El dissabte 22 de setembre es va fer el cinquè Itinerari de l’Aigua per conèixer la historia del Canal Sedó. A partir de 1886, Antoni Sedó va fer construir un canal per dotar d’energia elèctrica una petita fàbrica de carbur de calci situada a Corbera de Llobregat, propietat de A. Saforcada i Cia. El canal captava les aigües del riu a l’alçada de Castellbisbal (entre Martorell i Sant Andreu de la Barca)  i les conduïa a la fàbrica de Corbera, situada a prop del riu, entre Sant Andreu de la Barca i Pallejà.

En Javier Morata ens va explicar la importància del carbur de calci per il·luminar les viles i ciutats durant els anys que precediren la electrificació del país gràcies a les centrals  hidroelèctriques, que fins els anys vint del segle passat no va ser realitat. I ho feu explicant-nos les vicissituds i la història de la  petita central hidroelèctrica de Corbera i del Canal Sedó.

L’itinerari va ser molt interessant, gràcies Javier. L’únic que va fallar va ser la calor: en feia molta!

DE L’AIGUA SUBTERRÀNIA A L’AIGUA SUPERFICIAL: Central Cornellà, pous Cornellà de les finques AiB, captació d’aigua superficial de l’ETAP de Sant Joan Despí, dipòsit i estació de bombament d’ATLL a Sant Joan Despí

DISSABTE 6 D’OCTUBRE DE 9 A 14h

PUNT DE SORTIDA: Estació DE LES AIGÜES, Trambaix

PUNT D’ARRIBADA: Estació CENTRE MIQUEL MARTÍ I POL, Trambaix

SOCIS: 0€ / NO SOCIS: 3€ / Menors de 14 anys: gratuït

L’inici de l’itinerari és l’estació de les Aigües del Trambaix a Cornellà de Llobregat. Per la carretera de Sant Boi, travessant l’avinguda del Baix Llobregat, arribarem al pou número 3. En un camí asfaltat sense nom en sentit oest cap al riu, hi podrem veure 7 pous més de la SGAB.

Desfent el camí fins al pou número 3 arribarem a la carretera de Sant Joan Despí i al parc del Canal de la Infanta, per seguir en direcció al Parc de la Fontsanta. Des d’aquí anirem, a través del carrer de Sant Martí de l’Erm, a la torre de l’equilibri de l’estació de bombament de l’ATLL. Continuarem pel carrer de Sant Martí de l’Erm, on es troba l’entrada de l’estació distribuïdora de Sant Joan Despí. Un cop passada la central i el dipòsit de relleu, arribarem a l’avinguda de Barcelona, on hi ha l’estació del Trambaix del Centre Miquel Martí i Pol, punt que conclou l’itinerari.

***Com que farem una visita a l’estació de bombament d’ATLL, és imprescindible que poseu el número del DNI al full d’inscripció i que el porteu el dia de l’excursió. Cal també que porteu calçat tancat.

PLACES LIMITADES PER ORDRE D’INSCRIPCIÓ

EXHAURIDES LES PLACES

Per més informació podeu trucar al 936663527

Amb el suport d’ATLL

Sant Feliu de LLobregat,

Centre Cívic Mas LLuí,
Divendres 21 de setembre a les 21,00 h.

lluíRL’art  és un espai per donar a conèixer la producció escènica de petit format del Baix Llobregat.  Aquest mes de setembre el grup MicroCornellàTeatre de Cornellà de Llobregat, ens presenta “T de microteatre”. Seria un  homenatge a la companyia teatral T de teatre, què està celebrant els 25 anys de la seva fundació. 

Us hi esperem!!!!

Organitza: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Preu: Taquilla inversa                                                                                                                 Com arribar-hi

Del 4 al 6 d’octubre  de 2018 

Organitzat pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) amb la col·laboració del Comitè Internacional per a la Conservació i Defensa del Patrimoni Industrial (TICCIH), l’Association pour le patrimoine industriel de Champagne-Ardenne Grand Est (APIC) i l’Associació per a la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn. 

Per a més informació consulteu aquest enllaç

EL PROGRAMA DEL CONGRÉS

INSCRIPCIONS

ACTIVAR EL DESPLEGAMENT DEL PLA DIRECTOR DE LES MUNTANYES DEL BAIX COM A GARANTIA DE FUTUR DE LA NOSTRA COMARCA

Les Muntanyes del Baix representen un espai natural privilegiat, que dóna coherència a la comarca del Baix Llobregat. El seu àmbit territorial engloba els espais no urbanitzables de muntanya entre el delta del Llobregat, el riu Anoia i el parc del Garraf. Juntament amb el Parc del Collserola representen els dos grans pulmons de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Aquesta joia, que té una gran riquesa natural i patrimonial, requereix una gestió i preservació, a través d’alguna figura de protecció.

Amb aquesta finalitat, l’any 2004 quan l’ajuntament de Begues i Sant Climent van iniciar el projecte de les Muntanyes del Baix, i al 2006 va agafant forma quan onze ajuntaments i el Consell Comarcal signen un primer conveni marc de col·laboració en la protecció, millora i gestió integral de les zones agrícoles i forestals del Baix i posteriorment s’hi adhereixen quatre ajuntaments més.

En el marc d’aquest primer conveni, al 2011 es va redactar i aprovar el Pla Director de les Muntanyes del Baix, amb 58 mesures en diferents àmbits (agroforestals, del planejament i ordenació del territori, del patrimoni cultural i paisatgístic, de les infraestructures, dels equipaments i ús públic, etc.), com a pla estratègic per definir i prioritzar les actuacions a impulsar des de les competències dels ajuntaments i el Consell Comarcal.

A causa de la crisi econòmica, no es va desplegar aquest Pla Director i és a finals de 2017 quan es planteja, de manera conjunta amb tots els ajuntaments, reprendre el projecte. Es crea una oficina tècnica al Consell Comarcal i s’activa una comissió tècnica amb la participació de personal tècnic dels ajuntaments implicats.

Al juny de 2018 *setze ajuntaments i el Consell Comarcal vam aprovar un nou conveni, actualitzant els compromisos, amb l’objectiu d’aconseguir que el territori de muntanya no urbanitzable d’aquests municipis, no inclòs en cap parc i que forma un espai continu, tingui un futur com a espai natural, preservant tots els seus valors, i com espai actiu amb el desenvolupament de les seves potencialitats econòmiques i agroforestals i de lleure.

Entre aquests compromisos cal destacar:

• Promoure la preservació i millora dels valors naturals, ambientals i econòmics del medi agroforestal.
• Desenvolupar les activitats agrícoles, forestals i de lleure.
• Establir i fomentar mecanismes de col·laboració i suport  amb els agents privats del territori.
• Cercar la col·laboració d’altres administracions públiques, institucions científiques i altres entitats.
• Difondre entre la població els valors i les funcions d’aquest territori, així com el respecte al patrimoni natural, les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen, i a les infraestructures de lleure i els seus usuaris.

Per desenvolupar aquests objectius hi ha el compromís de finançament de les actuacions i es crea una comissió de seguiment.

Tot i que el nou conveni s’ha signat recentment, portem un any des de que es va reiniciar el projecte, treballant per desplegar actuacions que contempla el Pla Director. Entre les més rellevants:

• Elaboració d’una ordenança municipal tipus comuna sobre l’ús públic i preservació dels valors patrimonials de les Muntanyes del Baix.
• Foment de les calderes de biomassa municipals  abastides amb estella dels boscos de les Muntanyes del Baix d’acord amb una estratègia conjunta supramunicipal.
• S’han presentat projectes i estan aprovades subvencions de l’AMB als ajuntaments per implantar calderes i crear infraestructures per al tractament de la biomassa (secadors, estellatge i dipòsits).
• Col·laboració amb l’Àrea Metropolitana per a la elaboració d’un estudi de les potencialitats de biomassa extraïble de la zona.
• Foment de la silvopastura a partir de ramats d’ovelles, cabres i rucs per al manteniment de franges de protecció contra incendis i la gestió silvícola de boscos municipals. També estan aprovades subvencions per la instal·lació de nous corrals. En un futur seria desitjable avançar cap actuacions de l’economia circular , pastura, llet, carn, etc.
• Senyalització comuna de camins públics i itineraris locals i supramunicipals.
• Formulació de convenis de col·laboració amb la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona que ajudin al desplegament del projecte:  Estudi d’un sistema de tallafocs estratègic supramunicipal en l’àmbit, suport de representació cartogràfica, foment en plans de gestió forestal (ajuntaments – propietaris). Suport al finançament de calderes de biomassa en instal·lacions municipals etc.
• Estudi d’aprofitaments silvícoles potencials. Estudi de la disponibilitat de la biomassa i potencial de consum en instal·lacions municipals. Estudi de la població de fauna salvatge i proposta de mesures per la gestió. Millora d’infraestructures: camins i torrents. Suport als treballs de recuperació de terrenys de cultiu en sectors estratègics. Suport als ajuntaments en el seguiment i aplicació de la disciplina urbanística etc.

Les mesures que s’han prioritzat en aquest  moments son la gestió de la biomassa  i  silvopastura, donat l’abandó dels boscos i el risc d’incendi en tot l’àmbit, tenint en compte el precedent d’incendis que hem patit els últims anys a les poblacions de Vallirana, la Palma, Cervelló i Torrelles i que han posat  en risc el futur de la nostra  comarca. Cal donar resposta als incendis, desenvolupar una xarxa de camins forestals i assegurar una protecció efectiva de les àrees de conreu, les rieres i les explotacions i la riquesa paisatgística de l’entorn.

Perquè ens  estimem aquest espai natural, per continuar trobant cabirols a Torrelles, perquè ens pugui visitar el Linx  Litio com ho ha fet recentment a Santa Coloma de Cervelló i per el futur de la nostra comarca, cal continuar treballant per el total desplegament del Plá Director de les Muntanyes del Baix.

* Begues, Gavà, Viladecans, Sant Climent de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Sant Vicenç del Horts, Torrelles de Llobregat, Pallejà, La Palma de Cervelló, Vallirana, Corbera de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Martorell, i Castellví de Rosanes.

Jesús Blanco
Conseller de Medi Ambient del Consell Comarcal del Baix Llobregat

Ens congratula que les platges de la comarca rebin bona puntuació per la seva qualitat ambiental, les visitem i les gaudim i, assegudes a la sorra, fixem la vista a l’horitzó, sabent que aquesta immensa mar blava continua sent testimoni de l’angoixa de milers de dones i d’homes que fugen de la fam o de la guerra i s’embarquen mar enllà per construir el seu projecte de vida digna.

El CECBLL, ara fa dos anys, en el marc dels novens Premis de Reconeixement Cultural, en la modalitat del Premi que el Centre atorga a una entitat dels països catalans, va lliurar el premi a l’ONG Proactiva Open Arms com a reconeixement de la seva tasca de salvament de persones migrades en les aigües de la mar Mediterrània.

Dos anys després, la crisi continua. Fa poc, el vaixell Aquarius no trobava port on recalar. L’oferiment de la ciutat de València i el canvi de govern a l’Estat van afavorir una nova visibilitat d’aquestes situacions de greu crisi humanitària. Després ports com el de Barcelona o el d’Almeria han continuat acollint altres embarcacions.

Catalunya i Espanya han rebut persones migrades d’arreu i, alhora, els seus habitants han hagut de migrar tant per raons econòmiques com, fa més de vuitanta anys, per fugir de la guerra civil i de la repressió franquista. No som alienes ni insensibles a allò que suposen les migracions avui dia. Una clara mostra d’això han estat, a la ciutat de Barcelona, les importants manifestacions a favor de l’acollida.

La comarca del Baix Llobregat és una de les comarques de Catalunya que ha crescut i ha progressat, també, gràcies al treball i la participació de les diferents onades migratòries dels anys 1920-1975, en les quals vingueren persones d’altres indrets d’Espanya. Ciutadania vinguda d’arreu del món, en l’actualitat ha tornat a fer arrels als nostres pobles i ciutats. Som una comarca on conviuen diverses maneres d’entendre la vida, ens sentim territori d’acollida. En conseqüència, hi ha municipis que, de manera coordinada amb les institucions del país, han ofert instal·lacions locals per atendre els col·lectius que calgui.

Aquest juliol, conscients d’una realitat que dia rere dia ens mostren els mitjans de comunicació, vàrem decidir començar a endinsar-nos en la problemàtica de la immigració i de les persones refugiades. Ho férem de la mà d’Aboulaye Fall, qui feia temps que havia contactat amb nosaltres per oferir-se a presentar arreu la seva recerca. Aquest senegalès viu a la comarca (Molins de Rei) des de l’any 2010, i el 2017 presentà, a la UAB, la seva tesi doctoral en demografia Migraciones y programas de asistencia a la migración senegalesa en Cataluña: inmigración y retorno.

Ens semblà oportú fer una primera reflexió entorn d’una experiència concreta que, per analogia, servís per entendre l’essència del fenomen migratori. Els processos migratoris s’han convertit en un dels principals motors de la transformació social, política i cultural més importants de les nostres societats. Els fenòmens de la transnacionalitat i la integració formen part de la naturalesa dels moviments migratoris i prenen especial rellevància als països de la Unió Europea.

L’Abdoulaye, en la seva conferència “La immigració a Europa per via marítima: el cas dels senegalesos”, ens explicava algunes de les conclusions de la seva tesi doctoral. Deia que la immigració constitueix una estratègia familiar que permet a la família la seva reproducció, encara que sigui a costa de perdre un dels seus membres, i que l’assumpció del risc per part de la persona migrada concorda amb el discurs neoliberal de la resiliència, de manera que no es pot atribuir a la ignorància; hom assumeix que “qui s’arrisca, guanya”, i aquí rauen les múltiples estratègies que fan servir les persones per travessar continents, mars i oceans, posant en perill la seva vida.

Ens trobem, per tant, davant d’una problemàtica de gran abast, ja que en un món globalitzat no es poden posar tanques als prats. Al llarg dels temps, les persones que viuen en zones desafavorides cerquen altres indrets on poder viure i guanyar-se la vida. Europa afronta un dels seus principals reptes: atendre el benestar dels grups socials més febles i acollir de manera adequada els immigrants, construint una veritable política comuna europea i cooperant amb els països d’origen.

Caldrà treballar a curt, mitjà i llarg termini per abordar la immigració, però no podem perdre de vista que aquest fenomen obeeix a un model de societat capitalista global i depredador que requereix com a resposta, més que mai, un pensament cosmopolita, orientat a elaborar propostes de desenvolupament viable, just i desitjable per al conjunt de la societat. Inevitablement som al davant de la necessitat de pensar una economia en clau planetària, en clau de tota la humanitat. Ens preocupa que les societats capitalistes desenvolupades s’orientin vers un imperialisme intern amb tanques, barreres i carnets d’accés exclusius, cosa que no és ni desitjable ni viable. Cal emprendre amb urgència el camí d’un globalisme igualitari, ecològic i cosmopolita.

Begues, Gavà, Viladecans, Sant Climent de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat, Pallejà, La Palma de Cervelló, Cervelló, Vallirana, Corbera de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Martorell, Castellví de Rosanes i el Consell Comarcal del Baix Llobregat, van signar el passat 28 de juny un conveni de col·laboració per a la protecció, millora i desenvolupament integral del territori agroforestal de les Muntanyes del Baix. L’any 2006 es va signar un primer conveni que ara s’ha volgut revisar amb l’experiència adquirida d’aquests més de deu anys, i amb l’objectiu d’actualitzar els mecanismes de coordinació i operatius entre les institucions signats.

Les principals finalitats d’aquest conveni són:

El dia 16 de juliol, a la sala de plens del Consell Comarcal del Baix Llobregat es va celebrar l’acte de commemoració del 30è aniversari de la seva constitució. L’acte va comptar amb la presència de tots els presidents i la presidenta que ha tingut la institució: José Montilla Aguilera, Jose Luís Morlanes Galindo, Rosa Boladeras Serraviñals, Joaquim Balsera García, i l’actual president Josep Perpinya i Palau, a més de consellers i conselleres dels grups polítics que han format part del Ple de l’entitat al llarg de la seva història, així com representants dels sindicats, associacions i entitats vinculades amb el Consell Comarcal.

Una delegació del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, formada per Conxita Sánchez, Genoveva Català, Jaume Bosch i Esther Hachuel, van assistir a aquest acte.

Els presidents i la presidenta van posar l’èmfasi en el fet de que el Baix Llobregat és una comarca que sempre ha teixit consensos i complicitats, que ha fet política amb visió de conjunt i de la mà dels ajuntaments, amb capacitat de pacte i negociació fins i tot des de la discrepància. Totes les intervencions van destacar el valor d’un territori històricament lluitador, que ha aconseguit sortir de la crisi adaptant-se a les necessitats i als reptes de futur.

Josep Perpinyà, l’actual president, va parlar dels projectes que actualment estan impulsats des del Consell Comarcal com, la creació del Servei Especialitzat d’Atenció a les Persones, la signatura d’un nou conveni marc per al desenvolupament integral de les Muntanyes del Baix, la posada en marxa de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, i l’aprovació de la constitució del Consell de la Salut del Baix Llobregat i del Consell de la Formació Professional del Baix Llobregat, dos òrgans de participació sectorial pioners a nivell comarcal i de Catalunya.

Fotografies extretes de la web del Consell Comarcal del Baix Llobregat

Amb el nom de “La consolidació del Llobregat com a font per a l’abastiment de Barcelona”, el dissabte 30 de juny va tenir lloc el segon itinerari, dels 7 que conformen aquest nou registre de la col·lecció Camins d’Aigua. Va ser la continuació del primer, que va tenir lloc el passat 2 de juny i que va ser el capítol introductori.

Els setze assistents concentrats a la parada del Tram del Pont d’Esplugues, on la televisió comarcal va voler deixar testimoni audiovisual de l’acte, vam iniciar el trajecte, i després de caminar per zona urbana tenim la primera explicació per centrar el tema de la segona ronda d’itineraris i sobre el dipòsit i central de la cota 100, a Esplugues. A mida que anàvem guanyant alçada pujant per la zona residencial, s’ampliava la vista sobre el paisatge de l’entorn, tant pel que fa a les muntanyes i cims com sobre la gran ciutat receptora de l’aigua que estudiem. Com a anècdota frívola, carrers amunt, vam bordejar la casa de la parella de futbolista i cantant més mediàtica.

La calor també augmentava, arribant a depassar els 30º suportables per l’aire muntanyenc. La plaça Mireia, ja de ple a Collserola, va ser l’inici del tram pel passeig de les Aigües, el nom més adient, com va quedar clar a les explicacions. Aquí les vistes passen a ser espectaculars, com les del mirador on es va esmorzar, que té la seva història també relatada. Les vistes, però, no van distreure l’atenció de les explicacions, com les del dipòsit de St. Pere Màrtir, a la cota 300, sota l’antena.

La ruta acabava, camí enllà, a l’estació del funicular de Vallvidrera, però als 8.1 Km del recorregut hem d’afegir-hi el tram de baixada per les escales fins a l’estació de Peu del Funicular, de FGC, donat que la majoria vam optar per allargar la caminada. L’acomiadament va ser una cita per després de l’estiu, quan es reprendran aquestes excursions temàtiques.

El guiatge de l’Adelina i el mestratge del Javier, juntament amb la guia-llibre patrocinada per ATLL i la informació escrita donada s’han vist complementades per les explicacions, molt adients, d’alguns assistents en alguns punts. Tot per completar una sortida d’esport, ciència i amistat.

Amb el suport de:

140 anys de Jujol architectus

L’Any Jujol140 és un moviment artístic, cultural i social per difondre la figura de Jujol. Tot i el geni creatiu i l’extraordinari llegat artístic de Josep Maria Jujol, la seva figura encara no és prou reconeguda. La celebració de l’Any Jujol140 està impulsada per l’Ajuntament de Sant Joan Despí, municipi que acull un dels llegats més importants de l’arquitectura de Jujol. L’esdeveniment vol contribuir a la difusió de l’obra de Jujol i al reconeixement científic internacional d’una figura única del Modernisme.

L’Any Jujol140 arrenca el juny de 2018 i es perllongarà fins al setembre de 2019, quan farà els 140 anys del naixement de Jujol. Durant l’Any Jujol140 s’organitzaran activitats culturals, lúdiques, comercials, turístiques, patrimonials, promocionals, socials i ciutadanes, a Sant Joan Despí, ciutat que promou l’esdeveniment, i també a altres municipis vinculats a la figura de Josep Maria Jujol i al seu llegat arquitectònic.

A hores d’ara el projecte compta amb el suport de la majoria de municipis catalans que tenen obra de Jujol, com ara Tarragona, els Pallaresos, Montferri, Cornellà de Llobregat, Capellades, Constantí, el Vendrell, Roda de Berà, la Sequita… També d’institucions com la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, l’MNAC, l’Open House BCN, l’Ateneu Barcelonès, l’Arxiu Jujol, el Club Nàstic de Tarragona, el Consorci Turisme del Baix Llobregat, universitats…

I com no podia ser d’una altra manera, una de les primeres entitats a adherir-se al projecte ha estat el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Aquest és un projecte que neix des de Sant Joan Despí, però amb la voluntat de sumar adhesions, complicitats i sinergies amb un únic objectiu, que és el de posar de relleu la figura de JUJOL.

Des de la construcció de la Torre de la Creu i de Can Negre, els habitants de la ciutat de Sant Joan Despí s’han fet seves les formes i els colors de Jujol, podent dir-se que s’ha fusionat el concepte de la ciutat amb el món jujolià. Els santjoanencs i santjoanenques han tingut sempre Jujol com un gran referent dins l’imaginari popular. Així, encara avui dia, els nostres infants coneixen la Torre dels Ous com la casa del Mag Sadurní, que segueix l’estrella d’Orient  que guia els Reis Mags per Nadal; o saben prou bé que els nostres gegants estan dedicats a l’arquitecte Jujol i a la seva gran imaginació amb la Creació.

En l’actualitat trobem relacions amb l’arquitecte i els seus edificis gairebé a totes les entitats, comerços, escoles i organitzacions socials de la ciutat. Elements com el ball Jujol de l’Esbart Dansaire, el premi de dansa jove Jujol o l’escola d’adults Arquitecte Jujol demostren aquesta relació i bona connexió amb l’artista que té la ciutadania de Sant Joan Despí.

L’obra de Jujol a la ciutat se centra sobretot en obra civil, molta de la qual la va realitzar sent arquitecte municipal adjunt de l’Ajuntament, tot i que també hi trobem part d’obra religiosa. Les ondulacions de la façana de Can Negre o les cúpules parabòliques, antigament decorades amb trencadís de vidre, són només alguns dels nombrosos projectes que va realitzar a la ciutat, catàleg que va arribar a més de 60 intervencions. Així, al municipi podem estar orgullosos no solament de ser posseïdors de grans obres de Jujol, sinó també de poder mostrar i argumentar el Jujol més detallista i prolífic.

De les més de 40 activitats que s’estan organitzant, una de les més importants serà l’exposició de dibuixos de gran format de Jujol inèdits fins al dia d’avui. Aquesta exposició organitzada per l’Arxiu Jujol, gran col·laborador per fer possible la commemoració jujoliana, ens mostrarà dibuixos de la mà de l’artista que aportaran alguns dels dissenys més interessants de Jujol.

Una altra de les activitats destacades de l’Any Jujol140 serà el desenvolupament de les jornades internacionals dedicades a Jujol, les quals tindran l’arquitecte Guillem Carabí, expert en el tema, com a director i que comptaran amb la participació d’estudiosos tant del món de l’art com de l’arquitectura. En aquestes jornades també es farà la presentació del treball d’investigació realitzat pel guanyador de la Beca d’Investigació Jujol, amb un tema d’interès divulgatiu de l’obra de l’artista a Sant Joan Despí.

Amb aquesta gran commemoració, la pretensió de l’Ajuntament de Sant Joan Despí és donar el renom que creiem que es mereix a un arquitecte – artista tan important dins del segle XX i a vegades tan poc valorat per la societat. En definitiva, retornar a Jujol totes aquelles coses que ens ha donat en forma del gran patrimoni artístic i arquitectònic.

Àlex Medrano Soler
Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Joan Despí