El concepte de patrimoni és clarament androcèntric, reflecteix uns discursos i unes narratives amb els ulls dels homes. Vincula l’herència del passat a la transmissió paterna. Altrament parlaríem de matrimoni. Diversos diccionaris etimològics posen de relleu que mentre el patrimoni (pater-monium) posa l’accent en la transmissió vertical dels valors, que són llegats d’una generació a l’altre, la idea de matrimoni (matermonium) emfatitza una transmissió de valors horitzontal, a través del
contacte directe entre mares i filles i fills. Estem un altre cop davant de la dicotomia entre allò públic i allò privat, entre allò rellevant socialment i allò que només ho és personalment.
Òbviament la vida privada ha generat un patrimoni menys ric i menys ostentós que la vida pública. Els palaus, les grans estructures funeràries o les esglésies deixen pas, en aquest terreny, a patrimonis de la vida quotidiana, amb una funcionalitat molt ben definida. Però el discurs i la narrativa històrica s’ha creat a través del patrimoni de filiació masculina i allò vinculat a la història de les dones ha quedat relegat a un segon pla.
En aquesta Jornada del Patrimoni del Baix Llobregat ens plantegem un doble objectiu: donar eines per posar en valor el patrimoni vinculat a l’activitat de les dones i per generar un discurs no androcèntric del patrimoni que tenen les nostres ciutats i viles.

DESCARREGUEU-VOS EL PROGRAMA DE LES JORNADES

FEU AQUÍ LES VOSTRES INSCRIPCIONS 

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat amb la col·laboració del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, organitzen aquest seminari amb l’objectiu de plantejar-nos si existeix o si és possible un urbanisme feminista. Volem reconèixer la importància de l’urbanisme, com construïm i com vivim i convivim en els espais públics i privats i com aquests indrets es dissenyen i programen.

L’urbanisme no és neutre, ni innocent obeeix a interessos, necessitats i el domina  qui te més poder. La vida quotidiana de la què durant anys n’han tingut cura les dones, sovint no forma part de les agendes, ni de les prioritats. Ens disposem a endinsar-nos en aquestes qüestions, per això brindem aquesta acció formativa a totes les organitzacions socials de la comarca, a les dones i homes amb responsabilitats polítiques i tècniques de les administracions i de manera especial als diferents grups feministes del Baix Llobregat.

IMPRESCINDIBLE INSCRIPCIÓ PRÈVIA

LLOC: CENTRE CÍVIC MAS LLUÍ (carrer Estelí, 10 – Sant Feliu de Llobregat)

PROGRAMA

DIJOUS 22 DE NOVEMBRE DE 2018

      10,00 h   Presentació i obertura del Seminari

      10,30 h.   Taller d’urbanisme  a càrrec de Blanca Valdivia del Col·lectiu PUNT 6

      12 a 13 h   Observar un itinerari quotidià: passejada per la ciutat  a càrrec de Blanca Valdivia del Col·lectiu PUNT 6

      18 a 20,30 h CINE FÒRUM AL CINEMA ZUMZEIG (carrer Béjar, 53 – Barcelona (Sants))

Projecció del documental “The Human Scale”

DIVENDRES 23 DE NOVEMBRE DE 2018

     10,30 a 11,30 h URBANISME AL LLARG DE LA HISTÒRIA. Daniel Jiménez Schlegl , advocat i professor de filosofia del       dret

    12 a 12,30 h Lectura del Decàleg per a la construcció de ciutats feministes de les Alcaldesses del Baix Llobregat, amb la presència de la sra. Maite Aymerich, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts i la sra. Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat.

    12,30 a 13,30 h URBANISME I GÈNERE. Anna Bofill Levi, arquitecta i compositora

    16 a 17 h PROPOSTES PER UNA NOVA VISIÓ DE L’URBANISME. Zaida Muxí Martínez, arquitecte

    17 a 18 h EXPERIÈNCIES D’URBANISME AMB VISIÓ DE GÈNERE. Carme Miralles Guasch, geògrafa

    18,30 a 20,00 h  TAULA RODONA  “EXPERIÈNCIES DE LES REGIDORES D’URBANISME” amb Lídia Muñoz, regidora de Sant Feliu de Llobregat; Belén García, regidora de Sant Joan Despí;  Alba Bou, regidora de El Prat de Llobregat; i Janet Sanz, regidora de Barcelona. Moderadora Genoveva Català, membre de Junta del CECBLL.

Llocs propers per anar a dinar:

Can Plana  carrer Girona, 8 – Sant Feliu de Llobregat  (admeten reserves a partir de 7 persones)

La Celeste   carrer de Carles Buïgas, 34 – Sant Feliu de Llobregat

A més i més  carrer del Marquès de Monistrol, 13 bis – Sant Feliu de Llobregat

Amb el suport de:

Un nou Congrés de Dones arriba a la comarca, el cinquè, i arriba sota el lema 100% feministes. Cada quatre anys i des de l’any 2002 que s’han anat celebrat aquests congressos com un espai de debat i reflexió sobre la situació de les baixllobregatines, on es fan palès les necessitats reals de les dones i s’impulsen les reivindicacions feministes, aquelles més històriques i aquelles més actuals.

El primer congrés es va celebrar a Sant Boi de Llobregat els dies 1 i 2 de març del 2002; el segon a Sant Feliu de Llobregat els dies 5 i 6 de maig del 2006; el tercer a Viladecans el dies 28 i 29 de maig del 2010; el quart el 14 i 15 de novembre del 2014 a Gavà i el cinquè els dies 26 i 27 d’octubre d’enguany a la ciutat de Castelldefels.

La benvinguda institucional de l’acte inaugural  va comptar amb la participació de l’alcaldessa de Castelldefels, Maria Miranda Cuervas, la vicepresidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat Raquel Sánchez Jiménez, la diputada de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, Rosa Funtané Vila, la presidenta de l’ICD, Núria Balada i Cardona, i la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera i Mestres. La Ministra de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat d’Espanya, Carmen Calvo Poyato, va enviar un vídeo amb un missatge de salutació a totes les persones participants al congrés.

L’endemà es van dur a terme les diferents sessions de treball centrades amb els eixos temàtics del congrés: transversalitat de gènere a les polítiques públiques, economia feminista, dones i tecnologia, perspectiva de les dones als mitjans de comunicació, violències masclistes / assetjament sexual i esport femení.

A la cloenda van intervenir el regidor d’Igualtat de l’ajuntament de Castellefels, Alex Company Hernández, i la consellera de les Dones, Gent Gran i LGBTI, Vicky Castellanos Núñez.

Vegeu la galeria de fotos a la pàgina web del Consell Comarcal del Baix Llobregat

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat va acollir la tarda del dia 22 d’octubre una nova presentació del llibre d’Àngel Merino Benito, Construyendo dignidad: del Barrio a la Ciudad, presentat pel professor de sociologia de la UAB, Óscar Rebollo.   El llibre es una aproximació a la història del moviment veïnal al barri de La Salut de Sant Feliu editada per l’Associació La Mordida Literaria. L’obra arrenca l’any 1974 fins al 1981 i es divideix en quatre capítols: el primer explica què és el moviment veïnal com a fenòmen social durant la transició democràtica, ja que segons l’autor és el “moviment ciutadà més important de la història”. El segon es centra en les lluites veïnals de Sant Feliu, com la dels treballadors de l’Hispano Suiza quan va tancar la fàbrica, la lluita per aconseguir un ambulatori i les protestes ciutadanes per l’educació. El tercer capítol del llibre parla del barri la Salut i de com l’associació de veïns va millorar el barri. I el darrer, narra les accions ciutadanes així com la construcció d’espais democràtics. Àngel Merino explica la història des del rigor acadèmic però també ho fa des del coneixement directe com a protagonista dels fets i les lluites que narra en el  llibre.

Els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat

Amb motiu del XXV aniversari del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, l’any 1999  ens vam plantejar quines accions podíem dur a terme que fossin d’abast comarcal i en les quals es pogués mostrar la riquesa i vitalitat cultural de la comarca  i reconèixer públicament  la intensa activitat que associacions, entitats i persones  hi duen a terme, quedant sovint en l’anonimat. Va ser així com a partir de la iniciativa del periodista Jesús Vila, col·laborador del Centre, es va anar gestant la seva idea de fer uns premis d’abast comarcal en que es pogués posar en valor i fer pública la feina, sovint voluntària o vocacional que moltes persones i entitats de la comarca emprenen en els diferents àmbits de la creació cultural, amb un guardó que es lliuraria en una gala pública. Es va pensar que el premis podien funcionar com els ”Oscars”, a partir d’un seguit de nominacions de les quals en serien tríades les tres millors de cadascuna de les categories que es definissin per part d’una comissió de selecció, que al seu torn serien  presentades  a un jurat que hauria de triar les nominacions que més mèrits reunissin per obtenir el guardó. A partir d’aquí un grup de persones, encarregades de fer la programació del XXVè aniversari del Centre, integrat pel mateix Jesús Vila, per Conxita Solans, Mª Antònia Maurel, Esther Hachuel i Agnès Dal Maschio van treballar per donar forma a aquesta idea definint uns premis amb un cartell de 9 categories, com literatura, música, oficis i arts tradicionals, arts escèniques i plàstiques, entre altres, que en posteriors edicions s’anirien ampliant. Hi hauria també un premi que donaria el propi Centre d’Estudis a una iniciativa dins l’àmbit dels Països de Parla Catalana. Aquestes categories durien el nom de personatges rellevants del Baix Llobregat en cadascun dels àmbits com els d’Agna Canalies i Mestres, Pau Bertran i Bros, Joan Cerelos i Fornells etc. La gala dels Premis es duria a terme en el marc d’un sopar concebut com una trobada de les diferents entitats, ajuntaments, creadors, nominats etc. que conformen la vida cultural i artística del Baix Llobregat i en qual es reconeixeria i es donaria testimoni d’aquesta rica i diversa  activitat cultural. Pel que fa al guardó  es va considerar que calia que fos un element amb una estètica pensada i referida al Baix Llobregat i que fos realitzada per algun artista de renom de la comarca. Així el ceramista Jordi Serra i l’artista Xavier Corberó van compartir l’autoria de la figura del premi, fet amb ceràmica refractària simbolitzant la terra amb tocs de color blau fent referencia al riu Llobregat i en forma cilíndrica evocant la forma allargada de la comarca. Els elements de ferro, com la fletxa i la base van ser duts a terme per Corberó. Posteriorment la figura es faria només en ceràmica. I només hi intervindria el ceramista Jordi Serra, a qui volem agrair la seva col·laboració en cadascuna de les edicions.

A partir de la primera gala, duta a terme a Castelldefels el desembre de 1999, els premis s’han anat lliurant bianualment en diferents poblacions de la comarca que han fet d’amfitriones  com Castelldefels el 1999, Molins de Rei el 2001, una edició que mereix ser recordada per la gran nevada que hi va haver el dia de la gala i que malgrat això es va dur a terme amb una notable participació, Sant Boi el 2003, Sant Feliu el 2005, Sant Andreu de la Barca, el 2007, Esparreguera el 2009, Martorell el 2011,  Viladecans el 2014,  Sant Joan Despí el 2016 fins a arribar a la desena edició dels premis que tindrà lloc a l’Ateneu de Sant Just Desvern, coincidint amb el 150è aniversari de l’entitat.

10 edicions i quasi 20 anys de Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat suposen una consolidació d’aquesta iniciativa i posen de manifest que la cultura del Baix Llobregat continua estant viva i essent prolífica ja que continuen havent-hi nominats i premiats. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat se sent orgullós d’haver pogut arribar fins a la Xa edició aconseguint  que els Premis hagin esdevingut una veritable Festa de la Cultura que expressa la vitalitat de la comarca i que reuneix una amplia representació de la mateixa.

Agraïm la gran participació de nominadors, nominats, membres de les diferents comissions d’organització, de selecció i de jurats que hi ha hagut al llarg d’aquests anys, així com als ajuntaments i empreses que ens han donat suport per fer possible la realització de les 10 edicions. Tots junts ens hem de felicitar per haver-ho aconseguit.

Agnès Dal Maschio
Responsable dels Premis de Reconeixement Cultural de Baix Llobregat

El passat 20 d’octubre es va celebrar al casal de cultura de Sant Climent la XI edició de la Trobada de centres d’estudis i d’estudiosos d’Eramprunyà. Enguany estava centrada en l’alimentació, i tenia per lema “cuina i territori”. S’hi van presentar 6 ponències, 9 comunicacions i 4 pòsters de Castelldefels, Begues, Gavà, Viladecans, Sant Climent i Sant Boi. L’aspecte més remarcable va ser la ponència de Sant Climent sobre cuina de proximitat, feta mitjançant un show-cooking en què un reconegut cuiner de la localitat, Gerard Solís Tugas, del restaurant El Racó, anava explicant com s’elaborava el tradicional platillo de Sant Climent amb productes locals mentre el cuinava, alhora que reivindicava els valors dels productes del Delta. Hi van assistir, com a públic, una cinquantena de persones, dels sis municipis esmentats. En acabar la Trobada es va acordar el tema de la XII, que tindrà lloc a Sant Boi de Llobregat, i que tindrà com a eix central les Dones.

Vegeu la galeria de fotos aquí 

El dissabte 6 d’octubre es va fer el tercer itinerari de la guia El Baix Llobregat, font de l’àrea metropolitana.

Amb el nom “De l’aigua subterrània a l’aigua superficial” l’itinerari ens va permetre recórrer els llocs més significatius del proveïment d’aigua del Baix Llobregat a l’àrea metropolitana de Barcelona.

La trobada va tenir lloc enfront del Parc de les aigües de Cornellà, presidit per l’estació de Bombament d’Aigües de Barcelona, un edifici de l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch, que és un magnífic exemple d’arquitectura industrial modernista i la veritable icona de l’aportació d’aigua del Baix Llobregat al segle XX. El recorregut va continuar en direcció al riu passant al costat de 8 dels pous equipats per a la doble funció d’extracció d’aigua o recàrrega de l’aqüífer. Arribats al riu vam veure la captació superficial de l’ETAP de Sant Joan Despí i després ens vam dirigir a l’estació de bombament d’ATLL en La Fontsanta, on vam fer una visita guiada que ens va permetre entendre el funcionament d’aquestes instal·lacions de gran valor estratègic.

Aquest tercer itinerari va ser com un gran resum històric en el qual vam veure les primeres instal·lacions que van explotar l’aqüífer mitjançant pous de Cornellà des del final del segle XIX, vam seguir veient l’inici d’explotació de l’aigua superficial de mitjans del segle XX amb l’ETAP de Sant Joan Despí, i vàrem finalitzar veient les instal·lacions de bombament on arriba l’aigua de la planta dessalinitzadora del Prat, que es la tecnologia del segle XXI. En definitiva van ser cinc hores que ens van permetre entendre la importància que el Baix Llobregat ha tingut en el proveïment d’aigua de l’àrea metropolitana a l’últim segle i mig.

Amb el suport de:

JOSEP FONTANA EN EL RECORD, DES DEL BAIX LLOBREGAT

El passat estiu ens ha deixat Josep Fontana (Barcelona 20 de novembre de 1931 – 28 d’agost de 2018), un dels nostres historiadors més lúcids i de major reconeixement internacional. No és el lloc, aquí, per fer una balanç de la seva extensa i valuosa obra, que el va mantenir fins al final actiu i ple d’energia intel·lectual. El recordarem com un referent per a moltes iniciatives que anaven més enllà de l’acadèmia, entre les que podem comptar algunes activitats en l’àmbit de la història local i dels centre d’estudis.

Fontana aplicava el rigor científic, la lucidesa i la perspectiva crítica a les anàlisis històriques i a les reflexions sobre el present. La seva tasca docent va obrir horitzons a moltes generacions, ja des de la universitat del tardofranquisme. Recomanava lectures, suggeria temes d’estudi, donava a conèixer els debats historiogràfics de més enllà de les nostres fronteres, unes fronteres que aleshores eren també intel·lectuals. La biblioteca de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives (IUHJVV) es va nodrir de part del seu fons de documents, llibres i revistes, i va posar a l’abast dels historiadors les millors eines per a l’exercici de l’ofici.

Entenia la història com una font de coneixement del passat que permetia una major comprensió del present. Un coneixement que calia projectar més enllà de les parets de les universitats. D’aquí la seva implicació generosa amb la docència (en el marc de l’IUHJVV es van organitzar uns productius seminaris per a professors d’instituts), i amb els centres d’estudis locals i comarcals.

Com ha recordat la directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (ACBL), M. Luz Retuerta, Josep Fontana va acceptar en tres ocasions les invitacions del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat per estar entre nosaltres (http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/baix_llobregat/detall/Josep_Fontana). L’any 1986 va participar en la presentació de la primera recerca col·lectiva dedicada a les guerrilles dels segles XVIII i XIX al Baix Llobregat. Va ser una presentació de luxe, perquè també ens van acompanyar l’historiador i polític Josep Benet, aleshores director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, i el monjo de Montserrat Josep Massot, director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que van fer costat al president del CECBL, Jaume Codina, i de l’aleshores alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Francesc Baltasar. Més tard, l’any 2005 va intervenir en la convocatòria de la VII recerca col·lectiva, dedicada als moviments socials, amb una conferència sobre els moviments socials com a subjectes històrics. Aquesta conferència va ser publicada en el llibre, presentat quatre anys més tard, el juny del 2009, en un acte que va tornar a comptar amb l’historiador Fontana  (Vegeu la crònica d’aquests actes en els butlletins del CECBL núm. 10, 71 i 93, adjunts a l’esmentada nota de l’ACBL). De la primera trobada va sorgir la idea d’elaborar un atles del Baix Llobregat que va ser dirigit per Maribel Ollé. Publicat l’any 1995, el nostre atles va ser pioner d’una interessant col·lecció de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Josep Fontana va acollir amb interès i estima el projecte iniciat a partir de 1991 de creació de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), de la que vaig tenir l’honor de ser la primera president (1993-1995). Aleshores jo cursava el doctorat en l’IUHJVV, i Fontana va acceptar de dirigir la meva tesi. Durant temps, vam fer les reunions de la CCEPC a la seu de l’IUHJVV (tant quan era a la plaça de la Mercè, com quan es va traslladar a l’actual edifici, en el dipòsit de les aigües). Vam poder comptar amb ell per compartir l’experiència i per posar en marxa el primer Congrés de la CCEPC, que es va fer a Lleida l’any 1994.

No fa gaire, el juny de l’any passat, Fontana es reafirmava en la seva estima pels centres d’estudis en una nota escrita a l’actual president de la Coordinadora, Josep Santesmases: «Està clar que creia, i crec, en la validesa dels centres d’estudis, que han estat tan importants en una cultura com la nostra, tan mancada sovint d’institucions centrals fortes. Ànim per a seguir endavant amb la feina».

Aquest és el llegat que des dels Centres d’Estudis podem assumir.

Mercè Renom Pulit
Historiadora

Fotografia: Acte de presentació del llibre “Guerrillers al Baix Llobregat” a Can Ricart (Sant Feliu de Llobregat). D’esquerra a dreta: Josep Massot, director de les publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’historiador Josep Fontana, Francesc Baltasar, alcalde de Sant Feliu de Llobregat, l’historiador Josep Benet i Jaume Codina, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 26 de novembre de 1986. Fotògraf: Blas Serrano. ACBL. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.