Coneixement i cultura. Primer local i després global

El dia 2  de desembre s’inicià el cicle de taules rodones prèvies al Congrés EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT (els dies 3 i 4 de juny de 2016) organitzat pel CECBLl, amb la Taula Rodona sobre el Coneixement, en la qual participaren els següents agents socials:  Josep Nogué (Viquipèdia), Eloi Pineda (UPC), M. Luz Retuerta (Arxiu Comarcal del Baix Llobregat), Alfred Mauri (UAB).

Després de la introducció de la moderadora, Àngels Massip, cada ponent parlà de la seva institució, de la imbricació d’aquesta en la societat del Baix Llobregat, dels valors que aporta cada institució a la societat en interacció amb aquesta i  de les dificultats amb què es troben actualment .

Vam parlar primer de la diferència entre dades i informació, formació, coneixement i saviesa:

En la societat actual disposem de moltes dades, que s’organitzen en informació.  Però informació no és encara formació, cal que la informació sigui situada en l’àrea adequada de l’esquema cognitiu de la persona perquè es converteixi en formació i, encara, cal que sigui integrada en relació als nostres altres espais cognitius perquè es converteixi en coneixement. Quan el coneixement es fa reflexiu, quan es pensa sobre aquest coneixement i es comença a conèixer aquest coneixement, podem parlar ja de saviesa.

També vam parlar del concepte de cultura.

La característica humana derivada de l’autoconsciència que més ens distingeix dels antropoides és la nostra capacitat d’aproximar-nos als altres éssers humans i d’arribar a comprendre’ls, a posar-nos en el seu lloc; és a dir, la capacitat d’empatia  i  de  comunicació simbòlica amb altres éssers humans (emoció i llenguatge), fins i tot amb coses i altres animals.  Una altra característica humana és la capacitat d’analitzar el món en moviment, de participar-hi i de transformar-lo i de veure’ns a nosaltres com una peça del món (ciència i cultura)  (Mora 2001).

La cultura no és un objecte sinó una dinàmica. Per això no es pot deixar de generar cultura interactiva entre institucions i membres de la comunitat: això és el que permet el creixement com a societat.

D’altra banda les aptituds cognitives humanes només es poden desenvolupar en el si d’una cultura que ha produït, conservat i transmès una llengua i, juntament amb la llengua, una lògica, uns sabers i uns criteris de veritat.

De les interaccions entre individus i entre entitats locals poden sorgir models amb propietats noves diferents de les dels individus o entitats.  La cultura local permet l’emergència de la cultura d’un territori que contribuirà a l’emergència d’una cultura global. Mai no s’aconseguirà  una cultura global mentre hi hagi cultures territorials sotmeses. Avui tenim possibilitats de generar cultura en la xarxa, però sempre partim d’un arrelament territorial, aquesta és la naturalesa humana. Voler-ho negar seria com dir que podem generar idees fora de la corporalitat. Les idees poden sobreviure i tenir una existència propia, però la corporalitat és a la base de la generació d’idees i prèvia a aquesta.  El progrés social  és lent perquè els valors i les idees s’han de transmetre de generació en generació.

Hem de tenir present que el coneixement i l’acció sempre són locals [Geertz (1994)], sempre estan situats en una xarxa de particularitats.

La tesi de Bruner (1997) és que la cultura dóna forma a la ment, ens aporta les eines amb què construïm els nostres mons i les pròpies concepcions sobre nosaltres mateixos i sobre les nostres potencialitats.

També vam parlar del repte actual que tenen la ciència i  la cultura. En aquest sentit hem d’adonar-nos que ens cal un pensament sostenibilista global integrador que vertebri la nova societat del coneixement.  Un pensament utòpic capaç d’introduir canvis en el comportament social.

Paper Universitats

Les Universitats  tenen el paper de formar (més que informar) i educar el pensament crític (cosa que pot dur a la saviesa). També el d’arrelar el coneixement general en la realitat de l’entorn. Per això és molt important de fer les pràctiques en el context situacional dels estudiants. Això els permet de relacionar la teoria (que ha sorgit del contacte primer amb la realitat però que suposa un grau elevat d’abstracció) amb l’activitat en l’entorn social real. Tant la UAB com  la UPC, que ofereixen titulacions en les seves ubicacions al Baix Llobregat, eren presents a la Taula i van presentar les escoles, facultats, instituts d’investigació i empreses tecnològiques ubicades al Baix Llobregat i les accions de transferència de coneixement i projectes de col·laboració amb les entitats de l’entorn que es fan en el seu si.

Paper Arxius

Els arxius  són els dipòsits de la documentació referida al territori al llarg de la història, inclosa la documentació cultural. No hi ha present sense història, som el resultat de la història i n’hem de ser conscients. El present porta la història integrada i per actuar i construir el futur de manera adequada cal conèixer i reconèixer els elements històrics integrats en els diversos aspectes de l’actualitat.

Viquipèdia i coneixement col·laboratiu

La cultura considerada com a  Sistema Complex Adaptatiu, és resultat de l’autorganització, constantment construïda i reconstruïda pels agents en la comunitat. I té com a característica el control distribuït, és a dir que l’adquisició, l’emmagatzematge i  l’ús de la informació i del coneixement están distribuïts entre els agents del sistema, per donar suport a la intel·ligència col·lectiva.

La Viquipèdia és un fenomen de coneixement col·laboratiu en què poden intervenir tots els agents que tenen coses a dir en una comunitat. Per millorar-la i millorar també amb això el nostre accés a la informació i al coneixement, cal que tota la comunitat intel·lectual s’impliqui en la seva elaboració.

A la Taula es van apuntar, doncs, les línies que cal desenvolupar en el Congrés pel que fa a l’àmbit del coneixement, (i també pel que fa a alguns aspectes més genèrics de la cultura i la ciència).