LluiRL’literatura és un programa per donar a conèixer la literatura que es fa al Baix Llobregat i que ens apropa als seus autors i autores. Dins d’aquest programa, el 14 de juny a la sala d’actes de la Biblioteca de Viladecans, es va presentar el nou llibre de Núria Pradas, L’AROMA DEL TEMPS. 

L’acte es va inciar  amb la presentació d’un vídeo promocional del llibre i la lectura d’un fragment a càrrec de Genoveva Català. Va donar la benvinguda als assistents la regidora de Cultura i Patrimoni Cultural de Viladecans, Encarna Garcia. A continuació, Conxita Sánchez, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va explicar el projecte lluiRL’literatura. La presentació del llibre va anar a càrrec de José Luis Atienza, seguit de la lectura d’un nou fragment del llibre. Finalment va intervenir l’autora, Núria Pradas, que va explicar el procés de creació del seu llibre.

El dimarts 12 de juny al Centre Jujol Can Negre de Sant Joan Despí, va tenir lloc la conferència “EL PATRIMONI INDUSTRIAL DEL BAIX LLOBREGAT. UNA EINA DE DESENVOLUPAMENT LOCAL “  a càrrec de la Dra. Gràcia Dorel-Ferré, membre del laboratori de recerques LLSETI de la Universitat de Savoie Mont-Blanc.

Àlex Medrano, regidor de l’Ajuntament de Sant Joan Despí i Conxita Sánchez, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat van donar la benvinguda als assistents que, tot seguit, van poder gaudir de la conferència que la Dra. Gràcia Dorel-Ferré va oferir. L’acte es va acabar amb una tertúlia molt interessant que van mantenir les persones assistents a l’acte amb la Dra. Dorel-Ferré.

Després de fer un repàs per tot el que significa el ric patrimoni industrial del Baix Llobregat, Dorel-Ferré va concloure que un patrimoni industrial és una font d’ingressos quan s’ha fet un inventari complet, quan s’ha estudiat el patrimoni (amb monografies, estudis globals), quan s’ha donat a conèixer (amb itineraris, visites, guies i publicacions), quan s’ha reconegut (BCIL, BIN) i quan s’ha valorat i reutilitzat ( amb oficines, habitatges, espais de lleure, espais d’estudi, etc.).  És la marca d’identitat d’un poble.

El segon volum dels itineraris de l’Aigua al Baix Llobregat de la col·lecció Camins d’Aigua ja ha sortit a la llum i de la mateixa manera s’han iniciat les passejades pels entorns de les infraestructures d’abastament.

El primer itinerari el vam gaudir el dissabte 2 de juny.  El punt de trobada va ser l’estació de metro de Can Boixeres, de la linea 5, des d’on ens vam dirigir a l’aqüeducte de Can Nyac o del Torrent d’en Farré, que ja era visible des de la superfície de l’estació del ferrocarril subterrani. Vàrem creuar l’aqüeducte per sota i vam pujar per un sender que ens portà fins el carril de sortida de la Ronda de Dalt, arribàrem a la Masia de Can Cervera. Des d’aquest indret travessarem el camí de Can Clota per accedir a la part alta de l’aqüeducte de Can Clota i creuàrem el barranc del mateix nom.

A continuació transitàrem pels carrers de Josep Gras, de la Mina, de Vinarós i pel carrer Aigües del Llobregat. Travessarem la N-340 per sota del pont del Torrent Gornal i continuarem per l’Skatepark de les Corts fins a la central de bombament de Collblanc.

Tot seguit avançàrem per l’avinguda d’Albert Bastardas fins a l’avinguda de la Diagonal, després de travessar-la ens endinsàrem pel Parc Cervantes, un cop creuada l’avinguda d’Esplugues assolírem un petit cim el dipòsit de Finestrelles a la cota 130, per accedir fins la cota 176.

Des del turó de Finestrelles arribàrem a l’avinguda Muntanyenca, i a través del carrer Amadeu Vives que ens acostà fins la cota 200 del dipòsit .

Caminàrem 7 quilòmetres, entràvem i sortíem de municipis baixllobregatins, de l’Hospitalet i de Barcelona, aquesta realitat metropolitana tan concreta, se’ t fa més plausible anant a peu. El transport públic: Metro i Trambaix, també ens va ajudar a copsar aquest continuum urbà que necessita xarxes de transport, xarxes d’abastament d’aigua i de les residuals i xarxes de subministraments energètics.

De la mà del Javier Morata, l’Adelina Cobos i la Teresa Barragán, anem aprenent a peu de carrer el paper indispensable que aquest riu Llobregat ha jugat i juga al llarg de la història per a la vida de les persones  de la comarca i de les del cap i casal de Catalunya: Barcelona

Amb el suport de:

En Josep Padró és un dels coautors de la recerca col·lectiva que va llençar el CECBLL sobre la Setmana Tràgica al Baix Llobregat. Resultat d’aquesta recerca, en va néixer el llibre LA SETMANA TRÀGICA I EL SEU CONTEXT EN EL BAIX LLOBREGAT  1890-1923 que estem presentant pels municipis de la comarca que el llibre en té article. El diumenge 10 de juny li va tocar el torn a la Colònia Güell i en Josep Padró va ser el ponent que, molt ben acompanyat per Eduard Masjuan, van presentar l’obra al públic assitent.

En paraules del mateix Padró “a la Colònia no hi va passar res”. Però ell ens va explicar d’una forma molt didàctica el perquè. El tipus de relacions que s’establiren a la Colònia, el pes del paternalisme que s’instaurà, la influencia del catalanisme conservador, expliquen fins a quin punt aquestes circumstàncies van frenar la conflictivitat social en uns anys de combativitat obrera generalitzada a Catalunya.

LA CONSOLIDACIÓ DEL LLOBREGAT COM A FONT PER A L’ABASTIMENT DE BARCELONA: Dipòsit i central d’elevació d’Esplugues de Llobregat, cota 100. Dipòsit de Sant Pere Màrtir i carretera de les aigües

DISSABTE 30 DE JUNY DE 9 A 14h

PUNT DE SORTIDA: Estació PONT D’ESPLUGUES, Trambaix

PUNT D’ARRIBADA: Estació CARRETERA DE LES AIGÜES, funicular de Vallvidrera

PREU SOCIS: 0€ / PREU NO SOCIS: 3€ / Menors de 14 anys: gratuït

L’inici de l’itinerari se situa a l’estació Pont d’Esplugues del Trambaix. D’aquí ens dirigirem a Sant Just Desvern per la carretera Laureà Miró i a través del carrer del Nord arribarem al dipòsit i a la central d’elevació anomenats Esplugues cota 100.

A continuació seguirem pel carrer d’Andreu Amat i, a través de l’avinguda de Lluís Companys, l’avinguda de la Miranda i els carrers del Dr. Gimeno, de Jaume Huguet, de Pere Berruguete, de Jordi de Deu i de Josep Echegaray, arribarem a l’Espai Mireia. Des d’aquí prendrem la Carretera de les Aigües des d’on assolirem unes magnifiques vistes del delta del Llobregat i de la ciutat de Barcelona, passant per la Font de la Mandra, en pocs minuts arribarem al dipòsit de Sant Pere Màrtir.

L’itinerari continua per aquesta carretera fins a passar el funicular de Vallvidrera, on trobarem l’estació de la Carretera de les Aigües i donarem per finalitzat el recorregut.

INSCRIPCIONS AQUÍ

Per més informació podeu trucar al 936663527

Amb el suport d’ATLL

Sant Feliu de LLobregat,

Centre Cívic Mas LLuí,
Divendres 18 de maig a les 21,00 h.

lluíRL’art és un espai per donar a conèixer la producció escènica de petit format del Baix Llobregat. Aquest mes de juny el Concert de Jazz Manouche a càrrec d’un grup d’amics que han sortir de l’Aula 102 l’Escola Municipal de Música i Centre d’Arts de L’Hospitalet de Llobregat i es troben cada setmana al buc d’assaig número 3 de la Federació Obrera de Molins de Rei

Hi haurà servei de begudes                                                                                                                 Com arribar-hi

El projecte Lideratges Femenins al Baix. 40 anys de feminisme, engegat l’any 2017 consisteix  en estudiar i documentar el protagonisme de les baixllobregatines en la lluita pels drets de les dones a Catalunya des de la transició fins als nostres dies. Des de principis del 2018 estem impulsant una sèrie d’entrevistes i  fòrums de dones per donar veu a les protagonistes i recollir-ho en els resultats del projecte.

El primer fòrum es va fer el dia 17 de maig a la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i duia per títol Dones, cultura i ciència. Es van reunir 25 dones que viuen o treballen a la comarca vinculades al coneixement.

El segon fòrum, Dones, indústria i tecnologia es va celebrar el 24 de maig a l’espai Baronda d’Esplugues de Llobregat. Una quinzena de dones van parlar del paper de la dona en el món de la indústria i la tecnologia a la comarca.

I el tercer fòrum s’ha fet  a la Biblioteca de les Voltes de Sant Vicenç dels Horts, avui dia 31 de maig. Sota el títol Feminisme als municipis una dotzena de dones, que desenvolupen la seva activitat professional en les institucions o amb responsabilitat institucional, han debatut i comentat com el feminisme s’implementa als nostres municipis.

El temps de les cireres és també el títol d’una novel·la de l’escriptora Montserrat Roig, guardonada amb el Premi Sant Jordi de novel·la el 1976 i que va ser publicada per primer cop aquell mateix any.

La novel·la relata el retorn a Barcelona de la Natàlia pocs dies després de l’execució de Salvador Puig i Antich, després d’haver viscut dotze anys a França i a Anglaterra. La Natàlia pertany a una família burgesa de Barcelona, la família Miralpeix. Tots els personatges de la novel·la intenten buscar un sentit a la vida en una Barcelona marcada per les darreres cuejades del franquisme. El títol de la novel·la fa referència a Le temps des cerises de Jean-Baptiste Clément, poeta de la Comuna de París, subratllant el desig de recerca d’un paradís perdut.

A la comarca del Baix Llobregat, el temps de les cireres no ens evoca un paradís perdut, sinó la realitat quotidiana de la pagesia que ha persistit al llarg del temps i ens ofereix aquest fruit tan apreciat.

Des de finals de maig fins a principis de juliol, els cirerers tenen la copa ben plena de cireres. Aprofitant el temps de la collita, són moltes les poblacions que dediquen una festa a aquesta fruita; fires, mostres i jornades gastronòmiques són alguns exemples de la gran varietat d’esdeveniments que inspira la cirera a casa nostra.

El Baix Llobregat és la comarca productora de cireres més important del país. És per això que, durant aquests mesos, alguns municipis organitzen festes que giren entorn d’aquesta fruita primaveral.

A Sant Climent de Llobregat, les activitats de la festa de la cirera giren al voltant de l’Exposició de Cireres que se celebra des de 1976, i del Mercat de Pagès, en què es poden comprar i tastar les varietats locals, com ara la cuallarga i la starky. Paral·lelament s’organitzen diverses activitats culturals, entre les quals destaquen el Ball de la Cirera, el Concurs internacional de menjar cireres i el Correfoc de la cirera. Durant la guerra civil, la població va rebre el nom de Cirerer del Llobregat.

A Santa Coloma de Cervelló, la Mostra de la Cirera és l’eix principal de l’esdeveniment i l’acte més tradicional. La festa es caracteritza per la diversitat d’activitats, com ara el concurs d’escopir pinyols, el ball de la cirera, exposicions, el mercat de pagès, tallers per fer pa artesanal o una flash mob de la cirera…

Torrelles de Llobregat és una de les cites emblemàtiques del món rural català. La Festa de la Cirera de Torrelles reivindica un any més la pagesia al Baix Llobregat i els productes d’alta qualitat que s’hi elaboren. Milers de persones visiten la població cada any: el mercat de la cirera, les exposicions, la fira d’artesania i la Ruta gastronòmica, que serveixen menús amb la cirera de Torrelles com a protagonista.

El Papiol dedica la festa  a la varietat de cirera local, la papiola. La festa va néixer a mitjan segle xix, quan la fil·loxera va deixar molt malmesos els conreus de vinya. Des d’aleshores, el Papiol celebra el triomf d’aquest nou conreu. Actualment la Mostra de la Cirera es complementa amb la Mostra del Comerç, on es poden trobar des d’aliments fins a utensilis per a la llar.

Al maig la comarca esclata de color i de vida. Els seus paisatges floreixen i els carres s’omplen d’activitats. Es també el temps de trobada, per això aquests esdeveniments ens projecten i ens faciliten l’encontre; és un temps de cireres marca Baix Llobregat.

Sota un cirerer florit
murmuri d’abelles,
murmuri d’abelles.
Sota un cirerer florit,
murmuri d’abelles
que m’adormí.

Joan Manuel Serrat

El passat divendres 18 de maig l’espai LluíRL’art va comptar amb l’actuació del grup musical baixllobregatí “CETERIS”.

Amb un estil musical inscrit en el pop-rock, els cinc components de Ceteris ens van oferir un concert on vam poder escoltar cançons originals, així com versions d’altres grups.

Una vegada més, el nombrós públic assistent va poder gaudir de bona música, gràcies a aquest espai creat per donar a conèixer la producció escènica de petit format del Baix Llobregat.

Només el record ens pot salvar de l’oblit: Roser Rosés ens parla del seu exili a la URSS

El passat dia 14 de maig, l’escriptora Roser Rosés presentà el seu llibre de memòries “Trenes tallades. Records d’una nena de Rússia” –Cal·lígraf, 2016–,  a la biblioteca l’Ateneu d’Esparreguera. L’acte, que fou encapçalat per la presentació de la  regidora Mariona Masferrer, era una proposta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i va ser organitzat per la Biblioteca Municipal l’Ateneu, de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Esparreguera i el Fòrum 21.

Amb una sala plena de gom a gom i un ambient molt emotiu, Rosés ens anà desfilant bri a bri la vida de l’infant i adolescent a l’exili comunista; amb serenor i agraïment, però també amb una certa tristesa d’aquells que el destí els va forçar a cisar les arrels i que, en retornar a casa, es trobaren amb la por i el silenci de la Catalunya de la postguerra.

Roser Rosés va néixer a Barcelona l’any 1926 i va ser enviada pels seus pares a Rússia per protegir-la de les bombes de la Guerra Civil : “per amor i pensant que seria per pocs mesos”. No va ser un cas aïllat perquè aleshores marxaren com a refugiats 1676 nens i 1197 nenes, i en aquest llibre ens explica el seu cas en particular. Van ser uns quants els països que acolliren els nens de la guerra: Rússia, França, Bèlgica, el Regne Unit, Suïssa, Mèxic i Dinamarca.  En finalitzar la Guerra Civil, aquestes criatures retornaren a casa, però no fou així en el cas dels que es trobaven a  Mèxic i a la URSS –com van ser les circumstàncies de la Roser– perquè en aquell moment, aquests països no mantenien relacions diplomàtiques amb Espanya. Aquesta expatriació infantil sense les respectives famílies  va ser un veritable drama, per un cantó, i una experiència per l’altre. Així ens ho explicà Rosés, sempre amb un somriure.

L’autora, tal i com fa en el llibre, ens relatà les seves experiències al llarg de nou anys per la terra d’acollida i les vicissituds que va viure com a conseqüència de la 2a Guerra Mundial, així i com de l’exili a Mèxic i el retorn a Barcelona en ple franquisme. Al públic ens captivà el relat de com l’autora efectuà aquest llarg viatge, moltes vegades sola, de 12.000 km, per l’antiga Stalingrad, Uzbekistan i el nord de Crimea.

La nostra protagonista ens contà amb senzillesa, defugint l’exageració i una gràcia especial,  que va viure una infantesa tranquil·la, amb una bona educació, jocs infantils i colònies a la Barceloneta i a Calafell. Fou justament estant en aquestes colònies que s’assabentà de l’inici de les hostilitats iniciades l’any 1936 que ho estroncarien completament  tot. Va ser a finals de 1938  que va marxar a la URSS amb la seva tia i dues cosines; de Barcelona a Portbou i d’aquí a París. Continuaren fins a Le Havre, on les esperava un vaixell soviètic, el Fèlix Dzerjinski, que les va portar a Leningrad a través del canal de Kiel:  Aquí ens esperava el vaixell soviètic Fèlix Dzerjinski, que, a través del canal de        Kiel, ens va portar fins a Leningrad. En passar pel canal, vam veure que a les       ribes hi onejaven banderes amb l’esvàstica, i la reacció d’alguns nens més   grans, que eren a coberta, va ser d’entonar cançons patriòtiques de caràcter polític.

Fou en aquest recorregut que per qüestions d’higiene li tallaren les trenes a les quals fa referència el títol del llibre. La seva tia li havia dit «Guarda-les que les ha trenat la mare». L’autora ens detallà que, a part de les trenes li escapçaren moltes més coses i es va  acostumar a admetre tot el que arribava d’una manera natural.  En acabar la guerra, va tornar a viure a prop de Moscou fins que la va reclamar el seu oncle que vivia a Mèxic on va passar un any –aleshores tenia ja vint anys– i va retornar a Catalunya amb una falsa documentació.

L’autora ha estat professora de català, rus i correctora; és membre del Consell de Savis del Museu d’Història de Catalunya i col·laboradora del Club d’Amics de la UNESCO. Rosés no va poder retornar al seu país, a la seva cleda, com diu ella, fins a l’any 1947. Va ser un moment magnífic pel que significà de retrobament amb la família i el fet de tornar a parlar el català que feia tants anys que no parlava, però també es trobà un món capgirat, sense la seva escola republicana ni l’escoltisme que tant li agradaven.

Si volen veure el desenvolupament de l’acte el poden trobar en aquesta adreça de youtube :https://www.youtube.com/watch?v=1eIpPBNKA1w