El Pla Director de l’Entorn de la Colònia Güell

La Colònia Güell és un dels tresors de la nostra comarca. Ho és pel seu patrimoni i per la seva història, però a tot això també s’hi suma el seu entorn privilegiat.

Al paisatge natural que envolta la Colònia, emmarcat per dues rieres –la de Ca n’Isbert i la de Can Solé– el Parc Agrari i la falda de les muntanyes de Montbaig i Montpedrós, li ronden, des de fa molts anys, projectes de desenvolupament: en el seu moment es preveia que acollís un complex universitari, que finalment no va reexir, deixant pas a planejaments urbanístics on s’hi han previst equipaments, zones residencials i parcs i zones verdes… Això s’ha anat concretant fins ara en el Pla Parcial de l’Entorn de la Colònia Güell, l’ARE de la Riera de Can Solé, el Pla Especial del Recinte Industrial de la Colònia Güell i el Pla especial d’accessos al parc metropolità i àrea esportiva Colònia Güell (a l’entorn de la Torre Salbana).

Les perspectives generaven molts dubtes i contradiccions, per l’important impacte sobre la Colònia Güell, el seu entorn i el conjunt de Santa Coloma de Cervelló. Més encara, la realitat del desenvolupament urbanístic d’algunes de les zones que envolten la Colònia s’ha demostrat empantanegada, de forma especial en els casos del Recinte Industrial i de la Torre Salbana, elements patrimonials molt rellevants, que es troben en una situació de deteriorament preocupant i embolic urbanístic.

Amb l’objectiu de replantejar tot aquest àmbit, millorar les previsions vigents fins al moment i intentar facilitar un encaix equilibrat entre la conservació paisatgística i ambiental de l’entorn de la Colònia, els potencials desenvolupaments urbanístics, la ordenació del territori, la recuperació de l’important patrimoni en risc i les necessitats dels municipis, a finals de l’any 2018 la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat, van acordat l’inici d’un Pla Director Urbanístic en aquest àmbit.

Aquest PDU és una aliança potent de les 3 administracions implicades (la Generalitat a través de l’INCASÒL que, alhora, és propietari d’un percentatge molt alt de les finques afectades), que conformen el Consorci Urbanístic de l’Entorn de la Colònia Güell, que serà l’encarregat del seu desenvolupament amb l’objectiu de repensar el model urbà en tots els sentits, aquesta vegada amb una visió més àmplia de conjunt i tenint molt en compte la seva integració en aquest territori singular.

Sense dubte, aquest és un gran repte per a Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi, però també per a la comarca i per al país. Un projecte gran com aquest, en un àmbit metropolità, que relliga una ciutat gran amb un poble petit, en un espai natural de gran riquesa, i a tocar d’un patrimoni com és la Colònia Güell, mereix una atenció molt especial.

També és una bona oportunitat per millorar el que fins ara estava previst, per resoldre problemes urbanístics importants que estan generant grans dificultats de gestió i per plantejar un model d’urbanisme, de gestió del territori i de construcció actualitzat, innovador i referent per la seva integració al paisatge, l’equilibri entre un patrimoni històric i nous desenvolupaments i per ser un model urbà sostenible.

D’inici, el Consorci ha plantejat en el seu pla de treball començar el procés per una reflexió prèvia sobre el model a proposar, abans de la redacció dels documents del PDU. Aquest procés permetrà marcar línies mestres que guiïn el Pla, definides a través de participació i debat amb agents del territori, i amb una visió holística, seguint les propostes innovadores de la recent Agenda Urbana de Catalunya per a un desenvolupament sostenible, que desplega en aquest àmbit l’Agenda 2030.

En definitiva, al Baix Llobregat iniciem un repte important en un àmbit singular, que requerirà de molta bona feina, responsable i ambiciosa, per tal de convertir en oportunitat el PDU de l’Entorn de la Colònia Güell, com a referent de gestió del territori, amb un balanç positiu que integri la resposta a les necessitats socials, el manteniment i recuperació del patrimoni, el respecte pels espais naturals i els corredors ecològics i la sostenibilitat.

Gerard Segú
Primer tinent d’alcaldia
Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Fotografia extreta de la web de l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

El dissabte 16 de març es va fer el cinquè itinerari de la guia El Baix Llobregat, font de l’àrea metropolitana. Amb el nom “Pous l’Estrella de Sant Feliu de Llobregat” ens va permetre conèixer aquesta important infraestructura d’abastament d’aigua potable de l’àrea metropolitana de Barcelona.

La trobada va tenir lloc a l’estació de Sant Feliu de Llobregat des d’on ens vam dirigir a la zona agrícola propera al riu a la que vàrem arribar pel carrer  Comerç. Al cap de pocs minuts ja érem davant el pou número 6 i l’ETAP número 2.

Els anomenats pous i ETAPs les Estrelles són un conjunt de 6 pous ubicats al terme municipal de Sant Feliu de Llobregat que van ser posats en servei durant la dècada de 1950 i van funcionar fins a la primavera de l’any 1974, quan un greu episodi de contaminació per dissolvents clorats va obligar a la seva aturada.

RECUPERACIÓ DELS POUS I NOVES INSTAL·LACIONS

Davant l’escassetat d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona, durant l’episodi de sequera de l’any 2007 i i part del 2008, es van recuperar aquests pous en desús. Per millorar la qualitat de l’aigua d’aquests pous es va optar per un sistema d’arrossegament per aire. Amb aquesta finalitat es van construir dues plantes, anomenades ETAP’s l’Estrella número 1 i  2.

Des del pou número 6 el recorregut va continuar passant pel pou número 5 i després de creuar per sota de la B-23 vàrem veure els pous número 4 i 3. Davant aquest últim pou els guies ens van explicar el fet, poc conegut, que la seva construcció va ser autoritzada per abastir la ciutat de Sabadell.

Després d’esmorzar, a la vora del riu, vàrem continuar el camí per arribar al pou número 2 i despès al número 1 que comparteix recinte amb l’ETAP número 1.

Des del pou número 1 l’itinerari va continuar en direcció a la zona urbana, pels carrers de la qual vàrem arribar a l’estació de Sant Feliu, punt on va finalitzar l’excursió.

Fa sis anys que Conxita Sánchez Medina va assumir la presidència del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. La Conxita va agafar uns anys difícils, i va haver de fer grans esforços per mantenir viva una entitat que provenia d’una llarga i dilatada trajectòria en el món de la cultura i la defensa del patrimoni de la comarca del Baix Llobregat. Al llarg dels seus sis anys de mandat ha posat el Centre d’Estudis al lloc que li pertoca i l’ha convertit en un centre promotor cultural de referència a la comarca i a Catalunya.

Enguany tocava la renovació de la junta directiva i Conxita Sánchez ja havia anunciat la seva retirada, després de 6 anys  al capdavant de l’associació i de ser elegida presidenta dues vegades. Genoveva Català Bosch ha estat la persona que ha assumit aquesta responsabilitat; ella ja formava part de la Junta Directiva i es va iniciar al Centre amb el congrés El Baix Llobregat a debat, assumint la coordinació de l’àmbit d’Entorn i Territori.

Genoveva Català enceta la cinquena presidència del Centre d’Estudis. Ha estat precedida per Isidre Clopas, que en va ser president abans de la legalització de l’associació (1974-1980); Jaume Codina, que ho va ser entre 1980 i 1995; Carles Riba (1995-2013), que afortunadament encara és membre de la Junta; i Conxita Sánchez, que acaba d’exercir una presidència de 6 anys durant la qual ha obert importants línies de treball per al Centre.

L’Assemblea, que va aplegar un important nombre de socis i sòcies,  ha aprovat per unanimitat la Memòria d’activitats i el tancament del pressupost de l’any 2018, el projecte d’activitats i el pressupost per aquest 2019. L’assemblea de divendres 15 de març també ha estat el marc on s’ha presentat el projecte 2019-2022 i l’equip que dirigirà el Centre durant aquest nou període que encetem.

Aquesta ha estat una Assemblea especial per diversos motius. El primer és el canvi de presidència, però Conxita Sánchez ens ha dit adéu només com a presidenta ja que segueix sent membre de la junta directiva i encapçala projectes d’envergadura de la nostra entitat. Però també han deixat la junta persones amb una llarga trajectòria; ens han dit adéu només com a membres de la Junta, M.Luz Retuerta Jiménez, Agnès dal Maschio Eisele, Montserrat Torra Puigdellívol i Frederic Prieto Caballé. A tots cinc se’ls hi va lliurar un detall en senyal d’agraïment a la seva dedicació i la seva estima al Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Volem fer palès en aquest text el més sincer agraïment de la Junta i de l’equip de gestió,  a la feina feta per la Conxita, una líder incansable.

Estimar és un lloc

Perdura al fons de tot: d’allí venim

I és el lloc on va quedant la vida

Joan Margarit

 És un fins aviat! No és un adéu…

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, associació sense ànim de lucre, és un àmbit d’estudi i de divulgació i una plataforma per impulsar projectes i activitats que es fan en xarxa dins i fora de la comarca. Constitueix una entitat de referència i un espai de trobada plural, en el qual participen activament moltes persones de manera voluntària per oferir el millor del seu saber i posar-lo al servei del Baix Llobregat, persones lligades al territori amb voluntat de conèixer i de fer conèixer, de reivindicar un futur millor partint de la seva idiosincràsia.

Aquest paràgraf recull la gènesis de la nostra entitat i em serveix d’introducció per iniciar el relat del meu comiat com a presidenta del Centre d’Estudis.

I és que enguany acaba el període de tres anys de mandat que contemplen els nostres estatuts i per tant hem d’escollir de nou la junta directva. Des del 8 de març del 2013 he assumit la responsabilitat de la presidència. Han estat sis anys en els quals hem treballat molt dur. La crisi ens va impactar de manera severa; els primers anys vam patir una forta davallada del suport ecònomic de les administracions que varem sufragar amb quotes extraordinàries, reducció salarials i replantejament d’activitats que ens van ajudar a continuar. Però vam ser capaces d’afrontar la nostra fragilitat i capgirar el repte en oportunitat per tirar endavant un important volum de projectes i activitats.

Recordo especialment el treball desenvolupat pel Centre d’Estudis, junt amb altres entitats i col·lectius, contra el macroprojecte d’Eurovegues, la nostra exigència d’un altre model de desenvolupament per a la comarca i l’alegria de superar plegats el perill de la seva instal·lació. La defensa de l’autonomia municipal i contra les retallades. Les reflexions, les argumentacions i la presa de posició davant el perill de fragmentació de la comarca i a favor del Baix Llobregat. Les nostres compareixences al Parlament de Catalunya.

També la commemoració del 40è aniversari i l’actualització de l’ideari fundacional. L’el·laboració del Llibre Blanc de la Cultura del Baix Llobregat que posa negre sobre blanc la importància de la cultura i de l’activitat cultural al territori. Les Jornades de Patrimoni, on any rere any mostrem el potencial i la diversitat d’un patrimoni encara desconegut. Les Recerques Col·lectives que permeten sumar i generar coneixement solvent. Els Premis de Reconeixement Cultural, aparador de l’activitat cultural local que transcendeix els municipis i conforma la Nit de la Cultura del Baix Llobregat en un esdeveniment aglutinador. El nostre segell editorial que posa a l’abast bibliografies de reconegut prestigi.

I un punt i a part mereix el projecte de l’Itinerari de l’Aigua, que en aquests sis anys ha donat fruits tan importants com la col·lecció de llibres Camins d’Aigua, que plantegen itineraris temàtics i les corresponents visites guiades.

I no vull deixar de mencionar la gestió cívica i la dinamització del Centre Cívic Mas Lluí, així com l’ingent treball que estem fent amb el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i amb l’Associació per la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu Entorn, per fer possible que el Museu de la Colònia Sedó torni a obrir regularment les seves portes els caps de setmana, sota la gestió del Centre.

Durant aquest temps hem ampliat les sinergies i relacions amb empreses, entitats i institucions de la metròpoli. Hem fet del feminisme un eix de treball de transformació social:  hem impulsat estudis, seminaris i hem col·laborat en el Congrés de les Dones del Baix i en la construcció del Decàleg elaborat per les Alcaldesses per construir Ciutats Feministes.

Però potser l’activitat més innovadora dels darrers anys ha estat la diagnosis que va suposar el congrés El Baix Llobregat a Debat que ha sacsejat la comarca, un treball rigorós i molt útil. Ha contribuït a refermar la singularitat baixllobregatina des de l’orgull de la diferència i el necessari encaix en una gran conglomeració urbana. Des de l’àmbit cultural i cívic, des del teixit social i l’activisme, ha servit per posar sobre la taula propostes i eines per aconseguir un territori cohesionat, dinàmic i sostenible. Hem vindicat el resilient Baix Llobregat i el lloc estratègic que ocupa en la metròpoli.

El llibre del congrés que hem presentat recentment fa un recorregut des del Compromís Col·lectiu pel Baix Llobregat i finalitza amb els 30 reptes per un canvi d’època.  És la crònica d’un procés participatiu en l’horitzó dels ODS i la Nova Agenda urbana 2030. Dependrà de tots i totes nosaltres que siguin útils per a la comunitat.

El comportament humà es transmet a través de la cultura i aquesta ens ajuda a construir la identitat col·lectiva, ja que inclou tot allò que hem estat, el que som i el que volem ser. La capacitat de la cultura per aglutinar debats i posar en comú el pensament és infinita i portar-ho a terme és un deure ineludible tant de les entitats com de les institucions. Costa comprendre l’abast de la situació que vivim i també ens està costant adaptar-nos a aquest món globalitzat; calen recursos per emprendre iniciatives innovadores i no hi ha un  lloc més apte que el de la cultura. Ara més que mai necessitem entendre el món que ens ha tocat viure. Per això ens cal disposar de la cultura i del coneixement com instruments per comprendre millor la realitat. Repensar la acció pública és una tasca i és un repte que ens interpel·la a totes les persones a títol individual i social.

El Centre d’Estudis és un espai de construcció i transferència de coneixement. Representem un model de treball col·laboratiu enfront del model basat en la competència. Un dels aspectes més rellevant  és la seva capacitat per actuar com a instrument útil, en la construcció de consensos. És l’espai des del qual podem estudiar, reflexionar i analitzar el moment que vivim i, com a part indestriable de la seva idiosincràsia, fer d’enllaç entre la història i la realitat que ens envolta, amb capacitat per orientar, per cercar alternatives que puguin contribuir a comprendre i aprendre a fer una síntesi del passat i del present per encarar el futur.

En uns temps que diuen líquids o gasosos com els que vivim, ens calen espais oberts que ens facilitin el diàleg; parlar, escoltar, reflexionar i fins hi tot acordar partint de vegades de posicions allunyades, és possible en una associació com el Centre d’Estudis, una entitat que hem de reforçar ampliant la seva base i amb els recursos adients perquè encara són moltes les persones, entitats, institucions i empreses que podrien fer del suport a la cultura i al Centre d’Estudis un element de valor, de convivència i d’arrelament.

Per mi el Centre d’Estudis ha estat el lloc que m’ha permès treballar per un projecte col·lectiu, en xarxa, de manera coral i col·laborativa en una entitat de clara voluntat comarcalista i amb la que comparteixo l’estimació pel territori que ens acull tan plural, tan divers, tan complex i alhora tan interessant. D’aquí que consideri fonamental reforçar un projecte de tan llarga i fructífera trajectòria.

He volgut compartir el final d’aquest període amb algunes reflexions i algunes fites que no haurien estat possible sense les sòcies i socis que sustenta la nostra entitat, sense la Junta, sense les persones treballadores de l’associació. Sense la implicació de les persones que col·laboren altruistament i per suposat sense el suport d’entitats, d’empreses, d’institucions que ens donen suport i confien en nosaltres.

Ha estat un veritable orgull representar com a presidenta el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. La confiança de les sòcies i socis m’ha permès durant sis anys treballar amb persones d’una gran talla humana i professional. He aprés molt i em sento molt afortunada i profundament agraïda. Ara continuaré participant des d’una altra posició, no m’acomiado, encara em reclamen noves propostes i importants vincles afectius.

Vull des d’aquestes línies retre reconeixement i el més profunt agraïment a totes les persones que al llarg de 45 anys han fet possible la nostra entitat. Gràcies a les que han liderat i han empès el projecte malgrat les dificultats. Gràcies a les que recullen el testimoni per continuar liderant una gran entitat cultural. Gràcies també a totes les persones que fan possible la nostra activitat cada dia, avui i demà. Gràcies a la seva complicitat i generositat continuarem avançant i fent de la cultura una eina de cohesió i un dret de ciutadania.

Gràcies pel treball, per l’acompanyament, per les complicitats, per l’alegria, per la tendresa, gràcies per les utopies i per tanta vida compartida. Gràcies per tant!.

Perquè la carrera no la guanyen sempre els qui van més ràpid sinó qui segueix corrent, seguirem corrent i serem molts i moltes!! Gràcies a tothom!!

El Centre d’Estudis s’ho mereix!

Conxita Sánchez Medina
Presidenta

El dimarts  5 de març es van inaugurar a la seu del Centre d’Estudis dues exposicions realitzades per CCOO, ‘La maternitat d’Elna‘ i ‘La catàstrofe de les guerres. Guerra, víctimes de l’exili, …. refugiats‘. Aquestes dues exposicions, que tenen la guerra com a fil conductor, ens parlen de l’empoderament de les dones per conquerir i mantenir un espai de vida i de confort en mig de la desolació, i de com el que està passant actualment amb les persones refugiades té un espectacular paral·lelisme amb la nostra història recent i amb les experiències de vida de milers de persones que van haver d’exiliar-se l’any 1939. La inauguració va anar a càrrec de Manuel Leiva, regidor de l’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, de la presidenta del CECBLL Conxita Sánchez, el secretari general de CCOO Baix Llobregat, Jose Maria Romero i Carmen  Romero presidenta de l’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat. Totes tres entitats van coorganitzar l’exhibició d’aquestes dues exposicions que va ser visitable fins el 22 de març.

Prop d’una seixantena de persones ens van acompanyar divendres 22 de febrer a la presentació del llibre d’en Lluís Monjas, Santa Coloma de Montpedrós, una comunitat rural feudal d’època medieval. A la presentació van intervenir l’alcaldessa de Santa Coloma Anna Martínez i la directora de la nostra editorial encarregada de la edició del llibre, Montserrat Torra. Totes dues valorar molt positivament per fi aquest llibre veiés la llum, doncs l’autor el tenia escrit des d’abans de l’any 2000 i, per diversos motius, no havia estat possible la seva publicació fins ara. En Lluís Monjas ha fet un anàlisi total de la història medieval de Santa Coloma de Cervelló, des del segle XII fins al segle XV. Es remunta a l’Alta Edat Mitjana per conèixer els orígens de la població. La part més extensa de l’obra és on analitza les relacions senyorials entre els senyors de Santa Coloma i els seus pagesos, tot mostrant el funcionament intern d’una comunitat rural feudal. En resum, una magnifica obra, ben documentada i amb l’afegitó que el desaparegut Jaume Codina en va fer el pròleg l’any 2000.

El dimecres 20 de febrer, el CECBLL i l’Ajuntament de Sant Just Desvern vem fer una crida als càrrecs electes de la nostra comarca perquè visitessin el refugi antiari que va recuperar el municipi el novembre de 2018. Es tracta d’un refugi construit l’any 1938, amb una extensió de 165 m i 8 m de fondària, amb dues boques d’entrada, la primera a les Escola i l’altra al carrer de l’Ateneu. Només un tram és visitable -els primers 70 metres- per tal de preservar les galeries subterrànies i frenar el seu deteriorament. Per aquest motiu no entren més de 13 persones a la vegada al refugi. Sant Just ha fet un magnífic projecte museístic del refugi i el seu entron. Ha apostat per les noves tecnologies i, a través de la realitat virtual, han aconseguit que el visitant es posi a la pell d’aquelles persones que en feren ús durant els bombardejos del 38 i principis del 39. Tot el projecte està perfectament documentat i a més compta amb una pàgina web que  complementa la visita.

El passat 31 de gener es va constituir el Consell de Salut del Baix Llobregat a la sala d’actes del Consell Comarcal. Aquest és el primer consell de salut a nivell comarcal de tot Catalunya. Aquest nou òrgan té per missió involucrar a institucions, agents socials i econòmics, entitats, plataformes, etc.  que treballen per la salut pública de la nostra comarca, i dotar-los d’entitat pròpia per tirar endavant aspectes de planificació, gestió i avaluació de serveis de salut, a partir del debat comunitari.

Aquest consell de salut és la materialització d’una de les demandes que va sorgir al congrés El Baix Llobregat a debat en matèria de salut, així com també la creació d’un grup de salut mental comunitària nascut a principis de l’any 2017, i que també formen part del Consell de Salut del Baix Llobregat.

Vegeu la notícia de la constitució del Consell de Salut del Baix Llobregat

La sala d’actes del Consell Comarcal es va omplir amb una nodrida representació de representants d’institucions, entitats i empreses vinculada al congrés El Baix Llobregat a debat que vem fer l’any 2016, però també de persones expertes que a títol individual ens va aportar els seus sabers. El matí del 8 de febrer, més d’una seixantena de persones van assistir a la presentació del llibre que recull la crònica del que va ser un procés participatiu en clau cultural, territorial, social, econòmica i política. El llibre és un testimoni del que va ser El Baix Llobregat a debat desenvolupat durant més d’un any i desplegat per tot el territori, cercant el màxim de complicitats i de participació.

Aquesta publicació l’encapçala el document  Compromís col·lectiu del Baix Llobregat que es va presentar a principis del 2017 a mode de conclusions del congrés. D’aquest document han sorgit els 30 reptes – com a al·lusió metafòrica als 30 municipis de la comarca- que clouen el llibre i que mostren de forma condensada  l’essència del document, plantejats amb l’esperança que algun d’ells siguin una realitat de cara al 2030.

Dins l’obra també hi trobareu la ressenya dels més de 60 actes que es van fer a mode de taules temàtiques de debat i del plenari del congrés. També una crònica de les altres dues potes que va tenir el congrés: el fòrum municipalista i el workshop de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat.

En el llibre també hi ha explicacions dels origens del congrés, l’estructura organitzativa, la metodologia que es va emprar o el desplegament pel territori que va tenir el congrés, entre moltes altres coses que van conformar el Baix Llobregat a debat.

A l’acte hi van intervenir el conseller de Cultura del Consell comarcal, Lluís Montfort que va ressaltar la importància que per a la comarca va tenir el Congrés. A continuació l’expert en comunicació, Antoni Gutierrez Rubí, que va destacar com les pàgines del llibre destil·laven l’entusiasme i les ganes amb les que que es va desenvolupar el congrés i la utilitat del mateix. La presidenta del CECBLL, Conxita Sánchez, que va voler posar de relleu la tasca feta pel Centre com a impulsor del Congrés i del llibre; i va tancar l’acte el president del Consell Comarcal Josep Perpinyà, que va començar la seva intervenció posant sobre la taula els nous projectes que el CECBLL ja li hem presentat per aquest any.

En el decurs de l’acte, l’artista Marta Arañó va realitzar una obra pictòrica amb la tècnica de pintura amb vi, que va pintar mentre escoltava el que es deia a la presentació.

Acabem de fer pública una base de dades de  persones del Baix Llobregat que van passar per les principals presons que el règim franquista va utilitzar per a dur a terme la seva repressió. Presons amb unes condicions infrahumanes on es van cometre delictes de lesa humanitat.  I ara, aquest mes de gener, ha fet 80 anys des de l’inici d’aquella barbàrie. Entre el 23 i el 26 de gener de 1939 les tropes de  l’exèrcit franquista van ocupar tota la comarca del Baix Llobregat, porta d’entrada a la capital, Barcelona, que van ocupar en poques hores i sense resistència, doncs la guerra se sabia perduda des de la Batalla de l’Ebre.

La repressió a la postguerra va ser un temps d’experiències personals plenes de dolor, de ràbia i d’impotència que van marcar profundament famílies, amistats, pobles i ciutats. La guerra i la postguerra van deixar una petja profunda que va quedar soterrada en la llarga nit del franquisme, però amb una memòria viva en la que es fonamentà la resistència i la lluita contra un règim que negava els drets i llibertats bàsiques. Pensem que hi ha un fil que uneix aquestes experiències traumàtiques de la postguerra amb la lluita antifranquista i la lluita del moviment obrer que esclata en la dècada dels anys seixanta i que contribueix a la recuperació de la democràcia a finals de la dècada dels setanta i principis dels vuitanta,  convertint-la així en un èxit col·lectiu del qual la comarca del Baix Llobregat n’és una peça indispensable. La nostra comarca va ser un exponent de la força de la lluita antifranquista i la lluita del moviment obrer que va construir una xarxa de complicitats i organitzacions clandestines impulsada per un riu de gent que va desbordar les institucions franquistes, convertint el Baix Llobregat en una referència ineludible de la lluita antifranquista a Catalunya i a Espanya

El Centre d’Estudis fa molts anys que treballem per recuperar la memòria de tota la gent represaliada i víctima del franquisme, per reparar danys que el règim va causar al llarg dels 40 anys de dictadura. L’any 2005 vem engegar el Memorial Democràtic del Baix Llobregat amb l’ambiciós objectiu de recuperar i posar en valor biografies de dones i d’homes de la comarca que van lluitar per recuperar els drets i les llibertats democràtiques. I malgrat que durant els catorze anys de projecte han vist la llum molts fruits i eines útils com la base de dades biogràfica, la base de dades bibliogràfica, un fons de fonts orals, l’exposició Tothom al carrer! sobre la lluita antifranquista, diverses biografies, etc.  encara queden moltes coses a fer, encara queden noms significatius que hauran de ser incorporats.

El reconeixement i la reparació moral de les víctimes del franquisme és un dret civil que cal garantir. Les entitats memorialistes tenim un paper destacat en aquest dret; hem de treballar amb rigorositat i amb constància per desenterrar totes les atrocitats que el règim va cometre. Però ens cal l’ajuda indispensable de polítiques públiques que recolzin aquest dret de les persones a que, si així ho desitgen, puguin reconstruir el passat amb garanties. I malgrat que en el nostre país va haver-hi un temps en el que les polítiques contemplaven aquest dret – recordem sinó la llei del 2007 de Memòria Històrica que, amb certes mancances,  va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el 24 d’octubre de 2007-  creiem que la memòria històrica ha desaparegut de les agendes polítiques a tots els nivells. I això, no ens ho podem permetre.

La recuperació de la memòria històrica i la reparació de les víctimes d’un país que, com el nostre, ha viscut anys de dictadura, diu molt dels seus principis democràtics. Serveix per cohesionar la població, per identificar, per prevenir la violència, per educar en valors a la societat. Serveix per no repetir errors que poden conduir a climes poc democràtics sinó es promou la garantia dels drets humans i la llibertat.

A finals del 2018, el Parlament de Catalunya va treballar en l’avantprojecte de llei integral de la memòria democràtica de Catalunya que farà èmfasi en el reconeixement de col·lectius com les dones, les persones LGTBI o els nadons robats, col·lectius especialment castigats i oblidats. Esperem doncs que aquesta nova etapa sigui més prolífera i ens ajudi a continuar treballant per la memòria històrica.