Blog - Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat

Bases de la 9a. edició dels Premis de Reconeixement Cultural

1 de març de 2016/by cecbll2016_ok

Els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat els atorga el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) bianualment des de 1999. L’objectiu és el reconeixement públic de persones, entitats, institucions, col.lectius o empreses vinculades al Baix Llobregat i que han destacat per les seves aportacions en qualsevol de les categories dels Premis. Es valora la creativitat, el caràcter innovador, el perfil cívic o l’aportació al desenvolupament i projecció del Baix Llobregat. Són simbòlics i honorifics i no son remunerats.

Descarregar guardonats

Els Premis tenen tretze categories obertes que funcionen mitjançant la presentació de candidatures i dues de tancades que no admeten la presentació de candidatures.

Aquí us podeu descarregar les bases i el full de nominacions

Visita al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat

1 de març de 2016/by cecbll2016_ok

Diumenge 6 de març de 2016 a les 12h

Punt de Trobada: C/Ramon y Cajal (a les lletres PALAU FALGUERA)

Informació i inscripcions: 936663527 de 10 a 14h de dilluns a divendres o a visitespf@llobregat.info

Cal inscripció prèvia

Taula Rodona: La cultura i la mirada de les dones

1 de març de 2016/by cecbll2016_ok

“El patriarcat és la millor història de ficció que s’ha escrit mai, perquè no té cap fonament i tothom se la creu”. Marta Selva

IMG_20160303_195241Dins el procés de preparació del Congrés El Baix Llobregat a Debat, el dia 3 de març va tenir lloc, a Sant Just Desvern, la taula rodona sobre cultura i gènere. Amb el títol La Cultura i la mirada de les Dones al Baix Llobregat, dones expertes en Gènere com la Marta Selva Masoliver i la Maria de la Fuente Vàzquez, ens van ajudar a situar en el centre del debat les relacions de les dones amb la cultura dins el model cultural dominant, el Patriarcat. A la taula també ens van acompanyar la Marta Corcoy Rius i la Conxita Castells, que van fer un relat d´experiències de dones de la Comarca, donant-nos una pinzellada de l’estat de la qüestió. La moderadora de la taula va ser Costi Rubio que va plantejar la invisibilitat de les dones dins el model de cultura dominant.

Un debat viu i intens, en primera persona, per part de moltes dones presents que, des de posicions personals o en representació d´entitat o associacions, posava de manifest la invisibilitat i/o infravaloració que el model cultural, social i polític dominant, fa de les aportacions de les dones a la CULTURA i les dificultats amb la que es troba aquest col·lectiu , que representa la meitat de la població, quan intenta tirar endavant projectes de vida personal.

IMG-20160304-WA0008Es van recollir aportacions interessantíssimes que donaren riquesa al debat del Congrés:

“Hem fet quatre congressos de Dones del Baix Llobregat i en cap d’ells hem tractat la cultura. S’haurà de reparar aquest buit” (Marta Corcoy).

“La Dona és molt present en l’aprenentatge cultural, però s’esvaeix en l’etapa de producció-programació” (Maria de la Fuente).

Dones Sàvies de Sant Cosme, un nom molt encertat per aquest grup de dones. Un plaer escoltar la Conxita Castells.

L’ARTICLE DEL MES PER MERCÈ SELLÉS

29 de febrer de 2016/by Neus Ribas

Fires, festes i cultura popular. Son prou participatives?

Les fires

A l’edat mitjana, les poblacions de Catalunya que aconseguien el privilegi de poder fer mercats o fires, tenien una evolució i una dinamització econòmica diferent a la resta. Aquells municipis que van saber mantenir vives aquestes fires, més aquells altres que s’hi van anar afegint al llarg del anys, han mantingut el dinamisme econòmic que generava la fira si han sabut trobar elements identitaris i diferenciadors d’altres poblacions. Quan la gent es fa seva la fira, es converteix en el principal element festiu de la població i, a la vegada, la fira assoleix un paper dinamitzador cultural i social de la població que l’organitza. Al mateix temps, aconsegueix ser un pol d’atracció per a la gent d’altres municipis.

La comarca del Baix Llobregat és una comarca rica en fires amb un gran potencial econòmic. En la seva intervenció, Alfred Bofill, organitzador de diverses fires de la comarca, va aportar algunes dades rellevants que van il·lustrar fins a quin punt és important l’impacte econòmic que algunes fires tenen: “a la Fira de La Puríssima de Sant Boi, cada visitant es gasta uns 22,93€. Si això ho multipliquem per uns 260.000 visitants, dóna un saldo de 5.480.000€ repartits de la següent manera: un 47% en compres, un 38% en restauració i el 15% restant en diferents activitats d’esbarjo, atraccions, etc…”

També va aportar dades de la Fira de la Candelera de Molins: un estudi resultant de la fira de la Candelera 2013, donava unes xifres de 25,27€ gastats per visitant, que per 300.000 visitants donava un resultat de 7.579.941€. L’estudi també concloïa que per cada euro d’aportació pública, es generaven 38,7€. Els impactes indirectes de la Fira eren, un augment en la facturació del comerç local del 350%, de la Hosteleria en un 236% i el transport públic en un 68%. Com a fet destacable, les benzineres augmenten un 22% de facturació degut a que hi ha una gran participació en nombre de visitants com d’expositors, no només de la comarca si no també de tot l’Estat.

Això també va ser corroborat en la intervenció des de la fila 0 per el representant de la Fira Avícola Raça Prat que va plantejar que, tot i que la seva fira era més nova que les que s’havien parlat des de la taula, i que no s’havia fet cap estudi de l’impacte econòmic, la Fira Avícola també ha arrelat molt al Prat i ha dinamitzat la restauració perquè s’ha sabut lligar la Fira a la Gastronomia.

Les Festes

Amb la democràcia les festes prenen una dimensió pública; no només pel seu finançament públic, sinó perquè ocupen carrers, places, cruïlles i parcs. Quan hi ha més activitat al carrer, la Festa és més reeixida i participada. La Festa en si és transgressora.

Just Fosalva representant la comissió de festes de Sant Just Desvern –El Nucli va parlar sobre la festa. Un grup de gent de la ciutat va voler revitalitzar la festa major que es feia a l’estiu i que cada vegada tenia menys participació. Aquesta comissió, en col·laboració amb l’Ajuntament, han aconseguit que la festa sigui molt participativa. El finançament els hi ve de l’Ajuntament, però ells s’encarreguen de tota la organització i gestió. Això ho van aconseguit empoderant a les entitats que s’han fet seva la festa. Per la difusió, a més de les xarxes socials, editen una revista que s’autofinança amb col·laboracions externes. Malgrat l’èxit en la recuperació de la Festa major d’estiu, es va posar de relleu que aquesta, de la mateixa manera que les d’altres poblacions de la comarca, no aconseguien la mobilitat i participació de veïns i veïnes d’altres poblacions. Això és degut a que les festes majors es viuen de forma molt privada, molt emmarcada a cada població. Però també a la manca de difusió que hi ha de les festes de la comarca.

D’uns anys ençà, van sorgir arreu de la comarca les Festes Majors Alternatives que tenen un marcat caràcter reivindicatiu. En aquest sentit, la Rocio Sanz de l’Assemblea Organitzadora de la Petita de Sant Feliu- festes majors alternatives de Sant Feliu- va destacar que La Petita té un caire més reivindicatiu i que s’autofinancen. Les activitats que si fan tenen un marc de reflexió, de solidaritat i tenen un caràcter marcadament combatiu. Aquestes festes són un altaveu per moviments feministes, solidaris, i organitzacions d’autodefensa. A diferència del que plantejava el ponent anterior, les festes alternatives de la comarca creen una xarxa de participants que acostumen a participar a la majoria de festes alternatives de la comarca, és a dir, que hi ha una mobilitat comarcal per assistir-hi.

La Cultura popular

Entenc la cultura popular, com aquella cultura feta per la gent i per a la gent. En aquest sentit, voldria posar de manifest el que van suposar l’ateneisme a principis del s.XX per impulsar la cultura popular, confrontada a la cultura d’elit de les classes dominants, amb la creació de biblioteques, grups de teatre, orfeons, esbarts etc..

Una manifestació de cultura popular a la comarca són la gran quantitat de colles geganteres, diables, bestiari de foc, castellers i bastoners. En representació d’aquests col·lectius tan actius, va participar Ramon Llonch, tresorer de la Federació de Bestiari de Foc del Baix Llobregat. Ell va destacar que la creació de xarxes i entitat de tercer grau, és molt important perquè ajuda en la gestió de permisos, en la recerca de finançament, per a la formació de les entitats, etc. Les entitats que treballen de forma coordinada, estiguin federades o no, donen molta mobilitat a la comarca, i entre elles hi ha un col·laboració molt estreta i han establert una xarxa de contactes..

Després de les intervencions de la taula, es va obrir un torn de paraules en el que les entitats que impulsen la cultura popular a la comarca van poder parlar de quin era el seu estat de salut. Alguns dels aspectes que van sortir i que caldria afrontar a la major brevetat possible.

Del debat que es va generar, jo crec que es poden treure idees que s’haurien de tenir en compte alhora de plantejar-nos el futur.

– Cal potenciar la comunicació, ja que a la comarca hi ha poc coneixement de les activitats que es fan.

– També cal potenciar el treball en xarxa per afavorir la comunicació i l’intercanvi d’experiències.

– El finançament no ha de venir només de les administracions, sinó que s’han de trobar recursos propis i les formules d’accedir al recursos públics.

– Les entitats més tradicionals que estan en un procés de recessió, han d’innovar i s’han d’anar adaptant a les noves generacions i a les noves demanades de la societat.

– Cal posar en valor el gran potencial del voluntariat a les entitats que fomenten la cultura a la nostra comarca.

També S’ha de tenir en compte que, qui organitza l’activitat popular, perd el control i el patrimoni de la festa.

Mercè Sellés

EDITORIAL (Febrer de 2016): Participar per transformar

29 de febrer de 2016/by cecbll2016_ok

Diuen que el nivell de participació d’una comunitat determina la seva qualitat democràtica. Cada vegada més la participació es fa un element imprescindible per generar complicitats i corresponsabilitat i per fer avançar els processos col·lectius.

La participació és l’activitat adreçada a influir directa o indirectament en l’esdevenir de la comunitat. Facilita canals per expressar opinions personals i col·lectives relacionades amb la realitat que ens envolta i és una oportunitat per donar a conèixer les posicions de la ciutadania sobre els temes que l’afecten. També suposa un canvi important en la manera d’entendre la relació entre la ciutadania i l’administració i facilita un major activisme i una major influència en la presa de decisions. I és també un element de connexió entre els molts perfils que formen la població.

Per això la participació ciutadana es basa en la creació d’espais de trobada i de debat que afavoreixen que la ciutadania, les entitats i els agents socials i econòmics es trobin, es coneguin, debatin i facin propostes.

El CECBLL promou la participació com a element central de la seva activitat. En són exemples, entre d’altres, les Recerques Col·lectives, els Premis de Reconeixement Cultural, els diàlegs i les diverses activitats que es desenvolupen cada any.

Ara, quan estem impulsant el congrés El Baix Llobregat a Debat, diem que estem en un moment de cruïlla històrica. És l’ocasió per innovar i impulsar processos participatius que ens ajudin a avançar. Es tracta d’obrir noves vies per a la participació de la ciutadania que facin possible l’anàlisi, el debat i la proposta.

Per això El Baix Llobregat a Debat té una estructura peculiar, dilatada en el temps –de desembre de 2015 a juliol de 2016- i formada per diferents activitats –espais de participació– que s’articulen al voltant de tres àmbits de reflexió i d’actuació: 1. Identitat, cultura i coneixement; 2. Compromís, cohesió social i dinamització econòmica; i 3. Entorn i gestió del territori. A més, s’han dissenyat fórmules per facilitar la intervenció de tots els perfils de la població i s’impulsa un Fòrum Municipalista per tenir la veu de les persones que gestionen el territori.

Tota l’activitat del congrés vol ser un instrument per tal que les persones, les entitats i els col·lectius puguin exposar les seves opinions, els seus arguments i les seves pràctiques. La presència d’un relator o relatora dels debats (una per a cada àmbit) garanteix que les aportacions i conclusions seran recollides i portades a un debat final en el que caldrà prioritzar i consensuar.

Tenim la voluntat de realitzar activitats en els 30 municipis de la comarca. Aquest procediment pot semblar més complex i fragmentat, però comporta una major horitzontalitat i a la vegada aterra a les localitats, portant el debat congressual arreu i reconeixent la comarca com un territori divers i plural, amb subjectes polítics i socials heterogenis, i articulant espais de participació per a tothom.

Aquest congrés vol sacsejat i activar les capacitats de la comarca. L’impuls el dóna la societat civil i el seu perfil participatiu és un exercici d’innovació social i de compromís territorial que diu molt a favor de la societat baixllobregatina.

La participació per tant és element central; el que ens ajudarà a transformar allò que no funciona i a millorar el que estem fent. I voldríem a més que d’aquesta participació se’n derivi també la necessària corresponsabilitat.

Al llarg del procés que proposa el congrés s’aniran perfilant els reptes de futur com a resultat de les reflexions i dels debats dels diferents àmbits. Orientar el futur és una tasca que forçosament s’ha de fer en comú. I cal fer propostes per a una nova governança del Baix Llobregat que integri la intel·ligència col·lectiva i fitxi un horitzó de possibles mesures de referència a assolir que permetin mirar el futur amb optimisme i de manera participativa i consensuada a partir de les veus dels diferents sabers, els diferents sectors, els diferents interessos o experiències. El que proposa el Baix Llobregat a Debat és un procés participatiu amb un plus afegit: ser una plataforma d’acumulació de coneixement i de vinculació amb l’entorn que ens és propi.

Taula Rodona: Persistència de l’agricultura al Baix Llobregat

23 de febrer de 2016/by cecbll2016_ok

Incorporar coneixement a l’agricultura, és una garantia de futur.

El 24 de febrer de 2016 en el marc del congrés El Baix Llobregat a debat va tenir lloc a Santa Coloma de Cervelló la taula rodona “Persistència de l’Agricultura al Baix Llobregat” en la que es va tractar la situació actual de l’agricultura a la comarca i possibles alternatives de futur. L’obertura de l’acte va anar a càrrec de Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL, que va fer una breu explicació del congrés, i d’Anna Martínez, primera tinent d’alcalde i regidora de Cultura de l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló.

Formaven part de la taula:

– Alfons Muñoz, representant de SOS LLOBREGAT i moderador de la taula

– Raimon Roda, gerent del Parc Agrari

– Lluís Parés, membre d’Unió de Pagesos

– Miquel Picart , president de la Fundació Agrícola Olesana

– Joan Casals, director de la Fundació Miquel Agustí vinculada a l’ESAB, UPC

A més, es va comptar amb una fila zero, diversa i representativa, que va enriquir el debat.

La pervivència del sol agrícola vers el creixement urbanístic, va ser una de les preocupacions expressades amb contundència. L’existència del Parc Agrari ha estat un baluard a la vall baixa per a la permanència de l’agricultura. Oportunitats com el “Banc de Terres”, la recerca en la millora de les espècies i de les millores en la producció es van apuntar com a noves possibilitats.

Un cant d’esperança va venir de la mà de considerar que la innovació científica i tecnològica, ens obren noves oportunitats . L’existència d’una de les dues Escoles superiors d’agricultura de Catalunya a la comarca, és una eina molt valuosa per potenciar els conreus, la comercialització i la innovació.

La reflexió comarcal respecte a la situació heterogènia de l’agricultura de regadiu i la de secà, la diversitat del territori comarcal des de Montserrat fins el mar es van constatar com a realitats que s’han d’abordar.

Es van assenyalar interessants noves iniciatives en matèria de comercialització directa dels productes com ara els mercats de pagès o alternatives d’elaboració dels productes agrícoles ja sigui a través de la indústria agroalimentària, vinícola i oleícola.

La taula rodona va ser un èxit d’assistència i de debat. Com ja és habitual en els actes del congrés, vàrem comptar amb la presència d’una relatora que va recollir tot el debat per incorporar-lo a la documentació del congrés. El conjunt d’intervencions i aportacions va ser enriquidor i es va recordar a les persones assistents que poden presentar comunicacions específiques en el procés congressual que es clourà els dies 8 i 9 de juliol.

Actes de la VIII Trobada de centres d’estudis i estudiosos d’Eramprunyà

8 de febrer de 2016/by cecbll2016_ok

Ja són consultables a internet les actes de la VIII Trobada de centres d’estudis i estudiosos d’Eramprunyà
Ja podeu trobar a la xarxa les actes de la VIII Trobada de centres d’estudis i estudiosos d’Eramprunyà que van tenir lloc a Begues el passat 14 de novembre, sobre el tema “moviments migratoris”

Podeu trobar-les aquí: http://centredestudis.entitats.gavaciutat.cat/documents/VIII-trobada/

Taula Rodona: Fires, festes i cultura popular al Baix Llobregat

2 de febrer de 2016/by cecbll2016_ok

Dissabte 30 de gener va tenir lloc a la Sala Gòtica de Molins de Rei la taula rodona Fires, festes i cultura popular al Baix Llobregat

Ponents i públic van destacar la importància de sumar esforços i de treballar en xarxa entre les entitats de cultura popular

Aquest cap de setmana el congrés El Baix Llobregat a Debat ha celebrat una nova taula rodona. En aquesta ocasió el lema ha estat “Fires, festes i cultura popular al Baix Llobregat” i ha tingut lloc en el marc de la 165ena Fira de la Candelera de Molins de Rei.
Els temes més recurrents han estat el del finançament de la cultura popular i la constatació que la cultura és també motor econòmic. A tall d’exemple, Alfred Bofill va destacar que la despesa mitjana per visitant a la Fira de la Candelera és de més de 25 euros per persona i el nombre de visitants se xifra en uns 300.000.
A la taula hi van intervenir:
– Mercè Sellés, moderadora de la taula i membre del CECBLL (entitat impulsora i coorganitzadora del congrés)
– Alfred Bofill, organitzador de fires.
– Just Fosalva, El Nucli , Comissió de Festes de Sant Just Desvern.
– Rocío Sanz, Assemblea La Petita, de Sant Feliu de Llobregat.
– Ramon Llonch, en representació de la Federació de Bestiari de Foc del Baix Llobregat.
També es va comptar amb una fila zero formada per membres de diferents entitats i organismes vinculats a la temàtica de la taula.
A l’acte hi va assistir una seixantena de persones i es va produir un intens debat al voltant dels reptes que encara la cultura popular i les fires:
– El finançament de la cultura popular
– La comunicació
– El treball en xarxa i la creació d’entitats de tercer grau (coordinadores, federacions, etc)
– L’empoderament de les entitats de cultura popular
– La necessitat d’innovar en l’àmbit de la cultura popular

L’article del mes per Esther Hachuel

29 de gener de 2016/by cecbll2016_ok

Qui decideix el nostre patrimoni? El cas -trist- del pont de Can Capellans sobre el Canal de la Infanta

Aquestes línies tenen un caràcter clarament pòstum. El pont de Can Capellans, que originàriament havia servit per donar accés a la finca del mateix nom tot salvant el Canal de la Infanta i la via del tren, ha estat enderrocat fa uns dies. Era un pont d’una gran singularitat arquitectònica, construït segurament quan s’inaugura, a mitjans del segle XIX, la línia fèrria entre Barcelona i Molins de Rei.
De res han servit la seva antiguitat ni la seva eloqüència històrica. Ni les reivindicacions i arguments que sobre el conjunt del Canal i sobre els seus diversos elements arquitectònics hem anat fent des de l’any 2007 el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i la seva Comissió Cívica del Patrimoni. Ni les moltes accions de defensa dutes a terme per la Plataforma Protegim el Canal de la Infanta a partir de l’any 2011. Ni la proposta de resolució que la Diputada hospitalenca Anna Simó va presentar al Parlament (2011), instant el Govern de la Generalitat a declarar el Canal patrimoni cultural català. I ni tan sols la recomanació que va fer la Direcció General de Patrimoni Cultural en el sentit que els ajuntaments declaressin BCIL els respectius trams de Canal (2012). Ni el llibre recentment publicat per l’Avenç de Cornellà amb la col•laboració, entre d’altres, del CECBLL (2015), que té per únic objectiu promoure la defensa del Canal.
Què ha passat? Què ha fallat?
El pont era propietat privada de la indústria que s’ubica en el mateix solar i va ser suficient una petició de llicència d’obra per demolir-lo.
Es podia enderrocar? Sí, ja que no tenia cap protecció legal. Per tant, la primera qüestió a destacar és aquesta, la manca de protecció en un element tant reivindicat com el Canal de la Infanta. Ara per ara, un catàleg de patrimoni que hagués inclòs el pont de Can Capellans hauria estat l’únic instrument per a la seva conservació.
Ara bé, tant si els catàlegs existeixen com si no, com és el cas de Molins de Rei, hem de tenir present que els processos de patrimonialització són sempre vius. Que el que avui és una simple estructura arquitectònica demà la ciutadania col·lectivament comença a contemplar-la com a patrimoni. Per tant, només vies de comunicació ben establertes entre els departaments municipals d’urbanisme i els de cultura són l’autèntica garantia del patrimoni que ens envolta. Si tot ho deixem en mans de la legalitat, no pararem de perdre patrimoni: molts catàlegs són ja antics, amb uns 30 anys d’existència, i no han passat per una revisió; d’altres municipis encara no en tenen de catàleg. I, fins i tot els que el tenen actualitzat, poden trobar-se amb processos de patrimonialització col•lectius, cívics, que responsables polítics i tècnics hauran d’escoltar. Si no és així, qui decideix el nostre patrimoni?

Sant Feliu de Llobregat, gener de 2016

Esther Hachuel

Constitució del Comitè Científic del Congrés

27 de gener de 2016/by cecbll2016_ok

Una cinquantena de persones expertes per garantir el rigor i la visió interdisciplinària

El passat dimarts 26 de gener es va constituir una de les peces fonamentals del congrés El Baix Llobregat a Debat: El Comitè científic. Està format per més de 50 persones de reconeguda trajectòria professional i vinculades a diferents sabers, especialitats i sectors. Aquest comitè constitueix un òrgan consultiu l’objectiu del qual és promoure el rigor i la visió interdisciplinària. Les seves funcions són: Assessorar l’organització en temes de caràcter científic i sociològic. Proposar les persones que faran les ponències i les relatories dels àmbits i d’altres que amb les seves aportacions enriqueixin el debat. També promoure les adhesions al congrés i si cal, valorar l’adequació de les comunicacions als diferents àmbits. A més farà aportacions a la construcció del relat i dels reptes de futur i col·laborarà en la difusió dels resultats en els respectius àmbits de referència.
Durant la sessió de constitució Conxita Sánchez, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’entitat impulsora del congrés, va explicar les raons que han portat a un nodrit grup d’entitats i institucions a coorganitzar el congrés El Baix Llobregat a Debat i va explicitar la necessitat de comptar amb el seus sabers i experiències professionals per aprofundir en la reflexió i el debat ciutadà que s’ha encetat al Baix Llobregat. Va demanar la implicació i l’acompanyament en aquesta experiència participativa de construcció col·lectiva. També va aportar tota la informació necessària per posar en marxa el Comitè científic.
Posteriorment, es va obrir un torn de paraules en el qual es van expressar idees i opinions que van posar de manifest el caràcter ambiciós del projecte, però també el seu gran potencial i el seu perfil extraordinàriament innovador.
L’amplitud del Comitè científic està molt relacionada amb els tres àmbits sobre els quals pivotaran els debats i activitats que es faran per tot el territori. Això comporta l’adscripció de les persones del Comitè els diferents àmbits segons la seva especialització. Properament està previst fer reunions per àmbits.

Membres del Comitè Científic

El Baix Llobregat a Debat es presenta als alcaldes i alcaldesses de la comarca

21 de gener de 2016/by cecbll2016_ok

El 14 de gener es va presentar oficialment als alcaldes i alcaldesses de la comarca del Baix Llobregat el I Congrés El Baix Llobregat a debat. A la presentació hi van intervenir el president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Josep Perpinyà, la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Conxita Sánchez Medina i el conseller comarcal de cultura,Lluís Monfort. La directora del CECBLL, Esther Hachuel, va presentar la pàgina web del Congrés. Les persones assistents, regidors i regidores i alcaldes i alcaldesses, van mostrar interès per la proposta i van fer algunes aportacions a partir de l’experiència dels respectius municipis. La reunió tenia per objectiu donar a conèixer aquest projecte de participació i cercar la complicitat i la participació dels ajuntaments. Aprofitem aquestes línies per agrair l’assistència massiva que va tenir la convocatòria.

Taula Rodona: El diàleg entre cultures al Baix Llobregat

13 de gener de 2016/by cecbll2016_ok

No ens han de fer por les diferències culturals, ens han de fer por les desigualtats socials.

Aquest podria ser el titular de la taula rodona que va tenir lloc el dijous 14 de gener en el marc de l’activitat que promouen els organitzadors del congrés EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT. Els tertulians van insistir en la necessitat de revisar la llei d’estrangeria, en la necessitat de posar recursos per al desenvolupament de la llei i en la necessitat de construir un estat del benestar per a tothom com a única garantia d’integració i de convivència. També es va destacar el paper clau que han tingut els ajuntaments en l’articulació de polítiques orientades a reduir les desigualtats i el paper també clau de la societat, a través dels barris i dels diversos tipus d’associacions. L’acte va comptar amb una salutació de l’Il·lm. Sr. Antonio Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat i de la Sra. Conxita Sánchez, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que van destacar la importància que les persones immigrades han tingut històricament en la construcció del Baix Llobregat, així com el rol clau que han tingut els ajuntaments pel que fa a les polítiques d’immigració.

Persones convidades a la taula:

Dolors Comas, antropòloga, professora de la URV

Julián Carrasco, president de la FAVBaix

Najat Bensar, coord. de l’Assoc. de Dones El Farah, de l’Assoc. Intercultural Ibn Rochd, i de l’Assoc. ACCIS i de l’Assoc. de la mesquita Omar Ibn Khatab

Carles Bertran, responsable de migracions de CCOO de Catalunya i director del CITE

Mohamed Hammaoui, responsable de l’àrea d’immigració de la USOC

Samir Kollech, advocat d’AMIC-UGT

Adelina Cobos, moderadora, membre de la junta de CECBLL

Assistència a fila zero: Asociacion Cultural Inca-Perú, Asociación Cultural Al-Tauba el Islah de Cornellà de Llobregat, Associació per la memòria històrica i democràtica del Baix Llobregat i la Fundació Utopia

ARTICLE DEL MES PER ÀNGELS MASSIP

30 de desembre de 2015/by Neus Ribas

Coneixement i cultura. Primer local i després global

El dia 2 de desembre s’inicià el cicle de taules rodones prèvies al Congrés EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT (els dies 3 i 4 de juny de 2016) organitzat pel CECBLl, amb la Taula Rodona sobre el Coneixement, en la qual participaren els següents agents socials: Josep Nogué (Viquipèdia), Eloi Pineda (UPC), M. Luz Retuerta (Arxiu Comarcal del Baix Llobregat), Alfred Mauri (UAB).

Després de la introducció de la moderadora, Àngels Massip, cada ponent parlà de la seva institució, de la imbricació d’aquesta en la societat del Baix Llobregat, dels valors que aporta cada institució a la societat en interacció amb aquesta i de les dificultats amb què es troben actualment .

Vam parlar primer de la diferència entre dades i informació, formació, coneixement i saviesa:

En la societat actual disposem de moltes dades, que s’organitzen en informació. Però informació no és encara formació, cal que la informació sigui situada en l’àrea adequada de l’esquema cognitiu de la persona perquè es converteixi en formació i, encara, cal que sigui integrada en relació als nostres altres espais cognitius perquè es converteixi en coneixement. Quan el coneixement es fa reflexiu, quan es pensa sobre aquest coneixement i es comença a conèixer aquest coneixement, podem parlar ja de saviesa.

També vam parlar del concepte de cultura.

La característica humana derivada de l’autoconsciència que més ens distingeix dels antropoides és la nostra capacitat d’aproximar-nos als altres éssers humans i d’arribar a comprendre’ls, a posar-nos en el seu lloc; és a dir, la capacitat d’empatia i de comunicació simbòlica amb altres éssers humans (emoció i llenguatge), fins i tot amb coses i altres animals. Una altra característica humana és la capacitat d’analitzar el món en moviment, de participar-hi i de transformar-lo i de veure’ns a nosaltres com una peça del món (ciència i cultura) (Mora 2001).

La cultura no és un objecte sinó una dinàmica. Per això no es pot deixar de generar cultura interactiva entre institucions i membres de la comunitat: això és el que permet el creixement com a societat.

D’altra banda les aptituds cognitives humanes només es poden desenvolupar en el si d’una cultura que ha produït, conservat i transmès una llengua i, juntament amb la llengua, una lògica, uns sabers i uns criteris de veritat.

De les interaccions entre individus i entre entitats locals poden sorgir models amb propietats noves diferents de les dels individus o entitats. La cultura local permet l’emergència de la cultura d’un territori que contribuirà a l’emergència d’una cultura global. Mai no s’aconseguirà una cultura global mentre hi hagi cultures territorials sotmeses. Avui tenim possibilitats de generar cultura en la xarxa, però sempre partim d’un arrelament territorial, aquesta és la naturalesa humana. Voler-ho negar seria com dir que podem generar idees fora de la corporalitat. Les idees poden sobreviure i tenir una existència propia, però la corporalitat és a la base de la generació d’idees i prèvia a aquesta. El progrés social és lent perquè els valors i les idees s’han de transmetre de generació en generació.

Hem de tenir present que el coneixement i l’acció sempre són locals [Geertz (1994)], sempre estan situats en una xarxa de particularitats.

La tesi de Bruner (1997) és que la cultura dóna forma a la ment, ens aporta les eines amb què construïm els nostres mons i les pròpies concepcions sobre nosaltres mateixos i sobre les nostres potencialitats.

També vam parlar del repte actual que tenen la ciència i la cultura. En aquest sentit hem d’adonar-nos que ens cal un pensament sostenibilista global integrador que vertebri la nova societat del coneixement. Un pensament utòpic capaç d’introduir canvis en el comportament social.

Paper Universitats

Les Universitats tenen el paper de formar (més que informar) i educar el pensament crític (cosa que pot dur a la saviesa). També el d’arrelar el coneixement general en la realitat de l’entorn. Per això és molt important de fer les pràctiques en el context situacional dels estudiants. Això els permet de relacionar la teoria (que ha sorgit del contacte primer amb la realitat però que suposa un grau elevat d’abstracció) amb l’activitat en l’entorn social real. Tant la UAB com la UPC, que ofereixen titulacions en les seves ubicacions al Baix Llobregat, eren presents a la Taula i van presentar les escoles, facultats, instituts d’investigació i empreses tecnològiques ubicades al Baix Llobregat i les accions de transferència de coneixement i projectes de col·laboració amb les entitats de l’entorn que es fan en el seu si.

Paper Arxius

Els arxius són els dipòsits de la documentació referida al territori al llarg de la història, inclosa la documentació cultural. No hi ha present sense història, som el resultat de la història i n’hem de ser conscients. El present porta la història integrada i per actuar i construir el futur de manera adequada cal conèixer i reconèixer els elements històrics integrats en els diversos aspectes de l’actualitat.

Viquipèdia i coneixement col·laboratiu

La cultura considerada com a Sistema Complex Adaptatiu, és resultat de l’autorganització, constantment construïda i reconstruïda pels agents en la comunitat. I té com a característica el control distribuït, és a dir que l’adquisició, l’emmagatzematge i l’ús de la informació i del coneixement están distribuïts entre els agents del sistema, per donar suport a la intel·ligència col·lectiva.

La Viquipèdia és un fenomen de coneixement col·laboratiu en què poden intervenir tots els agents que tenen coses a dir en una comunitat. Per millorar-la i millorar també amb això el nostre accés a la informació i al coneixement, cal que tota la comunitat intel·lectual s’impliqui en la seva elaboració.

A la Taula es van apuntar, doncs, les línies que cal desenvolupar en el Congrés pel que fa a l’àmbit del coneixement, (i també pel que fa a alguns aspectes més genèrics de la cultura i la ciència).

Col·lecció Estudis

21 de març de 2015/by cecbll2016_ok

Les nostres recerques col.lectives

21 de març de 2015/by cecbll2016_ok

El cas d’Erasme de Gònima al Baix Llobregat (1790-1821) de M.Luz Retuerta Jiménez

El Baix Llobregat del segle XVIII va ser un territori especialment cobejat per barcelonins enriquits a través del comerç i la protoindústria tèxtil, que van veure en la terra una manera de diversificar les seves inversions i una via per mostrar riquesa i rang, i així poder alimentar les seves pretensions d’ennobliment.

El cas d’Erasme de Gònima a Sant Feliu de Llobregat és un paradigma d’aquesta fam de terra dels fabricants de Barcelona, que van aprofitar la manca d’acumulació de capital dels pagesos benestants locals i els complexos mecanismes de transmissió de les herències, per aconseguir grans propietats.

El llibre que teniu a les mans analitza, amb rigor i profunditat, aquest fenomen i d’altres que hi estan estretament relacionats, com les inversions en el regadiu, que van fer possible la introducció del capitalisme agrari en aquesta zona del Llobregat. També ens mostra com els estudis de les interaccions entre la vall del Llobregat i Barcelona són fonamentals per entendre l’especificitat de l’àrea del Llobregat, però també per explicar algunes de les vies de l’èxit de la capital catalana.

Edicions del Llobregat, 2010

ISBN 978-84-937802-6-5

PVP 20€

Col·lecció Materials del Baix Llobregat i altres escrits

21 de març de 2015/by cecbll2016_ok

Aquí us podeu descarregar les bases i el full de nominacions

Diumenge 6 de març de 2016 a les 12h

“El patriarcat és la millor història de ficció que s’ha escrit mai, perquè no té cap fonament i tothom se la creu”. Marta Selva

Incorporar coneixement a l’agricultura, és una garantia de futur.

Dissabte 30 de gener va tenir lloc a la Sala Gòtica de Molins de Rei la taula rodona Fires, festes i cultura popular al Baix Llobregat

Qui decideix el nostre patrimoni? El cas -trist- del pont de Can Capellans sobre el Canal de la Infanta

Una cinquantena de persones expertes per garantir el rigor i la visió interdisciplinària

Guia de Dones de Sant Feliu de Llobregat. Recorreguts històrics

Constructors de consciència i de canvi. Una aproximació als moviments socials des del Baix Llobregat

Casa meva no és un problema particular. Satisfacció residencial, limitacions i estratègies des de les vivències

La fam de terra dels fabricants de Barcelona. El cas d’Erasme de Gònima al Baix Llobregat. 1790-1821

Un viatge llarg i sinuós. Con mi firma pido la paz

Galceran de Papiol

Barcelona i l’aigua. L’abastament d’aigua a la Barcelona moderna i la seva projecció al futur

Els fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat

Els fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat

La Setmana Tràgica i el seu context en el Baix Llobregat (1890-1923)

Constructors de consciència i de canvi. Una aproximació als moviments socials des del Baix Llobregat

El Baix Llobregat, història i actualitat ambiental d’un riu

Les dones i la història al Baix Llobregat (2 vol.)

El Franquisme al Baix Llobregat

El pas de la societat agrària a industrial al Baix Llobregat. Agricultura intensiva i industruialització

Col·lectivitzacions al Baix Llobregat (1936-1939)

Guerrilles al Baix Llobregat. Els carrasquets del s. XVIII, i els carlins i els republicans del s. XIX

La Fam de terra dels fabricants de Barcelona

Les agricultures del Baix Llobregat i altres escrits

40 anys d’estudis locals al Baix Llobregat i altres escrits

Experiències al voltant del Parc Agrari del Baix Llobregat i altres escrits

La crisi: impacte al Baix Llobregat i altres escrits

El lleure, l’oci i la cultura al Baix Llobregat i altres escrits

El teatre com a forma d’expressió al Baix Llobregat i altres escrits

Els moviments ecologistes al Baix Llobregat i altres escrits

Les celebracions i els cultes religiosos al Baix Llobregat i altres escrits

Esport i tradició. El Baix Llobregat en marxa i altres escrits

Els colors de la música al Baix Llobregat i altres escrits3

Organització territorial: elements recents del debat a la comarca i altres esrits

Evolució política al Baix Llobregat i altres escrits

L’ensenyament al Baix Llobregat i altres escrits

Models urbans, models de creixement i altres escrits

Les festes del Baix Llobregat i altres escrits

Els mitjans de comunicació al Baix Llobregat i altres escrits

Les migracions al Baix Llobregat i altres escrits

Les dones al Baix Llobregat i altres escrits

Sobre polítiques econòmiques locals i altres escrits

L’associacionisme i altres escrits

El medi natural i altres escrits

Contacta amb nosaltres

Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat

Enllaços d’interès

Mapa web