El passat dissabte 17 de març, i seguint la guia El riu més treballador, va tenir lloc la repetició del primer dels sis itineraris per conèixer l’aprofitament energètic del curs baix del riu que dona nom a la nostra comarca. El fet de repetir el que va ser el primer dels itineraris ha estat degut a l’interès del tema i per la demanda de persones interessades, per haver-se perdut el primer o per voluntat de repetir-lo.

Així, aquell matí de final de primavera, amb temperatura agradable i cel mig ennuvolat, 28 persones, guiats per l’Adelina Cobos, vam fer els 4.5 Km d’anada i tornada des de l’Església d’Esparreguera fins les instal·lacions de la Colònia Sedó fent el camí que feia el personal de la fàbrica per anar a treballar, alternant camí de muntanya amb les seves pendents, i trams de la vella carretera a Olesa.

A mitja visita, i coincidint amb el descans per esmorzar, els esparreguerins Joana Llordella i Xavier Mas, membres de la nostra entitat, van explicar i presentar l’Associació per a la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn, de recent creació, destacant el seu patrimoni industrial, referent essencial per explicar el procés d’industrialització del nostre entorn. Va ser un bon complement als sempre autoritzats comentaris, entusiastes i didàctics, de Javier Morata, autor de la guia i ànima científica del projecte.

Després de caminar pel recinte d’aquella fàbrica que era un poble i d’aquell poble que era una fàbrica, la cirereta del pastís va ser la visita guiada al seu Museu, veient i tocant canals, turbines, tubs, telers, llançadores… les imatges de les quals ja tenim a la retina i les explicacions a la memòria.

El programa lluíRL’art va presentar el 23 de març la lectura dramatitzada “9 homes llegeixen dones” dirigida per Joana Llordella. Amb una escenografia immillorable, els nou actors esparreguerins van llegir textos d’escriptores que van esbalair al públic assistent. Lectures d’Antígona, Caterina Albert, Natalia Levi, Antònia Galceran, Silvia Alcàntara, Lucia Berlin, Montserrat Roig i Maria Trulls, completades amb textos de l’autor Mircea Cartarescu, que malgrat no ajustar-se al títol de l’acte , la directora justifica així la tria: “per sort, hi ha homes que parlen de nosaltres a través dels homes, i en Mircea parla de dones corrents que ell fa extraordinàries”. Un espectacle altament recomenable.

Dissabte 17 de març tindrà lloc l’Itinerari pels camins històrics de Santa Creu d’Olorda. La sortida serà a les 9 del matí de la rotonda al final del passeig Comte Vilardaga, amb una durada de tres hores aproximadament. El guiatge de la visita anirà a càrrec del geòleg Jordi Corregidor.

És imprescindible inscriure’s prèviament a  acbaixllobregat.cultura@gencat.cat o trucant al telèfon 936666703

L’exposició Llibertat! Fontserè i el cartellisme compromès (1931-1939) un gran recurs per dinamitzar l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

Entre els dies 16 de gener i el 26 de febrer hem pogut gaudir a la sala polivalent de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat d’aquesta exposició produïda per l’Arxiu Nacional de Catalunya.

L’exposició es fonamenta en els 22 cartells que Carles Fontserè va fer durant el període de la Segona República i la Guerra Civil, però va més enllà, es tracta d’una exposició que ens apropa de manera significativa al patrimoni documental. Els cartells es presenten amb la seva contextualització històrica i arxivística, a través de documents de l’època relacionats amb els diferents temes de cada cartell (fotografies, documents textuals, cartells, etc.) alhora que s’acompanyen del suport narratiu de les memòries de Carles Fontserè. En definitiva una mostra darrere de la qual s’evidencia l’actuació d’un arxiu.

Aquesta mostra és un recurs immillorable que l’Arxiu Nacional de Catalunya ha posat a l’abast del públic en general, i en especial del món educatiu, per apropar-nos a un escenari: els continguts que hi havia a les parets dels carrers i de les places de Catalunya durant la dècada dels anys treta.

Des de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat hem fet un esforç per fer arribar aquests continguts al màxim nombre de persones possibles. La prioritat ha estat oferir-los a les escoles, que han visitat l’exposició i també, en alguns casos, han descobert els continguts i les funcions de l’Arxiu Comarcal.  S’han fet 2 visites per a l’alumnat de quart d’ESO i 10 per als nois i noies de 2n. de batxillerat, en total han passat  per les instal·lacions 268 alumnes. D’altra banda, els assistents a un curs adreçat al professorat que dirigeix treballs de recerca de batxillerat, organitzat pels Serveis Territorials d’Ensenyament del Baix Llobregat,  va treballar els materials didàctics de l’exposició. En concret, a partir de la mostra, van aprofundir i van debatre sobre com ajudar l’alumnat a preparar la defensa dels treballs de recerca.

També s’han organitzat 5 visites destinades al públic en general, amb 70 persones. Una d’elles guiada directament per una de les comissàries de l’exposició, i una altra, per l’entitat Arrels Locals que ha fet possible que l’exposició fos vista en cap de setmana. D’altra banda, s’han ofert visites a col·lectius concrets, com la gent gran o bé persones del centre de dia Pins d’Or de Sant Feliu de Llobregat. En total han vist l’exposició 524 persones.

El 15 de febrer es va gaudir d’una taula rodona amb la presència d’Àngels Bernal, subdirectora de l’Arxiu Nacional de Catalunya i una de les comissàries, i de Jesús Vila, periodista i historiador del Baix Llobregat que va conèixer personalment a Fontserè, sobre el qual va escriure una petita biografia.

Aquesta exposició ha contribuït a impulsar el servei didàctic de l’Arxiu Comarcal perquè ha permès posar a l’abast de la comunitat educativa  un recurs pedagògic de qualitat sobre la 2a. República i la Guerra Civil, elaborat per l’Arxiu Nacional de Catalunya. També perquè ha desvetllat l’interès per les fonts d’arxiu en general  i, de manera especial, pels continguts i  les funcions i de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.

M.Luz Retuerta Jiménez
Directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

Foto: Grup de segon de batxillerat del Col·legi Verge de la Salut amb el seu professor Bartomeu Cantallops.

Una de les senyes d’identitat de la comarca del Baix Llobregat ha estat la indústria. Un territori d’una gran riquesa agrícola que va esdevenir un potent nucli industrial tant de l’Estat com del sud d’Europa. Encara manté bona part d’aquesta fortalesa i, tal com es va recollir al congrés El Baix Llobregat a Debat, a la comarca continua tenint un pes important la indústria i els processos industrials.

Comptem encara amb importants vestigis i elements que sovintegen al territori i mostren orgullosos les restes d’un passat laboriós que va contribuir a la industrialització de la comarca.

El patrimoni industrial té la capacitat de mostrar-nos, a més dels seus valors arquitectònics i/o arqueològics, les maneres i condicions del treball i com repercutien en les trajectòries vitals dels treballadors i les treballadores. Ens pot explicar l’evolució dels sistemes de producció, els canvis tecnològics i les transformacions en el consum i en la societat. I ens dona l’oportunitat de divulgar i transferir coneixement artístic, cultural i social.

El CECBLL impulsa iniciatives que donen valor al patrimoni industrial de la comarca, com per exemple els itineraris de la col·lecció El riu més treballador, i col·labora en el foment de xarxes de suport i en la coordinació de noves iniciatives culturals. En aquest sentit, des de fa anys apostem per treballar col·lectivament en la preservació i projecció de la Colònia Sedó i fins i tot es va arribar a elaborar una proposta per tirar endavant un projecte de gestió cívica d’aquest espai.

“Tenim la sort de viure en un territori privilegiat des de molts punts de vista, que compta amb un patrimoni històric, geològic, natural i paisatgístic extraordinari i que no sempre hem sabut reconèixer i posar en valor”. Així comença la carta de presentació de l’Associació per a la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn. La Colònia Sedó i el seu patrimoni industrial d’excepcional importància és una referència essencial per explicar la història contemporània de Catalunya i del procés d’industrialització del sud d’Europa.

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), l’associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMTAIC), ajuntaments, institucions i persones relacionades amb el patrimoni industrial van iniciar, el 1994, la selecció dels millors espais de Patrimoni Industrial de Catalunya i la confecció d’un llistat amb 75 elements. L’any 1997, en la celebració de les IV Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, aquest llistat va ser ampliat a 100. Però a partir de 2010 es va considerar la necessitat d’ampliar i actualitzar el llistat. Es van establir uns criteris determinats i concrets per a la selecció i així es va arribar al llistat actual dels 150 elements del patrimoni industrial català.[1]

Els criteris per a la selecció d’aquests 150 elements es basen en tres grans àmbits temàtics: elements preindustrials (molins, pous de glaç…), elements industrials (indústria tèxtil, fusta…) i elements de serveis i obra pública (aigua, gas, mercats…). Es té en compte la diversitat geogràfica i l’autenticitat, que conservi la major part del les característiques arquitectòniques o tecnològiques i que hagi estat poc alterat o deteriorat. Que l’element sigui un referent a nivell local, comarcal o nacional, que compti amb el reconeixement de persones estudioses i de publicacions, i que la seva singularitat estigui reconeguda en les disposicions de protecció establertes. També es té en compte, com a aportació qualitativa, el fet de formar part d’un paisatge i un entorn determinats.

Seguint aquests criteris, trobem que al Baix Llobregat es reconeixen 10 elements que també formen part dels tres grans àmbits temàtics. Així tenim elements preindustrials com El Molí de Can Batlle, a Vallirana, un dels primers que es van restaurar a Catalunya, i la Fàbrica de Can Cartró, a Sant Jon Despí, amb el Salt de l’Erasme.

De l’àmbit industrial comptem amb Can Bagaria, de Cornellà, mostra de l’època del vapor; la Xemeneia de la Cementera Sanson, a Sant Just Desvern, i els Forns de Pujol i Bausi “La Rajoleta”, a Esplugues, mostra de la indústria de la construcció).

En la temàtica d’obres públiques i serveis, trobem el Pont del Lledoner, a Cervelló; la casa de “La Telegrafia”, al Prat, i la Central d’Aigües de Barcelona, a Cornellà.

Incorporades també al llistat, trobem dues colònies tèxtils que són també les joies d’aquesta comarca. La Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, i la Colònia Sedó, a Esparreguera.

Però malgrat la satisfacció que suposa l’extensa representació de la comarca en aquest llistat, encara hem de continuar treballant per fer visibles altres elements que no en formen part, però que serien susceptibles de ser-hi, com Can Bros o el Canal de la Infanta, per anomenar-ne només alguns dels que responen als criteris establerts pel mNACTEC.

El CECBLL desenvolupa una important tasca cultural i cívica en la qual el patrimoni industrial ocupa un lloc de referència per l’interès creixent de la societat per aquests elements patrimonials, i que hem pogut copsar amb la realització dels itineraris de l’aigua o amb l’impuls a la creació de l’Associació per la defensa de Can Sedó.

Per això cal vetllar pel nostre patrimoni industrial, que és senyal d’identitat, ens dona relat i ens explica com a territori. També cal divulgar i projectar les seves vàlues com a elements de dinamització i cohesió social i, en darrer lloc, obrir el ventall de possibilitats i mirar també d’incorporar i apreciar altres elements de patrimoni industrial actual, que esdevindran sens dubte el nostre futur patrimoni.

——————————–

[1] http://mnactec.cat/150elements/

El 5 de febrer va tenir lloc la 3a Trobada d’alcaldesses del Baix Llobregat.  El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat participa en aquestes trobades des del principi de la  mà de la presidenta i la directora de l’entitat, Conxita Sánchez i  Esther Hachuel. En aquesta tercera trobada a Sant Vicenç dels Horts, les assitents a la reunió van elaborar un decàleg per impulsar polítiques de gènere als municipis de la comarca. Aquest decàleg es presentarà el 23 de març en el marc de l’acte de presentació del 5è Congrés de Dones del Baix Llobregat, on es convidarà a tots els municipis de la comarca a declarar-se municipi feminista.

En aquesta trobada, van estar presents l’alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, Maite Aymerich; l’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret; la regidora d’Igualtat de Santa Coloma de Cervelló, Júlia Fernández; la regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, Yolanda Artigas Barber; la regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, Laura Solís; la 5a tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Catelldefels, Eva López; la Consellera del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Victoria Castellanos; la presidenta i la directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Conxita Sánchez i Esther Hachuel; i Marta Corcoy, de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya.

El dimarts passat dia 20 de febrer, al Cèntric del Prat, amb l’Auditori ple a vessar, en Jaume Puig i la Glòria Casas van ser molt generosos i van compartir amb els qui vàrem anar a escoltar-los el gran coneixement que han acumulat sobre la vida pagesa pratenca del segle XX. L’acte, més que una conferència –que ho va ser i molt ben conduïda per en Jaume Puig-, va ser una reivindicació de la memòria de la pagesia pratenca. Aquesta voluntat que el món de la pagesia no caigui en l’oblit es fa palesa en la Col·lecció Etnològica Puig-Casas, que a l’inici de l’acte la Glòria Casas ens va presentar. A partir de l’any 2000, al cobert de la casa dels pares d’en Jaume Puig, han anat recollint eines del camp de més de 40 cases de pagès que han desaparegut. Actualment, tenen unes 1500 peces d’abans de la mecanització del camp, que són majoritàriament del Prat, però també n’hi ha de dues masies de Sant Boi i dues de l’Hospitalet. També han recollit testimonis orals, fotografies i documents que enriqueixen la col·lecció, així com estris dels oficis que existien al voltant del món pagès (ferrers, capadors, carreters, fusters,…).

Amb estil vivencial i didàctic, amb carxofes i eines a dalt l’escenari, en Jaume Puig ens va explicar les quatre etapes de l’agricultura pratenca del segle XX. Abans, va fer una breu descripció d’alguns trets que identifiquen la vida pagesa de El Prat:  d’una banda l’oportunitat de tenir a la vora el gran mercat barceloní –primer al 1921 El Born, després al 1971 Mercabarna- i poder gaudir dels beneficis de l’exportació a Europa, i, de l’altra la inseguretat en la que han viscut els pagesos del Prat durant el segle XX, perquè si la ciutat els hi ha donat la vida, també, fins a cert punt, els hi ha pres amb la construcció de grans serveis a Barcelona i al territori (creació de l’aeroport, ampliació del port). La conferència va sintetitzar el recorregut de la pagesia pratenca dels anys vint fins els anys vuitanta del segle passat, en quatre etapes resumides en quatre frases. Als anys vint, època durada, de plena ocupació i quan més mujades es conreen pel mercat barceloní i l’exportació:  “Pare hauríem de tenir un altre cavall”; pels anys de postguerra, tristos i de misèria, l’expressió és: “Em podeu llogar per la vida?”; pels anys seixanta, moment de nova represa exportadora i d’inici de la mecanització: “A casa ja tenim tractor”; i, finalment, als anys vuitanta, moment d’envelliment de la població pagesa i de dràstica reducció del sòl conreat, on finalment, l’any 2004 el riu es va desviar: “Em passa els riu pels camps de casa”. En Jaume Puig va fer una síntesi de les feines del camp, dels productes més conreats (carxofes, mongetes, enciams, melons,…), de les eines emprades, de les lluites i esperances de viure de la terra i per la terra. L’enfonc vivencial, basat en fonts orals i en la memòria de pares, avis i pagesos pratencs, a més de l’experiència pròpia, acompanyat d’eines, fotografies i documents va fer molt àgil l’exposició  i els qui l’escoltàvem vàrem gaudir i agrair l’esforç. La millor notícia va quedar pel final:  per preservar la memòria i les vivències de la pagesia del Prat durant el segle XX en Jaume Puig i la Glòria Casas han adquirit Can Jaume del Bitxot, de 1820, que caldrà restaurar i adequar per donar vida a les peces de la Col·lecció Etnològica Puig-Cases. Gràcies per la perseverança i l’esforç que esteu fent per recuperar el passat pagès del Prat i de la comarca.

El projecte musical “Musica para curar” de l’Adela, va omplir com mai el lluiRL’art del divendres 16 de febrer al Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat. L’Adela ens va delectar amb versions de moltes cançons conegudes per al gran públic que vem acabar cantant a viva veu. Amb la taquilla inversa de més de 60 assitents al recital,  es va fer una recaptació de 670€ destinats a la Fundació Vall d’Hebrón Institut d’Oncologia (VHIO) per la investigació contra el càncer.

El Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea van declarar 2018 Any Europeu del Patrimoni Cultural.

Considerem la commemoració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural una oportunitat per fer visible el patrimoni cultural del nostre territori i per reclamar-ne inversions i recursos. El patrimoni cultural esdevé un vincle social inqüestionable i com a tal pot contribuir a generar activitat econòmica. Avui dia, el patrimoni té un paper essencial en l’economia. L’enfocament de les polítiques en aquesta matèria contribueixen al coneixement, poden aportar eines per a la sostenibilitat ambiental i generar ocupació de qualitat fent possible una major cohesió social.

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat se suma a la consecució dels objectius d’aquesta commemoració. Cal deixar de contemplar el patrimoni com quelcom que reposa en una vitrina per ser gaudit visualment i, en canvi, se n’ha d’aprofitar el potencial social i econòmic. Aquesta afirmació està recollida a les conclusions del congrés El Baix Llobregat a Debat i està en sintonia amb els objectius que es marca l’Any Europeu. Tal com ho hem manifestat, el patrimoni al Baix Llobregat té grans possibilitats en diversos àmbits com l’educació, l’urbanisme, la planificació i la cohesió social. Cal millorar la valoració d’aquest patrimoni com a element que ens ajuda a comprendre la nostra història i ens atorga singularitat.

El patrimoni cultural (arqueològic, arquitectònic, històric, immaterial) i natural (litoral, riu, delta, muntanyes) de la comarca és d’una gran riquesa i ofereix importants oportunitats. Els diferents paisatges conformen un ric mosaic sovint desconegut i se n’ha d’incentivar la descoberta. La divulgació en xarxa del patrimoni, ara sovint aïllat en l’àmbit local, permetria crear marques identificadores i convindria que una Comissió Comarcal de Patrimoni elaborés un Pla Estratègic del Patrimoni del Baix Llobregat que dinamitzés l’economia de la comarca també a partir del patrimoni cultural.

S’ha de plantejar un conjunt de propostes que ajudin a convertir el patrimoni en articulador del territori, impulsant també la construcció d’un relat social des dels valors patrimonials que el configuren. Per això, el lema de les darreres Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat va ser “Noves Tendències en la Gestió del Patrimoni Local”; es van identificar elements de reflexió i d’innovació, es van buscar idees per gestionar millor escenaris específics del Baix Llobregat i per posar de relleu el paper de la ciutadania en la construcció de patrimoni.

Tal com es recull en els objectius de la declaració de l’Any Europeu del Patrimoni, es tracta de donar a conèixer el potencial de tota la riquesa cultural d’Europa i de promoure el patrimoni com a recurs compartit per al nostre futur. La commemoració està conduïda per la Comissió Europea, amb una participació activa de les organitzacions de patrimoni cultural i altres agents destacats del sector cultural, incloent-hi xarxes de cultura transnacionals, ONGs i associacions culturals.

El patrimoni cultural està format per tota l’herència rebuda, ja sigui material, immaterial o digital. Els monuments, els paisatges naturals, les tradicions orals, les pel·lícules o els museus formen part del nostre llegat cultural. El patrimoni europeu no és només un llegat del passat, és també un recurs imprescindible per al futur a causa del seu valor educatiu i social i del seu potencial econòmic, així com de la seva important dimensió en la cooperació internacional. A partir d’aquest principi, l’objectiu principal serà fomentar l’intercanvi i la valoració del patrimoni cultural d’Europa com a recurs compartit ─sensibilitzant sobre la història i els valors comuns─ i també reforçar un sentiment de pertinença a un espai europeu comú.

Aquest esdeveniment és una oportunitat per visualitzar la riquesa i diversitat del patrimoni cultural europeu. Un patrimoni que forma part de les ciutats, dels paisatges i dels espais arqueològics. Va més enllà de les disciplines artístiques involucrant altres àmbits com la història, les tècniques artesanals, la gastronomia, la música, el cinema… El patrimoni cultural uneix en la diversitat i ara amb les tecnologies el fa més accessible.

La commemoració cerca comprendre i apreciar millor el patrimoni, especialment entre la gent més jove. Entre els diversos objectius hi ha el de consolidar el sentiment de pertinença i reforçar el diàleg intercultural. També es vol destacar el valor educatiu del patrimoni cultural i la seva contribució en la construcció de societats inclusives, cohesionades i sostenibles. L’Any Europeu del Patrimoni Cultural pretén promoure i facilitar la participació de tants agents com sigui possible, oferint l’oportunitat per reflexionar sobre la millor manera d’abordar el potencial i els reptes del sector.

Amb l’Any Europeu del Patrimoni, la UE pretén sensibilitzar i arribar principalment a aquelles persones que normalment no estan en contacte amb la cultura. Se celebraran uns 70.000 actes a tot Europa, organitzats pels estats membres, les regions, els municipis o a través de projectes transnacionals.

Invertir més recursos en la protecció i conservació del patrimoni cultural d’Europa i promocionar la riquesa cultural és un dels reptes que vol aconseguir la UE a través de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural. Això també ajudarà a generar més llocs de feina en el sector del patrimoni cultural, en el qual actualment treballen de manera directa 300.000 persones a la Unió. De fet, segons l’Eurobaròmetre, el patrimoni cultural influeix el 68% dels ciutadans europeus a l’hora de decidir on anar de vacances, i 8 de cada 10 europeus creuen que el patrimoni cultural no és només important per a la seva regió o país sinó per a tota la UE en el seu conjunt.

“El patrimoni cultural no és només l’herència del passat, també és un recurs per al futur”: aquestes paraules del comissari d’Educació, Cultura, Joventut i Esport, Tibor Navracsics, en la presentació que se’n va fer, resumeixen l’essència del Patrimoni Cultural. És a dir, tots els recursos culturals tangibles o intangibles considerats rellevants per transmetre a les generacions futures constitueixen el Patrimoni Cultural. A Catalunya, per exemple, l’olivera Farga de l’Arion d’Ulldecona, el Parc Güell o la Patum de Berga, entre centenars d’altres, formen part del nostre patrimoni cultural.

El patrimoni és allò en què el passat es troba amb el futur.