Acabem de fer pública una base de dades de  persones del Baix Llobregat que van passar per les principals presons que el règim franquista va utilitzar per a dur a terme la seva repressió. Presons amb unes condicions infrahumanes on es van cometre delictes de lesa humanitat.  I ara, aquest mes de gener, ha fet 80 anys des de l’inici d’aquella barbàrie. Entre el 23 i el 26 de gener de 1939 les tropes de  l’exèrcit franquista van ocupar tota la comarca del Baix Llobregat, porta d’entrada a la capital, Barcelona, que van ocupar en poques hores i sense resistència, doncs la guerra se sabia perduda des de la Batalla de l’Ebre.

La repressió a la postguerra va ser un temps d’experiències personals plenes de dolor, de ràbia i d’impotència que van marcar profundament famílies, amistats, pobles i ciutats. La guerra i la postguerra van deixar una petja profunda que va quedar soterrada en la llarga nit del franquisme, però amb una memòria viva en la que es fonamentà la resistència i la lluita contra un règim que negava els drets i llibertats bàsiques. Pensem que hi ha un fil que uneix aquestes experiències traumàtiques de la postguerra amb la lluita antifranquista i la lluita del moviment obrer que esclata en la dècada dels anys seixanta i que contribueix a la recuperació de la democràcia a finals de la dècada dels setanta i principis dels vuitanta,  convertint-la així en un èxit col·lectiu del qual la comarca del Baix Llobregat n’és una peça indispensable. La nostra comarca va ser un exponent de la força de la lluita antifranquista i la lluita del moviment obrer que va construir una xarxa de complicitats i organitzacions clandestines impulsada per un riu de gent que va desbordar les institucions franquistes, convertint el Baix Llobregat en una referència ineludible de la lluita antifranquista a Catalunya i a Espanya

El Centre d’Estudis fa molts anys que treballem per recuperar la memòria de tota la gent represaliada i víctima del franquisme, per reparar danys que el règim va causar al llarg dels 40 anys de dictadura. L’any 2005 vem engegar el Memorial Democràtic del Baix Llobregat amb l’ambiciós objectiu de recuperar i posar en valor biografies de dones i d’homes de la comarca que van lluitar per recuperar els drets i les llibertats democràtiques. I malgrat que durant els catorze anys de projecte han vist la llum molts fruits i eines útils com la base de dades biogràfica, la base de dades bibliogràfica, un fons de fonts orals, l’exposició Tothom al carrer! sobre la lluita antifranquista, diverses biografies, etc.  encara queden moltes coses a fer, encara queden noms significatius que hauran de ser incorporats.

El reconeixement i la reparació moral de les víctimes del franquisme és un dret civil que cal garantir. Les entitats memorialistes tenim un paper destacat en aquest dret; hem de treballar amb rigorositat i amb constància per desenterrar totes les atrocitats que el règim va cometre. Però ens cal l’ajuda indispensable de polítiques públiques que recolzin aquest dret de les persones a que, si així ho desitgen, puguin reconstruir el passat amb garanties. I malgrat que en el nostre país va haver-hi un temps en el que les polítiques contemplaven aquest dret – recordem sinó la llei del 2007 de Memòria Històrica que, amb certes mancances,  va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el 24 d’octubre de 2007-  creiem que la memòria històrica ha desaparegut de les agendes polítiques a tots els nivells. I això, no ens ho podem permetre.

La recuperació de la memòria històrica i la reparació de les víctimes d’un país que, com el nostre, ha viscut anys de dictadura, diu molt dels seus principis democràtics. Serveix per cohesionar la població, per identificar, per prevenir la violència, per educar en valors a la societat. Serveix per no repetir errors que poden conduir a climes poc democràtics sinó es promou la garantia dels drets humans i la llibertat.

A finals del 2018, el Parlament de Catalunya va treballar en l’avantprojecte de llei integral de la memòria democràtica de Catalunya que farà èmfasi en el reconeixement de col·lectius com les dones, les persones LGTBI o els nadons robats, col·lectius especialment castigats i oblidats. Esperem doncs que aquesta nova etapa sigui més prolífera i ens ajudi a continuar treballant per la memòria històrica.

Memòria Democràtica: un compromís ètic amb el futur

El 25 de gener es va presentar la Base de Dades de Memòria Històrica de la Comarca, impulsada pel Centre d’Estudis Comarcals. En temps de fred i de boira, ens hem de felicitar que, entre tots i malgrat els escassos recursos, haguem pogut construir la base de dades, on es recullen referències de les 5612 persones empresonades de la comarca entre 1939 i 1977. En primer lloc cal agrair la feina de totes les persones que han fet possible el projecte. Seria llarg anomenar-les totes, però almenys deixeu-me que doni les gràcies als qui van iniciar-lo (C.Santacana, E.Hachuel i M.L.Retuerta) i al grup que l’ha conduit a bon port: la N.Ribas, que des del CECBLL l’ha coordinat, en X.Calderé, responsable de la web i en J.Montblanc que hi ha dedicat molts esforços. La Base de Dades és un instrument potent de suport per investigar, poble per poble, la intensitat i l’abast de repressió franquista a la comarca. Si, a més, hi sumem un diàleg creatiu entre la bibliografia general, la bibliografia local i la trobada de nova documentació als arxius locals es podran fer noves recerques que ajudin a avançar en la recuperació la memòria democràtica de la comarca. Ho hem de fer com a part del compromís ètic amb el futur i per ser honestos amb els joves i les generacions futures, que tenen dret a conèixer la veritat sobre els seu passat col·lectiu.

La historiografia actual ha fet un esforç per construir un relat històric integrador i veraç. Alguns llibres de P. Preston, H. Raguer, R. Vinyes, J. Casanovas o del recentment desaparegut J. Fontana són testimoni d’un coneixement històric compromès amb la recerca de la veritat. Fets traumàtics de la nostra història recent com la repressió a la postguerra immediata, les fosses comunes, les presons de la dictadura, els nens perduts del franquisme,…compten amb bones investigacions. Pels afusellats al Camp de la Bota el llibre de Solé Sabater i Vilarroya que ens dona dades de la comarca, com també ho fa l’aportació de M.Roig sobre els assassinats als camps d’extermini nazis. Ara ja disposem d’una bona historiografia general, que ajuda a fonamentar recerques d’història local o comarcal sobre aquetes fets.

Sortosament a la comarca no partim de zero, i malgrat les dificultats de tot tipus per accedir a les fonts primàries, com ens va exposar en J. Montblanc a la presentació, el balanç és positiu, tot i que queda molta feina per fer. Comptem amb bibliografia local que ens ha obert camí, com el llibre d’O.Dueñas, La violència d’uns i altres: la repressió de la guerra i la postguerra, 1936-1945 : el cas d’Olesa de Montserrat, que narra els afusellaments indiscriminats sense judici previ d’un grup d’olesans, amb la web de PARES on hi ha digitalitzades les dades de la Causa General dels pobles de la comarca; el llibre de  J.Corbalán, Justícia, no venjança, que referencia les persones de la demarcació de Barcelona, incloses les del Baix Llobregat, afusellades pel franquisme durant la immediata postguerra. Al Prat (1999), es va publicar Memòria i compromís, de S. Bengoechea i M.Renom, on s’estudien les lluites sindicals i polítiques entre 1917 i 1979 i, al mateix municipi, s’ha analitzat l’especificitat de la repressió sobre les dones Les dones del Prat i la repressió franquista(2006). Hi ha estudis temàtics d’àmbit comarcal sobre l’acolliment de refugiats durant la guerra (G.Tribó, 2003), i, recentment, M. Ollé ha realitzat una recerca sobre l’exili del 1939 a Sant Feliu, que seria desitjable que tingués  continuïtat comarcal. Al 2001, fruit d’una recerca col·lectiva del CECBLL, es va publicar un monogràfic  comarcal: El franquisme al Baix Llobregat(2001), que inclou estudis locals (M.Ruiz Carrillo, J.Campmany, J.Padró) i investigacions temàtiques com l’ocupació franquista (J.Amigó), l’habitatge (M. Checa), l’Assemblea de Catalunya i el moviment obrer (R.Bernad), la política cultural i l’oci (C.C.Parramón, A.Muñoz). L’Arxiu Comarcal va fer una secció a la seva pàgina web sobre franquisme, pel 75è aniversari de l’entrada de les tropes nacionals. Tard, però comencem a tenir instruments i bibliografia per avançar en la recerca sobre la guerra civil i la dictadura a la comarca.

Recuperar aquesta memòria col·lectiva comarcal forma part d’una responsabilitat cívica que es fonamenta en el dret a conèixer el què va succeir i el deure de dignificar als represaliats i aplicar-los una justícia reparadora. A Cornellà l’Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix LLobregat, que edita la revista “Memoria antifranquista”, va realitzar un projecte que recull biografies de lluitadors i lluitadores  antifranquistes i líders obrers de la comarca, Peatones de la Historia, penjat a la seva web. El líder obrer P.Ruiz Acevedo ha estat el president durant molts anys, substituït per  C.Romero, també protagonista de les lluites antifranquistes de la comarca.  També a Cornellà s’ha realitzat un Itinerari sobre el Moviment Obrer durant els darrers anys del franquisme. El 2016 es va constituir, en el marc del Congrés El Baix Llobregat a Debat i amb el suport del Consell Comarcal, la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, a la que s’han adherit associacions memorialistes de la comarca, i, que, en el futur, ha de fer la gestió pública de la política memorialista. A Sant Vicenç dels Horts (2018) s’ha constituït una Comissió de Memòria Històrica. A Esparreguera i Olesa s’han escrit biografies de represaliats antifranquistes en el marc del projecte Memorial Democràtic del Baix Llobregat. Vinculada també al projecte és l’exposició itinerant TOTHOM AL CARRER, sobre les lluites obreres i antifranquistes dels darrers a de la dictadura a la comarca, realitzada per E. Sellés i J.Fernández Segura. S’han organitzat actes per retornar la dignitat a les víctimes de la repressió, com l’Homenatge als represaliats durant la guerra civil i el franquisme del Baix Llobregat (El Prat, 2009) i d’agraïment a la solidaritat internacional com l’Homenatge a les Brigades Internacionals (Sant Feliu, 2013) i activitats com les conferències La II República i el reconeixement del vot femení (Sant Feliu, 8 de març de 2006), L’acolliment de refugiats durant la guerra civil (Cornellà, 2000, Sant Joan Despí, 2017, Sant Andreu de la Barca, 2018) i altres que és impossible ressenyar de manera exhaustiva. A Molins de Rei en el marc del reconeixement del que va significar la Federació Obrera pels treballadors de la vila es va fer un homenatge als seus socis i un altre als integrants de la Lleva del Biberó. Durant les darreres dècades arreu de la comarca s’han fet moltes activitats memorialistes.

Per continuar treballant, haurem d’esbrinar el perquè de les guerres del segle XX. No podem ignorar el context històric internacional si volem entendre què va passar a la comarca i als seus pobles entre 1936 i 1975. En el nostre cas, donat que el país es va mantenir al marge de les guerres mundials, haurem de fer l’esforç de comprendre què va passar entre 1936 i 1939 i analitzar la llarga dictadura que va seguir a la derrota de la II República. La dreta espanyola actual ho posarà difícil, com ja està intentant fer el nou govern andalús que pretén no parlar del passat argumentant que es obrir velles ferides i vol anular la recentment aprovada Ley de la Memoria Histórica y Democrática (2017), que havia de dotar per primera vegada de recursos per obrir les fosses del silenci d’Andalusia, zona on hi ha més desapareguts. Identificar-los, treure’ls de l’anonimat, per poder-los retornar la dignitat i fer possible que les famílies afectades puguin acomiadar-los i portar el dol com cal, si que és tancar velles ferides. No ho és ignorar la veritat i continuar amb un silenci còmplice que defensa les bases ignominioses, arbitràries i cruels, sobre les que es va construir la dictadura. Si aquesta dreta neofeixista avança s’albiren nous problemes per l’avenç de la Memòria Democràtica.

Malgrat els obstacles, hem de recuperar la memòria de la Guerra Civil i de les seves conseqüències. La història de Catalunya i d’Espanya és part de l’Europa dels anys trenta. L’actitud que adoptaren alguns països de l’entorn, abandonant la II República a la seva sort, va ser el preludi d’un assaig que va permetre la guerra total iniciada per Hitler el setembre de 1939. Des del Baix Llobregat, haurem de recuperar els morts als camps d’extermini nazis, la repressió de la dictadura i la lluita antifranquista en totes les seves manifestacions. I fer-ho des de la història local i comarcal, per ajudar a construir una història des de baix, on els protagonistes siguin persones senzilles i anònimes. Una història que nodreixi els llibres d’història general i equilibri el pes d’una bibliografia militar i política, escrita, sovint, pels neofranquistes descendents dels que es van imposar per un cop d’estat i van mantenir la llarga dictadura, i en la qual els morts de les fosses del silenci, els presos polítics antifranquistes i tots aquells que varen lluitar per la democràcia hi són absents o calumniats.

Per recuperar el coneixement d’aquests fets cal comprendre la complexa conjuntura que travessava Europa, on durant el període d’entreguerres van créixer el nazisme i el feixisme. I recordar que Hitler i Mussolini, que ajudaren als colpistes del 36 a guanyar la guerra, un cop acabada la II Guerra Mundial foren jutjats per la comunitat internacional. En canvi, al nostre país, es va permetre la pervivència d’una dictadura filla del perdedors de la II Guerra Mundial. Potser la permissivitat de la comunitat internacional amb la dictadura i la feblesa de la Transició, amb l’amnistia-trampa que va atorgar impunitat als botxins, expliquin les dificultats que ha tingut la Memòria a Democràtica durant les primeres dècades de democràcia. I, que quan, des de les institucions públiques i amb molt retard, es va començar a assumir responsabilitats (Ley de Memoria Històrica, 2007) la proposta va ser tímida i poc operativa. Sortosament a Catalunya el Memorial Democràtic, creat també el 2007, ha invertit recursos i ha fet esforços en la gestió pública de la memòria.

De res serveix lamentar-nos ara d’un passat que no podem canviar, però si que hem d’actuar des del present per millorar el futur. Sabem que els interessos d’EEUU i el clima bipolar de la guerra freda van fer possible la llarga dictadura. I que Franco no va ser jutjat com es mereixia com a criminal de guerra al costat de Hitler i Mussolini. La ferida a la pau, provocada per l’aixecament en armes de juliol del 1936, encara es projecta sobre la nostra convivència. La lluita per recuperar la democràcia, que va desembocar en els pactes de la Transició, ens ha portat a la imperfecta democràcia actual. Avui, i, gràcies a la memòria d’aquells fets, hem d’intentar construir entre tots un futur de pau assentat en una democràcia de qualitat i inclusiva, que no tingui por de la diversitat dels seus pobles i que aprengui a resoldre els problemes socials i polítics a través del diàleg i el pacte.

Finalment, la memòria històrica ens ha d’ajudar a aprendre a pensar sobre aquets passat recent i a prendre consciència del temps històric. El present està construït sobre el passat i si desconeixem el passat no comprendrem el present i no disposarem d’eines de reflexió crítiques per construir el futur. I, en el context polític actual, on arreu d’Europa un nou feixisme està despertant, la recuperació de la memòria democràtica a totes les escales, i a nosaltres ens corresponen la local i la comarcal, ha d’actuar d’antídot contra la guerra i a favor de la pau. Que mai més la guerra i la violència serveixin per resoldre problemes polítics i de convivència.

Gemma Tribó Traveria
Historiadora i membre de la Junta del CECBLL

El dissabte 26 de gener es va fer la visita a l’ETAP (Estació de Tractament d’Aigua Potable) d’Abrera. Aquesta visita la varem organitzar com a culminació del quart itinerari de la guia El Baix Llobregat, font de l’àrea metropolitana que, amb el nom de “NOUS RECURSOS RIU AMUNT” vam fer el dissabte 10 de novembre de 2018 recorrent el camí de ribera del marge esquerre del riu Llobregat entre Martorell i Abrera.  Aquell dia no vam poder visitar l’ETAP per raons tècniques i vam assolir el comprimís amb les persones assistents d’organitzar la visita quan fos possible.

La visita va consistir en un recorregut per la planta seguint el mateix circuit que fa l’aigua començant a l’assut que reté l’aigua que baixa pel riu Llobregat i permet la derivació de 3m³ del seu cabal per ser potabilitzats. Un bombament inicial permet pujar l’aigua de la cota 55 metres on es troba la captació fins a la cota 80 on es troben les instal·lacions de tractament que la sotmeten a un seguit de processos: una decantació seguida d’una filtració per filtres de sorra i una altra filtració per filtres de carbó actiu, per ser finalment tractada a una moderna planta d’electrodiàlisi reversible per treure-li les sals dissoltes i deixar-la en condicions organolèptiques òptimes.

La visita a la potabilitzadora d’Abrera ens va permetre conèixer part de la gestió del cicle urbà de l’aigua, concretament abans d’arribar a l’aixeta dels consumidors, des de la captació de l’aigua del riu Llobregat, recorrent les diferents etapes del tractament, fins a la sortida cap als punts de distribució.

La instal·lació compta amb les tecnologies més avançades, les quals garanteixen la millor qualitat de l’aigua de l’aixeta, tant sanitariament com organolèpticament per als més de 110 municipis i 4 milions de persones abastides per la xarxa d’Aigües Ter Llobregat.

Ja no som el “pati del darrere”

Si no tinguéssim el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’hauríem d’inventar. És la primera idea que em ve al cap quan veig tot l’esforç desplegat el 2016 en l’organització del Congrés “el Baix Llobregat a Debat”, ara plasmat en un llibre que recull les diferents aportacions i la crònica d’aquella aventura que va durar deu mesos, amb actes a tots els municipis de la comarca, i que va implicar milers de persones.

El Baix Llobregat necessita iniciatives com el congrés i entitats amb la capacitat organitzativa –però, sobretot, de lideratge i cohesió– que va demostrar el Centre d‘Estudis Comarcals, gens afeblit després de quaranta anys d’història, sinó al contrari. La comarca necessita que algú impulsi la reflexió serena, plural i solvent sobre el futur d’un espai difícil però amb grans potencialitats de desenvolupament humà i social.

El Baix Llobregat ja no és el “pati del darrere”, com insinua el text de presentació del llibre. Ho va ser i n’han quedat seqüeles, però ja no ho és. El progrés democràtic, l’activitat econòmica, les onades migratòries, el creixement urbanístic, han configurat una comarca força complexa que és la segona amb més habitants de Catalunya –el Barcelonès no el compto–, amb una població que supera la de les províncies de Girona, Tarragona o Lleida.

Tot això s’ha d’endreçar, ordenar i gestionar amb criteris d’equilibri i cohesió, amb sensibilitat i amb respecte democràtic. Amb el congrés, el Centre d’Estudis Comarcals va demostrar que hi pot contribuir i que no ens fallarà. En altres paraules, crec que el Congrés “el Baix Llobregat a Debat” ha de tenir continuïtat aviat, més enllà de les activitats regulars del Centre d’Estudis Comarcals, perquè el bagatge acumulat en els seixanta actes que es van organitzar i en els deu mesos que va durar doni els seus fruits.

Jordi Fortuny, periodista

L’equip de redacció del Butlletí us volem desitjar un bon any 2019 carregat d’expectatives i promeses que totes voldríem acomplertes. Abans de passar el full del calendari ens agradaria fer un petit repàs d’allò que ha estat el 2018 pel que fa a la feina del Centre d’Estudis.

Destaquem algunes activitats com la conferència de la nostra sòcia i experta internacional Gràcia Dorel-Ferré “El patrimoni industrial del Baix Llobregat. Una eina de desenvolupament local”. La participació en l’Assemblea constitutiva de l’Associació per a la Defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn. O la 1a Festa de la Vida Bona per a un nou model de salut mental comunitària que integri les persones amb especials fragilitats a la comunitat.

S’ha continuat amb els itineraris de la guia “El Baix Llobregat, font de l’àrea metropolitana”;  les presentacions de la recerca col·lectiva “La setmana tràgica i el seu context en el Baix Llobregat 1890-1923”; o  la col·laboració en els premis Edurecerca que promouen els Serveis Territorials d’Ensenyament al Baix Llobregat amb la col·laboració de diferents entitats.

Amb transcendència pública hem fet més de 60 activitats relacionades amb la promoció de la recerca, l’impuls del debat públic i de la difusió de la cultura. Els camps temàtics han estat els de la història i el patrimoni, els afers del territori i del medi ambient  i els àmbits socials i econòmics. Aquest 2018, però, s’ha ocupat d’un eix temàtic transversal: el feminisme, que de fet ja s’havia iniciat el 2017 amb el treball de recerca sobre els “Lideratges femenins al Baix Llobregat”. Exponents  d’aquesta transversalitat en són la conferència feta, en el marc de les V Jornades de paisatges contemporanis,  per part de la nostra sòcia Carme Sanmartí “Masos, dones i vida familiar”;  les IX Jornades de patrimoni sobre “El llegat de les dones”;  o el seminari “Existeix l’urbanisme feminista?”.  Cal ressaltar també la col·laboració amb el Congrés de Dones del Baix Llobregat i les activitats que com a subseu vam realitzar.

Internacionalment, l’any 2018 passarà com un dels anys on l’esclat del feminisme ha pres l’opinió pública i per això sempre hi haurà un abans i un després d’aquest 2018. En aquesta efemèride el Centre d’Estudis hi ha estat present, demostrant que la nostra visió de la història i del patrimoni és una visió dinàmica i activa, que mentre estudiem, fem i, mentre fem, estudiem. El coneixement com eina de transformació social.

Aquest 2018 Sant Just Desvern ha estat el municipi que ha acollit, de manera esplèndida, la celebració de la cerimònia de lliurament dels desens Premis de Reconeixement Cultural, una de les activitats centrals pel que fa a l’aportació cultural del Centre d’Estudis a la comarca. Des de fa 20 anys, cada dos anys convoquem la ciutadania baixllobregatina perquè reconegui persones, entitats  i col·lectius de tota mena que promouen la cultura des d’una visió àmplia i potent. Els guardonats son l’essència dels Premis i, d’alguna manera, l’exponent de la vitalitat cultural de la comarca.

Els premis són, a més, una festa social de retrobament, d’intercanvi, d’amistat. En cada edició hi apareix un nou estímul; darrerament hem apreciat com el certamen no passa desapercebut i com empreses compromeses amb l’entorn, es mostren disposades a la participació i al suport. En paraules de la nostra presidenta la nit del premis “en l’esdevenir del Baix Llobregat hi té molt a veure el Centre d’Estudis; potser som agosarats, però el Centre ha estat i és el referent cultural de la comarca per la seva capacitat de crear vincles, d’establir estratègies que reforcin els valors del territori i de la gent que l’habitem.”

En l’Assembla anual que celebrarem en el primer trimestre de l’any, tindrem temps de conèixer en profunditat la Memòria de les activitats així com el balanç econòmic i podrem compartir projectes de futur. Amb tot, ja tenim en marxa projectes per aquest mes de gener: el primer és pel dia 25 que presentarem, a la nostra seu, la nova base de dades del Memorial Democràtic del Baix Llobregat, amb més de 5.000 nous registres de persones de la comarca que van ser empresonades pel règim franquista. I aquest 2019 també commemorarem els 45 anys de la fundació de la nostra entitat, i volem recordar la transcendència d’aquesta efemèride amb tots i totes vosaltres.

Com sabeu  la nostra seu és al Centre Cívic Mas Lluí, centre municipal del qual som responsables de la gestió social. El veïnatge i la col·laboració establerta amb l’Arxiu Comarcal crea sinergies que ens fa eficients per servir a la comunitat sanfeliuenca, i també, des d’aquesta capital comarcal, ens oferim a tot el territori i la seva gent.

Des de la nostra seu a Sant Feliu de Llobregat acomiadem aquest 2018, un any difícil en el que algunes persones amigues i companyes no han pogut acompanyar-nos; per això, esperançades, li volem donar la benvinguda al nou any que ens ha de portar el retrobament per continuar caminant plegats. El nostres millors desitjos per l’any 2019 .

Ja fa anys que el  CECBLL és jurat al Premi Josep Oliva a la cultura i la tradició pageses que impulsa l’Ajuntament del Prat de Llobregat en el marc de la Fira Avícola Raça Prat. Aquesta cita anual  s’ha convertit en una fira avícola de referència, no només al Baix Llobregat, sinó arreu de Catalunya.

Amb aquest guardó, l’Ajuntament del Prat de Llobregat vol reconèixer a les persones i entitats del nostre país que treballen per la difusió cívica i cultural dels valors de la pagesia, com a referents de sostenibilitat territorial i de transformació social i econòmica.

Enguany el jurat estava format per  Marta Mayordomo Descalzo, tinenta d’alcalde de l’Àrea Promoció Econòmica, Comerç i Ocupació de l’Ajuntament del Prat;  Genoveva Català, membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat;  Núria Cañameras, sotsdirectora de l’Escola d’Agricultura/UPC ; Martí Sucarrats, coordinador Comarcal Unió de Pagesos; Anna Martín Cuello regidora d’Igualtat, Joventut i Solidaritat de l’ajuntament del Prat i  Jaume Minguell com a gerent del Parc Agrari.

Enguany el jurat va escollir com a guanyador AGUSTÍ GARCIA SANTAFE, pagès que porta treballant la terra tota la vida, al costat del seu pare al començament i ara  amb el seu fill. És el representant del Mercat de Pagès del Prat, escollit per unanimitat per tots els paradistes, i el referent dels pagesos joves, als quals tutela i ensenya tot el que sap; a més fa de pont i d’interlocutor entre els pagesos i les Administracions, com l’Ajuntament del Prat o el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, i també forma part de la Unió de Pagesos i està a la Junta directiva del Canal.

El divendres 14 de desembre el CECBLL va participar en el curs Camins d’aigua. Restauració i ús del patrimoni hidràulic, que va tenir lloc al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. El curs va ser organitzat per l’AADIPA (Associació d’Arquitectes  per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic) i va tenir una durada de 4 dies.

La trobada, que era de fet la XLI edició de les Jornades Internacionals sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, va aplegar especialistes en patrimoni hidràulic de Catalunya i d’arreu.

En aquest marc, Esther Hachuel directora del CECBLL,  va fer una ponència sobre el Canal de la Infanta en la qual va argumentar la necessitat de protegir-lo i salvaguardar-lo. La intervenció del CECBLL va anar acompanyada d’una breu explicació de les possibilitats que tindria posar en paral·lel el Rec Comtal (Besòs) amb el Canal de la Infanta (Baix Llobregat). Aquesta part va anar a càrrec de l’arquitecte i professor de la UPC, Xavier Llobet.

Novembre té un comportament similar al mes de juliol. Empreses, associacions i entitats de tota mena s’apressen a concloure la programació. La proximitat dels mesos de desembre i d’agost, considerats com més festius i lúdics, fa que els mesos que els precedeixen estiguin plens d’activitat. Hi ha un ànim de celebració amb els deures fets.

Al bell mig de novembre, Sant Just Desvern va acollir la desena edició dels Premis de Reconeixement Cultural que, des fa vint anys, cada dos anys serveixen per posar de relleu la vitalitat cultural de la comarca. Hi van assistir prop de 250 persones. El premi a la Personalitat Baixllobregatina va ser per a la sesrovirenca Rosalia, que no hi va assistir perquè en aquells dies recollia a Los Àngeles dos premis dels Latin Grammy. El premi Centre d’Estudis, que la Junta atorga directament a una iniciativa destacada dels territoris de parla catalana, va recaure en la cooperativa Som Energia. Les actuacions que amenitzaren la vetllada foren de grups artístics locals: Tallers de Músics de Sant Just Desvern, Escola de Dansa Renata Ramos París, Espai de Dansa Marta Roig, el grup de flautes de l’Escola de Música de l’Ateneu i el cor Coraggio, amb un escenari decorat pel Taller Municipal d’Arts Plàstiques Carrau Blau. En l’enllaç que trobareu en aquest mateix Butlletí podeu veure els altres guardonats en les tretze categories de premis.

Al cap de només una setmana, els dies 22 i 23 de novembre, a la seu del Centre d’Estudis tingué lloc el seminari “Existeix l’urbanisme feminista?”, amb la col·laboració del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. L’objectiu era conèixer si hi ha, o si és possible, un urbanisme feminista, atesa la importància de l’urbanisme, de com construïm, de com vivim i convivim en els espais públics i privats i de com aquests indrets es dissenyen i programen.

L’urbanisme no és neutre ni innocent; obeeix a interessos i necessitats, i el domina qui te més poder. La vida quotidiana, de la qual durant anys hem tingut cura les dones, sovint no forma part de les agendes ni de les prioritats. En el transcurs de dues jornades, les persones assistents constatàrem que la vida quotidiana és la que es troba al bell mig de l’activitat productiva, reproductiva, personal i comunitària. Posar de relleu com l’entorn ens condiciona en els nostres projectes de vida plena és parlar d’urbanisme feminista.

A final de mes, a la Torre de la Creu, de Sant Joan Despí, hem  celebrat la novena Jornada de Patrimoni de la Comarca, activitat conjunta amb el Consell Comarcal i l’Ajuntament, i que s’emmarca dins l’any Jujol. En aquesta ocasió hem volgut endinsar-nos en “El llegat de les dones”. La proposta sorgí perquè ens plantegem un doble objectiu: donar eines per posar de relleu el patrimoni vinculat a l’activitat de les dones i generar un discurs no androcèntric del patrimoni que tenen les nostres ciutats i viles.

El concepte de patrimoni és clarament androcèntric, reflecteix uns discursos i unes narratives amb els ulls dels homes. Vincula l’herència del passat a la transmissió paterna. Altrament parlaríem de matrimoni. Diversos diccionaris etimològics posen de relleu que mentre el patrimoni (pater-monium) posa l’accent en la transmissió vertical dels valors que són llegats d’una generació a l’altra, la idea de matrimoni (mater-monium) emfatitza una transmissió de valors horitzontal, a través del contacte directe entre mares i filles i fills. Som altra vegada davant de la dicotomia entre el que és públic i el que és privat, entre el que té rellevància social i allò que només en té de personal. L’activitat va concloure amb una Ruta de dones en la qual, tot passejant per Sant Joan, vam redescobrir la ciutat, aquesta vegada amb la dona com a protagonista del recorregut, incloent-la en el devenir històric de la ciutat.

Finalment, i en relació amb la jornada reivindicativa del 25 de novembre per reclamar una altra mena de relacions entre homes i dones, el Centre ha volgut dedicar l’espai lluiRL’art a la producció escènica de petit format del Baix Llobregat amb el grup Las Fritas, que ens presenta Microteatre First Round, un petit espectacle vinculat amb la celebració d’aquest dia 25 de novembre.