L’encaix del Baix Llobregat en el seu entorn
Dissabte passat 16 d’abril es van celebrar dues taules rodones que serviren per reflexionar sobre l’encaix del Baix Llobregat en el seu entorn. Les dues taules s’agruparen segons les temàtiques de “La planificació urbanística i territorial”i“El territori i la nova governança”.
El municipi de Sant Vicenç dels Horts que acollí l’encontre va oferir-nos l’espai del centre de promoció econòmica del Molí dels Frares. Agraïm l’encert de l’indret escollit. El Molí dels Frares és a més un espai museístic de gran interès, un antic mas del segle XIII reconstruït als inicis del segle XX, que conserva les restes d’un antic molí fariner, mogut amb l’aigua de la riera, i que des del 1370 havia estat propietat del monestir de Sant Pau del Camp i, entre 1583 i 1723, del de Montserrat.
Just al davant del centre, hi tenim l’enorme construcció de la cimentera Molins que data del 1928 i que consta de diverses construccions que s’han anat fent al llarg dels anys per obtenir una producció eficient de ciment, la nova i darrera construcció és ja feta en ple segle XXI. Parlem doncs de dues instal·lacions industrials que des d’èpoques remotes fins a l’actualitat ens recorden el tremp d’una comarca treballadora i ubicada en un indret estratègic del país.
Les ponències i el debat de la taula que tractava de “La planificació urbanística i territorial” parlaren de forma resumida de l’urbanisme al Baix Llobregat, començant pel moment de l’urbanisme “pre-constitucional” ACTUR’s (planejament municipal poc proteccionista, plans parcials extensius, urbanitzacions il·legals).
Recordàrem l’urbanisme de finals dels 80, començament dels 90, caracteritzat per l’augment de la importància de la planificació local , molt centrat en el municipi, per mitjà de dos models diferenciats al sud de la comarca amb el PGM, que tot i ser supramunicipal, deixa en mans del municipi la capacitat d’adaptar-se a les seves necessitats locals per mitjà de modificacions, i al nord que es planifica per mitjà dels PGOU’s i/o POUM’s. Dos models absolutament diferents.
També es va tractar el període posterior a 2010 i a l’aprovació del Pla Territorial Parcial Metropolità de Barcelona, moment en que comencen a proliferar els Plans Directors Urbanístics, ja siguin predefinits pel propi PTPMB, ja siguin definits per la necessitat de gestionar àmbits d’activitat econòmica considerats estratègics (els Plans Directors urbanístics d’activitat econòmica).
Prèviament i a cavall d’aquests dos moments podem encabir els Plans Sectorials que s’han treballat, amb més o menys èxit, com pot ser el Pla Sectorial d’Habitatge, que ara sembla que torna engegar. Per tant, un moment urbanístic on prolifera la planificació d’abast supramunicipal.
Els ponents de la taula van anar desgranant la seva visió entorn a aquesta descripció bàsica de l’evolució de la planificació al nostre país i en concret a la comarca.
A nivell territorial, la defensa d’un planejament territorial consensuat amb el territori, coneixedor de les seves virtuts i les seves mancances, ha d’aportar coherència al planejament més local. En aquest sentit, i més centrat en l’àmbit territorial que ens ocupa, es va fer una certa reflexió respecte la idea de “ciutat de ciutats”, és a dir d’una àrea metropolitana que englobi al seu interior ciutats i territoris amb identitat pròpia.
Una de les novetats dels darrers temps d’obligat compliment legal, és l’avaluació ambiental estratègica en la que es posa en evidència que els temes del medi ambient no són qüestions addicionals, sinó que són les bàsiques: les estructurals. Hem de superar la visió que fins ara ha guiat realment el fet mediambiental del planejament. El planejament no ha de passar un control mediambiental, sinó que ha d’incorporar des del seu inici la visió i l’anàlisi de l’entorn en el que es treballi, tot fent que aquesta visió mediambiental formi part integrant del planejament. La vida transcorre en el territori, en les espècies, en els hàbitats, tot el territori té interès ecològic, les ciutats són autèntics ecosistemes. Cal situar l’avaluació ambiental com una de les eines prioritàries per a la definició estratègica del planejament.
En les intervencions dels experts s’aprofundí en com es realitza la gestió de l’urbanisme. Disposem d’eines normatives que emmarquen la gestió i de procediments d’acord entre les parts. Una de les eines són els convenis de gestió que han esdevingut eficients. Ara bé, hi ha una altra de les eines “els convenis de planejament” un mal ús dels quals provoca la pèrdua de control i de competències del poder públic respecte del territori i per tant allunya el control social i la participació ciutadana de les decisions, empobreix la democràcia i es corre el perill de gestionar el que és de tothom, al servei únic dels interessos econòmics.
El compromís personal d’homes i de dones implicats en els afers de la comunitat, coneixedors i compromesos en una visió de l’interès general, és i serà una eina potent en l’orientació de cercar noves maneres de prendre decisions i d’intervenir en els afers comuns des de la base social.
Pels ponents de la taula, les prioritats dels propers anys a la nostra comarca, passen, entre d’altres, per:
1.- La definició ecològica de l’espai urbà i la redefinició del riu.
2.- Ser protagonistes de les decisions del nostre futur territorial.
3.- Els límits de cada municipi en matèria de planejament s’han de superar a partir de la col·laboració i la cooperació per resoldre qüestions d’abast més ampli.
4.- Cal localitzar i comptar amb l’actiu de persones concretes que són capaces de sumar el seu entusiasme per afavorir canvis a favor de l’interès general.
5.- En matèria de gestió urbanística i territorial cal treballar des de la coherència i la racionalitat i sempre en funció del bé comú.
Les ponències i el debat de la taula que tractava de “ El territori i la nova governança”. Partiren d’una reflexió bàsica constatant que el sentiment d’identitat i pertinença a un àmbit territorial es reforça a partir de la proximitat i de l’accés als serveis públics per part de la ciutadania.
La reivindicació que l’actiu dels ajuntaments des del passat recent i en el futur ha contribuït i contribuirà a la transformació de la comarca. La cooperació, la col·laboració, la confluència, la coordinació, la complementarietat són les paraules “co” que assenyalen el camí que ha d’emprendre la comarca per adquirir un nou rol en el futur del territori del país així com també serveixen per definir noves maneres d’entendre l’administració pública i l’interès general.
L’organització territorial de Catalunya encara hereva, en part, de Pau Vila, assenyalava les comarques a partir del criteri que des de cada poble es pogués anar i tornar en un dia a la seva capital i que fossin equilibrades en nombre d’habitants, o que l’extensió compensés les diferències. Avui aquestes circumstàncies són prou diferents i per tant una de les preguntes que ens podem fer, és: a l’actualitat on està escrit que hi hagi un sol model de comarca? El Baix Llobregat és una comarca plural territorialment i socialment. És una comarca preparada per assumir la nova governança i les exigències de participació i de co-responsabilització ciutadana.
La constatació que vivim un canvi d’època i no una “època de canvis”, que cal reforçar el poder de la democràcia política i de la cultura, per vèncer el poder econòmic difós i anònim i que en el futur, la cohesió social i territorial passa per la comunicació, foren línies bàsiques per a l’elaboració de futures estratègies de la nova governança del territori.
A tall de consideracions bàsiques els ponents ens indicaren que cal que abordem el futur des de:
1.- La co-responsabilitat
2.- L’estudi profund de la realitat comarcal, fet des de l’expertesa, per després prendre decisions.
3.- Les comunicacions del futur que cohesionen i vinculen són: Internet i l’espai radioelèctric.
4.- Una comarca forta que dialogui amb Barcelona de tu a tu.
5.- La voluntat de la gent serà qui decideixi el futur de la comarca. Democràcia radical.
6.- La proximitat dels serveis contribueix a enfortir el sentit de comunitat
Consulteu la web del congrés El Baix Llobregat a debat
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT: L’OBERTURA INSTITUCIONAL
/by cecbll2016_okLa benvinguda institucional del Plenari va anar a càrrec de la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Conxita Sánchez, de l’alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Jordi San José, del president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Josep Perpinyà i de la presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
L’Auditori es va omplir amb 150 persones que ens van acompanyar en aquest tret de sortida al Plenari del congrés.L’agraïment per una banda i el reconeixement de la comarca per l’altra, van ser els eixos més rellevants de l’obertura institucional del Baix Llobregat a Debat durant el mati del 8 de juliol al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat.
Tant l’alcalde de Sant Feliu de Llobregat com del president del Consell Comarcal de Baix Llobregat van destacar l’esforç del CECBLL per assumir el repte dels diàlegs oberts i participatius, per anar més enllà de les seves atribucions com a centre d’estudis i atrevir-se a obrir un espai per a la comarca i des de la comarca on poder reflexionar, compartir idees i pensaments, amb l’objectiu comú de projectar el 2030 del Baix Llobregat.
Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL, va destacar la feina que s’havia fet prèvia al plenari, amb 51 activitats arreu del territori, amb la implicació de més de 200 persones expertes en diferents matèries i amb una participació aproximada de més de 2.000 persones. I també l’esforç de recollir i sintetitzar les propostes sorgides de tota aquesta activitat.
L’obertura del congrés va anar a càrrec de l’Ada Colau com a presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que va destacar que “el Baix Llobregat constitueix un eix estratègic per articular un present i futur metropolità més fort, democràtic i just. Constitueix un dels millors motors del país”. També va dir que “cal que Barcelona canviï la mirada en front els municipis dels dos corredors dels rius Besòs i Llobregat, deixar de percebre’ls com a portes d’entrada o patis de darrera. I, efectivament, Barcelona té una responsabilitat com a capital i que no volem defugir. Però volem exercir aquesta capitalitat sempre des de la responsabilitat i mai des de l’arrogància”. Però potser les paraules més el·loqüents del a intervenció de la presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona van ser aquestes “…des de Barcelona tenim molt coses bones a aprendre del Baix Llobregat (…) És hora de tractar al Baix com un aliat estratègic en peu d’igualtat“.
PLENARI DEL FÒRUM MUNICIPALISTA
/by cecbll2016_okEl divendres 15 de juliol va tenir lloc el Plenari del Fòrum Municipalista que organitzava el Consell Comarcal del Baix Llobregat en el marc del congrés EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT.
L’objectiu del Fòrum ha estat obrir el congrés a la participació d’alcaldes i alcaldesses i de regidors i regidores del Baix Llobregat i a d’altres càrrecs públics o institucions que actuen a la comarca.
A la sessió del dia 15 hi van assistir un bon nombre de càrrecs electes, membres del CECBLL i alguns mitjans de comunicació.
Després de l’obertura institucional va tenir lloc una conferència a càrrec del catedràtic de Sociologia de la Universitat de Deusto i director del Observatorio Urbano de Bilbao, amb el títol “Els reptes del municipalisme en el s. XXI, en un territori de la complexitat del Baix Llobregat. Amenaces i oportunitats”, en la que va dissertar sobre la necessitat d’adaptar les administracions locals a la nova realitat.
A continuació Josep Perpinyà, president del Consell Comarcal, va fer una síntesi dels debats previs del Fòrum Municipalista i Lluís Monfort, conseller de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal, va exposar les conclusions del congrés.
La sessió va finalitzar amb un intens debat que va comptar amb la participació dels alcaldes i les alcaldesses de la comarca i en el qual es va fer palesa la necessitat de tenir espais de debat, de coordinació i d’exposició de les problemàtiques locals.
Els reptes de futur per l’Entorn i la gestió territorial del Baix Llobregat són diversos i canviants
/by cecbll2016_okEls principals eixos vertebradors han estat tractats amb intensitat al llarg de sessions i que els hem agrupat en 4 temes: de la Terra; de les Urbs; dels Elements i de la ciutadania
Durant la sessió es van presentar tres comunicacions de l’àmbit:
En Xavier Mayor, doctor en biologia de la UAB, va resumir els reptes del Baix Llobregat partint de 2 grans valors de la natura: la diversitat i el canvi.
Els reptes i les propostes d’aquest àmbit seran presentat en el Plenari del Congrés el 8 i 9 de juliol al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat.
És d’agrair l’esforç i dedicació dels participants en aquestes sessions i especialment al Jordi Sicart, la Genoveva Català, en Joan Barrios. La Dolors Clavell, en Josep M. Carrera, en Jaume Bosch i en Xavier Major. Volem agrair de nou la bona acollida a Martorell, tant per part de l’Alcalde, en Xavier Fonollosa com per tot l’equip de la Biblioteca Municipal.
Els reptes de futur en matèria de compromís, cohesió social i dinamització econòmica del Baix Llobregat
/by cecbll2016_okEl dijous 30 de juny va tenir lloc a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat, el darrer debat de l’àmbit Compromís, Cohesió social i Dinamització econòmica. Les taules rodones organitzades al voltant d’aquest eix, han posat de manifest el gran potencial de la comarca del Baix Llobregat pel que fa a la dinamització econòmica i a la cohesió social.
Els grans reptes que s’han anat dibuixant són:
El següent esquema mostra com alguns dels elements que ens permetrien assolir aquests repte
Durant la sessió de debat es van presentar tres de les comunicacions que han arribat al congrés per a aquest àmbit:
Desigualtats i renda, de Lluís Torrens
Manifest del Fòrum Social del Baix Llobregat en defensa de l’estat del benestar i dels serveis públics, presentat per Saida Ehliluch i Victòria Corbacho
Un nou model de salut mental per al segle XXI.
Tenir cura de les persones fràgils del Baix Llobregat, de Francesc Vilà
Joan Botella, professor, catedràtic de Ciència Política de la UAB va plantejar l’equilibri entre la necessitat de dinamització econòmica i, alhora, de cohesió social.
L’acte va comptar amb la presència del Sr. José Manuel González, regidor de Cultura de Sant Boi de Llobregat.
És d’agrair l’esforç i dedicació dels participants en aquestes sessions i especialment de Mercè Renom Joan Barrio i Joan Rodríguez, entre moltes altres persones que han aportat els seus sabers i les seves opinions.
L’article del mes per Jordi Serra
/by cecbll2016_okParc Rural del Montserrat: oportunitat de futur
Des de fa ja prop de 50 anys, el món rural a l’entorn de la muntanya de Montserrat es troba greument amenaçat. L’activitat agrària s’ha reduït a mínims, els boscos s’han deixat de cuidar i el patrimoni natural, cultural i històric va desapareixent de manera lenta però evident. El paisatge es banalitza i l’activitat social i cultural es despersonalitza. A les portes de l’àrea metropolitana de Barcelona, el territori es debat des de ja fa anys entre la seva suburbialització, a l’extrem d’un continu urbanístic industrial, la perifèria de la perifèria, o bé com a primera expressió d’una realitat rural, preindustrial, no morta del tot, que pot aportar a l’àrea metropolitana el testimoniatge d’un passat agrari, tradicional i popular. Ser a dins o ser a fora, heus aquí la qüestió. I d’això depèn el futur del Montserrat.
La resposta: avui dia, els ajuntaments i les entitats de la zona promouen el Parc Rural del Montserrat, un projecte de gestió del territori que pretén donar un impuls a l’activitat agrícola, la ramaderia, l’aprofitament forestal, el turisme rural i la protecció del territori per tal de posar en valor tots aquells elements que han caracteritzat històricament l’entorn de la muntanya de Montserrat. 10 municipis i 8 associacions del sector, amb el suport de la Generalitat i la Diputació, s’han unit per crear el Parc Rural del Montserrat. Si fa 10 o 12 anys la lluita ambiental va ser un mecanisme de resistència davant l’especulació urbanística, ara l’aposta per l’activitat agrària es veu com una perspectiva de futur, pensant en el rendiment econòmic i social del retorn a la natura, al producte de proximitat i ecològic, al paisatge i l’entorn tradicional com a trets identificadors, reequilibrants i dinamitzadors de l’economia local.
I ara s’obren múltiples oportunitats per al món rural: s’està treballant per crear la marca de qualitat “Montserrat” per a l’oli i el formatge de la zona; es faran cursos i tallers per impulsar l’activitat agrària; s’establiran circuits de comercialització per als productes de la zona: mercats de pagès, agrobotigues, venda per internet; es crearà una ADV que ajudi el sector, i un banc de terres que procuri l’aprofitament dels terrenys agrícoles… Tot això impulsarà l’agricultura però també la ramaderia, la gestió dels boscos, el turisme rural, el patrimoni i la conservació del paisatge; en definitiva, el manteniment d’un entorn que està ferit, però no mort, i que per als habitants de la zona representa l’essència del territori, allò que el caracteritza i el distingeix davant altres realitats territorials.
S’està creant un futur per al sector rural del Baix Llobregat Nord, una alternativa de progrés amb el consens de tots els agents: ajuntamemts de tots els colors polítics, organitzacions del sector, administracions… Tothom mostra el seu acord, l’esperança i la confiança per trobar alternatives econòmiques més enllà de la industrialització. La finestra que s’obre és la de sempre, la de la nostra activitat tradicional, que mai no ens ha fallat. La resposta, doncs, és el retorn a la natura, a tots aquells elements que històricament han definit el territori. Auí, el futur es troba en el passat.
Jordi Serra i Massansalvador
Associació Cultural del Montserrat
Més de 25 reptes de futur en Identitat, Cultura i Coneixement del Baix Llobregat
/by cecbll2016_okPer donar resposta a la gran pregunta sobre quina és la identitat del futur del Baix, hem conèixer el passat i el present de la nostra comarca i les taules rodones, fetes des del desembre de 2015, han estat la referència. Així mateix, també hem de reconèixer, per una banda, les activitats transformadores a través dels molts exemples de bones pràctiques que hi ha a la comarca i, per l’altra, els reptes que suposen superar o gestionar les tensions i dicotomies de la nostra societat.
Hem identificat més de 25 reptes de futur i propostes per millorar la construcció de la nostra identitat social, la cultura i totes les seves expressions al Baix, l’educació i la formació i el coneixement, recerca i divulgació del patrimoni de la comarca.
Durant la sessió es van presentar tres comunicions de l’àmbit:
Editorial (JUNY 2016): El Baix Llobregat, orígens i identitat
/by cecbll2016_okEstimar és un lloc, ens ensenya en un dels seus poemes Joan Margarit, el nostre poeta baixllobregatí adoptat. Fet gens infreqüent, ja que gairebé el 75% dels nostres vuit-cents mil i escaig habitants som adoptats. Som una comarca d’acollida, però malgrat aquesta diversitat d’orígens, les Taules de cada Àmbit del Congrés del Baix Llobregat a Debat són la demostració palpable que s’ha construït un sentiment d’identitat real res impostat, més connectat amb la vida quotidiana que amb les institucions o el sentit romàntic de la història. La identitat del Baix, una comarca històricament segmentada per les diferents baronies, però a l’hora de la veritat dependent administrativament de Barcelona fins a la creació del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat en el primer terç del segle XIX, és la identitat més contemporània de totes les comarques catalanes.
El riu marca la geografia física i sentimental del Baix Llobregat. El riu com a protagonista de la industrialització, el riu com a víctima contaminada d’aquesta mateixa industrialització. El riu com a font d’aigua i vida, el riu com a amenaça, amb les seves crescudes e inundacions. Al setembre del 71, les pluges torrencials van deixar caure 308 litres a Esparreguera, a Martorell van haver de rescatar amb barques 500 persones, i a Cornellà més de 20.000 persones van patir les inundacions en les seves carns i els seus habitatges. La canalització del riu Llobregat va esdevenir una reivindicació compartida des de la falda de Montserrat fins a la desembocadura del riu. Ara bé, el Llobregat es va convertir en aliat de la identitat comarcal a partir del moviment en contra del desviament proposat per la capital de la metròpoli: Barcelona.
El moviment obrer en la clandestinitat tenia en la solidaritat la seva única arma per conquerir les seves reivindicacions, però la solidaritat necessitava per créixer i multiplicar-se un territori més ampli que el polígon industrial de la fàbrica, un territori més proper i familiar que Barcelona, i una manera d’actuar més descentralitzada i aferrada a territori i als seus treballadors. La vaga general va guanyar un nou adjectiu poc utilitzat per les vagues generals: comarcal. Des de La Seda o la Laforsa fins a la Solvay, des de la Cerdans a la Gallina Blanca, el mapa comarcal era en gran part al mapa del moviment obrer. Els partits polítics clandestins també van veure a la comarca, el Baix, una forma d’organització pròpia i una reivindicació de futur democràtic i passat republicà.
Eurovegas va posar en valor un tros de Baix lliure però econòmicament actiu, fins llavors gairebé desconegut més enllà de les seves cultivades fronteres, el Parc Agrari, que afegeix una textura a la personalitat col·lectiva, la preservació dels orígens: horta i l’agricultura a la porta de casa.
El Baix no ha estat mai una comarca dormitori sinó un lloc per viure i treballar, i en aquest anar i venir del nadiu i del sobrevingut, home o dona, es reforça el sentiment íntim d’identitat de pertànyer a aquest lloc, a aquest paisatge vital , perquè la terra és per a qui la camina i per a qui la treballa. El transport públic és l’assignatura pendent per poder fer del Baix un territori més fèrtil i policèntric per a l’oci i la cultura compartida. Perquè per a nosaltres Joan Margarit té raó. Estimar és un lloc: el Baix.
Premis Edurecerca 2016
/by cecbll2016_okL’acte, aconduït per Manel Pardo, s’obrí amb la intervenció d l’Alcalde de Sant Feliu de Llobregat i de la Directora General d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat. I amb la interpretació musical d’un duo de jazz de l’Escola de Música de Sant Feliu.
El lliurament de premis de les diverses entitats que hi participen, s’iniciava amb el passi dels vídeos sobre els treballs presentats a cada entitat, vídeos en què els autors presentaven i explicaven breument la recerca que havien fet.
Després, els responsables de l’entitat pujaven a dir alguna cosa sobre l’entitat i els premis, feien conèixer el guanyador, justificaven l’elecció del jurat i lliuraven els premis. Es feien fotografies de la guanyadora o el guanyador amb el seu tutor i els membres de l’entitat , i després de tots els premiats.
L’acte es dividí en diversos blocs d’entitats. En el primer bloc Consell esportiu, UPC, Orienta i Fundació Marianao-Grup GRODE (UAB). En el segon, les entitats vinculades al Consell Comarcal i Arxiu Comarcal del Baix Llobregat: Consell de dones, Parc Agrari, Consorci de turisme i Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. I en el tercer Innobaix, Centre Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Ajuntament de Sant Feliu i CRAM.
En acabar el primer bloc va intervenir el representant del Consell Comarcal i en acabar el segon, el Director dels Serveis Territorials.
Va tancar l’acte el Diputat delegat d’Educació de la Diputació de Barcelona.
Pel que fa als premis del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, vam tenir sis finalistes, tots treballs força originals i basats en recerques ben creatives. Un de matemàtiques (Una mirada àuria a Cornellà), en què es planteja una mirada matemàtica de l’entorn (en aquest cas la ciutat de Cornellà), treball que ens fa veure com les matemàtiques són a tot arreu i de quina manera podem aplicar el pensament matemàtic a tot el que ens envolta o el que hem de crear o construir. Un de sociològic (o sociopsicològic) El silenci de la muntanya: Ermitans a Montserrat, amb entrevistes als ermitans actuals i amb història de les ermites i les vivendes dels ermitans al llarg de la història. Dos d’educació (Creativity and Arts in Education i Casal d’estiu ClausKids), amb experiències i projectes aplicats a la realitat del Baix Llobregat. I dos de biologia (Estudi biològic de la plana deltaica del Delta del Llobregat i Estudi de l’Avifauna de Sant Andreu de la Barca), el primer dels quals combina l’experimentació i la descripció i el segon ben estructurat i sistemàtic, que fa un estudi de l’avifauna basat en l’observació, feta amb rigor i constància.
SONY DSC
El treball guanyador va ser Estudi biològic de la plana deltaica del Delta del Llobregat, d’Erika fernández, de l’Institut El Calamot de Gavà. El jurat va valorar l’originalitat a l’hora de plantejar els experiments i també la transversalitat de la seva investigació, que, en un experiment, posa en relació la salinitat del sòl amb la productivitat agrícola i, en l’altre, relaciona el tipus de sòl (terra de bosc o sorra) amb la productivitat.
La Sala Iberia estava plena de gom a gom i l’ambient va ser festiu i a la vegada intel·lectualment gratificant, ja que els treballs eren de gran qualitat i n’hi havia molts de força creatius i innovadors. Un acte on la gent jove del Baix ens va fer veure que el futur es presenta ric i esperançador.
L’article del mes per Lluís Monfort
/by cecbll2016_okPocs territoris han fet un procés de reflexió com el que està impulsant el Centre d’Estudis, i encara menys han aconseguit dinamitzar l’important capital social i de reflexió que aquests dies està assistint a les més de 40 taules de debat arreu de la comarca. És un procés que en sí mateix ja té un valor altíssim, però encara queda l’important event dels dies 8,9 i 15 de juliol: les sessions plenàries del Congrés, veritable cimera dels reptes estratègics del Baix Llobregat. Però l’ambició del projecte és gran i no s’atura aquí. Una important activitat s’està desenvolupant aquests dies: un taller – reflexió sobre el nostre territori, en el que hi hem dipositat moltes expectatives.
El passat 26 de maig el Consell Comarcal va acollir la visita del grup d’estudiants que participa al Workshop Internacional “Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat”. Aquest forma part de les activitats del Congrés “El Baix Llobregat a Debat”, i està organitzat per l’Observatori de la Urbanització, a través del Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i del Patrimoni de la UAB, i està coordinat pel Dr. Francesc Muñoz. Podeu trobar informació detallada dels objectius de l’activitat a http://www.baixllobregatadebat.cat/congres/workshop-paisatges-contemporanis/ .
El grup va ser rebut per la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals, Conxita Sánchez, la comissionada pel projecte de la mateixa entitat, Genoveva Català, i pel conseller comarcal de Cultura i Memorial Democràtic, Lluís Monfort.
L’objectiu de la trobada, a més de donar una benvinguda institucional, va ser el poder aportar elements clau i pistes pel desenvolupament del seu treball. Durant més de 90 minuts vam poder comentar aquells eixos bàsics que han vertebrat la realitat actual de la comarca: la transició d’un context rural a un context industrial, el riu com a element axial, les migracions dels 50-60, la lluita antifranquista, el desenvolupament d’infraestructures de servei a la metròpoli sovint a costa d’agressions importants al territori, la dialèctica entre el sentiment de comarca i la proximitat de Barcelona, el desenvolupament de polítiques de recuperació dels entorns i dels serveis a les persones per part dels ajuntaments democràtics, etc…
Per altra banda, el grup es va mostrar molt interessat en conèixer quins eren els moviments de fons que projectaven la comarca cap al futur. Vam poder compartir visions sobre l’estratègia econòmica, l’estratègia d’urbanisme i infraestructures, els reptes en relació al món del treball, educació, cultura, cohesió social, i altres. Van coincidir en la necessitat de generar més que mai estratègies i actituds innovadores, en cercar les preguntes correctes per trobar solucions adequades que permetin encarar en òptimes condicions un futur que presenta incògnites.
El grup treballa aquests dies des d’El Prat de Llobregat, on realitza llargues sessions de treball i reflexió que ens aportaran propostes, visions, preguntes i respostes en clau propositiva, que seran de màxim interès per enriquir un Congrés que està essent un veritable revulsiu de coneixement, autoconeixement i reconeixement de la nostra comarca.
Durant el congrés, els dies 8 i 9 de juliol, està previst que presentin les conclusions preliminars del treball, que segur esdevindrà peça important dels plantejaments de futur.
Enhorabona al centre i a tots/es els col·laboradors/es per l’immens esforç.
Lluís Monfort
Conseller Comarcal de Cultura i Memorial Democràtic
Assemblea del CECBLL 2016
/by cecbll2016_okL’Assemblea es va iniciar a les 7 de la tarda amb l’aprovació de la memòria d’activitats i els comptes anuals de l’any 2015, tot tancant l’any amb un petit dèficit econòmic.
A continuació es va presentar el projecte d’activitats de l’any 2016 i el pressupost finalitzant així la sessió ordinària de l’Assemblea.
A la sessió extraordinària d’elecció de la nova Junta, es va presentar la candidatura conjunta a la Junta Directiva presidida, de
nou, per Conxita Sánchez que va presentar el seu projecte per al trienni 2016-2019. Es va fer un petit balanç del trienni anterior i va presentar el nou projecte. A grans trets, el projecte es basa en:
La sessió va acabar amb la presentació de la resta de companys i companyes que van presentar la seva candidatura per avalar el projecte de la presidenta:
La nova Junta va comptar amb el suport unànime de l’Assemblea i la presidenta va agrair la tasca a les persones que durant els darrers anys han participat i s’han implicat amb el Centre d’Estudis. També va voler fer un reconeixement a la feina de les juntes anteriors i la valuosa gestió quotidiana amb la qual s’han establert bases molt sòlides per continuar treballant. Va acabar animant a tothom a participar més activament en els projectes i en les accions de l’entitat, per continuar impulsant el treball en xarxa, la cooperació, la coordinació, la capacitat de sumar sinèrgies. En paraules de la presidenta: “Aquesta és una tasca col·lectiva que, sense la vostra complicitat i la vostra confiança, no podria assumir”.
EDITORIAL (MAIG 2016): El Baix Llobregat a debat, la sorpresa del present i la il·lusió del futur
/by cecbll2016_okEl Congrés Baix Llobregat a Debat està en marxa. És una marxa res silenciosa perquè la força del debat és la reflexió, però també la paraula en veu alta. Les taules rodones creades en els diferents pobles i ciutats del Baix són a més de nous espais de diàleg, nusos d’una xarxa de coneixements existents però dispersos, d’experiències no sempre ben conegudes que mereixen ser compartides.
Les taules rodones estan dibuixant el Baix del futur, però a la vegada estan descobrint un gran desconegut: el Baix Llobregat del present. Un Baix sovint ignorat, perquè no sempre la nostra mà dreta sap el que fa la mà esquerra, i viceversa. La ignorància i el desconeixement mutu ens debilita, el coneixement ens enforteix. El Baix Llobregat a Debat està generant coneixement, ampliant la llista d’amics i coneguts i demostrant que la nostra comarca no és un model estàtic ancorat en la mitologia dels vuitanta, ni tan sols en la del principi dels dos mil, perquè trepitja fort en aquest segle XXI. Els nostres trenta municipis ja no són els trenta personatges a la recerca d’autor que eren fa gairebé quaranta anys. Tenim més de vuit-cents mil habitants, som la tercera comarca més poblada de Catalunya i aspirem a tenir el pes social, cultural, científic i econòmic que ens correspon.
Una comarca és territori comú quan és trepitjada, viscuda i coneguda per qui hi viu, quan a part de ser una divisió en el mapa forma part de la identitat dels seus habitants. Aquest Congrés que recorre les nostres viles, que ajunta estudiosos i protagonistes econòmics, culturals i intel·lectuals de diferents municipis, alhora que crea coneixement i reconeixement, que analitza i reflexiona, està produint un efecte tant o més important. Està establint noves connexions en aquesta comarca que avança veloç cap als anys vint del segle XXI, actualitzant vells relats i creant de nous, reconnectant fils que s’havien perdut.
El Baix Llobregat necessita el Congrés Baix Llobregat a Debat perquè li cal mirar-se al mirall i reconèixer-se com una comarca on sagnen les ferides socials de la crisi, però que ha crescut més maca del que imaginava, on han florit virtuts més ignorades que reconegudes, que cal treure de la seva relativa clandestinitat.
Queda enterrat el vell fantasma de les ciutats dormitori, però seguim coneixent més el nostre Baix per la ruta de la feina, pel recorregut que ens porta a l’horari laboral que per la ruta del nostre temps lliure, de les nostres hores d’oci, de la nostra activitat cultural, de gaudir de la natura diversa que va des de Montserrat fins a la Mediterrània, des de Collserola fins al Garraf. No ens ho posa fàcil el dèficit que encara roman com trenta anys enrere. El transport públic entre els pobles de la comarca. Una xarxa encara per fer i cosir.
Tot i així cal valorar el que som per decidir millor el que voldrem ser. Al Baix neixen les millors carxofes de Catalunya, però també la investigació científica, la creació literària, el cinema, els músics, els actors, els directors i les companyies teatrals, les iniciatives mediambientals i econòmiques. Descobrir el Baix del present, els paradisos que tenim a la cantonada i les coses bones que passen al municipi del costat, o en aquells i aquelles del Delta, o de la Vall Baixa, o de l’Nord, o de l’Sud. Descobrir-nos és, a més d’una contribució al debat, una inesperada i agradable sorpresa.
L’article del mes per Ignasi Riera
/by cecbll2016_okLA PROPOSTA PEDAGÒGICA DEL BAIX LLOBREGAT
Hi dono voltes i més voltes. Vaig néixer al barceloní barri de Vallcarca. I durant nou anys –des del curs de Preparatòria fins al Preu– vaig ser alumne dels jesuïtes de Sarrià, el segon barri d’aquells primers anys de vida. A casa, de recursos econòmics, anàvem justets-justets: sis germans i amb els diners que venien de la impremta petita del pare. Però ja aleshores sabíem que d’altres s’ho passaven molt pitjor. I mai no ens va provocar a dins la passió per arribar a rics. L’actitud i el tarannà dels pares ens ho posava fàcil: si algú hagués demostrat afany de riquesa, hauria estat la riota de la resta de la tribu.
Quan, anys a venir, i després de l’Estat d’Excepció de 1969 –jo ja era a punt de saltar per la ratlla dels trenta–, vaig decidir a anar-me’n a viure a la ‘Ciudad Satélite’ de Cornellà de Llobregat, confesso que vaig fer el salt més decisiu de la meva vida. Tot em resultava nou. I diferent. Que jo era de família conservadora, religiosa, i d’un catalanisme que només podíem practicar en la intimitat, lleument enverinats contra ‘els xarnegos’ (com dèiem aleshores), avesat als espais curts, ‘als vells camins fressats’, on tot se’m convertia en evocació amb rostres, noms de carrers, històries domèstiques ben sabudes… La ruptura va ser, per a mi, un xoc. (Ho repeteixo: el més decisiu –no goso dir traumàtic perquè sóc persona de bars i allà, a Sant Ildefons, de bars no me’n faltaven, això rai!–, abans i després, de la meva vida. Gràcies a aquell pas, i a una no gens senzilla adaptació a nous models de vida, ja res no m’ha costat gaire, pel que fa a canvis de ciutats i/o de països).
Primer la ‘Satélite’, després Cornellà, més tard ‘el Baix Llobregat’ eren espais urbans que feien síntesi de molts accents i en els quals vivia molta sang jove que lluitava per sobreviure amb uns grams afegits de dignitat. Les aventures personals de mig milió de persones sí que mereixerien una biblioteca sencera de relats que engrandirien, i com!, la història d’una Catalunya, demogràficament massa envellida. I, anava a dir, ‘massa assenyada’, víctima, encara, d’aquell franquisme brut que ens impedia viure amb uns mínims exigibles de propostes vitals engrescadores. Per cert: d’entre els llibres que recomano sempre, sobre la nostra comarca, el relat sobre ‘Les dones dels 60’, d’Empar Fernández i Júlia Tardà. Quina lliçó, el d’aquelles dones que arribaven joveníssimes a Catalunya i van haver de lluitar per arribar a ser ‘persones entre persones’.
Aleshores vaig entendre que el meu país era terra de ‘Marca’, de Barreja, simfonia, no gens desconcertant, d’accents i de records d’altres històries. Que valentes que van ser les persones que, foragitades pels cacics i per les polítiques d’una Dictadura implacable, van començar a participar, activament, en la reconstrucció nacional de Catalunya: des les lluites obreres, des l’Assemblea de Catalunya, des les reivindicacions dels barris, des la nota ‘teologia’ de la diversitat. Per això estic d’acord amb en Lluís Cabrera, el del Taller de Músics, quan ens recorda que la Catalunya del futur ha de ser feta des d’històries i memòries ben diverses. Els que ens vulguin unívocs, o els que creguin que la sang i els orígens i els accents atorguen drets de propietat d’un nou patriotisme… estan hipotecant el futur del meu país, que només serà si ho és de totes i de tots els que l’han fet. I un país, com una família, o com una història de veritat…, com tot el que és viu, a la nostra vida, és variat, múltiple, suma de propostes contràries, complementàries. La hipòtesi d’un país de presumptes ‘purs’, de gent autoqualificada de ‘com cal’… invita a tocar el dos, a canviar de país. La puresa, en estat pur, esterilitza, és eixorca. I jo voldria viure en un país divers, de síntesi, de debat permanent, de pensament i de sentiments divergents.
Fa un grapat d’anys, una dona amiga –que apareixia en una novel.la meva i que es passava la vida dient que esperava l’hora per tocar el dos i fugir d’una Catalunya on se seguia sentint forastera– va haver d’enterrar el seu fill, mort en un accident laboral. Vaig ser amb ella moltes setmanes: la visitava cada dia, la portava a dinar a casa nostra… Al cap d’un temps, jo gosava preguntar-li: “Ara, Dolores, ja pots tornar a la teva terra!” Se’m va girar, amb cara de ràbia i de pena: “No has entendido ná de ná de ná: una es de donde ha nacido, sí, pero, sobre todo, del lugar en donde están enterrados los suyos. Yo ahora soy de aquí. Más que tú, Riera: más que tú”.
IGNASI RIERA
Orgull de Baix es presenta al CINEBAIX
/by cecbll2016_okAquest projecte va aconseguir el recolzament de molta gent mitjançant un verkami amb el que es van aconseguir els recursos econòmics suficients per posar-lo en marxa. La presentació al Cinebaix anava dirigida als 182 mecenes del projecte que van poder gaudir en primícia d’aquest projecte tan innovador.
Orgull de Baix vol traslladar a Internet el documental “El pati del darrere” i el transforma en un espai web dinàmic i participatiu, obert i disponible per a tothom. A l’espai web els visitants hi trobaran la pel·lícula documental “El pati del darrere” connectada a un mapa 3D. Al mapa es podrà navegar, explorant el paisatge i la riquesa de la comarca des de l’ordinador, el tablet o el mòbil. Dins el mapa hi haurà peces de vídeo retratant diferents racons de la comarca. Els visitants, podran descobrir-les i comentar-les, i també col·laborar en el relat amb fotografies i pel·lícules fetes per a ells que ajudin a completar el mapa de la comarca.
El projecte vol proporcionar una eina de coneixement de la comarca, que estimuli el debat, que posi la llavor per a la construcció d’un relat comú i d’una identitat col·lectiva que faciliti la promoció i la defensa del territori. I tot plegat amb la tecnologia web més actual per a desenvolupar i experimentar un nou format audiovisual que promogui la participació de l’audiència.
EDITORIAL (ABRIL 2016): L’ABRIL, UN MES LITERARI
/by cecbll2016_okLes dades que s’acaben de fer públiques sobre la diada de Sant Jordi a les llibreries són ben eloqüents: han augmentat les vendes, més del 50% dels llibres venuts són en català i els 20 títols que ocupen els rànquings només representen un 5% de les vendes. Bones notícies, doncs, per a la salut. Sí, perquè la salut de la lectura, de la llengua i de la literatura és la de la cultura, i això repercuteix també en la salut mental de la societat.
Ha estat una bona notícia per a la salut de la lectura, la qual, lluny de quedar supeditada a la sempre creixent influència de la imatge, va guanyant pes en la nostra societat. Es va poder constatar, també, en la taula rodona sobre la lectura que, en el marc del Congrés “El Baix Llobregat a debat”, es va dur a terme a Sant Joan Despí a mitjan mes d’abril. Organitzada des de la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan, s’hi va constatar la importància que en els darrers anys han adquirit les biblioteques, les quals actuen com a veritables centres de dinamització literària.
També ho ha estat per a la salut de la llengua catalana, que, tot i les dificultats permanents per sobreviure, va aconseguint de surar en aquest marasme lingüístic que és el país. Està bé que, en la diada del llibre i la lectura, la llengua pròpia del país no quedi ofegada per les altres.
Bona notícia, encara, per a la salut de la literatura, ja que els lectors no s’acontenten amb allò que dicten les publicitats editorials o mediàtiques sinó que trien i remenen, i es queden amb allò que els ve més de gust: el 95% de les vendes no consten als rànquings, i per tant hi ha una diversificació de títols molt interessant. I un aspecte més encara, bona salut per al llibre de paper! Qui ho deia, que el llibre electrònic enfonsaria els tradicionals? El llibre electrònic trobarà el seu espai i conviurà amablement amb els de sempre.
Aquesta mateixa setmana darrera d’abril s’ha fet una altra taula rodona organitzada pel Congrés sobre el món literari al Baix Llobregat, i s’ha pogut constatar la vitalitat no solament de la literatura sinó també de la divulgació i la promoció que se’n fa a través de recitals, tallers d’escriptura, clubs de lectura o premis literaris, organitzats per institucions, entitats, llibreries o biblioteques. Idees que s’hi van desgranar: que les llibreries haurien de ser més centres culturals i no solament botigues de llibres, que les biblioteques fan una feina de dinamització cultural important, que els premis literaris són imprescindibles per donar empenta i visibilitat a noves creacions, que la literatura continua tenint molta vitalitat, perquè no depèn de publicitat ni de conjuntures concretes, sinó -i per sort- de la necessitat vital de l’escriptor.
Que almenys el mes d’abril continuï així per molts anys!
PASSEJADA PEL TRAM DEL CANAL DE LA INFANTA AL SEU PAS PER SANT FELIU
/by cecbll2016_okEl diumenge 10 d’abril, l’Arxiu Comarcal i el CECBLL van organitzar una passejada pel tram del Canal de la Infanta al seu pas per Sant Feliu de Llobregat.
L’activitat que requeria inscripció prèvia es va tancar amb més de 50 persones inscrites. Alguns dels participants, van poder aportar els seus coneixements i records sobre el Canal.
L’itinerari va començar a la Plaça de la Vila prop d’on, fins al 1907, hi va haver un tram descobert del Canal. Durant els 3 km de passejada, l’Esther Hachuel, coautora d’una publicació recentment apareguda sobre aquest patrimoni del Baix Llobregat, van anar explicant als participants, la història d’aquesta sèquia, inaugurada el 1819, que va transformar l’economia dels municipis del marge esquerre del Llobregat, des de Molins de Rei fins al mar.
La passejada va acabar als horts de Can Santfeliu del Camí, una masia que havia format part de l’antic municipi de Santa Creu d’Olorda. En aquest punt el Canal conserva encara un aspecte molt similar al que devia tenir en origen.
Vegeu la galeria de fotos d’aquesta passejada, a la web de Fet a Sant Feliu.
JORNADA: L’ENCAIX DEL BAIX LLOBREGAT EN EL SEU ENTORN
/by cecbll2016_okL’encaix del Baix Llobregat en el seu entorn
El municipi de Sant Vicenç dels Horts que acollí l’encontre va oferir-nos l’espai del centre de promoció econòmica del Molí dels Frares. Agraïm l’encert de l’indret escollit. El Molí dels Frares és a més un espai museístic de gran interès, un antic mas del segle XIII reconstruït als inicis del segle XX, que conserva les restes d’un antic molí fariner, mogut amb l’aigua de la riera, i que des del 1370 havia estat propietat del monestir de Sant Pau del Camp i, entre 1583 i 1723, del de Montserrat.
Just al davant del centre, hi tenim l’enorme construcció de la cimentera Molins que data del 1928 i que consta de diverses construccions que s’han anat fent al llarg dels anys per obtenir una producció eficient de ciment, la nova i darrera construcció és ja feta en ple segle XXI. Parlem doncs de dues instal·lacions industrials que des d’èpoques remotes fins a l’actualitat ens recorden el tremp d’una comarca treballadora i ubicada en un indret estratègic del país.
Les ponències i el debat de la taula que tractava de “La planificació urbanística i territorial” parlaren de forma resumida de l’urbanisme al Baix Llobregat, començant pel moment de l’urbanisme “pre-constitucional” ACTUR’s (planejament municipal poc proteccionista, plans parcials extensius, urbanitzacions il·legals).
Recordàrem l’urbanisme de finals dels 80, començament dels 90, caracteritzat per l’augment de la importància de la planificació local , molt centrat en el municipi, per mitjà de dos models diferenciats al sud de la comarca amb el PGM, que tot i ser supramunicipal, deixa en mans del municipi la capacitat d’adaptar-se a les seves necessitats locals per mitjà de modificacions, i al nord que es planifica per mitjà dels PGOU’s i/o POUM’s. Dos models absolutament diferents.
També es va tractar el període posterior a 2010 i a l’aprovació del Pla Territorial Parcial Metropolità de Barcelona, moment en que comencen a proliferar els Plans Directors Urbanístics, ja siguin predefinits pel propi PTPMB, ja siguin definits per la necessitat de gestionar àmbits d’activitat econòmica considerats estratègics (els Plans Directors urbanístics d’activitat econòmica).
Prèviament i a cavall d’aquests dos moments podem encabir els Plans Sectorials que s’han treballat, amb més o menys èxit, com pot ser el Pla Sectorial d’Habitatge, que ara sembla que torna engegar. Per tant, un moment urbanístic on prolifera la planificació d’abast supramunicipal.
Els ponents de la taula van anar desgranant la seva visió entorn a aquesta descripció bàsica de l’evolució de la planificació al nostre país i en concret a la comarca.
A nivell territorial, la defensa d’un planejament territorial consensuat amb el territori, coneixedor de les seves virtuts i les seves mancances, ha d’aportar coherència al planejament més local. En aquest sentit, i més centrat en l’àmbit territorial que ens ocupa, es va fer una certa reflexió respecte la idea de “ciutat de ciutats”, és a dir d’una àrea metropolitana que englobi al seu interior ciutats i territoris amb identitat pròpia.
Una de les novetats dels darrers temps d’obligat compliment legal, és l’avaluació ambiental estratègica en la que es posa en evidència que els temes del medi ambient no són qüestions addicionals, sinó que són les bàsiques: les estructurals. Hem de superar la visió que fins ara ha guiat realment el fet mediambiental del planejament. El planejament no ha de passar un control mediambiental, sinó que ha d’incorporar des del seu inici la visió i l’anàlisi de l’entorn en el que es treballi, tot fent que aquesta visió mediambiental formi part integrant del planejament. La vida transcorre en el territori, en les espècies, en els hàbitats, tot el territori té interès ecològic, les ciutats són autèntics ecosistemes. Cal situar l’avaluació ambiental com una de les eines prioritàries per a la definició estratègica del planejament.
En les intervencions dels experts s’aprofundí en com es realitza la gestió de l’urbanisme. Disposem d’eines normatives que emmarquen la gestió i de procediments d’acord entre les parts. Una de les eines són els convenis de gestió que han esdevingut eficients. Ara bé, hi ha una altra de les eines “els convenis de planejament” un mal ús dels quals provoca la pèrdua de control i de competències del poder públic respecte del territori i per tant allunya el control social i la participació ciutadana de les decisions, empobreix la democràcia i es corre el perill de gestionar el que és de tothom, al servei únic dels interessos econòmics.
El compromís personal d’homes i de dones implicats en els afers de la comunitat, coneixedors i compromesos en una visió de l’interès general, és i serà una eina potent en l’orientació de cercar noves maneres de prendre decisions i d’intervenir en els afers comuns des de la base social.
Pels ponents de la taula, les prioritats dels propers anys a la nostra comarca, passen, entre d’altres, per:
1.- La definició ecològica de l’espai urbà i la redefinició del riu.
2.- Ser protagonistes de les decisions del nostre futur territorial.
3.- Els límits de cada municipi en matèria de planejament s’han de superar a partir de la col·laboració i la cooperació per resoldre qüestions d’abast més ampli.
4.- Cal localitzar i comptar amb l’actiu de persones concretes que són capaces de sumar el seu entusiasme per afavorir canvis a favor de l’interès general.
5.- En matèria de gestió urbanística i territorial cal treballar des de la coherència i la racionalitat i sempre en funció del bé comú.
Les ponències i el debat de la taula que tractava de “ El territori i la nova governança”. Partiren d’una reflexió bàsica constatant que el sentiment d’identitat i pertinença a un àmbit territorial es reforça a partir de la proximitat i de l’accés als serveis públics per part de la ciutadania.
La reivindicació que l’actiu dels ajuntaments des del passat recent i en el futur ha contribuït i contribuirà a la transformació de la comarca. La cooperació, la col·laboració, la confluència, la coordinació, la complementarietat són les paraules “co” que assenyalen el camí que ha d’emprendre la comarca per adquirir un nou rol en el futur del territori del país així com també serveixen per definir noves maneres d’entendre l’administració pública i l’interès general.
L’organització territorial de Catalunya encara hereva, en part, de Pau Vila, assenyalava les comarques a partir del criteri que des de cada poble es pogués anar i tornar en un dia a la seva capital i que fossin equilibrades en nombre d’habitants, o que l’extensió compensés les diferències. Avui aquestes circumstàncies són prou diferents i per tant una de les preguntes que ens podem fer, és: a l’actualitat on està escrit que hi hagi un sol model de comarca? El Baix Llobregat és una comarca plural territorialment i socialment. És una comarca preparada per assumir la nova governança i les exigències de participació i de co-responsabilització ciutadana.
La constatació que vivim un canvi d’època i no una “època de canvis”, que cal reforçar el poder de la democràcia política i de la cultura, per vèncer el poder econòmic difós i anònim i que en el futur, la cohesió social i territorial passa per la comunicació, foren línies bàsiques per a l’elaboració de futures estratègies de la nova governança del territori.
A tall de consideracions bàsiques els ponents ens indicaren que cal que abordem el futur des de:
1.- La co-responsabilitat
2.- L’estudi profund de la realitat comarcal, fet des de l’expertesa, per després prendre decisions.
3.- Les comunicacions del futur que cohesionen i vinculen són: Internet i l’espai radioelèctric.
4.- Una comarca forta que dialogui amb Barcelona de tu a tu.
5.- La voluntat de la gent serà qui decideixi el futur de la comarca. Democràcia radical.
6.- La proximitat dels serveis contribueix a enfortir el sentit de comunitat
Consulteu la web del congrés El Baix Llobregat a debat
TAULA RODONA DE LA RECERCA A LA DIVULGACIÓ
/by cecbll2016_okEl patrimoni no és un llegat estàtic del passat, és un element de futur
La taula, moderada per la directora del Centre d’Estudis Comarcals, Esther Hachuel, va comptar amb la participació de:
A més, es va comptar amb una fila zero formada per regidors i regidores de cultura i patrimoni del Baix Llobregat i per representants de Centres d’Estudis locals:
El debat va destacar:
la necessitat d’invertir en patrimoni; s’ha de fer una aposta pel patrimoni local. En els casos en què s’ha fet els resultats han estat molt positius. Això inclou posar al capdevant persones que tinguin un coneixement del tema. Actualment molts dels responsables de patrimoni tenen un perfil generalista. Mentre que els departaments d’urbanisme se sustenten en tècnics especialitzats, els de patrimoni no sempre tenen el perfil adequat.
Consulteu la web del congrés El Baix Llobregat a debat
TAULA RODONA: DE LA RECERCA A LA DIVULGACIÓ
/by cecbll2016_okEl patrimoni no és un llegat estàtic del passat, és un element de futur.
El 7 d’abril va tenir lloc a Gavà una nova taula rodona del congrés El Baix Llobregat a debat. En aquesta ocasió es va debatre sobre el tractament que rep el patrimoni local al Baix Llobregat i el que hauria de rebre. La taula, moderada per la directora del Centre d’Estudis Comarcals, Esther Hachuel, va comptar amb la participació de:
A més, es va comptar amb una fila zero formada per regidors i regidores de cultura i patrimoni del Baix Llobregat i per representants de Centres d’Estudis locals. Així vam podem comptar amb la presència de Mique Àngel Díaz, president de Benestar i Acció Social de l’Ajuntament de Gavà, que va fer l’obertura de l’acte amb Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL; M. José Orobitg, regidora d’Acció Social i Patrimoni d’Abrera; Laura Granados, regidora de Cultura de Begues; Xavier Parellada, president del Centre d’Estudis Beguetans; Josep Campmany, president del Centre d’Estudis de Gavà; Montse Fulquet, regidora de Cultura de Sant Climent de Llobregat; Manel Martínez, regidor de Cultura de Sant Feliu de Llobregat; Francesc Blasco, membre del Centre d’Estudis Santjustencs; Joan Bonastre, regidor de Patrimoni de Santa Coloma de Cervelló; Josep Padró, historiador de la Colònia Güell; Ferran Puig, alcalde de Torrelles de Llobregat; Manuel Luengo, cap de Patrimoni de l’Ajuntament de Viladecans; i Gemma Tribó (Molins de Rei) i Carles Riba (Sant Joan Despí), membres de la Junta del CECBLL.
Esther Hachuel, com a moderadora de la taula, va destacar que la recuperació de la democràcia va comportar un desenvolupament sense precedents de les polítiques locals de cultura, però que amb el temps s’ha fet una deriva cap a la cultura popular i tradicional i s’han deixat de banda, en termes generals, les polítiques de coneixement de l’entorn. “Són moltes les beques d’estudis locals que han desaparegut o les col·leccions de llibres que van quedar estancades als anys 90“.
Les principals constatacions del debat van ser:
TAULA RODONA: LA COHESIÓ SOCIAL GENERADORA D’OPORTUNITATS
/by cecbll2016_okModerada per Elena Embuena, membre del CECBLL, la taula va comptar amb la participació de Jaume Funes, psicòleg, Carme Manzanal, tècnica d’Igualtat de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, i Isabel Ortuño, directora del Center Ocupacional Caviga.
Jaume Funes, amb una intervenció provocadora, va posar en qüestió la utilització dels conceptes de cohesió social i oportunitats, posant-nos exemples de com sovint s’utilitzen en accions que tenen poc a veure amb la inclusió i la igualtat de tracte.
Carme Manzanal ens va fer una revisió Dels factors que estan produint desigualtat i va plantejar tot un seguit de mesures amb les que ja s’està intervenint i en les que cal aprofundir i avançar.
Per part de la Fundació CAVIGA la Isabel Ortuño va explicar quins són els objectius, les dificultats i els reptes d’aquesta associació que treballa amb persones amb diversitat funcional. Va donar molta importància a que la societat assumeixi la normalització d’aquest col·lectiu
Gràcies a les persones que formaven part de la fila zero vam tenir l’oportunitat de conèixer altres experiències socials de la comarca. Solidança, com empresa d’inserció, va fer la demanda d’incloure clàusules socials en les contractacions. Des de la Fundació Marianao es var explicar les accions que es duen terme en un espai impulsat pels propis adolescents i joves i arrelat a un barri. La representant de l’Associació de Salut Mental va transmetre la seva preocupació per la invisibilització i la manca de recursos a la nostra comarca cap a les persones que tenen aquestes malalties i les seves famílies. La representant de la PAH del Baix Llobregat Nord va mostrar la seva esperança en algunes sentències que darrerament han evitat desnonaments, però també va parlar de com encara segueixen a la lluita perquè no hi hagi famílies que quedin al carrer. En aquest sentit va demanar la intervenció dels ajuntaments en l’oferta de lloguers socials. També hi van ser-hi presents altres col·lectius, com l’Assemblea d’Aturats.
Es van manifestar diverses experiències positives que s’estan duent a terme arreu de la comarca en l’àmbit social. També va quedar palesa la necessitat d’augmentar els recursos per tal de consolidar una societat cohesionada on tothom pugui desenvolupar els seus projectes vitals.
Consulteu la web del Congrés
PRESENTACIÓ A ESPLUGUES DE LA RECERCA COL·LECTIVA SOBRE EL 1714
/by cecbll2016_okEl 4 d’abril de 2016, la Biblioteca Central d’Esplugues de Llobregat va acollir una presentació de l’obra col·lectiva Els Fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat. La conferència va anar a càrrec del coordinador de la publicació Josep Campmany, en un acte emmarcat en l’exposició «Llibertat» de la Fundació Josep Irla. Una seixantena de persones van poder escoltar la didàctica xerrada del Josep que, d’una forma molt amena, va explicar la gestació d’aquest llibre.
El llibre es basa en fonts inèdites que evidencien, des d’una perspectiva microhistòrica, que la lluita no es va reduir a la capital. Al Baix Llobregat hi va haver una àmplia resistència popular encapçalada per dirigents amb ascendència sobre les comunitats locals, que va continuar molt després de l’Onze de setembre.
Vegeu el vídeo de la conferència
TAULA RODONA: EL RIU I LA GESTIÓ DE L’AIGUA AL BAIX LLOBREGAT
/by cecbll2016_okUna taula que, a partir de la perspectiva històrica de l’evolució del riu i el seu ecosistema,ha exposat la importància de l’aigua per a la vida. De manera entenedora els ponents han explicat com fem servir aquest recurs, com captem l’aigua, com la potabilitzem, la distribuïm, la depurem , la reutilitzem i en quina mesura en fem un ús eficient. Quines són les diverses fonts de subministrament: l’aigua dels rius, l’aigua dels aqüífers, l’aigua del mar, l’aigua regenerada i quines són les infraestructures que permeten satisfer les nostres activitats. Unes activitats que tenen incidència en la qualitat del riu i dels aqüífers; tot i que el desplegament del pla de sanejament de Catalunya ha comportat millores significatives en la qualitat del nostre entorn hídric -i que ha permès els municipis tornar a gaudir del riu-, cal continuar en la millora de les masses d’aigua del Baix Llobregat.
També han estat rellevants les consideracions respecte la gestió del recurs tant en alta (captació, potabilització i transport) com en baixa (distribució). En els darrers anys de crisi econòmica la ciutadania ha demanat transparència i canvis en la gestió. La recent sentència del TSJC en relació a l’empresa mixta metropolitana, o la polèmica concessió d’ATLL són elements que posen sobre la taula una nova visió respecte dels models de gestió de l’aigua.
Una ciutadania que, a la nostra comarca, ha aconseguit reduir significativament el consum d’aigua per habitant i dia (fins a 104L/hab/d), estalvi que també s’ha produït en d’altres usos com l’industrial i l’agrícola.
S’ha constatat que la directiva europea de l’aigua va suposar un salt important per establir les eines i els sistemes de gestió, a partir de l’obligatorietat de fer una diagnos integral dels ecosistemes, d’adoptar el criteri de racionalitat econòmica (qui contamina paga) i d’establir que la participació pública pro-activa és una eina bàsica per a l’elaboració dels plans de gestió de conca.
Preguntats els principals reptes pels propers anys els ponents van manifestar :
1.- Rebaixar els nivells de salinitat de l’aigua del riu Llobregat.
2.- Millorar les masses d’aigua i els cabals de manteniment.
2.- Aconseguir una gestió integrada de tots els recursos.
3.- Aconseguir de des l’àrea metropolitana el retorn del seu cabal ecològic al Ter.
4.- Garantir la gestió de l’aigua des dels poders públics, però amb l’empoderament de la ciutadania.
5.- La Comunitat Minera Olesana és l’exemple que des de l’economia social es pot fer una bona gestió d’un servei públic bàsic i d’un bé comú com és l’aigua
Abans de la celebració de la taula rodona un grup de persones van visitar l’estació de bombament, la xemeneia d’equilibri i el centre de control de l’empresa concessionària ATLL, visita que il·lustrà la importància de la gestió de l’aigua en alta per a una població de més 5 milions d’habitants.
Consulteu la web del Congrés
TAULA RODONA: ESPAIS NATURALS I FAÇANA LITORAL AL BAIX LLOBREGAT
/by cecbll2016_ok“Cal Treballar per tenir un pla de connectors biològics de Catalunya”.
Els espais naturals del Delta, el parc natural de Collserola, l’espai fluvial, les platges del Prat, Gavà, Viladecans i Castelldefels i els massissos de Montserrat i del Garraf van ser ahir protagonistes d’una reflexió entorn al territori de la comarca que paulatinament ha anat superant reptes: aconseguir preservar aquests espais, dotar-los d’eines de gestió i de planificació, o assolir que en el marc del desenvolupament normatiu europeu i local l’estabiment de diferents tipologies de protecció per a preservar els diferents ecosistemes.
Posar el “focus” de l’opinió pública, els ulls de la ciutadania, sobre el territori per comprendre el valor que l’entorn té per a la vida humana és un deure de ciutadania i una obligació ineludible per als poders públics.
És per això que el congrés El Baix Llobregat a Debat va organitzar una taula sore els espais naturals i la façana litoral del Baix Llobregat. L’acte va tenir lloc ahir, 30 de març de 2016, al Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat. Hi van intervenir:
Els espais naturals són una garantia per a la salut i el benestar de les persones, i per si mateixos són un potencial econòmic.
Des dels espais naturals del Delta fins a Montserrat, passant per tot el curs del riu, per Collserola i per les platges, la comarca es reconeix en un entorn natural fortament pressionat per la densitat urbana, per la presència humana i per la multitud d’activitats de tota mena. El Baix Llobregat també és una comarca marítima. La redescoberta del mar ha de tenir en compte la fragilitat dels espais naturals protegits i la necessitat de mantenir l’activitat agrària.
En els darrers 40 anys s’ha fet una feina ingent per preservar el medi i els ecosistemes, malgrat que el territori ha estat fortament utilitzat pel desenvolupament de l’activitat econòmica i per l’habitatge. L’entorn del riu s’ha convertit en una galeria de serveis i hem atès espais naturals on la presència desordenada de l’activitat humana és un fet quasi consolidat. La intervenció ha aconseguit recuperar dunes, ens permet novament pescar al riu i de mica en mica l’aproximació al riu i els camins de ribera van establint una major connectivitat.
Un territori com el nostre necessita decisió política, recursos econòmics, gestió professional, vinculació ciutadana i participació social. S’ha d’aconseguir:
1.– La millora de l’estat ecològic de les llacunes del Delta.
2.– La recerca, el coneixement i la prevenció dels efectes del canvi climàtic al Delta.
3.– Convertir el Llobregat en un autèntic parc fluvial que articuli l’eix central de Catalunya
4.– Valorar els ecosistemes de les dunes i cercar solucions a la regressió de les platges
5.– Evitar l’aïllament dels espais naturals i reivindicar el Pla de Connectors biològics de Catalunya
6.– Adaptar les normatives relatives als usos d’espais com la muntanya de Montserrat per a preservar-la de conductes excessivament invasives que malmeten el medi.
7.– La desprogramació de la via de Cornisa per Collserola ha esta un dels reptes plantejats al llarg dels anys i avui ja assolit. Cal estar amatents a d’altres infraestructures com el pas de la MAT (línia de Molt Alta Tensió).
8.– L’atenció pública i la valoració social dels espais lliures, dels espais naturals i dels espais protegits és una eina bàsica per a la preservació dels ecosistemes, així com per evitar el seu aïllament.
Trobades de Recerca Jove
/by cecbll2016_okOrganitzades pel Centre d’Estudis Comarcals per fomentar l’ús de metodologies de recerca entre l’alumnat i el professorat de secundària
Les Trobades de Recerca Jove organitzades pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat pretenen facilitar la feina d’ensenyar i aprendre des del vessant de la investigació en l’àmbit comarcal.
Les Trobades són una proposta adreçada als centres educatius de la comarca, per estimular a l’alumnat i professorat a utilitzar les metodologies de recerca com a alternativa a d’altres metodologies més tradicionals, cercant un ensenyament més actiu i una major motivació de l’alumnat.
En els centres d’ensenyament secundari del Baix Llobregat, sovint es fan treballs de recerca que tenen com a referència algun aspecte relacionat amb la nostra comarca. Aquestes Trobades volen impulsar aquest tipus de treballs i promoure’ls a través de les convocatòries bianuals de les Trobades de Recerca Jove del Baix Llobregat.
Us oferim
/by cecbll2016_ok