Aquest mes, dins l’Espai del patrimoni, Esther Hachuel, juntament amb Josep Bonfill, vicepresident de la Passió d’Esparreguera i Miquel Oliver, president de la Passió de Molins de Rei, ens parlen de “Les Passions”, patrimoni immaterial del nostre municipi.

“La formació en l’art es fa des de la proximitat, és el més important per anar creixent” (Paulina Muxart de l’Espai Muxart de Martorell)

El 10 de març de 2016 es va celebrar a l’Espai Muxart de Martorell la taula rodona Ens queda espai per l’art al Baix Llobregat?. El regidor d’urbanisme de Martorell, Sr. Adolf Bargués, va exposar que és molt oportú debatre sobre la realitat cultural de la comarca per crear vincles entre els diferents pobles i sumar les iniciatives culturals que es fan des dels diferents municipis. El vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Sr. Xavier Mas, després d’agrair l’acollida de Martorell i donar la benvinguda als assistents, va explicar el procés de reflexió col·lectiva en que s’insereix la taula rodona com a activitat pre-congressual i va destacar que les aportacions de la taules es tindran presents en la reflexió final dels dies 8 i 9 de juliol, en què el congrés EL BAIX LLOOBREGAT A DEBAT clourà el debat.

IMG_20160310_183513La taula va ser coordinada, amb molt encert, per l’artista plàstic Toni Moreno, que va lamentar la situació precària de les arts plàstiques i visuals al Baix Llobregat, la inexistència de col·lectius d’artistes, la manca de sales d’exposició i d’espais. Aquesta situació determina la manca d’identitat i de visibilitat dels artistes plàstics de la comarca. Aritz Cirbian va exposar les dificultats de la producció visual – documentals, pel·lícules, etc. – i el poc recolzament públic a la creació. Però la feina dels artistes visuals es veu encara més dificultada pels entrebancs en la difusió de l’obra, que els afecta negativament perquè no reben quasi reconeixement. L’artista plàstic Sento Masià, va remarcar que cal disposar d’espais d’exposició públics i gestionar-los amb criteri, i crear les bases d’una cultura de l’art plàstic que permeti la projecció de l’obra i la seva difusió, i fer tot això sense malmetre l’esperit del creador de l’artista que ha d’actuar amb total llibertat. Carme Paltor, directora artística, va recordar que la població està poc formada en les diferents arts i que aquest fet explica la poca valoració de la creació artística. Malgrat tot, amb perseverança, alguns projectes culturals han reeixit, com ara el Festival de teatre de petit format LOLA, que ella mateixa dirigeix i que se n’ha sortit sense ajuts públics. Finalment, Paulina Muxart, artista plàstica i filla del pintor que dóna lloc a l’espai, va plantejar diverses preguntes sobre l’art i la creació. L’art té capacitat formadora i transformadora? Si és així cal promocionar-lo facilitant la creació de centres d’art, a mig camí entre l’art del museu i la funció de les galeries. En aquests centres es promouria l’ajut i el suport als artistes que comencen i es podria experimentar, fer recerca i obrir camins a les noves pràctiques artístiques. L’espai Muxart, inaugurat al 2011, volia ser un centre d’aquest tipus, obert i dinàmic, però: quin model segueix? És potser un centre d’art? O s’acosta més a un centre de producció artística? Aquests centres haurien de seduir als artistes del territori, alhora que donar-los-hi suport en les seves bones pràctiques. P. Muxart va proposar que els artistes s’ajudessin entre si creant un ambient de observació participativa, i que els centres d’art creessin projectes que els impliquin però que els deixin expressar. L’espai Muxart ha aconseguit que la població escolar visiti regularment les exposicions, però en canvi la població adulta quasi no en gaudeix. El debat que seguí la taula fou ric i profitós, hom proposà treballar per crear vincles intermunicipals per ajudar a la creació artística i fer projectes culturals que dinamitzin la vida social dels pobles de la comarca, creant una agenda comarcal de cultura. Les aportacions dels ponents i el debat posterior s’integrarà en les reflexions finals d’aquest procés de reflexió col·lectiva, que vol analitzar la situació de la cultura a la comarca, però també impulsar la cohesió social i la dinamització econòmica i millorar la gestió de l’entorn i el territori.

Els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat els atorga el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) bianualment des de 1999. L’objectiu és el reconeixement públic de persones, entitats, institucions, col.lectius o empreses vinculades al Baix Llobregat i que han destacat per les seves aportacions en qualsevol de les categories dels Premis. Es valora la creativitat, el caràcter innovador, el perfil cívic o l’aportació al desenvolupament i projecció del Baix Llobregat. Són simbòlics i honorifics i no son remunerats.

Descarregar guardonats

Els Premis tenen tretze categories obertes que funcionen mitjançant la presentació de candidatures i dues de tancades que no admeten la presentació de candidatures.

Aquí us podeu descarregar les bases i el full de nominacions

“El patriarcat és la millor història de ficció que s’ha escrit mai, perquè no té cap fonament i tothom se la creu”. Marta Selva

IMG_20160303_195241Dins el procés de preparació del Congrés El Baix Llobregat a Debat, el dia 3 de març va tenir lloc, a Sant Just Desvern, la taula rodona sobre cultura i gènere. Amb el títol La Cultura i la mirada de les Dones al Baix Llobregat, dones expertes en Gènere com la Marta Selva Masoliver i la Maria de la Fuente Vàzquez, ens van ajudar a situar en el centre del debat les relacions de les dones amb la cultura dins el model cultural dominant, el Patriarcat. A la taula també ens van acompanyar la Marta Corcoy Rius i la Conxita Castells, que van fer un relat d´experiències de dones de la Comarca, donant-nos una pinzellada de l’estat de la qüestió. La moderadora de la taula va ser Costi Rubio que va plantejar la invisibilitat de les dones dins el model de cultura dominant.

Un debat viu i intens, en primera persona, per part de moltes dones presents que, des de posicions personals o en representació d´entitat o associacions, posava de manifest la invisibilitat i/o infravaloració que el model cultural, social i polític dominant, fa de les aportacions de les dones a la CULTURA i les dificultats amb la que es troba aquest col·lectiu , que representa la meitat de la població, quan intenta tirar endavant projectes de vida personal.

IMG-20160304-WA0008Es van recollir aportacions interessantíssimes que donaren riquesa al debat del Congrés:

“Hem fet quatre congressos de Dones del Baix Llobregat i en cap d’ells hem tractat la cultura. S’haurà de reparar aquest buit” (Marta Corcoy).

“La Dona és molt present en l’aprenentatge cultural, però s’esvaeix en l’etapa de producció-programació” (Maria de la Fuente).

Dones Sàvies de Sant Cosme, un nom molt encertat per aquest grup de dones. Un plaer escoltar la Conxita Castells.

Diuen que el nivell de participació d’una comunitat determina la seva qualitat democràtica. Cada vegada més la participació es fa un element imprescindible per generar complicitats i corresponsabilitat i per fer avançar els processos col·lectius.

La participació és l’activitat adreçada a influir directa o indirectament en l’esdevenir de la comunitat. Facilita canals per expressar opinions personals i col·lectives relacionades amb la realitat que ens envolta i és una oportunitat per donar a conèixer les posicions de la ciutadania sobre els temes que l’afecten. També suposa un canvi important en la manera d’entendre la relació entre la ciutadania i l’administració i facilita un major activisme i una major influència en la presa de decisions. I és també un element de connexió entre els molts perfils que formen la població.

Per això la participació ciutadana es basa en la creació d’espais de trobada i de debat que afavoreixen que la ciutadania, les entitats i els agents socials i econòmics es trobin, es coneguin, debatin i facin propostes.

El CECBLL promou la participació com a element central de la seva activitat. En són exemples, entre d’altres, les Recerques Col·lectives, els Premis de Reconeixement Cultural, els diàlegs i les diverses activitats que es desenvolupen cada any.

Ara, quan estem impulsant el congrés El Baix Llobregat a Debat, diem que estem en un moment de cruïlla històrica. És l’ocasió per innovar i impulsar processos participatius que ens ajudin a avançar. Es tracta d’obrir noves vies per a la participació de la ciutadania que facin possible l’anàlisi, el debat i la proposta.

Per això El Baix Llobregat a Debat té una estructura peculiar, dilatada en el temps –de desembre de 2015 a juliol de 2016- i formada per diferents activitats –espais de participació– que s’articulen al voltant de tres àmbits de reflexió i d’actuació: 1. Identitat, cultura i coneixement; 2. Compromís, cohesió social i dinamització econòmica; i 3. Entorn i gestió del territori. A més, s’han dissenyat fórmules per facilitar la intervenció de tots els perfils de la població i s’impulsa un Fòrum Municipalista per tenir la veu de les persones que gestionen el territori.

Tota l’activitat del congrés vol ser un instrument per tal que les persones, les entitats i els col·lectius puguin exposar les seves opinions, els seus arguments i les seves pràctiques. La presència d’un relator o relatora dels debats (una per a cada àmbit) garanteix que les aportacions i conclusions seran recollides i portades a un debat final en el que caldrà prioritzar i consensuar.

Tenim la voluntat de realitzar activitats en els 30 municipis de la comarca. Aquest procediment pot semblar més complex i fragmentat, però comporta una major horitzontalitat i a la vegada aterra a les localitats, portant el debat congressual arreu i reconeixent la comarca com un territori divers i plural, amb subjectes polítics i socials heterogenis, i articulant espais de participació per a tothom.

Aquest congrés vol sacsejat i activar les capacitats de la comarca. L’impuls el dóna la societat civil i el seu perfil participatiu és un exercici d’innovació social i de compromís territorial que diu molt a favor de la societat baixllobregatina.

La participació per tant és element central; el que ens ajudarà a transformar allò que no funciona i a millorar el que estem fent. I voldríem a més que d’aquesta participació se’n derivi també la necessària corresponsabilitat.

Al llarg del procés que proposa el congrés s’aniran perfilant els reptes de futur com a resultat de les reflexions i dels debats dels diferents àmbits. Orientar el futur és una tasca que forçosament s’ha de fer en comú. I cal fer propostes per a una nova governança del Baix Llobregat que integri la intel·ligència col·lectiva i fitxi un horitzó de possibles mesures de referència a assolir que permetin mirar el futur amb optimisme i de manera participativa i consensuada a partir de les veus dels diferents sabers, els diferents sectors, els diferents interessos o experiències. El que proposa el Baix Llobregat a Debat és un procés participatiu amb un plus afegit: ser una plataforma d’acumulació de coneixement i de vinculació amb l’entorn que ens és propi.

Qui decideix el nostre patrimoni? El cas -trist- del pont de Can Capellans sobre el Canal de la Infanta

Aquestes línies tenen un caràcter clarament pòstum. El pont de Can Capellans, que originàriament havia servit per donar accés a la finca del mateix nom tot salvant el Canal de la Infanta i la via del tren, ha estat enderrocat fa uns dies. Era un pont d’una gran singularitat arquitectònica, construït segurament quan s’inaugura, a mitjans del segle XIX, la línia fèrria entre Barcelona i Molins de Rei.
De res han servit la seva antiguitat ni la seva eloqüència històrica. Ni les reivindicacions i arguments que sobre el conjunt del Canal i sobre els seus diversos elements arquitectònics hem anat fent des de l’any 2007 el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i la seva Comissió Cívica del Patrimoni. Ni les moltes accions de defensa dutes a terme per la Plataforma Protegim el Canal de la Infanta a partir de l’any 2011. Ni la proposta de resolució que la Diputada hospitalenca Anna Simó va presentar al Parlament (2011), instant el Govern de la Generalitat a declarar el Canal patrimoni cultural català. I ni tan sols la recomanació que va fer la Direcció General de Patrimoni Cultural en el sentit que els ajuntaments declaressin BCIL els respectius trams de Canal (2012). Ni el llibre recentment publicat per l’Avenç de Cornellà amb la col•laboració, entre d’altres, del CECBLL (2015), que té per únic objectiu promoure la defensa del Canal.
Què ha passat? Què ha fallat?
El pont era propietat privada de la indústria que s’ubica en el mateix solar i va ser suficient una petició de llicència d’obra per demolir-lo.
Es podia enderrocar? Sí, ja que no tenia cap protecció legal. Per tant, la primera qüestió a destacar és aquesta, la manca de protecció en un element tant reivindicat com el Canal de la Infanta. Ara per ara, un catàleg de patrimoni que hagués inclòs el pont de Can Capellans hauria estat l’únic instrument per a la seva conservació.
Ara bé, tant si els catàlegs existeixen com si no, com és el cas de Molins de Rei, hem de tenir present que els processos de patrimonialització són sempre vius. Que el que avui és una simple estructura arquitectònica demà la ciutadania col·lectivament comença a contemplar-la com a patrimoni. Per tant, només vies de comunicació ben establertes entre els departaments municipals d’urbanisme i els de cultura són l’autèntica garantia del patrimoni que ens envolta. Si tot ho deixem en mans de la legalitat, no pararem de perdre patrimoni: molts catàlegs són ja antics, amb uns 30 anys d’existència, i no han passat per una revisió; d’altres municipis encara no en tenen de catàleg. I, fins i tot els que el tenen actualitzat, poden trobar-se amb processos de patrimonialització col•lectius, cívics, que responsables polítics i tècnics hauran d’escoltar. Si no és així, qui decideix el nostre patrimoni?

Sant Feliu de Llobregat, gener de 2016

Esther Hachuel