FAÇANA DE PEDRA
Un paisatge ens pot colpir l’ànima i embruixar-nos. Quan es dona el cas que és a ca nostra, fins i tot ens pot robar l’alè. Perquè això sigui així cal sensibilitat, curiositat i capacitat d’observació. Intentarem ajudar. Dins la diversitat que enriqueix la nostra comarca hi ha un paisatge diferent de la del seu registre habitual. A més de la foto icònica del parc agrari, del riu i de la seva plana, imatge de regadiu, hi ha la d’un passat de secà, d’antics marges de vinya i del treball de la pedra. Ho podem situar als pobles de la façana sud-oest. Aquest rerecomarca connecta amb d’altres, amb connotacions comunes, com l’Alt Penedès. Parlaríem, bàsicament, del massís de Garraf – l’Ordal, Begues, Vallirana, Cervelló, la Palma i Corbera, extensible als municipis del nord.
L’aspecte ambiental del tema ens porta a veure l’evolució del bosc. Dels temps en què estaven nets perquè de la llenya s’aprofitaven les branques per als forns de pa, els troncs per fer pasta de paper, i tot, arbustos i sotabosc inclosos, per als forns de calç de llenya, fins al perill d’incendis actual. Les vinyes abandonades després de la fil·loxera van ser envaïdes pels pins, que amaguen bona part del patrimoni de la pedra seca.
Aquell passat agrícola centrat en la vinya ens ha deixat una imatge actual que, en els territoris on no ha estat envaït pel polígons industrials al pla i per urbanitzacions a les muntanyes, ens dona una visió de marges de vinya amb els seus elements com les barraques de pedra seca. La invasió arbustiva i de l’expansió del bosc de pins ens dificulta la visió. Cal, però, anar-hi després d’algun incendi per tenir la percepció d’aquell passat. Seria l’únic aspecte positiu dels incendis. Cal reconèixer la conservació de barraques, murs i altres elements en propietats privades, especialment a l’interior d’algunes torres on abans hi havia vinyes. Altres propietaris van optar per l’enderroc.
Darrerament, la cultura de l’arquitectura rural en general i de la pedra seca com a material inventariable ha augmentat moltíssim. La referència és l’entitat Observatori del Paisatge i la web http://wikipedra.catpaisatge.net/, on pobles de la nostra comarca hi tenen el seu protagonisme. En el cas de Vallirana hi consten inventariades 255 barraques i un total de 434 elements, gràcies a la bona feina del Centre Excursionista i del seu Grup de Recerca. Aquesta visió posterior de la comarca la podem centrar en les diferents versions del treball de la pedra. Pedres de llenca o irregulars, de sòl càrstic o de Buntsandstein, unes de vermelles, d’altres ennegrides pel temps, algunes conserven el blanquinós original, algunes foradades i irregulars, amb una cara plana o ovalades, d’altres, per contra, són lloses perfectament delineades, tot segons el lloc d’extracció i el treball posterior.
La construcció d’aquests elements d’arquitectura rural ha necessitat grans quantitats de pedra com a primera matèria i sovint única. Sortia del mateix terreny quan es llauraven vinyes i camps. Es treia per donar al terra millor rendiment dels cultius. Cada temporada, en llaurar, se n’extreia molta. Per aquest motiu, algunes vinyes tenen dues barraques i quan en sobrava les feien massisses, conegudes amb el nom de clapers. A més dels marges, l’element més visible construïts per aprofitar el terreny fent terrasses, perquè es treballa millor la superfície plana que la inclinada, també destaquen els murs de separació dels camps, i en altres casos, perquè el bestiar no saltés.
Llevat dels marges, alguns dels quals són fets amb pedres de grans dimensions, cosa molt meritòria, ja que no hi havia maquinària, la construcció que més sovinteja el terreny és la barraca de vinya. Servien per passar-hi la nit i descansar en temps de verema i no haver d’anar a casa, que era lluny. També per guardar-hi les eines, per aixoplugar-s’hi en cas de pluja i, per les seves reduïdes dimensions, poca cosa més. Barraques de llindar pla, en arc o amb pedres planes posades en sardinell, de planta rodona, quadrada, de façana plana, dobles, amb lliris al sostre per aprofitar el seu rizoma per travar les pedres de la coberta. Als sostres hi podem veure, a més de lliris, la coberta de terra o les pedres planes directament. La majoria són de base circular, amb la coberta de falsa cúpula i porta d’accés rectangular amb la llinda plana. Algunes compten també amb petites finestres rectangulars i amb cocó. Amb les fustes com a material auxiliar, com l’inexcusable cindri, les llates, cabirons i taulons per quedar només la pedra seca, expressió que s’ha d’entendre en el sentit que no hi ha cap tipus de lligant.
El cocó és un element amb identitat pròpia. Era el petit espai on es guardava la beguda i el menjar, per tant, havia de ser el lloc més fresc de la barraca, normalment a ran de terra. Els cocons de marge tenien la mateixa utilitat i dimensions. La pedra que les basteix era extreta de l’arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. Altres elements que podem observar i que enriqueixen la muntanya són les escales, de marge i aèries, pedreres abandonades, pous de pedra i ensulsiades, que servien per treure aigua per fer el sulfat per tractar els ceps i paviments empedrats a l’estil de les calçades romanes.
El sentit històric d’aquestes construccions cal relacionar-lo amb el món de la vinya, d’un passat no tan llunyà. Hi ha però uns altres elements arquitectònics, tal vegada els més espectaculars, que són els cellers cooperatius modernistes. Passada la fil·loxera, els propietaris es van associar en cooperatives per fer front a la nova etapa que vindria després de la crisi del maleït insecte. En aquests pobles, en no haver-hi cooperatives, els celles eren, i són, a l’interior de les masies. La vinya era una activitat complementària per a moltes famílies. Era habitual treballar a la pedrera durant la setmana i els diumenges a la vinya. Es tracta, per tant, no d’un modernisme d’autor, com el d’aquelles catedrals del vi d’altres comarques, sinó de modernisme popular tardà, que es nota especialment a la façana.
Capítol a part mereixen els forns de calç de llenya, de calç hidràulica i de guix, i també les pedreres abandonades i ja integrades a l’entorn natural. Pocs forns són visitables en no estar preparats per accedir-hi ni per fer-hi visites guiades. Ens queda el paisatge, a vegades inhòspit, en endevinar per exemple, entre les branques de la vegetació salvatge, les parets grises d’una vella guixera amenaçades per la soca d’una figuera, o una irregularitat en el terreny que, en acostar-t’hi, hi veus l’olla d’un forn de calç, o les parets altes d’una bateria de quatre forns de calç hidràulica, procés ja preindustrial, a prop d’alguna via de comunicació. Podríem anar a la recerca de velles fàbriques de ciment lento, precursor de l’actual Portland. Tot això sempre a prop d’una pedrera abandonada o esgotada. Capítol a part.
Tornant a les construccions de pedra seca, són un llegat històric que ens han deixat els nostres avantpassats, i és per això que hem de comprometre’ns lliurement a preservar aquestes construccions. Per dur a terme aquesta tasca, han sortit algunes iniciatives per buscar apadrinaments per a tots els elements de pedra seca, amb el compromís de netejar-los, mantenir-los i preservar-los. Tot per poder gaudir enmig del verd de la natura, on hi podem veure els mil colors dels tons de les pedres. Unes de treballades, d’altres al seu lloc natural, també en construccions en sec o enganxades amb morter de calç, la mateixa calç que en surt del mineral. Podem recrear la vista en uns espais naturals en què, temps era temps, la pedra era un element important de l’activitat econòmica, agrícola i industrial, d’una part de la comarca. Per tant, tot i no tenir la riquesa en arquitectura rural que tenen altres comarques, com el Priorat, la Terra Alta, la Conca i fins i tot la veïna Alt Penedès, aquest patrimoni ha d’estar present, de manera permanent, quan es tracta de valorar els actius de la nostra comarca, comarca que hem de veure des totes les façanes.
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
Quart Itinerari “El riu més treballador”, CAN BROS
/by Neus RibasEl dissabte 13 de gener es va dur a terme el 4art Itinerari de la guia “El riu més treballador” a CAN BROS, que s’havia de fer el 16 de setembre de 2017 i que es va anul·lar per risc de pluges.
Tal com estava previst vam poder veure la resclosa, les comportes, el canal de derivació, l’edifici de la central i el canal de desguàs. Però en aquesta ocasió, de la mà de l’Agnès dal Maschio i del Josep Padró (comissària i membre de la Comissió Científica de l’exposició,“El brogit de la indústria al Baix Llobregat” feta l’any 2002), vam poder conèixer el que va significar la colònia de can Bros. Vam saber que la colònia tenia una composició mixta, agrícola i industrial i que molts habitants eren alhora pagesos i obrers. La colònia va arribar a tenir 474 habitants a principis del segle XX dels quals 300 eren obrers a la fàbrica.
Can Bros era un nucli urbà relativament tancat i aïllat de l’entorn, construït amb criteris d’economia d’espai i de costos. Tant els vells edificis dels molins de principis de segle, com les fàbriques de mitjans del segle XIX, eren dignes representants de l’arquitectura industrial del seu moment, mentre que els habitatges van patir la pobresa de recursos esmerçats en la seva construcció.
El tancament de la fàbrica el 1967, va significar un progressiu abandó dels habitatges i, per extensió, de la colònia en sí. Actualment es manté la fabricació d’electricitat a partir d’una mini central hidroelèctrica, alimentada per la resclosa i el canal originals. També s’estan reutilitzant i rehabilitant els edificis industrials.
A la galeria de la Masia dels Elies, es poden veure unes pintures al sostre i a les parets que van ser fetes com a pagament del lloguer d’un pintor que va viure a la casa.
“FLAMARADAS” a lluiRL’art
/by Neus RibasEl programa lluiRL’art va encetar l’any 2018 el divendres 19 de gener amb “Flamaradas” de Daniel Magallón.
“Flamaradas” és el projecte personal de Daniel Magallón que sorgeix després d’una dilatada carrera com a guitarrista de rock alternatiu i decideix anar en solitari. L’any 2012 treu el seu primer disc “Cancionero saturnino” i tres anys més tard treu el segon, “Pasaje entre las cañas”.
La música de “Flamaradas” és difícil de catalogar ja que va des de la música popular fins el rock minimalista, passant pel folklore americà i el rock progressiu andalús. Pel que fa a les lletres de les cançons, es mouen entre el surrealisme i el quotidià, creant un món oníric i molt personal que segons com, ens remet a músics i poetes com ara Kiko Veneno, Federico García Lorca i Dylan Thomas.
Durant una hora vam poder gaudir d’un espectacle singular i molt interessant ofert per Daniel Magallón.
Una manera excel·lent de començar el lluiRL’art d’enguany!
“Les lluites veïnals al Sant Feliu dels anys 70: la memòria present” al Centre Cívic Les Tovalloles
/by Neus RibasDimecres 17 de gener es va inaugurar l’exposició “Les lluites veïnals al Sant Feliu dels anys 70: la memòria present”, amb una xerrada amb el periodista i historiador Marc Andreu i Aurora Huerga, veïna santfeliuenca implicada amb el moviment social.
L’exposició és un homenatge a totes les persones que van participar en lluites veïnals per aconseguir el Sant Feliu d’avui. La mostra recull aquest patrimoni immaterial a través de fotografies, documents i contextualització històrica de les lluites veïnals en diferents fronts a la ciutat.
Marc Andreu, a l’inici de la seva intervenció va dir que “la ruptura amb el règim i el procés de democratització neix des de baix, s’aconsegueix al carrer amb les lluites per les places, pels ambulatoris, per les escoles… També va afirmar que “la transverssalitat que representa el moviment veïnal, fa que s’acabi teixint una sensibilitat de barri i de ciutat i el sentiment d'”un sol poble”, popularitzat per Candel”.
L’historiador també va remarcar el paper de les dones en les lluites veïnals: “se n’ha parlat poc i han estat poc reconegudes quan van ser protagonistes a nivell general”.
Per la seva part, Aurora Huerga va afirmar que “no només el moviment veïnal sinó també les lluites obreres i socials de l’època anaven totes en la mateixa línia perquè eren reivindicacions que afectaven la mateixa gent…, totes les lluites anaven encaminades a que les ciutats tinguessin serveis que no tenien en aquell moment, a més de reivindicar espai públic”.
Aquest acte, on van assistir una vintena de persones, va servir com a prèvia de la inauguració de la Plaça La Salut. Una plaça situada ben a prop de Les Tovalloles i que és un dels exemples de reivindicacions veïnals de la ciutat.
Fira de la Candelera – Molins de Rei – 2, 3 i 4 de febrer de 2018
/by Albert MoyaMolins de Rei
Més informació
lluíRL’art
/by Albert MoyaSant Feliu de LLobregat
Centre Cívic Mas LLuí
Divendres 19 de gener a les 20.30 h
lluíRL’art és un espai per donar a conèixer la producció escènica de petit format del Baix Llobregat. Aquest mes de gener “Flamaradas” (projecte musical de Daniel Magallón). Us hi esperem!!!!
Organitza: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
Preu: Taquilla inversa
Hi haurà servei de begudes
La ruta modernista de Sant Feliu
/by Albert MoyaSant Feliu de Llobregat
21 de gener de 2018
Sortida: Plaça de l’Estació a les 12.00h
La ruta modernista de Sant Feliu es va integrar en les de la província de Barcelona el maig del 2009 i comprèn més de 25 espais, entre els quals destaquen diverses cases del passeig Nadal, el carrer Joan Maragall o el passeig Bertrand, així com la plaça de l’Estació, o el cementiri municipal, entre d’altres. Les visites guiades permeten als ciutadans, visitants, i escoles, conèixer la història i els detalls del patrimoni modernista de la ciutat. I per aquelles persones que vulguin descobrir el patrimoni modernista de Sant Feliu pel seu compte, l’Ajuntament dona un servei de descàrrega gratuïta de l’àudio de la ruta amb totes les explicacions a la seva pàgina web.
Preu: 3€/persona. La visita surt si hi ha un mínim de 5 inscripcions)
Inscripcions: de 10 a 14h al 93 666 35 27, visitespf@llobregat.info
SABÍEU QUE…?
/by Neus RibasLa comarca del Baix Llobregat està integrada per 30 municipis. El més gran en superfície és Begues amb una extensió de 50,44 km quadrats, i el més petit és Esplugues de Llobregat. El municpi més poblat és Cornellà de Llobregat amb més de 86.000 habitants i el menys poblat és Castellví de Rosanes, amb 1.826 habitants. Vegeu el lloc que ocupa la vostra població.
TALLER D’ESCRIPTURA PER MAITE CARRANZA
/by Neus RibasEL RELAT DE LA NOSTRA VIDA. Taller d’escriptura a partir d’històries personals.
Tots els dimarts del 7 de novembre fins el 12 de desembre, al Centre Cívic Mas Lluí, seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, ha tingut lloc un taller d’escriptura impartit per l’escriptora Maite Carranza amb la col·laboració de la psicòloga Júlia Prats. El taller anava adreçat a dones de 16 a 99 anys, i hi van participar 22 dones de diferents edats i de diferents poblacions de la comarca.
Sota la premissa que “qualsevol vivència pot ser la llavor d’una història apassionant” , es va anar desenvolupant el programa proposat per Carranza, que pretenia fer un relat de vida a partir de l’exploració personal i col·lectiva. A cada sessió es va treballar la metodologia que cal seguir per escriure un relat, una novel·la, una biografia, un guió o una obra de teatre.
Totes les participants han coincidit en fer una valoració molt positiva del taller, tant pel que fa a l’aprenentatge com en el tracte personal rebut. Per donar continuïtat al taller, ha sorgit la idea de crear un club de lectura.
EDITORAL (DESEMBRE 2017): Si girem el cap enrere…
/by Neus RibasEl temps no passa, només passem nosaltres; en diem viure.
–Instants. Haikus i Tankas de Joana Raspall-
Això és el que hem fet durant aquest any que acaba. Un any que ens deixa múltiples i intenses vivències que, sens dubte, marquen la nostra vida present i futura. Aquest és l’últim butlletí de l’any i també la última editorial i, per això, farem un petit repàs, una crònica breu de l’activitat que ha desenvolupat el CECBLL.
Començàrem el 2017 presentant unes primeres conclusions del congrés El Baix Llobregat a Debat, del Fòrum Municipalista i les recomanacions del Workshop Internacional sobre intervenció en els paisatges. Aviat comptarem amb la publicació de les actes.
La ingent tasca del congrés ha continuat enguany i ha tingut efectes en diversos àmbits. Des de l’experiència del congrés hem impulsat reflexions concretes sobre patrimoni, energia, ocupació/automatització, habitatge, agricultura, xarxa de memòria democràtica, etc. L’acabament imposat de la legislatura va impedir que presentéssim una proposta de Resolució que els diputats i diputades al Parlament del Baix Llobregat volien consensuar amb els temes de major rellevància per la comarca. El que sí que es va fer va ser la declaració d’alcaldes i alcaldesses a favor d’un millor, més equilibrat i sostenible Baix Llobregat pel segle XXI. També ha estat possible crear el grup de treball de la Taula de Salut Mental Comunitària del Baix Llobregat, formada per voluntariat, professionals i, municipis. Junts han elaborat un projecte que ha obtingut el suport de l’obra social de La Caixa.
A més de l’activitat ordinària del Centre d’Estudis i de la gestió i dinamització del Centre Cívic de Mas Lluí, hem continuat col·laborant en diversos projectes com Edurecerca, les Jornades Europees del patrimoni o el Recercat; hem col·laborat en les activitats de commemoració del centenari de la revolució russa i, amb l’empresa Soler i Sauret, hem fet realitat el seu llibre sobre la història d’una de les empreses de transport més antigues de la comarca; estem impulsant un estudi sobre Lideratges femenins al Baix Llobregat. 40 anys de feminismes i hem presidit la Taula comarcal pel Pacte Nacional pel Referèndum.
Per fi aquest any han vist la llum les recerques col·lectives sobre la Setmana Tràgica i sobre la Geologia de la comarca. La primera ja està publicada i s’ha iniciat la ronda de presentacions. La segona està en fase de divulgació. Hem posat fill a l’agulla i s’han començat els Itineraris de l’Aigua. S’ha publicat la primera guia, El Riu més treballador i s’han fet les sis rutes de coneixement del medi. Està en fase de publicació la segona guia, El Baix Llobregat, font de l’Àrea Metropolitana. La reflexió entorn a temes de territori i medi ambient ha comptat amb la col·laboració de l’associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), amb qui hem fet activitats conjuntes sobre la metròpoli, l’espai públic i la capacitat de la cultura com eina per interpretar el territori.
Una de les activitats que ha requerit molt d’esforç i dedicació ha estat l’exposició La memòria present. Les lluites veïnals al Sant Feliu dels anys 70. S’ha fet a demanda de l’Ajuntament de Sant Feliu per rescatar de l’oblit i reconèixer als homes i dones que van lluitar per millorar les condicions de vida dels barris i fer possible la ciutat d’avui. Un treball cooperatiu que, a partir de la recerca de la Bea Jiménez, el Centre d’Estudis junt amb l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, van elaborar l’exposició que es va inaugurar al Palau Falguera i que ara, de manera itinerant, es mostrarà a tots els centres cívics, escoles i instituts de la ciutat.
En els darrers mesos de l’any han tingut lloc dues cites molt importants per a la nostra entitat; les VIII Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat que es van celebrar a Esparreguera, en aquesta ocasió reflexionàrem sobre Noves tendències en la gestió del patrimoni local del Baix Llobregat. Comptàrem amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la Doctora Paloma González, que va destacar diferents experiències i va posar de relleu que la ciutadania crea patrimoni. I la VI Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat a Torrelles sota el títol El temps, la terra i la gent. Els estudis locals: claus del coneixement d’un país, una trobada en la que com sempre es comparteixen experiències i vivències que animen i esperonen a seguir treballant. Malauradament el conferenciant Agustí Alcoberro, no pogué assistir ja que, com a responsable de l’ANC, hagué de fer front a una reunió extraordinària. La trobada d’entitats va enviar una forta i efusiva salutació als Jordi’s, i a la gent d’Òmnium Cultural i de l’ANC
Com a activitats més recents senyalem el programa lluiRL’art, una aposta per fer difusió de representacions artístiques de petit format i de gran qualitat, que cada mes ens mostra els i les artistes del Baix Llobregat o el taller d’escriptura de la Maite Carranza, que ha conclòs aquest mes de desembre proposant un grup de lectura.
Tota aquesta feina no hauria estat possible sense el compromís, la confiança i la complicitat dels socis i sòcies amb la col·laboració de la Junta. De les institucions i empreses que ens han donat suport i evidentment sense la implicació valuosa del i les professionals amb qui comptem.
L’associacionisme cultural és, sobretot, una escola de civisme i de solidaritat. Aquesta tipologia d’entitats som generadores de valors humans, socials i de país. Les nostres aportacions són bàsiques per garantir la pluralitat i la cohesió social. En aquests moments restem astorats al veure minvats els drets i llibertats civils i d’autogovern; reclamem la seva restitució. Seguim mostrant la nostra solidaritat amb les persones processades, empresonades i allunyades per motius polítics, desitgem la seva llibertat i el seu retorn. Malgrat els temps difícils i convulsos que vivim, continuarem treballant. Entenem el Centre d’Estudis com espai de trobada plural de diferents sensibilitats polítiques i socials.
I tal com diu el Marcos Ana “Que el nou any sigui generós amb les nostres lluites i esperances”
Contacontes al lluiRL’art
/by Neus RibasEnguany, des de l’espai lluiRL’art ens hem volgut afegir a les celebracions de les festes nadalenques. Per aquest motiu, el divendres 15 de desembre, la santfeliuenca Mireia Centelles va encetar el programa oferint un contacontes dedicat als infants. Aquest va anar seguit d’una xocolatada organitzada per l’Associació de Veïns i Veïnes de Mas Lluí.
En aquest mateix acte també es va iniciar la campanya de recollida de joguines, que té per objectiu que cap infant es quedi sense regal. Un bon preludi de Nadal on tothom, petits i grans, van poder gaudir d’una festa divertida i solidària!
LLIURAMENT PREMI “JOSEP OLIVA”
/by Neus RibasCom cada any, en el marc de la Fira Avícola Raça Prat que va tenir lloc els dies 15, 16 i 17 de desembre, es va atorgar el PREMI “JOSEP OLIVA” A LA CULTURA I LA TRADICIÓ PAGESES. Amb aquest guardó, l’Ajuntament del Prat de Llobregat vol reconèixer a les persones i entitats del nostre país que treballen per la difusió cívica i cultural dels valors de la pagesia, com a referents de sostenibilitat territorial i de transformació social i econòmica.
El Jurat, format per Marta Mayordomo Descalzo, tinenta d’alcalde de l’Àrea Promoció Econòmica, Comerç i Ocupació de l’Ajuntament del Prat; Sergi Alegre Calero, tinent d’alcalde i regidor delegat de Promoció de la Ciutat de l’Ajuntament del Prat de Llobregat; Raimon Roda Noya, gerent del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat; Genoveva Català, membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Anna Gras, degana de la Facultat de Eng. Agroalimentària i Biotecnologia de l’Escola d’Agricultura de la UPC; Núria Cañameras, sotsdirectora de l’Escola d’Agricultura/UPC i Martí Sucarrats, coordinador Comarcal Unió de Pagesos, van decidir, per unanimitat, atorgar el Premi “JOSEP OLIVA” a les ADV Agrupacions de Defensa Vegetal: ADV Horta del Baix Llobregat, representada pel Sr. Joan Amat Serrano.
L’altra entitat guardonada i representada pel Sr. Albert Bou Samsó, va ser l’ADV Fruita del Baix Llobregat, per la seva tasca d’assessorament, innovació i millora tècnica de la sanitat vegetal i en la producció agrícola en la comarca del Baix Llobregat, assessorant a la pagesia, en el control de plagues i vetllant pel compliment i aplicació de bones pràctiques agràries en el territori per fer l’activitat de la pagesia més rendible i sostenible.
L’exposició itinerant “Patrimoni oblidat, memòria literària” a Sant Feliu de Llobregat
/by Neus RibasL’exposició “Patrimoni oblidat, memòria literària”de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i de l’Institut Ramon Muntaner s’ha pogut visitar a la seu del Centre d’Estudis del 18 fins al 29 de desembre. Aquesta mostra és fruit d’un projecte que relaciona elements del patrimoni material tangible que es troben abandonats, en estat ruïnós o desapareguts amb textos literaris que n’han fet referència al llarg dels anys, vinculant territori i literatura. Està estructurada en 5 grans blocs: ‘En lluita i diàleg amb el paisatge’, ‘El pes de la història’, ‘El clam silenciós de les pedres’, ‘La memòria de la vida social’ i ‘Les ruïnes com a símbol de la terra’. En total s’hi recullen 60 elements de patrimoni ‘oblidat’ d’arreu dels Països Catalans i els seus corresponents textos, de 56 autors, siguin clàssics, actuals o d’àmbit més local, com ara Eugeni d’Ors, Artur Bladé i Desumvila, Pere Gimferrer o Maria-Mercè Marçal. Tota la informació és fruit d’aportacions realitzades per membres de centres d’estudis i altres investigadors de la literatura.
El projecte també incorpora una pàgina web amb més elements patrimonials i textos dels que hi ha a la mostra: www.patrimonioblidat.cat
Aquesta exposició ha visitat diferents punts de la nostra geografia durant el 2016 i 2017 i es preveu que itinerarà durant tot l’any vinent.
EL RIU MÉS TREBALLADOR. Quart itinerari
/by Albert MoyaEXCUR
SIÓ 4. Can Bros
DISSABTE 13 de gener de 9 A 14h
PUNT DE SORTIDA I D’ARRIBADA: Estació FGC Martorell Enllaç
PREU SOCIS: 0€
PREU NO SOCIS: 3€
Menors de 14 anys: gratuït
A l’estació de FGC de Martorell Enllaç iniciarem l’excursió per la carretera vella de Madrid (actual avinguda de Montserrat) i pel camí de can Bros fins a la colònia, on accedirem al camí de ribera, per on caminarem paral·lels al canal fins a les proximitats de la resclosa. Veurem la resclosa, les comportes, el canal de derivació, l’edifici de la central i el canal de desguàs. Actualment la central està en servei i consta de dues turbines amb una producció conjunta de 787,5 kW.
INSCRIPCIONS AQUÍ
Per més informació podeu trucar al 936663527
Amb el suport d’ATLL
ARTICLE DEL MES PER FRANCESC OLLÉ
/by Neus RibasFAÇANA DE PEDRA
Un paisatge ens pot colpir l’ànima i embruixar-nos. Quan es dona el cas que és a ca nostra, fins i tot ens pot robar l’alè. Perquè això sigui així cal sensibilitat, curiositat i capacitat d’observació. Intentarem ajudar. Dins la diversitat que enriqueix la nostra comarca hi ha un paisatge diferent de la del seu registre habitual. A més de la foto icònica del parc agrari, del riu i de la seva plana, imatge de regadiu, hi ha la d’un passat de secà, d’antics marges de vinya i del treball de la pedra. Ho podem situar als pobles de la façana sud-oest. Aquest rerecomarca connecta amb d’altres, amb connotacions comunes, com l’Alt Penedès. Parlaríem, bàsicament, del massís de Garraf – l’Ordal, Begues, Vallirana, Cervelló, la Palma i Corbera, extensible als municipis del nord.
L’aspecte ambiental del tema ens porta a veure l’evolució del bosc. Dels temps en què estaven nets perquè de la llenya s’aprofitaven les branques per als forns de pa, els troncs per fer pasta de paper, i tot, arbustos i sotabosc inclosos, per als forns de calç de llenya, fins al perill d’incendis actual. Les vinyes abandonades després de la fil·loxera van ser envaïdes pels pins, que amaguen bona part del patrimoni de la pedra seca.
Aquell passat agrícola centrat en la vinya ens ha deixat una imatge actual que, en els territoris on no ha estat envaït pel polígons industrials al pla i per urbanitzacions a les muntanyes, ens dona una visió de marges de vinya amb els seus elements com les barraques de pedra seca. La invasió arbustiva i de l’expansió del bosc de pins ens dificulta la visió. Cal, però, anar-hi després d’algun incendi per tenir la percepció d’aquell passat. Seria l’únic aspecte positiu dels incendis. Cal reconèixer la conservació de barraques, murs i altres elements en propietats privades, especialment a l’interior d’algunes torres on abans hi havia vinyes. Altres propietaris van optar per l’enderroc.
Darrerament, la cultura de l’arquitectura rural en general i de la pedra seca com a material inventariable ha augmentat moltíssim. La referència és l’entitat Observatori del Paisatge i la web http://wikipedra.catpaisatge.net/, on pobles de la nostra comarca hi tenen el seu protagonisme. En el cas de Vallirana hi consten inventariades 255 barraques i un total de 434 elements, gràcies a la bona feina del Centre Excursionista i del seu Grup de Recerca. Aquesta visió posterior de la comarca la podem centrar en les diferents versions del treball de la pedra. Pedres de llenca o irregulars, de sòl càrstic o de Buntsandstein, unes de vermelles, d’altres ennegrides pel temps, algunes conserven el blanquinós original, algunes foradades i irregulars, amb una cara plana o ovalades, d’altres, per contra, són lloses perfectament delineades, tot segons el lloc d’extracció i el treball posterior.
La construcció d’aquests elements d’arquitectura rural ha necessitat grans quantitats de pedra com a primera matèria i sovint única. Sortia del mateix terreny quan es llauraven vinyes i camps. Es treia per donar al terra millor rendiment dels cultius. Cada temporada, en llaurar, se n’extreia molta. Per aquest motiu, algunes vinyes tenen dues barraques i quan en sobrava les feien massisses, conegudes amb el nom de clapers. A més dels marges, l’element més visible construïts per aprofitar el terreny fent terrasses, perquè es treballa millor la superfície plana que la inclinada, també destaquen els murs de separació dels camps, i en altres casos, perquè el bestiar no saltés.
Llevat dels marges, alguns dels quals són fets amb pedres de grans dimensions, cosa molt meritòria, ja que no hi havia maquinària, la construcció que més sovinteja el terreny és la barraca de vinya. Servien per passar-hi la nit i descansar en temps de verema i no haver d’anar a casa, que era lluny. També per guardar-hi les eines, per aixoplugar-s’hi en cas de pluja i, per les seves reduïdes dimensions, poca cosa més. Barraques de llindar pla, en arc o amb pedres planes posades en sardinell, de planta rodona, quadrada, de façana plana, dobles, amb lliris al sostre per aprofitar el seu rizoma per travar les pedres de la coberta. Als sostres hi podem veure, a més de lliris, la coberta de terra o les pedres planes directament. La majoria són de base circular, amb la coberta de falsa cúpula i porta d’accés rectangular amb la llinda plana. Algunes compten també amb petites finestres rectangulars i amb cocó. Amb les fustes com a material auxiliar, com l’inexcusable cindri, les llates, cabirons i taulons per quedar només la pedra seca, expressió que s’ha d’entendre en el sentit que no hi ha cap tipus de lligant.
El cocó és un element amb identitat pròpia. Era el petit espai on es guardava la beguda i el menjar, per tant, havia de ser el lloc més fresc de la barraca, normalment a ran de terra. Els cocons de marge tenien la mateixa utilitat i dimensions. La pedra que les basteix era extreta de l’arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. Altres elements que podem observar i que enriqueixen la muntanya són les escales, de marge i aèries, pedreres abandonades, pous de pedra i ensulsiades, que servien per treure aigua per fer el sulfat per tractar els ceps i paviments empedrats a l’estil de les calçades romanes.
El sentit històric d’aquestes construccions cal relacionar-lo amb el món de la vinya, d’un passat no tan llunyà. Hi ha però uns altres elements arquitectònics, tal vegada els més espectaculars, que són els cellers cooperatius modernistes. Passada la fil·loxera, els propietaris es van associar en cooperatives per fer front a la nova etapa que vindria després de la crisi del maleït insecte. En aquests pobles, en no haver-hi cooperatives, els celles eren, i són, a l’interior de les masies. La vinya era una activitat complementària per a moltes famílies. Era habitual treballar a la pedrera durant la setmana i els diumenges a la vinya. Es tracta, per tant, no d’un modernisme d’autor, com el d’aquelles catedrals del vi d’altres comarques, sinó de modernisme popular tardà, que es nota especialment a la façana.
Capítol a part mereixen els forns de calç de llenya, de calç hidràulica i de guix, i també les pedreres abandonades i ja integrades a l’entorn natural. Pocs forns són visitables en no estar preparats per accedir-hi ni per fer-hi visites guiades. Ens queda el paisatge, a vegades inhòspit, en endevinar per exemple, entre les branques de la vegetació salvatge, les parets grises d’una vella guixera amenaçades per la soca d’una figuera, o una irregularitat en el terreny que, en acostar-t’hi, hi veus l’olla d’un forn de calç, o les parets altes d’una bateria de quatre forns de calç hidràulica, procés ja preindustrial, a prop d’alguna via de comunicació. Podríem anar a la recerca de velles fàbriques de ciment lento, precursor de l’actual Portland. Tot això sempre a prop d’una pedrera abandonada o esgotada. Capítol a part.
Tornant a les construccions de pedra seca, són un llegat històric que ens han deixat els nostres avantpassats, i és per això que hem de comprometre’ns lliurement a preservar aquestes construccions. Per dur a terme aquesta tasca, han sortit algunes iniciatives per buscar apadrinaments per a tots els elements de pedra seca, amb el compromís de netejar-los, mantenir-los i preservar-los. Tot per poder gaudir enmig del verd de la natura, on hi podem veure els mil colors dels tons de les pedres. Unes de treballades, d’altres al seu lloc natural, també en construccions en sec o enganxades amb morter de calç, la mateixa calç que en surt del mineral. Podem recrear la vista en uns espais naturals en què, temps era temps, la pedra era un element important de l’activitat econòmica, agrícola i industrial, d’una part de la comarca. Per tant, tot i no tenir la riquesa en arquitectura rural que tenen altres comarques, com el Priorat, la Terra Alta, la Conca i fins i tot la veïna Alt Penedès, aquest patrimoni ha d’estar present, de manera permanent, quan es tracta de valorar els actius de la nostra comarca, comarca que hem de veure des totes les façanes.
Taula Rodona “Eines culturals per interpretar el territori”
/by Neus RibasAmb el títol “Eines culturals per interpretar el territori”, dilluns 11 de desembre al Centre Cultural Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí, va tenir lloc una taula Taula Rodona organitzada conjuntament pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.
Els canvis en la societat de la regió metropolitana, els índex de pobresa i desigualtat i com abordar-los van ser temes tractats durant l’acte. La Taula va comptar amb la participació de: Ricard Gomà, doctor en Ciència Política i de l’Administració UAB, director de l’IERMB; Marina Subirats, sociòloga, gestora pública i política catalana; Conxita Sánchez, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Oriol Nel·lo, geògraf de la UAB especialitzat en estudis urbans i ordenació del territori; i Oriol Estela, llicenciat en Economia UB i Geografia UAB, coordinador general del PEMB.
Amb les diferents intervencions es va poder constatar que ”l’índex de desigualtat de renda de l’àrea metropolitana està per sota del català i de l’Estat espanyol, però no hem recuperat els nivells dels índex de cohesió d’abans de la crisi econòmica”. També que “el problema actual és que és difícil que la classe social que tradicionalment havia estat obrera, recuperi i reconstrueixi la identitat de forma progressista”, i que “el territori no pot construir-se sense una mobilització col·lectiva i sense aplicació dels recursos territorials”. Per tant el que cal són polítiques redistributives en el conjunt del territori metropolità, una major dotació de recursos per als governs locals i una decidida aposta per l’escala metropolitana per poder superar molts dels problemes que fa temps, fins i tot des d’abans de la crisi, estan diagnosticats a la nostra societat.
Presentació llibre “La Setmana Tràgica” a Gavà
/by Neus RibasDimarts 12 de desembre a la Sala d’Actes de la Biblioteca Josep Solé i Vidal de Gavà, va tenir lloc la presentació del llibre La Setmana Tràgica i el seu context en el Baix Llobregat, 1890-1923, que és el fruit de la IX Recerca Col·lectiva del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. L’acte va comptar amb l’assistència de més de quaranta persones.
La conferència va anar a càrrec de Josep Campmany, autor de dues de les recerques incloses en el llibre: “Gavà: la caiguda del republicanisme, un efecte sorprenent de la implantació del sufragi universal masculí, 1879-1909” i “Gavà: ruptures polítiques d’inicis del segle XX”. Campmany va explicar de forma molt amena i didàctica, les aliances i ruptures entre els diferents grups polítics, amb noms i cognoms dels seus representants, que es van succeir a Gavà durant el període estudiat. Va quedar pal·les com el “clientelisme” pel que es regien els polítics va ser més determinant que l’evolució política o econòmica general.
Prèviament, Xavier Calderé, coeditor del llibre, va introduir la conferència amb una explicació, molt clarificadora, dels objectius, la metodologia i els continguts del llibre.
lluíRL’art
/by Albert MoyalluíRL’art és un espai per donar a conèixer la producció escènica de petit format del Baix Llobregat. Aquest mes de desembre:
– 17.30 h Conta contes, a càrrec de Mireia Centelles
– 18.30 h Xocolatada i inici de la campanya de recollida de joguines 2018
Organitza: Associació de Veïns i Veïnes de Mas Lluí, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
Taula Rodona “Eines culturals per interpretar el territori” a Sant Joan Despí
/by Neus RibasEl dilluns 11 de desembre a les 18,30 h, al Centre Cultural Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí, es durà a terme la Taula Rodona “Eines culturals per interpretar el territori”.
Amb aquest acte, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat juntament amb el PEMB (Pla Estratègic Metropolità de Barcelona), volem continuar debatent sobre les urbs, la seva transformació, els reptes de les ciutats i l’evolució i els canvis en la societat de la regió primera.
Comptarem amb la intervenció de:
Marina Subirats, sociòloga, gestora pública i política catalana.
Ricard Gomà, doctor en Ciència Política i de l’Administració UAB, director de l’IERMB.
Oriol Nel·lo, geògraf de la UAB especialitzat en estudis urbans i ordenació del territori.
Oriol Estela, llicenciat en Economia UB i Geografia UAB, coordinador general del PEMB.
Conxita Sánchez, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
Presentació del llibre “La Setmana Tràgica” a Gavà
/by Neus RibasDimarts 12 de desembre de 2017, a les 19,00 h a la Sala d’Actes de la Biblioteca Josep Solé i Vidal (Pl. Jaume Balmes, s/n de Gavà), el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat presentarà el llibre La Setmana Tràgica i el seu context en el Baix Llobregat, 1890-1923.
Xavier Calderé, codirector de la recerca i editor, ens donarà una visió general del contingut del llibre, a tall d’introducció. La conferència anirà a càrrec de Josep Campmany, autor de les recerques “Gavà: la caiguda del republicanisme, un efecte sorprenent de la implantació del sufragi universal masculí, 1879-1909″ i “Gavà: ruptures polítiques d’inicis del segle XX”.
COM ARRIBAR-HI
La Setmana Tràgica en el Baix Llobregat, als mitjans de comunicació
/by Neus RibasLa publicació La Setmana Tràgica i el seu context en el Baix Llobregat, 1890-1923 – IX recerca col·lectiva del CECBLL- s’ha donat a conèixer als mitjans de comunicació de la comarca a través de la seva coordinadora i coeditora Mercè Renom.
El 2 de novembre el diari EL LLOBREGAT va publicar una entrevista a Mercè Renom on parlava d’aquesta publicació tot destacant que la Setmana Tràgica va ser el precedent de la II República. Podeu llegir tota l’entrevista en aquest enllaç.
Dies més tard, Mercè Renom també va concedir una entrevista a Ràdio Cornellà que va ser emesa el dissabte 25 de novembre, però que es pot tornar a escoltar al blog del programa La Placeta del temps .
L’ARTICLE DEL MES PER ÒSCAR RANDO
/by Neus RibasEl Baix també necessita Esperanzah
L’últim Festival Esperanzah , celebrat del 13 al 15 d’octubre al Parc Nou del Prat de Llobregat, va comptar amb la presència de més de 23000 persones, que durant tres dies, van omplir concerts, representacions teatrals, conferències i tallers. Totes aquestes activitats, van estar centrades en l’economia social i solidària, en aquesta altra economia que pretén situar a les persones i el nostre capital natural, al centre del fet econòmic com un element determinant per avançar cap a l’altre món possible.
Després de 9 edicions, Esperanzah, la festa de l’economia solidària de Catalunya, s’ha consolidat com un espai festiu, en què famílies, joves i menys joves, poden entrar en contacte amb una forma d’entendre l’economia, que tot i apostar per una “cocció lenta”, ja representa més del 5% del PIB català.
Deia Galeano que la utopia servia per caminar, i després de gairebé 10 anys que aquest festival atípic i utòpic comencés caminar, s’ha convertit en un veritable motor de canvis al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat. Un festival que es sent hereu de les lluites sindicals i veïnals que allà pels 70 van posar contra les cordes al franquisme i van contribuir determinantment a una transició que acabaria amb 40 anys de dictadura.
La idea de trànsit hauria d’estar sempre present en les nostres vides, i el festival Esperanzah va néixer com una eina de transició, ja que mai va pretendre ser un festival a l’ús. Va voler, des dels seus orígens, posar el que podria suposar una gran mobilització a través de la cultura, al servei dels necessaris canvis que necessitava un barri com el de Sant Cosme, el nostre poble, la nostra comarca o el nostre món.
Ara, gairebé després de 10 anys, els primers resultats d’aquesta aposta comencen a prendre forma a través d’un dels ecosistemes locals d’economia social i solidària més actius de Catalunya. Sant Cosme està deixant de ser aquell supermercat de la droga, per esdevenir espai d’ebullició de projectes d’economia social i solidària.
M’agrada fer broma amb la idea del Sant Cosme Valley, amb la idea que confronta les valls del silici i de la tecnologia posada al servei del capital econòmic, davant de la idea d’un barri que intenta construir nous models econòmics que aposten per construir societats més justes, solidàries i sostenibles; i en aquest sentit hauríem de plantejar-nos si aquest Sant Cosme Valley, que és un dels extrems de la nostra comarca, podria servir d’inspiració perquè la nostra comarca iniciés una nova transició, un nou projecte col·lectiu i il·lusionant que ens permetés seguir avançant cap a aquesta altra societat, que no per ser utòpica, deixa de ser possible i necessària.
Les transicions són una oportunitat i poden suposar un renaixement, però cal treballar aquestes noves oportunitats, i no és fàcil, ja que en aquest moment històric estem en minoria, i com bé sap aquesta comarca, el que es guanya amb lluita, sense lluita es perd. Per això és important mirar enrere i reconèixer-nos en aquella comarca que moltes dones i homes van començar a somiar fa 40 anys, i que a força de lluita i consensos, van transformar una realitat que estava predestinada a ser un suburbi de la gran Barcelona, un territori oblidat.
Encara que resulti difícil d’entendre, les companyes del CECBLL m’havien demanat un article per a parlar del festival Esperanzah, però el festival Esperanzah, no és un festival a l’ús i parlar de Esperanzah, per sobre de tot, sempre és parlar de transformació a través de la construcció col·lectiva, de mutualisme, de solidaritat, d’amor i respecte per la terra que ens acull i per les persones i éssers vius que l’habitem i, sobre tot, de l’altre món possible que estem construint ja des dels nostres barris i pobles i per tant també, encara que no siguem conscients, des de la nostra comarca, des d’aquest tros de terra que compartim a riba i riba del riu Llobregat.
Fa 50 anys un conegut ministre franquista va dir que Espanya tenia dos problemes, i un, era al Baix Llobregat. Jo crec que llavors com ara, Espanya, Catalunya i l’altre món possible tenen dos grans oportunitats: l’economia social i solidària i el Baix Llobregat. Però cal creure-s’ho i Esperanzah, seguirà treballant perquè així sigui.
Òscar Rando
Codirector del Festival Esperanzah
EDITORIAL (NOVEMBRE 2017): Un mes dedicat a la conservació del medi i dels recursos naturals i patrimonials.
/by Neus RibasEl mes de novembre l’Ajuntament de Sant Feliu estrenava una exposició elaborada pel CECBLL, en la qual es recuperava la memòria de les lluites veïnals al municipi durant els anys setanta. També escoltàrem una conferència de Carles Riba sobre les “Eines per avaluar els recursos del territori”. Riba assenyalava que els humans hem crescut i ens hem desenvolupat fins que hem començat a tocar els límits dels recursos de la naturalesa. Haurem d’aprendre a viure en una economia no expansiva en recursos i a tornar a conviure amb la resta d’éssers vius.
El manteniment de la personalitat de la comarca, els seus orígens i la preservació del patrimoni va centrar l’interès de les Jornades del Patrimoni, celebrades a Esparreguera, que establiren l’objectiu conjunt d’obrir noves vies en la gestió del patrimoni local, després de conèixer i analitzar diferents possibilitats.
La programació d’aquest novembre mostra alguns dels principals centres d’interès de la nostra activitat de recerca i de difusió del coneixement, en temes relatius a la conservació del medi i dels recursos naturals i patrimonials; així com la manera de viure i conviure de les persones a la comarca i l’evolució dels municipis en els darrers quaranta anys.
La col·laboració encetada enguany amb l’associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), ens ha permès cooperar en actes a diferents localitats que s’han endinsat en la reflexió sobre la viabilitat metropolitana. Les poblacions del Baix Llobregat tenen característiques comunes de vida urbana i conformen un espai de primera i segona corona a l’entorn de Barcelona, la comarca és un conglomerat urbà de més de vuit-cents mil habitants amb comportaments urbans similars.
Quan en una exposició com la retrospectiva històrica de l’evolució urbana de Sant Feliu, observem que la persistència de les lluites urbanes ha configurat poblacions més humanitzades, reconeixem que en cada moment de la civilització, els espais han de donar resposta a necessitats socials i ambientals; la manera de concebre i construir no és mai innocent i sempre obeeix a raons explícites o implícites. Per això esdevé tan apassionant entrar-hi a fons de la mà de persones expertes. És en aquest sentit que vàrem programar la taula rodona “Espai públic, qualitat de vida i dimensió territorial” amb la presència de Salvador Rueda, director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona; Carme Miralles, professora de geografia urbana UAB, especialista en mobilitat urbana i planificació territorial; Joan Manel González, arquitecte i cap del servei tècnic de rehabilitació i regeneració urbana de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i Albert Ferrer, arquitecte municipal de Sant Feliu de Llobregat.
Les quatre intervencions foren seguides amb molt d’interès per part de totes les persones assistents. En Rueda és un expert sobre els espais urbans, conegut arreu per la creació del concepte de “superilles”. Per ell la figura principal de l’ecosistema de la ciutat són les persones. L’essència de la ciutat és l’espai públic, que és un lloc d’encontre i no un lloc per al trànsit. Cal fer un canvi de paradigma i deixar de considerar les persones com a vianants per a fer-ho com a ciutadans. En el model que planteja es permet el trànsit per carrers principals i s’allibera la major part de l’espai públic per als ciutadans i per a usos que no són els del transport i del vehicle privat. La ciutat rebrota d’aquesta forma, es recupera espai i recupera la seva dimensió i la seva escala humana. L’element més valuós de la ciutat és el sòl. Amb una reducció d’un 13% de vehicles circulant, se n’allibera un 70% d’espai. Sobre la xarxa s’hi proposa el transport públic per vies primàries i amb velocitat comercial.
Per la seva banda Miralles emmarcà la reflexió sobre l’espai públic que amb el temps ha sofert una transició i que a l’actualitat se l’ha conceptuat com a espai per estar i no per passar. Aquesta geògrafa ens deia que amb el temps els conceptes de llunyania i proximitat han canviat; per ella el concepte llunyania és del segle XX i llunyania és difícil conjugar-la amb sostenibilitat; en canvi, el concepte proximitat és del segle XXI i de fàcil conjugació amb sostenibilitat. Segons considerem les dimensions de l’espai públic farem possible la presència de l’automòbil o la facilitat per l’encontre i la convivència. L’espai públic també és un àmbit on des de la convivència s’aprofundeix en el coneixement. El vincle afavoreix la resiliència. Ara bé l’acció pública en matèria de planificació no només ha d’alliberar espai, sinó que el pensament global de la ciutat ha de disposar d’eines de planificació. Com a condició indispensable davant la definició dels espais públics s’ha d’elaborar el corresponent Pla d’usos.
L’arquitecte de Santa Coloma de Gramanet, Joan Manel González, ens va apropar a una experiència de regeneració urbana i espai púbic, mostrant-nos com en un municipi d’una altíssima densitat cada m² que es recupera és una victòria. També va posar de relleu la imprescindible vinculació entre espai públic i qualitat dels habitatges, en els casos de zones amb construccions o molt antigues o de baixa qualitat. Explicant-nos experiències d’una forta implicació del governs locals per dignificar les condicions dels habitatges de les zones més castigades.
Es clogué l’activitat retornant al municipi que ens acollia i que havia començat el mes rememorant el naixement del Sant Feliu actual. L’arquitecte municipal, Albert Ferrer, ens explicà el projecte de remodelació de la plaça de la Salut, un barri que a l’any 1977 inicià la seva lluitat per guanyar espai urbà oposant-se a la instal·lació d’una benzinera.
6a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat a Torrelles
/by Neus RibasEl dissabte 25 de novembre va tenir lloc la 6a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat a Torrelles de Llobregat.
Amb el títol El temps, la terra i la gent. Els estudis locals: claus del coneixement d’un país, es va posar el focus d’atenció sobre la tradició de les persones i les associacions d’estudis locals a Catalunya.
Probablement, les especials circumstàncies del nostre país han propiciat que, al llarg de la història, el treball desenvolupat per molts homes i dones de tota condició i nivell d’estudis, sovint en solitari i amb poca o nul·la repercussió, hagin configurat una xarxa de gent preocupada pel seu entorn que, amb el pas del temps, han constituït una innegable font de coneixement. Aquestes
persones i entitats, amb la seva mirada en la petjada local, han estat i són claus en la preservació de la nostra memòria i del nostre patrimoni.
Després de la benvinguda a càrrec de Ferran Puig, alcalde de Torrelles, Josep-Manuel Rafí, president Associació d’Estudis Torrellencs i de Conxita Sànchez, presidenta Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, es van anar presentant els diferents projectes que van donar sentit a la jornada:
La cloenda de l’acte va ser a càrrec de Joan Rigol i una vegada finalitzada es va fer una visita a Ca la Cinta.
lluiRL’art amb Míriam Cano i el recital poètic “Les noies d’octubre”
/by Neus RibasEl divendres 24 de novembre al Centre Cívic Mas Lluí hi va haver un nou espectacle del programa lluiRL’art.
Amb el títol “Les noies d’octubre”, Miriam Cano ens va oferir un recull de poemes de diferents poetesses russes. Amb aquest recital es va demostrar, una vegada més, com podem arribar a les emocions a través de les paraules.
El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha volgut sumar-se, amb aquesta nova edició de lluiRL’art, als actes de commemoració del centenari de la Revolució Russa (1917), on hi han participat diverses entitats i associacions de Sant Feliu de Llobregat. Amb aquest recital es tanquen els actes de celebració del centenari de la Revolució Russa.