La depuració dels mestres republicans
La realitat que s’anava configurant cap a un nou món als anys seixanta els va fer obrir la ment i els va generar quelcom que sempre han portat molt endins com a persones i com a mestres: el sentit crític.
Raül Manzano i Tovar Federació de MRP de Catalunya.Revista Guix – 419, novembre 2015
L’epígraf de Manzano que encapçala aquest escrit fa referència als mestres que produïren els canvis a l’ensenyament durant la transició democràtica.
A Catalunya, des de principis del segle passat, era evident l’interès per la renovació pedagògica. En aquest sentit, La tasca de la Mancomunitat de Catalunya[1] fou meritòria.
Són també exemple de la millora pedagògica d’aquest període l’aplicació del mètode Montessori[2], Rosa Sensat[3], l’Escola Racionalista[4], etc. L’impuls que la Generalitat republicana va donar en aquest camp es reflectí en la formació d’uns mestres carregats d’entusiasme i propòsits d’innovació.
En finalitzar la guerra, l’any 1939, es declarà provisionalment suspesos de feina i sou els mestres titulars i professorat que
havien passat voluntàriament al servei de la Generalitat, aleshores ja suprimida. És cert que, un cop demostrada la seva “innocència i idoneïtat ideològica” tindrien la possibilitat de tornar a treballar a l’ensenyament, després d’haver passat pel sedàs de la Comisión Depuradora de Instrucción Pública–. Entre els càstigs imposats hi trobem el de “Traslado forzoso con prohibición de solicitar cargos vacantes durante un período de uno a cinco años”; “Suspensión de empleo y sueldo de un mes a dos años”. “Separación definitiva del servicio”…[5]
La llibertat de càtedra reconeguda i garantida a la Constitució espanyola, aprovada el 9 de desembre de 1931 era dilapidada, així com també l’ensenyament laic i l’ensenyament en les diverses llengües de les autonomies de l’Estat Espanyol. Però amb això no n’hi havia prou. L’any 1936 la Junta de Defensa de Burgos “dictó nuevas normas contra la escuela republicana, exaltando el espíritu patriótico, en contra de la coeducación y en defensa de la moral cristiana. Estas normas iban dirigidas a la depuración de maestros y a la censura de películas y todo tipo de publicaciones”[6].
En el cas d’Esparreguera l’estudi d’aquesta depuració ens va portar a buscar a l’archivo General de la Administración (AGA), a Alcalà de Henares. Per fer-nos
una idea de l’abast d’aquesta repressió hem de dir que en aquest arxiu s’hi troben 52.074 expedients de depuració oberts contra aquells mestres i professorat, tant de secundària com universitari, acusats d’escampar les idees “revolucionàries” i/o catalanistes en el cas de Catalunya. Els expedients que hem localitzat són concretament els de nou[7] mestres que exercien a Esparreguera en finalitzar la guerra, i van haver de passar per l’expedient de depuració perquè es volia un funcionariat lleial i identificat amb el règim. Ells eren Camilo A., Teresa G., Maria G., Josefa R., Fernando L., Concepción M., Manel P., Luisa P., Josep Maria P. i Encarnación V.
Vegem-ne algun cas. El mestre Emili Pascual[8], que fou mestre de la Puda –ell tot sol i amb només 19 anys– quan a la tardor del 1936 arribaren a aquest balneari més d’un centenar de joves refugiats bascos. En Pascual també fou mestre de Can Sedó. El cas és que, en acabar la guerra, l’Emili va haver de passar calamitats per a poder treballar, tot i que se’l considerava “simpatizante con las tendencias izquierdistas y catalanistas, si bien no se le conocen actividades delictivas contra el Glorioso Movimiento”. Finalment, va aconseguir que alguns vilatans l’ajudessin per tornar a treballar. El seu germà, el Josep Maria, també fou depurat i no va poder exercir de mestre fins que la “Comisión Superior Dictaminadora de Expedientes de Depuración”, proposà la confirmació del seu càrrec, el desembre de 1939. Llegim en aquest informe la declaració de l’alcalde: (…) Puede conceptuarse adicto a la Causa Nacional.- Refrectario a la coeducación (,,,) No tenia ideas separatistas,- Limitóse a la enseñanza obligatoria del idioma y enseñanza en catalán, sin apasionamiento (…)[9].
Una altre mestre depurat, però que es va incorporar al seu treball sense problemes per part de la Junta de Depuració, fou el mestre Manel Pallejà[10], de 43 anys, que va ser mestre de l’escola graduada de nens d’Esparreguera.
Les mestres de l’escola van ser doblement investigades perquè es va revisar la seva conducta política i també la moral. Posem el cas d’una de les mestres, l’Encarnación Valero[11], de 46 anys, que va ser mestra i directora de l’escola graduada d’Esparreguera. Ella hagué de justificar la seva adhesió al govern marxista i les cotitzacions voluntàries que havia fet, per exemple, a favor del “Socorro Rojo Internacional”, la seva afiliació “obligada” a la CNT, o declarar que no pertanyia a la maçoneria, etc. Afegia a l’informe, com en tots els casos, la declaració de diverses personalitats.
No va ser fins a l’any 1952 quan se li va permetre ingressar altra vegada al cos de mestres: “se la reintegre al mismo con su virtud con la sanción de traslado fuera de la provincia durante tres años e inhabilitación para el ejercicio de cargos directivos y de confianza”. En aquest cas –tinguem en compte que és una dona– el Presidente de la Comisión Depuradora escrivia que la mestra va mantenir bona conducta fins que l’any 1935, en relacionar-se amb un “maestro laico empezó a adquirir impopularidad” i “influenciada por el ambiente dejó de practicar la buena enseñanza y se dedicó a inculcar dentro la clase el ideal anarquista”. I afegia: “…contrajo matrimonio civil con persona laica-anarquista…”[12].
Hem d’afegir que, malgrat tot, immediatament o més endavant –en algun d’aquests casos no va ser fins l’any 1952–, en demanar la revisió de la sanció, aquests mestres van trobar persones que els van ajudar amb la redacció de bons informes. També és cert que no podem fer massa cas de la declaració jurada que feren els protagonistes, perquè aquests se suposa que escrivien el que sabien que agradaria als membres de la Comissió Depuradora per tal d’aconseguir superar el procés de depuració i retornar a la feina.
Hi ha altres mestres que tingueren més mala sort, perquè partiren l’exili o la reclusió, per exemple, Joan Roigé Redó[13]. Aquest mestre, que era de Roquetas (Tarragona), però treballà a Barcelona, durant la República donà classes a Mas d’en Gall i a Esparreguera. Al sumaríssim[14] se l’acusava d’inspirar-se en les doctrines de l’Escola Moderna, de ser el responsable de la colònia infantil de la Solidaridad Internacional Antifascista i de cantar a la seva escola cançons antireligioses i antipatriòtiques. No es va poder demostrar cap altre motiu “revolucionari”; malgrat tot, li van caure 15 anys de reclusió temporal.
Maria Roure Calsina, de Barcelona, però que exercí com a mestra auxiliar a l’escola de Joan Roigé a Esparreguera, és un cas semblant perquè, a més de patir la repressió com a mestra, a el sumaríssim també se l’acusà de: “vivia maritalmente con el Juan Roigé … distinguiéndose por sus ideas izquierdistas … intervino como Secretaria de la Soldaridad Internacional antifascista en el envio de paquetes al frente y cuidando de los niños pertenecientes a la Colonia Infantil”[15]. Per tot això li van caure 12 anys de reclusió.
El procés de depuració del magisteri va estar vigent legalment fins a l’any 1966, fet que va permetre desfer tota la generació de mestres formats durant el període republicà i la seva tasca pedagògica[16].
————————————-
[1] La Mancomunitat, tot i no tenir competències plenes en educació, va saber donar un poderós impuls a l’ensenyament que, tot i sofrir un alentiment durant la dictadura del 1923 al 1929, ja no es va aturar fins a finals de la Guerra Civil.
[2] Recordem la filosofia aplicada per Montessori a Itàlia, la qual considerava els infants com l’esperança de la humanitat. Aquest mètode es va començar a experimentar a Catalunya a principis del segle xix. Pretén fer créixer l’infant com un nen feliç i fort; molt resumidament, direm que es fonamenta en els principis de llibertat, activitat i independència persona.
[3] Va ser una mestra catalana que exercí fins a finals de la Guerra Civil, que introduí al nostre país propostes pedagògiques de diverses escoles europees i que han estat la base dels moviments de renovació pedagògica més actuals.
[4] Als Països Catalans les primeres escoles racionalistes, precedents de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, aparegueren cap a la fi del s xix, normalment lligades als sindicats i ateneus obrers. GEC.
[5] Ordre del 23-3-1939 sobre depuración de Funcionarios dependientes del Ministerio de Educación Nacional y creación de la Comisión Superior, Dictaminadora de los expedientes de depuración.
[6] RODRÍGUEZ, Pablo et altri: La represión franquista en Levante. La represión sobre Izquierda Republicana. Editorial Eneida, Madrid, 2012. Pàg. 150.
[7] De fet, varen ser més els mestres que patiren les conseqüències d’haver treballat a l’escola republicana.
[8] Pel que fa l’Emili Pascual la informació és extreta de l’autobiografia del mestre cedida al sr. Josep Paulo.
[9] Archivo General de la Administración/Fons del Ministerio de Educación Nacional /Sèrie:Expedientes de depuración de maestros nacionales. Signatura: 32/12373 (1939-40)
[10] Ibidem
[11] Ibidem. Signatura: 32/12376 (1939-40)
[12] Ibidem. Signatura: 32/12376 (1939-53)
[13] L’anarquista Joan Ferrer el recorda així: Mestre Roigé baixà del Mas d’en Gall per obrir escola moderna a vila, i malgrat que després derivà en reformista, en aquells dies havia de fer bona feina. El vaig trobar el 1939 al concentracionari de St-Cyprien amb la moral als peus. “Costa Amunt.” Elements d’història social Igualadina. Des Gondoles, França (1975).
[14] Sumaríssim ordinari 28360. Consell de Guerra celebrat a Barcelona el 19 de gener de 1943.
[15] Sumaríssim ordinari 28360. Consell de Guerra celebrat a Barcelona el 4 de desembre de 1942.
[16]Diversos autors: El procés de depuració a la zona franquista. http://www.memoria.cat/mestres/es/node/2574[data de l’última consulta:desembre 2016]
PEU DE FOTO 1: Els escolars de la Colònia Sedó amb el Sr. Pascual, la seva senyora i la filla. Fotografia publicada per Julià.
PEU DE FOTO 2: El mestre Sr. Pascual a l’antic camp de futbol de la Flora. Fotografia de Ricard Forn.
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
lluiRL’art amb l’Espectacle “En blanc i negre”
/by Albert MoyaSant Feliu de Llobregat
Centre Cívic Mas Lluí
Divendres 28 d’abril a les 20.30h.
lluíRL’art és un espai per donar a conèixer la producció escènica de petit format del Baix Llobregat.
Aquest mes d’abril, el grup TEATRE.MJC de Sant Joan Despí ens oferirà una posada en escena al voltant de la vida i la creació de Charles Chaplin. Us hi esperem!!!!
Organitza: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
CATALUNYA, UN POBLE D’ACOLLIDA I DE PAU
/by Neus RibasL’ARTICLE DEL MES PER JOANA LLORDELLA I BLANCA MAMPEL
/by Neus RibasLa depuració dels mestres republicans
La realitat que s’anava configurant cap a un nou món als anys seixanta els va fer obrir la ment i els va generar quelcom que sempre han portat molt endins com a persones i com a mestres: el sentit crític.
Raül Manzano i Tovar Federació de MRP de Catalunya.Revista Guix – 419, novembre 2015
L’epígraf de Manzano que encapçala aquest escrit fa referència als mestres que produïren els canvis a l’ensenyament durant la transició democràtica.
A Catalunya, des de principis del segle passat, era evident l’interès per la renovació pedagògica. En aquest sentit, La tasca de la Mancomunitat de Catalunya[1] fou meritòria.
Són també exemple de la millora pedagògica d’aquest període l’aplicació del mètode Montessori[2], Rosa Sensat[3], l’Escola Racionalista[4], etc. L’impuls que la Generalitat republicana va donar en aquest camp es reflectí en la formació d’uns mestres carregats d’entusiasme i propòsits d’innovació.
En finalitzar la guerra, l’any 1939, es declarà provisionalment suspesos de feina i sou els mestres titulars i professorat que
havien passat voluntàriament al servei de la Generalitat, aleshores ja suprimida. És cert que, un cop demostrada la seva “innocència i idoneïtat ideològica” tindrien la possibilitat de tornar a treballar a l’ensenyament, després d’haver passat pel sedàs de la Comisión Depuradora de Instrucción Pública–. Entre els càstigs imposats hi trobem el de “Traslado forzoso con prohibición de solicitar cargos vacantes durante un período de uno a cinco años”; “Suspensión de empleo y sueldo de un mes a dos años”. “Separación definitiva del servicio”…[5]
La llibertat de càtedra reconeguda i garantida a la Constitució espanyola, aprovada el 9 de desembre de 1931 era dilapidada, així com també l’ensenyament laic i l’ensenyament en les diverses llengües de les autonomies de l’Estat Espanyol. Però amb això no n’hi havia prou. L’any 1936 la Junta de Defensa de Burgos “dictó nuevas normas contra la escuela republicana, exaltando el espíritu patriótico, en contra de la coeducación y en defensa de la moral cristiana. Estas normas iban dirigidas a la depuración de maestros y a la censura de películas y todo tipo de publicaciones”[6].
En el cas d’Esparreguera l’estudi d’aquesta depuració ens va portar a buscar a l’archivo General de la Administración (AGA), a Alcalà de Henares. Per fer-nos
una idea de l’abast d’aquesta repressió hem de dir que en aquest arxiu s’hi troben 52.074 expedients de depuració oberts contra aquells mestres i professorat, tant de secundària com universitari, acusats d’escampar les idees “revolucionàries” i/o catalanistes en el cas de Catalunya. Els expedients que hem localitzat són concretament els de nou[7] mestres que exercien a Esparreguera en finalitzar la guerra, i van haver de passar per l’expedient de depuració perquè es volia un funcionariat lleial i identificat amb el règim. Ells eren Camilo A., Teresa G., Maria G., Josefa R., Fernando L., Concepción M., Manel P., Luisa P., Josep Maria P. i Encarnación V.
Vegem-ne algun cas. El mestre Emili Pascual[8], que fou mestre de la Puda –ell tot sol i amb només 19 anys– quan a la tardor del 1936 arribaren a aquest balneari més d’un centenar de joves refugiats bascos. En Pascual també fou mestre de Can Sedó. El cas és que, en acabar la guerra, l’Emili va haver de passar calamitats per a poder treballar, tot i que se’l considerava “simpatizante con las tendencias izquierdistas y catalanistas, si bien no se le conocen actividades delictivas contra el Glorioso Movimiento”. Finalment, va aconseguir que alguns vilatans l’ajudessin per tornar a treballar. El seu germà, el Josep Maria, també fou depurat i no va poder exercir de mestre fins que la “Comisión Superior Dictaminadora de Expedientes de Depuración”, proposà la confirmació del seu càrrec, el desembre de 1939. Llegim en aquest informe la declaració de l’alcalde: (…) Puede conceptuarse adicto a la Causa Nacional.- Refrectario a la coeducación (,,,) No tenia ideas separatistas,- Limitóse a la enseñanza obligatoria del idioma y enseñanza en catalán, sin apasionamiento (…)[9].
Una altre mestre depurat, però que es va incorporar al seu treball sense problemes per part de la Junta de Depuració, fou el mestre Manel Pallejà[10], de 43 anys, que va ser mestre de l’escola graduada de nens d’Esparreguera.
Les mestres de l’escola van ser doblement investigades perquè es va revisar la seva conducta política i també la moral. Posem el cas d’una de les mestres, l’Encarnación Valero[11], de 46 anys, que va ser mestra i directora de l’escola graduada d’Esparreguera. Ella hagué de justificar la seva adhesió al govern marxista i les cotitzacions voluntàries que havia fet, per exemple, a favor del “Socorro Rojo Internacional”, la seva afiliació “obligada” a la CNT, o declarar que no pertanyia a la maçoneria, etc. Afegia a l’informe, com en tots els casos, la declaració de diverses personalitats.
No va ser fins a l’any 1952 quan se li va permetre ingressar altra vegada al cos de mestres: “se la reintegre al mismo con su virtud con la sanción de traslado fuera de la provincia durante tres años e inhabilitación para el ejercicio de cargos directivos y de confianza”. En aquest cas –tinguem en compte que és una dona– el Presidente de la Comisión Depuradora escrivia que la mestra va mantenir bona conducta fins que l’any 1935, en relacionar-se amb un “maestro laico empezó a adquirir impopularidad” i “influenciada por el ambiente dejó de practicar la buena enseñanza y se dedicó a inculcar dentro la clase el ideal anarquista”. I afegia: “…contrajo matrimonio civil con persona laica-anarquista…”[12].
Hem d’afegir que, malgrat tot, immediatament o més endavant –en algun d’aquests casos no va ser fins l’any 1952–, en demanar la revisió de la sanció, aquests mestres van trobar persones que els van ajudar amb la redacció de bons informes. També és cert que no podem fer massa cas de la declaració jurada que feren els protagonistes, perquè aquests se suposa que escrivien el que sabien que agradaria als membres de la Comissió Depuradora per tal d’aconseguir superar el procés de depuració i retornar a la feina.
Hi ha altres mestres que tingueren més mala sort, perquè partiren l’exili o la reclusió, per exemple, Joan Roigé Redó[13]. Aquest mestre, que era de Roquetas (Tarragona), però treballà a Barcelona, durant la República donà classes a Mas d’en Gall i a Esparreguera. Al sumaríssim[14] se l’acusava d’inspirar-se en les doctrines de l’Escola Moderna, de ser el responsable de la colònia infantil de la Solidaridad Internacional Antifascista i de cantar a la seva escola cançons antireligioses i antipatriòtiques. No es va poder demostrar cap altre motiu “revolucionari”; malgrat tot, li van caure 15 anys de reclusió temporal.
Maria Roure Calsina, de Barcelona, però que exercí com a mestra auxiliar a l’escola de Joan Roigé a Esparreguera, és un cas semblant perquè, a més de patir la repressió com a mestra, a el sumaríssim també se l’acusà de: “vivia maritalmente con el Juan Roigé … distinguiéndose por sus ideas izquierdistas … intervino como Secretaria de la Soldaridad Internacional antifascista en el envio de paquetes al frente y cuidando de los niños pertenecientes a la Colonia Infantil”[15]. Per tot això li van caure 12 anys de reclusió.
El procés de depuració del magisteri va estar vigent legalment fins a l’any 1966, fet que va permetre desfer tota la generació de mestres formats durant el període republicà i la seva tasca pedagògica[16].
————————————-
[1] La Mancomunitat, tot i no tenir competències plenes en educació, va saber donar un poderós impuls a l’ensenyament que, tot i sofrir un alentiment durant la dictadura del 1923 al 1929, ja no es va aturar fins a finals de la Guerra Civil.
[2] Recordem la filosofia aplicada per Montessori a Itàlia, la qual considerava els infants com l’esperança de la humanitat. Aquest mètode es va començar a experimentar a Catalunya a principis del segle xix. Pretén fer créixer l’infant com un nen feliç i fort; molt resumidament, direm que es fonamenta en els principis de llibertat, activitat i independència persona.
[3] Va ser una mestra catalana que exercí fins a finals de la Guerra Civil, que introduí al nostre país propostes pedagògiques de diverses escoles europees i que han estat la base dels moviments de renovació pedagògica més actuals.
[4] Als Països Catalans les primeres escoles racionalistes, precedents de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, aparegueren cap a la fi del s xix, normalment lligades als sindicats i ateneus obrers. GEC.
[5] Ordre del 23-3-1939 sobre depuración de Funcionarios dependientes del Ministerio de Educación Nacional y creación de la Comisión Superior, Dictaminadora de los expedientes de depuración.
[6] RODRÍGUEZ, Pablo et altri: La represión franquista en Levante. La represión sobre Izquierda Republicana. Editorial Eneida, Madrid, 2012. Pàg. 150.
[7] De fet, varen ser més els mestres que patiren les conseqüències d’haver treballat a l’escola republicana.
[8] Pel que fa l’Emili Pascual la informació és extreta de l’autobiografia del mestre cedida al sr. Josep Paulo.
[9] Archivo General de la Administración/Fons del Ministerio de Educación Nacional /Sèrie:Expedientes de depuración de maestros nacionales. Signatura: 32/12373 (1939-40)
[10] Ibidem
[11] Ibidem. Signatura: 32/12376 (1939-40)
[12] Ibidem. Signatura: 32/12376 (1939-53)
[13] L’anarquista Joan Ferrer el recorda així: Mestre Roigé baixà del Mas d’en Gall per obrir escola moderna a vila, i malgrat que després derivà en reformista, en aquells dies havia de fer bona feina. El vaig trobar el 1939 al concentracionari de St-Cyprien amb la moral als peus. “Costa Amunt.” Elements d’història social Igualadina. Des Gondoles, França (1975).
[14] Sumaríssim ordinari 28360. Consell de Guerra celebrat a Barcelona el 19 de gener de 1943.
[15] Sumaríssim ordinari 28360. Consell de Guerra celebrat a Barcelona el 4 de desembre de 1942.
[16]Diversos autors: El procés de depuració a la zona franquista. http://www.memoria.cat/mestres/es/node/2574[data de l’última consulta:desembre 2016]
PEU DE FOTO 1: Els escolars de la Colònia Sedó amb el Sr. Pascual, la seva senyora i la filla. Fotografia publicada per Julià.
PEU DE FOTO 2: El mestre Sr. Pascual a l’antic camp de futbol de la Flora. Fotografia de Ricard Forn.
EDITORIAL (MARÇ 2017): Un cas de patrocini cultural: l’Itinerari de l’Aigua del Baix Llobregat
/by Neus RibasUn cas de patrocini cultural: l’Itinerari de l’Aigua del Baix Llobregat
On hi ha aigua hi ha vida. L’aigua és un dels tresors de la nostra comarca, que dibuixa la seva geografia, la seva economia i la seva vida al voltant del riu que ens dóna nom: el Llobregat. El nostre riu, conegut com Rubricatus, roig, com la terra que treballa la pagesia, com els camins que han transitat menestrals, botiguers, obrers, homes i dones de tota condició, o com un adjectiu premonitori del moviment obrer i reivindicatiu que ha caracteritzat la comarca.
L’aigua, aquest bé escàs, aquest líquid de fàcil accés que sembla estar al nostre abast amb només girar l’aixeta, sense el qual no podríem sobreviure, és també una gran desconeguda. L’aigua crea paisatges naturals, al seu pas sorgeix l’arquitectura, les fonts, els molins, els ponts, el patrimoni cultural. Al voltant de l’aigua s’ha alimentat la indústria, no és per casualitat que la tèxtil tingués com a sinònim popular “el ram de l’aigua”. Per això, des de fa anys, el CECBLL tenia un il·lusionador projecte, malauradament arraconat per la crisi, sobre els múltiples itineraris de l’aigua, que no deixen de ser els itineraris de l’activitat humana i de la formació del paisatge de la nostra comarca, la qual té el riu com el principal accident natural. Afortunadament, el nostre Centre d’Estudis Comarcals no només ha tornat a recuperar el projecte, sinó que gràcies a un conveni de patrocini, podrà dur-lo a la pràctica.
“L’Itinerari de l’Aigua del Baix Llobregat” és el nom d’un projecte que donarà lloc a una munió d’activitats. Entre elles la publicació de sis guies per apropar la gent del Baix a l’important paper de l’aigua en la nostra història, en la nostra geografia i en les nostres vides.
Aquest projecte veurà a la llum gràcies al suport de l’ATLL, perquè el present i el futur dels més dels quaranta anys del nostre Centre d’Estudis necessiten de la solidaritat del teixit social i econòmic de les empreses. Van poder fer el Congrés El Baix Llobregat a Debat, gràcies al finançament d’empreses com Remm Guitart, Soler i Sauret, la Comunitat Minera Olesana i la mateixa ATLL. Com també ho van fer Solidança, Urbaser, Diversus Gastronomia i ETV amb els últims Premis de Reconeixement Cultural. Sense aquestes col·laboracions aquests projectes haguessin estat econòmicament inviables pel Centre. Volem agrair-les i teixir noves i més àmplies col·laboracions de futur, perquè implicar també les empreses en els projectes del Centre d’Estudis Comarcals significa un pas endavant en la cohesió dels diversos actors que composen el Baix Llobregat del segle XXI.
lluiRL’art amb el concert de 2DOS (Bossa nova – Swing)
/by Albert MoyaSant Feliu de Llobregat
Centre Cívic Mas Lluí
Divendres 31 de març a les 20.30h.
lluíRL’art és un espai per donar a conèixer la producció escènica de petit format del Baix Llobregat.
Aquest mes de març el grup santjustenc 2DOS ens oferirà un concert de piano amb bateria. Serà un concert intimista, amb música de bossanova i swing. Us hi esperem!!!!
Consulteu el programa del concert
Organitza: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
ASSEMBLEA ANUAL DEL CECBLL
/by Neus RibasEl dijous 23 de març el CECBLL ha celebrat, un any més, la seva Assemblea anual de socis i sòcies de l’entitat.
Aquesta vegada es tractava d’una Assemblea ordinària, màxim òrgan de l’entitat, on es van aprovar els comptes anuals de l’exercici anterior (2016) i la memòria d’activiats; també es va aprovar l’àmplia cartellera d’activiats que el CECBLL vol dur a terme durant l’any 2017, amb el corresponent pressupost.
L’Assemblea va estar dirigida per la presidenta del CECBLL Conxita Sánchez i la van acompanyar el vicepresident Xavier Mas, la secretaria de l’entitat, M.Luz Retuerta i el tresorer, David Massana. Hi van assitir uns 50 socis i sòcies que van aprovar, per unanimitat, tant balanços econòmics, com memòries i projectes de futur. A més dels assitents, cal destacar que el CECBLL va rebre el suport d’alguns socis i sòcies que no van poder assitir a l’Assemblea.
En relació a la memòria d’activitats de l’any 2016, Conxita Sánchez va voler destacar especialment el fet que va ser un any protagonitzat pel Congrés El Baix Llobregat a Debat, que havia comportat una feina ingent. Però que malgrat això tota l’activitat ordinària del CECBLL es va tirar endavant: les Recerques col·lectives, les publicacions, les actuacions en matèria de patrimoni i, especialment, els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.
Pel que fa al projecte d’activitats 2017 va destacar que una bona part de les activitats que ens proposem tirar endavant són fruit del congrés: la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat (amb el suport del Consell Comarcal) o la ruta del romànic entre d’altres.
A la sala annexa es va exhibir l’exposició Olorda, una història compartida, que es podrà veure fins a finals del mes d’abril al Centre Cívic Mas Lluí. A continuació va tenir lloc la presentació del llibre sobre la Setmana Tràgica.
Presentació de la IX Recerca Col·lectiva del CECBLL
/by Albert MoyaEn acabar l’Assemblea anual del CECBLL, es va presentar la IX recerca col·lectiva de l’entitat que porta per títol La Setmana Tràgica i el seu context en el Baix Llobregat 1890-1923.
Ja fa anys que el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat va posar en marxa una fórmula innovadora de fer recerca, de construir i compartir coneixement: les convocatòries de recerques col·lectives que es van iniciar l’any 1986 de la mà del Dr. Jaume Codina.
Les recerques col·lectives tenen per objectiu omplir buits de coneixements sobre la comarca del Baix Llobregat en algun aspecte concret i posar en comú a totes les persones que estan fent o volen fer investigació sobre el tema. Sempre dirigits per alguna o algunes persones amb una reconeguda solvència acadèmica en la temàtica, que els serveix de guia en les seves recerques.
La presentació va anar a càrrec de Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL i de tres dels seus autors: Mercè Renom i Xavier Calderé, en tant que coeditors del llibre i Agustí G. Larios, que ens va fer una pinzellada del seu article “Sant Feliu de Llobregat, la Setmana Tràgica en el marc de la modernització política, 1890-1923”.
Aquesta recerca col·lectiva consta de 15 articles de 16 investigadors i investigadores que tracten el ressò que va tenir a la comarca els fets de la Setmana Tràgica de Barcelona del 1909. L’obra recull el tractament dels fets a 11 municipis baixllobregatins: Sant Feliu de Llobregat, Cervelló, Cornellà de Llobregat, Molins de Rei, la Colònia Güel de Santa Coloma de Cervelló, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Gavà, El Prat de Llobregat i Viladecans. A més de tres articles temàtics que també fan una aportació inèdita a la recerca.
Aquí podeu consultar l’índex de la recerca col·lectiva.
PROGRAMA EL MIRALL DE RÀDIO SANT FELIU
/by Neus RibasAquest dilluns dia 20 de març, el CECBLL ha portat al Xavier Calderé, coeditor de la nova recerca col·lectiva del CECBLL, al Programa El Mirall de Ràdio Sant Feliu.
La col·laboració del Xavier al programa ha consistit en presentar la IX Recerca Col·lectiva que porta per títol La Setmana Tràgica i el seu context en el Baix Llobregat (1890-1923), de la que també n’és coautor.
Podeu escoltar aquí l’entrevista.
ORGULL DE BAIX. MEMÒRIA DE PAISATGE
/by Neus RibasA la seu del CECBLL al Centre Cívic Mas Llui, s’està duent a terme els tallers d’un nou projecte col·laboratiu “Orgull de Baix. Memòria de paisatge”.
Aquest projecte dut a terme per la gent de Al Pati Produccions, és un treball de creació col·laborativa que convoca un grup de persones majors de 65 anys i un grup de joves adolescents de diferents poblacions del Baix Llobregat per a participar en un procés de recuperació de la memòria històrica del passat agrícola i ramader de la comarca, en el qual ells seran alhora els autors i els protagonistes.
Ja s’han format 9 equips de treball formats per 3 persones, dues persones grans i un adolescent, vinguts d’arreu de la comarca que treballen plegats per a recuperar capítols de la memòria agrícola de la comarca.
L’objectiu d’aquest tallers és convertir cada equip en una unitat de recerca i producció documental encarregada de descobrir i recuperar històries sobre la memòria i la transformació del paisatge de la comarca. Per a aconseguir-ho, buscaran testimonis que parlin d’aquest passat, i també material fotogràfic i/o fílmic que es pugui trobar en possessió de particulars, i/o dels arxius municipals.
Al final del procés cada equip produirà un micro-documental de 3 minuts que entrarà a formar part de la web d’Orgull de Baix. Les peces es filmaran i muntaran amb dispositius mòbils i per això s’aprofitarà el salt inter generacional perquè els adolescents ajudin als més grans a adquirir competència amb els dispositius digitals, mentre que els grans ajudaran als joves a millorar la seva competència com a narradors i contadors d’històries.
PujalBaix! Espai Comarca
/by Neus RibasAvui posem en marxa la nova web PujalBaix! Espai Comarca on podreu consultar, entre moltes altres coses, la nostra Agenda Cultural del Baix Llobregat!
El PujalBaix! Espai Comarca és un espai virtual, creat pel Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, que recull tota l’activitat cultural amb el compromís de promocionar la comarca i contribuir a cohesionar-la a través de la cultura, el coneixement i la defensa del patrimoni.
En aquesta nova web també hi trobareu aquella activitat cultural que és pròpiament nostra dins l’apartat PujalBaix!; tot un seguit de visites guiades i tineraris que el CECBLL pot oferir, amb el valor afegit de l’expertesa de socis i sòcies de l’entitat que ofereixen els seus coneixements sobre elements patrimonials de la comarca.
Però també tornem a posar en marxa l’Agenda Cultural del Baix Llobregat on hi podreu localitzar la informació cultural que s’ofereix per tota la comarca, permanentment actualitzada. L’Agenda Cultural del Baix Llobregat surt plenament renovada: podreu fer cerques sobre les activitats programades pels 30 municipis de la comarca, per tipus d’activitat (conferències, exposicions, visites guiades, etc) o bé per calendari.
Si voleu rebre l’Agenda Cultural del Baix Llobregat només cal que feu la subcripció i la rebreu cada setmana al vostre correu electrònic.
Aquells ajuntaments o entitats que encara no ens feu arribar els vostres actes d’agenda cultural, poseu-vos en contacte amb nosaltres!
L’ARTICLE DEL MES PER GEMMA TRIBÓ
/by Neus RibasEL PAISATGE DE LA VINYA I DEL VI AL BAIX LLOBREGAT (finals del XVIII- inicis del XX).
Els testimonis de finals del segle XVIII (Caresmar, Zamora,..) ens ajuden a reconstruir com era el paisatge agrari del Baix Llobregat. La documentació fiscal del XIX ens verifica que les característiques d’aquest paisatge van continuar molts anys, com també ho ratifiquen la “Memoria acompañatoria del mapa regional vinícola de la província de Barcelona” de Roig Armengol (1890) i “La tierra labrantia y el trabajo agrícola en la província de Barcelona” de Isidoro Aguiló (1897).
La deforestació de les muntanyes del Baix Llobregat, iniciada a la segona meitat del segle XVII i descrita pels agraristes del XVIII, va ser protagonitzada per la vinya, que va assentar les seves feixes i bancals a les vessants de Collserola, del Garraf i de l’Ordal. El bosc reculava i, en alguns pobles, quasi desapareixia. Només al delta hi ha havia terres de pastura i, a inicis del segle XIX, quasi no quedaven terres per colonitzar. Aquest era el paisatge agrari predominant, que acompanyat per una agricultura intensiva a les terres al·luvials de regadiu, va ser característic de la comarca des de finals dels XVIII fins a inicis del segle XX, moment en que va emergir un nou paisatge agrari.
La vinya havia colonitzat la major part del sòl agrari de secà de muntanya. L’excedent de vi es venia a Barcelona o s’embarcava a Amèrica (segles XVIII-XIX) i, a finals del segle XIX, quan els ceps francesos estaven envaïts per la fil·loxera, a França. A la zona nord de la comarca era quasi l’únic producte agrari que produïa renda monetària. A la vall baix i al sud l’agricultura era més diversificada i integrada al mercat.
A finals del segle XIX, era una de les primeres comarques vitivinícoles de Barcelona. La quarta quant a hectàrees ocupades. Abans de la fil·loxera (1886-1890) ocupava més d’un terç del sòl agrícola i era el conreu més important quan a superfície ocupada, que havia desplaçat altres conreus de secà (cereals, oliveres,…), excepte a pobles que produïen un oli excepcional (Olesa i Esparreguera). Així , la vinya s’estengué fins ben amunt del samontà i quasi feu desaparèixer el bosc.
A la comarca hem de distingir entre la vinya, que es cultivava en terrenys de secà de muntanya, i els emparrats que, des de la vall baixa al delta, es localitzaven a les terres humides de la plana. El raïm de les vinyes era per a vinificació i el de les parres era majoritàriament per consumir com a fruita fresca. A les plantacions de pollancres blancs, o àlbers, de les ribes del riu es feien créixer ceps enroscats als troncs, que es denominaven emparrats i donaven al paisatge agrari del Baix Llobregat una fesomia exuberant i específica des de El Prat-Sant Boi fins a El Papiol-Sant Vicenç dels Horts. Aquest conreu mixt acollia sovint un tercer cultiu, que habitualment eren rotacions de cereals i lleguminoses, sembrats entre les fileres de pollancres plantades a bastanta distància.
La peculiaritat dels emparrats era abastir de raïm fresc a Barcelona, el tipus de podat, d’exposició al sol, la cura de l’esporgat asseguraven una maduració tardana del raïm cap al novembre “resultando de ello que disfruten en Barcelona la abundancia de ubas frescas y buenas por espacio de cinco meses” (Caresmar). En alguna collita excepcional aquests raïms es vinificaven. Una part petita de la collita servia per fer un vi molt fluix d’aplicacions medicinals. Es prenia per enfortir la vista i es denominava “de vi de grecs”. Al 1891 encara se’n venia “en la tant coneguda o típica taverna del carrer de la Lleona, anomenada la Catedral” .
A finals del segle XIX, la vinya del Baix Llobregat no havia realitzat el salt cap la mecanització que començava a materialitzar-se en algunes zones de monocultiu vitivinícola. Aquest salt hauria alleugerit la inversió en força de treball humana gràcies a la utilització del forcat o altres arades. A la comarca, excepte els treballs de preparació per la plantació, que podien ser realitzats parcialment amb tracció animal, com que la majoria de les vinyes eren espesses i en zones costerudes els treballs tenien que ser realitzats per l’home. Així, la vinya era un conreu que servia per absorbir el creixement demogràfic.
La vinya baixllobregatina, sobretot la de la vall baixa i al delta, no rebia tants treballs com les de les comarques vitícoles de Catalunya, el que explicaria la productivitat més baixa. Al sud de la comarca, quan hom remagençava al Penedés o al Camp de Tarragona o es realitzava un quart treball, el petits parcers i els jornalers treballaven a jornal a les terres de regadiu o a la indústria, feines més valorades. Als pobles on la ma d’obra femenina era absorbida per la indústria, feines com eixarcolar o espampolar, habituals a les zones vitícoles, no es feien perquè eren més mal pagades que el jornal industrial o la feina de marmanyera, que feien les dones venent als mercats barcelonins. Al nord de la comarca i a les zones veïnes amb l’Anoia i el Penedès, la vinya estava més ben cuidada.
Els baixos rendiments situen el partit judicial de Sant Feliu de Llobregat al desè lloc provincial quan a productivitat i al cinquè quan a producció (Roig Armengol,1890). Sabem que les vinyes baixllobregatines rebien menys adobs que les d’altres zones vitivinícoles, fet que ens explica en part la baixa productivitat. En iniciar-se la plantada l’aplicació del cremadís dels formiguers del bosc arrabassat era habitual. A la vinya adulta els mateixos ceps podats eren la base dels formiguers. La llenya i els fems escassejaven. Als pobles més pròxims a Barcelona es disposava de les deixalles i latrines barcelonines, però aquests fems s’utilitzaven preferentment pels conreus de regadiu. Els rendiments variaven segons la tipologia dels sols i els treballs i adobs aplicats, però globalment eren més baixos que les comarques vitivinícoles.
Els vins del Baix Llobregat eren de baixa graduació, l’explicació climàtica d’una major humitat no és suficient. A més de menys inversió en treball i menys adobs, l’altre causa era que quan el preu del vi era elevat es vinificava raïm produït per ser consumit com a fruit fresc, el raïm dels emparrats de menys graduació. I això degué succeir l’any 1888, any en què es mesuraren les graduacions, dos anys després de l’arribada de la fil·loxera i un dels anys que el vi obtingué elevades cotitzacions.
Les varietats que es cultivaven eren quan a raïm negre sumoll, garnatxa i bonesvalls, i quan a raïm blanc xarel·lo, moscatell, jonenchs, macabeu i picapoll. Els vins més coneguts eren els clarets, fruit de la barreja de diferents qualitats (xarel·lo, trobat i pansa). Les misteles també eren famoses. Es feien vins de color cirera. A la part nord de la comarca més vitivinícola, s’elaboraven bons vins de taula. A Gelida es feien vins que servien per estabilitzar els que s’exportaven a Amèrica. A Sant Just Desvern, Cervelló, Sant Esteve de Sesrovires i Esparraguera s’elaboraven vins blancs per l’exportació.
Després de la fil·loxera els sistemes de cultiu de la vinya varen millorar, es generalitzà el peu americà i la vinya tendí a ser clara i llauradora. A la vall baix i al delta els emparrats van anar desapareixent, desplaçats per conreus més productius que no exigien tants treballs. A inicis del segle XX, superada la fil·loxera però no les crisis de malvenda del vi, els baixos rendiments indiquen l’opció preferent de les terres de secà de més qualitat pels fruiters (préssec, pruna, cirera). La vinya postfil·loxèrica ocupà les terres de tercera categoria, fet que justificaria la baixa productivitat per unitat de superfície, i les terres més dolentes, les terres marginals de muntanya, es reboscaren. Així, paulatinament, el bosc va tornar a aparèixer i va anar guanyant de nou terreny, tot i que molt tímidament. Un nou paisatge de la vinya i el vi es començava a dibuixar a la comarca.
Gemma Tribó
Historiadora i membre de la Junta del CECBLL
EDITORIAL (FEBRER 2017): Un compromís pel Baix Llobregat
/by Neus RibasEl passat 2 de febrer es van presentar al Consell Comarcal els documents finals d’aquesta etapa del congrés El Baix Llobregat a Debat.
El congrés que ha articulat espais per reflexionar, elaborar i debatre propostes per al futur de la comarca. Ens havíem convocat per repassar la seva evolució i extreure’n les lliçons que ens dóna la història i per posar en comú els nous reptes en les matèries que ens han anat definint com a col·lectivitat ubicada en un territori complex i estratègic. Durant gairebé un any i arreu, s’han promogut debats territorials, s’ha desenvolupat el workshop internacional “Paisatges contemporanis del Baix Llobregat”.[1]. I també s’ha desenvolupat el Fòrum municipalista, que ha estat un espai de debat i reflexió obert als càrrecs electes.
L’any 1975 el Baix Llobregat tenia 510.461 habitants i l’any 2015 aquesta xifra era de 806.651 (Idescat). En 40 anys la població ha crescut un 58%. Aquest creixement ha anat paral·lel a l’evolució de la democràcia i al rol adquirit pels ajuntaments, que han passat de cobrir necessitats bàsiques com el clavegueram o l’enllumenat, a dotar les ciutats de nous serveis amb criteris de qualitat: escoles bressol, ensenyaments artístics, activitat esportiva, etc.
L’esclat de la crisi econòmica, financera i de model productiu de l’any 2008 ens situa en un nou escenari: més precarietat laboral, més desigualtats socials i incertesa sobre el futur. Aquesta crisi permet constatar que necessitem un altre model de desenvolupament, ja que els recursos són finits i han canviat les prioritats. Així, els conceptes de “benestar/ocupació/generació de riquesa/desenvolupament territorial”, considerats com a antagònics als de “protecció del territori/respecte a la biodiversitat/cura del medi ambient”, es comencen a veure com a harmonitzables. Aquesta profunda crisi també ha convertit els pobles i ciutats en l’escenari de la reclamació de drets bàsics, com el treball, l’educació i la salut, i de necessitats primàries com l’alimentació, l’energia/llum/calefacció, l’aigua o l’habitatge.
Estem, doncs, en un moment de cruïlla històrica, de canvi d’època. I és ara quan cal avançar a través de la innovació social i a través de processos participatius que construeixen alternatives. En el món cada cop més complex en el qual vivim té un gran valor la tasca de reflexió i la reconsideració de les idees que ens acompanyen i marquen la nostra vida. Tot plegat, ha estat un exercici de participació activa, d’implicació pioner i innovador, de suma de pensaments i mirades de vegades divergents, però amb voluntat de dissenyar i de construir plegades línies estratègiques d’actuació futura.
Amb El Baix Llobregat a Debat hem volgut mirar-nos per reconèixer qui som, hem volgut que ens mirin per saber com ens veuen i hem enlairat la mirada per prendre referents externs i per compartir pràctiques i experiències d’innovació sociològica que poden ser útils a la comarca i a d’altres indrets del nostre entorn.
El resultat del ric debat que s’ha realitzat ha quedat recollit en un document de diagnosi que evidentment no pot recollir totes les matisacions i concrecions que estaran presents a les actes del congrés, que de manera més exhaustiva seran publicades properament. Però, en sintonia amb el tarannà de diàleg que ha caracteritzat el congrés, aquesta síntesi ha rebut les aportacions del comitè organitzador i del comitè científic del congrés i de les persones participants, configurant una redacció final que intenta incloure una mirada global i interdisciplinària dels diversos debats.
Impulsar El Baix Llobregat a Debat ha estat un projecte en sintonia amb l’esperit de recerca i de col·laboració del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; i també, fer-ho amb els altres agents de la comarca. La realització del congrés ha posat de manifest aquestes capacitats també en la configuració del treball en xarxa i en l’abordatge de la complexitat des d’una metodologia complexa i amb l’esperit d’emprendre un camí de descoberta i de suma. Hem connectat i interconnectat persones, col·lectius, especialistes, institucions, organitzacions i ciutadania.
Els reptes detectats són transversals en sí mateixos i necessiten de la contribució dels agents culturals, dels socials, dels econòmics i dels que gestionen el territori. Orientar el futur és una tasca forçosament col·lectiva. Per això el document resultant vol actuar de base per cercar, amb les complicitats de totes les persones que hi vulguin participar, un nou camí de governança de futur de la nostra comarca, un camí per passar de la reflexió compartida a la voluntat propositiva de millorar el Baix Llobregat. Amb l’horitzó dels reptes del segle XXI hem de saber transformar aquestes reflexions en acció i expressar aquesta voluntat de millorar la comarca a través d’un compromís col·lectiu.
Un compromís de la ciutadania, de les seves entitats i organitzacions i de les institucions públiques per abordar en cooperació línies de futur per a la comarca amb criteris de cohesió social, econòmica i territorial.
Per això proposem un Compromís Col·lectiu pel Baix Llobregat que haurà de ser compartit. La societat del segle XXI és i ha de ser una societat que interpel·li els governs i les seves maneres de prioritzar i orientar les polítiques, però també ha de ser una societat capaç d’empènyer a partir de les seves pròpies iniciatives, impulsant processos de coproducció i pràctiques d’innovació social que construeixen drets i ciutadania.
Aquest objectiu demana la complicitat i la col·laboració de tothom.
———————————————
[1] Aquest workshop internacional ha estat desenvolupat des del programa de Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i el Patrimoni de la UAB i el Museu d’Història de Barcelona. Ha comptat amb la participació de 30 persones vinculades a 10 universitats europees i ha representat un treball conjunt d’anàlisi i projecte de cinc paisatges representatius dels reptes actuals i futurs de la comarca.
ELS DIVENDRES…HISTÒRIA
/by Neus RibasCom és ben conegut per tothom, l’èxit en la investigació arqueològica obliga a actuar tant en la investigació dels jaciments arqueològics com en la difusió d’aquesta investigació. D’altra banda, quan els projectes de recerca arqueològica es fan grans també és necessari que el col·lectiu d’investigadors participants i tota la munió de gent que s’aplega a l’entorn del projecte (col·laboradors, estudiants, patrocinadors…) vagin assabentant-se dels resultats de la investigació del propi projecte, per tal d’anar-se posant al dia, homogeneïtzar la informació de la que l’equip disposa i mirar, alhora, en quina faceta és més útil la seva col·laboració i que, aquesta a més, resulti enriquidora per als objectius del projecte. Alhora, quan els projectes es fan grans, també necessiten conèixer què està passant als projectes i als jaciments del mateix territori per tal de coordinar la investigació i mirar de trobar models i sinergies que s’adeqüin a la diferent investigació duta a terme en el territori.
Amb aquests paràmetres com a principals objectius, des de CIPAG hem engegat un cicle anual de conferències que hem batejat amb el nom de Divendres…Història. El cicle s’emmarca dins del programa “Begues Arqueològic. Horitzó 30” que agrupa totes les activitats que efectua CIPAG amb subvenció municipal com a denominador comú. Aquest cicle, d’altra banda, també el voldríem entroncar amb el projecte de recerca 2014-17 de CIPAG “Les comunitats prehistòriques del Massís de Garraf nord”.
Divendres…Història pretén, alhora, apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general, els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís. Divendres…Història pretén ser científicament precís i divulgativament acurat.
El format del cicle serà mensual, el primer divendres de cada més, a 2/4 de 8 de la tarda, i les sessions es desenvoluparan en una nova sala polivalent de petit format (30-40 persones) que a partir del proper mes de març es posarà en funcionament al Petit Casal de Begues, edifici que acollirà a les entitats vinculades als estudis del territori, entre elles el CIPAG i que en serà la nova seu.
El cicle es va iniciar el mes de novembre de 2016 i, de moment, ja ha reflectit tres estats de la investigació en diferents jaciments i diferents aspectes (coves de Can Sadurní i de Can Figueres a Begues i cova Bonica a Vallirana) i una sessió metodològica sobre emmotllament i replicació de materials arqueològics, concretament restes humanes. Hores d’ara estan ja programades les sessions fins al primer trimestre de 2018, fet que ens indica l’aprofundiment, varietat i amplitud de la temàtica a desenvolupar
US HI ESPEREM A TOTS!
TOTS HI SOU CONVIDATS A PARTICIPAR!
bé parlant…bé escoltant…bé debatent…
CIPAG. Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia de Garraf-Ordal.
Begues. Baix Llobregat.
Es presenten les conclusions del congrés El Baix Llobregat a debat
/by Neus RibasEl 2 de febrer de 2017 la sala d’actes del Consell Comarcal del Baix Llobregat va quedar petita davant les més de 100 persones que van assitir a la presentació de les conclusions del congrés El Baix Llobregat a debat.
L’acte va estar presidit per Josep Perpinyà, president del Consell Comarcal, i per Conxita Sánchez, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals de Baix Llobregat. Conxita Sánchez va ser l’encarregada d’exposar el contingut del document “Compromís col·lectiu pel Baix Llobregat” on es recullen les conclusions del procés participatiu que s’ha fet durant el 2016. Aquest document es va repartir entre el públic assitent a l’acte. El president del Consell Comarcal va exposar les conclusions a les que va arribar el Fòrum Municipalista, que ha format part del congrés. Tot seguit van intervenir el professor Francesc Muñoz, que va explicar els resultats del workshop internacional “Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat”, que ell mateix va dirigir durant el mes de juny de 2016, Joan Soler i Sauret, en represenatció de les empreses que han patrocinat el congrés, i Josep Maria Carreras en representació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que ha format part del comité organitzador del congrés.
Presentació del workshop internacional “Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat” a Castelldefels
/by Neus RibasCastelldefels va ser el municipi escollit per començar a presentar les conclusions de workshop internacional Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat que es va dur a terme des del 23 de maig fins al 4 de juny a la nostra comarca, dirigit pel professor Francesc Muñoz. L’Observatori de la Urbanització, mitjançant el Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i el Patrimoni de la UAB, va proposar l’organització d’aquest workshop internacional de paisatge dins del congrés ‘El Baix Llobregat a Debat’.
L’1 de febrer es van presentar les conclusions d’aquest workshop a la Sala de Graus de l’Escola Superior d’Agricultura de la UPC de Castelldefels, i el professor Muñoz es va centrar en un dels paisatges treballats més vincultats a Castelldefels com va ser l’Autovia de Castelldefels-Aeroport.
A l’acte hi van assitir l’alcaldessa de Castelldefels, Candela López; la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Conxita Sánchez; el delegat del Rector de laUniversitat Politècnica de Catalunya, José Manuel Yúfera; el director del Màster enIntervenció i gestió del Paisatge i el Patrimoni, Francesc Muñoz Ramírez i la directora de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB), Anna Gras.
Carlo Petrini visita el Prat de Llobregat
/by Albert Moya“Una economia de mercat que no permet viure els agricultors en condicions és un sistema criminal”. Amb aquesta provocativa sentència va començar la xerrada que, amb el títol “Agricultura periurbana. L’oportunitat del Parc Agrari del Baix Llobregat”, va realitzar el gastrònom, activista i escriptor italià Carlo Petrini, el passat divendres 10 de febrer i que va omplir l’auditori del Cèntric Espai Cultural de la ciutat d’El Prat de Llobregat.
Petrini va destacar que “l’agricultura intensiva destrueix els petits productors i la biodiversitat” i amb un to irònic però crític, va reclamar un canvi en l’economia de mercat i va evidenciar que no hi ha joves que es vulguin dedicar a l’agricultura. Finalment va recalcar la importància de tenir tan aprop de Barcelona una àrea d’abastiment agrícola com la del Parc Agrari del Baix Llobregat.
Posteriorment es va realitzar una taula rodona on hi van intervenir diferents responsables de l’Ajuntament, l’agricultor Xavier Oliva, el cuiner Sergi de Meià i Raimon Roda, director del Parc Agrari. Van coincidir les intervencions en reclamar un canvi de paradigma mitjançant la construcció d’una nova economia, en la que el consumidor arribi al producte de proximitat directament a través del productor.
Vegeu aquí la conferència
Fotografies de l’Ajuntament del Prat de Llobregat
lluiRL’art: actuació de Martina Tresserra
/by Albert MoyaSant Feliu de Llobregat
Centre Cívic Mas Lluí
Divendres 24 de febrer a les 20.30h
lluíRL’art és un espai per donar a conèixer la producció escènica de petit format del Baix Llobregat.
Aquest febrer la molinenca Martina Tresserra, cantant i actriu de teatre, cinema i televisió, ens porta el seu espectacle ALTRES DONES, que neix de la unió de la poesia d’Estel Solé i la música de Martina.
Organitza: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE PARTICIPATIU “Orgull de Baix, Memòria de paisatge”
/by Neus RibasDijous 9 de febrer a les 18h. al Centre Cívic Mas Lluí (C/Estelí, 10 de Sant Feliu de Llobregat)
“Orgull de Baix, Memòria de paisatge” és un treball de creació col·laborativa que convoca un grup de persones majors de 65 anys i un grup de joves adolescents de diferents poblacions del Baix Llobregat per a participar en un procés de recuperació de la memòria històrica del passat agrícola i ramader de la comarca, en el qual ells seran alhora els autors i els protagonistes.
Per a portar a terme “Memòria de paisatge” fem una crida pública entre la ciutadania del Baix Llobregat per a seleccionar els 30 participants del projecte. Busquem 10 joves de 3er i 4rt d’ESO, i 20 persones grans, de 65 anys en endavant, que estimin el territori i vulguin participar en l’experiència. La data límit per inscriure’t al procés de selecció és el proper 17 de febrer i es pot fer a través d’aquest formulari.
Iniciarem el procés el proper 23 de febrer organitzant als participants en equips de 3 persones, dues persones grans i un adolescent, i convidant-los a prendre part d’una sèrie de tallers, guiats per professionals del documental audiovisual, que celebrarem al llarg de cinc sessions. L’objectiu d’aquest tallers és convertir cada equip en una unitat de recerca i producció documental encarregada de descobrir i recuperar històries sobre la memòria i la transformació del paisatge de la comarca. Per a aconseguir-ho, buscaran testimonis que els parlin d’aquest passat, i també material fotogràfic i/o fílmic que es pugui trobar en possessió de particulars, i/o dels arxius municipals.
Al final del procés cada equip produirà un micro-documental de 2-3 minuts que entrarà a formar part de la web d’Orgull de Baix. Les peces es filmaran i muntaran amb dispositius mòbils. Aprofitarem el fet intergeneracional perquè els adolescents ajudin als més grans a adquirir competència amb els dispositius digitals, mentre que els grans ajudaran als joves a millorar la seva competència com a narradors i comptadors d’històries.
El procés es durà a terme en una sèrie de tallers setmanals de 3 hores, per a la coordinació i fixació d’objectius, més una sèrie d’hores de treball independent de cada equip amb la mentoria i coordinació dels responsables de l’activitat. L’espai de treball comú serà el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
L’ARTICLE DEL MES PER CARLES RIBA
/by Neus RibasAlimentació i energia
En un estudi encara no publicat sobre alimentació humana i energia, realitzat en base a dades de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, http://www.fao.org/home/es/) i, especialment dels balanços alimentaris, he arribat a les següents conclusions generals:
Carles Riba Romeva
President del Col·lectiu CMES
EDITORIAL (GENER 2017): 78 anys de l’entrada de les tropes franquistes al Baix Llobregat
/by Esther HachuelAquest mes ha fet 78 anys de l’entrada de les tropes franquistes a la comarca. Entraren per Castellví de Rosanes el dilluns 23 de gener de 1939 i, amb tan sols tres dies, es van fer amb tot EL Baix Llobregat. El dia 26 ja van ocupar Barcelona sense gaire resistència per part de ningú.
La fi de la guerra, però, no va portar l’arribada de la pau. La població es va veure sotmesa a una repressió duríssima i es va fer una investigació exhaustiva per conèixer la filiació política i la “conducta” de les persones front al règim. Després vingueren els càstigs: condemnes a mort, empresonaments, depuració de mestres i funcionaris…
El nomenament de les comissions gestores als municipis de la comarca no es va fer esperar. Només un dia després de l’entrada per Castellví de Rosanes, és a dir, el dia 24 de gener de 1939, es constitueix la Comissió gestora de Torrelles de Llobregat. L’1 de febrer la de Sant Just Desvern…
I moltes persones compromeses van haver de marxar cap a l’exili.
Aquest règim il·legal i il·legítim, que va usurpar la legalitat vigent per instaurar una política de terror, va durar 40 anys.
Però, com sempre, la gent de la comarca es va anar fent forta davant l’adversari. I no només aquests primers anys, tant especialment durs. Es va fer un lluita clandestina, però també de treball quotidià “en primera persona”, que va anar creant una consciència col·lectiva. Als anys 70 el Baix Llobregat era conegut com el “Cinturón Rojo” de Catalunya. Les vagues, el naixement de les primeres associacions antifranquistes, les vocalies de dones, mitjans de comunicació clandestins, una vaga general que va paralitzar la comarca, les reivindicacions veïnals per millorar les condicions de vida i un llarg etcètera, van fer del Baix Llobregat un territori de lluita com no s’havia vist en tota la dictadura.
Aquells anys van forjar a l’ADN de la població baixllobregatina, plural i heterogènia, l’esperit de lluita.
Recentment la Fundació Utopia ha realitzat un documental sota la direcció del cornellanenc Lluís Campo Vidal, que pren per nom, precisament, “El Cinturón Rojo”. El documental és un exercici de recuperació de la memòria democràtica, de preservació de les nostres arrels i d’homenatge a les persones concretes que durant els anys 70 van protagonitzar de forma personal i col·lectiva una oposició al règim i una reivindicació clara per la millora de les condicions de vida i per la democràcia.
Per conduir cap endavant cal, de quan en quan, mirar pel retrovisor.
PRESENTACIÓ DE LES CONCLUSIONS DEL CONGRÉS EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT
/by Neus RibasCICLE ELS DIVENDRES…HISTÒRIA
/by Neus RibasExcavacions 2008-2015 a la cova Bonica de Vallirana. Noves dades per a les primeres ocupacions neolítiquesn al Garraf-Ordal.
Ponent: F. Xavier Oms (SERP. Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques. Universitat de Barcelona)
Dia: 3 de febrer de 2017.
Hora: 19,30.
Lloc: Cal Pere Vell. c/Major 14. BEGUES
ORGANITZA: CIPAG (Col·lectiu per la investigació de la prehistòria i l’arqueologia del Garraf-Ordal)
Vegeu el programa del cicle
UN MODEL DE SALUT MENTAL COMUNITÀRIA AL BAIX LLOBREGAT
/by Neus RibasAquest mes de gener s’ha constituït un grup de treball que té com a objectiu col·laborar a introduir a la nostra comarca un model de Salut Mental de base comunitària (SMC). La iniciativa arrenca de la Jornada sobre Salut Mental que es va celebrar a Sant Boi de Llobregat el 27 d’octubre de 2016, en el marc del congrés El Baix Llobregat a Debat, impulsat pel CECBL.
En la Jornada es va posar de relleu la conveniència de construir un nou discurs sobre la Salut Mental, com a contrapès al model biopolític. El mon sociosanitari, precisa posar al centre de l’escenari a:
Per tant protagonista i territori són elements imprescindibles per un nou discurs que, més enllà del plus econòmic, aposti pel plus social en forma de projectes a la comunitat i amb la comunitat.
El grup de treball té com a objectiu aconseguir un model de Salut Mental Comunitària que inscrigui les persones fràgils en la comunitat, buscant l’empoderament dels protagonistes, que passa per tres eixos fonamentals:
El Pla de Treball s’orienta cap a establir confluències i coproduccions:
El grup impulsor està obert a altres persones que vulguin col·laborar en aquesta iniciativa.
Es presenta el documental “EL CINTURÓN ROJO” al Citilab de Cornellà
/by Neus RibasEl dia 13 de gener, la sala Vicenç Badenes del Citilab de Cornellà va acollir la presentació del documental ‘El cinturón Rojo’ sobre la lluita antifranquista a la comarca del Baix Llobregat, produit per iniciativa de la Fundació Utopia de Cornellà de Llobregat. Luis Campo Vidal és el director d’aquest documental de 72 minuts, i ha entrevistat a 33 personas que van protagonitzar diferents episodis de la lluita antifranquista ente 1970 i 1977.
Prop de 300 persones van assistir a la presentació del documental; entre els assistents es trobaven l’expresident de la Generalitat, José Montilla, el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego i el diputat de Catalunya Sí Que es Pot, Joan Coscubiela.
L’acte, conduit per Gabriel Navales, el va obrir el president de la Fundació Utopia Francesc Castellana, el qual va agrair públicament les ajudes obtingudes per a la realització del documental mitjançant una campanya de micromecenatge, on hi han col·laborat diferents persones i institucions de la comarca.
Després de la projecció es va celebrar un col·loqui a càrrec del periodista Manuel Campo Vidal, la professora de Dret Constitucional Maria Argelia Queralt i el director adjunt de EL PAÍS, Lluís Bassets.