de 2023
Editorial de setembre: AL BAIX LLOBREGAT EL 28 DE SETEMBRE ENCARA ÉS ESTIU
/by HelenaAL BAIX LLOBREGAT EL 28 DE SETEMBRE ENCARA ÉS ESTIU
Reprenem el butlletí, aquesta magnífica eina que us permet estar al corrent d’algunes de les iniciatives del Centre. Aquest exemplar digital és el número 200, que s’arrela en uns primers exemplars en paper.
Hem començat el setembre treballant en la programació de l’activitat de celebració del nostre 50è aniversari l’any 2024 i estem fent l’activitat planificada aquest 2023.
Per fi hem celebrat la 8a TROBADA D’ENTITATS D’ESTUDIS DEL BAIX LLOBREGAT, ajornada a causa de la pandèmia. Cada dos anys ens hem anat trobant (2007 Castelldefels, 2009 Martorell, 2011 Esplugues, 2013 Sant Vicenç dels Horts, 2015 Cervelló, 2017 Torrelles de Llobregat, 2019 Cornellà de Llobregat).
Aquest darrera trobada, al Prat de Llobregat, ha estat molt concorreguda. La crònica de la publicació pratenca DELTA deia així: “El dissabte dia 16 de setembre del 2023, justament cent anys després del naixement del Dr. Jaume Codina i Vilà, es va celebrar la 8a. Trobada de Centres d’Estudis del Baix Llobregat a l’aula magna de la Fundació Catalana de l’Esplai, a la seva seu central del Prat de Llobregat.” I seguia fent aquesta valoració: “Van ser més de quatre hores d’intervencions (totes molt interessants i brillantment exposades) on es van desgranar una multitud de consideracions, temes, activitats, treballs de recerca i investigació i trobades culturals a càrrec dels representants dels centres i associacions presents.”
Hem agafat una mirada externa per dir-vos que estem molt satisfetes de la feina feta, de la bona acollida que aquest encontre ha tingut per part del conjunt de les entitats d’estudis de la comarca, que totes mostren una gran vitalitat.
En el marc de la trobada veia la llum una publicació explicativa de qui és qui, i què fa en aquest univers associatiu de les entitats d’estudis. La presidenta del nostre centre deia: “El CECBLL, en organitzar aquesta trobada, teníem ganes de fer lluir la immensa activitat que fem entre totes les entitats d’estudis; per això ens semblà adequat que a la trobada poguéssim difondre un butlletí que recollís la presència de totes les entitats d’estudis que així ho vulguin, mostrant aquest enorme capital fruit del voluntariat social i cultural dels nostres municipis, de la nostra comarca”.
El propòsit, treballat amb Amics del Prat, amb qui hem compartit l’organització de l’encontre, se centrava a fer un reconeixement al nostre capital associatiu. Compartir experiències i nous coneixements, sobretot els encarats a l’adaptació de les nostres entitats deganes als nous temps en matèria d’eines de comunicació i amb la possibilitat d’acostar generacions joves a aquesta vocació vers el coneixement i l’estima per a les persones i l’entorn dels nostres pobles i ciutats i de la comarca en el seu conjunt. I la constatació que el coneixement del propi entorn en totes les seves dimensions és l’ànima de les nostres entitats, bàsicament a través de l’activitat de recerca, estudi, debat i divulgació. Fet posat de relleu tant per les mateixes entitats de la comarca com per la convidada especial, el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca. Ara, un cop celebrada la Trobada, l’agenda i els propòsits engresquen i alhora aclaparen, però tenim força de voluntat i energia.
I hem acabat el setembre celebrant a Esplugues de Llobregat la 3a Escola d’Estiu, inicialment programada a primers de juliol i ajornada a causa de l’intens calendari electoral del nostre país. A la Masia de Can Tinturé hem parlat de l’organització territorial de Catalunya, vindicant el reconeixement de la comarca del Baix Llobregat; hem volgut facilitar eines de coneixement que ens permetin reflexionar sobre la metròpoli, les comarques i l’organització territorial. De la mà de lliçons de persones expertes, hem escoltat quins són els principals reptes de l’organització territorial de Catalunya i del rol dels diferents nivells de la governança local .
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE TEiT
/by HelenaEl cartell encara no està disponible, el publicarem en breus.
Disculpin les molèsties.
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE GEMMA TRIBÓ A SANT VICENÇ DELS HORTS
/by HelenaEl cartell encara no està disponible, el publicarem en breus.
Disculpin les molèsties.
HISTÒRIA I MEMÒRIA: CONVERSES PEDAGÒGIQUES I INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES
/by HelenaInscripcions: https://memoria.gencat.cat/ca/actualitat/activitats/detalls/activitatagenda/Historia-i-memoria-converses-pedagogiques-i-intercanvi-dexperiencies
RUTA DEL MODERNISME DE SANT FELIU DE LLOBREGAT
/by HelenaCERVELLÓ: Grup de Recerca de Cervelló
/by HelenaEl Grup de Recerca de Cervelló es va crear com una vocalia de “l’Associació de Veïns l’Amistat de Cervelló i la Palma”, l’any 1981. Va ser l’any 2001 quan es va constituir com a entitat.
Els objectius definits als nostres estatuts són:
Tenim un fons d’objectes en un magatzem cedit per l’Ajuntament de Cervelló que ens permet realitzar exposicions temporals sobre les temàtiques relacionades amb la història i el patrimoni del nostre municipi. Disposem d’un arxiu, que obrim tot els dimecres al públic, format per documents en paper i digitalitzats. Organitzem activitats per a les dues escoles i per a l’institut de Cervelló, oferim visites al nostre castell, a les esglésies, algunes masies i als espais naturals de la riera. Tenim un projecte d’apadrinament de fonts que té per finalitat la seva conservació. Regularment publiquem articles al nostre web, editem la revista “El Gresol” i hem fet alguns llibres. També organitzem algunes sortides culturals.
Un dels nostres centres d’interès és la història de les indústries de vidre que al llarg de més de cent anys van ser el motor econòmic del nostre poble i que van comportar importants canvis en la societat. Darrerament hem creat un grup de treball amb altres municipis on també el vidre va ser rellevant, com Mataró, Cornellà i altres, per fer accions conjuntes, com la jornada sobre aquesta indústria que es va fer el passat mes de juny al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica.
Darrerament hem presentat una rèplica d’uns capgrossos que hi va haver a Cervelló i la nostra propera publicació serà un llibre sobre la història de les escoles del nostre poble.
Presentacions 8TEEBLL
/by HelenaA continuació trobareu un recull de les presentacions que es van dur a terme durant la 8a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat. (Algunes presentacions no disposaven de suport digital).
PATRIMONI A L’ABAST
PRESENTACIONS
CONFERÈNCIA-DEBAT
3a Escola d’Estiu del Baix Llobregat: L’organització territorial a debat
/by HelenaArriba la 3a Escola d’Estiu del Baix Llobregat. Aquest any, parlarem sobre l’orgnaització territorial a debat .
Serà el pròxim , a les 18 h a la Masoveria de Can Tinturé, d’Esplugues.
Programa:
Presentació a càrrec de Conxita Sánchez (@sanchez.conchita), vocal de la Junta del @CECBLL
– “Estat de la qüestió: l’organització territorial de Catalunya” per Jaume Bosch, Advocat, polític i professor. Va ser diputat d’ICV al Parlament de Catalunya durant el anys 2003-2015.
– “Governança metropolitana” per Mariona Tomàs, Professora de Ciències Polítiques i membre del Grup de Recerca d’Estudis Locals (GREL) de la @UniBarcelona.
– “Transformació de les metròpolis” per Ricard Gomà, Director de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB)
– “Compromís metropolità 2030” per Oriol Estela, Coordinador General del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB)
Taula rodona “Metròpoli, comarques i organització territorial” moderada per la periodista Sílvia Guillén, amb la participació de:
– Manel Larrosa, membre de Junta de femVallès
– Jordi Cuyàs, president de l’Associació Pro Vegeria Penedès (@provegueriapenedes
– Carme Rimbau, presidenta del Centre d’Estudis de l’Hospitalet
– Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Podeu inscriure’s fins al 27 de setembre a cecbll@llobregat.info
Us hi esperem!
DESCARREGA EL PROGRAMA
GRUP DE DIFUSIÓ DE WHATSAPP DEL CECBLL
/by Helena+ INFO
Si vols afegir-t’hi, clica aquí.
8a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat
/by HelenaPROGRAMA:
10:00 – Apertura de l’acte
10:20 h – Recordant Jaume Codina i Vilà, per Jordi Gili, membre de la Junta d’Amics del Prat.
10:30 h – PATRIMONI A L’ABAST
11:45 h – PRESENTACIONS
13:00 h – CONFERÈNCIA-DEBAT
13:45 h – Cloenda
14:00 h – Dinar a Fundesplai
15:30 h – Visita a l’edifici de Fundesplai
–> Imprescindible inscripció abans del 12 de setembre enviant un correu a cecbll@llobregat.info. Poseu el nom de la vostra entitat i el nom de cada una de les persones assistents, indicant si es queden o no a dinar. Rebreu un correu de confirmació i us indicarem la forma de pagament del dinar si s’escau. Preu del dinar: 18 euros per persona.
Organitza: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Amics del Prat
Amb el suport de: Ajuntament del Prat, Institut Ramón Muntaner, Consell Comarcal del Baix Llobregat, Fundesplai, Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura
La masia-molí de Can Batlle a Vallirana
/by HelenaEl curs baix del Llobregat i les rieres que el tributen van ser fa anys terra de molins. La raó és clara: s’aprofitava la força motriu de l’aigua per moure les moles. Eren, per tant, molins hidràulics, diferents dels molins de vent o dels anomenats molins de sang, moguts per animals.
Al voltant del riu Llobregat i fins i tot a redós d’alguns canals de rec es van fer molins fariners per moldre cereals i fer farina i després pa; també molins paperers que feien pasta de paper o molins de campetx, una fusta de la qual – a través de la molta – s’extreia tintura per a teixits.
Aquest fet fou molt important. I està a l’origen, per exemple, del topònim de Molins de Rei, que fa referència directa a uns molins reials del segle XII que donen lloc a l’actual ciutat.
I és l’orígen també del valuós patrimoni que ens ha llegat l’aigua.
Tot i que pugui semblar sorprenent, son força els molins que es conserven a la nostra comarca: el Molí dels Frares a Sant Vicenç dels Horts; o el de Can Padrosa a Sant Just Desvern, el de Capdevila al Papiol o Can Cartró a Sant Joan Despí, per citar-ne alguns.
Avui vull parlar-vos del Molí de Can Batlle de Vallirana, que be mereix una visita. Es tracta d’un conjunt arquitectònic d’origen medieval. Pels volts del segle XV es construeix un primer un molí i a principis del segle XVI se li adossa una nova construcció, la masia de Can Batlle. Ja en el segle XIX, amb el primer molí en desús, se’n construeix un altre de dues moles mogut per una roda de calaixos de fusta de 10 m de diàmetre, única a Catalunya.
El conjunt conserva encara la bassa, un cup de vi o la canalització d’aigua fins el molí. Als espais interiors podem veure alguns elements originals de la masia, com una antiga cuina, portals d’arc de mig punt adovellats i sostres de volta catalana. També els enginys que movien els molins i diverses sales d’exposicions.
Una visita guiada permet conèixer com funcionaven els molins i les eines que feien servir els moliners.
Ja fa anys que el Molí de Can Batlle és un equipament cultural municipal. Paga la pena apropar-s’hi i és ideal com a activitat en família.
Més informació a:
https://www.vallirana.cat/el-municipi/turisme/llocs-dinteres/7247-masia-moli-de-can-batlle.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Batlle_(Vallirana)
Esther Hachuel
El Prat: Amics d’El Prat
/by HelenaSón fins de l’associació Amics d’El Prat la recerca i la promoció dels valors i trets culturals, artístics, socials, paisatgístics i mediambientals que configuren la identitat del Prat de Llobregat i que constitueixen, alhora, la manifestació de les seves arrels i elements d’integració i dinamització sociocultural. Gaudint d’especial rellevància el suport a la creació i divulgació d’obres artístiques, literàries i científiques de temàtica o autoria locals, la conservació del patrimoni etnològic, arquitectònic, històric i natural del Prat de Llobregat i la difusió dels seus vincles històrics i socioculturals amb la resta de la comarca. Per portar a terme els fins citats Amics d’El Prat organitza conferències, sessions de treball i estudis, cursos de d’història local, certàmens, exposicions, festes i aplecs de caire tradicional, visites culturals i trobades.
La Comissió del Patrimoni d’Amics d’El Prat és va crear el mes de novembre del 2000, coincidint amb la convocatòria de les segones jornades del Patrimoni del Baix Llobregat. Considerem que salvar el patrimoni és també conservar l’escenari de la història i una part essencial del paisatge, element fonamental de la identitat col·lectiva. La Comissió del Patrimoni d’Amics del Prat treballa per fer públic l’estat real del nostre patrimoni, donant noves idees per a salvar-lo, reutilitzar-lo i reubicar-lo, si cal, dins del present o futur urbanístic del poble, buscant també la sostenibilitat” en la gestió del patrimoni com a element de futur.