El treball femení a l’agricultura del Baix Llobregat (XVIII-XX)
La presència de les dones en el món del treball ha sigut habitualment ignorada. Les mateixes fonts promouen aquesta ignorància perquè sovint silencien el treball femení, tant industrial com agrícola. A localitats on sabem que moltes dones treballaven fora de casa els padrons omplen la casella de professió amb “su sexo” (Molins de Rei,1936), tancant les dones a l’espai domèstic malgrat que es llevessin de matinada per anar a la fàbrica o al camp. Per superar aquest silenci sobre el treball femení cal establir un nou diàleg amb les fonts des d’una perspectiva de gènere. Els estudis sobre el treball de la dona han creat un marc conceptual i categories analítiques que hem aplicat a la recerca El treball femení a l’agricultura (XVIII-XX)[1]. Les seves aportacions ens serveixen per descriure el treball femení a l’agricultura del Baix Llobregat, i per valorar la relació entre industrialització-petita propietat i treball femení i l’especificitat del treball femení dins una agricultura intensiva orientada al mercat.
En història econòmica la definició de treball utilitzada té en compte els valors de canvi o producció pel mercat i menysvalora el valor d’ús, on sovint s’han d’inscriure les activitats agràries femenines. Quan l’economia parla d’activitats de subsistència o d’autoconsum en molts casos s’està referint al treball de les dones, que és poc valorat socialment i que deixa pocs rastres als documents. A la comarca, no s’entén el pas de la societat agrària a industrial sense tenir en compte l’autoexplotació intensiva de la mà d’obra familiar, fet que, superada la crisi agrària de finals del XIX, permet entendre l’afirmació de la petita explotació. A les darreres dècades de la Restauració l’ocultació i la resistència fiscals van afavorir la disminució de la pressió fiscal sobre l’agricultura i, dins les petites explotacions, la participació de la dona en les tasques agrícoles va permetre canalitzar guanys cap a l’estalvi familiar i millorar la situació de les petites propietats baixllobregatines.
Una nova lectura de l’enquesta de Francisco de Zamora (1789) ens dóna una imatge de pluriactivitat agrària femenina. Els esborranys de les Cartillas de Evaluación, ofereixen una visió àmplia del treball femení agrari assalariat i especialitzat. Els informes de la Junta Consultiva Agronómica i dels enginyers agrícoles aporten informacions qualitatives sobre el treball de les dones. Les respostes a enquestes d’entitats agrícoles i organismes oficials faciliten la comparació de la valoració social del treball femení amb el masculí, així com l’estacionalitat i temporalitat de les feines a jornal. Els dietaris de pagès, els documents de protocols, els fons d’hemeroteques i la bibliografia local i comarcal ajuden a conèixer millor l’especialització i la pluriactivitat femenines dins la societat agrària del Baix Llobregat durant els segles XVIII, XIX i XX.
Aquesta nova lectura de les fonts en clau de gènere ens ha permès sistematitzar un conjunt de reflexions sobre el treball femení a l’agricultura, algunes generalitzables al territori català, i d’altres pròpies de l’especificitat de l’agricultura de la comarca.
La primera és que emprant fonts alternatives –com les “Cartillas de Evaluación”- i a partir d’una lectura de gènere de les fonts convencionals podem avançar en el coneixement del treball femení a l’agricultura del Baix Llobregat, i a l’agricultura catalana, durant els segles XVIII, XIX i XX.
L’espai domèstic reservat a la dona era l’àmbit on realitzava molts treballs no reconeguts socialment, però que eren treballs agraris productius que feien engrossir la renda agrària familiar com ara cuidar del corral i l’hort familiar, assecar fruits (figues, panses,..) i fer blondes, productes tots ells de fàcil comercialització al mercat barceloní.
A més d’aquests treballs invisibles, les dones eren requerides sovint per ajudar a les collites i per a realitzar les feines agrícoles que convingués, és a dir, per fer treball extern a jornal i, per tant, visible. D’entre aquestes sobresurt el d’eixarcolar o treure les males herbes als llegums i als cereals, que era habitualment una feina femenina, però també als camps d’ametllers i fruiters.
Des del segle XVIII s’observa un paper actiu de les dones en la comercialització dels productes agraris, tradició que es referma amb l’existència d’un ofici femení, reconegut els segles XIX i XX, el de marmanyera o venedora de fruita.
Durant la segona meitat del XIX, la progressiva industrialització de la riba esquerra –de Cornellà a Molins de Rei- fa que la mà d’obra femenina escassegi a l’agricultura i també la infantil, atretes ambdues pels millors jornals de la indústria. A aquesta zona es menciona el treball femení d’eixarcolar per les tardes, en canvi, on no existia indústria les dones assumien més activitats agràries com ara plantar faves (Castelldefels,1888).
El segle XX, el major desenvolupament industrial condiciona la participació de la dona als jornals agrícoles, que és menor quan més indústria hi ha al poble. Mentre a Pallejà (1944) a cada 2,4 jornals d’home n´hi correspon 1 de dona, a Sant Feliu de Llobregat (1936) per cada 4,5 jornals d’home n’hi correspon 1 de dona, xifres que amaguen una participació més elevada de la dona, però el què ens interessa en aquest cas és constatar la proporció més elevada de treball femení a l’agricultura a un poble eminentment rural.
Independentment de la proporció de treball femení a l’agricultura observem que, en general, el treball femení és més important i intensiu en les rotacions complexes al regadiu i de manera específica en el conreu de les maduixes i els tomàquets. Les dones també participen en els treballs propis de l’agricultura de secà, però amb una menor aportació proporcional de jornals.
Durant els segles XIX i XX al Baix Llobregat hem comprovat l’existència d’activitats agràries feminitzades, pròpies d’una agricultura intensiva d’alts rendiments orientada al mercat com la collita de la maduixa o el conreu del tomàquet, feines que actualment a Andalusia i Múrcia estan feminitzades o reservades a immigrants, situació que perpetua la menysvaloració social del treball femení i permet mantenir els salaris baixos.
La remuneració del jornal masculí respecte al jornal femení és habitualment el doble, de manera que per la mateixa feina la dona cobrava la meitat, tot i que tenim l’evidència que el seu rendiment era superior (Sant Feliu de Llobregat, 1936). Cal apuntar una excepció: en la recol·lecció de llegum els jornals masculins i femenins eren més igualats, possiblement per la necessitat de fer la collita amb el mínim temps possible.
En síntesi, al llarg dels segles XVIII, XIX i XX les dones del Baix Llobregat participaren activament en diversos treballs agrícoles, tan al secà com al regadiu, i sobre tot, en el procés de comercialització dels productes del camp al mercat barceloní, tasca en la que s’hi especialitzaren. Malgrat l’assumpció d’aquestes responsabilitats públiques, visibles o externes a la casa, les dones no abandonaren les feines invisibles no reconegudes i realitzades dins l’àmbit domèstic, que també reportaven inputs positius per a l’economia familiar. A més de feines reproductives i d’elaborar bens d’ús, una bona part del treball femení domèstic s’orientà al mercat (blondes, fruita seca, aviram, ous…) i ajudà a consolidar la petita propietat pagesa.
Una bona manera de cloure aquestes reflexions és la descripció que Carles Martí feia de la “Noia Xica”, pagesa de Sant Boi, puntaire i mestre de puntaires, que amb una aproximació quasi poètica a la pluriactivitat de la dona pagesa baixllobregatina, domèstica i exterior, la convertia en biga mestra de l’economia familiar: “Era tan feinera, malgrat l’aire calmós i quiet que la distingia, que no parava un moment i quan no baixava a vendre les fruites a Barcelona o bé ajudava als treballs del camp, ja tenia el coixí de fer puntes a la falda i els seus dits feien saltar alegrement els boixets” [2]
Gemma Tribó Traveria
Historiadora i membre de la Junta del CECBLL
Fotografia: ACBL, Col·lecció ciutadana d’imatges, fotògraf desconegut, 1970
————————————————
[1] GEMMA TRIBÓ (2002): El treball femení a l’agricultura (XVIII-XX), dins l’obra col·lectiva editada per CRISTINA BORDERÍAS: Les dones i la història al Baix Llobregat, 2 vols., Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona , 2002
[2] CARLES MARTÍ (1986), Els oficis a Sant Boi cent anys enrere, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, pàg.86
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
TALLER D’ESCRIPTURA AMB MAITE CARRANZA
/by Neus RibasTaller d’escriptura a partir d’històries personals impartit per l’escriptora MAITE CARRANZA i adreçat a dones de 16 a 99 anys.
Amb la col·laboració de la psicòloga Júlia Prats
Qualsevol vivència pot ser la llavor d’una història apassionant. Vols explorar en les emocions de la teva vida i escriure un relat? Una novel·la? Una biografia? Un guió? Una obra de teatre?
Dates: tots els dimarts del 31 d’octubre al 12 de desembre (ambdós inclosos) de 18 a 21 hores.
Lloc: Centre Cívic Mas Lluí (C/ Estelí, 10, Sant Feliu de L.).
Preu: 50 euros (possibilitat de reducció per situacions especials).
Inscripció: oberta fins el 27 d’octubre. (cecbll@llobregat.info o 936663527).
Places limitades
PROGRAMA TALLER ESCRIPTURA
Cinquè Itinerari EL RIU MÉS TREBALLADOR – CENTRAL SEDÓ
/by Neus RibasEl dissabte 7 d’octubre vam dur a terme el cinquè itinerari de la guia EL RIU MÉS TREBALLADOR. En aquest cas la visita va ser a la Central Sedó i va comptar amb la participació de dotze de persones.
A les nou del matí, des de l’estació de FGC de Martorell Enllaç, vam iniciar l’itinerari. Després de creuar el riu pel Pont del Diable de Martorell, vam caminar per la N-II fins al Congost des d’on vam baixar a la resclosa Sedó. Allí vam poder veure les comportes i el canal de derivació, ara ja fora de servei, vam continuar pel camí de ribera fins a les basses de ca n’Albareda. Després de creuar el polígon industrial fins a trobar de nou el canal, vam seguir fins a l’estació de FGC de Sant Andreu de la Barca, on vam donar per acabada l’excursió.
JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI A SANT FELIU DE LLOBREGAT
/by Neus RibasPunt de trobada: Plaça de l’estació de Sant Feliu
Punt de trobada: Palau Falguera
VISITES GRATUÏTES – inscripcions al 936663527 – visitespf@llobregat.info
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE SOBRE LA SETMANA TRÀGICA A ESPLUGUES DE LLOBREGAT
/by Neus RibasEN EL BAIX LLOBREGAT, 1890-1923
Dijous 5 d’octubre de 2017 a les 19,30 h
Centre Cultural Robert Brillas
(c/ Àngel Guimerà, 38, Esplugues de Llobregat)
Conferència a càrrec de Roser Vilardell, autora de la recerca La pugna entre el poder civil i l’eclesiàstic pel predomini social a principi del segle XX.
L’ARTICLE DEL MES PER RAFAEL BELLIDO
/by Neus RibasLa Zona d’Activitat Logística Agrària del Baix Llobregat.
Les Zones d’Activitat Logística (ZAL) són espais vinculats al transport de mercaderies intermodal propers a nuclis industrials, implantats mitjançant la col·laboració público-privada. A Catalunya disposem de la ZAL del Port de Barcelona i la ZAL del port de Tarragona. Aquests espais són complementaris als Centres Intermodals de Mercaderies (CIM), que es troben a Lleida, la Selva, el Vallès i el Baix Camp, i de les Plataformes Logístiques de Distribució (LOGIS), situades al Bages i l’Empordà.
Probablement no sóm prou conscients del gran esforç que comporta l’intercanvi de productes entre totes les parts del món. Seria adient que les respectives autoritats nacionals de consum exigissin que qualsevol bé que posseïm especifiqués la seva denominació d’origen. Cosa que ara només succeeix en algunes varietats. El rebut de l’electricitat o del gas haurien de relacionar les diverses fonts i llocs de generació. Les estacions de servei haurien de retolar el país de procedència de la benzina que omple el dipòsit. Tota carn, peix, fruita o llegum hauria de dir el paratge on ha estat pasturat, capturat o conreat. Pot ser així, començaríem a adonar-nos que el grau de dependència de l’exterior és desproporcionat. No proposo un proteccionisme, ni una autarquia, sinó una reivindicació del Km 0 si volem que la nostra societat pugui evolucionar amb garanties, atès que l’immens consum d’energia, majoritàriament d’origen fòssil, associada al transport és un dels principals causants del canvi climàtic, i també de la desforestació i empobriment dels recursos naturals.
Raimon Roda, el gerent del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, comenta sovint que aquest espai l’hem de concebre com a un polígon econòmic. Es una reflexió lúcida i a més molt gràfica, quan el Parc es troba envoltat precisament de zones industrials. Subscric aquesta reflexió, si bé, amb matisos, atès que en alguns indrets molt sensibles cal posar en primer terme la seva condició d’espai natural protegit, com passa a les immediacions dels estanys de la Murtra o el Remolar. Determinats paratges haurien de ser adquirits per l’administració pública pel seu interès mediambiental, i per tant, que no fossin prioritàriament objecte d’explotació agrària productiva si aquesta no és del tot compatible amb l’avifauna.
El Parc Agrari té un present, i ha de tenir un bon futur. L’amenaça d’Eurovegas va servir per sacssejar-lo, perquè el tresor que teníem davant fos posat en valor. Fa un parell anys, el seu planejament urbanístic fos revisat i l’espai ampliat. Desapareguda la pressió urbanística de l’Area Residencial Estratègica de Sant Vicenç dels Horts, properes incorporacions són també possibles i necessàries. Però especialment ara és el temps per a la consolidació del projecte. L’aprovació d’un Pla de Desenvolupament i Gestió que abordi; la concentració parcel·lària, la recuperació de terres abandonades, la desaparició progressiva d’activitats i construccions il·legals, i la captació d’empreses agràries que permetin en definitiva que aquestes terres tan fèrtils nodreixien encara més de productes frescos a la població de l’entorn. L’adhesió propera de l’Àrea Metropolitana de Barcelona al Consorci ha de servir perquè es disposin dels mitjans adients per exercir la disciplina urbanística unificada, amb un mateix criteri i autoritat, per a tots els municipis que conformen el Parc.
Resulta viable reforçar la sobirania alimentària, amb un mercat amb circuits diversos, que faciliti l’intercanvi directe entre productors i consumidors. La descentralització humanitza. El gegant de Mercabarna em recorda a altres titans, com les línies de Molta Alta Tensió que il·lustren la dependència a determinats distribuïdors.
La geografía de la logística resulta insípida: ZAL, CIM, LOGIS, polígons, baricentres, zones franques, etc. Noms que invoquen passadisos de carretes, palets, prestatges, o carrers sense vianants per on només transiten convois o estructures robotitzades. No obstant és una toponímia que podem reciclar per prestigiar la proximitat. Un futur Parc Agrari, consolidat i ampliat podria rebatejar-se com a Zona d’Activitat Logística Agrària del Baix Llobregat. L’etimologia de “logístic” prové de “lògica”. Si pensem en el recurs estratègic que representa disposar de l’aliment aprop, davant d’un món incert, poques coses trobarem tant imbuides de lògica i de raonabilitat.
Rafael Bellido Cárdenas
Advocat i expert en temes d’urbanisme i medi ambient
TAULA RODONA “Dones pageses, d’ahir i d’avui”
/by Neus RibasLa Taula Rodona “Dones pageses, d’ahir i d’avui” organitzada pel CECBLL en el marc de la 4a Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat, va tenir lloc el 28 de setembre a la seu del Centre d’Estudis, al Centre Cívic Mas Lluí.
La Taula Rodona, formada per pageses baixllobregatines, tenia com a objectiu visibilitzar i posar en valor la feina que fan aquestes dones en un sector masculinitzat com és el de la pagesia. Van intervenir:
L’acte va comptar amb l’assistència d’una vintena de persones. Gemma Tribó, que s’ocupava de moderar la Taula Rodona, va fer una prèvia per contextualitzar el tema a nivell històric. Va ser una conversa molt interessant entre les dones de la Taula i el públic assistent, on van sortir temàtiques tan interessants com la seguretat social de les pageses, el paper de les pageses respecte als pagesos, la desaparició de la dona pagesa en la comercialització del producte o les dificultats per iniciar-se a pagès.
EDITORIAL (SETEMBRE 2017): Convivència, diàleg, democràcia
/by Neus RibasCom sabeu, les activitats del CECBLL estan centrades en l’impuls de l’estudi i la recerca en l’àmbit cultural i social i en la seva divulgació, així com la defensa del territori, la identitat i la història del Baix Llobregat. Els valors democràtics que manté el Centre fan que un dels seus projectes sigui la recopilació de la nostra memòria democràtica i la seva permanent actualització i difusió.
Mantenim una actitud activa de participació social i d’interacció tant amb les institucions com amb el conjunt d’entitats culturals, sindicals, socials, polítiques i econòmiques de la comarca.
El nostre compromís ha estat nodrir de coneixement, perquè les institucions i tota mena d’organitzacions puguin desenvolupar la seva acció sobre bases sòlides i fonamentades, tant per a la defensa dels drets socials i polítics com per a la conservació del territori, del medi ambient i del patrimoni.
Aquesta voluntat de cooperació del Centre, ens ha portat al llarg del temps a participar d’espais de caràcter social. Ho varem fer a la Taula comarcal pel Dret a Decidir, que un cop celebrades les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre del 2015 va quedar sense activitat. I en els darrers temps, concretament el mes de març d’enguany, hem tornat a participar a la Taula comarcal pel Pacte Nacional pel Referèndum, presidint-la una representant del Centre. L’aturada de la seva equivalent a Catalunya ens va portar a replantejar la comarcal, i es va decidir que la manteníem com espai de trobada plural, consideràvem que la taula té “el valor de la transversalitat com a punt de trobada de moltes sensibilitats polítiques i socials al territori”.
Aquesta posició es va refermar recentment amb una nova reunió de la Taula que va servir per reiterar la necessitat d’un marc plural i unitari. I per cercar la unanimitat davant l’acció repressiva del govern de l’Estat.
El CECBLL rebutgem i denunciem l’actuació del govern espanyol que està promovent un atac directe als drets fonamentals i la condemna més enèrgica a les actuacions desplegades. També manifestem el nostre compromís inequívoc en la defensa de les llibertats democràtiques i la nostra oposició a qualsevol iniciativa que limiti l’autogovern o l’exercici de llibertats civils com ara la llibertat de consciència, la llibertat de premsa, la llibertat d’expressió i opinió, la llibertat de reunió, el dret a la igualtat de tracte davant la llei i el dret a decidir.
D’aquí al dia 1 d’octubre, lamentablement, l’espiral repressiva creixerà i la situació que n’esdevindrà necessitarà posar com a prioritats a l’agenda tres valors: la convivència, el diàleg i la democràcia.
La convivència, la societat catalana i l’espanyola s’estan veient sotmeses a una prova d’esforç que està provocant un fort estrés social. Només el podrem superar posant de relleu les coincidències i treballant-les amb intensitat.
El diàleg, necessari per restablir vies de comunicació i cercar els espais de trobada. La lectura dels resultats i les accions posteriors no es podran portar a terme sense recuperar la majoria social. Canvis tan fonamentals en l’organització política de l’Estat, són irrealitzables sense diàleg i consens.
La democràcia l’entenem com el sistema de govern, basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu. És l’eix en el que s’ha de sustentar la reconstrucció dels ponts entre els màxims responsables polítics de Catalunya i de l’Estat. Cal cercar solucions tenint en compte el grau d’implicació de la ciutadania que no vol ni un pas enrere en la seva capacitat de decidir.
L’exercici d’una democràcia plena passa sens dubte perquè es garanteixin canals d’expressió, difusió del coneixement, explicació d’alternatives i debat de models. La crisi de la sobirania a Catalunya és també una crisi de l’estat de benestar i troba les arrels en la crisi econòmica del 2008. L’Estat espanyol i Catalunya necessiten un canvi social, econòmic i polític i que trobi la manera de resoldre l’organització política i territorial de Catalunya en relació amb l’Estat espanyol, Europa i el món.
Més enllà, de les diverses posicions sobre la convocatòria de l’1 d’octubre, entenem que l’actual situació no es pot resoldre des de la resposta judicial i policial, sinó des del respecte a la lliure expressió i el diàleg polític, i votant democràticament. Davant de problemes polítics, el paper de les institucions en democràcia ha de deixar de banda actuacions basades en l’amenaça i la repressió, i centrar-se en les solucions polítiques.
Per tant, reclamem que es respectin tots els drets i llibertats així com totes les expressions pacífiques de la ciutadania.
lluiRL’art amb la lectura dramatizada “Cinco horas con Mario”
/by Albert MoyaEl 15 de setembre
lluíRL’art és un espai per donar a conèixer la producció escènica de petit format del Baix Llobregat. Aquest mes de setembre el grup de Cornellà de Llobregat MicroCornellàTeatre, faran una adaptació lliure de l’obra de Miguel Delibes, on es representen els dos móns contraposats de Mario i Paco , a la vida de Carmen Sotillo. Us hi esperem!!!!
Organitza: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
lluíRL’Art “Cinco horas con Mario”
/by Neus RibasEl divendres 15 de setembre, dins el marc del programa lluíRL’art i coincidint amb les festes del Barri de Mas Lluí, el grup “MicroTeatreCornellà” ens van oferir una lectura dramatitzada de l’obra Cinco horas con Mario, una adaptació lliure de l’obra de Miguel Delibes. En aquesta obra, Delibes recrea l’Espanya provinciana de l’època, els problemes de la falta de comunicació en el matrimoni, així com el conflicte de les “dues Espanyes”.
El públic assistent va gaudir durant 45 minuts de la bona interpretació que van posar en escena l’actriu Montserrat Orozco i el guitarrista José Carlos Arjona.
lluíRL’art està organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
4a JORNADA DE PAISATGE CONTEMPORANI AL BAIX LLOBREGAT
/by Neus Ribas4a JORNADA DE PAISATGE CONTEMPORANI AL BAIX LLOBREGAT
Les agricultures del Baix Llobregat
Parem compte amb la nostra agricultura!
La 4a Jornada de Paisatge Contemporani al Baix Llobregat va tenir lloc el dissabte 16 de setembre a la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Amb el lema Les agricultures del Baix Llobregat, la Jornada va comptar amb els següents participants:
La Jornada va posar de manifest que la comarca té una agricultura amb una important diversitat de conreus i que cal aprofitar aquest potencial tant en l’àmbit mediambiental com en l’econòmic i el social, afavorint els conreus d’alta qualitat – denominacions d’origen, oli d’Olesa de Montserrat, cireres de la zona de Santa Coloma de Cervelló Torrelles o Sant Climent de Llobregat, etc.
Un altre tema recurrent va ser el de la necessitat de dotar el territori d’infraestructures de suport a l’agricultura. Un dels objectius de les polítiques agràries hauria de ser escurçar la distància entre el lloc de producció i el de consum. És per això que la nova llei d’agricultura pretén protegir tant l’espai agrari, com les persones que produeixen aliments i l’activitat en si.
La Jornada va finalitzar amb les conclusions a càrrec de Rafael Bellido.
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “Breu història de la companyia Soler i Sauret de 1925 a 1990”
/by Neus RibasEl dimecres 20 de setembre va tenir lloc a l’auditori del Palau Falguera la presentació del llibre “Breu història de la companyia Soler i Sauret de 1925 a 1990”. A continuació es va inaugurar una exposició amb el mateix nom que es podrà visitar fins el 8 d’octubre a la sala d’exposicions del mateix Palau. Aquest acte, que va comptar amb l’assistència de més de dues-centes persones, es va incloure en el marc de la IV Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat.
Hi van participar, Sr. Joan Maria Bigas Serrallonga, director de l’Àrea de Mobilitat i Transport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona; Sr. Pere Padrosa Pierre, director general de Transport i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya; Antoni Poveda, vicepresident de Transport i Mobilitat de l’ATM; Manel Martínez, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu; i Joan Soler, gerent de la companyia Soler i Sauret.
L’edició del llibre i l’exposició “Breu història de la companyia Soler i Sauret de 1925 a 1990” s’inclouen en els actes commemoratius del 90è aniversari de la companyia que es van celebrar l’any 2015. L’autor del llibre és el desaparegut Josep Batlle, qui va dedicar tota la seva vida professional a l’empresa com a cap d’administració i que un cop jubilat va escriure les memòries de la companyia des de la seva fundació, l’any 1925, fins l’any 1990. Es tractava per tant d’un acte de presentació però també d’un homenatge al seu autor a títol pòstum i també un reconeixement a tots aquells que durant aquests anys van contribuir a la bona marxa i al desenvolupament de la companyia Soler i Sauret.
Fotos extretes de Fet a Sant Feliu
Taula Rodona “Dones pageses, d’ahir i d’avui”
/by Neus RibasCentre Cívic Mas Lluí (Estelí, 10 de Sant Feliu de Llobregat)
En el marc de la 4a Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat, el CECBLL hem organitzat una Taula Rodona amb pageses baixllobregatines per visibilitzar i posar en valor la seva feina que fan aquestes dones, en un sector masculinitzat com és el de la pagesia.
ACBL, Col·lecció ciutadana d’imatges, fotògraf desconegut, 1970
EL RIU MÉS TREBALLADOR – Cinquè itinerari – CENTRAL SEDÓ
/by Neus RibasEXCURSIÓ 5. CENTRAL SEDÓ
DISSABTE 7 D’OCTUBRE de 9 a 14 h
PUNT DE SORTIDA: Estació FGC Martorell Vila
PUNT D’ARRIBADA: Estació FGC Sant Andreu de la Barca
PREU SOCIS: 0€
PREU NO SOCIS: 3€
Menors de 14 anys: gratuït
El punt de trobada serà l’estació de FGC de Martorell Vila. Des d’aquí iniciarem l’excursió creuant el riu Llobregat pel Pont del Diable i caminarem per la N-II fins al Congost, des d’on baixarem a la resclosa Sedó. Veurem la resclosa, les comportes i el canal de derivació. Continuarem pel camí de ribera fins a les basses de ca n’Albareda i creuarem el polígon industrial fins a trobar de nou el canal, que seguirem fins a l’estació de FGC de Sant Andreu de la Barca.
INSCRIPCIONS AQUÍ
Per més informació podeu trucar al 936663527
4a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat
/by cecbll2016_okDISSABTE 16 DE SETEMBRE DE 10 a 14 h a la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Quin futur té la nostra agricultura? Calen polítiques comunes a tots els espais agraris? Quines estratègies s’han de seguir? Com es poden optimitzar els recursos? Quines perspectives es plantegen?…
El Baix Llobregat té una agricultura rica i diversa quant a ubicació i a producció. El Parc Agrari és potser l’espai agrícola més emblemàtic, però no l’únic. En espais de secà s’hi produeix la meitat de les cireres de tot Catalunya; set municipis baixllobregatins estan inclosos en la D.O. Penedès; la producció d’oli del nord de la comarca està prenent una forta embranzida; i el Parc Rural del Montserrat és un projecte viu i que està a les agendes socials i polítiques.
La 4a Jornada de Paisatge Contemporani al Baix Llobregat vol posar en valor aquestes altres agricultures, mostrant la gran qualitat i diversitat de productes que es conreen a la comarca i abordant els reptes de futur.
PROGRAMA 4a JORNADA DE PAISATGE CONTEMPORANI AL BAIX LLOBREGAT
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “Breu història de la companyia Soler i Sauret de 1925 a 1990”
/by Albert MoyaSant Feliu de Llobregat
Palau Falguera
Dimecres 20 de setembre a les 19.00 h
Organitza: Soler i Sauret i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
Més informació
PRESENTACIÓ A SANT VICENÇ DELS HORTS DEL WORKSHOP “Paisatges Contemporanis al Baix Llobregat”
/by Neus RibasEl Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts van presentar el 19 de juliol les conclusions del workshop internacional “Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat”, proposat per l’Observatori de la Urbanització de la UAB, en el marc del Congrés El Baix Llobregat a debat.
L’acte no podia estar millor ubicat. Es va fer a l’Auditori del Molí dels Frares de Sant Vicenç dels Horts, situat al vell mig del Polígon Industrial Molí dels Frares, on conviuen passat i present en un mateix paisatge. En Francesc Muñoz precisament explicava la importància d’establir un diàleg entre el present i el passat del paisatge, tot establint nous usos i funcions del patrimoni ordinari; així es possibilita la seva posada en valor. És el que anomenava ‘smart heritage’ o patrimoni intel·ligent.
El professor Muñoz va explicar de forma abreujada els 5 paisatges de la comarca que es van treballar al workshop internacional, fent especial incidència en el Parc Agrari i el riu Llobregat.
En acabar la presentació, els i les assitents van poder fer una visita a al Molí fariner del segle XVII i a l’espai museitzat que hi ha a l’interior.
3a edició de #LaMetro, tertúlia amb espuma a Sant Feliu de Llobregat
/by Neus Ribas#LaMetro va presentar la tercera edició de la tertúlia amb espuma a l’Ateneu Santfeliuenc el 13 de juliol, amb la tertúlia BARRI, MUNICIPI, METRÒPOLI: Qüestió d’identitat?, i les intervencions del periodista i historiador Marc Andreu i Manel Larrosa de Via Vallès.
El debat el va moderar Carolina Costa, de Prisma Urbà, mentre que Oriol Estela, coordinador general del PEMB i Conxita Sánchez, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, van fer la benvinguda a l’acte com a entitats coorganitzadores.
Aquest acte organitzat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hi van assitir més d’una quarentena de persones. La trobada va servir per debatre i constatar que els desequilibris territorials i de poder tenen un paper fonamental en la configuració d’identitats territorials; que les lluites socials són aglutinadores i contribueixen en la construcció d’identitat metropolitana; que la tendència de la gent és sentir-se part del municipi on viu o treballa i de Catalunya; que Barcelona té un paper important alhora de configurar les identitats i, finalment, que hi ha reptes que poden canviar el paradigma en la construcció metropolitana com pot ser la transició energètica.
La cervesa que va acompanyar la tertúlia va ser la santfeliuenca Roses de Llobregat, un projecte nascut i inspirat en un model de treball artesà que va donar nom i identitat a Sant Feliu durant la guerra civil.
EDITORIAL (JULIOL 2017): Projectes territorials al servei del bé comú
/by Neus RibasRecentment s´han celebrat a la comarca dues activitats, una entorn al territori Montserratí “Rosa d’abril”, l’altra la interpel·lació sobre la identitat metropolitana que s’ha fet degustant la cervesa artesana produïda a Sant Feliu “Roses del Llobregat”; les roses han esdevingut un bon símbol de valors comuns…
El patí de l’Enrajolada de Martorell va ser l’espai on tingué lloc la presentació de la “plataforma el Montserratí és comarca” amb l’alcalde de Martorell com amfitrió, acompanyat d’electes dels municipis d’Abrera, El Bruc, Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires i volen sumar les adhesions dels municipis de Castellbell i el Vilar, Castellgalí, Castellolí, Marganell, Monistrol i Sant Vicenç de Castellet fins sumar 14 municipis que formarien la 43a comarca de Catalunya, amb més de 150.000 habitats i 177,15 Km² de superfície. El grup promotor en el seu manifest diu que “la demanda per crear la comarca montserratina és el resultat de l’anàlisi compartida per gent que vivim en una cruïlla de comarques amb diferents pols d’atracció. Són poblacions molt allunyades dels seus centres administratius, que veiem com les nostres capitals comarcals no resolen i sovint dificulten el nostre batec diari amb infraestructures que no s’adapten al nostre dia a dia. Som perifèries amb una dinàmica pròpia”.
A l’Ateneu de Sant Feliu de Llobregat, tot degustant una cervesa artesana anomenada “Roses del Llobregat” (el nom del municipi durant un període de la Guerra Civil) se celebrava un debat amb el títol de “Barri, Municipi, Metròpoli: qüestió d’identitat?”. Aquests debats són promoguts des del Pla Estratègic Metropolità. El periodista Marc Andreu i l’arquitecte Manel Larrosa varen encetar les intervencions. El periodista va expressar que la identitat metropolitana s’hagués pogut formar als anys 60 o 70 amb el caliu de les lluites urbanes i veïnals, però tot i que va començar no va quallar, en canvi considera que el que sí que ha quallat ha estat la identitat comarcal en territoris com el Baix Llobregat, forjada a base de lluites obreres i de l’estratègia dels ajuntaments. El Baix ha vist reforçada la seva identitat, mentre que el Besòs ha quedat en la perifèria.
Per l’arquitecte Manel Larrosa “el concepte d’identitat és parcial i només serveix com a marc de referència” per la qual cosa, segons el seu entendre, allò que és important és saber “si hi ha base material perquè l’espai tingui entitat”. Per això, ha afirmat, “m’interessa més el terme projecte metropolità que identitat per entendre com es fa servir com a marc de referència”. Va destinar la intervenció a explicar la seva idea de “projecte metropolità”. Segons Larrosa, no hi ha una contraposició entre el fet metropolità i la Catalunya interior, va concloure dient que és hora de superar el debat entre la Catalunya interior i la Barcelona metropolitana.
En el capítol de les conclusions es pogué constatar que la identitat es conforma a partir de múltiples elements com l’accés als serveis, al mercat de treball i a l’habitatge, així com a la xarxa de comunicacions. Hi ha d’altres factors que també contribueixen a conformar el sentit de pertinença o d’identitat com són les lluites socials (obreres i veïnals) o la vertebració de la vida associativa. Les persones ens solem sentir vinculades al municipi on treballem, on vivim i al nostre país. L’entorn territorial de la regió primera reconeix Barcelona com a metròpoli que juga un merescut lideratge, amb qui hi volem tenir un tracte de tu a tu, no ens agrada sentir-nos “perifèria”.
Des del CECBLL, al llarg dels anys i molt recentment, hem aportat coneixement per tal de descriure les potencialitats i les particularitats de la comarca en tots els àmbits. El congrés celebrat l’any passat “El Baix Llobregat a Debat” ha servit per aportar a la societat catalana informació plural i objectiva que serveixi per promoure iniciatives per la millora de la vida de les persones i, perquè des de les institucions i des de les organitzacions socials es puguin elaborar tota mena de propostes.
Entre el conjunt dels temes estudiats i debatuts, hem obtingut una visió global de territori comarcal. Hem pogut reconèixer diverses singularitats i alhora una multicentralitat estratègicament repartida des del nord fins al delta, passant per la vall baixa, característica similar a d’altres comarques del país. L’opinió sostinguda, abans i durant el Congrés, ha estat que una nova configuració de l’organització territorial de Catalunya hauria de contemplar el mateix nivell de prestació de serveis i de possibles avantatges a la comarca sencera. El congrés va posar de relleu que el Llobregat és la columna vertebral del territori metropolità, 806.651 habitants, 486,2 Km², dels 36 municipis que conformen l’AMB, 22 pertanyen al Baix Llobregat. La nostra comarca té prou força per influir positivament i col·laborar en la construcció d’ un entorn metropolità equilibrat.
La creació de la plataforma el Montserratí és comarca, és una ocasió per seguir treballant en matèria de coneixement i d’aprofundiment de projectes i de propostes. Com a Centre d’Estudis, brindem tot el nostre bagatge i els nostres estudis al servei de qualsevol debat que la ciutadania del territori consideri que s’ha de portar a terme. El progrés de noves propostes en matèria d’organització del territori ha de venir, al nostre entendre, d’un reconeixement exhaustiu de la situació actual, albirant quins poden ser els principals reptes que en un futur, més o menys immediat, s’hauran d’assumir. També és imprescindible avui dia que qualsevol proposta sigui acceptada i refrendada per la població com ha estat el cas de l’aprovació de la nova comarca del Moianès.
Més enllà de l’àmbit territorial del Baix Llobregat, l’Àrea Metropolitana i la Regió primera, el CECBLL vol col·laborar perquè Catalunya resolgui en el segle XXI el seu model d’organització territorial que reculli el bo i millor d’experiències recents, i s’orienti vers noves necessitats com la preservació del medi, la lluita contra el canvi climàtic, l’estratègia per a la transició energètica, l’economia circular i les garanties d’una vida digna per a totes i tots els seus habitants.
L’ARTICLE DEL MES PER GEMMA TRIBÓ
/by Neus RibasEl treball femení a l’agricultura del Baix Llobregat (XVIII-XX)
La presència de les dones en el món del treball ha sigut habitualment ignorada. Les mateixes fonts promouen aquesta ignorància perquè sovint silencien el treball femení, tant industrial com agrícola. A localitats on sabem que moltes dones treballaven fora de casa els padrons omplen la casella de professió amb “su sexo” (Molins de Rei,1936), tancant les dones a l’espai domèstic malgrat que es llevessin de matinada per anar a la fàbrica o al camp. Per superar aquest silenci sobre el treball femení cal establir un nou diàleg amb les fonts des d’una perspectiva de gènere. Els estudis sobre el treball de la dona han creat un marc conceptual i categories analítiques que hem aplicat a la recerca El treball femení a l’agricultura (XVIII-XX)[1]. Les seves aportacions ens serveixen per descriure el treball femení a l’agricultura del Baix Llobregat, i per valorar la relació entre industrialització-petita propietat i treball femení i l’especificitat del treball femení dins una agricultura intensiva orientada al mercat.
En història econòmica la definició de treball utilitzada té en compte els valors de canvi o producció pel mercat i menysvalora el valor d’ús, on sovint s’han d’inscriure les activitats agràries femenines. Quan l’economia parla d’activitats de subsistència o d’autoconsum en molts casos s’està referint al treball de les dones, que és poc valorat socialment i que deixa pocs rastres als documents. A la comarca, no s’entén el pas de la societat agrària a industrial sense tenir en compte l’autoexplotació intensiva de la mà d’obra familiar, fet que, superada la crisi agrària de finals del XIX, permet entendre l’afirmació de la petita explotació. A les darreres dècades de la Restauració l’ocultació i la resistència fiscals van afavorir la disminució de la pressió fiscal sobre l’agricultura i, dins les petites explotacions, la participació de la dona en les tasques agrícoles va permetre canalitzar guanys cap a l’estalvi familiar i millorar la situació de les petites propietats baixllobregatines.
Una nova lectura de l’enquesta de Francisco de Zamora (1789) ens dóna una imatge de pluriactivitat agrària femenina. Els esborranys de les Cartillas de Evaluación, ofereixen una visió àmplia del treball femení agrari assalariat i especialitzat. Els informes de la Junta Consultiva Agronómica i dels enginyers agrícoles aporten informacions qualitatives sobre el treball de les dones. Les respostes a enquestes d’entitats agrícoles i organismes oficials faciliten la comparació de la valoració social del treball femení amb el masculí, així com l’estacionalitat i temporalitat de les feines a jornal. Els dietaris de pagès, els documents de protocols, els fons d’hemeroteques i la bibliografia local i comarcal ajuden a conèixer millor l’especialització i la pluriactivitat femenines dins la societat agrària del Baix Llobregat durant els segles XVIII, XIX i XX.
Aquesta nova lectura de les fonts en clau de gènere ens ha permès sistematitzar un conjunt de reflexions sobre el treball femení a l’agricultura, algunes generalitzables al territori català, i d’altres pròpies de l’especificitat de l’agricultura de la comarca.
La primera és que emprant fonts alternatives –com les “Cartillas de Evaluación”- i a partir d’una lectura de gènere de les fonts convencionals podem avançar en el coneixement del treball femení a l’agricultura del Baix Llobregat, i a l’agricultura catalana, durant els segles XVIII, XIX i XX.
L’espai domèstic reservat a la dona era l’àmbit on realitzava molts treballs no reconeguts socialment, però que eren treballs agraris productius que feien engrossir la renda agrària familiar com ara cuidar del corral i l’hort familiar, assecar fruits (figues, panses,..) i fer blondes, productes tots ells de fàcil comercialització al mercat barceloní.
A més d’aquests treballs invisibles, les dones eren requerides sovint per ajudar a les collites i per a realitzar les feines agrícoles que convingués, és a dir, per fer treball extern a jornal i, per tant, visible. D’entre aquestes sobresurt el d’eixarcolar o treure les males herbes als llegums i als cereals, que era habitualment una feina femenina, però també als camps d’ametllers i fruiters.
Des del segle XVIII s’observa un paper actiu de les dones en la comercialització dels productes agraris, tradició que es referma amb l’existència d’un ofici femení, reconegut els segles XIX i XX, el de marmanyera o venedora de fruita.
Durant la segona meitat del XIX, la progressiva industrialització de la riba esquerra –de Cornellà a Molins de Rei- fa que la mà d’obra femenina escassegi a l’agricultura i també la infantil, atretes ambdues pels millors jornals de la indústria. A aquesta zona es menciona el treball femení d’eixarcolar per les tardes, en canvi, on no existia indústria les dones assumien més activitats agràries com ara plantar faves (Castelldefels,1888).
El segle XX, el major desenvolupament industrial condiciona la participació de la dona als jornals agrícoles, que és menor quan més indústria hi ha al poble. Mentre a Pallejà (1944) a cada 2,4 jornals d’home n´hi correspon 1 de dona, a Sant Feliu de Llobregat (1936) per cada 4,5 jornals d’home n’hi correspon 1 de dona, xifres que amaguen una participació més elevada de la dona, però el què ens interessa en aquest cas és constatar la proporció més elevada de treball femení a l’agricultura a un poble eminentment rural.
Independentment de la proporció de treball femení a l’agricultura observem que, en general, el treball femení és més important i intensiu en les rotacions complexes al regadiu i de manera específica en el conreu de les maduixes i els tomàquets. Les dones també participen en els treballs propis de l’agricultura de secà, però amb una menor aportació proporcional de jornals.
Durant els segles XIX i XX al Baix Llobregat hem comprovat l’existència d’activitats agràries feminitzades, pròpies d’una agricultura intensiva d’alts rendiments orientada al mercat com la collita de la maduixa o el conreu del tomàquet, feines que actualment a Andalusia i Múrcia estan feminitzades o reservades a immigrants, situació que perpetua la menysvaloració social del treball femení i permet mantenir els salaris baixos.
La remuneració del jornal masculí respecte al jornal femení és habitualment el doble, de manera que per la mateixa feina la dona cobrava la meitat, tot i que tenim l’evidència que el seu rendiment era superior (Sant Feliu de Llobregat, 1936). Cal apuntar una excepció: en la recol·lecció de llegum els jornals masculins i femenins eren més igualats, possiblement per la necessitat de fer la collita amb el mínim temps possible.
En síntesi, al llarg dels segles XVIII, XIX i XX les dones del Baix Llobregat participaren activament en diversos treballs agrícoles, tan al secà com al regadiu, i sobre tot, en el procés de comercialització dels productes del camp al mercat barceloní, tasca en la que s’hi especialitzaren. Malgrat l’assumpció d’aquestes responsabilitats públiques, visibles o externes a la casa, les dones no abandonaren les feines invisibles no reconegudes i realitzades dins l’àmbit domèstic, que també reportaven inputs positius per a l’economia familiar. A més de feines reproductives i d’elaborar bens d’ús, una bona part del treball femení domèstic s’orientà al mercat (blondes, fruita seca, aviram, ous…) i ajudà a consolidar la petita propietat pagesa.
Una bona manera de cloure aquestes reflexions és la descripció que Carles Martí feia de la “Noia Xica”, pagesa de Sant Boi, puntaire i mestre de puntaires, que amb una aproximació quasi poètica a la pluriactivitat de la dona pagesa baixllobregatina, domèstica i exterior, la convertia en biga mestra de l’economia familiar: “Era tan feinera, malgrat l’aire calmós i quiet que la distingia, que no parava un moment i quan no baixava a vendre les fruites a Barcelona o bé ajudava als treballs del camp, ja tenia el coixí de fer puntes a la falda i els seus dits feien saltar alegrement els boixets” [2]
Gemma Tribó Traveria
Historiadora i membre de la Junta del CECBLL
Fotografia: ACBL, Col·lecció ciutadana d’imatges, fotògraf desconegut, 1970
————————————————
[1] GEMMA TRIBÓ (2002): El treball femení a l’agricultura (XVIII-XX), dins l’obra col·lectiva editada per CRISTINA BORDERÍAS: Les dones i la història al Baix Llobregat, 2 vols., Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona , 2002
[2] CARLES MARTÍ (1986), Els oficis a Sant Boi cent anys enrere, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, pàg.86
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE GOVERNAR LA BARCELONA REAL
/by Neus RibasL’Ateneu Santfeliuenc va acollir el dia 13 de juliol la presentació del llibre Governar la Barcelona real: Pasqual Maragall i el dret a la Barcelona Metropolitana a càrrec de la seva autora Mariona Tomàs, a qui van poder escoltar una trentena de persones que se’ls hi va regalar el llibre. Aquesta presentació va servir per escalfar motors de cara a la tertúlia sobre “barri, municipi, metròpoli: qüestió d’identitat?” que tot seguit es va organitzar de mans del PEMB i del CECBLL.
La recerca de Mariona Tomàs, analitza el pensament i l’acció política de Pasqual Maragall i la seva relació amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona des del 1970 fins l’any 2006. L’autora va explicar la visió metropolitana de Maragall estructurada en quatre pilars: el reconeixement de l’àrea metropolitana com un tot interdependent; la importància de les polítiques redistributives i la cohesió social a escala metropolitana; l’autonomia municipal amb un govern metropolità fort; i la internacionalització de les ciutats.
Com a alcalde de Barcelona i president de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB), Maragall va lluitar per fer realitat la seva idea del dret a la ciutat metropolitana. Tanmateix, la seva visió territorial xocava amb la del Govern de la Generalitat d’aquell moment, liderat per Jordi Pujol, defensor d’una altra concepció del territori. Els debats parlamentaris sobre les Lleis d’Organització Territorial de Catalunya i l’anàlisi de la correspondència entre Pasqual Maragall i Jordi Pujol en el període 1982-1997 així ho posen de manifest.
Vegeu la notícia a ETV (a partir del minut 10’27)
lluiRL’Art amb el concert del grup SARRAMANGU
/by Neus RibasEl darrer lluiRL’art abans de vacances es va programar, com és habitual, el darrer divendres del mes de juny. El grup molinenc Sarramangu va oferir un concert en format duo amb nous temes propis i una selecció de versions adaptades al seu estil folk-rock característic. Aquesta banda va nèixer el juliol del 2010 amb una idea original Pep Fernández i Nacho Carrasco. Sarramangu vol explicar-nos, a la seva manera, històries en clau folk i pop, bevent d’influències de clàssics dels anys 60 i 70 o del brit-pop dels 90.
El programa LluiRL’art també marxa de vacances, fins al setembre!
EDITORIAL (JUNY 2017): La recerca jove, un marc d’arrelament al territori
/by Neus RibasEl dia 16 de juny es van lliurar els premis de Recerca a treballs de Batxillerat de la comarca del Baix Llobregat, EDURECERCA, en un acte que es desenvolupà al Palau Falguera. Un dels Premis Edurecerca -entre un total de 12- és el Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
Aquesta iniciativa de donar un premi de Recerca Jove, va sorgir ja al CECBLL fa vint anys i se’n van fer 11 edicions fins al 2011. A partir del 2014 ja s’instaurà el premi EDURECERCA, del qual enguany ha estat la quarta edició.
El CECBLL, acollia en aquest premi de Recerca Jove tot tipus de temàtiques, lligades, però, a la comarca. El premi es feia conèixer a tots els instituts i centres educatius del Baix Llobregat, de manera que servia d’estímul al desenvolupament de recerques basades en les dades del Baix Llobregat.
Els premis es donaven en el marc d’una Trobada de Recerca Jove (TRJ), i aquestes trobades es van inciar l’any 1997. L’any 2011 vam fer les darreres TRJ, que corresponien a la novena edició d’aquest certamen.
Les TRJ estaven organitzades en un cicle bianual. El primer any se celebrava el concurs de Treballs de Recerca (d’ESO i de Batxillerat), i el segon es presentava l’edició dels treballs presentats a concurs.
L’acte de lliurament de premis s’emmarcava en una trobada d’un matí sencer, i cada vegada es desenvolupava en un municipi diferent de la comarca. S’organitzaven tallers per tal que els estudiants que hi assistien coneguessin millor el poble que aquell any era amfitrió i en acabar els tallers, es reunien tots els assistents en un esmorzar. Tot seguit s’iniciava l’acte de lliurament, amb la participació de personalitats reconegudes en el món de l’educació i de polítics de la comarca.
Les Trobades de Recerca Jove no eren només un acte protocolari de lliurament de premis sinó que comportaven una relació entre joves de tota la comarca, humanament entranyable. El fet que els alumnes de diversos centres es desplacessin a la població que acollia i hi passessin un dia de convivencia, constituïa una manera experiencial de fer comarca.
El premi EDURECERCA inclou, com dèiem, 12 modalitats de premi i suposa la implicació en el premi de diverses institucions i organitzacions, la qual cosa és extremament positiva. El foment de la recerca entre els joves és fonamental per al futur del país i, de fet, es pot observar com, any rere any, augmenta la participació en cada tipus de premi i també la qualitat assolida pels treballs presentats.
És de justícia posar de relleu el paper fonamental que tenen els professors en l’èxit dels treballs de recerca. La implicació generosa del professorat està contribuint essencialment no només als resultats concrets que es mostren en els treballs sinó també, i més important, a despertar l’entusiasme de cada generació de joves estudiants per la recerca i en un marc d’arrelament al territori.
TERCER ITINERARI DE LA GUIA “EL RIU MÉS TREBALLADOR”
/by Neus RibasDissabte 17 de juny una vintena de persones van poder gaudir del tercer itinerari de la guia El riu més treballador. En aquesta ocasió l’excursió va ser al Molí de Gualba/Catex Molí.
Tal com estava previst, la sortida va ser a les nou del matí de l’estació dels FGC d’Olesa de Montserrat. L’itinerari va transcórrer per la carretera d’Esparreguera C-1414 fins a creuar el riu Llobregat, i baixant el camí de ribera fins arribar a la resclosa. Un cop allí, es van poder veure les comportes, el canal de derivació, la cambra de càrrega, l’edifici de la central i el canal de desguàs. El retorn va ser pels pocs trams que encara queden del canal que alimentava la turbina de Ca l’Izard/Catex Vilapou.
Les persones que van participar d’aquest tercer itinerari van trobar-lo molt interessant, malgrat la calor que les va acompanyar tota l’excursió.
Els itineraris es reprendran el mes de setembre, passat l’estiu.
L’ARTICLE DEL MES PER GENOVEVA CATALÀ
/by Neus RibasTURISME I PLATGES A LA COMARCA
Les platges
Disset quilòmetres de platja conformen la riba sedimentària i planera del mar al Baix Llobregat. Espai que ha acollit l’esbarjo i l’estiueig de la ciutadania de la comarca i de Barcelona i, que ha rebut les primerenques onades de turistes que portaren nous costums i alguns doblers.
Castelldefels, Gavà, Viladecans i El Prat són els municipis que ens aporten les platges. Castelldefels situada entre dos sistemes naturals diferenciats: els canyissars i aiguamolls del delta del riu i el massís calcari del Garraf.
Gavà gaudeix d’una pineda de 400 metres d’ amplada, que arriba fins a primera línia de mar, el seu passeig marítim ha estat distingit amb el premi FAD d’arquitectura exterior.
Viladecans, s’estén des de la desembocadura del Remolar fins a la de l’estany de la Murtra. La pineda litoral de pi pinyoner, plantada a principis de segle per fixar les dunes, separa la platja de la resta del territori.
Les platges de la Pineda, la Murtra i de Cal Francès permeten gaudir d’aquesta zona natural. La platja del Remolar és una platja verge per gaudir de la natura, gran part de la platja està ocupada per vegetació dunar i basses temporals d’aigua.
De tot el Baix Llobregat la platja del Prat amb més de 100 metres és la més ampla, disposa d’una àmplia zona equipada, que conviu amb zones d’important valor natural que conserven comunitats vegetals i animals pròpies dels sorrals costaners.
En els darrers anys s’ha pres consciència dels valors naturals de les platges. Les trobem ben puntuades en les enquestes de reputació i amb bona nota en els sistemes de qualitat del litoral. El treball conjunt de les institucions amb la construcció de sistemes de depuració d’aigua i la regulació d’abocaments, junt amb les lluites dels grups ecologistes i d’altres col·lectius socials, ha propiciat que es freni la impunitat amb la que durant molts anys van actuar els qui només tenien com objectiu fer diners, sense importar-los la petjada que deixaven en el territori i per tant, en la vida de la gent.
Tot i a aquestes circumstàncies, tenim nous perills i noves oportunitats a l’horitzó. Com el canvi climàtic i noves propostes de creixement no arrelades i només fruït de l’especulació, recordem les virtuts amb que se’ns va presentar el projecte de l’Eurovegas.
El turisme
Convé seguir reforçant el treball coordinat entre les administracions competents, calen estratègies orientades a combatre el canvi climàtic, els científics de manera reiterada ens demostren que no és cap fal·làcia. Una lluita com aquesta demanda mesures de tota mena que es poden contemplar en els plans de mitigació del canvi climàtic, plans de transició energètica i plans de mobilitat, entre moltes altres eines de gestió i de planificació.
El turisme ha esdevingut un nou filó de creació de riquesa, de treball i de benestar, però no es pot impulsar el turisme a qualsevol preu per això cal elaborar una estratègia turística. Segons Nacions Unides en el segle XXI el turisme ha de tenir en compte 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, que se centren en un ús sotenible de recursos natural com aigua i energia i en el creixement econòmic integrador i orientat a eradicar la pobresa. Les activitats del sector turístic s’han de sostenar en un sistema educatiu inclusiu i en una formació professional de qualitat. Les polítiques turístiques han d’estar arrenglarades amb la lluita contra el canvi climàtic, la protecció de la biodiversitat, dels ecositemes terrestres i dels paisatges urbans. Els sectors públics i privats vinculats amb la indústrica turística, han de treballar col·laborativament, amb eines de participació ciutadana i a favor de la salut i el benesetar social.
La nostra comarca ha emergit amb vocació de col·laboració i de coresponsabilitat amb l’entorn metropolità. Vol diàleg i formulació d’objectius comuns amb la ciutat de Barcelona. De cap manera es pot recolzar (per acció o omissió) una estratègia d’acollir allò que Barcelona no vol o no pot ubicar. En matèria de turisme no s’hi val dir “Barcelona està plena i al Baix Llobregat encara s’hi cap”.
L’aposta turística i de lleure de la comarca s’ha sustentar en una estratègia pròpia i alhora comuna amb la Regió primera, prenent com a base els objectius assenyalats per la ONU. De cap manera hem de caure amb acollir el “rebuig” de la massificació.
Sostenibilitat econòmica.
No podem fer de la necessitat virtut. No s’hi val dir que el turisme crea ocupació. Hem de crear ocupació de qualitat i ens hem d’allunyar d’experiències prou explicades i que no són tant reeixides com sembla. Recordem la frase d’Einstein “Si busques resultats diferents no facis sempre el mateix“. Fa poques setmanes que la televisió de Catalunya emetia un interessant programa sobre l’impacte del turisme. L’economista Miquel Puig al seu article “Vendre sota cost“[1], assenyalava que no cal confondre ingressos amb riquesa i que és un error idèntic al que cometria un empresari que identifiqués vendes amb resultats. Il·lustrava el seu parer dient-nos que la producció per ocupat a les Balears és entre un 5% i un 10 % inferior a la de Lleida, el turisme aporta menys prosperitat a les Balears que el sector agroalimentari a Lleida. Les baixes retribucions salarials en el sector turístic tenen una fortíssima repercussió en el sistema fiscal del nostre país (IRPF, IVA,…).
Cal un gran esforç per endinsar-nos a fons en les noves realitats socials, econòmiques i ecològiques. No podem fer servir sempre les mateixes receptes, i menys ara, la Maria del Mar Bonet ja ens ho diu “Vigila el mar, que la pluja no és teva i el sol enlluerna a poc a poc”.
Genoveva Català Bosch
Membre de la Junta del CECBLL
————————
1 PUIG, MIQUEL, Vendre sota cost, Diari digital ARA , Disponible a http://www.ara.cat/opinio/Miquel-Puig-vendre-sota-cost_0_1790820926.html
2 BIOSPHERE- BARCELONA. Memorandum.
EL PROCESO HACIA LOS DESTINOS URBANOS SOSTENIBLES EN EL MARCO DE LA NUEVA AGENDA URBANA