Ens acomiadem del mes de setembre amb el record d’una vetllada poètica de la mà de Joan Margarit i Luis García Montero. La trobada s’emmarcà a l’entorn del Dia Europeu de les Llengües (26 de setembre) i de l’Any Internacional de les Llengües (2019).

Aquests dos autors  fa temps que celebren esplèndids diàlegs poètics que ens porten més enllà de la poesia per interpel·lar-nos sobre la nostra pròpia existència. La serenitat que ens va aportar el seu diàleg poètic ens ajuda a encarar les incerteses amb coratge, lluny de sectarismes i de prejudicis. Els nostres idiomes són el nostre patrimoni, el diàleg és possible tot i parlant llengües diferents. En perfecte sintonia van acabar llegint, García Montero en català i Margarit en castellà, el seu poema “Llibertat”.

García Montero, finalment va poder ser entre nosaltres ja que venia de Paris on, per celebrar el Dia Europeu de les Llengües, havia promogut com a Director  del Instituto Cervantes una vetllada que s’anunciava amb el lema Poesia i Diversitat. En aquest encontre se celebrava la riquesa i la varietat lingüística amb la lectura de poemes en castellà, català, gallec, euskera i asturià a més del francès, cors i occità, llengües parlades a la veïna França.

L’Institut Cervantes està present als cinc continents i en 44 països, repartits en 87 centres. S’encarrega no només de la llengua castellana, sinó de totes les cultures i idiomes de l’Estat, impartint classes de castellà, català, gallec i euskera i celebrant activitats de difusió cultural, amb la voluntat de fer respectar la riquesa cultural i lingüística del nostre país.

El Centre d’Estudis, l’any 2011 publicava un treball d’Àngels Massip i Joana Llordella  “Coneix…. Dialectologia a través de la parla del Baix Llobregat” on les autores ens diuen que volen ajudar als estudiants “a comprendre la riquesa que comporta la diversitat lingüística, ja que cada parla (com a concreció de la llengua) és dipositària de l’experiència i de la manera de veure el món de les persones que han viscut en un territori al llarg de la història”. Com podem apreciar aquesta voluntat està en perfecte sintonia amb el propòsit de l’Any Internacional de les Llengües que vol posar en valor el paper crucial que tenen en la vida quotidiana de les persones, no només com instrument de comunicació, educació, integració social i desenvolupament, sinó també com a dipositàries de la identitat, la història cultural i la memòria úniques de cada persona.

El Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.  Una oportunitat per refer l’urbanisme.

El Consell de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va aprovar el 26 de març de 2019 l’avanç del Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (PDU), la informació pública del qual finalitza el 13 de desembre d’enguany.

L’avanç del PDU és un document extens format per: memòria, documentació gràfica, document inicial estratègic, el programa de participació ciutadana i els annexos.  Qui desitgi una visió sucinta pot consultar la web específica habilitada per l’AMB o llegir el document de síntesi que acompanya la Memòria.

El PDU deriva d’un mandat de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), conformat per 36 municipis.

L’article 21.1 preveu que l’ordenació urbanística integrada del territori metropolità s’instrumenti per mitjà del PDU i del Pla d’ordenació urbanística metropolità.

Aquesta és un matís important.  El PDU no substitueix al Pla General Metropolità de Barcelona (PGM), vigent des de fa 43 anys, i que ha experimentat més de 1000 modificacions puntuals al llarg d’aquest temps.   La substitució entre plans es produirà quan entri en vigor el Pla d’Ordenació Urbanística Metropolità, que està previst que es tramiti una vegada que entri en vigor el PDU.

L’article 22 de la Llei 31/2010 recull com a objectius del PDU establir: les determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible i la mobilitat, les mesures de protecció del sòl no urbanitzable, concretar les reserves de sòl per a infraestructures de comunicació i serveis, i definir polítiques de sòl, habitatge i activitat econòmica.

Aquests objectius són coherents amb les determinacions del Pla Territorial Metropolitana de Barcelona (PTMB), aprovat l’abril de 2010, que abasta 7 comarques,  i que es fixa en: les infraestructures de mobilitat públiques i privades, la previsió de creixements o contenció dels assentaments urbans i la protecció del sòl no urbanitzable.  El PDU és un un pla jeràrquicament inferior al PTMB, i ha de respectar les seves previsions.

Però les regles del joc trontollen quan l’article 23 de la Llei 31/2010 estableix com a determinacions del PDU:   definir les reserves dels sistemes urbanístics generals de les infraestructures, classificar el sòl, fixar els criteris per qualificar el sòl urbà i urbanitzable, definir els àmbits de transformació urbana,  definir la normativa urbanística i d’edificació comuna, la classificació i qualificació dels sòls per la programació metropolitana de l’habitatge, fixar criteris per la transferència de sostre, etc.

Aquest esforç de concrecció justifica que no calgui l’aprovació d’un Pla d’Ordenació Urbanística Metropolità posterior, i que sigui adient que el PDU exerceixi també aquestes funcions. D’aquesta forma ens estalvíem la difícil convivència entre el PDU i el PGM fins que no s’aprovi el Pla d’Ordenació Urbanística Metropolità, o bé que hi hagi una diàspora de Plans d’Ordenació agrupats per àmbits del territori metropolità o per cadascun dels 36 municipis, i per tant, el PGM estigui vigent, encara que parcialment, fins a mitjans d’aquest segle.

Del dia 16 al 29 de setembre, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha albergat l’exposició itinerant “Metropòlis de Ciutats”, de material molt atractiu per explicar a la ciutadania la importància del PDU i fomentar la participació, emfatitzada en un taller celebrat el dia 25 de setembre, on van assistir persones de diversos municipis de la Vall Baixa i el Garraf.  El PDU definirà la qualitat de vida de la conurbació de les properes dècades.   Si bé les polítiques metropolitanes s’han centrat en els últims 40 anys en la gestió de l’aigua, dels residus, el transport públic i l’habitatge de protecció oficial, bàsicament de venda,  els reptes del present i del futur requereixen obrir-se a noves matèries: la producció, distribució i comercialització d’energia renovable, i la seva eficiència i estalvi, una gestió de l’espai públic basat en la mitigació i resiliència al canvi climàtic, la constitució i consolidació d’un parc públic d’habitatge de lloguer, la remodelació dels polígons industrials per preservar la indústria productiva i fomentar la innovació, les inversions per garantir la permeabilitat dels connectors biològics entre Serra de Marina, Parc Natural de Collserola i el Parc de Garraf, entre d’altres.

El desplegament de totes aquestes competències, basades en la solidaritat entre municipis requereix d’un govern supralocal fort, tal i com ho va ser la Corporació Metropolitana fins la seva dissolució forçosa l’any 1987.  Precisament un dels problemes del PGM va ser que es va quedar orfe d’un govern metropolità amb competències urbanístiques des de la dissolució de la Corporació fins a la creació de l’AMB.

Aquest govern metropolità ha de tenir també polítiques descentralitzades atès que l’AMB té territoris amb particularitats pròpies.   En el cas del Baix Llobregat, la recent incorporació de l’AMB al Consorci del Parc Agrari ha de reforçar aquest organisme, de tal forma que aquest parc sigui entès com un polígon d’activitat econòmica del sector primari i en el futur s’ampliï a l’agricultura de muntanya de la Serra de l’Ordal.

Per últim, l’àmbit metropolità real és una d’extensió urbana que va molt més enllà dels 36 municipis agrupats per la Llei 31/2010.   Existeix un debat teòric entre els urbanistes sobre la constitució d’una àrea metropolitana al Vallès, que estableixi mecanismes de coordinació amb la denominada primera corona.  El problema és que les normes de governança del territori català són de cocció més lenta, que ja és dir, que les lleis  del planejament territorial.  No obstant, mentre aquest debat no es desbloquegi, no cal demorar més temps que el municipi de Vallirana i en menor mesura, les Botigues de Sitges, que va ser membre de l’antiga Corporació Metropolitana i és continu urbà de Castelldefels, s’integrin en l’AMB, atès que els lligams són innegables.

Rafael Bellido Cárdenas.
Advocat i membre de Junta del CECBLL

Des de l’any 2014, l’Ajuntament i les entitats locals de Sant Feliu de Llobregat, organitzen la Setmana del Patrimoni amb l’objectiu de donar a conèixer la riquesa del patrimoni històric de la ciutat. Cada any la setmana està dedicada a un aspecte concret de la història i la cultura locals, però encabint activitats de tota mena per a públics d’edats i interessos diversos. Enguany, la Setmana del Patrimoni està dedicada a la protecció del patrimoni arquitectònic i a l’eina que, en bona part, ha permès conservar-lo, el catàleg del Patrimoni.

©Marc Rius. Fotografies extretes del diari digital Fet a Sant Feliu

L’exposció “Metròpolis de ciutats” és una mostra produïda per l’AMB sobre el nou Pla director urbanístic,  l’instrument que recollirà el conjunt de directrius i normes que determinaran com s’ha de desenvolupar la metròpolis en els pròxims anys. Aquesta exposició es va inaugurar el 17 de setembre a la nostra seu i durant la seva estada,  l’exposció no ha parat de rebre visites i de fer-se tota una programació d’activitats paral·leles al voltant de la mostra que ha durat dues setmanes. L’acte d’inauguració va comptar  amb la presència de l’alcaldessa de Sant Feliu, Lídia Muñoz, el gerent de l’AMB, Ramon Torra, i la presidenta del CECBLL, Genoveva Català i prop d’una cinquantena d’assistents.

S’han realitzat un seguit de visites guiades pel personal de l’Àrea Metropolitana adreçat a divendres col·lectius: als socis i les sòcies del CECBLL, a escoles i instituts de la ciutat i també es va fer una visita guiada pel nostre membre de Junta Rafael Bellido, advocat i expert en temes d’urbanisme.

També s’ha plantejat un taller participatiu obert a tothom, la tarda del 25 de setembre.  Aquests debats ciutadans són espais de participació oberts que es duran a terme als diferents àmbits territorials amb l’objectiu de difondre el contingut del Pla i recollir les visions i els suggeriments en relació amb el document de l’Avanç del PDU.

La mostra s’estructura en tres blocs. La primera part és una introducció al territori metropolità a través d’un audiovisual que se centra en la realitat actual. Un segon bloc està dedicat als reptes urbanístics, plantejant necessitats i problemàtiques bàsiques per formular les estratègies i les propostes. La part final és una galeria virtual on s’exposen les visions, els projectes estratègics i els projectes de cada municipi en relació amb les diferents escales: la metropolitana, la supramunicipal i la local.

©Marc Rius. Fotografies extretes del diari digital Fet a Sant Feliu

La gestió anirà a càrrec del CECBLL i compta amb el suport de l’Associació per a la defensa del patrimoni de la colònia Sedó i el seu entorn. Les instal·lacions s’obriran dissabtes i diumenges de 10 a 14 h  i  s’oferiran visites guiades al museu i al recinte fabril de la colònia.

La Colònia Sedó, a tocar del riu Llobregat, en el terme municipal d’Esparreguera, va estendre la seva activitat durant més de 130 anys (1846-1980) i era, amb diferència, la colònia tèxtil més gran d’Espanya. Hi van arribar a treballar unes 4.000 persones, una tercera part de les quals vivia a la colònia obrera, mentre que la resta venien dels pobles dels voltants, especialment d’Esparreguera i d’Olesa de Montserrat.

Al Museu podem veure una instal·lació hidràulica única a Europa dissenyada per aprofitar al màxim l’energia de l’aigua. Es tracta d’una turbina de 1.400 cavalls. La visita permet entrar físicament dins de la turbina i entendre com subministrava energia a la fàbrica.

A l’exterior es poden veure gairebé totes les edificacions originals de la colònia tèxtil dedicades a la producció de teixits: la filatura (que amb una longitud de 140 m és la més gran d’Espanya), els telers, la secció dels acabats (blanqueig, tint, aprestos) amb les seves tres xemeneies, una d’elles de forma helicoïdal; i també el tram final de l’aqüeducte que portava l’aigua del Llobregat des de la pressa del Cairat (construïda 4 km riu amunt) fins a la turbina.

SI VOLEU FER LA VISITA GUIADA ES RECOMANA INSCRIPCIÓ PRÈVIA AQUÍ
(Obligatòria per a grups de més de 4 persones)

Horari d’obertura del Museu de la Colònia Sedó:
dissabtes i diumenges de 10 a 14 h (accés obert fins les 13,15 h).
Carrer Continuas, s/n, 08292 Esparreguera, Barcelona

Informació:
Telèfon 936663527 de 10 a 14 h i de 16 a 21 h
cecbll@llobregat.info

COM ARRIBAR-HI

Iniciem la nova temporada del lluiRL’art amb una nova proposta a la fresca per moure el cos a ritme de swing. El divendres 13 de setembre l’Associació Swingfeliu va portar el swing a la Plaça Dicià per donar el tret de sortides a les festes del barri de Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat. Diversos veïns i veïnes es van animar a provar aquest estil de ball que sorgeix inicialment als estats del sud dels EUA com a formes improvisades de passos de ball sobre els estils musicals de ragtime, jazz i dixieland.

AJORNAT!

El Centre d’Estudis Comarcals amb l’assessorament de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, ofereix aquest  curs per difondre la realitat social, natural i territorial del Baix Llobregat i identificar reptes de futur en un context dinàmic de gran complexitat. Ens adrecem a totes les persones que vulguin ampliar el coneixement d’una comarca heterogènia i plural.

Direcció del curs: Jaume Bosch
Coordinació pedagògica: Gemma Tribó
Coordinació de mòduls: Jaume Bosch, Genoveva Català, Esther Hachuel, Neus Ribas, Conxita Sánchez i Gemma Tribó

MATRÍCULA I INSCRIPCIONS DEL 17 DE JUNY AL 26 A DE SETEMBRE

Preu inscripció als tres mòduls:
90 € persones associades al CECBLL
150 € persones no associades (amb drets de soci durant un any)

Preu inscripció a dos mòduls: 
70 € persones associades al CECBLL
110 € persones no associades (amb drets de soci durant un any)

Preu inscripció a un mòdul: 
45 € persones associades al CECBLL
70 € persones no associades (amb drets de soci durant un any)

INSCRIPCIONS presencials de 10 a 14h  a la seu del CECBLL

DIJOUS 3 D’OCTUBRE DE 2019 A LES 18:30 h
SESSIÓ INAUGURAL A CÀRREC DE JAUME BOSCH
El Baix Llobregat, una realitat plural

DESCARREGUEU EL PROGRAMA DEL CURS  

CONSULTEU EL PROFESSORAT DEL CURS

Ninot
que porta un
pes a la base i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar
dret.

El poble.

Saltamartí. Joan Brossa (Tria de poemes conversables)

A punt de començar les vacances d’estiu. Esgotades per la intensa calor ens disposem a deixar planificada l’activitat que farem el darrer trimestre de l’any.

Des de l’editorial us indiquem algunes de les activitats programades. La primera és el curs de formació “El Baix Llobregat: cruïlla estratègica”, que hem preparat amb l’assessorament de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). Aquest curs pretén difondre la realitat social, natural i territorial del Baix Llobregat i identificar reptes de futur en un context dinàmic de gran complexitat. Ens adrecem a totes les persones que vulguin ampliar el coneixement d’una comarca heterogènia i plural.

El curs s’iniciarà el dijous dia 3 d’octubre amb una conferència a càrrec de Jaume Bosch que versarà sobre la realitat plural del Baix Llobregat. L’assistència al curs pot ser de la totalitat o per mòduls, que s’han distribuït per temàtiques. El primer mòdul tractarà de territori i dinamització econòmica; el segon, de cultura, patrimoni i comunicació; i el tercer, d’entorn metropolità i gestió del territori. També hi haurà tres visites en espais d’interès com el Campus de la UPC a Castelldefels, el Delta del Llobregat i la fàbrica d’automòbils de Martorell.

Aquesta activitat s’adreça a totes les persones que viuen i/o treballen a la comarca i a qui li pugui interessar aprofundir en el coneixement d’un territori del nostre país on conflueixen algunes de les principals activitats productives, de serveis i que generen recursos. L’activitat sorgeix de la rica experiència del congrés El Baix Llobregat a Debat, així com de les múltiples recerques que al llarg dels anys (45) ha anat fent el Centre. Ens agradaria comptar amb les persones professionals de l’administració i les electes a qui els pugui interessar endinsar-se en el coneixement territorial. També a totes les activistes socials, ecologistes, feministes, sindicals o empresarials. En definitiva, a tot l’actiu social i polític de la comarca. No entenem el curs com una persona imparteix perquè té el coneixement i la resta escolta i aprèn, sinó que l’entenem com un espai d’intercanvi i empoderament social que ens arrela a la realitat territorial.

Quan tornem de vacances i de manera immediata, el dia 6 de setembre, col·laborem amb una Jornada sobre la necessària i imminent transició energètica adreçada, principalment, als docents de la comarca i que organitzem conjuntament amb els Serveis Territorials d’Educació al Baix Llobregat, el CESIRE (Centre de Recursos Pedagògics Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa) i amb el CMES (Col·lectiu per a un nou model energètic social i sostenible).

El dia 17 de setembre inaugurarem, al Centre Cívic Mas Lluí, l’exposició itinerant i interactiva “Metròpolis de ciutats”, feta per l’AMB i que pretén acostar a la ciutadania la realitat actual de la metròpolis, així com el procés de redacció del nou Pla Director d’Urbanisme (PDU). Aquesta eina haurà de substituir el vigent Pla General Metropolità de Barcelona del 1976 (PGM), i serà l’instrument que finalment recollirà el conjunt de directrius i normes que determinaran com s’ha de desenvolupar la metròpolis en els pròxims anys. El dia 25 de setembre es durà a terme un taller participatiu que s’organitza, en cada àmbit territorial, en la fase actual de redacció del PDU. Us animen a començar-vos a mirar la pàgina web sobre el procés la redacció del nou PDU on trobareu des de l’Avanç del PDU, els diversos processos participatius que s’estan preparant al voltant de sis eixos temàtics, informació sobre l’exposició, centenars de reflexions temàtiques realitzades per una part de l’extensa xarxa d’experts i tècnics que estan participant en la generació de coneixement i la redacció del PDU, etc.

Ens n’anem de vacances contentes per la feina feta i molt il·lusionades per les que deixem programades per a la tardor, de les quals només us hem fet un tast.

Que tingueu/tinguem un bon estiu i que retornem amb energies renovades.

Bones vacances!!

Després de les eleccions municipals del juny, el passat 19 de juliol es va celebrar el ple de constitució de la novena legislatura del Consell Comarcal del Baix Llobregat, encapçalat per l’alcaldessa del Vallirana, Eva Martínez, com a nova presidenta. El pacte de govern per a la legislatura 2019-2023 entre el PSC, ECG i JxCAT dona continuïtat a l’anterior legislatura i prioritza els serveis a les persones, l’habitatge, la cultura i el patrimoni, la dinamització econòmica, l’activitat agrícola, el turisme, el medi ambient, la salut, la mobilitat i l’educació. En el seu discurs Eva Martínez  ha situat la comarca del Baix Llobregat com un dels motors importants de progrés, per la seva contribució històrica al global de l’economia catalana.

Podeu consultar aquí el nou cartipàs i el pacte de govern de la nova legislatura.

Fotografies del Consell Comarcals del Baix Llobregat

L’Institut Ramon Muntaner ha celebrat 15 anys de vida al llarg de tot un any amb diverses activitats i celebracions. L’IRMU va nèixer l’any 2003 d’un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana, amb l’objectiu principal de donar suport a la recerca i a la difusió de l’activitat que realitzen els instituts i centres d’estudis de totes les terres de parla catalana, amb moltes de les quals hi col·labora. El passat 2 de juliol l’Institut Ramon Muntaner va tancar els actes del seu quinzè aniversari amb un acte a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) a Barcelona. L’acte de tancament, on el Centre d’estudis hi va ser present amb la representació de la presidenta, Genoveva Català i la directora, Esther Hachuel,  va anar a  càrrec del president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Josep Santesmases, del President de la Universitat Internacional de Catalunya i president de la Xarxa Vives, Xavier Gil, del president de l’IEC, Joandomènec Ros, i de Francesc Vilaró, secretari general de cultura per delegació de la Consellera. Durant l’acte es va poder visionar un vídeo editat especialment per aquest 15è aniversari on s’explica, de manera didàctica i original, què és l’IRMU, quins són els seus objectius i el seu àmbit de treball.

JNG una petjada profunda, de compromís social, en el Baix Llobregat. En la  transformació de la comarca dels anys  60 als 80 del segle XX

El proper 23 juliol commemorem 25 anys de la pèrdua de Joan Nepomuceno García Nieto. Va morir a les 8 del matí celebrant missa a l’església del Pilar del barri de Sant Ildefons de Cornellà,  tot just dues setmanes desprès de fer 65 anys. Coses de la vida, 14 anys abans, un altre 23 de juliol, moria Alfonso Carlos Comín, company de fe i lluita a Cristians pel Socialisme, a Bandera Roja i el PSUC i a l‘activisme social i sindical.

Nascut a Barcelona al si d’una familia burguesa de comerciants i banquers – Banca Simeón i Banca Riva i García – amb arrels a Galicia i La Rioja i amb fortes creences catòliques, arriba al Baix Llobregat als anys 60 i fixa la seva residencia a Sant Ildefons l’any 1964.

De la mà de la seva missió religiosa com a jesuïta i del seu activisme social participarà, junt a moltes altres persones, en la lluita per dignificar i fer protagonistes del canvi social als milers i milers de treballadors procedents de tota Espanya que van arribar al Baix Llobregat als anys 60 i 70. El seu compromís és concret i actiu, amb les persones que pateixen i amb les organitzacions que lluiten per canviar un sistema polític i econòmic injust.

Participa a les lluites obreres i a les seves organitzacions sindicals i polítiques i el moviment veïnal, aporta el seu coneixement i ajuda a les persones desfavorides i, en la crisis dels anys 80, contribueix a organitzar col·lectivament plataformes de lluita contra la pobresa i la marginació.

Posa sempre el seu saber i les seves relacions com a cristià i professor d’ESADE  al servei de la plena inclusió social de la gent del Baix Llobregat, fent de l’emancipació social i econòmica la seva utopia, ja que com deia ell, sols les lluites col·lectives d’avui poden concretar els drets socials demà. I així, mobilitza als sectors progressistes de la justícia i de l’església i es configura com un pont principal de les aliances pel progrés, tot aportant objectius solidaris específics que es combinaven amb la lluita dels treballadors i treballadores.

Com a estudiós dels moviments socials i el món del treball, com a formador i com a militant la seva tasca varia amb els canvis que va experimentant la comarca i la mateixa societat, mantenint el seu compromís amb les persones i la fidelitat amb la seva fe religiosa.

L’any 80 acaba la seva tasca de professor a ESADE, a on es va incorporar l’estiu de 1962 després d’un llarg període de formació iniciat l’any 1944 al Noviciat de la Companya de Jesús a Veruela del Moncayo  i que el porta a estudiar teologia, economia i sociologia, successivament,  al Col·legi Màxim dels Jesuïtes a Sant Cugat, la Comercial de Deusto, Miltowm Park a Irlanda -a on s’ordena sacerdot al 1960- i la London School of Econòmics. Acaba també la tasca a l’Institut d’Estudis Laborals, institut d’ESADE lligat a la Organització Internacional del Treball que va fundar i dirigit.

Els anys 80 representen un tomb important en lo econòmic, social i polític, ja que es presenten nous problemes o si més no, noves manifestacions de la marginació i la desigualtat i nous reptes pel sindicalisme i el moviment obrer, que han d’afrontar la crisi del model industrial i els nous reptes de l’adaptació capitalista a la crisi. Joan Garcia Nieto, ja ho hem dit, dona la seva resposta personal i continua el seu compromís polític i sindical.

L’any 1981 participa en la creació d’Acció Solidaria Contra l’Atur i el 1985 en  la Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà de Llobregat, organitzacions que encaren el greu problema de l’atur massiu i l’ajuda als marginats i desfavorits, en un moment en que les drogues fan greus estralls als barris de  les nostres ciutats industrials en crisi.

D’altra banda, el seu treball de reflexió i difusió de les noves problemàtiques socials, els problemes de l’atur, els canvis tecnològiques i la seva incidència en el mon del treball, el futur del sindicalisme, les noves pobreses, la renta mínima i el salari ciutadà, entre d’altres es canalitzen a través dels treballs, debats i conferències realitzades en el marc del Centre d’Estudis Cristianisme i Justicia, fundat l’any 1981 i la Fundació Utopia d’Estudis Social del Baix Llobregat de la que és president i que neix al 1990 per iniciativa dels sindicats CCOO i UGT, els Ajuntaments de Cornellà i Sant Feliu i el Centre d’Estudis Comarcals.

Dins de la Fundació Utopia impulsa la constitució de l’Arxiu de Fonts Orals del Moviment Obrer i de l’Arxiu Documental i estableix unes jornades de debat que posen a l’abast dels sindicats i el moviment obrer i veïnal de la comarca totes aquestes problemàtiques.

Com a reconeixement de la seva tasca, el 3 de març de 1989 se li fa entrega de la Medalla d’0r de la ciutat per part de l’alcalde de Cornellà José Montilla.

Francesc Castellana
President de la Fundació Utopia