Quasi 400 persones van participar el diumenge 5 de maig a la Caminada Popular pel Treball Digne i l’Economia Solidària organitzada per CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf i la Fundació Esperanzah, amb el suport de moltes altres entitats i institucions com ara el Centre d’Estudis Comarcals. L’objectiu de la caminada no era altre que contribuir a visibilitzar els valors del treball digne i l’economia social i, a la vegada, dignificar i reivindicar la preservació del riu Llobregat i el seu entorn natural.

La caminada de 5 quilòmetres va tenir dos punts de sortida, Cornellà i Sant Feliu, i va acabar al Parc Fluvial de Sant Boi.

Els organitzadors fan una valoració molt positiva de la primera edició d’aquesta iniciativa. Segons Josep Maria Romero, secretari de CCOO del Baix LLobregat: “aquesta primera edició ens ha permès visibilitzar un espai molt nostre com és el riu Llobregat i el valor del treball a una comarca que no s’entén sense la seva aportació fonamental. També hem volgut reivindicar l’aposta per avançar en una economia verda i un canvi de model productiu que incorpori el nostre entorn natural i patrimoni cultural”
Óscar Rando, coordinador d’Esperanzah, ha volgut destacar: ”valorem molt positivament el treball en xarxa amb altres entitats i actors socials de la comarca. Li donarem continuïtat perquè els valors de la transformació social han de tenir presència destacada al Baix Llobregat i necessitem donar suport i visibilitat a molts projectes socials que necessiten d’impulsos potents com La Caminada”.

Vegeu aquí la galeria d’imatges

El dissabte 27 d’abril es va fer el sisè itinerari de la guia El Baix Llobregat, font de l’àrea metropolitana.

Amb el nom “NOUS RECURSOS: AIGUA DEL MAR I AIGUA REGENERADA” vam fer un recorregut que ens va conduir d’El Prat a la Instal·lació de Tractament d’Aigua Marina (ITAM).

La trobada va tenir lloc a l’estació de Les Moreres de la línia L9 del metro. Vam iniciar el recorregut dirigint-nos al Parc del Riu on vam prendre el camí de ribera del marge dret, fins a passar el riu Llobregat pel pont Nelson Mandela fins a arribar al polígon Pratenc; allà vam prendre l’avinguda de l’Estany del Port, nom que recorda l’origen humit de la zona que a principis del segle passat era territori d’aiguamolls.

En el camí cap a l’ITAM vam passar davant l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR); allà els guies van aprofitar per explicar que aquesta instal·lació compta amb una Estació Regeneradora d’Aigua (ERA) que és l’origen de l’aigua regenerada que serà objecte del proper itinerari.

Arribats a l’ITAM vam fer una visita guiada que va començar amb l’explicació del funcionament de la planta, seguida de la visita a les instal·lacions.

La dessalinitzadora del Prat va entrar en funcionament l’estiu de 2009 sent la instal·lació més gran d’Europa per la producció d’aigua potable per al consum humà. Té una capacitat de tractament de 200.000 m³/dia i utilitza el sistema d’osmosi inversa.

En conjunt l’itinerari i la visita a la dessalinitzadora va resultar molt interessant.

La Caminada pel treball digne i l’economia solidària

La Caminada pel treball digne i l’economia solidària, és una iniciativa que promovem les CCOO del Baix Llobregat i el Festival Esperanzah. És un espai de cooperació i sinèrgia entre dues entitats sòlides, de trajectòries i orígens diversos amb un arrelament profund i rellevància comarcal.

La Caminada resalta el vincle històric del Baix Llobregat amb el treball i la seva funció social. És una aposta per reivindicar, des dels valors de la transformació social i la solidaritat, un canvi de model productiu que situï al centre les persones i un treball digne amb ocupació de qualitat, estable i amb drets. Una aposta per dimensionar l’economia local, resilient, construïda des del consum conscient i responsable, la voluntat de donar respostes a les necessitats de la comunitat des de la mateixa comunitat i des del respecte per cohesionar i vertebrar el territori. Una economia productiva, verda, de present i futur, que hauria de ser capaç d’apostar per sectors dinàmics, innovadors a través de la qualificació i la formació, que incorpora el paradigma de la sostenibilitat i que és plenament conscient de la potencialitat de l’important patrimoni industrial, hídric i cultural del Baix Llobregat.

La farem el diumenge 5 de maig de 2019 al nostre espai més important, aquell que ens dóna identitat, el riu Llobregat. El Llobregat i la seva desembocadura al Delta, durant molt anys va ser exemple d’aigües brutes i contaminades. Les reivindicacions socials i populars, la demografia i la tecnologia, entre d’altres, han permès avançar en la implementació de polítiques que combinant   inteligentment capital humà i natural s’ha posat al servei de l’interès general. La  inversió pública ha permès reconvertir la situació d’un enclavament degradat i que vivia a esquenes del territori en un espai natural regenerat, d’alt valor social, econòmic i ambiental, molt reconegut i valorat per la ciutadania.

La Caminada constarà de dues marxes a peu, que sortiran de Cornellà i de Sant Feliu de Llobregat a les 9 del matí, recorreran encamblaments i espais vinculats a l’evolució del treball fins apropar-se al riu, amb distàncies de 5 quilòmetres aproximadament, molt assumibles per a un públic intergeneracional i divers. Tindrà presència destacada el Canal de la Infanta, que enguany compleix el seu bicentenari de la seva creació. Es va inaugurar per proveir el rec agrícola, però des del procés d’industrialització del segle XIX es va convertir en una font bàsica d’energia i espai de referència comarcal. Tots dos itineraris arribaran al parc fluvial de Sant Boi, on organitzarem un seguit d’activitats d’oci, infantils, culturals, de sensibilització mediambiental i farem una degustació de productes del nostre flamant Parc Agrari.

La Caminada també te la voluntat de recaptar fons destinats a entitats socials, la missió de les quals siguin coherents amb esl valors del projecte. Aquest any hem decidit que es destinin íntegrament a La Fundació per a Joves La Carena. És un centre de formació per a la reinserció educativa i laboral de joves en risc d’exclusió social, radicat a Cornellà, que inicià la seva activitat al 2007 i que passa per necessitats de recursos en un desenvolupament òptim de la seva activitat.

Hem d’agrair el suport i la col·laboració dels Ajuntaments de Sant Boi, Cornellà i Sant Feliu, que s’han implicat activament, fent una aposta important per incoporar la sostenibilitat i la protecció de l’entorn natural al centre de les seves polítiques. Comptem també amb el suport de diverses administracions, entitats socials i empreses amb responsabilitat social que volen contribuir als objetius i fer d’aquest esdeveniment una referència comarcal futura pels propers anys.

El ”Cinturón Rojo” de la Fundació Utopia – Joan N.Garcia-Nieto, ens recordava que a la dictadura franquista un destacat dirigent, va apuntar que Espanya tenia dos greus problemes: ETA i el Baix Llobregat. Avui, en un moment històric de canvis, en un context de desafiament global de canvi climàtic i d’exigència en abordar de forma justa les transicions socials i ambientals que se’ns presenten, els activistes del Baix Llobregat hauríem d’assumir com a oportunitats, que la comarca ha de continuar reforçant el seu vincle amb el riu Llobregat i l’exigència de mobilitzar a la ciutadania per reduir les desigualtats i la precarietat vital a través de treball digne, drets i igualtat.

Esperem que aquest camí que encetem ens permeti, posar a l’agenda de la comarca la reflexió que l’actual evolució i transformació vertiginosa i accelerada del treball, ha d’anar de la mà d’una manera democràtica d’entendre l’economia, socialment justa, políticament emancipadora i integradora de la nostra diversitat social.

Us hi esperem el dia 5 de maig!

Més informació a: www.lacaminada.cat

Josep M. Romero Velarde
Secretari general CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf

Óscar Rando
Activista del món cooperatiu i solidari. Portaveu Festival Esperanzah

L’endemà  de Sant Jordi, al CECBLL vem celebrar la Diada amb la presentació de tres llibres escrits per tres membre de la Junta directiva de l’entitat. La nostra policia. El model de seguretat de Catalunya des de 1978 fins als atemptats de 2017 i l’1 d’octubre de Jaume Bosch; Del port de l’Ordal al pont del Llobregat. Un recorregut històric per l’N-340 deFrancesc Ollé; i Avui per tu, demà per mi. El pacte a la recíproca de dues famílies durant la Guerra Civil (1936-1939) de Gemma Tribó.

En Jaume Bosch ens va parlar de com es va gestar el cos del Mossos d’Esquadra i les vicissituds per les que ha passat el cos al llarg dels anys. Tot seguit en Francesc Ollé ens va explicar la trajectòria per la que ha passat la la carretera que avui anomenem N-340, els esdeveniments d’aquella magna obra i les reiterades reivindicacions civils per aturar el pas dels vehicles pel mig de la ciutat; i per acabar na Gemma Tribó ens va explicar com es va decidir a escriure una novel·la, basada en fets reals, sobre un acord d’ajuda mútua entre dues famílies durant la guerra civil, en format de lectura fàcil, però de molt difícil escriptura.

Va ser una vetllada molt distesa i interessant. Tots tres van exposar breument la seva obra i els i les assistents van tenir la oportunitat d’adquirir els tres llibres, a la venda aquella mateixa tarda.

El Pla Director de l’Entorn de la Colònia Güell

La Colònia Güell és un dels tresors de la nostra comarca. Ho és pel seu patrimoni i per la seva història, però a tot això també s’hi suma el seu entorn privilegiat.

Al paisatge natural que envolta la Colònia, emmarcat per dues rieres –la de Ca n’Isbert i la de Can Solé– el Parc Agrari i la falda de les muntanyes de Montbaig i Montpedrós, li ronden, des de fa molts anys, projectes de desenvolupament: en el seu moment es preveia que acollís un complex universitari, que finalment no va reexir, deixant pas a planejaments urbanístics on s’hi han previst equipaments, zones residencials i parcs i zones verdes… Això s’ha anat concretant fins ara en el Pla Parcial de l’Entorn de la Colònia Güell, l’ARE de la Riera de Can Solé, el Pla Especial del Recinte Industrial de la Colònia Güell i el Pla especial d’accessos al parc metropolità i àrea esportiva Colònia Güell (a l’entorn de la Torre Salbana).

Les perspectives generaven molts dubtes i contradiccions, per l’important impacte sobre la Colònia Güell, el seu entorn i el conjunt de Santa Coloma de Cervelló. Més encara, la realitat del desenvolupament urbanístic d’algunes de les zones que envolten la Colònia s’ha demostrat empantanegada, de forma especial en els casos del Recinte Industrial i de la Torre Salbana, elements patrimonials molt rellevants, que es troben en una situació de deteriorament preocupant i embolic urbanístic.

Amb l’objectiu de replantejar tot aquest àmbit, millorar les previsions vigents fins al moment i intentar facilitar un encaix equilibrat entre la conservació paisatgística i ambiental de l’entorn de la Colònia, els potencials desenvolupaments urbanístics, la ordenació del territori, la recuperació de l’important patrimoni en risc i les necessitats dels municipis, a finals de l’any 2018 la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat, van acordat l’inici d’un Pla Director Urbanístic en aquest àmbit.

Aquest PDU és una aliança potent de les 3 administracions implicades (la Generalitat a través de l’INCASÒL que, alhora, és propietari d’un percentatge molt alt de les finques afectades), que conformen el Consorci Urbanístic de l’Entorn de la Colònia Güell, que serà l’encarregat del seu desenvolupament amb l’objectiu de repensar el model urbà en tots els sentits, aquesta vegada amb una visió més àmplia de conjunt i tenint molt en compte la seva integració en aquest territori singular.

Sense dubte, aquest és un gran repte per a Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi, però també per a la comarca i per al país. Un projecte gran com aquest, en un àmbit metropolità, que relliga una ciutat gran amb un poble petit, en un espai natural de gran riquesa, i a tocar d’un patrimoni com és la Colònia Güell, mereix una atenció molt especial.

També és una bona oportunitat per millorar el que fins ara estava previst, per resoldre problemes urbanístics importants que estan generant grans dificultats de gestió i per plantejar un model d’urbanisme, de gestió del territori i de construcció actualitzat, innovador i referent per la seva integració al paisatge, l’equilibri entre un patrimoni històric i nous desenvolupaments i per ser un model urbà sostenible.

D’inici, el Consorci ha plantejat en el seu pla de treball començar el procés per una reflexió prèvia sobre el model a proposar, abans de la redacció dels documents del PDU. Aquest procés permetrà marcar línies mestres que guiïn el Pla, definides a través de participació i debat amb agents del territori, i amb una visió holística, seguint les propostes innovadores de la recent Agenda Urbana de Catalunya per a un desenvolupament sostenible, que desplega en aquest àmbit l’Agenda 2030.

En definitiva, al Baix Llobregat iniciem un repte important en un àmbit singular, que requerirà de molta bona feina, responsable i ambiciosa, per tal de convertir en oportunitat el PDU de l’Entorn de la Colònia Güell, com a referent de gestió del territori, amb un balanç positiu que integri la resposta a les necessitats socials, el manteniment i recuperació del patrimoni, el respecte pels espais naturals i els corredors ecològics i la sostenibilitat.

Gerard Segú
Primer tinent d’alcaldia
Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Fotografia extreta de la web de l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

El dissabte 16 de març es va fer el cinquè itinerari de la guia El Baix Llobregat, font de l’àrea metropolitana. Amb el nom “Pous l’Estrella de Sant Feliu de Llobregat” ens va permetre conèixer aquesta important infraestructura d’abastament d’aigua potable de l’àrea metropolitana de Barcelona.

La trobada va tenir lloc a l’estació de Sant Feliu de Llobregat des d’on ens vam dirigir a la zona agrícola propera al riu a la que vàrem arribar pel carrer  Comerç. Al cap de pocs minuts ja érem davant el pou número 6 i l’ETAP número 2.

Els anomenats pous i ETAPs les Estrelles són un conjunt de 6 pous ubicats al terme municipal de Sant Feliu de Llobregat que van ser posats en servei durant la dècada de 1950 i van funcionar fins a la primavera de l’any 1974, quan un greu episodi de contaminació per dissolvents clorats va obligar a la seva aturada.

RECUPERACIÓ DELS POUS I NOVES INSTAL·LACIONS

Davant l’escassetat d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona, durant l’episodi de sequera de l’any 2007 i i part del 2008, es van recuperar aquests pous en desús. Per millorar la qualitat de l’aigua d’aquests pous es va optar per un sistema d’arrossegament per aire. Amb aquesta finalitat es van construir dues plantes, anomenades ETAP’s l’Estrella número 1 i  2.

Des del pou número 6 el recorregut va continuar passant pel pou número 5 i després de creuar per sota de la B-23 vàrem veure els pous número 4 i 3. Davant aquest últim pou els guies ens van explicar el fet, poc conegut, que la seva construcció va ser autoritzada per abastir la ciutat de Sabadell.

Després d’esmorzar, a la vora del riu, vàrem continuar el camí per arribar al pou número 2 i despès al número 1 que comparteix recinte amb l’ETAP número 1.

Des del pou número 1 l’itinerari va continuar en direcció a la zona urbana, pels carrers de la qual vàrem arribar a l’estació de Sant Feliu, punt on va finalitzar l’excursió.

Fa sis anys que Conxita Sánchez Medina va assumir la presidència del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. La Conxita va agafar uns anys difícils, i va haver de fer grans esforços per mantenir viva una entitat que provenia d’una llarga i dilatada trajectòria en el món de la cultura i la defensa del patrimoni de la comarca del Baix Llobregat. Al llarg dels seus sis anys de mandat ha posat el Centre d’Estudis al lloc que li pertoca i l’ha convertit en un centre promotor cultural de referència a la comarca i a Catalunya.

Enguany tocava la renovació de la junta directiva i Conxita Sánchez ja havia anunciat la seva retirada, després de 6 anys  al capdavant de l’associació i de ser elegida presidenta dues vegades. Genoveva Català Bosch ha estat la persona que ha assumit aquesta responsabilitat; ella ja formava part de la Junta Directiva i es va iniciar al Centre amb el congrés El Baix Llobregat a debat, assumint la coordinació de l’àmbit d’Entorn i Territori.

Genoveva Català enceta la cinquena presidència del Centre d’Estudis. Ha estat precedida per Isidre Clopas, que en va ser president abans de la legalització de l’associació (1974-1980); Jaume Codina, que ho va ser entre 1980 i 1995; Carles Riba (1995-2013), que afortunadament encara és membre de la Junta; i Conxita Sánchez, que acaba d’exercir una presidència de 6 anys durant la qual ha obert importants línies de treball per al Centre.

L’Assemblea, que va aplegar un important nombre de socis i sòcies,  ha aprovat per unanimitat la Memòria d’activitats i el tancament del pressupost de l’any 2018, el projecte d’activitats i el pressupost per aquest 2019. L’assemblea de divendres 15 de març també ha estat el marc on s’ha presentat el projecte 2019-2022 i l’equip que dirigirà el Centre durant aquest nou període que encetem.

Aquesta ha estat una Assemblea especial per diversos motius. El primer és el canvi de presidència, però Conxita Sánchez ens ha dit adéu només com a presidenta ja que segueix sent membre de la junta directiva i encapçala projectes d’envergadura de la nostra entitat. Però també han deixat la junta persones amb una llarga trajectòria; ens han dit adéu només com a membres de la Junta, M.Luz Retuerta Jiménez, Agnès dal Maschio Eisele, Montserrat Torra Puigdellívol i Frederic Prieto Caballé. A tots cinc se’ls hi va lliurar un detall en senyal d’agraïment a la seva dedicació i la seva estima al Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Volem fer palès en aquest text el més sincer agraïment de la Junta i de l’equip de gestió,  a la feina feta per la Conxita, una líder incansable.

Estimar és un lloc

Perdura al fons de tot: d’allí venim

I és el lloc on va quedant la vida

Joan Margarit

 És un fins aviat! No és un adéu…

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, associació sense ànim de lucre, és un àmbit d’estudi i de divulgació i una plataforma per impulsar projectes i activitats que es fan en xarxa dins i fora de la comarca. Constitueix una entitat de referència i un espai de trobada plural, en el qual participen activament moltes persones de manera voluntària per oferir el millor del seu saber i posar-lo al servei del Baix Llobregat, persones lligades al territori amb voluntat de conèixer i de fer conèixer, de reivindicar un futur millor partint de la seva idiosincràsia.

Aquest paràgraf recull la gènesis de la nostra entitat i em serveix d’introducció per iniciar el relat del meu comiat com a presidenta del Centre d’Estudis.

I és que enguany acaba el període de tres anys de mandat que contemplen els nostres estatuts i per tant hem d’escollir de nou la junta directva. Des del 8 de març del 2013 he assumit la responsabilitat de la presidència. Han estat sis anys en els quals hem treballat molt dur. La crisi ens va impactar de manera severa; els primers anys vam patir una forta davallada del suport ecònomic de les administracions que varem sufragar amb quotes extraordinàries, reducció salarials i replantejament d’activitats que ens van ajudar a continuar. Però vam ser capaces d’afrontar la nostra fragilitat i capgirar el repte en oportunitat per tirar endavant un important volum de projectes i activitats.

Recordo especialment el treball desenvolupat pel Centre d’Estudis, junt amb altres entitats i col·lectius, contra el macroprojecte d’Eurovegues, la nostra exigència d’un altre model de desenvolupament per a la comarca i l’alegria de superar plegats el perill de la seva instal·lació. La defensa de l’autonomia municipal i contra les retallades. Les reflexions, les argumentacions i la presa de posició davant el perill de fragmentació de la comarca i a favor del Baix Llobregat. Les nostres compareixences al Parlament de Catalunya.

També la commemoració del 40è aniversari i l’actualització de l’ideari fundacional. L’el·laboració del Llibre Blanc de la Cultura del Baix Llobregat que posa negre sobre blanc la importància de la cultura i de l’activitat cultural al territori. Les Jornades de Patrimoni, on any rere any mostrem el potencial i la diversitat d’un patrimoni encara desconegut. Les Recerques Col·lectives que permeten sumar i generar coneixement solvent. Els Premis de Reconeixement Cultural, aparador de l’activitat cultural local que transcendeix els municipis i conforma la Nit de la Cultura del Baix Llobregat en un esdeveniment aglutinador. El nostre segell editorial que posa a l’abast bibliografies de reconegut prestigi.

I un punt i a part mereix el projecte de l’Itinerari de l’Aigua, que en aquests sis anys ha donat fruits tan importants com la col·lecció de llibres Camins d’Aigua, que plantegen itineraris temàtics i les corresponents visites guiades.

I no vull deixar de mencionar la gestió cívica i la dinamització del Centre Cívic Mas Lluí, així com l’ingent treball que estem fent amb el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i amb l’Associació per la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu Entorn, per fer possible que el Museu de la Colònia Sedó torni a obrir regularment les seves portes els caps de setmana, sota la gestió del Centre.

Durant aquest temps hem ampliat les sinergies i relacions amb empreses, entitats i institucions de la metròpoli. Hem fet del feminisme un eix de treball de transformació social:  hem impulsat estudis, seminaris i hem col·laborat en el Congrés de les Dones del Baix i en la construcció del Decàleg elaborat per les Alcaldesses per construir Ciutats Feministes.

Però potser l’activitat més innovadora dels darrers anys ha estat la diagnosis que va suposar el congrés El Baix Llobregat a Debat que ha sacsejat la comarca, un treball rigorós i molt útil. Ha contribuït a refermar la singularitat baixllobregatina des de l’orgull de la diferència i el necessari encaix en una gran conglomeració urbana. Des de l’àmbit cultural i cívic, des del teixit social i l’activisme, ha servit per posar sobre la taula propostes i eines per aconseguir un territori cohesionat, dinàmic i sostenible. Hem vindicat el resilient Baix Llobregat i el lloc estratègic que ocupa en la metròpoli.

El llibre del congrés que hem presentat recentment fa un recorregut des del Compromís Col·lectiu pel Baix Llobregat i finalitza amb els 30 reptes per un canvi d’època.  És la crònica d’un procés participatiu en l’horitzó dels ODS i la Nova Agenda urbana 2030. Dependrà de tots i totes nosaltres que siguin útils per a la comunitat.

El comportament humà es transmet a través de la cultura i aquesta ens ajuda a construir la identitat col·lectiva, ja que inclou tot allò que hem estat, el que som i el que volem ser. La capacitat de la cultura per aglutinar debats i posar en comú el pensament és infinita i portar-ho a terme és un deure ineludible tant de les entitats com de les institucions. Costa comprendre l’abast de la situació que vivim i també ens està costant adaptar-nos a aquest món globalitzat; calen recursos per emprendre iniciatives innovadores i no hi ha un  lloc més apte que el de la cultura. Ara més que mai necessitem entendre el món que ens ha tocat viure. Per això ens cal disposar de la cultura i del coneixement com instruments per comprendre millor la realitat. Repensar la acció pública és una tasca i és un repte que ens interpel·la a totes les persones a títol individual i social.

El Centre d’Estudis és un espai de construcció i transferència de coneixement. Representem un model de treball col·laboratiu enfront del model basat en la competència. Un dels aspectes més rellevant  és la seva capacitat per actuar com a instrument útil, en la construcció de consensos. És l’espai des del qual podem estudiar, reflexionar i analitzar el moment que vivim i, com a part indestriable de la seva idiosincràsia, fer d’enllaç entre la història i la realitat que ens envolta, amb capacitat per orientar, per cercar alternatives que puguin contribuir a comprendre i aprendre a fer una síntesi del passat i del present per encarar el futur.

En uns temps que diuen líquids o gasosos com els que vivim, ens calen espais oberts que ens facilitin el diàleg; parlar, escoltar, reflexionar i fins hi tot acordar partint de vegades de posicions allunyades, és possible en una associació com el Centre d’Estudis, una entitat que hem de reforçar ampliant la seva base i amb els recursos adients perquè encara són moltes les persones, entitats, institucions i empreses que podrien fer del suport a la cultura i al Centre d’Estudis un element de valor, de convivència i d’arrelament.

Per mi el Centre d’Estudis ha estat el lloc que m’ha permès treballar per un projecte col·lectiu, en xarxa, de manera coral i col·laborativa en una entitat de clara voluntat comarcalista i amb la que comparteixo l’estimació pel territori que ens acull tan plural, tan divers, tan complex i alhora tan interessant. D’aquí que consideri fonamental reforçar un projecte de tan llarga i fructífera trajectòria.

He volgut compartir el final d’aquest període amb algunes reflexions i algunes fites que no haurien estat possible sense les sòcies i socis que sustenta la nostra entitat, sense la Junta, sense les persones treballadores de l’associació. Sense la implicació de les persones que col·laboren altruistament i per suposat sense el suport d’entitats, d’empreses, d’institucions que ens donen suport i confien en nosaltres.

Ha estat un veritable orgull representar com a presidenta el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. La confiança de les sòcies i socis m’ha permès durant sis anys treballar amb persones d’una gran talla humana i professional. He aprés molt i em sento molt afortunada i profundament agraïda. Ara continuaré participant des d’una altra posició, no m’acomiado, encara em reclamen noves propostes i importants vincles afectius.

Vull des d’aquestes línies retre reconeixement i el més profunt agraïment a totes les persones que al llarg de 45 anys han fet possible la nostra entitat. Gràcies a les que han liderat i han empès el projecte malgrat les dificultats. Gràcies a les que recullen el testimoni per continuar liderant una gran entitat cultural. Gràcies també a totes les persones que fan possible la nostra activitat cada dia, avui i demà. Gràcies a la seva complicitat i generositat continuarem avançant i fent de la cultura una eina de cohesió i un dret de ciutadania.

Gràcies pel treball, per l’acompanyament, per les complicitats, per l’alegria, per la tendresa, gràcies per les utopies i per tanta vida compartida. Gràcies per tant!.

Perquè la carrera no la guanyen sempre els qui van més ràpid sinó qui segueix corrent, seguirem corrent i serem molts i moltes!! Gràcies a tothom!!

El Centre d’Estudis s’ho mereix!

Conxita Sánchez Medina
Presidenta