XARXA DE TRANSPORTS I INTEGRACIÓ AL MERCAT (XVIII-XX)
A finals del segle XIX el tràfec per les vies catalanes era cinc vegades superior a les castellanes. En aquest context, la riba esquerra de la vall baixa del Llobregat se’ns presenta com a zona privilegiada al estar travessada per la carretera nacional que unia Madrid amb Barcelona, que construïda durant la segona meitat del segle XVIII sortia de la Creu Coberta i seguia per aquesta riba fins a Molins de Rei on, pel pont de Carles III, passava a la dreta del riu fins a Martorell. Durant la major part del segle XIX, la riba dreta i el delta, tot i la proximitat amb Barcelona, van ser zones mal comunicades amb la ciutat. En cas de crescuda del riu no podien passar-lo a gual i havien de creuar-lo amb barca, o anar fins al pont de Molins de Rei. A la plana dèltica els aiguamolls i la poca cura dels camins feia que amb una mica de pluja aquests s’entollessin i fos difícil el transport de mercaderies. Amb la construcció del pont de Molins de Rei, les antigues barques de pas de riu, la de Sant Andreu de la Barca i la que comunicava Sant Boi amb Cornellà, començaren a entrar en desús. A mitjans del segle XIX, la de Sant Andreu de la Barca ja no existia i la de Sant Boi-Cornellà havia perdut importància.
En general, excepte la carretera nacional, els altres camins estaven en mal estat de conservació. La mateixa carretera es trobava, sovint, en un estat deplorable, fet que malmetia la fruita que es transportava a Barcelona. L’antiga via romana de la riba esquerra –anomenada camí del mig-, que discorria en paral·lel, entre el riu i la nova carretera, era un camí complementari bastant utilitzat.
A la riba dreta, des de Sant Boi i vorejant el riu sortia un antic camí que es dirigia cap a Madrid passant per Santa Coloma, Sant Vicenç, Pallejà i Sant Andreu de la Barca. L’últim tram d’aquest camí, de Pallejà a Martorell, va servir pel traçat de la carretera del XVIII. El pas de la carretera per la riba esquerra fins a Molins de Rei va fer perdre importància a aquest camí d’origen medieval i va atorgar protagonisme als pobles situats al seu traçat.
El camí del litoral que creuant el riu amb barca a l’alçada de Cornellà-Sant Boi es dirigia cap a Viladecans, Gavà i Castelldefels i, des d’aquests pobles, cap a les costes del Garraf, era l’única via que comunicava el delta de ponent amb Barcelona i, sovint, estava intransitable. El Prat tenia antigament una barca per creuar el riu i un camí que enllaçava amb el camí del mig, que unia els nuclis de Cornellà i Hospitalet.
A inicis del segle XIX, a més de la nova carretera, aquests eren els tres camins principals de la xarxa de transports de la vall baixa, els dos primers discorrien paral·lels al riu i el del litoral creuava el delta d’est a oest. Si aquests camins eren difícils de transitar, més ho eren els que unien els petits nuclis de muntanya i les valls perpendiculars al riu amb aquests eixos de comunicació.
En la millora de la xarxa de transports es poden distingir quatre períodes. El primer correspon a la construcció de la carreta i el pont de Carles III sobre el Llobregat (1761-1769). A Molins de Rei els hostals i els transports de passatgers a peu de carretera prosperaren i la figura del traginer es va fer popular. Un segon període el constitueix la construcció del primer tren que arribà a Molins de Rei el 1854. La nova xarxa ferroviària buscava controlar l’enllaç de Barcelona amb l’interior. El tren no va repercutir de manera immediata en benefici econòmic de la riba esquerra, però, a llarg termini, va ajudar a integrar l’agricultura d’aquesta riba al mercat europeu.
Un tercer moment el simbolitza la construcció, al 1873, del primer pont metàl·lic sobre el Llobregat al Prat, construït per Ferran Puig, industrial barceloní i gran propietari de El Prat. El pont va acabar amb l’aïllament del delta, però els beneficis per a l’agricultura dèltica no es seran efectius fins que no es construeixi una bona xarxa de camins secundaris. La construcció del pont i els interessos econòmics que van fer possible el primer tren ens indiquen que a la comarca no existia una burgesia industrial i financera autòctona. Molts grans propietaris dels pobles propers a Barcelona residien a la ciutat, com és el cas d’en Ferran Puig i dels inversors del grup impulsor del tren. A alguns pobles de la vall baixa amb grans propietaris veïns de la zona, es podria afirmar que existia una burgesia agrària, o sector social que havia dinamitzat projectes com el Canal de la Infanta, tot i que ajudats amb la participació dels grans propietaris barcelonins.
A finals segle XIX i durant les primeres dècades del XX, en un quart període, l’ampliació de la xarxa ferroviària, al delta (1880) i a la riba dreta (1912), va afavorir la connectivitat del territori. Però, el què va millorar de manera eficaç la xarxa de transports va ser la construcció de carreteres d’enllaç, camins agrícoles secundaris i obres públiques iniciades per la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923) i, algunes, continuades per la dictadura de Primo de Ribera (1923-1929). La connexió interna del territori va activar les energies econòmiques de la comarca. La construcció i millora dels camins agraris, convertits en camins carreters que enllaçaven amb la carretera nacional i amb les estacions de tren, va ajudar a integrar l’agricultura al mercat. Quin sentit tenia tenir tren a El Papiol, o a qualsevol altre poble, si els pagesos no podien arribar amb carro a l’estació amb les seves caixes de fruita o d’hortalisses? Aquestes xarxes secundàries van estimular la intensificació de l’agricultura i la comercialització dels seus excedents.
La relació entre el poder local i els representants del poder governamental va ajudar o va frenar, segons el cas, al creixement d’aquestes carreteres de segon ordre. Els diputats de la zona, i els qui volien sortir elegits diputats, van fer bandera de la construcció o millora de camins i carreteres secundàries. Aquí se’ns planteja un problema relacionat amb el comportament polític del món rural català durant la Restauració: va existir el caciquisme a la comarca? Un dels reclams que feien servir els cacics per recaptar vots, fossin del signe que fossin, era la construcció d’alguna d’aquestes carreteres secundàries o bé un enllaç ferroviari. En són exemple les promeses de Bertran i Musitu de millorar els camins de Begues a Gavà o el de Sant Climent de Llobregat a Viladecans, els esforços de J. Maluquer de Tirrell perquè al 1891 s’obrís un baixador de tren a Sant Joan Despí o l’intent d’Antoni Sedó de comprar els vots dels homes de Castellbisbal prometent-los la construcció d’una estació de tren l’any 1884 .
El tren no va incidir de manera immediata sobre la millora econòmica de l’àrea, però durant la segona meitat del segle XIX, quan els ceps francesos havien mort a causa de la fil·loxera, el tren va ser utilitzat per exportar vi a França. Així, l’existència del tren va ser un estímul per sortir de la crisi agrària de finals del segle XIX, va actuar com integrador del mercat interior i va obrir les portes a l’exportació agrícola al mercat europeu. Els primers productes exportats foren els que ho tenien més fàcil per arribar a Europa: les fruites de la riba esquerra.
Gemma Tribó Traveria
Historiadora i membre de la Junta del CECBLL
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
45è aniversari – L’ACTIVITAT ECONÒMICA I EL FOMENT DE LA CULTURA
/by Neus RibasEl Dr. Antón Costas és economista i docent de ciències econòmiques a la UB. Ha estat president del Cercle d’Economia i actualment és president de la Fundació Cercle d’Economia. Ell és d’origen gallec i així ho reivindicava al llarg de la magnífica ponència que ens va oferir per celebrar la segona activitat del nostre 45è aniversari. El van presentar la presidenta del Centre d’estudis Genoveva Català, i el regidor de l’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Manel Martínez. Va començar parlant del descosit succeït al triangle economia-política-societat que va desfer la crisi del 2008; cal que fem per tornar a unir-los i recomposar així el contracte social. I amb els seus coneixements i experiència ens va fer veure que potser les coses estan canviant. Parlava de la responsabilitat social de les empreses com un valor afegit a l’alça que potser canviarà el món. Va ser una estona molt distesa on el públic que va assistir va gaudir amb les paraules d’aquest prestigiós economista. Al finalitzar, el públic va establir quasi una conversa amb el Dr. Costas.
Amb el suport de:
7a edició dels Premis Edurecerca
/by Neus RibasLa presidenta del CECBLL Genoveva Català i la secretària del jurat del premi CECBLL 2019, Joana Llordella, van lliurar els premis. Els treballs premiats a la modalitat Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat als Premis EduRecerca 2019 han estat els següents:
En aquesta ocasió, el nostre Jurat Edurecerca, format per Àngels Massip, Joana Llordella, Josep Campmany i Xavier Cortés van estimar, de manera unànime, que complia –sense desmerèixer els altres guanyadors i guanyadores– de manera destacada amb el que es considera un treball de recerca, en el sentit acadèmic del terme, amb un resultat espectacular, en definitiva, un treball considerat pel jurat com a excel·lent, i parlo del treball tutoritzat per Javier Morales Rodríguez de l’IES Creu de Saba d’Olesa de Montserrat: “Distribució dels amfibis al terme d’Olesa de Montserrat” d’Aina Cerdeira i Casals. Val a dir que el valor d’aquest treball, a més de la recerca, també és el de la creació d’un mapa interactiu que ens pot ser molt útil a l’hora d’estudiar el tema, les taules dels itineraris efectuats, la localització molt clara dels punts on s’ha fet l’observació, les taules d’observació i les fitxes d’amfibis. L’ autora demostra en aquest treball que el nombre d’amfibis, tret d’algunes excepcions, ha disminuït notablement en els últims anys en un espai molt concret del nostre territori però, a més, ens suggereix una sèrie de mesures i accions que estan a les nostres mans per a aconseguir repoblar i/o mantenir les poblacions d’amfibis del terme. Això és un valor afegit a la recerca, i encara més, ens obre nous camps d’investigació en el tema tractat.
Moltes felicitats a totes i tots!!!
7è ITINERARI EL BAIX LLOBREGAT FONT DE L’ÀREA METROPOLITANA
/by Neus RibasINSTAL.LACIONS DE REUTILITZACIÓ D’AIGUA REGENERADA
El setè itinerari ha tingut per objectiu conèixer les instal·lacions d’abocament a Sant Joan Despí, l’estació de bombament de la Riera de Can Soler, les bases de recàrrega de Santa Coloma de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts i les instal·lacions d’abocament a Pallejà.
Una agradable caminada que sortia de l’estació de FGC de Sant Boi i acabava als Quatre Camins, un total de 10,3 kms. Tal com assenyalem a la guia, la reutilització és l’aprofitament de l’aigua depurada per les EDAR. Una nova instal·lació la ERA (Estació Regeneradora d’Aigua), ens permet retornar a la natura aigua en òptimes condicions per fer possible objectius com manteniment del cabal del riu, basses de recàrrega de l’aqüífer, reg agrícola, ús industrial, zones humides del Delta, barrera contra la intrusió salina o reg de zones verdes i usos de neteja urbana.
Coincidint amb el dia en que vàrem fer aquest setè itinerari comprovàrem com a l’indret de Pallejà/Molins de Rei el riu rep aigua regenerada per millorar la qualitat del tram final, durant el període comprès entre el 1r. de juny i el 31 de juliol. Han emprès aquesta experiència la Generalitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Agència Catalana de l’Aigua. És important que s’hagi impulsat aquesta experiència atès que parlem d’instal·lacions fetes i projectades abans de l’any 2010. L’acció preveu que, un cop comprovada la viabilitat, fins el 50% del cabal del riu Llobregat des d’aquest indret fins a la seva desembocadura sigui d’aigua regenerada produïda a l’Estació Regeneradora d’Aigua (ERA) de la depuradora del Llobregat.
Com a cada sortida l’equip Javier-Teresa-Adelina ens proporciona un passeig agradable i un nou aprenentatge entorn a la importància estratègica del nostre riu.
45è aniversari – LA CULTURA COM A EINA DE COHESIÓ SOCIAL I ECONÒMICA
/by Neus RibasAmb una magnífica ponència del Dr. Lluís Bonet Agustí hem començat les activitats de la celebració del 45è aniversari de la nostra entitat. La casualitat va voler que la trobada fos al magnífic escenari de Can Negre a Sant Joan Despí, obra de l’artista modernista Josep Maria Jujol, amic de l’avi del nostre ponent, Lluís Bonet i Garí, un arquitecte modernista deixeble de Gaudí. Així que el marc va ajudar a començar amb bon peu aquesta celebració. Després de la presentació de Genoveva Català, presidenta del CECBLL i d’Àlex Medrano, regidor de cultura de l’Ajuntament de Sant Joan Despí i soci del Centre, el Dr. Lluís Bonet va començar la seva ponència donant a la cultura el valor intrínsec que té per ella mateixa. La cultura, va dir, és el que ens distingueix de la resta d’animals; és una condició necessària per a ser feliç. Ens va parlar de com mesurar l’impacte de la cultura, dels reptes que té la política cultural avui en dia, de l’impacte territorial que pot tenir un projecte cultural, i de les diverses fases que hauria de complir tot projecte cultural. En acabar vem poder gaudir d’una visita improvisada a Can Negre.
Amb el suport de:
lluiRL’art amb “SEIKOS”
/by Albert MoyaEl divendres 14 de juny va tenir lloc el darrer lluiRL’art de la temporada. Com és habitual tanquem la programació amb una actuació que es pugui fer a la Plaça Dicià per gaudir del darrer espectacle a la fresca. En aquesta ocasió el grup “SEIKOS” ens va oferir una part del seu repertori en format acústic a prop d’una setantena de persones que van venir al concert. SEIKOS és un grup musical de Sant Feliu de Llobregat, format el maig de 2014. El seu estil és el reggae i l’ska amb el que aconsegueixen aixecar tot tipus de públic. Acaben de llençar el seu segon disc Viaje al centro, que no han parat de presentar per tot arreu.
EDITORIAL (MAIG 2019): El Baix Llobregat, territori socialment responsable
/by Neus RibasDiem adeu al mes de maig coneixent els resultats de les eleccions municipals de diumenge dia 26. A mitjans de juny i abans de les vacances veurem com prenen possessió dels seus càrrecs les persones electes escollides a cada Ajuntament i a les institucions locals com la Diputació, l’Àrea metropolitana i el Consell comarcal. A totes elles els desitgem els màxims encerts i els oferim la nostra lleial col·laboració tal com hem fet en els darrers 45 anys.
Aquest any en el Centre d’Estudis també estem de celebració. El caràcter simbòlic dels 45 anys, ens situa per davant dels 40 anys d’Ajuntaments democràtics. La nostra entitat va néixer quan la societat es desvetllava i ja eren inevitables canvis profunds que ens portessin “nord enllà on diuen que la gent és neta i noble, rica, lliure, culte, desvetllada i feliç”, com deia Salvador Espriu.
En aquests 45 anys ens hem convertit en una associació de referència dintre i fora de la comarca. I allò que preveia l’acta fundacional, a saber, que un Centre d’Estudis contribuiria a cohesionar i a promocionar el Baix Llobregat, renova cada dia la seva validesa.
Commemorem que fa 45 anys es va fundar el Centre tot reflexionant sobre el concepte de territori socialment responsable. Volem aprofundir des del context metropolità en el vincle entre l’economia i la cultura. El sector cultural és generador d’activitat econòmica; cal consolidar els projectes que s’emprenen i les entitats culturals necessitem sumar esforços del conjunt de la societat per continuar l’activitat de recerca i de difusió del coneixement.
Amb l’objectiu de compartir amb el conjunt social, cultural i econòmic de la comarca la voluntat de construir xarxes i complicitats, iniciem unes primeres reflexions de la mà de persones altament qualificades. Us convidem a asseure’ns juntes, escoltar l’expertesa i enraonar per continuar el camí de fer de la cultura una eina indispensable pel benestar de les persones i un pilar en la lluita contra la desigualtat.
Per això us fem avinent les principals activitats programades per les properes setmanes, emmarcades en aquesta celebració:
La cultura com a eina de cohesió social i econòmica. Dimarts 11 de juny a les 19 h a Can Negre de Sant Joan Despí. A càrrec del Dr. Lluís Bonet Agustí, professor titular d’economia aplicada de la UB i coordinador del Programa de doctorat en Gestió de la cultura i el patrimoni i del Màster oficial en Gestió cultural.
Els vincles de l’activitat econòmica i el foment de la cultura. Dimecres 19 de juny a les 19 h al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat: càrrec del Dr. Antón Costas, catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona.
Quan tornem de vacances, a la tardor, emprenem una activitat formativa, el curs “El Baix Llobregat, cruïlla estratègica”, que pretén fomentar i divulgar el coneixement de l’entorn social i natural, econòmic i sociològic de la comarca, així com dotar de recursos pràctics per interpretar la situació de la comarca en diferents àmbits i gestionar situacions concretes.
Us convidem a celebrar amb nosaltres aquests 45 anys de trajectòria de la nostra entitat. Així doncs, preneu nota d’aquestes dates i que gaudiu amb les activitats!
7a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat
/by Neus RibasLa trobada es va cloure amb una visita a la exposició “25 any de l’Avenç” situada al Palau Mercader i amb un dinar de germanor
45è aniversari del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
/by Neus RibasAquest 2019 celebrem el 45è aniversari del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Era l’any 1974 quan un grup d’homes i una dona es reunien a Martorell i acordaven fundar el CECBLL. Des de llavors el Centre i la comarca han entrecreuat molt positivament les seves històries.
Ara que han passat 45 anys des de la nostra fundació, ens hem convertit en una associació cultural de referència que impulsa i manté la cultura com a eina per conèixer, interpretar i transformar la qualitat de vida de les persones que habiten el territori. Amb aquest objectiu centrarem la celebració del nostre 45 aniversari entorn al concepte de territori socialment responsable, tot aprofundint en la dimensió que representa el vincle entre l’economia i la cultura local en un context metropolità.
El vincle entre cultura i economia en la societat actual és un fet constatat i clarament estratègic. El sector cultural és generador de riquesa però, malgrat aquesta afirmació, tots els agents implicats coincideixen en que per potenciar-ho manca encara molt camí per fer.
Us convidem doncs a participar de les activitats d’aquest 45è aniversari:
FEU AQUÍ LA VOSTRA INSCRIPCIÓ
FEU AQUÍ LA VOSTRA INSCRIPCIÓ
CALDRÀ QUE FEU UNA TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA DE 20 € A
ES35 0081 1604 7000 0104 6609
INDICANT EL VOSTRE NOM I EL CONCEPTE SOPAR 45è ANIVERSARI
FEU AQUÍ LA VOSTRA INSCRIPCIÓ
RESERVEU-VOS LES DATES A LES VOSTRES AGENDES!!!
Amb el suport de:
RECERCAT 2019
/by Neus RibasLa quizena edició del Recercat es va dur a terme al municipi de Cervera els dies 3, 4 i 5 de maig. El RECERCAT es realitza anualment en el marc dels actes de la capital de la cultura catalana, amb activitats i espais com la fira de centres d’estudis, en què s’hi mostraran novetats editorials de la recerca local i comarcal, així com una exposició de pòsters que mostren els projectes més destacats dels centres i instituts d’estudis locals i comarcals participants.
Els i les assistents van poder gaudir de les diverses activitats organitzades principalment per a donar a conèixer a la ciutadania la tasca d’investigació que realitzen els instituts i centres d’estudis al llarg de l’any sobre temes relacionats amb el seu entorn.
Destaquem la taula rodona “Patrimoni a debat: reflexions des de la societat civil” que enguany va voler aprofundir en “L’arquitectura tradicional i la configuració del paisatge” on hi va participar com a moderadora la nostra directora Esther Hachuel. Una altra de les activitats divulgatives del Recercat d’enguany han estat les taules de presentació «Mosaic Recercat» que en aquesta ocasió s’han dedicat a les fires de llibres, a les Jornades Europees de Patrimoni i a diversos projectes duts a terme pels centres d’estudis. També hi va haver la Fira, una carpa de 250 metres on es podien trobar les novetats editorials i els projectes més destacats de recerca local i comarcal. Fins a quatre exposicions, diverses visites, l’actuació d’un cantautor menorquí, Guiem Soldevila i l’espai per a públic familiar Recerxic, eren altres propostes d’aquest Recercat 2019.
Els premis Recercat d’enguany han estat pel Museu Arxiu de Santa Maria- Centre d’Estudis Locals de Mataró, en la categoria d’entitat i en la categoria individual, Lluís Puig i Mario Zucchitello, ex aequo.
ARTICLE DEL MES PER GEMMA TRIBÓ
/by Neus RibasA finals del segle XIX el tràfec per les vies catalanes era cinc vegades superior a les castellanes. En aquest context, la riba esquerra de la vall baixa del Llobregat se’ns presenta com a zona privilegiada al estar travessada per la carretera nacional que unia Madrid amb Barcelona, que construïda durant la segona meitat del segle XVIII sortia de la Creu Coberta i seguia per aquesta riba fins a Molins de Rei on, pel pont de Carles III, passava a la dreta del riu fins a Martorell. Durant la major part del segle XIX, la riba dreta i el delta, tot i la proximitat amb Barcelona, van ser zones mal comunicades amb la ciutat. En cas de crescuda del riu no podien passar-lo a gual i havien de creuar-lo amb barca, o anar fins al pont de Molins de Rei. A la plana dèltica els aiguamolls i la poca cura dels camins feia que amb una mica de pluja aquests s’entollessin i fos difícil el transport de mercaderies. Amb la construcció del pont de Molins de Rei, les antigues barques de pas de riu, la de Sant Andreu de la Barca i la que comunicava Sant Boi amb Cornellà, començaren a entrar en desús. A mitjans del segle XIX, la de Sant Andreu de la Barca ja no existia i la de Sant Boi-Cornellà havia perdut importància.
En general, excepte la carretera nacional, els altres camins estaven en mal estat de conservació. La mateixa carretera es trobava, sovint, en un estat deplorable, fet que malmetia la fruita que es transportava a Barcelona. L’antiga via romana de la riba esquerra –anomenada camí del mig-, que discorria en paral·lel, entre el riu i la nova carretera, era un camí complementari bastant utilitzat.
A la riba dreta, des de Sant Boi i vorejant el riu sortia un antic camí que es dirigia cap a Madrid passant per Santa Coloma, Sant Vicenç, Pallejà i Sant Andreu de la Barca. L’últim tram d’aquest camí, de Pallejà a Martorell, va servir pel traçat de la carretera del XVIII. El pas de la carretera per la riba esquerra fins a Molins de Rei va fer perdre importància a aquest camí d’origen medieval i va atorgar protagonisme als pobles situats al seu traçat.
El camí del litoral que creuant el riu amb barca a l’alçada de Cornellà-Sant Boi es dirigia cap a Viladecans, Gavà i Castelldefels i, des d’aquests pobles, cap a les costes del Garraf, era l’única via que comunicava el delta de ponent amb Barcelona i, sovint, estava intransitable. El Prat tenia antigament una barca per creuar el riu i un camí que enllaçava amb el camí del mig, que unia els nuclis de Cornellà i Hospitalet.
A inicis del segle XIX, a més de la nova carretera, aquests eren els tres camins principals de la xarxa de transports de la vall baixa, els dos primers discorrien paral·lels al riu i el del litoral creuava el delta d’est a oest. Si aquests camins eren difícils de transitar, més ho eren els que unien els petits nuclis de muntanya i les valls perpendiculars al riu amb aquests eixos de comunicació.
En la millora de la xarxa de transports es poden distingir quatre períodes. El primer correspon a la construcció de la carreta i el pont de Carles III sobre el Llobregat (1761-1769). A Molins de Rei els hostals i els transports de passatgers a peu de carretera prosperaren i la figura del traginer es va fer popular. Un segon període el constitueix la construcció del primer tren que arribà a Molins de Rei el 1854. La nova xarxa ferroviària buscava controlar l’enllaç de Barcelona amb l’interior. El tren no va repercutir de manera immediata en benefici econòmic de la riba esquerra, però, a llarg termini, va ajudar a integrar l’agricultura d’aquesta riba al mercat europeu.
Un tercer moment el simbolitza la construcció, al 1873, del primer pont metàl·lic sobre el Llobregat al Prat, construït per Ferran Puig, industrial barceloní i gran propietari de El Prat. El pont va acabar amb l’aïllament del delta, però els beneficis per a l’agricultura dèltica no es seran efectius fins que no es construeixi una bona xarxa de camins secundaris. La construcció del pont i els interessos econòmics que van fer possible el primer tren ens indiquen que a la comarca no existia una burgesia industrial i financera autòctona. Molts grans propietaris dels pobles propers a Barcelona residien a la ciutat, com és el cas d’en Ferran Puig i dels inversors del grup impulsor del tren. A alguns pobles de la vall baixa amb grans propietaris veïns de la zona, es podria afirmar que existia una burgesia agrària, o sector social que havia dinamitzat projectes com el Canal de la Infanta, tot i que ajudats amb la participació dels grans propietaris barcelonins.
A finals segle XIX i durant les primeres dècades del XX, en un quart període, l’ampliació de la xarxa ferroviària, al delta (1880) i a la riba dreta (1912), va afavorir la connectivitat del territori. Però, el què va millorar de manera eficaç la xarxa de transports va ser la construcció de carreteres d’enllaç, camins agrícoles secundaris i obres públiques iniciades per la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923) i, algunes, continuades per la dictadura de Primo de Ribera (1923-1929). La connexió interna del territori va activar les energies econòmiques de la comarca. La construcció i millora dels camins agraris, convertits en camins carreters que enllaçaven amb la carretera nacional i amb les estacions de tren, va ajudar a integrar l’agricultura al mercat. Quin sentit tenia tenir tren a El Papiol, o a qualsevol altre poble, si els pagesos no podien arribar amb carro a l’estació amb les seves caixes de fruita o d’hortalisses? Aquestes xarxes secundàries van estimular la intensificació de l’agricultura i la comercialització dels seus excedents.
La relació entre el poder local i els representants del poder governamental va ajudar o va frenar, segons el cas, al creixement d’aquestes carreteres de segon ordre. Els diputats de la zona, i els qui volien sortir elegits diputats, van fer bandera de la construcció o millora de camins i carreteres secundàries. Aquí se’ns planteja un problema relacionat amb el comportament polític del món rural català durant la Restauració: va existir el caciquisme a la comarca? Un dels reclams que feien servir els cacics per recaptar vots, fossin del signe que fossin, era la construcció d’alguna d’aquestes carreteres secundàries o bé un enllaç ferroviari. En són exemple les promeses de Bertran i Musitu de millorar els camins de Begues a Gavà o el de Sant Climent de Llobregat a Viladecans, els esforços de J. Maluquer de Tirrell perquè al 1891 s’obrís un baixador de tren a Sant Joan Despí o l’intent d’Antoni Sedó de comprar els vots dels homes de Castellbisbal prometent-los la construcció d’una estació de tren l’any 1884 .
El tren no va incidir de manera immediata sobre la millora econòmica de l’àrea, però durant la segona meitat del segle XIX, quan els ceps francesos havien mort a causa de la fil·loxera, el tren va ser utilitzat per exportar vi a França. Així, l’existència del tren va ser un estímul per sortir de la crisi agrària de finals del segle XIX, va actuar com integrador del mercat interior i va obrir les portes a l’exportació agrícola al mercat europeu. Els primers productes exportats foren els que ho tenien més fàcil per arribar a Europa: les fruites de la riba esquerra.
Gemma Tribó Traveria
Historiadora i membre de la Junta del CECBLL
PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA DE CONXITA SOLANS
/by Neus RibasEl divendres 17 de maig, a la seu de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, es va presentar la nova novel·la de Conxita Solans, sòcia i col·laboradora del Centre d’Estudis.
D’una pèrdua inesperada de l’autora neix la novel·la històrica “Aquella Norton”. El protagonista del llibre, en Guillem, és un personatge que passa tota la Guerra Civil fent viatges amb la seva moto NORTON, fent d’oficial d’enllaç de l’exercit, portant els parts d’estat major a estat major. Després de la batalla de l’Ebre, el seu últim destí, l’octubre de 1938, va ser Roses de Llobregat (Sant Feliu de Llobregat)
L’autora de la novel·la, Conxita Solans, és llicenciada en Història Moderna. Membre molt actiu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, s’ha dedicat a la recerca i divulgació històrica sobre el Baix Llobregat. Té diverses publicacions sobre Molins de Rei i Begues durant l’època moderna i contemporània.
CAMINADA POPULAR PEL TREBALL DIGNE I L’ECONOMIA SOLIDÀRIA
/by Albert MoyaQuasi 400 persones van participar el diumenge 5 de maig a la Caminada Popular pel Treball Digne i l’Economia Solidària organitzada per CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf i la Fundació Esperanzah, amb el suport de moltes altres entitats i institucions com ara el Centre d’Estudis Comarcals. L’objectiu de la caminada no era altre que contribuir a visibilitzar els valors del treball digne i l’economia social i, a la vegada, dignificar i reivindicar la preservació del riu Llobregat i el seu entorn natural.
La caminada de 5 quilòmetres va tenir dos punts de sortida, Cornellà i Sant Feliu, i va acabar al Parc Fluvial de Sant Boi.
Els organitzadors fan una valoració molt positiva de la primera edició d’aquesta iniciativa. Segons Josep Maria Romero, secretari de CCOO del Baix LLobregat: “aquesta primera edició ens ha permès visibilitzar un espai molt nostre com és el riu Llobregat i el valor del treball a una comarca que no s’entén sense la seva aportació fonamental. També hem volgut reivindicar l’aposta per avançar en una economia verda i un canvi de model productiu que incorpori el nostre entorn natural i patrimoni cultural”
Óscar Rando, coordinador d’Esperanzah, ha volgut destacar: ”valorem molt positivament el treball en xarxa amb altres entitats i actors socials de la comarca. Li donarem continuïtat perquè els valors de la transformació social han de tenir presència destacada al Baix Llobregat i necessitem donar suport i visibilitat a molts projectes socials que necessiten d’impulsos potents com La Caminada”.
Vegeu aquí la galeria d’imatges
lluíRL’art LluíRL’art “Mag Ramó, en Acció”
/by Albert MoyaEl Centre Cívic Mas Lluí va acollir el divendres 17 de maig un nou espectacle del programa lluiRL’art. En aquesta ocasió el Mag Ramó, ens va oferir màgia i humor a parts iguals. Vem gaudir més d’una hora amb sorpreses, grans il·lusions i efectes impossibles que ens van deixar bocabadats.
El mag Ramó és un mag jove però amb una carrera sòlida i consolidada com a mag i actor, presentador, malabarista i animador, que ja ens va captivar a la IX edició dels Premis de Reconeixement Cultural que vem celebrar a Sant Joan Despí l’any 2014.
Sant Feliu Segle XX
/by cecbll2016_okSant Feliu segle XX
Retuerta, Mari Luz, Hachuel, Esther, Padró, Josep, Sant Feliu segle XX, Edita: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2019, 135 p.
Si observéssim Sant Feliu de Llobregat al principi i al final de la centúria, veuríem que tot s’ha transformat de manera extraordinària; el paisatge d’horta i de fruiterar ha donat pas als edificis de la ciutat i les vinyes de la muntanya s’han emboscat. En el puig d’Olorda hi ha una gran ferida: la pedrera per a l’obtenció de ciment. I la via del tren, abans llunyana, travessa pel bell mig la ciutat. El llibre ens parla d’aquestes transformacions, del pas de poble a ciutat; de l’ocupació urbana del territori; de la lluita pels drets; dels alts i baixos de la política; dels períodes de reformes democràtiques, de les etapes autoritàries i feixistes i de l’arribada de la democràcia
EDITORIAL (ABRIL 2019): Canvi de planejament (del PGM del 1976 al PDU del 2020).
/by Neus RibasFa 45 anys s’acordava la creació del Centre d’Estudis i, poc després, l’any 1976, s’aprovava el Pla General Metropolità de Barcelona (PGM), que abastava 27 municipis junt amb la capital de Catalunya. Més endavant el desplegament del PGM va donar peu a l’aprovació del Pla Especial de Protecció de Collserola (PEPCO). D’aquestes figures de planejament, n’hem parlat molt i també hem estat crítiques d’alguns aspectes. Ara bé, avui dia hi ha consens entorn als beneficis que han proporcionat, i també rebem amb interès la nova planificació urbanística i territorial com a eina per avançar-nos a l’esdevenir, tot preveient i endreçant el desenvolupament sostenible del territori. Mostra d’això és que l’any 1976 es va concebre la necessitat de preservar els espais agraris de la Vall Baixa i del Delta del Llobregat, i també de protegir els boscos de la Serra de Collserola, evitant-ne la urbanització.
En els darrers temps, a la comarca hem reflexionat entorn del present i del futur i les conclusions han estat contundents respecte de la necessitat de planificar i de disposar d’una visió global; en aquest sentit, avui volem compartir la nostra satisfacció en veure que, el passat 26 de març, el Consell Metropolità aprovava l’Avanç del Pla director urbanístic (PDU) de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El PDU serà l’eina que ordenarà el territori metropolità de Barcelona en les properes dècades (36 municipis). Aquest pla, tal com s’assenyala en la memòria, dissenyarà la transició cap a una ciutat més saludable, equitativa, econòmicament competitiva, eficient i sostenible.
La documentació que s’ha elaborat d’aquest planejament contempla un document d’objectius i propòsits generals amb els continguts propis d’un avanç de planejament, entre els quals es troben el Programa de participació ciutadana i el Document inicial estratègic. A partir d’aquesta aprovació, s’obre el procés d’informació pública que es perllongarà fins al mes de desembre d’enguany.
Des de la direcció del Centre hem considerat de gran importància l’aprovació d’aquesta figura de planejament per al futur d’una bona part dels municipis de la comarca que es troben inclosos en el marc de l’Àrea Metropolitana. Així les coses, a la propera sessió de Junta del mes de maig coneixerem amb més profunditat aquest planejament i ens emplaçarem per més endavant a promoure alguna activitat pública per contribuir a difondre un planejament que condicionarà, entenem que de manera molt positiva, el futur d’una bona part del territori.
Recentment també us hem fet saber la nova redacció del Pla Especial de Protecció de Collserola. Properament serà aprovat provisionalment també per l’AMB i definitivament pel Govern de la Generalitat. El Pla vigent data del 1987; recordem que l’any 2010 Collserola va ser declarada Parc Natural i l’adequació del planejament ha estat imprescindible.
El CECBLL es manté fidel al compromís d’aprofundir en la promoció del patrimoni i dels valors culturals, socials i naturals de la comarca des del vessant de la investigació, la reflexió, la conservació i la divulgació. Per això entenem la importància i la dimensió històrica que tenen l’aprovació d’eines de planejament com les que aquí comentem per a la configuració del present i del futur, a curt, mitjà i llarg termini. Amb aquestes eines construïm el patrimoni de les futures generacions. És evident que les darreres quatre dècades han estat intenses en l’ús d’eines de planejament com el PGM o el PEPCO i també han estat intenses en l’esdevenir del rol del Centre d’Estudis. Estem amatents al coneixement del passat i al compromís amb el present.
Sabíeu que… maig
/by Neus RibasSabíeu que l’any 1928 es va construir a Castelldefels un balneari de luxe?
L’any 1928 es va constituir a la platja de Castelldefels la Sociedad Anónima Baños de Castelldefels, que va obtenir permís del ministeri de Foment per construir un luxós balneari, amb tres restaurants: el Popular, el Miramar i el Gran Restaurant (que després de la guerra es transformaria en l’actual Florida Park). Aquest complex lúdic i esportiu, centrat en els banys de mar, entrà a ple rendiment durant els anys trenta. Paral·lelament, s’establia un servei regular d’autobusos entre l’estació de tren i les platges. En aquest establiment de banys hi havia jardins i terrasses on prendre el sol, casetes per a bany, bungalows, etc. Un petit vapor-golondrina portava els turistes a fer un tomb per les costes de Garraf, i una espectacular passera sobre el mar s’endinsava cap a un viver i permetia llargs passejos sota el sol.
Font:
Josep Campmany i Guillot, “L’estiueig a Begues, Gavà i Castelldefels” dins de Materials del Baix Llobregat núm 13, 2007, 39-49 p.
Mor el geogràf i activista cultural Josep Maria Domènech Fargas
/by Neus RibasL’octubre del 2007, el nostre butlletí recollia un article que parlava de l’estudiòs terrasenc i de la seva biblioteca sobre temes monogràfics, la més important de Catalunya. L’article parla de més de 30.000 volums entre llibres i opuscles perfectament registrats i localitzats. A més va ser també secretari i coordinador de les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos, que han estat l’origen de molts dels centres d’estudis que es reparteixen per la geografia catalana. Podeu consultar l’article en aquest enllaç
El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, es suma a les mostres de condol d’aquest gran impulsor i defensor dels centres i entitats d’estudis arreu del país.
SISÈ ITINERARI – Nous recursos: aigua del mar i aigua regenerada
/by Neus RibasEl dissabte 27 d’abril es va fer el sisè itinerari de la guia El Baix Llobregat, font de l’àrea metropolitana.
Amb el nom “NOUS RECURSOS: AIGUA DEL MAR I AIGUA REGENERADA” vam fer un recorregut que ens va conduir d’El Prat a la Instal·lació de Tractament d’Aigua Marina (ITAM).
La trobada va tenir lloc a l’estació de Les Moreres de la línia L9 del metro. Vam iniciar el recorregut dirigint-nos al Parc del Riu on vam prendre el camí de ribera del marge dret, fins a passar el riu Llobregat pel pont Nelson Mandela fins a arribar al polígon Pratenc; allà vam prendre l’avinguda de l’Estany del Port, nom que recorda l’origen humit de la zona que a principis del segle passat era territori d’aiguamolls.
En el camí cap a l’ITAM vam passar davant l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR); allà els guies van aprofitar per explicar que aquesta instal·lació compta amb una Estació Regeneradora d’Aigua (ERA) que és l’origen de l’aigua regenerada que serà objecte del proper itinerari.
Arribats a l’ITAM vam fer una visita guiada que va començar amb l’explicació del funcionament de la planta, seguida de la visita a les instal·lacions.
La dessalinitzadora del Prat va entrar en funcionament l’estiu de 2009 sent la instal·lació més gran d’Europa per la producció d’aigua potable per al consum humà. Té una capacitat de tractament de 200.000 m³/dia i utilitza el sistema d’osmosi inversa.
En conjunt l’itinerari i la visita a la dessalinitzadora va resultar molt interessant.
Sabíeu que… juny
/by Neus RibasSabíeu que els Premis nacionals de Cultura es lliuren des de l’any 1932?
El Teatre L’Artesà del Prat de Llobregat acollirà el dijous 4 de juliol la cerimònia de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura 2019, que atorga el CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts) des de l’any 2009.
Els Premis Nacionals van ser instituïts per la Generalitat republicana el 1932 i es van interrompre amb la Guerra Civil el 1938. Passats 44 anys, els Premis es van reprendre el 1982 amb l’arribada de la democràcia. Durant aquest segon període, 1982-1994, ja havien començat a ser Premis Nacionals de les diferents disciplines que es van establir, però a partir del 1995, neixen els Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat, entesos i anomenats com ho fem avui. L’any 2009 s’inicia una nova etapa a la història dels Premis Nacionals de Cultura amb el naixement del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts que, des d’aleshores, assumeix la concessió dels premis.
Font: Generalitat de Catalunya – CoNCA
ARTICLE DEL MES PER JOSEP MARIA ROMERO I OSCAR RANDO
/by Neus RibasLa Caminada pel treball digne i l’economia solidària
La Caminada pel treball digne i l’economia solidària, és una iniciativa que promovem les CCOO del Baix Llobregat i el Festival Esperanzah. És un espai de cooperació i sinèrgia entre dues entitats sòlides, de trajectòries i orígens diversos amb un arrelament profund i rellevància comarcal.
La Caminada resalta el vincle històric del Baix Llobregat amb el treball i la seva funció social. És una aposta per reivindicar, des dels valors de la transformació social i la solidaritat, un canvi de model productiu que situï al centre les persones i un treball digne amb ocupació de qualitat, estable i amb drets. Una aposta per dimensionar l’economia local, resilient, construïda des del consum conscient i responsable, la voluntat de donar respostes a les necessitats de la comunitat des de la mateixa comunitat i des del respecte per cohesionar i vertebrar el territori. Una economia productiva, verda, de present i futur, que hauria de ser capaç d’apostar per sectors dinàmics, innovadors a través de la qualificació i la formació, que incorpora el paradigma de la sostenibilitat i que és plenament conscient de la potencialitat de l’important patrimoni industrial, hídric i cultural del Baix Llobregat.
La farem el diumenge 5 de maig de 2019 al nostre espai més important, aquell que ens dóna identitat, el riu Llobregat. El Llobregat i la seva desembocadura al Delta, durant molt anys va ser exemple d’aigües brutes i contaminades. Les reivindicacions socials i populars, la demografia i la tecnologia, entre d’altres, han permès avançar en la implementació de polítiques que combinant inteligentment capital humà i natural s’ha posat al servei de l’interès general. La inversió pública ha permès reconvertir la situació d’un enclavament degradat i que vivia a esquenes del territori en un espai natural regenerat, d’alt valor social, econòmic i ambiental, molt reconegut i valorat per la ciutadania.
La Caminada constarà de dues marxes a peu, que sortiran de Cornellà i de Sant Feliu de Llobregat a les 9 del matí, recorreran encamblaments i espais vinculats a l’evolució del treball fins apropar-se al riu, amb distàncies de 5 quilòmetres aproximadament, molt assumibles per a un públic intergeneracional i divers. Tindrà presència destacada el Canal de la Infanta, que enguany compleix el seu bicentenari de la seva creació. Es va inaugurar per proveir el rec agrícola, però des del procés d’industrialització del segle XIX es va convertir en una font bàsica d’energia i espai de referència comarcal. Tots dos itineraris arribaran al parc fluvial de Sant Boi, on organitzarem un seguit d’activitats d’oci, infantils, culturals, de sensibilització mediambiental i farem una degustació de productes del nostre flamant Parc Agrari.
La Caminada també te la voluntat de recaptar fons destinats a entitats socials, la missió de les quals siguin coherents amb esl valors del projecte. Aquest any hem decidit que es destinin íntegrament a La Fundació per a Joves La Carena. És un centre de formació per a la reinserció educativa i laboral de joves en risc d’exclusió social, radicat a Cornellà, que inicià la seva activitat al 2007 i que passa per necessitats de recursos en un desenvolupament òptim de la seva activitat.
Hem d’agrair el suport i la col·laboració dels Ajuntaments de Sant Boi, Cornellà i Sant Feliu, que s’han implicat activament, fent una aposta important per incoporar la sostenibilitat i la protecció de l’entorn natural al centre de les seves polítiques. Comptem també amb el suport de diverses administracions, entitats socials i empreses amb responsabilitat social que volen contribuir als objetius i fer d’aquest esdeveniment una referència comarcal futura pels propers anys.
El ”Cinturón Rojo” de la Fundació Utopia – Joan N.Garcia-Nieto, ens recordava que a la dictadura franquista un destacat dirigent, va apuntar que Espanya tenia dos greus problemes: ETA i el Baix Llobregat. Avui, en un moment històric de canvis, en un context de desafiament global de canvi climàtic i d’exigència en abordar de forma justa les transicions socials i ambientals que se’ns presenten, els activistes del Baix Llobregat hauríem d’assumir com a oportunitats, que la comarca ha de continuar reforçant el seu vincle amb el riu Llobregat i l’exigència de mobilitzar a la ciutadania per reduir les desigualtats i la precarietat vital a través de treball digne, drets i igualtat.
Esperem que aquest camí que encetem ens permeti, posar a l’agenda de la comarca la reflexió que l’actual evolució i transformació vertiginosa i accelerada del treball, ha d’anar de la mà d’una manera democràtica d’entendre l’economia, socialment justa, políticament emancipadora i integradora de la nostra diversitat social.
Us hi esperem el dia 5 de maig!
Més informació a: www.lacaminada.cat
Josep M. Romero Velarde
Secretari general CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf
Óscar Rando
Activista del món cooperatiu i solidari. Portaveu Festival Esperanzah
ES PRESENTA EL LLIBRE SANT FELIU SEGLE XX PER SANT JORDI
/by Neus RibasAquest Sant Jordi, a la sala de plens de l’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, hem presentat el llibre Sant Feliu segle XX , realitzat pel Centre d’Estudis i per l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Les autores i l’autor artífexs de l’obra han estat M.Luz Retuerta, directora de l’Arxiu, Esther Hachuel directora del Centre d’Estudis i Josep Padró, soci i col·laborador del CECBLL.
El llibre fa un recorregut per la història de Sant Feliu de Llobregat durant el segle XX en un format divulgatiu. La publicació està adreçada a l’alumnat dels últims cursos d’ESO i de batxillerat, i en general al conjunt de la ciutadania que es vulgui apropar a l’evolució històrica recent d’aquest municipi.
L’obra va néixer en el marc de les visites dels estudiants d’ESO a l’Ajuntament. En aquest context, des de l’alcaldia es va veure la necessitat de disposar d’un instrument de difusió que expliqués els antecedents històrics més immediats. Aquesta publicació neix amb la finalitat d’establir lligams entre la història de la ciutat i les històries personals i familiars dels joves, i entre l’esdevenir d’aquesta comunitat i l’evolució del món.
Comprèn els capítols següent:
La presentació es va fer en el marc de l’acte institucional de celebració de la Diada de Sant Jordi de Sant Feliu de Llobregat.
PRESENTACIÓ DELS LLIBRES DE JAUME BOSCH, FRANCESC OLLÉ i GEMMA TRIBÓ
/by Neus RibasL’endemà de Sant Jordi, al CECBLL vem celebrar la Diada amb la presentació de tres llibres escrits per tres membre de la Junta directiva de l’entitat. La nostra policia. El model de seguretat de Catalunya des de 1978 fins als atemptats de 2017 i l’1 d’octubre de Jaume Bosch; Del port de l’Ordal al pont del Llobregat. Un recorregut històric per l’N-340 deFrancesc Ollé; i Avui per tu, demà per mi. El pacte a la recíproca de dues famílies durant la Guerra Civil (1936-1939) de Gemma Tribó.
En Jaume Bosch ens va parlar de com es va gestar el cos del Mossos d’Esquadra i les vicissituds per les que ha passat el cos al llarg dels anys. Tot seguit en Francesc Ollé ens va explicar la trajectòria per la que ha passat la la carretera que avui anomenem N-340, els esdeveniments d’aquella magna obra i les reiterades reivindicacions civils per aturar el pas dels vehicles pel mig de la ciutat; i per acabar na Gemma Tribó ens va explicar com es va decidir a escriure una novel·la, basada en fets reals, sobre un acord d’ajuda mútua entre dues famílies durant la guerra civil, en format de lectura fàcil, però de molt difícil escriptura.
Va ser una vetllada molt distesa i interessant. Tots tres van exposar breument la seva obra i els i les assistents van tenir la oportunitat d’adquirir els tres llibres, a la venda aquella mateixa tarda.
LluíRL’art amb Magda Torre “La vida és una cançó”
/by Albert MoyaAl lluiRL’art del mes d’abril vem gaudir amb el recital “La Vida és una cançó” de Magda Torre que, amb una gran veu, ens va presentar un eclèctic repartiment de cançons. La Magda és una activista cultural de Sant Feliu, vinculada amb entitats locals com ara el Casal de la Dona, d’on va ser-ne presidenta.
Sabíeu que… abril
/by Neus RibasSabeu quants elements hi ha al Baix Llobregat catalogats com a elements de patrimoni industrial català?
El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) ha estudiat i difós el patrimoni industrial català. Atès el prestigi i l’interès històric i social d’aquest patrimoni, va elaborar el mapa de patrimoni industrial de Catalunya on hi podem localitzar 10 elements de la nostra comarca. Són els següents:
Font: mNACTEC – Mapa del patrimoni industrial de Catalunya