L’encaix del Baix Llobregat en el seu entorn
Dissabte passat 16 d’abril es van celebrar dues taules rodones que serviren per reflexionar sobre l’encaix del Baix Llobregat en el seu entorn. Les dues taules s’agruparen segons les temàtiques de “La planificació urbanística i territorial”i“El territori i la nova governança”.
El municipi de Sant Vicenç dels Horts que acollí l’encontre va oferir-nos l’espai del centre de promoció econòmica del Molí dels Frares. Agraïm l’encert de l’indret escollit. El Molí dels Frares és a més un espai museístic de gran interès, un antic mas del segle XIII reconstruït als inicis del segle XX, que conserva les restes d’un antic molí fariner, mogut amb l’aigua de la riera, i que des del 1370 havia estat propietat del monestir de Sant Pau del Camp i, entre 1583 i 1723, del de Montserrat.
Just al davant del centre, hi tenim l’enorme construcció de la cimentera Molins que data del 1928 i que consta de diverses construccions que s’han anat fent al llarg dels anys per obtenir una producció eficient de ciment, la nova i darrera construcció és ja feta en ple segle XXI. Parlem doncs de dues instal·lacions industrials que des d’èpoques remotes fins a l’actualitat ens recorden el tremp d’una comarca treballadora i ubicada en un indret estratègic del país.
Les ponències i el debat de la taula que tractava de “La planificació urbanística i territorial” parlaren de forma resumida de l’urbanisme al Baix Llobregat, començant pel moment de l’urbanisme “pre-constitucional” ACTUR’s (planejament municipal poc proteccionista, plans parcials extensius, urbanitzacions il·legals).
Recordàrem l’urbanisme de finals dels 80, començament dels 90, caracteritzat per l’augment de la importància de la planificació local , molt centrat en el municipi, per mitjà de dos models diferenciats al sud de la comarca amb el PGM, que tot i ser supramunicipal, deixa en mans del municipi la capacitat d’adaptar-se a les seves necessitats locals per mitjà de modificacions, i al nord que es planifica per mitjà dels PGOU’s i/o POUM’s. Dos models absolutament diferents.
També es va tractar el període posterior a 2010 i a l’aprovació del Pla Territorial Parcial Metropolità de Barcelona, moment en que comencen a proliferar els Plans Directors Urbanístics, ja siguin predefinits pel propi PTPMB, ja siguin definits per la necessitat de gestionar àmbits d’activitat econòmica considerats estratègics (els Plans Directors urbanístics d’activitat econòmica).
Prèviament i a cavall d’aquests dos moments podem encabir els Plans Sectorials que s’han treballat, amb més o menys èxit, com pot ser el Pla Sectorial d’Habitatge, que ara sembla que torna engegar. Per tant, un moment urbanístic on prolifera la planificació d’abast supramunicipal.
Els ponents de la taula van anar desgranant la seva visió entorn a aquesta descripció bàsica de l’evolució de la planificació al nostre país i en concret a la comarca.
A nivell territorial, la defensa d’un planejament territorial consensuat amb el territori, coneixedor de les seves virtuts i les seves mancances, ha d’aportar coherència al planejament més local. En aquest sentit, i més centrat en l’àmbit territorial que ens ocupa, es va fer una certa reflexió respecte la idea de “ciutat de ciutats”, és a dir d’una àrea metropolitana que englobi al seu interior ciutats i territoris amb identitat pròpia.
Una de les novetats dels darrers temps d’obligat compliment legal, és l’avaluació ambiental estratègica en la que es posa en evidència que els temes del medi ambient no són qüestions addicionals, sinó que són les bàsiques: les estructurals. Hem de superar la visió que fins ara ha guiat realment el fet mediambiental del planejament. El planejament no ha de passar un control mediambiental, sinó que ha d’incorporar des del seu inici la visió i l’anàlisi de l’entorn en el que es treballi, tot fent que aquesta visió mediambiental formi part integrant del planejament. La vida transcorre en el territori, en les espècies, en els hàbitats, tot el territori té interès ecològic, les ciutats són autèntics ecosistemes. Cal situar l’avaluació ambiental com una de les eines prioritàries per a la definició estratègica del planejament.
En les intervencions dels experts s’aprofundí en com es realitza la gestió de l’urbanisme. Disposem d’eines normatives que emmarquen la gestió i de procediments d’acord entre les parts. Una de les eines són els convenis de gestió que han esdevingut eficients. Ara bé, hi ha una altra de les eines “els convenis de planejament” un mal ús dels quals provoca la pèrdua de control i de competències del poder públic respecte del territori i per tant allunya el control social i la participació ciutadana de les decisions, empobreix la democràcia i es corre el perill de gestionar el que és de tothom, al servei únic dels interessos econòmics.
El compromís personal d’homes i de dones implicats en els afers de la comunitat, coneixedors i compromesos en una visió de l’interès general, és i serà una eina potent en l’orientació de cercar noves maneres de prendre decisions i d’intervenir en els afers comuns des de la base social.
Pels ponents de la taula, les prioritats dels propers anys a la nostra comarca, passen, entre d’altres, per:
1.- La definició ecològica de l’espai urbà i la redefinició del riu.
2.- Ser protagonistes de les decisions del nostre futur territorial.
3.- Els límits de cada municipi en matèria de planejament s’han de superar a partir de la col·laboració i la cooperació per resoldre qüestions d’abast més ampli.
4.- Cal localitzar i comptar amb l’actiu de persones concretes que són capaces de sumar el seu entusiasme per afavorir canvis a favor de l’interès general.
5.- En matèria de gestió urbanística i territorial cal treballar des de la coherència i la racionalitat i sempre en funció del bé comú.
Les ponències i el debat de la taula que tractava de “ El territori i la nova governança”. Partiren d’una reflexió bàsica constatant que el sentiment d’identitat i pertinença a un àmbit territorial es reforça a partir de la proximitat i de l’accés als serveis públics per part de la ciutadania.
La reivindicació que l’actiu dels ajuntaments des del passat recent i en el futur ha contribuït i contribuirà a la transformació de la comarca. La cooperació, la col·laboració, la confluència, la coordinació, la complementarietat són les paraules “co” que assenyalen el camí que ha d’emprendre la comarca per adquirir un nou rol en el futur del territori del país així com també serveixen per definir noves maneres d’entendre l’administració pública i l’interès general.
L’organització territorial de Catalunya encara hereva, en part, de Pau Vila, assenyalava les comarques a partir del criteri que des de cada poble es pogués anar i tornar en un dia a la seva capital i que fossin equilibrades en nombre d’habitants, o que l’extensió compensés les diferències. Avui aquestes circumstàncies són prou diferents i per tant una de les preguntes que ens podem fer, és: a l’actualitat on està escrit que hi hagi un sol model de comarca? El Baix Llobregat és una comarca plural territorialment i socialment. És una comarca preparada per assumir la nova governança i les exigències de participació i de co-responsabilització ciutadana.
La constatació que vivim un canvi d’època i no una “època de canvis”, que cal reforçar el poder de la democràcia política i de la cultura, per vèncer el poder econòmic difós i anònim i que en el futur, la cohesió social i territorial passa per la comunicació, foren línies bàsiques per a l’elaboració de futures estratègies de la nova governança del territori.
A tall de consideracions bàsiques els ponents ens indicaren que cal que abordem el futur des de:
1.- La co-responsabilitat
2.- L’estudi profund de la realitat comarcal, fet des de l’expertesa, per després prendre decisions.
3.- Les comunicacions del futur que cohesionen i vinculen són: Internet i l’espai radioelèctric.
4.- Una comarca forta que dialogui amb Barcelona de tu a tu.
5.- La voluntat de la gent serà qui decideixi el futur de la comarca. Democràcia radical.
6.- La proximitat dels serveis contribueix a enfortir el sentit de comunitat
Consulteu la web del congrés El Baix Llobregat a debat
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
L’article del mes per Lluís Monfort
/by cecbll2016_okPocs territoris han fet un procés de reflexió com el que està impulsant el Centre d’Estudis, i encara menys han aconseguit dinamitzar l’important capital social i de reflexió que aquests dies està assistint a les més de 40 taules de debat arreu de la comarca. És un procés que en sí mateix ja té un valor altíssim, però encara queda l’important event dels dies 8,9 i 15 de juliol: les sessions plenàries del Congrés, veritable cimera dels reptes estratègics del Baix Llobregat. Però l’ambició del projecte és gran i no s’atura aquí. Una important activitat s’està desenvolupant aquests dies: un taller – reflexió sobre el nostre territori, en el que hi hem dipositat moltes expectatives.
El passat 26 de maig el Consell Comarcal va acollir la visita del grup d’estudiants que participa al Workshop Internacional “Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat”. Aquest forma part de les activitats del Congrés “El Baix Llobregat a Debat”, i està organitzat per l’Observatori de la Urbanització, a través del Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i del Patrimoni de la UAB, i està coordinat pel Dr. Francesc Muñoz. Podeu trobar informació detallada dels objectius de l’activitat a http://www.baixllobregatadebat.cat/congres/workshop-paisatges-contemporanis/ .
El grup va ser rebut per la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals, Conxita Sánchez, la comissionada pel projecte de la mateixa entitat, Genoveva Català, i pel conseller comarcal de Cultura i Memorial Democràtic, Lluís Monfort.
L’objectiu de la trobada, a més de donar una benvinguda institucional, va ser el poder aportar elements clau i pistes pel desenvolupament del seu treball. Durant més de 90 minuts vam poder comentar aquells eixos bàsics que han vertebrat la realitat actual de la comarca: la transició d’un context rural a un context industrial, el riu com a element axial, les migracions dels 50-60, la lluita antifranquista, el desenvolupament d’infraestructures de servei a la metròpoli sovint a costa d’agressions importants al territori, la dialèctica entre el sentiment de comarca i la proximitat de Barcelona, el desenvolupament de polítiques de recuperació dels entorns i dels serveis a les persones per part dels ajuntaments democràtics, etc…
Per altra banda, el grup es va mostrar molt interessat en conèixer quins eren els moviments de fons que projectaven la comarca cap al futur. Vam poder compartir visions sobre l’estratègia econòmica, l’estratègia d’urbanisme i infraestructures, els reptes en relació al món del treball, educació, cultura, cohesió social, i altres. Van coincidir en la necessitat de generar més que mai estratègies i actituds innovadores, en cercar les preguntes correctes per trobar solucions adequades que permetin encarar en òptimes condicions un futur que presenta incògnites.
El grup treballa aquests dies des d’El Prat de Llobregat, on realitza llargues sessions de treball i reflexió que ens aportaran propostes, visions, preguntes i respostes en clau propositiva, que seran de màxim interès per enriquir un Congrés que està essent un veritable revulsiu de coneixement, autoconeixement i reconeixement de la nostra comarca.
Durant el congrés, els dies 8 i 9 de juliol, està previst que presentin les conclusions preliminars del treball, que segur esdevindrà peça important dels plantejaments de futur.
Enhorabona al centre i a tots/es els col·laboradors/es per l’immens esforç.
Lluís Monfort
Conseller Comarcal de Cultura i Memorial Democràtic
Assemblea del CECBLL 2016
/by cecbll2016_okL’Assemblea es va iniciar a les 7 de la tarda amb l’aprovació de la memòria d’activitats i els comptes anuals de l’any 2015, tot tancant l’any amb un petit dèficit econòmic.
A continuació es va presentar el projecte d’activitats de l’any 2016 i el pressupost finalitzant així la sessió ordinària de l’Assemblea.
A la sessió extraordinària d’elecció de la nova Junta, es va presentar la candidatura conjunta a la Junta Directiva presidida, de
nou, per Conxita Sánchez que va presentar el seu projecte per al trienni 2016-2019. Es va fer un petit balanç del trienni anterior i va presentar el nou projecte. A grans trets, el projecte es basa en:
La sessió va acabar amb la presentació de la resta de companys i companyes que van presentar la seva candidatura per avalar el projecte de la presidenta:
La nova Junta va comptar amb el suport unànime de l’Assemblea i la presidenta va agrair la tasca a les persones que durant els darrers anys han participat i s’han implicat amb el Centre d’Estudis. També va voler fer un reconeixement a la feina de les juntes anteriors i la valuosa gestió quotidiana amb la qual s’han establert bases molt sòlides per continuar treballant. Va acabar animant a tothom a participar més activament en els projectes i en les accions de l’entitat, per continuar impulsant el treball en xarxa, la cooperació, la coordinació, la capacitat de sumar sinèrgies. En paraules de la presidenta: “Aquesta és una tasca col·lectiva que, sense la vostra complicitat i la vostra confiança, no podria assumir”.
EDITORIAL (MAIG 2016): El Baix Llobregat a debat, la sorpresa del present i la il·lusió del futur
/by cecbll2016_okEl Congrés Baix Llobregat a Debat està en marxa. És una marxa res silenciosa perquè la força del debat és la reflexió, però també la paraula en veu alta. Les taules rodones creades en els diferents pobles i ciutats del Baix són a més de nous espais de diàleg, nusos d’una xarxa de coneixements existents però dispersos, d’experiències no sempre ben conegudes que mereixen ser compartides.
Les taules rodones estan dibuixant el Baix del futur, però a la vegada estan descobrint un gran desconegut: el Baix Llobregat del present. Un Baix sovint ignorat, perquè no sempre la nostra mà dreta sap el que fa la mà esquerra, i viceversa. La ignorància i el desconeixement mutu ens debilita, el coneixement ens enforteix. El Baix Llobregat a Debat està generant coneixement, ampliant la llista d’amics i coneguts i demostrant que la nostra comarca no és un model estàtic ancorat en la mitologia dels vuitanta, ni tan sols en la del principi dels dos mil, perquè trepitja fort en aquest segle XXI. Els nostres trenta municipis ja no són els trenta personatges a la recerca d’autor que eren fa gairebé quaranta anys. Tenim més de vuit-cents mil habitants, som la tercera comarca més poblada de Catalunya i aspirem a tenir el pes social, cultural, científic i econòmic que ens correspon.
Una comarca és territori comú quan és trepitjada, viscuda i coneguda per qui hi viu, quan a part de ser una divisió en el mapa forma part de la identitat dels seus habitants. Aquest Congrés que recorre les nostres viles, que ajunta estudiosos i protagonistes econòmics, culturals i intel·lectuals de diferents municipis, alhora que crea coneixement i reconeixement, que analitza i reflexiona, està produint un efecte tant o més important. Està establint noves connexions en aquesta comarca que avança veloç cap als anys vint del segle XXI, actualitzant vells relats i creant de nous, reconnectant fils que s’havien perdut.
El Baix Llobregat necessita el Congrés Baix Llobregat a Debat perquè li cal mirar-se al mirall i reconèixer-se com una comarca on sagnen les ferides socials de la crisi, però que ha crescut més maca del que imaginava, on han florit virtuts més ignorades que reconegudes, que cal treure de la seva relativa clandestinitat.
Queda enterrat el vell fantasma de les ciutats dormitori, però seguim coneixent més el nostre Baix per la ruta de la feina, pel recorregut que ens porta a l’horari laboral que per la ruta del nostre temps lliure, de les nostres hores d’oci, de la nostra activitat cultural, de gaudir de la natura diversa que va des de Montserrat fins a la Mediterrània, des de Collserola fins al Garraf. No ens ho posa fàcil el dèficit que encara roman com trenta anys enrere. El transport públic entre els pobles de la comarca. Una xarxa encara per fer i cosir.
Tot i així cal valorar el que som per decidir millor el que voldrem ser. Al Baix neixen les millors carxofes de Catalunya, però també la investigació científica, la creació literària, el cinema, els músics, els actors, els directors i les companyies teatrals, les iniciatives mediambientals i econòmiques. Descobrir el Baix del present, els paradisos que tenim a la cantonada i les coses bones que passen al municipi del costat, o en aquells i aquelles del Delta, o de la Vall Baixa, o de l’Nord, o de l’Sud. Descobrir-nos és, a més d’una contribució al debat, una inesperada i agradable sorpresa.
L’article del mes per Ignasi Riera
/by cecbll2016_okLA PROPOSTA PEDAGÒGICA DEL BAIX LLOBREGAT
Hi dono voltes i més voltes. Vaig néixer al barceloní barri de Vallcarca. I durant nou anys –des del curs de Preparatòria fins al Preu– vaig ser alumne dels jesuïtes de Sarrià, el segon barri d’aquells primers anys de vida. A casa, de recursos econòmics, anàvem justets-justets: sis germans i amb els diners que venien de la impremta petita del pare. Però ja aleshores sabíem que d’altres s’ho passaven molt pitjor. I mai no ens va provocar a dins la passió per arribar a rics. L’actitud i el tarannà dels pares ens ho posava fàcil: si algú hagués demostrat afany de riquesa, hauria estat la riota de la resta de la tribu.
Quan, anys a venir, i després de l’Estat d’Excepció de 1969 –jo ja era a punt de saltar per la ratlla dels trenta–, vaig decidir a anar-me’n a viure a la ‘Ciudad Satélite’ de Cornellà de Llobregat, confesso que vaig fer el salt més decisiu de la meva vida. Tot em resultava nou. I diferent. Que jo era de família conservadora, religiosa, i d’un catalanisme que només podíem practicar en la intimitat, lleument enverinats contra ‘els xarnegos’ (com dèiem aleshores), avesat als espais curts, ‘als vells camins fressats’, on tot se’m convertia en evocació amb rostres, noms de carrers, històries domèstiques ben sabudes… La ruptura va ser, per a mi, un xoc. (Ho repeteixo: el més decisiu –no goso dir traumàtic perquè sóc persona de bars i allà, a Sant Ildefons, de bars no me’n faltaven, això rai!–, abans i després, de la meva vida. Gràcies a aquell pas, i a una no gens senzilla adaptació a nous models de vida, ja res no m’ha costat gaire, pel que fa a canvis de ciutats i/o de països).
Primer la ‘Satélite’, després Cornellà, més tard ‘el Baix Llobregat’ eren espais urbans que feien síntesi de molts accents i en els quals vivia molta sang jove que lluitava per sobreviure amb uns grams afegits de dignitat. Les aventures personals de mig milió de persones sí que mereixerien una biblioteca sencera de relats que engrandirien, i com!, la història d’una Catalunya, demogràficament massa envellida. I, anava a dir, ‘massa assenyada’, víctima, encara, d’aquell franquisme brut que ens impedia viure amb uns mínims exigibles de propostes vitals engrescadores. Per cert: d’entre els llibres que recomano sempre, sobre la nostra comarca, el relat sobre ‘Les dones dels 60’, d’Empar Fernández i Júlia Tardà. Quina lliçó, el d’aquelles dones que arribaven joveníssimes a Catalunya i van haver de lluitar per arribar a ser ‘persones entre persones’.
Aleshores vaig entendre que el meu país era terra de ‘Marca’, de Barreja, simfonia, no gens desconcertant, d’accents i de records d’altres històries. Que valentes que van ser les persones que, foragitades pels cacics i per les polítiques d’una Dictadura implacable, van començar a participar, activament, en la reconstrucció nacional de Catalunya: des les lluites obreres, des l’Assemblea de Catalunya, des les reivindicacions dels barris, des la nota ‘teologia’ de la diversitat. Per això estic d’acord amb en Lluís Cabrera, el del Taller de Músics, quan ens recorda que la Catalunya del futur ha de ser feta des d’històries i memòries ben diverses. Els que ens vulguin unívocs, o els que creguin que la sang i els orígens i els accents atorguen drets de propietat d’un nou patriotisme… estan hipotecant el futur del meu país, que només serà si ho és de totes i de tots els que l’han fet. I un país, com una família, o com una història de veritat…, com tot el que és viu, a la nostra vida, és variat, múltiple, suma de propostes contràries, complementàries. La hipòtesi d’un país de presumptes ‘purs’, de gent autoqualificada de ‘com cal’… invita a tocar el dos, a canviar de país. La puresa, en estat pur, esterilitza, és eixorca. I jo voldria viure en un país divers, de síntesi, de debat permanent, de pensament i de sentiments divergents.
Fa un grapat d’anys, una dona amiga –que apareixia en una novel.la meva i que es passava la vida dient que esperava l’hora per tocar el dos i fugir d’una Catalunya on se seguia sentint forastera– va haver d’enterrar el seu fill, mort en un accident laboral. Vaig ser amb ella moltes setmanes: la visitava cada dia, la portava a dinar a casa nostra… Al cap d’un temps, jo gosava preguntar-li: “Ara, Dolores, ja pots tornar a la teva terra!” Se’m va girar, amb cara de ràbia i de pena: “No has entendido ná de ná de ná: una es de donde ha nacido, sí, pero, sobre todo, del lugar en donde están enterrados los suyos. Yo ahora soy de aquí. Más que tú, Riera: más que tú”.
IGNASI RIERA
Orgull de Baix es presenta al CINEBAIX
/by cecbll2016_okAquest projecte va aconseguir el recolzament de molta gent mitjançant un verkami amb el que es van aconseguir els recursos econòmics suficients per posar-lo en marxa. La presentació al Cinebaix anava dirigida als 182 mecenes del projecte que van poder gaudir en primícia d’aquest projecte tan innovador.
Orgull de Baix vol traslladar a Internet el documental “El pati del darrere” i el transforma en un espai web dinàmic i participatiu, obert i disponible per a tothom. A l’espai web els visitants hi trobaran la pel·lícula documental “El pati del darrere” connectada a un mapa 3D. Al mapa es podrà navegar, explorant el paisatge i la riquesa de la comarca des de l’ordinador, el tablet o el mòbil. Dins el mapa hi haurà peces de vídeo retratant diferents racons de la comarca. Els visitants, podran descobrir-les i comentar-les, i també col·laborar en el relat amb fotografies i pel·lícules fetes per a ells que ajudin a completar el mapa de la comarca.
El projecte vol proporcionar una eina de coneixement de la comarca, que estimuli el debat, que posi la llavor per a la construcció d’un relat comú i d’una identitat col·lectiva que faciliti la promoció i la defensa del territori. I tot plegat amb la tecnologia web més actual per a desenvolupar i experimentar un nou format audiovisual que promogui la participació de l’audiència.
EDITORIAL (ABRIL 2016): L’ABRIL, UN MES LITERARI
/by cecbll2016_okLes dades que s’acaben de fer públiques sobre la diada de Sant Jordi a les llibreries són ben eloqüents: han augmentat les vendes, més del 50% dels llibres venuts són en català i els 20 títols que ocupen els rànquings només representen un 5% de les vendes. Bones notícies, doncs, per a la salut. Sí, perquè la salut de la lectura, de la llengua i de la literatura és la de la cultura, i això repercuteix també en la salut mental de la societat.
Ha estat una bona notícia per a la salut de la lectura, la qual, lluny de quedar supeditada a la sempre creixent influència de la imatge, va guanyant pes en la nostra societat. Es va poder constatar, també, en la taula rodona sobre la lectura que, en el marc del Congrés “El Baix Llobregat a debat”, es va dur a terme a Sant Joan Despí a mitjan mes d’abril. Organitzada des de la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan, s’hi va constatar la importància que en els darrers anys han adquirit les biblioteques, les quals actuen com a veritables centres de dinamització literària.
També ho ha estat per a la salut de la llengua catalana, que, tot i les dificultats permanents per sobreviure, va aconseguint de surar en aquest marasme lingüístic que és el país. Està bé que, en la diada del llibre i la lectura, la llengua pròpia del país no quedi ofegada per les altres.
Bona notícia, encara, per a la salut de la literatura, ja que els lectors no s’acontenten amb allò que dicten les publicitats editorials o mediàtiques sinó que trien i remenen, i es queden amb allò que els ve més de gust: el 95% de les vendes no consten als rànquings, i per tant hi ha una diversificació de títols molt interessant. I un aspecte més encara, bona salut per al llibre de paper! Qui ho deia, que el llibre electrònic enfonsaria els tradicionals? El llibre electrònic trobarà el seu espai i conviurà amablement amb els de sempre.
Aquesta mateixa setmana darrera d’abril s’ha fet una altra taula rodona organitzada pel Congrés sobre el món literari al Baix Llobregat, i s’ha pogut constatar la vitalitat no solament de la literatura sinó també de la divulgació i la promoció que se’n fa a través de recitals, tallers d’escriptura, clubs de lectura o premis literaris, organitzats per institucions, entitats, llibreries o biblioteques. Idees que s’hi van desgranar: que les llibreries haurien de ser més centres culturals i no solament botigues de llibres, que les biblioteques fan una feina de dinamització cultural important, que els premis literaris són imprescindibles per donar empenta i visibilitat a noves creacions, que la literatura continua tenint molta vitalitat, perquè no depèn de publicitat ni de conjuntures concretes, sinó -i per sort- de la necessitat vital de l’escriptor.
Que almenys el mes d’abril continuï així per molts anys!
PASSEJADA PEL TRAM DEL CANAL DE LA INFANTA AL SEU PAS PER SANT FELIU
/by cecbll2016_okEl diumenge 10 d’abril, l’Arxiu Comarcal i el CECBLL van organitzar una passejada pel tram del Canal de la Infanta al seu pas per Sant Feliu de Llobregat.
L’activitat que requeria inscripció prèvia es va tancar amb més de 50 persones inscrites. Alguns dels participants, van poder aportar els seus coneixements i records sobre el Canal.
L’itinerari va començar a la Plaça de la Vila prop d’on, fins al 1907, hi va haver un tram descobert del Canal. Durant els 3 km de passejada, l’Esther Hachuel, coautora d’una publicació recentment apareguda sobre aquest patrimoni del Baix Llobregat, van anar explicant als participants, la història d’aquesta sèquia, inaugurada el 1819, que va transformar l’economia dels municipis del marge esquerre del Llobregat, des de Molins de Rei fins al mar.
La passejada va acabar als horts de Can Santfeliu del Camí, una masia que havia format part de l’antic municipi de Santa Creu d’Olorda. En aquest punt el Canal conserva encara un aspecte molt similar al que devia tenir en origen.
Vegeu la galeria de fotos d’aquesta passejada, a la web de Fet a Sant Feliu.
JORNADA: L’ENCAIX DEL BAIX LLOBREGAT EN EL SEU ENTORN
/by cecbll2016_okL’encaix del Baix Llobregat en el seu entorn
El municipi de Sant Vicenç dels Horts que acollí l’encontre va oferir-nos l’espai del centre de promoció econòmica del Molí dels Frares. Agraïm l’encert de l’indret escollit. El Molí dels Frares és a més un espai museístic de gran interès, un antic mas del segle XIII reconstruït als inicis del segle XX, que conserva les restes d’un antic molí fariner, mogut amb l’aigua de la riera, i que des del 1370 havia estat propietat del monestir de Sant Pau del Camp i, entre 1583 i 1723, del de Montserrat.
Just al davant del centre, hi tenim l’enorme construcció de la cimentera Molins que data del 1928 i que consta de diverses construccions que s’han anat fent al llarg dels anys per obtenir una producció eficient de ciment, la nova i darrera construcció és ja feta en ple segle XXI. Parlem doncs de dues instal·lacions industrials que des d’èpoques remotes fins a l’actualitat ens recorden el tremp d’una comarca treballadora i ubicada en un indret estratègic del país.
Les ponències i el debat de la taula que tractava de “La planificació urbanística i territorial” parlaren de forma resumida de l’urbanisme al Baix Llobregat, començant pel moment de l’urbanisme “pre-constitucional” ACTUR’s (planejament municipal poc proteccionista, plans parcials extensius, urbanitzacions il·legals).
Recordàrem l’urbanisme de finals dels 80, començament dels 90, caracteritzat per l’augment de la importància de la planificació local , molt centrat en el municipi, per mitjà de dos models diferenciats al sud de la comarca amb el PGM, que tot i ser supramunicipal, deixa en mans del municipi la capacitat d’adaptar-se a les seves necessitats locals per mitjà de modificacions, i al nord que es planifica per mitjà dels PGOU’s i/o POUM’s. Dos models absolutament diferents.
També es va tractar el període posterior a 2010 i a l’aprovació del Pla Territorial Parcial Metropolità de Barcelona, moment en que comencen a proliferar els Plans Directors Urbanístics, ja siguin predefinits pel propi PTPMB, ja siguin definits per la necessitat de gestionar àmbits d’activitat econòmica considerats estratègics (els Plans Directors urbanístics d’activitat econòmica).
Prèviament i a cavall d’aquests dos moments podem encabir els Plans Sectorials que s’han treballat, amb més o menys èxit, com pot ser el Pla Sectorial d’Habitatge, que ara sembla que torna engegar. Per tant, un moment urbanístic on prolifera la planificació d’abast supramunicipal.
Els ponents de la taula van anar desgranant la seva visió entorn a aquesta descripció bàsica de l’evolució de la planificació al nostre país i en concret a la comarca.
A nivell territorial, la defensa d’un planejament territorial consensuat amb el territori, coneixedor de les seves virtuts i les seves mancances, ha d’aportar coherència al planejament més local. En aquest sentit, i més centrat en l’àmbit territorial que ens ocupa, es va fer una certa reflexió respecte la idea de “ciutat de ciutats”, és a dir d’una àrea metropolitana que englobi al seu interior ciutats i territoris amb identitat pròpia.
Una de les novetats dels darrers temps d’obligat compliment legal, és l’avaluació ambiental estratègica en la que es posa en evidència que els temes del medi ambient no són qüestions addicionals, sinó que són les bàsiques: les estructurals. Hem de superar la visió que fins ara ha guiat realment el fet mediambiental del planejament. El planejament no ha de passar un control mediambiental, sinó que ha d’incorporar des del seu inici la visió i l’anàlisi de l’entorn en el que es treballi, tot fent que aquesta visió mediambiental formi part integrant del planejament. La vida transcorre en el territori, en les espècies, en els hàbitats, tot el territori té interès ecològic, les ciutats són autèntics ecosistemes. Cal situar l’avaluació ambiental com una de les eines prioritàries per a la definició estratègica del planejament.
En les intervencions dels experts s’aprofundí en com es realitza la gestió de l’urbanisme. Disposem d’eines normatives que emmarquen la gestió i de procediments d’acord entre les parts. Una de les eines són els convenis de gestió que han esdevingut eficients. Ara bé, hi ha una altra de les eines “els convenis de planejament” un mal ús dels quals provoca la pèrdua de control i de competències del poder públic respecte del territori i per tant allunya el control social i la participació ciutadana de les decisions, empobreix la democràcia i es corre el perill de gestionar el que és de tothom, al servei únic dels interessos econòmics.
El compromís personal d’homes i de dones implicats en els afers de la comunitat, coneixedors i compromesos en una visió de l’interès general, és i serà una eina potent en l’orientació de cercar noves maneres de prendre decisions i d’intervenir en els afers comuns des de la base social.
Pels ponents de la taula, les prioritats dels propers anys a la nostra comarca, passen, entre d’altres, per:
1.- La definició ecològica de l’espai urbà i la redefinició del riu.
2.- Ser protagonistes de les decisions del nostre futur territorial.
3.- Els límits de cada municipi en matèria de planejament s’han de superar a partir de la col·laboració i la cooperació per resoldre qüestions d’abast més ampli.
4.- Cal localitzar i comptar amb l’actiu de persones concretes que són capaces de sumar el seu entusiasme per afavorir canvis a favor de l’interès general.
5.- En matèria de gestió urbanística i territorial cal treballar des de la coherència i la racionalitat i sempre en funció del bé comú.
Les ponències i el debat de la taula que tractava de “ El territori i la nova governança”. Partiren d’una reflexió bàsica constatant que el sentiment d’identitat i pertinença a un àmbit territorial es reforça a partir de la proximitat i de l’accés als serveis públics per part de la ciutadania.
La reivindicació que l’actiu dels ajuntaments des del passat recent i en el futur ha contribuït i contribuirà a la transformació de la comarca. La cooperació, la col·laboració, la confluència, la coordinació, la complementarietat són les paraules “co” que assenyalen el camí que ha d’emprendre la comarca per adquirir un nou rol en el futur del territori del país així com també serveixen per definir noves maneres d’entendre l’administració pública i l’interès general.
L’organització territorial de Catalunya encara hereva, en part, de Pau Vila, assenyalava les comarques a partir del criteri que des de cada poble es pogués anar i tornar en un dia a la seva capital i que fossin equilibrades en nombre d’habitants, o que l’extensió compensés les diferències. Avui aquestes circumstàncies són prou diferents i per tant una de les preguntes que ens podem fer, és: a l’actualitat on està escrit que hi hagi un sol model de comarca? El Baix Llobregat és una comarca plural territorialment i socialment. És una comarca preparada per assumir la nova governança i les exigències de participació i de co-responsabilització ciutadana.
La constatació que vivim un canvi d’època i no una “època de canvis”, que cal reforçar el poder de la democràcia política i de la cultura, per vèncer el poder econòmic difós i anònim i que en el futur, la cohesió social i territorial passa per la comunicació, foren línies bàsiques per a l’elaboració de futures estratègies de la nova governança del territori.
A tall de consideracions bàsiques els ponents ens indicaren que cal que abordem el futur des de:
1.- La co-responsabilitat
2.- L’estudi profund de la realitat comarcal, fet des de l’expertesa, per després prendre decisions.
3.- Les comunicacions del futur que cohesionen i vinculen són: Internet i l’espai radioelèctric.
4.- Una comarca forta que dialogui amb Barcelona de tu a tu.
5.- La voluntat de la gent serà qui decideixi el futur de la comarca. Democràcia radical.
6.- La proximitat dels serveis contribueix a enfortir el sentit de comunitat
Consulteu la web del congrés El Baix Llobregat a debat
TAULA RODONA DE LA RECERCA A LA DIVULGACIÓ
/by cecbll2016_okEl patrimoni no és un llegat estàtic del passat, és un element de futur
La taula, moderada per la directora del Centre d’Estudis Comarcals, Esther Hachuel, va comptar amb la participació de:
A més, es va comptar amb una fila zero formada per regidors i regidores de cultura i patrimoni del Baix Llobregat i per representants de Centres d’Estudis locals:
El debat va destacar:
la necessitat d’invertir en patrimoni; s’ha de fer una aposta pel patrimoni local. En els casos en què s’ha fet els resultats han estat molt positius. Això inclou posar al capdevant persones que tinguin un coneixement del tema. Actualment molts dels responsables de patrimoni tenen un perfil generalista. Mentre que els departaments d’urbanisme se sustenten en tècnics especialitzats, els de patrimoni no sempre tenen el perfil adequat.
Consulteu la web del congrés El Baix Llobregat a debat
TAULA RODONA: DE LA RECERCA A LA DIVULGACIÓ
/by cecbll2016_okEl patrimoni no és un llegat estàtic del passat, és un element de futur.
El 7 d’abril va tenir lloc a Gavà una nova taula rodona del congrés El Baix Llobregat a debat. En aquesta ocasió es va debatre sobre el tractament que rep el patrimoni local al Baix Llobregat i el que hauria de rebre. La taula, moderada per la directora del Centre d’Estudis Comarcals, Esther Hachuel, va comptar amb la participació de:
A més, es va comptar amb una fila zero formada per regidors i regidores de cultura i patrimoni del Baix Llobregat i per representants de Centres d’Estudis locals. Així vam podem comptar amb la presència de Mique Àngel Díaz, president de Benestar i Acció Social de l’Ajuntament de Gavà, que va fer l’obertura de l’acte amb Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL; M. José Orobitg, regidora d’Acció Social i Patrimoni d’Abrera; Laura Granados, regidora de Cultura de Begues; Xavier Parellada, president del Centre d’Estudis Beguetans; Josep Campmany, president del Centre d’Estudis de Gavà; Montse Fulquet, regidora de Cultura de Sant Climent de Llobregat; Manel Martínez, regidor de Cultura de Sant Feliu de Llobregat; Francesc Blasco, membre del Centre d’Estudis Santjustencs; Joan Bonastre, regidor de Patrimoni de Santa Coloma de Cervelló; Josep Padró, historiador de la Colònia Güell; Ferran Puig, alcalde de Torrelles de Llobregat; Manuel Luengo, cap de Patrimoni de l’Ajuntament de Viladecans; i Gemma Tribó (Molins de Rei) i Carles Riba (Sant Joan Despí), membres de la Junta del CECBLL.
Esther Hachuel, com a moderadora de la taula, va destacar que la recuperació de la democràcia va comportar un desenvolupament sense precedents de les polítiques locals de cultura, però que amb el temps s’ha fet una deriva cap a la cultura popular i tradicional i s’han deixat de banda, en termes generals, les polítiques de coneixement de l’entorn. “Són moltes les beques d’estudis locals que han desaparegut o les col·leccions de llibres que van quedar estancades als anys 90“.
Les principals constatacions del debat van ser:
TAULA RODONA: LA COHESIÓ SOCIAL GENERADORA D’OPORTUNITATS
/by cecbll2016_okModerada per Elena Embuena, membre del CECBLL, la taula va comptar amb la participació de Jaume Funes, psicòleg, Carme Manzanal, tècnica d’Igualtat de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, i Isabel Ortuño, directora del Center Ocupacional Caviga.
Jaume Funes, amb una intervenció provocadora, va posar en qüestió la utilització dels conceptes de cohesió social i oportunitats, posant-nos exemples de com sovint s’utilitzen en accions que tenen poc a veure amb la inclusió i la igualtat de tracte.
Carme Manzanal ens va fer una revisió Dels factors que estan produint desigualtat i va plantejar tot un seguit de mesures amb les que ja s’està intervenint i en les que cal aprofundir i avançar.
Per part de la Fundació CAVIGA la Isabel Ortuño va explicar quins són els objectius, les dificultats i els reptes d’aquesta associació que treballa amb persones amb diversitat funcional. Va donar molta importància a que la societat assumeixi la normalització d’aquest col·lectiu
Gràcies a les persones que formaven part de la fila zero vam tenir l’oportunitat de conèixer altres experiències socials de la comarca. Solidança, com empresa d’inserció, va fer la demanda d’incloure clàusules socials en les contractacions. Des de la Fundació Marianao es var explicar les accions que es duen terme en un espai impulsat pels propis adolescents i joves i arrelat a un barri. La representant de l’Associació de Salut Mental va transmetre la seva preocupació per la invisibilització i la manca de recursos a la nostra comarca cap a les persones que tenen aquestes malalties i les seves famílies. La representant de la PAH del Baix Llobregat Nord va mostrar la seva esperança en algunes sentències que darrerament han evitat desnonaments, però també va parlar de com encara segueixen a la lluita perquè no hi hagi famílies que quedin al carrer. En aquest sentit va demanar la intervenció dels ajuntaments en l’oferta de lloguers socials. També hi van ser-hi presents altres col·lectius, com l’Assemblea d’Aturats.
Es van manifestar diverses experiències positives que s’estan duent a terme arreu de la comarca en l’àmbit social. També va quedar palesa la necessitat d’augmentar els recursos per tal de consolidar una societat cohesionada on tothom pugui desenvolupar els seus projectes vitals.
Consulteu la web del Congrés
PRESENTACIÓ A ESPLUGUES DE LA RECERCA COL·LECTIVA SOBRE EL 1714
/by cecbll2016_okEl 4 d’abril de 2016, la Biblioteca Central d’Esplugues de Llobregat va acollir una presentació de l’obra col·lectiva Els Fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat. La conferència va anar a càrrec del coordinador de la publicació Josep Campmany, en un acte emmarcat en l’exposició «Llibertat» de la Fundació Josep Irla. Una seixantena de persones van poder escoltar la didàctica xerrada del Josep que, d’una forma molt amena, va explicar la gestació d’aquest llibre.
El llibre es basa en fonts inèdites que evidencien, des d’una perspectiva microhistòrica, que la lluita no es va reduir a la capital. Al Baix Llobregat hi va haver una àmplia resistència popular encapçalada per dirigents amb ascendència sobre les comunitats locals, que va continuar molt després de l’Onze de setembre.
Vegeu el vídeo de la conferència
TAULA RODONA: EL RIU I LA GESTIÓ DE L’AIGUA AL BAIX LLOBREGAT
/by cecbll2016_okUna taula que, a partir de la perspectiva històrica de l’evolució del riu i el seu ecosistema,ha exposat la importància de l’aigua per a la vida. De manera entenedora els ponents han explicat com fem servir aquest recurs, com captem l’aigua, com la potabilitzem, la distribuïm, la depurem , la reutilitzem i en quina mesura en fem un ús eficient. Quines són les diverses fonts de subministrament: l’aigua dels rius, l’aigua dels aqüífers, l’aigua del mar, l’aigua regenerada i quines són les infraestructures que permeten satisfer les nostres activitats. Unes activitats que tenen incidència en la qualitat del riu i dels aqüífers; tot i que el desplegament del pla de sanejament de Catalunya ha comportat millores significatives en la qualitat del nostre entorn hídric -i que ha permès els municipis tornar a gaudir del riu-, cal continuar en la millora de les masses d’aigua del Baix Llobregat.
També han estat rellevants les consideracions respecte la gestió del recurs tant en alta (captació, potabilització i transport) com en baixa (distribució). En els darrers anys de crisi econòmica la ciutadania ha demanat transparència i canvis en la gestió. La recent sentència del TSJC en relació a l’empresa mixta metropolitana, o la polèmica concessió d’ATLL són elements que posen sobre la taula una nova visió respecte dels models de gestió de l’aigua.
Una ciutadania que, a la nostra comarca, ha aconseguit reduir significativament el consum d’aigua per habitant i dia (fins a 104L/hab/d), estalvi que també s’ha produït en d’altres usos com l’industrial i l’agrícola.
S’ha constatat que la directiva europea de l’aigua va suposar un salt important per establir les eines i els sistemes de gestió, a partir de l’obligatorietat de fer una diagnos integral dels ecosistemes, d’adoptar el criteri de racionalitat econòmica (qui contamina paga) i d’establir que la participació pública pro-activa és una eina bàsica per a l’elaboració dels plans de gestió de conca.
Preguntats els principals reptes pels propers anys els ponents van manifestar :
1.- Rebaixar els nivells de salinitat de l’aigua del riu Llobregat.
2.- Millorar les masses d’aigua i els cabals de manteniment.
2.- Aconseguir una gestió integrada de tots els recursos.
3.- Aconseguir de des l’àrea metropolitana el retorn del seu cabal ecològic al Ter.
4.- Garantir la gestió de l’aigua des dels poders públics, però amb l’empoderament de la ciutadania.
5.- La Comunitat Minera Olesana és l’exemple que des de l’economia social es pot fer una bona gestió d’un servei públic bàsic i d’un bé comú com és l’aigua
Abans de la celebració de la taula rodona un grup de persones van visitar l’estació de bombament, la xemeneia d’equilibri i el centre de control de l’empresa concessionària ATLL, visita que il·lustrà la importància de la gestió de l’aigua en alta per a una població de més 5 milions d’habitants.
Consulteu la web del Congrés
TAULA RODONA: ESPAIS NATURALS I FAÇANA LITORAL AL BAIX LLOBREGAT
/by cecbll2016_ok“Cal Treballar per tenir un pla de connectors biològics de Catalunya”.
Els espais naturals del Delta, el parc natural de Collserola, l’espai fluvial, les platges del Prat, Gavà, Viladecans i Castelldefels i els massissos de Montserrat i del Garraf van ser ahir protagonistes d’una reflexió entorn al territori de la comarca que paulatinament ha anat superant reptes: aconseguir preservar aquests espais, dotar-los d’eines de gestió i de planificació, o assolir que en el marc del desenvolupament normatiu europeu i local l’estabiment de diferents tipologies de protecció per a preservar els diferents ecosistemes.
Posar el “focus” de l’opinió pública, els ulls de la ciutadania, sobre el territori per comprendre el valor que l’entorn té per a la vida humana és un deure de ciutadania i una obligació ineludible per als poders públics.
És per això que el congrés El Baix Llobregat a Debat va organitzar una taula sore els espais naturals i la façana litoral del Baix Llobregat. L’acte va tenir lloc ahir, 30 de març de 2016, al Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat. Hi van intervenir:
Els espais naturals són una garantia per a la salut i el benestar de les persones, i per si mateixos són un potencial econòmic.
Des dels espais naturals del Delta fins a Montserrat, passant per tot el curs del riu, per Collserola i per les platges, la comarca es reconeix en un entorn natural fortament pressionat per la densitat urbana, per la presència humana i per la multitud d’activitats de tota mena. El Baix Llobregat també és una comarca marítima. La redescoberta del mar ha de tenir en compte la fragilitat dels espais naturals protegits i la necessitat de mantenir l’activitat agrària.
En els darrers 40 anys s’ha fet una feina ingent per preservar el medi i els ecosistemes, malgrat que el territori ha estat fortament utilitzat pel desenvolupament de l’activitat econòmica i per l’habitatge. L’entorn del riu s’ha convertit en una galeria de serveis i hem atès espais naturals on la presència desordenada de l’activitat humana és un fet quasi consolidat. La intervenció ha aconseguit recuperar dunes, ens permet novament pescar al riu i de mica en mica l’aproximació al riu i els camins de ribera van establint una major connectivitat.
Un territori com el nostre necessita decisió política, recursos econòmics, gestió professional, vinculació ciutadana i participació social. S’ha d’aconseguir:
1.– La millora de l’estat ecològic de les llacunes del Delta.
2.– La recerca, el coneixement i la prevenció dels efectes del canvi climàtic al Delta.
3.– Convertir el Llobregat en un autèntic parc fluvial que articuli l’eix central de Catalunya
4.– Valorar els ecosistemes de les dunes i cercar solucions a la regressió de les platges
5.– Evitar l’aïllament dels espais naturals i reivindicar el Pla de Connectors biològics de Catalunya
6.– Adaptar les normatives relatives als usos d’espais com la muntanya de Montserrat per a preservar-la de conductes excessivament invasives que malmeten el medi.
7.– La desprogramació de la via de Cornisa per Collserola ha esta un dels reptes plantejats al llarg dels anys i avui ja assolit. Cal estar amatents a d’altres infraestructures com el pas de la MAT (línia de Molt Alta Tensió).
8.– L’atenció pública i la valoració social dels espais lliures, dels espais naturals i dels espais protegits és una eina bàsica per a la preservació dels ecosistemes, així com per evitar el seu aïllament.
Trobades de Recerca Jove
/by cecbll2016_okOrganitzades pel Centre d’Estudis Comarcals per fomentar l’ús de metodologies de recerca entre l’alumnat i el professorat de secundària
Les Trobades de Recerca Jove organitzades pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat pretenen facilitar la feina d’ensenyar i aprendre des del vessant de la investigació en l’àmbit comarcal.
Les Trobades són una proposta adreçada als centres educatius de la comarca, per estimular a l’alumnat i professorat a utilitzar les metodologies de recerca com a alternativa a d’altres metodologies més tradicionals, cercant un ensenyament més actiu i una major motivació de l’alumnat.
En els centres d’ensenyament secundari del Baix Llobregat, sovint es fan treballs de recerca que tenen com a referència algun aspecte relacionat amb la nostra comarca. Aquestes Trobades volen impulsar aquest tipus de treballs i promoure’ls a través de les convocatòries bianuals de les Trobades de Recerca Jove del Baix Llobregat.
Us oferim
/by cecbll2016_okExposicions itinerants
/by cecbll2016_okTOTHOM AL CARRER!
La lluita antifranquista al Baix Llobregat (1960-1979)
Comissaris de l’exposició: Elionor Sellés i Vidal i José Fernández Segura
Fitxa tècnica
Elements de l’exposició
En els anys seixanta i setanta del segle passat, el Baix Llobregat va experimentar una de les majors transformacions tant en el paisatge agrícola i urbà com en la composició social i humana. Són anys de dictadura i d’absència de drets i llibertats i de deficients condicions de vida i treball. La voluntat de canviar les coses, de progressar i sortir dels marges que la dictadura imposava va donar pas a una eclosió de multitud d’iniciatives i activitats que van anar conformant la lluita antifranquista que va contribuir de manera decisiva a la recuperació de la democràcia
Marc expositiu
L’exposició té quatre grans àmbits, dos de caràcter introductori –les transformacions a l’espai i a la població- i dos que presenten el nucli temàtic –la lluita antifranquista i la democràcia als Ajuntaments- Es tenen en compte elements visuals –cartells, fotografies, publicacions, gràfics, mapes…- però hi tenen una part destacada els testimonis dels primers alcaldes democràtics dels municipis de la comarca. Els testimonis es presenten a través de transcripcions de frases curtes i de talls sonors o visuals. Els quatre àmbits son:
a) el règim de Franco
b) la fi de la dictadura
c) Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia
Un anàlisi de les trajectòries vitals i polítiques de les persones que van assumir l’alcaldia en les primeres eleccions municipals democràtiques. Es tracten els aspectes següents: perfil dels primers alcaldes democràtics, plataformes cíviques de control dels ajuntaments franquistes, Comissió Interurbana d’Urbanisme –CIU-, propaganda electoral, llistes electorals, resultats electorals, testimonis escrits i orals sobre el procés d’accés a l’alcaldia i les primeres actuacions polítiques.
Les batalles del Bruc i la Guerra del Francès al Baix Llobregat (1808-1814)”
La crisi de la monarquia espanyola a inicis del segle XIX li va donar a Napoleó l’oportunitat d’intervenir decisivament en la política hispànica. L’any 1807 Napoleó va aconseguir l’adhesió d’Espanya al bloqueig continental contra Anglaterra i al mateix any se signava el tractat de Fontainebleau, pel qual Espanya i França es repartirien Portugal, aliada dels anglesos
Amb els exèrcits napoleònics a la península, sota el pretext de l’auxili als espanyols en la invasió a Portugal, i amb la família reial enfrontada entre ella a Napoleó li va resultar fàcil desposseir als Borbons del tron i col·locar com a rei d’Espanya al seu germà Josep.
Les primeres tropes franceses i italianes van entrar a Catalunya el 9 de febrer de 1808 i havien de romandre a Barcelona durant tres dies de pas cap a Cadis. El rei demana que a les tropes se’ls dispensi una bona acollida. El pas del temps demostraria que la intenció del comandament francès era una altra, al veure com ocupaven per sorpresa la Ciutadella i Montjuïc.
La crisi va esclatar amb la crema del paper segellat a Manresa. Casi immediatament es produïa en diferents llocs de Catalunya l’aixecament insurreccional. El 2 de juny es va constituir a Lleida una Junta de Govern i Defensa a la vegada que es constituïen noves juntes locals i altres que assolirien un caràcter corregimental i que actuarien eficaçment durant tota la guerra.
El primers incidents bèl·lics importants foren les dues batalles del Bruc, els dies 6 i 14 de juny de 1808, que donarien lloc les primeres victòries sobre l’exèrcit napoleònic. Des d’aquell moment els enfrontaments inicials es transformarien en una guerra oberta contra l’ocupació.
El Baix Llobregat esdevindrà un escenari de lluita contínua. Sis anys de guerra castiguen implacablement els habitants de la comarca i arruïnen una economia de base agrícola, ja afeblida per la coincidència d’unes adverses condicions climàtiques, i per l’obligació de mantenir tant als exèrcits d’ambdós bàndols com als guerrillers. La crisi ocasionada per la guerra també va arribar a la destrucció d’un important nombre d’elements del patrimoni arquitectònic i rural de la comarca.
La guerra va acabar l’any 1814 amb la retirada de les últimes tropes de l’exèrcit napoleònic i el retorn de Ferran VII que deroga la Constitució de Cadis de 1812, i el retorn de l’absolutisme, però les llavors de la subversió de l’Antic Regim estaven germinant. El pagesos començaven a discutir la legitimitat dels drets senyorials. Després de sis anys de guerra la societat havia canviat i no es podia tornar cap el passat. La fractura de la lluita pel liberalisme es traduiria en una escissió dins de la societat catalana que no tardaria en esclatar en un nou capítol revolucionari.
Conxita Solans Roda – Comissària de l’exposició
Mapes del Patrimoni Cultural
/by cecbll2016_okEl CECBLL pot dur a terme la realització de Mapes de Patrimoni Cultural que tenen per objectiu la recollida exhaustiva de dades sobre el Patrimoni cultural i natural d’un municipi concret i la seva valoració, permeten així l’establiment de mesures per la seva protecció i conservació, així com la planificació de la seva rendibilització social.
Faciliten el coneixement del patrimoni d’un municipi, tot acostant-lo als ciutadans. Els Mapes del Patrimoni cultural Local inclouen:
L’enumeració exhaustiva dels elements de Patrimoni cultural i natural d’un municipi.
La valoració dels element reconeguts.
Propostes per a la gestió i l’adopció de mesures per a la seva protecció i conservació.
Suggeriments per a la planificació de les accions de rendibilització social i cultural, tot incloent la presa de decisions en el planejament urbanístic, l’establiment de diferents modalitats de rutes didàctiques i turístiques, la senyalització d’elements patrimonials, etc …
Previsualització Mapes de Patrimoni Cultura
ABRERA
BEGUES
COLLBATÓ
CORBERA DE LLOBREGAT
ESPARREGUERA
LA PALMA DE CERVELLÓ
SANT FELIU DE LLOBREGAT
SANT ESTEVE SESRIOVIRES
OLESA DE MONTSERRAT
Edicions del Llobregat (Servei Editorial)
/by cecbll2016_okEl Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, com a entitat experimentada en la recerca i en l’edició de publicacions ha concretat una nova activitat, un projecte editorial que pugui facilitar l’edició i la publicació tant de llibres propis com d’entitats sense ànim de lucre i ajuntaments
Aquesta nova activitat, sorgeix a partir de les peticions que hem rebut d’administracions locals i d’entitats que tenen certes dificultats a l’hora de publicar. Amb el projecte editorial, des del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat es vol consolidar una oferta cultural de qualitat i al mateix temps atendre la demanda d’altres entitats i facilitar-los l’edició de les seves publicacions.
Amb aquest objectiu ha nascut l’editorial del CECBLL, sota el títol d’ Edicions del Llobregat: una línia de publicacions amb sèries temàtiques. Es pretén que englobi les diferents temàtiques dels llibres que s’han editat fins ara i també que n’enceti de noves. La línia d’identificació consisteix en un color diferent per a cadascuna de les sèries de la col·lecció. Aquest color és visible tant a la coberta com al llom de la publicació.
Per tal d’efectuar un pressupost de qualsevol publicació que es vulgui editar amb Edicions del Llobregat, caldrà aportar les següents dades:
EL CECBLL facilita l’ISBN a totes les seves publicacions, ofereix maquetació, impressió, manipulació i retocs d’imatges, correcció lingüística i correcció de galerades.
Col·lecció Coneix… des del Baix Llobregat (materials didàctics)
/by cecbll2016_okLa col·lecció de materials didàctics porta per títol Coneix…. des del Baix Llobregat. Està formada per cinc publicacions que a la vegada que aporten coneixement sobre el tema que tracten, es complementen amb materials didàctics per a l’alumant i per al professorat.
Coneix… 100 anys de carrilet Barcelona-Martorell al Baix Llobregat
Mercè Aymerich, Roser calpe, Josep M. Gelabert, Josep Padró i Lluís Miquel Tuells
978-84-938801-8-7
15€
Núm. 4
Coneix… Dialectologia a través de la parla del Baix Llobregat
Àngels Massip i Joana Llordella
978-84-938801-1-8
15€
Núm. 3
Coneix… la Geologia des del Baix Llobregat
Josep Maria Mata-Perelló, Ferran Climent
978-84-936503-9-1
exhaurit
Núm. 2
Coneix… la Guerra del Francès des del Baix Llobregat
Conxita Solans Roda
978-84-936503-1-5
15€
Núm.1
Dones entre reixes dins i fora de la presó
/by cecbll2016_okDones entre reixes. Les santfeliuenques i la repressió franquista (1939-1950)
Neus Ribas Devesa
978-84-94071-9-6
10€
La publicació recull el treball guanyador de la 6a. beca de recerca Blanca Bardiera de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. L’obra ha estat coeditada pel mateix ajuntament, l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i Edicions del Llobregat del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Es tracta d’una recerca sobre la repressió franquista contra les dones a Sant Feliu de Llobregat durant la immediata postguerra. L’obra aprofundeix en els diversos mecanismes de repressió que va desplegar el règim de Franco en un territori petit com és Sant Feliu de LLobregat. L’autora posa de manifest com vers les dones, a diferència dels homes, es va exercir una triple repressió: l’originada per les seves pròpies actuacions político-socials, la motivada per les actuacions político-socials dels seus companys, pares o fills i, per últim, la que provenia de la pròpia condició de dona, per vulnerar normes no escrites sobre el rol que havien d’exercir. Totes tres tipologies van conduir les santfeliuenques a la presó. Aquest llibre no parla d’una història anònima, sinó de la vida de dones concretes, especialment d’aquelles que foren processades i patiren l’empresonament, però també de les que van marxar cap a l’exili o de les que, quedant-se, visqueren la humiliació quotidiana.
Rius de Sal
/by cecbll2016_okRius de Sal. Una visió històrica de la salinització dels rius Llobregat i Cardener durant el segle XX
Santiago Gorostiza, Jordi Honey-Rosés i Roger Lloret
978-84-940710-6-5
17€
En plena Segona República, la Generalitat de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei de Salinitat (1933), destinada a controlar el problema que suposava la mineria de sals potàssiques al Bages pel subministrament d’aigua de la ciutat de Barcelona. Com a resultat, es va establir un modern sistema de monitoratge de la qualitat de l’aigua del Llobregat i el Cardener. La qüestió va estar sovint a les pàgines dels diaris, en notícies, reportatges i fins i tot acudits. Hi havia protestes contra la “impurificació dels rius”, a on convergien associacions de pescadors i influents anarcosindicalistes. Amb el final de la Guerra Civil, el problema va desaparèixer de l’esfera pública, però va continuar present als despatxos de l’estat franquista.
Vuitanta anys després, l’extracció de potassa continua, i també ho fa la controvèrsia sobre l’impacte de la salinització de la conca del Llobregat. L’any 2014, la Comissió Europea va expedientar a Espanya pels permisos a les mines de potassa del Bages, i diferents procediments judicials tornen a ocupar les pàgines de la premsa.
Rius de Sal explica tot això i més. El llibre és una recerca històrica basada en fonts d’arxiu que detalla l’origen del conflicte, aprofundint en les polèmiques generades als anys 30 i les solucions previstes per la Generalitat, centrades en la construcció d’un col·lector de salmorres que, malgrat que va ser projectat durant la dècada de 1930, no es va construir fins als anys 80. Rius de Sal narra la història d’un dels grans conflictes socioambientals de Catalunya, i dels seus primers protagonistes.
El Canal de la Infanta
/by cecbll2016_okEl Canal de la Infanta. La recuperació d’un patrimoni
Edita: l’Avenç, 2015
Autors: Gemma Tribó i Traveria, Roger Lloret Rios, Clara Bargalló Jiménez, Esther Hachuel Fernàndez, Joan Bonich Vives, Ignasi Doñate i Sanglas, Ireneu Castillo Caso
ISBN: 978-84-606-9250-8
PVP 10,40€
Aquesta publicació vol posar en valor el Canal de la Infanta (1819) com a testimoni privilegiat de la història del marge esquerre de la vall baixa del Llobregat. Es tracta d’una obra col·lectiva que aporta dades i motius d’interès per fer una reflexió interdisciplinar sobre la significació actual d’aquesta estructura hidràulica. El CECBLL ha col·laborat en l’edició d’aquesta obra i alguns capítols han estat confeccionats per autors i autores membres de la entitat.
Llibre blanc de la cultura al Baix Llobregat
/by cecbll2016_okLibre blanc de la cultura al Baix Llobregat. Realitat actual i reptes de futur
El Llibre blanc de la cultura al Baix Llobregat té la voluntat de ser un instrument útil per mostrar la realitat, per fer-ne la diagnosi i per ajudar a dissenyar estratègies de futur que contribueixin a refermar la cultura i l’activitat cultural com a generadora d’identitat i d’arrelament, com a agent socialitzador i com a motor de canvi i de dinamització econòmica del territori.
El Llibre blanc va ser un encàrrec fet al Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat per part de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals a través de la Fundació Institut Ramon Muntaner.
Aprofitem aquestes línies per agrair la confiança que han dipositat en nosaltres.
En aquests moments ja hem engegat la segona fase de recerca, que vol fer una crida a la participació als diferents agents implicats en la producció, la programació i el consum cultural.
Llegir llibre