El passat divendres 18 de maig l’espai LluíRL’art va comptar amb l’actuació del grup musical baixllobregatí “CETERIS”.

Amb un estil musical inscrit en el pop-rock, els cinc components de Ceteris ens van oferir un concert on vam poder escoltar cançons originals, així com versions d’altres grups.

Una vegada més, el nombrós públic assistent va poder gaudir de bona música, gràcies a aquest espai creat per donar a conèixer la producció escènica de petit format del Baix Llobregat.

Només el record ens pot salvar de l’oblit: Roser Rosés ens parla del seu exili a la URSS

El passat dia 14 de maig, l’escriptora Roser Rosés presentà el seu llibre de memòries “Trenes tallades. Records d’una nena de Rússia” –Cal·lígraf, 2016–,  a la biblioteca l’Ateneu d’Esparreguera. L’acte, que fou encapçalat per la presentació de la  regidora Mariona Masferrer, era una proposta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i va ser organitzat per la Biblioteca Municipal l’Ateneu, de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Esparreguera i el Fòrum 21.

Amb una sala plena de gom a gom i un ambient molt emotiu, Rosés ens anà desfilant bri a bri la vida de l’infant i adolescent a l’exili comunista; amb serenor i agraïment, però també amb una certa tristesa d’aquells que el destí els va forçar a cisar les arrels i que, en retornar a casa, es trobaren amb la por i el silenci de la Catalunya de la postguerra.

Roser Rosés va néixer a Barcelona l’any 1926 i va ser enviada pels seus pares a Rússia per protegir-la de les bombes de la Guerra Civil : “per amor i pensant que seria per pocs mesos”. No va ser un cas aïllat perquè aleshores marxaren com a refugiats 1676 nens i 1197 nenes, i en aquest llibre ens explica el seu cas en particular. Van ser uns quants els països que acolliren els nens de la guerra: Rússia, França, Bèlgica, el Regne Unit, Suïssa, Mèxic i Dinamarca.  En finalitzar la Guerra Civil, aquestes criatures retornaren a casa, però no fou així en el cas dels que es trobaven a  Mèxic i a la URSS –com van ser les circumstàncies de la Roser– perquè en aquell moment, aquests països no mantenien relacions diplomàtiques amb Espanya. Aquesta expatriació infantil sense les respectives famílies  va ser un veritable drama, per un cantó, i una experiència per l’altre. Així ens ho explicà Rosés, sempre amb un somriure.

L’autora, tal i com fa en el llibre, ens relatà les seves experiències al llarg de nou anys per la terra d’acollida i les vicissituds que va viure com a conseqüència de la 2a Guerra Mundial, així i com de l’exili a Mèxic i el retorn a Barcelona en ple franquisme. Al públic ens captivà el relat de com l’autora efectuà aquest llarg viatge, moltes vegades sola, de 12.000 km, per l’antiga Stalingrad, Uzbekistan i el nord de Crimea.

La nostra protagonista ens contà amb senzillesa, defugint l’exageració i una gràcia especial,  que va viure una infantesa tranquil·la, amb una bona educació, jocs infantils i colònies a la Barceloneta i a Calafell. Fou justament estant en aquestes colònies que s’assabentà de l’inici de les hostilitats iniciades l’any 1936 que ho estroncarien completament  tot. Va ser a finals de 1938  que va marxar a la URSS amb la seva tia i dues cosines; de Barcelona a Portbou i d’aquí a París. Continuaren fins a Le Havre, on les esperava un vaixell soviètic, el Fèlix Dzerjinski, que les va portar a Leningrad a través del canal de Kiel:  Aquí ens esperava el vaixell soviètic Fèlix Dzerjinski, que, a través del canal de        Kiel, ens va portar fins a Leningrad. En passar pel canal, vam veure que a les       ribes hi onejaven banderes amb l’esvàstica, i la reacció d’alguns nens més   grans, que eren a coberta, va ser d’entonar cançons patriòtiques de caràcter polític.

Fou en aquest recorregut que per qüestions d’higiene li tallaren les trenes a les quals fa referència el títol del llibre. La seva tia li havia dit «Guarda-les que les ha trenat la mare». L’autora ens detallà que, a part de les trenes li escapçaren moltes més coses i es va  acostumar a admetre tot el que arribava d’una manera natural.  En acabar la guerra, va tornar a viure a prop de Moscou fins que la va reclamar el seu oncle que vivia a Mèxic on va passar un any –aleshores tenia ja vint anys– i va retornar a Catalunya amb una falsa documentació.

L’autora ha estat professora de català, rus i correctora; és membre del Consell de Savis del Museu d’Història de Catalunya i col·laboradora del Club d’Amics de la UNESCO. Rosés no va poder retornar al seu país, a la seva cleda, com diu ella, fins a l’any 1947. Va ser un moment magnífic pel que significà de retrobament amb la família i el fet de tornar a parlar el català que feia tants anys que no parlava, però també es trobà un món capgirat, sense la seva escola republicana ni l’escoltisme que tant li agradaven.

Si volen veure el desenvolupament de l’acte el poden trobar en aquesta adreça de youtube :https://www.youtube.com/watch?v=1eIpPBNKA1w

El CECBLL i CCOO signen un protocol de col·laboració

El Centre d‘Estudis Comarcals del Baix Llobregat i el sindicat es comprometen a organitzar activitats conjuntes en diferents àmbits culturals i socials.

El dia 4 de maig, Josep Maria Romero, secretari general de CCOO, Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL, han signat un protocol de col·laboració. Amb aquest acte, les dues entitats baixllobregatines es comprometen a organitzar activitats conjuntes, en algunes de les matèries que li són comunes:

• Història del Baix Llobregat
• Memòria històrica i democràtica i els seus valors
• Organitzar debats, reflexions
• Divulgar estudis i temàtiques d’interès cultural i sociolaboral de la comarca.

Segons Conxita Sánchez aquest acord és fruit “de la voluntat del CECBLL de treballar en xarxa i cooperar amb el conjunt d’organitzacions socials i entitats comarcals, tal com es va fer palès en el Congrés “El Baix Llobregat a Debat”, amb l’objectiu de promoure una visió de la comarca avançada culturalment, justa econòmicament i social i respectuosa amb el territori i la sostenibilitat.”

D’altra banda, Josep M. Romero ha destacat que aquest protocol de col·laboració “desenvolupa una estratègia de recorregut del sindicat de cercar complicitats i aliances àmplies amb els actors més destacats i més dinàmics de la comarca. El nostre projecte sindical és al centre de treball i alhora es construeix des de la reivindicació social amb les expressions culturals i valors compartits existents al territori.”

PRIMER ABASTIMENT D’AIGÜES DEL RIU LLOBREGAT A BARCELONA: Aqüeductes dels torrents d’en Farré i de can Cervera, central d’elevació de Collblanc i dipòsits de Finestrelles, cotes 130, 176 i 200

DISSABTE 2 DE JUNY DE 9 A 14h

PUNT DE SORTIDA: Estació CAN BOIXERES, metro L5

PUNT D’ARRIBADA: Estació CAN CLOTA, Trambaix

PREU SOCIS: 0€ / PREU NO SOCIS: 3€ / Menors de 14 anys: gratuït

A l’inici de l’itinerari ens dirigirem cap a l’aqüeducte de Can Nyac o del torrent d’en Farré, pujant per un sender arribarem a la Masia de Can Cervera. Travessarem el camí de Can Clota per accedir a la part alta de l’aqüeducte de Can Clota i creuar el barranc del mateix nom. Per sota del pont del torrent Gornal a la N-340, anirem fins a la central de bombament de Collblanc. Després de travessar el Parc de Cervantes, creuant l’avinguda d’Esplugues, arribarem al dipòsit de Finestrelles. Tornarem per l’avinguda Montanyenca i pels carrers de Díaz de la Fuente, Juan de la Cierva, Jacint Esteva Fontanet, l’avinguda dels Països Catalans i, finalment arribarem a la carretera N-340, on donarem per acabat l’itinerari a l’estació de Can Clota del Trambaix.

INSCRIPCIONS AQUÍ
Per més informació podeu trucar al 936663527

Amb el suport d’ATLL

Presentació de la segona guia de la col·lecció Camins d’Aigua El Baix Llobregat, font de l’àrea metropolitana

Sant Feliu de Llobregat

Centre Cívic Mas Lluí
Dimarts 15 de maig a les 19.00h

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat impulsa la col·lecció Camins d’Aigua amb l’edició de sis guies didàctiques amb una oferta d’activitats adreçades al gran públic,
ATLL patrocina aquests “itineraris de l’aigua del Baix Llobregat” amb una col·laboració que durarà fins el 2019.

De Javier Morata

Amb pròleg de Gabriel Borràs

Organitza: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

Lluir el Baix és el programa de col·laboració entre Amical Wikimedia i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL)

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, en el marc del congrés El Baix Llobregat a Debat, va reiterar la voluntat de continuar treballant per la recerca i la difusió del coneixement, tasques que fem des de l’any 1974.

A poc a poc incorporem nous programes de treball. Amb el nom de Lluir el Baix, iniciem la col·laboració amb l’Amical Wikimedia. Ens hem adonat que la majoria de persones acudim a aquesta enciclopèdia per cercar tota mena d’informacions i de coneixements. L’esforç fet pel CECBLL al llarg de 44 anys ha estat i és molt meritori: l’edició de diverses publicacions recolza bàsicament en el treball del voluntariat pel que fa a la recerca, però els costos d’edició, distribució, etc. són rellevants i potser no s’arriba amb prou eficàcia a tota persona interessada; per això cal l’actualització de nous canals de difusió del coneixement.

Amb aquest nou projecte, que arrenca ara, pretenem que un nucli de persones voluntàries s’impliqui en l’edició a  la Viquipèdia dels coneixements adquirits per l’entitat sobre la comarca del Baix Llobregat. El dissabte dia 5 de maig s’iniciarà la viquitrobada guiada per un expert d’Amical Wikimedia, que ensenyarà el maneig de l’edició, les normes i els criteris de les aportacions i tot el sistema de funcionament. El Centre facilitarà documentació i ho anirà fent,  a fi que, de manera gradual, hom editi a l’enciclopèdia de la xarxa.

L’objectiu és ensenyar a editar i per tant a ampliar aquesta enciclopèdia. El CECBLL junt amb l’Amical Wikipedia facilita la formació en edició i en metodologia. Pel que fa als continguts,  el CECBLL serà un punt de referència estable de participació en la generació d’aquesta enciclopèdia global. D’acord amb la disponibilitat de les persones interessades, volem establir trobades periòdiques per a l’edició. El coneixement que es vol difondre és relatiu a la comarca, els municipis i la gent, des d’una àmplia visió de la cultura del nostre país.

Hem considerat iniciar aquesta activitat just passada la Diada de Sant Jordi. És palès que a tots els municipis de la comarca, en esclatar la primavera i com des de fa segles, celebrem la festa de l’amor regalant roses, tradició que neix de la fira dels enamorats que en el segle xv es feia al voltant del Palau de la Generalitat. Enguany, la seu buida del govern de Catalunya s’ha vist envoltada d’unes reivindicatives roses grogues.

Arreu del país ens hem afanyat a commemorar el Dia del llibre i el Dret d’autor, diada declarada així per la Unesco el 1995. La indústria editorial és i ha estat important a Catalunya, tant en llengua catalana com castellana. Si ens traslladem als orígens dels temps, reconeixem en l’aparició de la impremta al segle xv un fet revolucionari que va permetre difondre la cultura i el coneixement de manera més àmplia i que no en va ser aliè el poder religiós i polític volent-ne controlar la difusió.

En ple segle XXI, les eines que tenim per difondre el coneixement i per comunicar-nos són immenses. I com sempre estan a mercè del poder que ara se’ns presenta de manera més sofisticada a través de grans corporacions econòmiques, les quals s’escapen de l’acció normativa dels governs i dels estats. Malgrat això, l’ús de les xarxes socials és un gegant amb peus de fang, ja que la xarxa la fem la gent i la nostra força és gran; només cal fer-la servir, agrupar-nos per difondre pensament, contrastar experiències, contribuir a la recerca… En definitiva, des del CECBLL ens toca fer la mateixa feina que fem des de fa anys però amb nous i diversos suports, i una de les que hem d’emprendre amb interès i persistència és la nostra aportació a l’enciclopèdia global.

Dilluns 14 de maig a 2/4 de 7 de la tarda, a la Biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparreguera (Plaça d’Antoni Nin i Escudé, 1 – Esparreguera), tindrà lloc la presentació del llibre Trenes tallades. Records d’una nena de Rússia, a càrrec de la seva autora Roser Rosés.

L’acte és organitzat per l’Ajuntament d’Esparreguera, la Biblioteca Municipal l’Ateneu, la Diputació de Barcelona, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i el Forum 21.

El dilluns 16 d’abril es va presentar a al Casal l’Olivera de Sant Boi de Llobregat “Setze veus santboianes”. Es tracta d’una publicació realitzada pels participants del taller de Fonts Orals i Memòria Històrica organitzat per l’Escola de Formació Social Joan N. García-Nieto, i coordinada per l’historiador i escriptor Emili Ferrando. El llibre és un recull d’entrevistes realitzades a 16 persones de Sant Boi i conté una magnífica introducció que dona context històric a les veus i a les vides que s’hi recullen. L’acte es va fer en una sala plena de gom a gom. Es va projectar un documental de mitja hora de durada amb fotografies i fragments de les entrevistes i a continuació tant les persones que van fer les entrevistes com les entrevistades van pujar a l’escenari i van prendre la paraula, creant un moment de molt caliu. Felicitats per la iniciativa.

Els dies 13, 14 i 15 d’abril la capital del Bages ha acollit la Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana “Recercat 2018”, en qualitat de Capital de la Cultura Catalana.

Organitzat per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), el Centre d’Estudis del Bages, l’Ajuntament de Manresa, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Recercat és una oportunitat per donar a conèixer a la ciutadania la tasca d’investigació dels gairebé 400 centres de recerca de tot Catalunya.

Al llarg d’aquests tres dies el programa va oferir un ampli ventall d’activitats obertes a tothom,  i una fira d’entitats on s’hi van exposar les publicacions i activitats dels més de cent centres d’estudis que hi van participar.

El divendres 13 d’abril el Centre d’estudis Comarcals del Baix Llobregat va participar en la presentació de l’audiovisual “Orgull de baix, Memòria de paisatge”, produït per El Pati amb la col·laboració del CECBLL que va anar a càrrec de d’Isabel Fernández, directora del documental, i de Carles Riba, membre de Junta de la nostra entitat.

També es van lliurar els premis Recercat, que en aquesta edició guardonaren en la modalitat d’entitat, a la Fundació Bosch i Cardellach i, en el premi a la persona, a Xavier Sitges i Molins. En tots dos casos es vol reconèixer la llarga trajectòria de recerca, investigació i difusió del patrimoni de les comarques de la Catalunya Central que han dut a terme els dos guardonats.

Dimarts 17 d’abril, la magnífica Biblioteca Arús de Barcelona va acollir la presentació del llibre col·lectiu La Setmana Tràgica i el seu context en el Baix Llobregat. La presentació va anar a càrrec d’Eduard Masjuan, doctor en Història Econòmica per la UAB i Mercè Renom, doctora en Història per la Universitat Pompeu Fabra,  coautors de la introducció del llibre. Tots dos varen fer un repàs dels estudis que s’apleguen en aquesta obra de recerca històrica inèdita, que mitjançant els estudis locals, aporta una visió del que va succeir durant la Setmana Tràgica a la comarca. El caràcter de la revolta va ser diferent segons l’orientació dels governs locals i la seva relació amb els diputats republicans del districte. Malgrat tot, la comarca va rebre la repressió i l’onada moralitzadora.

Si voleu comprar aquest llibre cliqueu aquí

SUSPESA LA EXCURSIÓ 2. El Cairat. Resclosa i central hidroelèctrica, per risc de pluja

DISSABTE 14 D’ABRIL DE 9 A 14h

PUNT DE SORTIDA I D’ARRIBADA: Aeri de Montserrat

PREU SOCIS: 0€

PREU NO SOCIS: 3€

Menors de 14 anys: gratuït

El punt de trobada serà l’estació de FGC de l’Aeri de Montserrat. Iniciarem l’excursió pel camí paral·lel al riu i anomenat “Camí de la Sal”, que va ser emprat durant l’edat mitjana per transportar la sal del Bages fins a Barcelona. Per aquest camí arribarem a la resclosa pel seu costat esquerre, des d’on veurem l’inici del canal que conduïa l’aigua fins a la Colònia Sedó, situada 4,5 km aigües avall. Aquest canal ara està fora de servei. Des de la resclosa veurem també la cambra de càrrega i l’edifici de la central hidroelèctrica, que va ser la primera central de les anomenades de peu de presa de Catalunya. Actualment la central està en servei i produeix 2.300 kW/h, sent la més potent del Baix Llobregat.

El retorn el farem pel mateix camí d’anada fins a l’estació de l’Aeri de Montserrat, on donarem per finalitzada l’excursió.

INSCRIPCIONS AQUÍ
Per més informació podeu trucar al 936663527

Amb el suport d’ATLL

Un nou 8 de març

Ja hem deixat enrere un altre mes de març, el mes del 8 de març, el dia internacional de les Dones. La celebració dels 8 de març no té un origen clar, però tots els fets que se li atribueixen estan lligats amb el moviment obrer. El més conegut és, sens dubte, l’incendi a la fàbrica tèxtil Cotton Textile Factory de Nova York. Les seves treballadores van declarar una vaga per aconseguir millores laborals com ara el descans dels diumenges o la reducció de la jornada de 16 a 10 hores. L’amo les tancà dins i incendià la fàbrica. Moriren 129 treballadores.

El fet és que el 8 de març s’ha convertit al llarg dels anys en una jornada de reivindicació del feminisme. La paraula feminisme, sovint menystinguda o menyspreada pel seus orígens anarquistes i marxistes, amb un cert caràcter radicalitzat,  en realitat té unes connotacions que avui en dia podria subscriure tothom. L’objectiu del feminisme és eradicar la situació d’inferioritat de la dona i desemmascarar les desigualtats socials, polítiques, econòmiques i jurídiques de la dona respecte l’home. Sembla prou assenyat. Malgrat això, continua sense tenir una acceptació prou general com perquè el feminisme sigui interioritzat pel conjunt de la societat.  O si més no, aquest era el meu pensament fins a la darrera celebració del 8 de març…

Cada any passava el 8 de març com una diada assenyalada, reeixida pels seus diferents continguts i, un cop passada, tenies la sensació que aquell 8 de març havia estat un altre gra de sorra en la reivindicació del feminisme. I que, tenint en compte el temps històric, els avenços encara estaven sent prou ràpids. Si fem una lenta marxa enrere cap a mitjans del segle XIX, quan van començar a néixer els moviments feministes organitzats, primer a Gran Bretanya i als Estats Units i després a Europa, corroborem la rapidesa dels fets. Però fem l’exercici a casa nostra i ho veurem:

A Catalunya, el sufragi femení no es va aconseguir fins l’any 1931. L’any 1936 va esclatar la guerra i a partir del 1939, comença la dictadura franquista, que no es caracteritzava precisament per la seva devoció a les idees feministes. Però el feminisme català va començar abans. A principis de segle XX neix la revista Feminal com a suplement d’una altra revista, amb l’objectiu  de defensar els drets de la dona i reivindicava la seva participació en diferents àmbits de la societat.  Després, durant el primer quart del segle, neixen diferents associacions marcadament feministes i, seguidament, amb la Segona República, s’aconsegueix el sufragi femení, dones ocupant càrrecs públics, fins i tot l’avortament!!!. I tanquem el cercle amb l’etapa fosca de la guerra civil i el franquisme. Però després d’una etapa de foscor, sempre ve la llum…o això necessito creure. La transició va significar tornar a la dona al nivell on estaven les dones d’occident en quant a drets jurídics: l’abolició de l’adulteri, l’ús dels anticonceptius, una nova llei del divorci, la despenalització parcial de l’avortament…llum després de la foscor.

Aterrant més a casa nostra, al Baix Llobregat neix la Coordinadora Feminista l’any 1978 constituïda en la I Jornada de les Dones al Baix Llobregat celebrada a Sant Boi.  Neixen els primers centres de Planning a la comarca, el del Prat de Llobregat va ser el primer de tot l’estat.  També apareixen les vocalies de dones a moltes Associacions de Veïns i Veïnes  de la comarca. Després, ja al tombant de segle, se celebra el Primer Congrés de les Dones del Baix Llobregat (2002) que enguany celebrarà la cinquena edició.

Tot plegat ha passat amb poc més d’un segle. I entremig les celebracions dels 8 de març, jornades reivindicatives on es recorden totes aquestes lluites feministes dutes a terme per les dones. Fins que arriba el 8 de març del 2018. La primera vaga feminista i aturada de país en defensa dels drets de les dones de tota la història. Crec que la vaga del passat 8 de març va ser un punt d’inflexió, alguna cosa més que un gra de sorra. Secundada pels sindicats, per molts grups polítics, estudiants, mitjans de comunicació i múltiples associacions, la vaga va ser tot un exemple de mobilització. No sé què passarà el 8 de març de l’any que ve, ni de quina forma se celebrarà, però el que sí que sé és que hi haurà un abans i un després de la vaga feminista d’enguany, perquè alguna cosa en l’imaginari col·lectiu ha canviat.

Estic convençuda que encara ens falta perspectiva històrica per adonar-nos-en però la revolució ja ha començat. I sí, és feminista.

Neus Ribas Devesa
Gestora cultural del CECBLL

——————–

Fotografia: Manifestació a favor del divorci a Sant Ildefons de Cornellà, 2 de juliol de 1979. Font: Fotografia Marta Estruch, arxiu privat Pilar Macià