“EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT: QUÈ SOM?”
Els dies 8 i 9 de juliol el Palau Falguera de Sant Feliu acollia les sessions plenàries del Congrés “El Baix Llobregat a debat”. Hi tingueren un pes determinant les sessions de síntesi dels diversos àmbits de discussió, però potser podríem destacar quatre aportacions d’un interès molt especial: la intervenció de l’Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i presidenta de l’Àrea Metropolitana, expressant la seva convicció de que la ciutat de Barcelona ha de tractar d’igual a igual al Baix Llobregat; la sentida i rupturista visió de l’escriptora Maite Carranza sobre el paper de les administracions en relació a la cultura i ,en especial, en relació als creadors de cultura; la suggerent presentació dels treballs del Workshop Internacional “Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat” dirigit pel professor de Geografia de la UAB, Francesc Muñoz; i la conferència “Reptes d’una societat complexa” pronunciada pel catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Girona, Quim Brugué.
Les sessions del 8 i 9 de juliol eren tan sols la punta d’un iceberg de proporcions molt considerables, impulsat per la incansable presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Conxita Sánchez ,i el seu equip ( format molt majoritàriament per dones , igualment incansables).Més de cinquanta taules rodones sobre tots els temes imaginables que puguin ser d’interès per a la comarca, celebrades a tots i cadascun dels trenta municipis del Baix Llobregat, amb més de dos-cents ponents i una assistència d’unes dues mil persones, la creació d’un Comitè Organitzador i un Comitè Científic ( format per cinquanta-quatre persones relacionades amb tots els sectors del coneixement) i l’impuls d’un Fòrum Municipalista, il·lustren l’esforç que ha suposat el Congrés.
Amb aquestes dades damunt la taula sembla sobrer preguntar-se què és el Baix Llobregat, si té sentit com a comarca i si existeix una “identitat comarcal”. Però atès que hi ha qui afirma que no som res més que un riu i una autopista, potser val la pena reflexionar sobre aquests punts:
MODELS DE COMARCA
On està escrit que només existeixi un model de comarca? Per un corrent de pensament conservador i reduccionista una comarca exigeix un territori relativament petit i ben definit, una clara homogeneïtat dels seus habitants, una capital clara i indiscutible que actua com a mercat de tota la zona, tradicions antigues i compartides… El Berguedà o Osona serien exemples de comarques “autèntiques”.
Però la identitat comarcal, la identificació de la ciutadania amb la seva comarca, és una qüestió relativa: analitzem el cas de la reivindicació de noves comarques com el Moianès o el Lluçanès. Semblava que hi havia una consciència molt majoritària reivindicada pels sectors més actius de cada territori i existia ja un cert reconeixement institucional concretat en Consorcis que agrupaven als diversos municipis.
Aquesta consciència o identitat no ha quedat tan clara quan s’ha posat a votació en dues consultes per decidir la creació de les noves comarques realitzades l’any passat. Repassem els resultats: Al Moianès (15 de març de 2015) es va registrar una participació del 47’37 per cent i un 80’6 per cent dels votants varen optar per crear la comarca del Moianès i un 16’34 es va manifestar en contra. Però en alguns municipis el pes de vot negatiu va ser considerable: Collsuspina (44’4), Santa Maria d’Oló (43’5) o Monistrol de Calders (30’7).
Al Lluçanès ( 26 de juliol de 2015), la participació fou més elevada ( un 55’15 per cent) i va guanyar el sí amb un 70’7 enfront dels vots negatius que assoliren el 26’3. Però l’opció contrària a la nova comarca es va imposar en cinc municipis: a Sant Feliu Sasserra, Sant Bertomeu del Grau, Santa Maria de Merlès i en dos pobles més que porten el Lluçanès incorporat al nom; Sant Agustí de Lluçanès i Sant Boi de Lluçanès varen votar que no volien formar part del Lluçanès.
Aquets exemples ens serveixen per relativitzar l’afirmació de que al Baix Llobregat no existeix consciència comarcal a diferència de comarques de l’interior on la identitat és claríssima. Potser el que passa, al Baix Llobregat, al Moianès, al Lluçanès o al Berguedà és que la gent se sent fonamentalment part d’un país i d’un municipi i tan sols els sectors més actius socialment i culturalment s’emmarquen en dinàmiques de participació comarcal.
EL BAIX LLOBREGAT: UN ALTRE MODEL DE COMARCA ÉS POSSIBLE
Al Baix Llobregat el paper de la centralitat d’un mercat i la tradició és residual. Ja l’any 1936, Pau Vila va proposar Sant Feliu com a capital del Baix Llobregat per raons administratives ( cap de partit judicial, notaria…) i no pas per exercir un paper equivalent al de Berga o Vic. La proximitat a Barcelona comporta avantatges i inconvenients però condiciona moltes coses.
Potser convé recordar que el Baix Llobregat va obtenir el seu reconeixement legal l’any 1987 a la Llei de l’Organització comarcal de Catalunya. Feia tretze anys que s’havia creat el Centre d’Estudis Comarcals i en feia onze de la celebració del Congrés de Cultura Catalana. I en el període de possibles canvis que va obrir la Llei del 87, els plens municipals de Sant Just Desvern i Esplugues varen exigir no formar part del Barcelonès, on havien estat inclosos, i varen passar al Baix Llobregat, del que se’n sentien part.
Hi ha, tanmateix, un altre cas significatiu i en part oblidat: el referèndum de Begues. Després de l’aprovació de la llei de 1987 que integrava Begues al Baix Llobregat, un sector de la població proposava abandonar la comarca i integrar-se a l’Alt Penedès. Segurament al darrera existia un rerefons polític i ideològic que feia que sectors conservadors es sentissin més còmodes en una comarca com l’Alt Penedès que al cinturó roig i metropolità. El ple municipal va aprovar sol·licitar el canvi de comarca només amb dos vots en contra. Però una bona part de la ciutadania va exigir una consulta mitjançant una recollida de signatures.
La consulta es va realitzar el 22 de juliol de 1989, amb un 54 per cent de participació (similar a la del Lluçanès i superior a la del Moianès vint-i-sis anys desprès). Va guanyat amb claredat l’opció de continuar al Baix Llobregat amb un 59 per cent dels vots enfront del 38 per cent que volia integrar-se a l’Alt Penedès.
LA IDENTITAT COMARCAL AL BAIX LLOBREGAT:LES LLUITES OBRERES ENLLOC DE LA PATUM
Cada comarca és diferent: Berga i el Berguedà disposen d’una tradició única i admirable com la Patum, que constitueix un element d’identitat arrelat i indiscutible. El Baix Llobregat ha fonamentat la seva identitat en altres aspectes: en el moviment obrer contra el franquisme, en les lluites veïnals, en la lluita més recent contra Eurovegas, en les mobilitzacions contra les retallades ( en especial a l’ensenyament i la sanitat). També en el paper jugat des dels darrers anys del franquisme fins ara pel Centre d’Estudis Comarcals entre els sectors culturals, socials i politics més actius. I sobre tot, en les relacions laborals, comercials, i d’utilització dels serveis públics ( factors importants en el debat de Begues l’any 1989, per exemple).
Han passat 29 anys des de la institucionalització de la comarca: és una dada que no es pot obviar. S’han creat costums i inèrcies administratives i institucionals, i moltes entitats estan organitzades a partir d’una base comarcal.
Som una comarca metropolitana. I què? El fet metropolità de Barcelona arriba molt més enllà de l’actual Àrea Metropolitana, i abasta el que ha de ser la futura Regió o Vegueria metropolitana de Barcelona. El Baix Llobregat ha de ser-ne part essencial per poder parlar des de els nostres 800. 000 habitants de tu a tu amb Barcelona, tal com acceptava l’alcaldessa Ada Colau.
Som una comarca plural, diversa, gens homogènia, però aquest fet és clarament positiu i representa molt millor el país que d’altres realitats comarcals. I una comarca així també pot existir sempre que la seva ciutadania ho vulgui. El Congrés “El Baix Llobregat a debat” ha ajudat a que ens sentim orgullosos de ser del Baix Llobregat.
Jaume Bosch, membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
Activitats entorn al centenari de la desaparició de Santa Creu d’Olorda
/by Neus RibasEl Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, en col·laboració amb l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, ha tingut un paper actiu en la III Setmana del Patrimoni de la capital de la comarca. A més de l’exposició ja ressenyada en aquest butlletí, hem organitzat dues activitats més sobre l’antic municipi de Santa Creu d’Olorda.
El divendres 23 va tenir lloc, a la sala d’actes de l’Arxiu, la conferència “Els camins històrics de Santa Creu d’Olorda i l’aprofitament dels recursos” a càrrec del geòleg Jordi Corregidor, a la qual van assistir prop de 60 persones. El conferenciant va posar de manifest la facilitat amb què encara avui dia podem resseguir els camins antics a la serra de Collserola, dins l’antic terme de Santa Creu, i el patrimoni que existeix en el marc d’aquesta xarxa (cabanes i murs de pedra seca, pous de glaç, fites, etc).
En el marc d’aquesta conferència es va inaugurar una mostra inèdita de documents. “Originals de Santa Creu d’Olorda” és el títol de l’exposició produïda per l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Hi trobarem pergamins, documents en paper, fotografies, dibuixos, mapes i llibres custodiats per l’Arxiu. L’exposició es pot visitar fins al 30 d’octubre en horari de dilluns a divendres de 9 a 14:30 h i a partir del 3 d’octubre també els dilluns i els dimecres de 16 a 19 h.
D’altra banda, el dilluns 26 de setembre va tenir lloc al Centre Cívic Mas Lluí, una taula rodona titulada “Santa Creu d’Olorda: patrimoni i paisatge”. L’objectiu era que diversos especialistes expliquessin quins són els valors del territori d’Olorda en clau mediambiental, geològica, arqueològica i històrica. Per això van participar Séan Cahill, biòleg del parc natural de Collserola, Engràcia Miquel, del Camp d’aprenentatge de can Santoi, Jordi Jiménez, arqueòlg, Josep M. Gelabert, historiador i arxiver, Conxita Solans, historiadora i membre del Centre d’Estudis Comarcals i Esther Hachuel, historiadora i membre del Centre d’Estudis Comarcals, que va fer de moderadora.
Fotografies extretes de Fet a Sant Feliu
Exposició “Olorda: una història compartida”
/by Neus RibasLa III Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat versa sobre el tema“Santa Creu d’Olorda: Patrimoni i paisatge”.
L’1 de gener de 2016 va fer 100 anys que aquest antic municipi es va dividir entre Sant Feliu, Molins i Sarrià. L’Arxiu Municipal de Molins de Rei, l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals vam pensar que aquest centenari podia ser una bona ocasió per aprofundir en el coneixement d’aquest territori tan proper. Per això vam creure que una bona eina seria coproduir i realitzar una exposició sobre l’evolució del paisatge i la història d’aquest terme.
L’exposició que porta per títol «Olorda, una història compartida» es va inaugurar el 22 de setiembre al Palau Falguera de Sant Feliu, donat així el tret de sortida a la resta d’activitats de la III Setmana del Patrimoni, però després la mostra anirà cap a Molins de Rei, circulant per diverses seus d’ambdós municipis, ja que la temàtica (la dissolució del municipi de Santa Creu d’Olorda), vincula les dues vil·les.
L’exposició està organitzada en quatre parts: el territori (els recursos naturals, l’evolució del paisatge, l’acció humana i l’aprofitament dels recursos, etc.); la història d’aquestes terres (des dels primers jaciments prehistòrics fins a les aplecs de Santa Creu i la Salut); les masies (amb els tipus d’explotació i vida quotidiana) i el procés de divisió del terme municipal.
Les persones que han fet possible els continguts de l’exposició són, Josep M. Gelabert (Arxiu Comarcal), Esther Hachuel (CECBLL), David Lobato (Arxiu Municipal de Molins de Rei), Luz Retuerta (Arxiu Comarcal) i Conxita Solans (CECBLL)
Sant Feliu de Llobregat: podreu veure aquesta exposició del 22 de setembre al 16 d’octubre al Palau Falguera en horari de dimarts a dissabte de 18 a 20 h, i els diumenges i festius de 11 a 14 h.
Molins de Rei: l’exposició estarà del 14 al 30 de novembre a la Federació Obrera en horari de dilluns a divendres de 16 a 22 h.
Fotografies extretes de Fet a Sant Feliu
L’article del mes per Josep Maria Gelabert
/by Neus RibasREFLEXIONS A L’ENTORN DEL PATRIMONI
Estem immersos dins de la III Setmana del Patrimoni. Una munió d’organismes i entitats han estat aplegades sota el mateix paraigua, amb el títol “Santa Creu d’Olorda, la muntanya de Sant Feliu”. Es commemora el centenari d’una disgregació, la del terme municipal de Santa Creu d’Olorda, un municipi format per un poblament dispers de masies, un nucli principal al voltant de l’església de Santa Creu i un altre a Sant Bartomeu de la Quadra. L’any 1916 per motius de no poder afrontar el cost d’una carretera que unís els municipis de Molins de Rei i Vallvidrera, s’acordà aquesta disgregació. L’economia agrícola i ramadera del municipi no podia córrer amb aquelles despeses. El terme municipal desapareix i es reparteix entre els municipis limítrofes de Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sarrià.
Això era el que la majoria sabíem. Però la història d’aquest terme es remunta molts més anys enllà, i això ho vam tenir clar per una banda amb l’elaboració de l’exposició “Olorda, una història compartida” i per l’altra amb les aportacions que va fer l’arxiver i historiador Josep Fernández Trabal, a la seva conferència inaugural de la III Setmana del Patrimoni, plasmades en una cronologia.
Que va significar aquestes annexions el 1916 per als municipis? Sobretot la incorporació d’un paisatge de muntanya que no tenien i un enriquiment de patrimoni arquitectònic amb les seves masies. Més tard, els anys vint del segle passat, una font de recursos per a una indústria extractiva, que aprofitava les calcàries de la muntanya per a l’elaboració de ciment. La fàbrica primer estava radicada a Sant Just Desvern, però a la dècada dels seixanta es trasllada a Sant Feliu de Llobregat, sacrificant una de les masies, can Marc, i el paratge natural idíl·lic de l’entorn.
Tots els actes de difusió durant la Setmana del Patrimoni serveixen per ampliar el coneixement, trepitjar el territori i reflexionar sobre el patrimoni. Tant les finestres al passat, com la caminada popular, els itineraris, les xerrades sobre els camins i d’altres, la projecció d’audiovisuals, les activitats de les escoles, etc., ajuden a ampliar aquest coneixement i reflexionar. Un acte, l’organitzat a l’Ateneu Santfeliuenc sobre el conjunt industrial de la Sanson, va comportar una reflexió enriquidora sobre el patrimoni industrial, les alternatives existents i fins i tot la idea de poder impulsar un estudi sobre la història de la fàbrica i aquest tipus d’indústria. Això em va fer recordar unes jornades sobre la natura i patrimoni que fa uns quinze o vint anys va organitzat l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Allà també se’n va parlar molt del futur del paisatge a l’entorn de la cimentera i de la pedrera, entre d’altres entorns, com el del riu, que recordi. Van ser tres dies o més amb hores, discussions, debats, conclusions, ponències. Quan un surt d’aquestes jornades surt amb la convicció que s’han invertit moltes hores, amb una limitada il·lusió, però quan passen els anys s’observa que tot continua igual i s’arriba a la conclusió negativa que tot allò de poc va servir. Aquesta vegada també, encara que potser tot esperant que en un temps puguem observar realitats.
Però no tot són flors i violes. Quan un retrocedeix al passat i rememora il·lusions perdudes, un regust amarg ens envaeix. L’any 1984 es va fer una excavació d’urgència a la masia de can Romagosa, en el nucli urbà. Estava situada al darrera del que va ser la Torre de la Presó, de l’ara Cinebaix, a tocar del carrer de les Creus, on ara hi ha un edifici i un local comercial. Junt amb les escadusseres restes arqueològiques, va haver una recuperació dels estris i objectes agrícoles de la masia, amb la finalitat de que formessin part del municipi, per testimoniar el passat. Com es va dir a la xerrada sobre el futur del conjunt industrial de la Sanson per part d’un dels ponents, patrimoni és tot, no només els edificis o les instal·lacions, és la memòria col·lectiva dels que hi han treballat, és la documentació de les empreses, són els estris i objectes. Malauradament, a hores d’ara quan un pregunta per la localització d’aquestes eines per recrear una exposició, els que teòricament eren els responsables d’aquesta custòdia, no saben respondre, ningú sap res. I això només és una mostra. On està el passat de la indústria metal·lúrgica de Sant Feliu sobretot amb la especialització de la fabricació d’aixetes ? Només queden els documents, la imatge gràfica, les fotografies. No els objectes ni la transcripció de la memòria col·lectiva. Malauradament es parla de patrimoni quan toca, després ens oblidem. Calen més reflexions. El ponent a la xerrada va ser contundent. No quedarà res si no es fan determinades accions.
Les comparacions són odioses però són reals. D’altres municipis han vetllat per la conservació del patrimoni. Pel que fa al patrimoni industrial tenim l’exemple de Terrassa, no gaire lluny, on amb una línia anglosaxona, han conservat edificis industrials reconvertits amb restaurants, supermercats i d’altres usos, per no dir del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa, ubicat en una antiga fàbrica tèxtil. No és només l’edifici, les instal·lacions i els objectes. És la tasca que es fa des d’allà per ampliar el coneixement i vetllar per la conservació d’aquest patrimoni.
Al voltant, a la pròpia comarca del Baix Llobregat, tenim exemples. Les termes romanes de Sant Boi, amb uns amplis finestrals que permeten veure l’interior. A Sant Vicenç dels Horts les restes d’un antic molí reconvertit en una sala d’exposicions. Les mines neolítiques de Gavà o la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló i un llarg etc. que podríem considerar bons exemples per apostar envers el patrimoni. No m’esplaio més. Seria massa llarg. Valgui perquè hi reflexionem, sobretot per ensenyar a les generacions futures el que som i hem estat.
Josep Maria Gelabert
Arxiver i historiador
Editorial (setembre 2016): 25 ANYS DE JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI
/by Neus RibasAquest mes de setembre han tingut lloc les Jornades Europees del Patrimoni. Al Baix Llobregat s’han proposat activitats de tota mena a redós d’aquesta proposta que el Consell d’Europa va impulsar l’any 1991.
El lema inicial va ser molt clar: Europa, un patrimoni comú. Els objectius, tal com queden recollits a la pàgina web del Consell d’Europa, són ben curiosos:
Val la pena detenir-s’hi un moment. Dels 5 objectius, només dos poden ésser considerat com a intrínsecs a l’àmbit del patrimoni. Els altres tenen a veure amb la diversitat cultural, amb la lluita contra la xenofòbia i l’estímul a la tolerància i amb la necessitat de respondre als nous desafiaments que se li plantegen a Europa en el terreny social, econòmic i polític.
A això cal sumar un altre aspecte que no es menciona, però que és tanmateix el principal objectiu de les Jornades: contribuir a construir Europa en l’imaginari col·lectiu. Europa està perduda si és vista per la ciutadania únicament com una comunitat econòmica o geopolítica. I el patrimoni juga un paper cabdal en la percepció d’Europa com a unitat social. És un element d’identitat. Europa necessita del patrimoni per esdevenir una realitat.
I el patrimoni, com la cultura, és també un element de sostenibilitat: contribueix a la planificació urbanística, dota les ciutats (especialment les més industrialitzades) d’elements de valor cultural vinculats a l’oci o a la formació, conserva la memòria, fa de pont per al diàleg intercultural…
Quantes coses ens pot aportar el patrimoni! Com d’exigents som vers l’herència del passat. I això no és negatiu. Però resulta sorprenent que, per contra, se li dediquin tan pocs recursos i tan poca atenció.
Si comparem les Jornades amb els dies internacionals o mundials (de les dones treballadores, del medi ambient, de la infància…), potser delaten també la situació de vulnerabilitat i d’oblit que pateix el patrimoni malgrat l’enorme importància social, històrica o econòmica, que té.
És cert que sovint aquest escenari de falta de cura del patrimoni ve determinat perquè no se sap ni què fer ni com fer-ho, especialment quan es tracta d’un patrimoni mancat d’espectacularitat. Ens hauríem d’acostumar a fer intervenir especialistes en patrimoni, en paisatge, en pedagogia, etc per aplegar propostes adaptades a cada context. El model del gran patrimoni (també repensable) no serveix per al patrimoni que més habitualment trobem a les ciutats de l’àrea metropolitana. Tenim molt per fer.
Però sigui com sigui, les Jornades han aportat el seu granet de sorra. Han anat revelant mica en mica algunes qüestions importants. Una d’elles, que el patrimoni no existeix sense la participació ciutadana. No s’hi val que els estats decideixin quin és el nostre patrimoni i la ciutadania no és una mera consumidora de productes culturals. És generadora de patrimoni, d’opinió vers els elements del passat i és un agent de sensibilització molt més potent que els estats.
De fet, enguany el lema ha estat Patrimoni de tot@s i ha pretès posar de relleu el requisit de la “cooperació multilateral de tots els agents necessaris per a difondre i conservar el patrimoni cultural i fomentar la màxima visibilitat de la participació ciutadana”.
Més enllà del que s’escriu sobre el paper, a la pràctica, aquestes darreres Jornades han estat afortunadament salpebrades de participació ciutadana: programació d’activitats, reivindicacions de patrimonialització reeixides, debats amb una forta implicació ciutadana…
Tot ens fa pensar que algun dia, com al Regne Unit, serà possible també aquí asseure en una mateixa taula representants de l’administració, persones expertes i ciutadans i ciutadanes per començar a treballar plegats en benefici del patrimoni. Pel bé comú.
Jornades Europees del Patrimoni 2016
/by Neus RibasLes Jornades Europees del Patrimoni (JEP) se celebren a Europa durant un cap de setmana entre setembre i octubre. L”edició 2016 a Catalunya s’ha celebrat els dies 16, 17 i 18 de setembre. Les JEP són la festa del patrimoni i els diferents municipis i entitats organitzen un seguit d’activitats gratuïtes per a tots els públics: visites guiades, representacions teatrals, concerts, exposicions.
Al Baix Llobregat són molts els municipis que s’hi han implicat i han programat activitats en el marc de les Jornades.
El Centre d’Estudis Comarcals col·labora activament en l’oferta de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, ja que gestionem les visites guiades al Palau Falguera i a la Ruta Modernista amb el suport d’Arrels Locals.
Jornades Europees de Patrimoni 2016
/by cecbll2016_okVisites guiades al Palau Falguera i a la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat
Els dies 16, 17 i 18 de setembre, se celebren les Jornades Europees 2016 arreu de Catalunya.
A Sant Feliu de Llobregat s’ofereixen les visites guiades al Palau Falguera i a la Ruta Modernista de la ciutat, tan el dissabte com el diumenge.
Dia 17 de Setembre (Dissabte) de 12 a 13h. Ruta Modernista
Dia 18 de Setembre (Diumenge) de 12 a 13 Palau Falguera i de 13 a 14 Ruta Modernista.
Cal inscripció prèvia al correu electrònic visitespf@llobregat.info o trucant al 93 666 35 27. Totes les visites son gratuïtes.
L’article del mes per Jaume Bosch
/by cecbll2016_ok“EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT: QUÈ SOM?”
Els dies 8 i 9 de juliol el Palau Falguera de Sant Feliu acollia les sessions plenàries del Congrés “El Baix Llobregat a debat”. Hi tingueren un pes determinant les sessions de síntesi dels diversos àmbits de discussió, però potser podríem destacar quatre aportacions d’un interès molt especial: la intervenció de l’Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i presidenta de l’Àrea Metropolitana, expressant la seva convicció de que la ciutat de Barcelona ha de tractar d’igual a igual al Baix Llobregat; la sentida i rupturista visió de l’escriptora Maite Carranza sobre el paper de les administracions en relació a la cultura i ,en especial, en relació als creadors de cultura; la suggerent presentació dels treballs del Workshop Internacional “Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat” dirigit pel professor de Geografia de la UAB, Francesc Muñoz; i la conferència “Reptes d’una societat complexa” pronunciada pel catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Girona, Quim Brugué.
Les sessions del 8 i 9 de juliol eren tan sols la punta d’un iceberg de proporcions molt considerables, impulsat per la incansable presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Conxita Sánchez ,i el seu equip ( format molt majoritàriament per dones , igualment incansables).Més de cinquanta taules rodones sobre tots els temes imaginables que puguin ser d’interès per a la comarca, celebrades a tots i cadascun dels trenta municipis del Baix Llobregat, amb més de dos-cents ponents i una assistència d’unes dues mil persones, la creació d’un Comitè Organitzador i un Comitè Científic ( format per cinquanta-quatre persones relacionades amb tots els sectors del coneixement) i l’impuls d’un Fòrum Municipalista, il·lustren l’esforç que ha suposat el Congrés.
Amb aquestes dades damunt la taula sembla sobrer preguntar-se què és el Baix Llobregat, si té sentit com a comarca i si existeix una “identitat comarcal”. Però atès que hi ha qui afirma que no som res més que un riu i una autopista, potser val la pena reflexionar sobre aquests punts:
MODELS DE COMARCA
On està escrit que només existeixi un model de comarca? Per un corrent de pensament conservador i reduccionista una comarca exigeix un territori relativament petit i ben definit, una clara homogeneïtat dels seus habitants, una capital clara i indiscutible que actua com a mercat de tota la zona, tradicions antigues i compartides… El Berguedà o Osona serien exemples de comarques “autèntiques”.
Però la identitat comarcal, la identificació de la ciutadania amb la seva comarca, és una qüestió relativa: analitzem el cas de la reivindicació de noves comarques com el Moianès o el Lluçanès. Semblava que hi havia una consciència molt majoritària reivindicada pels sectors més actius de cada territori i existia ja un cert reconeixement institucional concretat en Consorcis que agrupaven als diversos municipis.
Aquesta consciència o identitat no ha quedat tan clara quan s’ha posat a votació en dues consultes per decidir la creació de les noves comarques realitzades l’any passat. Repassem els resultats: Al Moianès (15 de març de 2015) es va registrar una participació del 47’37 per cent i un 80’6 per cent dels votants varen optar per crear la comarca del Moianès i un 16’34 es va manifestar en contra. Però en alguns municipis el pes de vot negatiu va ser considerable: Collsuspina (44’4), Santa Maria d’Oló (43’5) o Monistrol de Calders (30’7).
Al Lluçanès ( 26 de juliol de 2015), la participació fou més elevada ( un 55’15 per cent) i va guanyar el sí amb un 70’7 enfront dels vots negatius que assoliren el 26’3. Però l’opció contrària a la nova comarca es va imposar en cinc municipis: a Sant Feliu Sasserra, Sant Bertomeu del Grau, Santa Maria de Merlès i en dos pobles més que porten el Lluçanès incorporat al nom; Sant Agustí de Lluçanès i Sant Boi de Lluçanès varen votar que no volien formar part del Lluçanès.
Aquets exemples ens serveixen per relativitzar l’afirmació de que al Baix Llobregat no existeix consciència comarcal a diferència de comarques de l’interior on la identitat és claríssima. Potser el que passa, al Baix Llobregat, al Moianès, al Lluçanès o al Berguedà és que la gent se sent fonamentalment part d’un país i d’un municipi i tan sols els sectors més actius socialment i culturalment s’emmarquen en dinàmiques de participació comarcal.
EL BAIX LLOBREGAT: UN ALTRE MODEL DE COMARCA ÉS POSSIBLE
Al Baix Llobregat el paper de la centralitat d’un mercat i la tradició és residual. Ja l’any 1936, Pau Vila va proposar Sant Feliu com a capital del Baix Llobregat per raons administratives ( cap de partit judicial, notaria…) i no pas per exercir un paper equivalent al de Berga o Vic. La proximitat a Barcelona comporta avantatges i inconvenients però condiciona moltes coses.
Potser convé recordar que el Baix Llobregat va obtenir el seu reconeixement legal l’any 1987 a la Llei de l’Organització comarcal de Catalunya. Feia tretze anys que s’havia creat el Centre d’Estudis Comarcals i en feia onze de la celebració del Congrés de Cultura Catalana. I en el període de possibles canvis que va obrir la Llei del 87, els plens municipals de Sant Just Desvern i Esplugues varen exigir no formar part del Barcelonès, on havien estat inclosos, i varen passar al Baix Llobregat, del que se’n sentien part.
Hi ha, tanmateix, un altre cas significatiu i en part oblidat: el referèndum de Begues. Després de l’aprovació de la llei de 1987 que integrava Begues al Baix Llobregat, un sector de la població proposava abandonar la comarca i integrar-se a l’Alt Penedès. Segurament al darrera existia un rerefons polític i ideològic que feia que sectors conservadors es sentissin més còmodes en una comarca com l’Alt Penedès que al cinturó roig i metropolità. El ple municipal va aprovar sol·licitar el canvi de comarca només amb dos vots en contra. Però una bona part de la ciutadania va exigir una consulta mitjançant una recollida de signatures.
La consulta es va realitzar el 22 de juliol de 1989, amb un 54 per cent de participació (similar a la del Lluçanès i superior a la del Moianès vint-i-sis anys desprès). Va guanyat amb claredat l’opció de continuar al Baix Llobregat amb un 59 per cent dels vots enfront del 38 per cent que volia integrar-se a l’Alt Penedès.
LA IDENTITAT COMARCAL AL BAIX LLOBREGAT:LES LLUITES OBRERES ENLLOC DE LA PATUM
Cada comarca és diferent: Berga i el Berguedà disposen d’una tradició única i admirable com la Patum, que constitueix un element d’identitat arrelat i indiscutible. El Baix Llobregat ha fonamentat la seva identitat en altres aspectes: en el moviment obrer contra el franquisme, en les lluites veïnals, en la lluita més recent contra Eurovegas, en les mobilitzacions contra les retallades ( en especial a l’ensenyament i la sanitat). També en el paper jugat des dels darrers anys del franquisme fins ara pel Centre d’Estudis Comarcals entre els sectors culturals, socials i politics més actius. I sobre tot, en les relacions laborals, comercials, i d’utilització dels serveis públics ( factors importants en el debat de Begues l’any 1989, per exemple).
Han passat 29 anys des de la institucionalització de la comarca: és una dada que no es pot obviar. S’han creat costums i inèrcies administratives i institucionals, i moltes entitats estan organitzades a partir d’una base comarcal.
Som una comarca metropolitana. I què? El fet metropolità de Barcelona arriba molt més enllà de l’actual Àrea Metropolitana, i abasta el que ha de ser la futura Regió o Vegueria metropolitana de Barcelona. El Baix Llobregat ha de ser-ne part essencial per poder parlar des de els nostres 800. 000 habitants de tu a tu amb Barcelona, tal com acceptava l’alcaldessa Ada Colau.
Som una comarca plural, diversa, gens homogènia, però aquest fet és clarament positiu i representa molt millor el país que d’altres realitats comarcals. I una comarca així també pot existir sempre que la seva ciutadania ho vulgui. El Congrés “El Baix Llobregat a debat” ha ajudat a que ens sentim orgullosos de ser del Baix Llobregat.
Jaume Bosch, membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Editorial (JULIOL 2016): DE LA REFLEXIÓ A L’ACCIÓ
/by cecbll2016_okMirem la comarca, des de Montserrat fins els mar, seguint el curs del riu que ens dóna el seu nom. Acostem-nos als espais naturals del Delta, resseguim el Parc Agrari i totes les zones on encara és possible la pràctica de l’agricultura. No ens oblidem de les nostres muntanyes, les del Baix i les de la serralada de Collserola. Reconeguem-nos totes les persones en les nostres viles i ciutats, en els espais creats per a la indústria i pel transport. Reivindiquem el dret a gaudir de l’aire, de l’aigua i de la terra. Comença el temps d’aconseguir un Baix Llobregat més influent a Catalunya que s’incorpori com a tal a l’agenda dels reptes de la regió primera.
EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT ens va convocar per reflexionar sobre l’evolució i el futur de la comarca, per situar el debat en el moment actual i per incorporar el coneixement i de l’experiència de totes les persones que ens han volgut acompanyar en aquest “viatge”.
Segurament les noves claus sobre les quals hauran de pivotar el pensament i l’acció en el futur immediat són la necessitat de gestionar el territori amb una visió global (zones naturals, agrícoles, urbanitzades, industrials, etc); el caràcter finit dels recursos naturals i de les fonts d’energia fòssils; el reconeixement que només una societat cohesionada i justa pot dur al benestar col·lectiu; i la idea que la cultura i la identitat poden jugar un paper clau tant en els aspectes anteriors com, de forma general, en el desenvolupament sostenible del Baix Llobregat.
Els reptes que s’esdevenen d’aquestes premisses requereixen de la implicació i de l’esforç col·lectius.
Així es va fer palès durant el planari del congrés EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT, que va tenir lloc els dies 8 i 9 de juliol al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat.
Hi van participar més de 200 persones i va ser la culminació d’un llarg procés de reflexió i d’aprenentatge en el qual hem debatut, escoltat i recollit.
Si sumem, la xifra de la mobilització és alta: vint institucions representades en el Comitè organitzador. Cinquanta tres persones formant el Comitè científic. Prop de 300 adhesions formalitzades a través del web del congrés. Més de 200 persones expertes que han compartit amb nosaltres els seus sabers a través de les taules rodones, diàlegs i conferències programades. Més de 2000 que han participat de manera activa, assistint als actes, compartint les seves experiències i vivències i contrastant les seves opinions. El voluntariat del CECBLL i d’altres institucions, com el Consell Comarcal i el petit equip de professionals que hi ha donat suport. Una vintena de comunicacions (fins el 15 de setembre és obert el termini per presentar-ne). El suport d’administracios, de fundacions i d’empreses. Els 30 ajuntaments del Baix Llobregat, que han acollit amb interès i amb esperit de col·laboració les més de 50 activitats programades. I la presència a la comarca d’un grup de 30 estudiants de diverses universitats europees que, sota la direcció dels professors Francesc Muñoz (UAB) i Massimo Angrelli (Universitat Chieti-Pescara d’Itàlia) han realitzat el taller internacional Paisatges Contemporanis al Baix Llobregat, del qual han sorgit propostes de gestió del paisatge i del patrimoni baixllobregatí absolutament innovadores i imaginatives i amb possibilitats de desenvolupament.
A totes aquestes persones i institucions el nostre més sincer agraïment des d’aquestes línies.
Tot plegat ha tingut també grans efectes col·laterals: hem connectat i interconnectat persones i col·lectius; especialistes, institucions, organitzacions, ciutadania… hem fet un gran soroll… hem fet i hem promogut noves coneixences; i potser, perquè no dir-ho, hem creat escola… S’ha abordat la complexitat amb un mètode complex i amb l’esperit d’emprendre i fer un camí de descoberta cercant els interrogants i sumant capacitats.
La reflexió sobre la nostra realitat territorial, social i administrativa i l’encaix de la comarca en l’Àrea Metropolitana han estat recurrents en el debat. Hem parlat de la identitat Baixllobregatina i de la metropolitana, dues realitats en convivència. Ha estat interessant percebre les diferents visions i la reafirmació de la dimensió cívica de la comarca molt lligada a les lluites i l’accés a els drets socials. Hem descobert una comarca diferent; el Baix no és una comarca a l’ús i aquesta és la seva fortalesa. Multicèntrica, polièdrica. Una comarca de comarques; singular, complexa i apassionant.
Durant aquests mesos, hem acomplert els objectius. Ens hem dotat d’un cos argumental que està a disposició de tothom, de totes les entitats i persones que tinguin interès i vulguin aprofundir en les diferents temàtiques. Hem generat un patrimoni documental, un coneixement valuós que pot ajudar a fer les preguntes correctes per trobar les respostes encertades. No ens correspon a nosaltres la responsabilitat de tirar endavant el reguitzell de propostes que han sortit. Doncs alguns dels reptes detectats són totalment transversals i necessiten de la contribució i de l’encavalcament de l’àmbit i dels agents culturals, de l’econòmic i del de la gestió del territori. Així, la definició de la identitat del Baix Llobregat, l’aprofitament de la proximitat de Barcelona com a factor positiu de desenvolupament des dels criteris de la “peer polity” (tracte entre iguals) o el sorgiment del nou model social, econòmic i energètic que albira l’actual crisi i que ens han de dur a un nou marc d’equitat, en són alguns dels més importants.
A la tardor es presentaren les conclusions. Serà un document que incorporarà les aportacions dels debats del Plenari i també dels debats del Fòrum Municipalista. Un document per ajudar a afrontar els reptes futurs del Baix Llobregat.
El Baix Llobregat a Debat ha fet quelcom molt rellevant, ens ha situat a l’agenda pública. Ens hem reconegut i hem retornat l’autoestima d’un territori de vegades desconegut i ignorat. Perquè EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT és un congrés que ens ha permès parlar, pensar i projectar el Baix Llobregat del futur arrelant-nos en el present i sense oblidar el passat. I ha estat també un exercici que transcendeix l’àmbit territorial i fa propostes més enllà, d’allò local a allò global. Una proposta de participació ciutadana i una eina de transformació social. Perquè la comarca s’ho val!
El Baix Llobregat a debat: dues visions externes per a la governança del territori i cloenda
/by cecbll2016_okEl director del màster Francesc Muñoz, acompanyat per Massimo Angrilli, professor de la Universitat de Chieti-Pescara i col·laborador d’aquesta edició del màster, van fer un resum dels 5 projectes desenvolupats per 21 alumnes de diferents disciplines i universitats d’arreu del món. Aquests 5 projectes donen solucions econòmiques i imaginatives per afrontar 5 reptes del Baix Llobregat:
En Quim Brugué en la seva conferència aportà les pautes teòriques per a la gestió d’un territori i la complexitat del seu govern. En síntesi, ens fem nostres gran part de les seves paraules com ara que “les persones i les seves relacions són clau en la gestió d’un model territorial” i que per governar la complexitat calen dues coses:
És a dir el repte de gestionar la complexitat no s’ha de simplificar. Cal acceptar-la i treballar amb ella.
Isabel Fernández va aportar la seva mirada externa a la comarca explicant-nos la importància que ha tingut per la seva trajectòria professional la descoberta de la comarca, un territori interessant i en constant ebullició.
En aquesta darrera sessió del congrés, vem tenir espai per escoltar la mirada del comitè científic a càrrec de tres dels seus membres: Carme Figueres, va destacar la comarca com a territori d’acollida i la cohesió social com senyals identitàries d ela ocmarca; Dolors Clavell, per aprofundir en un replantejament de la gestió del territori i afavorir el dret a l’habitatge amb noves politiques com un repte de futur ; i en Joaquim Sempere, va exemplificar el repte d’afavorir la transició energètica generant ocupació.
La cloenda va anar a càrrec de la presidenta del CECBLL, Conixta Sánchez, acompanyada per l’alcalde de Sant Feliu, Jordi San José i del president del Consell Comarcal, Josep Perpinyà; una cloenda plena d’agraïments i reconeixements a totes les persones que van fer possible el congrés, a les que hi van col·laborar i participar, i als que han patrocinat al Congrés El Baix Llobregat a Debat. Per acabar ens vem emplaçar a la tardor per presentar les conclusions del congrés i també es va fer palès la necessitat de celebrar un altre congrés que avalui els reptes i les respostes que plantegi El Baix Llobregat a debat.
El Baix Llobregat a debat: tarda per conèixer els reptes del congrés i posar-los a debat.
/by cecbll2016_okLa sessió de la tarda del dia 8 de juliol, conduïda pel periodista Xavi Díaz, va estar centrada en la presentació dels documents de síntesi dels àmbits del congrés que va anar a càrrec de la directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Esther Hachuel. El document recull els principals reptes i constatacions plantejats a cadascun dels tres àmbits en els que s’ha estructurat el congrés.
Després es va obrir un debat entre el públic i les persones que han coordinat els àmbits, Gemma Tribó, Joan Rodríguez i Genoveva Català. L’objectiu era recollir noves aportacions que també s’afegiran al document final, que serà presentat a la tardor d’aquest any.
El Fòrum Municipalista, un espai de debat desenvolupat en el marc del congrés per comptar amb la visió i les aportacions dels representants polítics de la comarca, també va tenir presència gràcies a la síntesi dels resultats preliminars que va presentar Joan Barrios, tècnic del Consell Comarcal i responsable del Fòrum dins de la Secretaria tècnica del congrés.
Però la tarda també ens va permetre escoltar altres protagonistes de tot aquest procés. Vem tenir la veu de representants del comitè organitzador que van parlar dels reptes de les seves organitzacions i dels perquès de la seva implicació en el congrés.
I també vam poder escoltar dues comunicacions prèviament seleccionades per l’organització degut al seu interès: Maite Carranza va explicar al públic la seva proposta per incentivar la creativitat entre les persones més joves des de la implicació de l’administració local; i Joan Tineo va dissertar sobre la necessitat d’adaptar al nou context de segle XXI el tractament que fem de la mobilitat de persones i de mercaderies.
Per acabar Isabel Fernández, guionista i directora, va donar a conèixer el projecte “Orgull de Baix”, una multi plataforma que permet descobrir el tresor ecològic i agrícola de la comarca del Baix Llobregat, la història i la lluita dels seus habitants per mantenir la seva identitat lligada al riu, al delta i a la producció de la terra, superant les pressions urbanístiques de la gran ciutat que té al costat, Barcelona.
Va ser una sessió intensa de treball i agraïm l’esforç de totes les persones que van participar i la van fer possible.
Aquesta sessió la van tancar la Dolors Canals i a l’Oriol Romeu , que dirigits per Joan Castells, van dramatitzar el poema “El Baix Llobregat” escrit per José Luis Atienza.
EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT: L’OBERTURA INSTITUCIONAL
/by cecbll2016_okLa benvinguda institucional del Plenari va anar a càrrec de la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Conxita Sánchez, de l’alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Jordi San José, del president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Josep Perpinyà i de la presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
L’Auditori es va omplir amb 150 persones que ens van acompanyar en aquest tret de sortida al Plenari del congrés.L’agraïment per una banda i el reconeixement de la comarca per l’altra, van ser els eixos més rellevants de l’obertura institucional del Baix Llobregat a Debat durant el mati del 8 de juliol al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat.
Tant l’alcalde de Sant Feliu de Llobregat com del president del Consell Comarcal de Baix Llobregat van destacar l’esforç del CECBLL per assumir el repte dels diàlegs oberts i participatius, per anar més enllà de les seves atribucions com a centre d’estudis i atrevir-se a obrir un espai per a la comarca i des de la comarca on poder reflexionar, compartir idees i pensaments, amb l’objectiu comú de projectar el 2030 del Baix Llobregat.
Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL, va destacar la feina que s’havia fet prèvia al plenari, amb 51 activitats arreu del territori, amb la implicació de més de 200 persones expertes en diferents matèries i amb una participació aproximada de més de 2.000 persones. I també l’esforç de recollir i sintetitzar les propostes sorgides de tota aquesta activitat.
L’obertura del congrés va anar a càrrec de l’Ada Colau com a presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que va destacar que “el Baix Llobregat constitueix un eix estratègic per articular un present i futur metropolità més fort, democràtic i just. Constitueix un dels millors motors del país”. També va dir que “cal que Barcelona canviï la mirada en front els municipis dels dos corredors dels rius Besòs i Llobregat, deixar de percebre’ls com a portes d’entrada o patis de darrera. I, efectivament, Barcelona té una responsabilitat com a capital i que no volem defugir. Però volem exercir aquesta capitalitat sempre des de la responsabilitat i mai des de l’arrogància”. Però potser les paraules més el·loqüents del a intervenció de la presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona van ser aquestes “…des de Barcelona tenim molt coses bones a aprendre del Baix Llobregat (…) És hora de tractar al Baix com un aliat estratègic en peu d’igualtat“.
PLENARI DEL FÒRUM MUNICIPALISTA
/by cecbll2016_okEl divendres 15 de juliol va tenir lloc el Plenari del Fòrum Municipalista que organitzava el Consell Comarcal del Baix Llobregat en el marc del congrés EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT.
L’objectiu del Fòrum ha estat obrir el congrés a la participació d’alcaldes i alcaldesses i de regidors i regidores del Baix Llobregat i a d’altres càrrecs públics o institucions que actuen a la comarca.
A la sessió del dia 15 hi van assistir un bon nombre de càrrecs electes, membres del CECBLL i alguns mitjans de comunicació.
Després de l’obertura institucional va tenir lloc una conferència a càrrec del catedràtic de Sociologia de la Universitat de Deusto i director del Observatorio Urbano de Bilbao, amb el títol “Els reptes del municipalisme en el s. XXI, en un territori de la complexitat del Baix Llobregat. Amenaces i oportunitats”, en la que va dissertar sobre la necessitat d’adaptar les administracions locals a la nova realitat.
A continuació Josep Perpinyà, president del Consell Comarcal, va fer una síntesi dels debats previs del Fòrum Municipalista i Lluís Monfort, conseller de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal, va exposar les conclusions del congrés.
La sessió va finalitzar amb un intens debat que va comptar amb la participació dels alcaldes i les alcaldesses de la comarca i en el qual es va fer palesa la necessitat de tenir espais de debat, de coordinació i d’exposició de les problemàtiques locals.
Els reptes de futur per l’Entorn i la gestió territorial del Baix Llobregat són diversos i canviants
/by cecbll2016_okEls principals eixos vertebradors han estat tractats amb intensitat al llarg de sessions i que els hem agrupat en 4 temes: de la Terra; de les Urbs; dels Elements i de la ciutadania
Durant la sessió es van presentar tres comunicacions de l’àmbit:
En Xavier Mayor, doctor en biologia de la UAB, va resumir els reptes del Baix Llobregat partint de 2 grans valors de la natura: la diversitat i el canvi.
Els reptes i les propostes d’aquest àmbit seran presentat en el Plenari del Congrés el 8 i 9 de juliol al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat.
És d’agrair l’esforç i dedicació dels participants en aquestes sessions i especialment al Jordi Sicart, la Genoveva Català, en Joan Barrios. La Dolors Clavell, en Josep M. Carrera, en Jaume Bosch i en Xavier Major. Volem agrair de nou la bona acollida a Martorell, tant per part de l’Alcalde, en Xavier Fonollosa com per tot l’equip de la Biblioteca Municipal.
Els reptes de futur en matèria de compromís, cohesió social i dinamització econòmica del Baix Llobregat
/by cecbll2016_okEl dijous 30 de juny va tenir lloc a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat, el darrer debat de l’àmbit Compromís, Cohesió social i Dinamització econòmica. Les taules rodones organitzades al voltant d’aquest eix, han posat de manifest el gran potencial de la comarca del Baix Llobregat pel que fa a la dinamització econòmica i a la cohesió social.
Els grans reptes que s’han anat dibuixant són:
El següent esquema mostra com alguns dels elements que ens permetrien assolir aquests repte
Durant la sessió de debat es van presentar tres de les comunicacions que han arribat al congrés per a aquest àmbit:
Desigualtats i renda, de Lluís Torrens
Manifest del Fòrum Social del Baix Llobregat en defensa de l’estat del benestar i dels serveis públics, presentat per Saida Ehliluch i Victòria Corbacho
Un nou model de salut mental per al segle XXI.
Tenir cura de les persones fràgils del Baix Llobregat, de Francesc Vilà
Joan Botella, professor, catedràtic de Ciència Política de la UAB va plantejar l’equilibri entre la necessitat de dinamització econòmica i, alhora, de cohesió social.
L’acte va comptar amb la presència del Sr. José Manuel González, regidor de Cultura de Sant Boi de Llobregat.
És d’agrair l’esforç i dedicació dels participants en aquestes sessions i especialment de Mercè Renom Joan Barrio i Joan Rodríguez, entre moltes altres persones que han aportat els seus sabers i les seves opinions.
L’article del mes per Jordi Serra
/by cecbll2016_okParc Rural del Montserrat: oportunitat de futur
Des de fa ja prop de 50 anys, el món rural a l’entorn de la muntanya de Montserrat es troba greument amenaçat. L’activitat agrària s’ha reduït a mínims, els boscos s’han deixat de cuidar i el patrimoni natural, cultural i històric va desapareixent de manera lenta però evident. El paisatge es banalitza i l’activitat social i cultural es despersonalitza. A les portes de l’àrea metropolitana de Barcelona, el territori es debat des de ja fa anys entre la seva suburbialització, a l’extrem d’un continu urbanístic industrial, la perifèria de la perifèria, o bé com a primera expressió d’una realitat rural, preindustrial, no morta del tot, que pot aportar a l’àrea metropolitana el testimoniatge d’un passat agrari, tradicional i popular. Ser a dins o ser a fora, heus aquí la qüestió. I d’això depèn el futur del Montserrat.
La resposta: avui dia, els ajuntaments i les entitats de la zona promouen el Parc Rural del Montserrat, un projecte de gestió del territori que pretén donar un impuls a l’activitat agrícola, la ramaderia, l’aprofitament forestal, el turisme rural i la protecció del territori per tal de posar en valor tots aquells elements que han caracteritzat històricament l’entorn de la muntanya de Montserrat. 10 municipis i 8 associacions del sector, amb el suport de la Generalitat i la Diputació, s’han unit per crear el Parc Rural del Montserrat. Si fa 10 o 12 anys la lluita ambiental va ser un mecanisme de resistència davant l’especulació urbanística, ara l’aposta per l’activitat agrària es veu com una perspectiva de futur, pensant en el rendiment econòmic i social del retorn a la natura, al producte de proximitat i ecològic, al paisatge i l’entorn tradicional com a trets identificadors, reequilibrants i dinamitzadors de l’economia local.
I ara s’obren múltiples oportunitats per al món rural: s’està treballant per crear la marca de qualitat “Montserrat” per a l’oli i el formatge de la zona; es faran cursos i tallers per impulsar l’activitat agrària; s’establiran circuits de comercialització per als productes de la zona: mercats de pagès, agrobotigues, venda per internet; es crearà una ADV que ajudi el sector, i un banc de terres que procuri l’aprofitament dels terrenys agrícoles… Tot això impulsarà l’agricultura però també la ramaderia, la gestió dels boscos, el turisme rural, el patrimoni i la conservació del paisatge; en definitiva, el manteniment d’un entorn que està ferit, però no mort, i que per als habitants de la zona representa l’essència del territori, allò que el caracteritza i el distingeix davant altres realitats territorials.
S’està creant un futur per al sector rural del Baix Llobregat Nord, una alternativa de progrés amb el consens de tots els agents: ajuntamemts de tots els colors polítics, organitzacions del sector, administracions… Tothom mostra el seu acord, l’esperança i la confiança per trobar alternatives econòmiques més enllà de la industrialització. La finestra que s’obre és la de sempre, la de la nostra activitat tradicional, que mai no ens ha fallat. La resposta, doncs, és el retorn a la natura, a tots aquells elements que històricament han definit el territori. Auí, el futur es troba en el passat.
Jordi Serra i Massansalvador
Associació Cultural del Montserrat
Més de 25 reptes de futur en Identitat, Cultura i Coneixement del Baix Llobregat
/by cecbll2016_okPer donar resposta a la gran pregunta sobre quina és la identitat del futur del Baix, hem conèixer el passat i el present de la nostra comarca i les taules rodones, fetes des del desembre de 2015, han estat la referència. Així mateix, també hem de reconèixer, per una banda, les activitats transformadores a través dels molts exemples de bones pràctiques que hi ha a la comarca i, per l’altra, els reptes que suposen superar o gestionar les tensions i dicotomies de la nostra societat.
Hem identificat més de 25 reptes de futur i propostes per millorar la construcció de la nostra identitat social, la cultura i totes les seves expressions al Baix, l’educació i la formació i el coneixement, recerca i divulgació del patrimoni de la comarca.
Durant la sessió es van presentar tres comunicions de l’àmbit:
Editorial (JUNY 2016): El Baix Llobregat, orígens i identitat
/by cecbll2016_okEstimar és un lloc, ens ensenya en un dels seus poemes Joan Margarit, el nostre poeta baixllobregatí adoptat. Fet gens infreqüent, ja que gairebé el 75% dels nostres vuit-cents mil i escaig habitants som adoptats. Som una comarca d’acollida, però malgrat aquesta diversitat d’orígens, les Taules de cada Àmbit del Congrés del Baix Llobregat a Debat són la demostració palpable que s’ha construït un sentiment d’identitat real res impostat, més connectat amb la vida quotidiana que amb les institucions o el sentit romàntic de la història. La identitat del Baix, una comarca històricament segmentada per les diferents baronies, però a l’hora de la veritat dependent administrativament de Barcelona fins a la creació del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat en el primer terç del segle XIX, és la identitat més contemporània de totes les comarques catalanes.
El riu marca la geografia física i sentimental del Baix Llobregat. El riu com a protagonista de la industrialització, el riu com a víctima contaminada d’aquesta mateixa industrialització. El riu com a font d’aigua i vida, el riu com a amenaça, amb les seves crescudes e inundacions. Al setembre del 71, les pluges torrencials van deixar caure 308 litres a Esparreguera, a Martorell van haver de rescatar amb barques 500 persones, i a Cornellà més de 20.000 persones van patir les inundacions en les seves carns i els seus habitatges. La canalització del riu Llobregat va esdevenir una reivindicació compartida des de la falda de Montserrat fins a la desembocadura del riu. Ara bé, el Llobregat es va convertir en aliat de la identitat comarcal a partir del moviment en contra del desviament proposat per la capital de la metròpoli: Barcelona.
El moviment obrer en la clandestinitat tenia en la solidaritat la seva única arma per conquerir les seves reivindicacions, però la solidaritat necessitava per créixer i multiplicar-se un territori més ampli que el polígon industrial de la fàbrica, un territori més proper i familiar que Barcelona, i una manera d’actuar més descentralitzada i aferrada a territori i als seus treballadors. La vaga general va guanyar un nou adjectiu poc utilitzat per les vagues generals: comarcal. Des de La Seda o la Laforsa fins a la Solvay, des de la Cerdans a la Gallina Blanca, el mapa comarcal era en gran part al mapa del moviment obrer. Els partits polítics clandestins també van veure a la comarca, el Baix, una forma d’organització pròpia i una reivindicació de futur democràtic i passat republicà.
Eurovegas va posar en valor un tros de Baix lliure però econòmicament actiu, fins llavors gairebé desconegut més enllà de les seves cultivades fronteres, el Parc Agrari, que afegeix una textura a la personalitat col·lectiva, la preservació dels orígens: horta i l’agricultura a la porta de casa.
El Baix no ha estat mai una comarca dormitori sinó un lloc per viure i treballar, i en aquest anar i venir del nadiu i del sobrevingut, home o dona, es reforça el sentiment íntim d’identitat de pertànyer a aquest lloc, a aquest paisatge vital , perquè la terra és per a qui la camina i per a qui la treballa. El transport públic és l’assignatura pendent per poder fer del Baix un territori més fèrtil i policèntric per a l’oci i la cultura compartida. Perquè per a nosaltres Joan Margarit té raó. Estimar és un lloc: el Baix.
Premis Edurecerca 2016
/by cecbll2016_okL’acte, aconduït per Manel Pardo, s’obrí amb la intervenció d l’Alcalde de Sant Feliu de Llobregat i de la Directora General d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat. I amb la interpretació musical d’un duo de jazz de l’Escola de Música de Sant Feliu.
El lliurament de premis de les diverses entitats que hi participen, s’iniciava amb el passi dels vídeos sobre els treballs presentats a cada entitat, vídeos en què els autors presentaven i explicaven breument la recerca que havien fet.
Després, els responsables de l’entitat pujaven a dir alguna cosa sobre l’entitat i els premis, feien conèixer el guanyador, justificaven l’elecció del jurat i lliuraven els premis. Es feien fotografies de la guanyadora o el guanyador amb el seu tutor i els membres de l’entitat , i després de tots els premiats.
L’acte es dividí en diversos blocs d’entitats. En el primer bloc Consell esportiu, UPC, Orienta i Fundació Marianao-Grup GRODE (UAB). En el segon, les entitats vinculades al Consell Comarcal i Arxiu Comarcal del Baix Llobregat: Consell de dones, Parc Agrari, Consorci de turisme i Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. I en el tercer Innobaix, Centre Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Ajuntament de Sant Feliu i CRAM.
En acabar el primer bloc va intervenir el representant del Consell Comarcal i en acabar el segon, el Director dels Serveis Territorials.
Va tancar l’acte el Diputat delegat d’Educació de la Diputació de Barcelona.
Pel que fa als premis del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, vam tenir sis finalistes, tots treballs força originals i basats en recerques ben creatives. Un de matemàtiques (Una mirada àuria a Cornellà), en què es planteja una mirada matemàtica de l’entorn (en aquest cas la ciutat de Cornellà), treball que ens fa veure com les matemàtiques són a tot arreu i de quina manera podem aplicar el pensament matemàtic a tot el que ens envolta o el que hem de crear o construir. Un de sociològic (o sociopsicològic) El silenci de la muntanya: Ermitans a Montserrat, amb entrevistes als ermitans actuals i amb història de les ermites i les vivendes dels ermitans al llarg de la història. Dos d’educació (Creativity and Arts in Education i Casal d’estiu ClausKids), amb experiències i projectes aplicats a la realitat del Baix Llobregat. I dos de biologia (Estudi biològic de la plana deltaica del Delta del Llobregat i Estudi de l’Avifauna de Sant Andreu de la Barca), el primer dels quals combina l’experimentació i la descripció i el segon ben estructurat i sistemàtic, que fa un estudi de l’avifauna basat en l’observació, feta amb rigor i constància.
SONY DSC
El treball guanyador va ser Estudi biològic de la plana deltaica del Delta del Llobregat, d’Erika fernández, de l’Institut El Calamot de Gavà. El jurat va valorar l’originalitat a l’hora de plantejar els experiments i també la transversalitat de la seva investigació, que, en un experiment, posa en relació la salinitat del sòl amb la productivitat agrícola i, en l’altre, relaciona el tipus de sòl (terra de bosc o sorra) amb la productivitat.
La Sala Iberia estava plena de gom a gom i l’ambient va ser festiu i a la vegada intel·lectualment gratificant, ja que els treballs eren de gran qualitat i n’hi havia molts de força creatius i innovadors. Un acte on la gent jove del Baix ens va fer veure que el futur es presenta ric i esperançador.
L’article del mes per Lluís Monfort
/by cecbll2016_okPocs territoris han fet un procés de reflexió com el que està impulsant el Centre d’Estudis, i encara menys han aconseguit dinamitzar l’important capital social i de reflexió que aquests dies està assistint a les més de 40 taules de debat arreu de la comarca. És un procés que en sí mateix ja té un valor altíssim, però encara queda l’important event dels dies 8,9 i 15 de juliol: les sessions plenàries del Congrés, veritable cimera dels reptes estratègics del Baix Llobregat. Però l’ambició del projecte és gran i no s’atura aquí. Una important activitat s’està desenvolupant aquests dies: un taller – reflexió sobre el nostre territori, en el que hi hem dipositat moltes expectatives.
El passat 26 de maig el Consell Comarcal va acollir la visita del grup d’estudiants que participa al Workshop Internacional “Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat”. Aquest forma part de les activitats del Congrés “El Baix Llobregat a Debat”, i està organitzat per l’Observatori de la Urbanització, a través del Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i del Patrimoni de la UAB, i està coordinat pel Dr. Francesc Muñoz. Podeu trobar informació detallada dels objectius de l’activitat a http://www.baixllobregatadebat.cat/congres/workshop-paisatges-contemporanis/ .
El grup va ser rebut per la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals, Conxita Sánchez, la comissionada pel projecte de la mateixa entitat, Genoveva Català, i pel conseller comarcal de Cultura i Memorial Democràtic, Lluís Monfort.
L’objectiu de la trobada, a més de donar una benvinguda institucional, va ser el poder aportar elements clau i pistes pel desenvolupament del seu treball. Durant més de 90 minuts vam poder comentar aquells eixos bàsics que han vertebrat la realitat actual de la comarca: la transició d’un context rural a un context industrial, el riu com a element axial, les migracions dels 50-60, la lluita antifranquista, el desenvolupament d’infraestructures de servei a la metròpoli sovint a costa d’agressions importants al territori, la dialèctica entre el sentiment de comarca i la proximitat de Barcelona, el desenvolupament de polítiques de recuperació dels entorns i dels serveis a les persones per part dels ajuntaments democràtics, etc…
Per altra banda, el grup es va mostrar molt interessat en conèixer quins eren els moviments de fons que projectaven la comarca cap al futur. Vam poder compartir visions sobre l’estratègia econòmica, l’estratègia d’urbanisme i infraestructures, els reptes en relació al món del treball, educació, cultura, cohesió social, i altres. Van coincidir en la necessitat de generar més que mai estratègies i actituds innovadores, en cercar les preguntes correctes per trobar solucions adequades que permetin encarar en òptimes condicions un futur que presenta incògnites.
El grup treballa aquests dies des d’El Prat de Llobregat, on realitza llargues sessions de treball i reflexió que ens aportaran propostes, visions, preguntes i respostes en clau propositiva, que seran de màxim interès per enriquir un Congrés que està essent un veritable revulsiu de coneixement, autoconeixement i reconeixement de la nostra comarca.
Durant el congrés, els dies 8 i 9 de juliol, està previst que presentin les conclusions preliminars del treball, que segur esdevindrà peça important dels plantejaments de futur.
Enhorabona al centre i a tots/es els col·laboradors/es per l’immens esforç.
Lluís Monfort
Conseller Comarcal de Cultura i Memorial Democràtic
Assemblea del CECBLL 2016
/by cecbll2016_okL’Assemblea es va iniciar a les 7 de la tarda amb l’aprovació de la memòria d’activitats i els comptes anuals de l’any 2015, tot tancant l’any amb un petit dèficit econòmic.
A continuació es va presentar el projecte d’activitats de l’any 2016 i el pressupost finalitzant així la sessió ordinària de l’Assemblea.
A la sessió extraordinària d’elecció de la nova Junta, es va presentar la candidatura conjunta a la Junta Directiva presidida, de
nou, per Conxita Sánchez que va presentar el seu projecte per al trienni 2016-2019. Es va fer un petit balanç del trienni anterior i va presentar el nou projecte. A grans trets, el projecte es basa en:
La sessió va acabar amb la presentació de la resta de companys i companyes que van presentar la seva candidatura per avalar el projecte de la presidenta:
La nova Junta va comptar amb el suport unànime de l’Assemblea i la presidenta va agrair la tasca a les persones que durant els darrers anys han participat i s’han implicat amb el Centre d’Estudis. També va voler fer un reconeixement a la feina de les juntes anteriors i la valuosa gestió quotidiana amb la qual s’han establert bases molt sòlides per continuar treballant. Va acabar animant a tothom a participar més activament en els projectes i en les accions de l’entitat, per continuar impulsant el treball en xarxa, la cooperació, la coordinació, la capacitat de sumar sinèrgies. En paraules de la presidenta: “Aquesta és una tasca col·lectiva que, sense la vostra complicitat i la vostra confiança, no podria assumir”.
EDITORIAL (MAIG 2016): El Baix Llobregat a debat, la sorpresa del present i la il·lusió del futur
/by cecbll2016_okEl Congrés Baix Llobregat a Debat està en marxa. És una marxa res silenciosa perquè la força del debat és la reflexió, però també la paraula en veu alta. Les taules rodones creades en els diferents pobles i ciutats del Baix són a més de nous espais de diàleg, nusos d’una xarxa de coneixements existents però dispersos, d’experiències no sempre ben conegudes que mereixen ser compartides.
Les taules rodones estan dibuixant el Baix del futur, però a la vegada estan descobrint un gran desconegut: el Baix Llobregat del present. Un Baix sovint ignorat, perquè no sempre la nostra mà dreta sap el que fa la mà esquerra, i viceversa. La ignorància i el desconeixement mutu ens debilita, el coneixement ens enforteix. El Baix Llobregat a Debat està generant coneixement, ampliant la llista d’amics i coneguts i demostrant que la nostra comarca no és un model estàtic ancorat en la mitologia dels vuitanta, ni tan sols en la del principi dels dos mil, perquè trepitja fort en aquest segle XXI. Els nostres trenta municipis ja no són els trenta personatges a la recerca d’autor que eren fa gairebé quaranta anys. Tenim més de vuit-cents mil habitants, som la tercera comarca més poblada de Catalunya i aspirem a tenir el pes social, cultural, científic i econòmic que ens correspon.
Una comarca és territori comú quan és trepitjada, viscuda i coneguda per qui hi viu, quan a part de ser una divisió en el mapa forma part de la identitat dels seus habitants. Aquest Congrés que recorre les nostres viles, que ajunta estudiosos i protagonistes econòmics, culturals i intel·lectuals de diferents municipis, alhora que crea coneixement i reconeixement, que analitza i reflexiona, està produint un efecte tant o més important. Està establint noves connexions en aquesta comarca que avança veloç cap als anys vint del segle XXI, actualitzant vells relats i creant de nous, reconnectant fils que s’havien perdut.
El Baix Llobregat necessita el Congrés Baix Llobregat a Debat perquè li cal mirar-se al mirall i reconèixer-se com una comarca on sagnen les ferides socials de la crisi, però que ha crescut més maca del que imaginava, on han florit virtuts més ignorades que reconegudes, que cal treure de la seva relativa clandestinitat.
Queda enterrat el vell fantasma de les ciutats dormitori, però seguim coneixent més el nostre Baix per la ruta de la feina, pel recorregut que ens porta a l’horari laboral que per la ruta del nostre temps lliure, de les nostres hores d’oci, de la nostra activitat cultural, de gaudir de la natura diversa que va des de Montserrat fins a la Mediterrània, des de Collserola fins al Garraf. No ens ho posa fàcil el dèficit que encara roman com trenta anys enrere. El transport públic entre els pobles de la comarca. Una xarxa encara per fer i cosir.
Tot i així cal valorar el que som per decidir millor el que voldrem ser. Al Baix neixen les millors carxofes de Catalunya, però també la investigació científica, la creació literària, el cinema, els músics, els actors, els directors i les companyies teatrals, les iniciatives mediambientals i econòmiques. Descobrir el Baix del present, els paradisos que tenim a la cantonada i les coses bones que passen al municipi del costat, o en aquells i aquelles del Delta, o de la Vall Baixa, o de l’Nord, o de l’Sud. Descobrir-nos és, a més d’una contribució al debat, una inesperada i agradable sorpresa.
L’article del mes per Ignasi Riera
/by cecbll2016_okLA PROPOSTA PEDAGÒGICA DEL BAIX LLOBREGAT
Hi dono voltes i més voltes. Vaig néixer al barceloní barri de Vallcarca. I durant nou anys –des del curs de Preparatòria fins al Preu– vaig ser alumne dels jesuïtes de Sarrià, el segon barri d’aquells primers anys de vida. A casa, de recursos econòmics, anàvem justets-justets: sis germans i amb els diners que venien de la impremta petita del pare. Però ja aleshores sabíem que d’altres s’ho passaven molt pitjor. I mai no ens va provocar a dins la passió per arribar a rics. L’actitud i el tarannà dels pares ens ho posava fàcil: si algú hagués demostrat afany de riquesa, hauria estat la riota de la resta de la tribu.
Quan, anys a venir, i després de l’Estat d’Excepció de 1969 –jo ja era a punt de saltar per la ratlla dels trenta–, vaig decidir a anar-me’n a viure a la ‘Ciudad Satélite’ de Cornellà de Llobregat, confesso que vaig fer el salt més decisiu de la meva vida. Tot em resultava nou. I diferent. Que jo era de família conservadora, religiosa, i d’un catalanisme que només podíem practicar en la intimitat, lleument enverinats contra ‘els xarnegos’ (com dèiem aleshores), avesat als espais curts, ‘als vells camins fressats’, on tot se’m convertia en evocació amb rostres, noms de carrers, històries domèstiques ben sabudes… La ruptura va ser, per a mi, un xoc. (Ho repeteixo: el més decisiu –no goso dir traumàtic perquè sóc persona de bars i allà, a Sant Ildefons, de bars no me’n faltaven, això rai!–, abans i després, de la meva vida. Gràcies a aquell pas, i a una no gens senzilla adaptació a nous models de vida, ja res no m’ha costat gaire, pel que fa a canvis de ciutats i/o de països).
Primer la ‘Satélite’, després Cornellà, més tard ‘el Baix Llobregat’ eren espais urbans que feien síntesi de molts accents i en els quals vivia molta sang jove que lluitava per sobreviure amb uns grams afegits de dignitat. Les aventures personals de mig milió de persones sí que mereixerien una biblioteca sencera de relats que engrandirien, i com!, la història d’una Catalunya, demogràficament massa envellida. I, anava a dir, ‘massa assenyada’, víctima, encara, d’aquell franquisme brut que ens impedia viure amb uns mínims exigibles de propostes vitals engrescadores. Per cert: d’entre els llibres que recomano sempre, sobre la nostra comarca, el relat sobre ‘Les dones dels 60’, d’Empar Fernández i Júlia Tardà. Quina lliçó, el d’aquelles dones que arribaven joveníssimes a Catalunya i van haver de lluitar per arribar a ser ‘persones entre persones’.
Aleshores vaig entendre que el meu país era terra de ‘Marca’, de Barreja, simfonia, no gens desconcertant, d’accents i de records d’altres històries. Que valentes que van ser les persones que, foragitades pels cacics i per les polítiques d’una Dictadura implacable, van començar a participar, activament, en la reconstrucció nacional de Catalunya: des les lluites obreres, des l’Assemblea de Catalunya, des les reivindicacions dels barris, des la nota ‘teologia’ de la diversitat. Per això estic d’acord amb en Lluís Cabrera, el del Taller de Músics, quan ens recorda que la Catalunya del futur ha de ser feta des d’històries i memòries ben diverses. Els que ens vulguin unívocs, o els que creguin que la sang i els orígens i els accents atorguen drets de propietat d’un nou patriotisme… estan hipotecant el futur del meu país, que només serà si ho és de totes i de tots els que l’han fet. I un país, com una família, o com una història de veritat…, com tot el que és viu, a la nostra vida, és variat, múltiple, suma de propostes contràries, complementàries. La hipòtesi d’un país de presumptes ‘purs’, de gent autoqualificada de ‘com cal’… invita a tocar el dos, a canviar de país. La puresa, en estat pur, esterilitza, és eixorca. I jo voldria viure en un país divers, de síntesi, de debat permanent, de pensament i de sentiments divergents.
Fa un grapat d’anys, una dona amiga –que apareixia en una novel.la meva i que es passava la vida dient que esperava l’hora per tocar el dos i fugir d’una Catalunya on se seguia sentint forastera– va haver d’enterrar el seu fill, mort en un accident laboral. Vaig ser amb ella moltes setmanes: la visitava cada dia, la portava a dinar a casa nostra… Al cap d’un temps, jo gosava preguntar-li: “Ara, Dolores, ja pots tornar a la teva terra!” Se’m va girar, amb cara de ràbia i de pena: “No has entendido ná de ná de ná: una es de donde ha nacido, sí, pero, sobre todo, del lugar en donde están enterrados los suyos. Yo ahora soy de aquí. Más que tú, Riera: más que tú”.
IGNASI RIERA
Orgull de Baix es presenta al CINEBAIX
/by cecbll2016_okAquest projecte va aconseguir el recolzament de molta gent mitjançant un verkami amb el que es van aconseguir els recursos econòmics suficients per posar-lo en marxa. La presentació al Cinebaix anava dirigida als 182 mecenes del projecte que van poder gaudir en primícia d’aquest projecte tan innovador.
Orgull de Baix vol traslladar a Internet el documental “El pati del darrere” i el transforma en un espai web dinàmic i participatiu, obert i disponible per a tothom. A l’espai web els visitants hi trobaran la pel·lícula documental “El pati del darrere” connectada a un mapa 3D. Al mapa es podrà navegar, explorant el paisatge i la riquesa de la comarca des de l’ordinador, el tablet o el mòbil. Dins el mapa hi haurà peces de vídeo retratant diferents racons de la comarca. Els visitants, podran descobrir-les i comentar-les, i també col·laborar en el relat amb fotografies i pel·lícules fetes per a ells que ajudin a completar el mapa de la comarca.
El projecte vol proporcionar una eina de coneixement de la comarca, que estimuli el debat, que posi la llavor per a la construcció d’un relat comú i d’una identitat col·lectiva que faciliti la promoció i la defensa del territori. I tot plegat amb la tecnologia web més actual per a desenvolupar i experimentar un nou format audiovisual que promogui la participació de l’audiència.
EDITORIAL (ABRIL 2016): L’ABRIL, UN MES LITERARI
/by cecbll2016_okLes dades que s’acaben de fer públiques sobre la diada de Sant Jordi a les llibreries són ben eloqüents: han augmentat les vendes, més del 50% dels llibres venuts són en català i els 20 títols que ocupen els rànquings només representen un 5% de les vendes. Bones notícies, doncs, per a la salut. Sí, perquè la salut de la lectura, de la llengua i de la literatura és la de la cultura, i això repercuteix també en la salut mental de la societat.
Ha estat una bona notícia per a la salut de la lectura, la qual, lluny de quedar supeditada a la sempre creixent influència de la imatge, va guanyant pes en la nostra societat. Es va poder constatar, també, en la taula rodona sobre la lectura que, en el marc del Congrés “El Baix Llobregat a debat”, es va dur a terme a Sant Joan Despí a mitjan mes d’abril. Organitzada des de la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan, s’hi va constatar la importància que en els darrers anys han adquirit les biblioteques, les quals actuen com a veritables centres de dinamització literària.
També ho ha estat per a la salut de la llengua catalana, que, tot i les dificultats permanents per sobreviure, va aconseguint de surar en aquest marasme lingüístic que és el país. Està bé que, en la diada del llibre i la lectura, la llengua pròpia del país no quedi ofegada per les altres.
Bona notícia, encara, per a la salut de la literatura, ja que els lectors no s’acontenten amb allò que dicten les publicitats editorials o mediàtiques sinó que trien i remenen, i es queden amb allò que els ve més de gust: el 95% de les vendes no consten als rànquings, i per tant hi ha una diversificació de títols molt interessant. I un aspecte més encara, bona salut per al llibre de paper! Qui ho deia, que el llibre electrònic enfonsaria els tradicionals? El llibre electrònic trobarà el seu espai i conviurà amablement amb els de sempre.
Aquesta mateixa setmana darrera d’abril s’ha fet una altra taula rodona organitzada pel Congrés sobre el món literari al Baix Llobregat, i s’ha pogut constatar la vitalitat no solament de la literatura sinó també de la divulgació i la promoció que se’n fa a través de recitals, tallers d’escriptura, clubs de lectura o premis literaris, organitzats per institucions, entitats, llibreries o biblioteques. Idees que s’hi van desgranar: que les llibreries haurien de ser més centres culturals i no solament botigues de llibres, que les biblioteques fan una feina de dinamització cultural important, que els premis literaris són imprescindibles per donar empenta i visibilitat a noves creacions, que la literatura continua tenint molta vitalitat, perquè no depèn de publicitat ni de conjuntures concretes, sinó -i per sort- de la necessitat vital de l’escriptor.
Que almenys el mes d’abril continuï així per molts anys!