Dones i guerra: nous rols de les dones. L’acollida de població refugiada al Baix Llobregat durant la Guerra Civil (1936-1939).
Les dones i les guerres
A totes les èpoques històriques les dones s’han preocupat i han pres posicions enfront les guerres, malgrat que la seva veu no ha estat escoltada. La societat patriarcal ha reclòs la dona a l’àmbit domèstic, als rols de mare i esposa, i ha reservat l’espai públic, de presa de decisions, d’activitats econòmiques i de la política als homes.
La guerra respon a la concepció patriarcal de la societat, es poden argüir causes econòmiques o polítiques, però són pretextos per desenvolupar enfrontaments armats. La societat patriarcal defensa la guerra com protecció a la família, a la propietat, al territori o al regna i són els homes, els senyors feudals i cavallers en el món feudal o els exèrcits professionals en el món modern o contemporani, els qui fan la guerra i són reconeguts per les seves gestes armades i per la seva valentia.
Així, la història de les guerres és la història tradicional dels fets excepcionals en els que tan sols compten els homes poderosos i importants: els reis, els nobles, els generals…La història de les guerres és la història dels homes, que ha oblidat les dones i que, sobretot, les ha invisibilitzat. La història de les guerres no és la història que han fet les dones, és la història que han sofert les dones.
En el món medieval els reis, els nobles, els cavallers vivien per la lluita armada, per fer la guerra i exercien la violència de gènere sense miraments, amb les dones pobres del propi bàndol i amb les dones dels enemics. D’aquella època ens ha quedat la frase que defineix les dones com objectes sexuals i reflecteix la visió de la societat patriarcal de les dones com a “descans del guerrer”.
Els exèrcits, medievals i moderns, estaven integrats exclusivament per homes, però les guerres han involucrat a les dones, que sovint acompanyaven els exèrcits per resoldre temes quotidians fent tasques d’avituallament i de cura, per satisfer-los sexualment (soldaderes, prostitutes) i, a vegades, feien accions militars defensives com la defensa de ciutats assetjades. Difícilment trobem dones en actituds militars ofensives: dirigint exèrcits o prenen decisions, com van fer algunes nobles i reines medievals o alguna dona excepcional com Joana d’Arc.
A finals del segle XVIII, la Revolució Francesa fa evident la presència de dones a les lluites dels carrers i a les assemblees reivindicant la igualtat de gènere, però les guerres continuaren sent un territori masculí.
El món contemporani ha tecnificat la guerra. En alguns països les dones són admeses als exèrcits, però els valors de la societat patriarcal i la violència de gènere no han desaparegut, tenim l’exemple recent de la Guerra dels Balcans. Al nostre entorn no hi ha guerres en el sentit tradicional, però la violència de gènere encara és ben viva, la prova és l’enorme quantitat de dones que aquí i arreu d’Europa moren en mans de les seves parelles i/o són maltractades. Molt sovint, les dones són encara percebudes com un objecte propietat de l’home, tal i com es concebia en la societat patriarcal.
Les guerres del segle XX han facilitat canvis a la condició femenina.
La Primera Guerra Mundial va començar a trencar les fronteres entre l’espai privat/domèstic femení i l’espai públic ocupat pels homes. Amb els homes al front les dones van ocupar l’espai públic i van assumir llocs de treball per adaptar la producció a una economia de guerra. I mentre continuaven tenint cura dels fills i tiraven endavant les famílies. Un cop acabada la guerra moltes dones tornaren a ser recloses a l’àmbit domèstic.
Malgrat tot, el sotrac de la guerra va provocar canvis en la manera de vestir: comencen a utilitzar-se els pantalons encara que el seu ús es va generalitzar més tard, i també canvien els pentinats, en el període d’entreguerres es quan es va posar de moda el tall de cabell a la garçon.
La Segona Guerra Mundial, o guerra total, va trencar quasi del tot la separació entre l’àmbit privat –femení- i el públic –masculí-. Les dones es van incorporar a l’espai públic no només en activitats econòmiques, també es van convertir en resistents actives que al costat dels homes participen en accions contra l’ocupació nazi. A vegades utilitzaven estratègies femenines com fer algun treball anant a comprar al mercat, protegir soldats i resistents,… Anna Bravo denomina aquestes actituds “altruisme maternal” o “maternitat estesa”. Aquests compromisos evoquen els que, més endavant, seran accions de reivindicació pública de les dones familiars dels desapareguts de les dictadures sud-americanes a partir del seu rol de mares i àvies, com Las madres de la plaza de Mayo a l’Argentina.
Reinterpretar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) en clau femenina: el cas del Baix Llobregat
La Guerra Civil Espanyola, situada entre les dues grans guerres del segle XX, és un assaig dels nous rols que tant al front com a la rereguarda varen realitzar les dones durant la Segona Guerra Mundial, assumint responsabilitats públiques a la rereguarda com fer de regidores d’ajuntaments o de ministra, o assegurant la producció d’una economia de guerra i, en definitiva, ocupant l’espai públic fins aleshores reservat als homes.
La guerra civil va servir per provar les noves armes alemanyes en territori espanyol bombardejant per primera vegada la població civil, bombes que queien sobre dones que feien de pal de paller de la vida a la rereguarda, i, en canvi, coneixem poc els diferents papers que aquestes dones varen jugar durant la contesa bèl·lica.
Ens cal rellegir la història de la guerra civil en clau femenina per obrir nous horitzons interpretatius dels processos històrics i enriquir la nostra comprensió global de la dinàmica històrica.
En la línia del llibre de Mary Nash (Rojas. Las mujeres republicanas en la Guerra Civil) i seguint les petjades de Carmen Garcia-Nieto quan entrevistava dones de líders sindicals del Baix Llobregat, hauríem de saber captar el protagonisme social de dones anònimes que durant la guerra asseguraren la supervivència a la rereguarda. No es tracta de fer d’una història política que recuperi accions de dones rellevants que s’enfrontaren amb la societat patriarcal, sinó de reconstruir una història social que capti les matisacions i els canvis –però també les continuïtats- d’una experiència col·lectiva i donar la veu a persones senzilles, analitzant el protagonisme que les dones assumiren durant la guerra civil i, específicament, en relació a la població refugiada.
Els arxius de la nostra comarca disposen de fonts abundants per estudiar aquests nous rols que les dones del Baix Llobregat assumiren durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), tan al front com a la rereguarda. Les fonts utilitzades per a reconstruir la presència de població refugiada als pobles del Baix Llobregat són les llistes, censos, certificats de refugiats, correspondència i altres fonts d’aquells anys com ara les actes dels ajuntaments. Les informacions que ens faciliten són nombroses, perquè els refugiats tenien dret a un subsidi de dues pessetes/dia i a targes de racionament i a les autoritats municipals els interessava presentar correctament la documentació a l’administració.
Quan va esclatar la guerra, durant l’estiu del 1936, els rols tradicionals de la dona foren posats en qüestió per la mobilització revolucionària i les milicianes feren la seva aparició. Al setembre, tres mesos després les dones foren relegades de nou als papers tradicionals, tot i que algunes varen desobeir i van continuar al front. Les crides a l’heroïcitat femenina eren per sublimar el seu paper de mares o esposes. A finals del 36 estava clar: les dones a la rereguarda i els homes al front
Comencen a existir estudis globals sobre els desplaçats que durant la guerra varen trobar asil a la rereguarda catalana. La quantitat, la procedència i els ritmes d’arribada van variar al llarg dels tres anys. Es calcula que a finals de la guerra a Catalunya hi havia un milió de població desplaçada, el que significa un 25% de la població total. L’any pitjor fou el darrer, el 1938, quan el seu nombre era més elevat i la manca d’aliments més aguda.
Al Baix Llobregat moltes dones que només havien fet treballs domèstics varen començar a treballar fora de casa. Ho feien per necessitat i per garantir la producció d’una economia de guerra i els serveis a les persones (sanitat, educació, acollida,..). Varen alimentar i cuidar als homes grans i els infants de la rereguarda, van organitzar recollides d’aliments i roba per la població refugiada i varen possibilitar la subsistència de la població en condicions molt adverses. Podem afirmar que les dones van projectar el rol de mare a tota la comunitat, que varen practicar “altruisme maternal” o la “maternitat estesa”.
En les diferents onades de població refugiada que arriben a la comarca s’observa com les dones assumeixen responsabilitats noves: les dones refugiades són caps de família, funció fins aleshores exclusivament masculina. Les dones dels pobles del Baix Llobregat fan funcionar les fàbriques i fan de pageses, acullen a la població desplaçada per la proximitat als fronts de guerra i, en definitiva, les dones amb el seu esforç i coratge fan possible la supervivència a la rereguarda.
El que va passar al Baix Llobregat entre el 1936 i 1939 amb l’acollida de població refugiada és reflex d’un aspecte poc conegut de la Guerra Civil. Coneixem l’exili del 1939, en canvi la constant arribada de desplaçats de guerra a la rereguarda és un aspecte força desconegut.
El terme refugiat no és el més adequat per denominar els desplaçats de guerra que varen arribar a la comarca. Un refugiat és una persona que ha trobat asil i protecció en un altre estat a causa d’accions de guerra o per persecució política, i els que arribaven al Baix Llobregat eren evacuats de guerra o de desplaçats. Però, durant la Guerra Civil els organismes oficials utilitzaren quasi sempre el terme refugiat per denominar les persones que a causa de la proximitat del front o pels bombardejos feixistes sobre la població civil foren evacuades i traslladades a altres indrets de l’estat espanyol. Els organismes oficials que van organitzar les diferents evacuacions es denominaven Comitè Central d’Ajut als Refugiats, Comissariat d’Assistència als Refugiats o Comitè Comarcal d’Ajut als Refugiats, situat a Roses del Llobregat (Sant Feliu de Llobregat). Això explica que refugiat s’utilitzi com a sinònim de desplaçat o evacuat de guerra.
Els canvis de rol de les dones del Baix Llobregat i de les dones refugiades que trobaren aixopluc a la comarca amb els fills i avis que les acompanyaven, van fer possible la supervivència col·lectiva a la rereguarda. Aquest és un tema que en el futur caldrà investigar més i aprofundir-hi. Caldrà també conèixer quantes milicianes hi va haver a la comarca i quina perfil tenien. I, en síntesi, hauríem de reinterpretar la història de la comarca durant la guerra civil en clau femenina per esbrinar els canvis i transformacions que afectaren als rols de les dones a la comarca.
Gemma Tribó Traveria
Historiadora
Fotografia amb llicència Creative Commons
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
Estrena del programa “LluiRL’art” a la seu del Centre d’Estudis.
/by Albert MoyaEl dissabte 28 de gener es va estrenar, al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat, el programa LluiRL’art amb l’obra “Con maleta de cartón” a càrrec del grup flamenc Amor al Arte. Aquesta representació teatral, basada en testimonis reals, commemora el 78è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la nostra comarca, entre el 23 i el 26 de gener de 1939. A l’estrena hi van assistir més de 40 persones que van gaudir amb el ball flamenc i el teatre, que convinen les quatre actrius del grup.
A la mateixa sala s’hi va exhibir l’exposició Tothom al carrer. La lluita antifranquista al Baix Llobregat, produïda pel CECBLL, que va acompanyar la vetllada. L’exposició romandrà oberta fins al 10 de febrer, de dilluns a divendres, de 18 a 20 h.
Presentació de les conclusions Workshop internacional “Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat”
/by Albert MoyaCastelldefels
UPC de Castelldefels
Sala de Graus de l’Escola Superior d’Agricultura
Dimecres 1 de febrer les 19.00h
L’Observatori de la Urbanització, mitjançant el Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i el Patrimoni de la Universitat Autònoma de Barcelona, va proposar l’organitzzció d’aquest workshop en el marc del congrés “El Baix Llobregat a Debat” coorganitzat per nombroses entitas i institus per reflexionar i debatre sobre el futur de la nostre comarca.
Organitza: Ajuntament de Castelldefels, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Universitat Politècnica de Catalunya
L’ARTICLE DEL MES PER RAFAEL BELLIDO
/by Neus RibasLa definició territorial del Baix Llobregat Nord.
El Nord de la comarca és una realitat física singular. Es troba encabida dins de la depressió Alt Penedès-Vallès, entre els contraforts de Montserrat i l’inici de les muntanyes que configuren la Vall Baixa del Baix Llobregat, limitant al nord amb les comarques interiors de l’Anoia i el Bages. La configuració dels assentaments urbans i l’orografia abrupte de Catalunya li han atorgat una importància estratègica rellevant. Històricament, el nostre país s’ha vertebrat al voltant de dos eixos de mobilitat: l’eix costaner, que pivota actualment sobre l’autopista AP-7 i la línia ferroviària mediterrània, i l’eix interior, que connecta Barcelona amb Madrid, que representen l’autovia A-2 (N-II) i l’AVE. La força que generen aquests fluxos de transport motiven que el veritable centre de Catalunya no sigui marcat per les estrictes coordenades geogràfiques com tradicionalment s’ha atribuït a la ciutat de Manresa o de Vic, sinó on aquestes infraestructures es creuen, que és la zona d’influència de Martorell.
A aquest fet se li uneix que el creixement de la primera corona metropolitana ha motivat que els planificadors territorials hagin previst infraestructures com a variants a les que travessen les zones més densament poblades amb l’excusa dels col·lapses circulatoris quotidians. D’aquesta forma s’ha teoritzat un 4rt Cinturó (B-40) com a variant de l’AP-7, l’Eix Orbital Ferroviari i l’Eix Ferroviari Transversal com alternatives a la xarxa de rodalies i regionals.
Aquestes inversions infraestructurals constitueixen un bon mostrari i han estat jerarquitzades pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Les vies de transport privat primàries són: la perllongació de l’A-7 (N-340) per enllaçar amb l’A-2 de Sant Sadurní i Abrera, la connexió A-2 amb la B-40 a Abrera, la integració urbana de l’A-2 a Abrera i l’enllaç de la B-40 amb la C-16 entre Olesa i Vacarisses.
Le vies de transport privat secundàries són: la connexió A-7 i B-224 entre Gelida i Sant Esteve, l’ampliació de la B-224 entre Masquefa i Martorell, el cinturó oest de Martorell, la connexió C55 i la B-40 a Olesa i la integració urbana de l’AP-7 a Martorell.
Les vies de transport públic interregionals previstes són: la T1 (Nou Eix Transversal ferroviari Igualada-Barcelona), la T5 (Nova línia de mercaderies Tarragona-Castellbisbal) i la construcció de noves terminals intermodals de mercaderies.
Les vies de transport de rodalies RENFE, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Tramvia previstes són: la R2 (Nova línia Orbital Ferroviària), la R7 (Nova variant de Rodalies al nucli de Martorell), la R15 (Variant de pas a Can Amat) i la R25 (Adaptació a tren-tramvia de la connexió entre Martorell i Igualada).
Les inversions es classifiquen entre aquelles que són ampliació de la capacitat de les vies actuals: cas de l’A-7 o la B-224, les que suposen una millor integració de les vies existents en el seu entorn (cas de l’A-2 a Abrera o l’AP-7 a Martorell), o les que són de nova creació: cas de la B-40 o la línia Orbital Ferroviària.
Tota aquestes obres previstes conviuran en un entorn molt fracturat per infraestructures construïdes en els últims 50 anys, i en bona part, abans que existís normativa d’impacte ambiental. Per tant, les actuacions executades no van preveure la qualitat de vida dels nuclis urbans preexistents ni la permeabilitat de les connexions biològiques. A tall d’exemple l’AP-7 sobrevolant els barris de Martorell comporta un impacte territorial important. Les inversions proposades com a integració de les vies urbanes i de camí de traçat per constituir rondes tenen una bona intenció prèvia, com a mesures correctores de les declaracions d’impacte ambiental no realitzades de les xarxes anteriors, però comporten el perill d’ocupar els pocs espais naturals ben conservats als afores dels nuclis urbans. Aquest fet és força evident en els sòls no urbanitzables d’Abrera, que és el municipi que es troba en la zona més crítica de les malles de comunicació contemplades. Convé també ressaltar que la majoria de les inversions intenten millorar la interconnexió de les xarxes actuals, jugant un paper nodal els nusos de l’A-2, l’AP-7 i la B-40. Aquestes obres requereixen també d’una concertació entre les diverses administracions titulars de les vies, principalment l’Estat i la Generalitat, en un context de relacions institucionals complicades i de dèficit inversor com a conseqüència de la greu crisi econòmica i social. En aquest sentit, l’Estat ha deixat en suspens obres iniciades fa més de 4 anys arreu de la comarca, cas de la connexió A-2 i AP-7 entre Sant Andreu i Papiol, la B-40 entre Olesa i Viladecavalls o la B-24 a Vallirana.
La forta càrrega d’infraestructures es combina amb les previsions urbanístiques dels municipis limítrofs. Martorell, Abrera, Sant Esteve, Esparreguera, Castellví i Castellbisbal sumen gairebé 100.000 habitants. El Pla Territorial Metropolità que ordena els assentaments urbans, els espais naturals i les inversions en mobilitat de les set comarques de la denominada Regió de Barcelona estableix per als propers anys la reducció o extinció dels sòls urbanitzables i la remodelació dels sòls urbans. Tanmateix hi ha dues zones d’aquest ampli territori on es preveuen expansions urbanes: el Vallès Sud a prop de Mollet, i l’anomenada Ròtula Martorell-Abrera. Esparreguera, Abrera, Martorell i Sant Esteve es troben en procés d’elaboració dels seus nous Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que hauran de respectar les directrius del Pla Territorial Metropolità, i per tant, parteixen d’una posició de consolidació i creació de sòls urbanitzables. Aquests sòls responen a creixements residencials i industrials, on el sector logístic se sentirà molt atret, arran que és la zona del territori català que aspira a ser la millor interconnectada amb la resta del país.
La Generalitat està impulsant hores d’ara dues figures de planejament supramunicipal: el Pla Director Urbanístic d’Infraestructures Martorell-Abrera i el Pla Director Urbanístic de l’Activitat Econòmica del Baix Llobregat Nord, on concretarà previsions del Pla Territorial. Ens trobem en un moment crucial en la definició del Nord de la comarca del Baix Llobregat, i és normal que entitats preocupades per qüestions territorials vulguin participar activament en l’elaboració d’aquests plans. Associacions com Anda Abrera o Martorell Viu, que porten anys plantejant propostes alternatives han de ser tingudes en compte, en especial per la cura que posen per destensionar el riu Llobregat, que és l’ eix natural de la comarca, i a vegades, el gran oblidat.
Rafael Bellido Cárdenas
Advocat i expert en temes d’urbanisme i medi ambient
EDITORIAL (DESEMBRE 2016): No hem parat!
/by Neus RibasAlgunes persones miren el món i diuen: Per què?
Altres miren al món i diuen: Perquè no?
–George Bernard Shaw-.
Estem finalitzant l’any, l’any del congrés. En el món cada cop més complex en el que vivim, té un gran valor la tasca de reflexió i la reconsideració de les idees que ens acompanyen i marquen la nostra vida. Hem arriscat, perquè no? Hem abordat la complexitat de manera complexa i això ha fet destacable el congrés EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT. Més de 60 actes, activitat als 30 municipis de la comarca, col·laboració de més de 300 persones expertes i la participació directa de més de 3.000 persones de la comarca i d’arreu.
Partint d’una mirada retrospectiva al passat i d’aquesta necessitat de reflexionar en comú sobre el present i el futur, s’ha fet un exercici de participació i d’implicació pioner, un exercici de suma de pensaments i mirades de vegades divergents però amb voluntat de construir plegades. Els resultats es visualitzaran en la presentació de les conclusions al gener de 2017. La presentació recollirà sintèticament els debats, el workshop de paisatge i el fòrum municipalista i obrirà possibilitats per marcar estratègies, acords i compromisos futurs d’àmbit comarcal. Els seus resultats, sens dubte, indicaran també línies futures d’actuació i de treball del CECBLL.
Però tot i que el congrés ha projectat el Centre com mai, ens enganyariem si només parléssim del congrés, ja que hem tirat endavant un alt volum d’activitats i projectes de tota mena, mantenint així la raó de ser de l’entitat: l’estudi i la projecció del territori, del seu patrimoni i de la seva gent. Així, les recerques col·lectives (Setmana Tràgica i geologia) han avançat a bon ritme; amb l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i amb l’Arxiu Municipal de Molins de Rei hem fet els continguts de l’exposició sobre Santa Creu d’Olorda per la Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat; hem fet conferències, taules rodones i presentacions de llibres (Rius de Sal i el Canal de la Infanta); hem treballat en el projecte Edurecerca amb els Serveis Territorials d’Ensenyament; hem participat en premis i beques i hem mantingut la col·laboració amb ETV per parlar del patrimoni de la comarca… Ha estat l’any de la renovació de mandat i de junta en Assemblea extraordinària. També hem continuat gestionant el Centre Cívic Mas Lluí i programant-hi activitats per convertir-ho en un espai de referència no només al barri sinó a la ciutat. I hem finalitzat el gruix de l’activitat amb quelcom molt significatiu per al Centre: els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, que han comptat amb 90 nominacions d’arreu i han mostrat, una vegada més, el dinamisme i la importància de la cultura que es fa i que es gaudeix al Baix Llobregat.
Com podreu comprovar a la memòria, un any d’intens treball que no hauria estat possible sense el voluntariat i el seu temps; tampoc sense el ferm compromís de les persones que ens donen el seu suport professional ni sense el recolzament d’entitats, institucions i empreses que ens aixopluguen i ens ajuden a continuar la nostra tasca: consolidar i fer avançar la cultura a la nostra comarca. Tal com dèiem a la presentació del Premis de Reconeixement “ el Baix Llobregat, lluny de desdibuixar-se, té un carisma i una força imbatibles perquè té una gent lluitadora, treballadora i que manté encesa la flama de la utopia”. Gràcies moltes gràcies a tothom.
Bon Nadal i us desitgem el millor pel 2017 que el tenim a tocar!
Nova reunió per a la constitució d’una xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat
/by Neus RibasEl Consell Comarcal del Baix Llobregat va convocar una nova reunió per a la futura constitució de la Xarxa de Memòria Democràtica que aglutinarà tant associacions, com institucions i persones que actuen al Baix Llobregat en l’àmbit de la memòria democràtica.
Els orígens d’aquesta xarxa els trobem en el congrés “El Baix Llobregat a Debat”, quan el Centre d’Estudis Comarcals detecta la necessitat de reunir a tots aquells agents que treballen la memòria democràtica a la comarca. A aquesta reunió, que va tenir lloc el 6 de maig de 2016, van assistir entitats memorialistes i arxius i ajuntaments que treballen la memòria. Ens van acompanyar l’alcalde de Sant Feliu, la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya i el conseller comarcal de Cultura i Memòria. Allà el Consell Comarcal va prendre el compromís de tirar endavant la creació de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat.
És per això que el dia 1 de desembre es van fer a la seu del Consell sengles reunions explicatives d’aquest propòsit amb representants d’ajuntaments i amb entitats.
Per pertànyer a la Xarxa caldrà formalitzar explícitament l’adhesió i es crearà una secretaria tècnica que impulsarà i coordinarà el projecte i de la qual el CECBLL en farà part.
El Baix Llobregat s’ha caracteritzat històricament per l’existència de moviments socials molt actius en defensa de la democràcia, l’equitat, la justícia i la solidaritat. Aquest ric teixit social ha donat lloc, entre d’altres, a una sèrie de línies d’actuació en matèria de recuperació de la memòria democràtica centrades en la recerca, la divulgació i la commemoració. Totes elles han confluït cap a la recuperació de la memòria d’aquest territori caracteritzat per les lluites socials, especialment durant el franquisme i la transició. El perfil d’aquestes actuacions és generalment d’àmbit local i ara, amb la Xarxa, per primer cop anirem cap a un perfil comarcal.
Acte commemoratiu de les vagues de 1976 al Baix Llobregat
/by Neus RibasL’1 de desembre, l’aula de formació Joan N. García-Nieto de CCOO i l’Associació per a la Memòria històrica i democràtica del Baix Llobregat, van organitzar un acte commemoratiu de les trascendentals vagues del Baix Llobregat de 1976. En l’acte hi van participar Carmen Romero, presidenta de l’AMHDBLL, Francesc Castellana, president de la Fundació Utopia, Toni Mora, secretari general de CCOO Baix Llobregat i Elionor Sellés, historiadora i especialista en moviment obrer de la comarca. Elionor Sellés va destacar les múltiples vagues que van haver-hi a la comarca aquell 1976 i que la mobilització social va marcar i condicionar l’agenda política del règim; va crear un clima d’assetjament continu i sostingut en el temps que va obligar el règim a adaptar-se i, a la llarga, transigir i acceptar el sistema democràtic com a única sortida possible a la situació.
L’acte va concloure amb un homenatge a la figura de José Cano García, històric sindicalista i lluitador per les llibertats al Baix Llobregat. La seva filla va rebre una placa commemorativa de mans de Toni Mora i va fer un afectuós parlament on va retre un sentit homentge a la figura del seu pare.
Premi Josep Oliva a la cultura i la tradició pageses
/by Neus RibasAquest premi vol reconèixer a les persones i entitats que treballen per la difusió cívica i cultural dels valors de la pagesia, com a referents de sostenibilitat territorial i de transformació social i econòmica en aquests inicis de segle.
El Jurat d’aquest Premi ha estat format per Marta Mayordomo, tinenta d’alcalde de l’Ajuntament del Prat, Sergi Alegre, regidor de Promoció de la ciutat de l’Ajuntament del Prat, Raimon Roda, gerent de Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, Anna Gras, directora de l’Escola d’Agricultura de la UPC, Martí Sucarrats, coordinador comarcal d’Unió de Pagesos i Conxita Sánchez, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
Aquest any s’han presentat 8 candidatures al premi: Agustí García Santafe, pagès i representant del Mercat de Pagès del Prat; l’equip tècnic del projecte LIFE 96/ENV/E/264, projecte que va significar l’arrencada definitiva del Parc Agrari del Baix Llobregat; Gemma Tribó Traveria, historiadora que ha fet recerca sobre l’agricultura del Baix Llobregat; la societat Oliveraire Palomar Olesana que treballen per donar a conèixer el seu oli i la seva varietat d’oliva; el projecte ‘De l’Hort a la Biblioteca’, engegat l’any 2013 per la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi, i que es tracta de potenciar el consum dels productes del Parc Agrari a través de les 13 biblioteques adherides al projecte; les Bodegues ca n’Estella de Sant Esteve Sesrovires, una bodega de reconeixement mundial i d’on ha sortit el millor Chardonnay; l’associació de defensa vegetal d’horta del Baix Llobregat i l’associació de defensa vegetal de fruita del Baix Llobregat, associacions que tenen per objectiu assessorar per la lluita contra les plagues i les malalties dels cultius; i l’associació Cubat, formada per 9 restaurants de la comarca que treballen amb productes del Parc Agrari, productes de proximitat.
Enguany, el guanyador ha estat l’equip tècnic del projecte Life 96 ENV/E/264 “Conservació, millora i promoció econòmica de la zona agrícola periurbana de la regió metropolitana de Barcelona”.
La denominació del Premi vol ser un reconeixement a un ciutadà pratenc, en Josep Oliva, que amb la seva trajectòria vital va fer d’aquests valors una manera de treballar la terra i de donar, des de la seva condició de pagès, sentit cívic a la seva aportació a la col·lectivitat.
Acte lliurament del Premi de Rercerca Blanca Bardiera
/by Neus RibasBeatriz Jiménez ha estat la guanyadora d’una nova edició del Premi de Recerca Blanca Bardiera pel seu treball “Lluita en femení. Les dones a les associacions de veïns de Sant Feliu de Llobregat (1974-1979)“.
La beca Blanca Bardiera es va lliurar el 14 de desembre a la seu de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, amb la presència de, a més de la guanyadora, la regidora de Dones i Polítiques d’Igualtat de Sant Feliu de Llobregat, Lídia Muñoz, M.Luz Retuerta, directora de l’Arxiu Comarcal, acompanyades de quatre dones protagonistes de les lluites veinals dels anys que abraça la recerca: Paquita Cano, Aurora Huerga, Joana Martínez i Maria Comellas.
Aquesta beca es convoca des de l’any 1997 i serà la vuitena vegada que l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, conjuntament amb l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, convoquen aquesta beca. En aquesta edició es van presentar tres treballs que el Jurat de la beca va qualificar de gran interés.
Podeu consultar la galeria d’imatges de l’acte aquí.
6a Mostra del passat agrícola del Prat
/by Albert MoyaEl Prat de Llobregat
Lloc: Cal Pere del Joan Pau, Carrer de Barcelona, 128
Dissabte 17 de desembre a les 10.30 INAUGURACIÓ
A les 12.00h. Actuació de la colla Bastonera del Prat
A les 13.00h. Visita comentada
Dies d’obertura: Diumenges 18 de desembre, 15, 22 i 29 de gener i 5, 12 i 19 de febrer.
Visites concertades al 661 289 183/gcasas700@gmail.com
Organitza: Col·lecció etnològica Puig Casas
Presentació del projecte guanyador de la vuitena edició del Premi de recerca Blanca Bardiera
/by Albert MoyaSant Feliu de Llobregat
Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (c/ Clementina Arderiu, 23).
Dimecres 14 de desembre a les 19 h.
Organitza: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Ruta Modernista per Sant Feliu de Llobregat
/by Albert MoyaSant Feliu de Llobregat
18 de desembre de 2016
Sortida: Plaça de l’Estació a les 12.00h
La ruta modernista de Sant Feliu es va integrar en les de la província de Barcelona el maig del 2009 i comprèn més de 25 espais, entre els quals destaquen diverses cases del passeig Nadal, el carrer Joan Maragall o el passeig Bertrand, així com la plaça de l’Estació, o el cementiri municipal, entre d’altres. Les visites guiades permeten als ciutadans, visitants, i escoles, conèixer la història i els detalls del patrimoni modernista de la ciutat. I per aquelles persones que vulguin descobrir el patrimoni modernista de Sant Feliu pel seu compte, l’Ajuntament dona un servei de descàrrega gratuïta de l’àudio de la ruta amb totes les explicacions a la seva pàgina web.
Preu: 3€/persona. La visita surt si hi ha un mínim de 5 inscripcions)
Inscripcions: de 10 a 14h al 93 666 35 27, visitespf@llobregat.info
L’ARTICLE DEL MES PER GEMMA TRIBÓ
/by Neus RibasDones i guerra: nous rols de les dones. L’acollida de població refugiada al Baix Llobregat durant la Guerra Civil (1936-1939).
Les dones i les guerres
A totes les èpoques històriques les dones s’han preocupat i han pres posicions enfront les guerres, malgrat que la seva veu no ha estat escoltada. La societat patriarcal ha reclòs la dona a l’àmbit domèstic, als rols de mare i esposa, i ha reservat l’espai públic, de presa de decisions, d’activitats econòmiques i de la política als homes.
La guerra respon a la concepció patriarcal de la societat, es poden argüir causes econòmiques o polítiques, però són pretextos per desenvolupar enfrontaments armats. La societat patriarcal defensa la guerra com protecció a la família, a la propietat, al territori o al regna i són els homes, els senyors feudals i cavallers en el món feudal o els exèrcits professionals en el món modern o contemporani, els qui fan la guerra i són reconeguts per les seves gestes armades i per la seva valentia.
Així, la història de les guerres és la història tradicional dels fets excepcionals en els que tan sols compten els homes poderosos i importants: els reis, els nobles, els generals…La història de les guerres és la història dels homes, que ha oblidat les dones i que, sobretot, les ha invisibilitzat. La història de les guerres no és la història que han fet les dones, és la història que han sofert les dones.
En el món medieval els reis, els nobles, els cavallers vivien per la lluita armada, per fer la guerra i exercien la violència de gènere sense miraments, amb les dones pobres del propi bàndol i amb les dones dels enemics. D’aquella època ens ha quedat la frase que defineix les dones com objectes sexuals i reflecteix la visió de la societat patriarcal de les dones com a “descans del guerrer”.
Els exèrcits, medievals i moderns, estaven integrats exclusivament per homes, però les guerres han involucrat a les dones, que sovint acompanyaven els exèrcits per resoldre temes quotidians fent tasques d’avituallament i de cura, per satisfer-los sexualment (soldaderes, prostitutes) i, a vegades, feien accions militars defensives com la defensa de ciutats assetjades. Difícilment trobem dones en actituds militars ofensives: dirigint exèrcits o prenen decisions, com van fer algunes nobles i reines medievals o alguna dona excepcional com Joana d’Arc.
A finals del segle XVIII, la Revolució Francesa fa evident la presència de dones a les lluites dels carrers i a les assemblees reivindicant la igualtat de gènere, però les guerres continuaren sent un territori masculí.
El món contemporani ha tecnificat la guerra. En alguns països les dones són admeses als exèrcits, però els valors de la societat patriarcal i la violència de gènere no han desaparegut, tenim l’exemple recent de la Guerra dels Balcans. Al nostre entorn no hi ha guerres en el sentit tradicional, però la violència de gènere encara és ben viva, la prova és l’enorme quantitat de dones que aquí i arreu d’Europa moren en mans de les seves parelles i/o són maltractades. Molt sovint, les dones són encara percebudes com un objecte propietat de l’home, tal i com es concebia en la societat patriarcal.
Les guerres del segle XX han facilitat canvis a la condició femenina.
La Primera Guerra Mundial va començar a trencar les fronteres entre l’espai privat/domèstic femení i l’espai públic ocupat pels homes. Amb els homes al front les dones van ocupar l’espai públic i van assumir llocs de treball per adaptar la producció a una economia de guerra. I mentre continuaven tenint cura dels fills i tiraven endavant les famílies. Un cop acabada la guerra moltes dones tornaren a ser recloses a l’àmbit domèstic.
Malgrat tot, el sotrac de la guerra va provocar canvis en la manera de vestir: comencen a utilitzar-se els pantalons encara que el seu ús es va generalitzar més tard, i també canvien els pentinats, en el període d’entreguerres es quan es va posar de moda el tall de cabell a la garçon.
La Segona Guerra Mundial, o guerra total, va trencar quasi del tot la separació entre l’àmbit privat –femení- i el públic –masculí-. Les dones es van incorporar a l’espai públic no només en activitats econòmiques, també es van convertir en resistents actives que al costat dels homes participen en accions contra l’ocupació nazi. A vegades utilitzaven estratègies femenines com fer algun treball anant a comprar al mercat, protegir soldats i resistents,… Anna Bravo denomina aquestes actituds “altruisme maternal” o “maternitat estesa”. Aquests compromisos evoquen els que, més endavant, seran accions de reivindicació pública de les dones familiars dels desapareguts de les dictadures sud-americanes a partir del seu rol de mares i àvies, com Las madres de la plaza de Mayo a l’Argentina.
Reinterpretar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) en clau femenina: el cas del Baix Llobregat
La Guerra Civil Espanyola, situada entre les dues grans guerres del segle XX, és un assaig dels nous rols que tant al front com a la rereguarda varen realitzar les dones durant la Segona Guerra Mundial, assumint responsabilitats públiques a la rereguarda com fer de regidores d’ajuntaments o de ministra, o assegurant la producció d’una economia de guerra i, en definitiva, ocupant l’espai públic fins aleshores reservat als homes.
La guerra civil va servir per provar les noves armes alemanyes en territori espanyol bombardejant per primera vegada la població civil, bombes que queien sobre dones que feien de pal de paller de la vida a la rereguarda, i, en canvi, coneixem poc els diferents papers que aquestes dones varen jugar durant la contesa bèl·lica.
Ens cal rellegir la història de la guerra civil en clau femenina per obrir nous horitzons interpretatius dels processos històrics i enriquir la nostra comprensió global de la dinàmica històrica.
En la línia del llibre de Mary Nash (Rojas. Las mujeres republicanas en la Guerra Civil) i seguint les petjades de Carmen Garcia-Nieto quan entrevistava dones de líders sindicals del Baix Llobregat, hauríem de saber captar el protagonisme social de dones anònimes que durant la guerra asseguraren la supervivència a la rereguarda. No es tracta de fer d’una història política que recuperi accions de dones rellevants que s’enfrontaren amb la societat patriarcal, sinó de reconstruir una història social que capti les matisacions i els canvis –però també les continuïtats- d’una experiència col·lectiva i donar la veu a persones senzilles, analitzant el protagonisme que les dones assumiren durant la guerra civil i, específicament, en relació a la població refugiada.
Els arxius de la nostra comarca disposen de fonts abundants per estudiar aquests nous rols que les dones del Baix Llobregat assumiren durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), tan al front com a la rereguarda. Les fonts utilitzades per a reconstruir la presència de població refugiada als pobles del Baix Llobregat són les llistes, censos, certificats de refugiats, correspondència i altres fonts d’aquells anys com ara les actes dels ajuntaments. Les informacions que ens faciliten són nombroses, perquè els refugiats tenien dret a un subsidi de dues pessetes/dia i a targes de racionament i a les autoritats municipals els interessava presentar correctament la documentació a l’administració.
Quan va esclatar la guerra, durant l’estiu del 1936, els rols tradicionals de la dona foren posats en qüestió per la mobilització revolucionària i les milicianes feren la seva aparició. Al setembre, tres mesos després les dones foren relegades de nou als papers tradicionals, tot i que algunes varen desobeir i van continuar al front. Les crides a l’heroïcitat femenina eren per sublimar el seu paper de mares o esposes. A finals del 36 estava clar: les dones a la rereguarda i els homes al front
Comencen a existir estudis globals sobre els desplaçats que durant la guerra varen trobar asil a la rereguarda catalana. La quantitat, la procedència i els ritmes d’arribada van variar al llarg dels tres anys. Es calcula que a finals de la guerra a Catalunya hi havia un milió de població desplaçada, el que significa un 25% de la població total. L’any pitjor fou el darrer, el 1938, quan el seu nombre era més elevat i la manca d’aliments més aguda.
Al Baix Llobregat moltes dones que només havien fet treballs domèstics varen començar a treballar fora de casa. Ho feien per necessitat i per garantir la producció d’una economia de guerra i els serveis a les persones (sanitat, educació, acollida,..). Varen alimentar i cuidar als homes grans i els infants de la rereguarda, van organitzar recollides d’aliments i roba per la població refugiada i varen possibilitar la subsistència de la població en condicions molt adverses. Podem afirmar que les dones van projectar el rol de mare a tota la comunitat, que varen practicar “altruisme maternal” o la “maternitat estesa”.
En les diferents onades de població refugiada que arriben a la comarca s’observa com les dones assumeixen responsabilitats noves: les dones refugiades són caps de família, funció fins aleshores exclusivament masculina. Les dones dels pobles del Baix Llobregat fan funcionar les fàbriques i fan de pageses, acullen a la població desplaçada per la proximitat als fronts de guerra i, en definitiva, les dones amb el seu esforç i coratge fan possible la supervivència a la rereguarda.
El que va passar al Baix Llobregat entre el 1936 i 1939 amb l’acollida de població refugiada és reflex d’un aspecte poc conegut de la Guerra Civil. Coneixem l’exili del 1939, en canvi la constant arribada de desplaçats de guerra a la rereguarda és un aspecte força desconegut.
El terme refugiat no és el més adequat per denominar els desplaçats de guerra que varen arribar a la comarca. Un refugiat és una persona que ha trobat asil i protecció en un altre estat a causa d’accions de guerra o per persecució política, i els que arribaven al Baix Llobregat eren evacuats de guerra o de desplaçats. Però, durant la Guerra Civil els organismes oficials utilitzaren quasi sempre el terme refugiat per denominar les persones que a causa de la proximitat del front o pels bombardejos feixistes sobre la població civil foren evacuades i traslladades a altres indrets de l’estat espanyol. Els organismes oficials que van organitzar les diferents evacuacions es denominaven Comitè Central d’Ajut als Refugiats, Comissariat d’Assistència als Refugiats o Comitè Comarcal d’Ajut als Refugiats, situat a Roses del Llobregat (Sant Feliu de Llobregat). Això explica que refugiat s’utilitzi com a sinònim de desplaçat o evacuat de guerra.
Els canvis de rol de les dones del Baix Llobregat i de les dones refugiades que trobaren aixopluc a la comarca amb els fills i avis que les acompanyaven, van fer possible la supervivència col·lectiva a la rereguarda. Aquest és un tema que en el futur caldrà investigar més i aprofundir-hi. Caldrà també conèixer quantes milicianes hi va haver a la comarca i quina perfil tenien. I, en síntesi, hauríem de reinterpretar la història de la comarca durant la guerra civil en clau femenina per esbrinar els canvis i transformacions que afectaren als rols de les dones a la comarca.
Gemma Tribó Traveria
Historiadora
Fotografia amb llicència Creative Commons
EDITORIAL (novembre 2016): ELS PREMIS DE RECONEIXEMENT CULTURAL
/by Neus RibasL’11 de novembre a Sant Joan Despí varem presentar la 9a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Nou edicions, 17 anys de premis!
El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat és un referent cultural. Impulsa la celebració d’aquests premis per donar visibilitat a la capacitat cultural del territori i en aquests temps de crisi, de crisi de tota mena, mostrar la cultura com a eix d’estructuració social. Ho hem fet des de sempre, és el nostre sentit de ser, i ho hem tornat a fer commemorant la nit de la cultura al Baix Llobregat . Deia la Montserrat Roig que “La cultura és l’aire que respirem…” i és imprescindible per un futur esperançador.
Un dels motius que ens va empènyer a organitzar el lliurament d’uns Premis comarcals, va ser el desig de fer un reconeixement públic a la dedicació, sovint altruista, de persones, entitats i col·lectius i per testimoniar la fecunditat creadora de la comarca en tots els àmbits.
Aquesta nit de la cultura la fan possible una xarxa extensa de complicitats; les persones associades, les empreses, les administracions i les imprescindibles col·laboracions. Itinerar pels municipis de la comarca és també una oportunitat per mostrar algunes de les manifestacions culturals del municipi amfitrió, ja que entitats i grups locals ofereixen actuacions de gran qualitat.
L’activitat cultural té un important pes social i econòmic al nostre territori. Ara en aquest canvi d’època cal encara més repensar estratègies, incrementar la inversió i el suport a les polítiques i a les entitats que fan cultura arreu del territori, cultura popular en majúscula, doncs, la cultura al final té la base en les persones que la generen, la basteixen i la gaudeixen.
La nostra és una comarca complexa i d’una gran riquesa cultural, tal com s’ha posat de manifest durant el procés del congrés El Baix Llobregat a Debat.
Els Premis són, una mostra de caràcter cívic que té com a protagonista el conjunt de la comarca. Són un incentiu per a les persones que es dediquen a promoure la cultura, ja que veuen reconeguda la seva tasca a través de la persona o entitat que les ha nominat. Aquí rau una singularitat d’aquests premis, que es basen en la generositat de qui nomina.
Enguany s’han presentat 90 nominacions de 23 municipis. Propostes i projectes molt diversos però d’una gran solvència. Ser nominat als Premis és un reconeixement públic per la tasca desenvolupada. Ser finalista entre 90 nominacions és, de fet, ser premiat. La Comissió de selecció i el Jurat no ho han tingut fàcil. Una tasca molt complicada que cal agrair pel treball rigorós que han fet de manera tan generosa, donant-nos quelcom que no poden recuperar, el seu temps!
Destacar d’aquesta edició la participació en la votació popular per escollir la Personalitat Baixllobregatina de l’any, que va recaure en la Mònica Usart pel seu compromís i per la seva tasca com a divulgadora científica, fent accessible a infants i joves la informació sobre el canvi climàtic i la meteorologia. I destacar també l’associació Activa Open Arms, que va rebre el Premi Centre d’Estudis Comarcals que atorga directament la Junta en reconeixement i en agraïment per la tasca que fan al mar Mediterrani de rescat i salvament de persones que fugen de la guerra.
Des d’aquestes línies, volem transmetre la més cordial enhorabona a tothom! Moltes felicitats a totes les persones guardonades, que sou l’essència dels Premis. La nit de la cultura al Baix Llobregat va lluir amb llum pròpia i és l’exponent del compromís, del dinamisme, la innovació i, la creativitat d’una gent i un territori encara força desconegut pel que fa a la seva vitalitat cultural.
Deia la Montserrat Roig quan feia el programa PERSONATGES que va intentar donar sempre una imatge de país real…sense cofoisme. I explicava que PERSONATGE “és tota aquella persona que té alguna cosa a dir, una obra al darrere o una actitud que ens resulti exemplar o que és representatiu d’una acció o fenomen actual. Tot aquell del qual la paraula ens pot resultar vàlida”. Aquesta nit de la cultura 2016 hem compartit espai, emoció i vivència amb moltes i molts Personatges reals d’aquesta comarca extraordinària!!
Perquè tal com diu en Leonard Cohen “Hay una grieta en todo. Así es como entra la luz…”. Que continui entrant la llum… Continuem fent cultura, fent comarca, doncs el Baix Llobregat s’ho mereix!
PRESENTACIÓ DEL L’ESPAI INTERACTIU D’ORGULL DE BAIX
/by Albert MoyaEl dilluns 28 de novembre es va presentar al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat el documental interactiu Orgull de Baix.
El Baix Llobregat és l’àrea de Catalunya amb major acumulació d’infraestructures. Però sota les autovies que tallen el seu paisatge s’amaga un dels sols agraris més fèrtils d’Europa, un riu que dona de veure a la meitat de Barcelona i un delta estratègic per a la migració de les aus. Aquest espai contínuament modificat per a acollir els serveis necessaris per a la gran ciutat que és Barcelona, és també fonamental per a garantir el futur i la sostenibilitat de tots.
El documental ens convida a descobrir el Baix Llobregat com no l’havíem vist mai. Orgull de Baix és la versió interactiva del documental de Televisió de Catalunya El pati del darrere, i amplia el debat sobre el conflicte entre creixement i sostenibilitat que afecta a aquest territori. Orgull de Baix és un projecte innovador realitzat amb animació web en 3D, que permet a l’usuari navegar i descobrir el valor ecològic i agrari de la comarca del Baix Llobregat, les seves lluites, la seva història i el seu futur. El projecte explora un nou format audiovisual a internet, i vol fomentar la participació de l’audiència.
ALTRES PROTAGONISTES DELS PREMIS
/by Neus RibasLa Comissió de selecció i el Jurat han estat, una altra vegada, els protagonistes a l’ombra d’una nova edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Els seus membres són designats per la Junta del CECBLL, que per als dos òrgans convida persones de tots els municipis de la comarca.
El procés de selecció de les candidatures finalistes es fa a través de la Comissió de selecció. Aquesta comissió és l’encarregada de triar la terna finalista de les tretze categories obertes dels Premis i, per fer-ho, llegeixen i estudien les 90 candidatures que s’han presentat a la IX edició dels PRC. Enguany ha estat formada per 16 persones:
Josep Arús (Martorell), Mònica Borrell (Gavà), Jordi Carbonell (Pallejà), Genoveva Català (Molins de Rei), Manel Edo (Begues), Josep M.Gelabert (Sant Feliu de Llobregat), Montserrat Isern (Corbera de Llobregat), Manuel Luengo (Viladecans), Antoni Majó (El Papiol), Francesc Ollé (Vallirana), Núria Poll (Sant Joan Despí), Pere Prats (Sant Esteve Sesrovires), Conxita Sánchez (Sant Joan Despí), Mercè Sellés (Molins de Rei), Jordi Sicart (Olesa de Montserrat) i Joan Francesc Vargas (Sant Andreu de la Barca).
El Jurat dels Premis és l’organ que falla a favor d’una de les tres candidatures finalistes; es reuneix una sola vegada per determinar les candidatures guanyadores i els seus vots secrets queden recollits en paperetes. Això permet no revelar els guanyadors i guanyadores fins la nit dels Premis. Enguany el Jurat ha estat format per:
José Luis Atienza (Viladecans), Joan Barrios (Molins de Rei), Juan Pablo Beas (Sant Andreu de la Barca), Dolors Canals (Esparreguera), Maite Carranza (Sant Feliu de Llobregat), Joan Castells (Esparreguera), Adelina Cobos (Sant Boi de Llobregat), Agnès Dal Maschio (El Papiol), Gerhard Grenzing (El Papiol), Esther Hachuel (Sant Feliu de Llobregat), Xavier Mas (Esparreguera), Àlex Medrano (Sant Joan Despí), Lluís Monfort (Sant Just Desvern), Ferran Puig (Torrelles de Llobregat), Conxita Sánchez (Sant Joan Despí), Joan Soler i Sauret (Sant Feliu de Llobregat).
A totes i tots, els volem agrair la seva generosa tasca a través d’aquest reconeixement públic, per la seva dedicació altruista en pro de la cultura baixllobregatina, tan activa, tan rica, tan incansable, tan lluitadora com sempre….
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “Mujeres náufragas. Los consultorios femeninos en la España de los sesenta i setenta”
/by Albert MoyaSant Feliu de Llobregat
Dilluns 21 de novembre a les 19.00h.
Arxiu comarcal del Baix Llobregat (C/ Clementina Arderiu, 23)
La presentació, que s’emmarca dins la celebració de les XXV Jornades de Tardor contra la Violència Masclista, anirà a càrrec de Pura Sánchez autora del Llibre
Organitza: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i Consell Comarcal del Baix Llobregat
INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ “SANTA CREU D’OLORDA” A MOLINS DE REI
/by Albert MoyaL’1 de gener de 2016 va fer 100 anys que aquest antic municipi es va dividir entre Sant Feliu, Molins i Sarrià.
A l’acte van intervenir-hi l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, el regidor de cultura el Xavi Paz, el rector de la parroquia, Xavier Aymerich i la directora del Centre d’Estudis, Esther Hachuel.
L’exposició romandrà oberta fins l’1 de desembre.
LLIURAMENT PREMIS 12è CONCURS DE RELATS BREUS JOANA RASPALL
/by Albert MoyaSant Feliu de Llobregat
18 de novembre a 19.00h.
Acte de lliurament que tindrà lloc a l’Aula de Cultura de l’Ateneu Santfeliuenc (Vidal i Ribas, 25)
6ª DIADA DEL PATRIMONI DE CORBERA DE LLOBREGAT
/by Albert MoyaCorbera de Llobregat
Dissabte, 26 de novembre a les 11.00 mati
Celebrarem la 6ª DIADA DEL PATRIMONI DE CORBERA DE LLOBREGAT.
Aquest any, volem visitar la MASIA DE CAN BAIONA, per conèixer millor la seva història.
Per aquest motiu ens trobarem a l’entorn del Monument “La Creu Nova”, a les 11,00 del matí, per dirigir-nos a la Masia de Can Baiona.
– Podrem conèixer la seva història i la dels seus habitants.
– Visitarem les dependències més importants.
– Veurem una exposició de la història i fotografies antigues.
– Entregarem un díptic, commemoratiu de la Diada amb la informació de la Masia.
– Finalment acabarem la Diada, amb un aperitiu, ofert per la nostra Associació.
Amb això ampliarem el coneixement del Patrimoni del nostre poble, i en aquest cas, de les masies de Corbera de Llobregat.
Per una millor organització de la Diada del Patrimoni del 2016, sol·licitem a totes les persones que vulguin participar, que facin una inscripció prèvia, indicant el nom i les persones que us acompanyaran, als telèfons 93 650 07 21 / 93 650 24 65 / 93 650 27 90, o bé al correu electrònic de l’Associació, patrimonihistoriccorbera@gmail.com.
Col·laboren amb nosaltres, en aquesta 6a. Diada del Patrimoni:
Els propietaris de la masia de Can Baiona i l’Ajuntament de Corbera de Llobregat.
LA NIT DE LA CULTURA AL BAIX LLOBREGAT REVELA LES CANDIDATURES GUANYADORES DELS PREMIS DE RECONEIXEMENT CULTURAL
/by Esther HachuelLa nit de divendres 11 de novembre de 2016 va tenir lloc al Centre Cultural Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí el lliurament dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Hi van assistir unes 280 persones vinculades a la cultura, així com representants del món polític local i empresarial de la comarca. L’acte, conduit pels periodistes Mercè Folch i David Guzman, de Catalunya Ràdio, va comptar amb l’amenització de diversos grups artístics de la ciutat: l’alumnat de l’Escola de Música Enric Granados, l’Associació Dansa Despí, el Mag Ramó, el grup de teatre amateur Hocus Pocus i les germanes Sweetness.
L’acte va donar a conéixer les candidatures guanyadores d’aquesta IX edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, així com el Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que atorga directament la Junta a una entitat de fora de la comarca, i el Premi Personalitat Baixllobregatina de l’Any, que es concedeix per votació popular a través del web del CECBLL. El primer va ser per a l’ONG Proactiva Open Arms, per la seva encomiable missió de rescatar del mar les persones refugiades que cada dia en major nombre arriben a Europa fugint de les guerres, la persecució i la pobresa.
El Personalitat Baixllobregatina va ser per Mònica Usart, la meteoròloga de Racc 1, Rac 105 i 8tv, de Molins de Rei. Ambdós van agrair públicament el Premi, pel reconeixement que suposa.
En el mateix acte, Sergi Seguí, com a representant de l’Ajuntament de Sant Just Desvern, va prendre el relleu a Sant Joan Despí i va anunciar públicament el seu compromís d’acollir la X edició dels Premis de Reconeixement Cultural, el 2018.
L’acte es va cloure amb els parlaments de la Sra. Àngels Torras, directora dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, que venia en representació del Govern; el Sr. Josep Perpinyà, president del Consell Comarcal del Baix Llobregat; la Sra. Conxita Sánchez, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i el Sr. Antoni Poveda, alcalde de Sant Joan Despí.
A continuació es va servir un sopar a peu dret que va ser una bona ocasió per fer coneixences.
CONSULTEU LES CANDIDATURES GUANYADORES
CANDIDATURES FINALISTES DELS PREMIS DE RECONEIXEMENT CULTURAL DE BAIX LLOBREGAT
/by Neus RibasJA TENIM LES CANDIDATURES FINALISTES DELS PREMIS DE RECONEIXEMENT CULTURAL DEL BAIX LLOBREGAT!!
I els finalistes són….
CONSULTEU AQUÍ LES CANDIDATURES FINALISTES
Lliurament del IX Premis de Reconeixement Cultural
/by Neus RibasDivendres 11 de novembre de 2016 al Centre Cultural Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí (C/ Major, 16)
Recepció a les 19:30h. Inici de l’acte a les 20h
Preus: 15€ per als socis i les sòcies del CECBLL 17€ entrada general
Reserves abans del 8 de novembre a cecbll@llobregat.info o bé al 936663527
Mapa d’aparcaments
90 candidatures rebudes als IX Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat
/by cecbll2016_okEl passat dia 17 d’octubre va finalitzar el termini per lliurar les candidatures. N’hem rebut un total de 90 en les 13 categories obertes dels Premis.
Consulteu-les en aquest enllaç
Candidatures guardonades en les anteriors edicions
Els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat els atorga el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) bianualment des de 1999 amb l’objectiu de reconèixer públicament persones, entitats, institucions, col.lectius o empreses vinculades al Baix Llobregat i que han destacat per les seves aportacions en qualsevol de les categories dels Premis. Es valora la creativitat, el caràcter innovador, el perfil cívic o l’aportació al desenvolupament i projecció del Baix Llobregat. Són simbòlics i honorifics i no son remunerats.
Els Premis tenen tretze categories obertes que funcionen mitjançant la presentació de candidatures i dues de tancades que no admeten la presentació de candidatures.
Ja podeu votar la personalitat baixllobregatina de l’any
Aquí us podeu descarregar les bases
Itineraris per Santa Creu d’Olorda
/by Albert MoyaItinerari geològic
Diumenge 6 de novembre a les 9.30h
Lloc: Plaça de l’Estació
Itinerari pels camins històrics
Dissabte 19 de novembre a les 9.00h
Lloc: Rotonda al final del passeig Compte Vilardaga
Cal preinscripció prèvia (places limitades) al telèfon 93 666 67 03 o bé al mail acbaixllobregat.cultura@gencat.cat
Organitza: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, USLA i Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat