140 anys de Jujol architectus

L’Any Jujol140 és un moviment artístic, cultural i social per difondre la figura de Jujol. Tot i el geni creatiu i l’extraordinari llegat artístic de Josep Maria Jujol, la seva figura encara no és prou reconeguda. La celebració de l’Any Jujol140 està impulsada per l’Ajuntament de Sant Joan Despí, municipi que acull un dels llegats més importants de l’arquitectura de Jujol. L’esdeveniment vol contribuir a la difusió de l’obra de Jujol i al reconeixement científic internacional d’una figura única del Modernisme.

L’Any Jujol140 arrenca el juny de 2018 i es perllongarà fins al setembre de 2019, quan farà els 140 anys del naixement de Jujol. Durant l’Any Jujol140 s’organitzaran activitats culturals, lúdiques, comercials, turístiques, patrimonials, promocionals, socials i ciutadanes, a Sant Joan Despí, ciutat que promou l’esdeveniment, i també a altres municipis vinculats a la figura de Josep Maria Jujol i al seu llegat arquitectònic.

A hores d’ara el projecte compta amb el suport de la majoria de municipis catalans que tenen obra de Jujol, com ara Tarragona, els Pallaresos, Montferri, Cornellà de Llobregat, Capellades, Constantí, el Vendrell, Roda de Berà, la Sequita… També d’institucions com la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, l’MNAC, l’Open House BCN, l’Ateneu Barcelonès, l’Arxiu Jujol, el Club Nàstic de Tarragona, el Consorci Turisme del Baix Llobregat, universitats…

I com no podia ser d’una altra manera, una de les primeres entitats a adherir-se al projecte ha estat el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Aquest és un projecte que neix des de Sant Joan Despí, però amb la voluntat de sumar adhesions, complicitats i sinergies amb un únic objectiu, que és el de posar de relleu la figura de JUJOL.

Des de la construcció de la Torre de la Creu i de Can Negre, els habitants de la ciutat de Sant Joan Despí s’han fet seves les formes i els colors de Jujol, podent dir-se que s’ha fusionat el concepte de la ciutat amb el món jujolià. Els santjoanencs i santjoanenques han tingut sempre Jujol com un gran referent dins l’imaginari popular. Així, encara avui dia, els nostres infants coneixen la Torre dels Ous com la casa del Mag Sadurní, que segueix l’estrella d’Orient  que guia els Reis Mags per Nadal; o saben prou bé que els nostres gegants estan dedicats a l’arquitecte Jujol i a la seva gran imaginació amb la Creació.

En l’actualitat trobem relacions amb l’arquitecte i els seus edificis gairebé a totes les entitats, comerços, escoles i organitzacions socials de la ciutat. Elements com el ball Jujol de l’Esbart Dansaire, el premi de dansa jove Jujol o l’escola d’adults Arquitecte Jujol demostren aquesta relació i bona connexió amb l’artista que té la ciutadania de Sant Joan Despí.

L’obra de Jujol a la ciutat se centra sobretot en obra civil, molta de la qual la va realitzar sent arquitecte municipal adjunt de l’Ajuntament, tot i que també hi trobem part d’obra religiosa. Les ondulacions de la façana de Can Negre o les cúpules parabòliques, antigament decorades amb trencadís de vidre, són només alguns dels nombrosos projectes que va realitzar a la ciutat, catàleg que va arribar a més de 60 intervencions. Així, al municipi podem estar orgullosos no solament de ser posseïdors de grans obres de Jujol, sinó també de poder mostrar i argumentar el Jujol més detallista i prolífic.

De les més de 40 activitats que s’estan organitzant, una de les més importants serà l’exposició de dibuixos de gran format de Jujol inèdits fins al dia d’avui. Aquesta exposició organitzada per l’Arxiu Jujol, gran col·laborador per fer possible la commemoració jujoliana, ens mostrarà dibuixos de la mà de l’artista que aportaran alguns dels dissenys més interessants de Jujol.

Una altra de les activitats destacades de l’Any Jujol140 serà el desenvolupament de les jornades internacionals dedicades a Jujol, les quals tindran l’arquitecte Guillem Carabí, expert en el tema, com a director i que comptaran amb la participació d’estudiosos tant del món de l’art com de l’arquitectura. En aquestes jornades també es farà la presentació del treball d’investigació realitzat pel guanyador de la Beca d’Investigació Jujol, amb un tema d’interès divulgatiu de l’obra de l’artista a Sant Joan Despí.

Amb aquesta gran commemoració, la pretensió de l’Ajuntament de Sant Joan Despí és donar el renom que creiem que es mereix a un arquitecte – artista tan important dins del segle XX i a vegades tan poc valorat per la societat. En definitiva, retornar a Jujol totes aquelles coses que ens ha donat en forma del gran patrimoni artístic i arquitectònic.

Àlex Medrano Soler
Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Joan Despí

L’any 2010 vàrem publicar Casa meva no és un problema particular. Les conclusions deien que l’estudi de l’habitatge des de la vivència ens aportava dos grans grups de recomanacions: les que fan referència a una nova visió de l’habitatge i les que orienten el dret al seu accés. Feia relativament poc temps que a Catalunya s’havia aprovat la llei 18/2007, de 28 de desembre del dret a l’habitatge, l’objecte de la qual era “regular el dret a l’habitatge, entès com el dret de tota persona a accedir a un habitatge digne que sigui adequat, en les diverses etapes de la vida de cadascú, a la situació familiar, econòmica i social i a la capacitat funcional”.

La Constitució del 1978, en el capítol dedicat als principis rectors de la política social i econòmica en el seu article 47, estableix que “tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació. La comunitat participarà de les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics”.

L’Estatut del 2006, en el títol primer de drets i deures i principis rectors i en el seu capítol primer de drets i deures de l’àmbit civil i social a l’article 26, ens parla dels drets a l’àmbit de l’habitatge dient que “les persones que no disposen de recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per la qual cosa els poders públics hauran d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que la llei determini”.

Les lleis no sorgeixen del no res. La societat en el seu conjunt és qui impulsa els canvis. Els darrers anys, la crisi econòmica ha fet entrar en contradicció les pràctiques especulatives del mercat immobiliari i la banca. Un moviment com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha posat sobre la taula el drama humà que suposa la carència d’un sostre on viure. La força d’aquesta mobilització ha contribuït que al capdavant de l’alcaldia de Barcelona hi hagi una de les líders d’aquest moviment social.

Tenim interès a veure com progressarà la mesura, aprovada fa poc per l’Ajuntament de Barcelona, que obligarà els promotors a destinar un 30% de les noves promocions i rehabilitacions a pisos assequibles; tot i això, encara necessita la tramitació i aprovació per part de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat. Aquesta és una mesura que pot tenir molts efectes respecte de l’accés de les persones a l’habitatge i d’una configuració urbana que no segregui les persones per la condició social.

Dolors Clavell, en el marc del congrés El Baix Llobregat a Debat, fa dos anys ens deia que “l’habitatge no és encara prou present en la manera de treballar i de mirar la realitat. El mercat, intrínsecament, genera desigualtats. Si no es fa res, el mercat sempre discrimina i per tant, hem d’intervenir-hi per canviar-lo. I des d’aquest punt de vista l’habitatge és fonamental”.

En la crisi econòmica del 2008, quan va esclatar la bombolla immobiliària, es posà en primer terme la dificultat de poder fer front a les hipoteques que, atesa la política bancària, era el sistema emprat per la majoria de la població per a l’accés a l’habitatge. En l’actualitat també han sorgit dificultats en els habitatges de lloguer. Una vegada més el “mercat” ha situat els lloguers fins a límits insostenibles, cosa que ja ens assenyalava Dolors Clavell en el marc del congrés baixllobregatí.

En els debats del congrés El Baix Llobregat a Debat va quedar clar que cal una política d’habitatge que atengui la situació actual d’emergència i que actuï sobre les causes concretes que fan difícil accedir a una llar. Cal facilitar-hi l’accés a diferents capes de la societat mitjançant propostes innovadores i tenint en compte reptes com l’envelliment de la població. Generalitzar el dret a l’accés a l’habitatge suposa canviar la percepció que sovint es té de l’habitatge com un bé d’inversió i assumir que és un bé de primera necessitat.

El Baix Llobregat a Debat va abordar la necessària protecció del dret a l’habitatge com allò que incumbeix tota la societat: l’habitatge és un dret com una casa i ha de ser així per garantir una vida digna a tothom. Els governs i els ajuntaments han d’implementar una política d’habitatge que atengui la situació actual d’emergència i que actuï sobre les causes concretes que fan difícil que moltes persones puguin accedir a una llar.

Aquesta editorial s’ha elaborat sota l’impacte emocional que ens va provocar el suïcidi d’un home a Cornellà de Llobregat, dijous dia 14 de juny, en el moment en què la comitiva judicial anava a desnonar-lo per impagament del lloguer durant prop d’un any. Els fets es van produir cap a quarts d’onze en el bloc número 7 del passatge Camèlia; després de l’arribada dels agents judicials acompanyats pels Mossos, l’home es llançà des de la desena planta de l’edifici. El jutjat havia ajornat dues vegades el desnonament després de rebre un informe de l’Ajuntament, però va desatendre dos informes municipals posteriors que també demanaven un ajornament. Ara i aquí no tenim l’objectiu d’opinar del dret de totes les persones sobre la seva pròpia vida, tampoc volem establir que l’única causa d’aquest suïcidi hagi estat la desesperació davant la pèrdua de l’aixopluc, però és evident que la crisi econòmica i les polítiques de deixar els drets bàsics en mans del “mercat” han estat presents en la vida d’aquest ciutadà de la comarca. Per això volem proclamar ben fort: l’habitatge és un dret com una casa!!!

Aquest mes de juny,  en el marc del programa LluiRL’art, vam poder gaudir del concert a l’aire lliure que el “col·lectiu Jazz Manouche Aula 102”, ens van oferir.

El “col·lectiu Jazz Manouche Aula 102” és un grup d’amics que ha sortit de l’Aula 102 de l’Escola Municipal de Música i Centre d’Arts de L’Hospitalet de Llobregat i que assagen cada setmana a Molins de Rei.

El col·lectiu va apropar al públic santfeliuenc la seva proposta de jazz manouche, un terme que fa referència al gypsy jazz, un estil d’aquest gènere dins del swing.

El 15 de juny de 2018 s’ha celebrat a l’auditori del Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat l’acte de lliurament de la sisena edició dels Premis Edurecerca. Aquests premis, promoguts pels Serveis Territorials al Baix Llobregat del Departament d’Ensenyament juntament amb diferents entitats col•laboradores, volen reconèixer la tasca d’investigació que es porta a terme als centres educatius de secundària de tota la comarca.

La quantitat i qualitat dels treballs seleccionats pels diferents fòrums organitzats pels serveis educatius del Baix Llobregat d’enguany, demostren la consolidació d’aquesta iniciativa que permet a l’alumnat acostar-se al difícil i alhora apassionant món de la recerca.

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat és una de les modalitats dels premis Edurecerca des del primer any del certàmen. Enguany s’han presentat un total de 7 treballs de recerca, tots d’una excel·lent qualitat. Són els següents:

El jurat va decidir atorgar el premi al treball de Mohsin Benlfkih, La islamofòbia a Cornellà, perquè ha situat el tema d’estudi en el marc europeu i  per concretar després en el cas de Cornellà; ha fet un plantejament  global del tema, i ha emprat la metodologia d’enquesta de manera adequada al tema i amb els subjectes ben seleccionats.

Enguany, a més, el CECBLL també ha incentivat la creació del taller del matí d’Edurecerca sobre energies renovables a càrrec del CSIRE i del CMES, amb una molt bona acceptació per part de l’alumnat que hi va participar.

El CMES (Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible), entrarà a formar part com a modalitat Edurecerca de cara a l’any que ve. Aquesta entitat és bel·ligerant amb la TRANSICIÓ ENERGÈTICA: serà SI o SI. En l’acte d’entrega de premis Carles Riba, que actualment és president del CMES i membre de Junta del CECBLL, va convidar als estudiants a treballar en la transició energètica i a optar al premi. Es pot fer des de moltes perspectives: tecnologia, ciències físiques, ciències naturals, sociologia o història. Totes són interessants i necessàries. I també es va dirigir al professorat anunciant que el CMES s’ofereix a assessorar un grup que impulsi l’estudi i els treballs sobre TRANSICIÓ ENERGÈTICA.

15 DE JUNY  LLIURAMENT DELS PREMIS EDURECERCA AL PALAU FALGUERA DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

A les 12.30 h exposició dels treballs seleccionats, taller d’energies renovables a càrrec del CSIRE i del Col·lectiu CMES i “Jam Session”

A les 15:30 h  acte institucional d’entrega de premis

El dia 6 de juny a la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va tenir lloc la presentació del llibre Una bala per al record de Maite Carranza.

Aquest  és el primer acte que fem dins el marc del projecte lluiRL’literatura que hem encetat amb el llibre de Maite Carranza. El projecte té com a objectiu donar a conèixer la literatura que es fa al Baix Llobregat i apropar-nos als seus autors i autores, tal com va explicar  la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Conxita Sánchez.

L’acte va constar d’un diàleg obert entre l’autora Maite Carranza i en Victor Panicello, la lectura de fragments de l’obra a càrrec de Maria Rosa Rodrigo, Marcel Redondo i Mike Ford. I cançons de guerra interpretades per Emiliano Valdeolivas.

També es va fer un col·loqui amb el públic amb la intervenció de Núria F. Sola. Finalment, va tancar l’acte l’Alcalde de Sant Feliu, Jordi San José.

LluiRL’literatura és un programa per donar a conèixer la literatura que es fa al Baix Llobregat i que ens apropa als seus autors i autores.

PRESENTACIÓ DEL NOU LLIBRE

L’AROMA DEL TEMPS
DE NÚRIA PRADAS

14 de juny a les 18:30h
Sala d’actes de la Biblioteca de Viladecans
(Avinguda de Josep Tarradelles, 16)

Presentació a càrrec de José Luis Atienza

Dimarts 12 de juny a les 19h
Centre Jujol Can Negre de Sant Joan Despí
(Plaça de Catalunya, s/n)

Conferència “EL PATRIMONI INDUSTRIAL DEL BAIX LLOBREGAT. UNA EINA DE DESENVOLUPAMENT LOCAL ”  a càrrec de la Dra. Gràcia Dorel-Ferré, membre del laboratori de recerques LLSETI de la Universitat de Savoie Mont-Blanc.

Un inventari del llegat industrial del Baix Llobregat ens revela un patrimoni variat, que ha mantingut un diàleg constant amb la ciutat. A més, s’han conservat elements que la capital- Barcelona- ha perdut, com les primeres estacions de tren i alguna fàbrica quasi tan antiga com el Vapor Vell de Sants. La marca de la vida obrera és tan present que, degut a iniciatives privades, rengleres de cases obreres s’han construït en pobles totalment rurals. Com valorar tot aquest patrimoni, quines estratègies cal seguir?

Orgull de Baix (gastronòmic)

A punt d’acabar una nova temporada d’activitats des de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat, no podem estar més que satisfets de la feina feta, amb ganes de millorar i incidir en la filosofia que mou a l’entitat: el producte local ha d’estar present a la vida dels restauradors de la comarca i a les cuines de les llars del Baix Llobregat.

Vivim una revolució gastronòmica, gràcies a la feina d’agents públics i privats. Un parell de detalls: el Plat Favorit dels Catalans 2017 va ser el confit de Pota Blava de Susana Aragón, del Cèntric Gastrobar (El Prat de Llobregat), i el Cuiner de l’Any 2017 l’Albert Mendiola (Sant Boi de Llobregat) del Marimorena, tots dos de la comarca i apostant per la gastronomia local. Són xefs representen a més professionals que estan contribuint a la vitalitat gastronòmica del Baix Llobregat.

L’èxit de les activitats que impulsa l’AGT certifica que el camí que vam empendre fa més de nou anys està arrelant. Les rutes de tapes QuintoTapa o les Fira Tapa són un fenomen social a El Prat, Cornellà, Sant Vicenç dels Horts, Sant Just Desvern, L’Hospitalet o Gavà i fan arribar d’una manera popular productes com el Pota Blava, la Carxofa Prat, l’Espàrrec de Gavà o el Calçot. Les IX Jornades Gastronòmiques del Pota Blava i la Carxofa Prat, durant el 2018 han batut rècord de vendes i participació, amb 12 ciutats i 32 restaurants participants.

Tenim clar que el futur de la gastronomia passa per una aposta pel producte local. I el Baix Llobregat té un tresor cada cop més visible per als seus habitants, com és el seu Parc Agrari, que s’apropa a la ciutadania, i amb el desenvolupament d’una sensibilitat per part de les administracions públiques per la sostenibilitat i la salut. A les nostres activitats hem detectat elements que ens esperonen: una recuperació l’estima per la terra, per la dignitat dels pagesos o noves formes de venda directa com els Mercats de Pagès.

La cuina expressa la cultura de qui la practica, és dipositària de les tradicions i la identitat d’un territori. La nostra comarca té un fort component agrícola, i una de les maneres de recuperar l’element identitari i cultural és a través de la gastronomia. La nostra memòria, però, a vegades és fràgil: no queda tan lluny el 2012 quan el projecte Eurovegas, que volia ser el complex més gran de l’oci a Europa, posava el seu focus als terrenys del Parc Agrari.

La mobilització dels ciutadans per aturar-lo va provocar un dels capítols de moviments socials més importants de la història recent de la comarca i va aconseguir que Barcelona s’adonés del valor d’aquest territori, de la necessitat de preservar-ho com a espai natural i potenciar-ho com a agent econòmic a través de l’agricultura i el turisme sostenible. El Baix Llobregat és una comarca fonamental per garantir l’equilibri i la sostenibilitat de la vida dels gairebé 5 milions d’habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona: és el pulmó verd de l’àrea metropolitana i la seva horta que produeix el 15% dels aliments que es consumeixen a la ciutat.

A les nostres activitats no ens centrem únicament en la gastronomia, que també. Hi ha un missatge molt explícit de política social i econòmica: consumir producte de proximitat és parlar de sostenibilitat, biodiversitat i educació, de pagar un preu just als pagesos, de la nostra salut amb productes recollits al matí i que al migdia estan a les nostres taules o restaurants. Un discurs que va molt en sintonia amb el missatge de Carlo Petrini, fundador d’Slow Food Internacional i amic de la nostra entitat, que ens va visitar el 2017 i que treballa per la creació d’un sistema de coproducció que connecti els productors locals amb els consumidors locals.

Hem d’aturar-nos un minut i considerar els costos socials, ambientals, culturals als quals estem sotmesos com a col·lectivitat i ser conscients dels costos ocults de models alimentaris equivocats i que repercuteixen a la nostra salut. La restauració local, l’eix de les nostres activitats, és un gran aparador per ensenyar els productes locals al consumidor, que els incorpora a la seva alimentació diària a través de la compra als productors: el triangle virtuós que aposta per una alternativa justa i de qualitat. •

Mariano Martínez, Cap de comunicació de l’ASSOCIACIÓ DE GASTRONOMIA I TURISME DEL BAIX LLOBREGAT

Sant Feliu de Llobregat

Centre Cívic Mas Lluí
Dimecres 6 de juny a les 19.00h

lluiRL’literatura. Un programa per a donar a conèixer la literatura que es fa al Baix Llobregat i apropar-te als seus autors i autores.

Aquest mes de juny el llibre de Maite Carranza. Presentació a càrrec de l’escriptor Victor Panicello.

Organitza: Centre d’Estudis Comarcals de Baix Llobregat