XARXA DE TRANSPORTS I INTEGRACIÓ AL MERCAT (XVIII-XX)
A finals del segle XIX el tràfec per les vies catalanes era cinc vegades superior a les castellanes. En aquest context, la riba esquerra de la vall baixa del Llobregat se’ns presenta com a zona privilegiada al estar travessada per la carretera nacional que unia Madrid amb Barcelona, que construïda durant la segona meitat del segle XVIII sortia de la Creu Coberta i seguia per aquesta riba fins a Molins de Rei on, pel pont de Carles III, passava a la dreta del riu fins a Martorell. Durant la major part del segle XIX, la riba dreta i el delta, tot i la proximitat amb Barcelona, van ser zones mal comunicades amb la ciutat. En cas de crescuda del riu no podien passar-lo a gual i havien de creuar-lo amb barca, o anar fins al pont de Molins de Rei. A la plana dèltica els aiguamolls i la poca cura dels camins feia que amb una mica de pluja aquests s’entollessin i fos difícil el transport de mercaderies. Amb la construcció del pont de Molins de Rei, les antigues barques de pas de riu, la de Sant Andreu de la Barca i la que comunicava Sant Boi amb Cornellà, començaren a entrar en desús. A mitjans del segle XIX, la de Sant Andreu de la Barca ja no existia i la de Sant Boi-Cornellà havia perdut importància.
En general, excepte la carretera nacional, els altres camins estaven en mal estat de conservació. La mateixa carretera es trobava, sovint, en un estat deplorable, fet que malmetia la fruita que es transportava a Barcelona. L’antiga via romana de la riba esquerra –anomenada camí del mig-, que discorria en paral·lel, entre el riu i la nova carretera, era un camí complementari bastant utilitzat.
A la riba dreta, des de Sant Boi i vorejant el riu sortia un antic camí que es dirigia cap a Madrid passant per Santa Coloma, Sant Vicenç, Pallejà i Sant Andreu de la Barca. L’últim tram d’aquest camí, de Pallejà a Martorell, va servir pel traçat de la carretera del XVIII. El pas de la carretera per la riba esquerra fins a Molins de Rei va fer perdre importància a aquest camí d’origen medieval i va atorgar protagonisme als pobles situats al seu traçat.
El camí del litoral que creuant el riu amb barca a l’alçada de Cornellà-Sant Boi es dirigia cap a Viladecans, Gavà i Castelldefels i, des d’aquests pobles, cap a les costes del Garraf, era l’única via que comunicava el delta de ponent amb Barcelona i, sovint, estava intransitable. El Prat tenia antigament una barca per creuar el riu i un camí que enllaçava amb el camí del mig, que unia els nuclis de Cornellà i Hospitalet.
A inicis del segle XIX, a més de la nova carretera, aquests eren els tres camins principals de la xarxa de transports de la vall baixa, els dos primers discorrien paral·lels al riu i el del litoral creuava el delta d’est a oest. Si aquests camins eren difícils de transitar, més ho eren els que unien els petits nuclis de muntanya i les valls perpendiculars al riu amb aquests eixos de comunicació.
En la millora de la xarxa de transports es poden distingir quatre períodes. El primer correspon a la construcció de la carreta i el pont de Carles III sobre el Llobregat (1761-1769). A Molins de Rei els hostals i els transports de passatgers a peu de carretera prosperaren i la figura del traginer es va fer popular. Un segon període el constitueix la construcció del primer tren que arribà a Molins de Rei el 1854. La nova xarxa ferroviària buscava controlar l’enllaç de Barcelona amb l’interior. El tren no va repercutir de manera immediata en benefici econòmic de la riba esquerra, però, a llarg termini, va ajudar a integrar l’agricultura d’aquesta riba al mercat europeu.
Un tercer moment el simbolitza la construcció, al 1873, del primer pont metàl·lic sobre el Llobregat al Prat, construït per Ferran Puig, industrial barceloní i gran propietari de El Prat. El pont va acabar amb l’aïllament del delta, però els beneficis per a l’agricultura dèltica no es seran efectius fins que no es construeixi una bona xarxa de camins secundaris. La construcció del pont i els interessos econòmics que van fer possible el primer tren ens indiquen que a la comarca no existia una burgesia industrial i financera autòctona. Molts grans propietaris dels pobles propers a Barcelona residien a la ciutat, com és el cas d’en Ferran Puig i dels inversors del grup impulsor del tren. A alguns pobles de la vall baixa amb grans propietaris veïns de la zona, es podria afirmar que existia una burgesia agrària, o sector social que havia dinamitzat projectes com el Canal de la Infanta, tot i que ajudats amb la participació dels grans propietaris barcelonins.
A finals segle XIX i durant les primeres dècades del XX, en un quart període, l’ampliació de la xarxa ferroviària, al delta (1880) i a la riba dreta (1912), va afavorir la connectivitat del territori. Però, el què va millorar de manera eficaç la xarxa de transports va ser la construcció de carreteres d’enllaç, camins agrícoles secundaris i obres públiques iniciades per la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923) i, algunes, continuades per la dictadura de Primo de Ribera (1923-1929). La connexió interna del territori va activar les energies econòmiques de la comarca. La construcció i millora dels camins agraris, convertits en camins carreters que enllaçaven amb la carretera nacional i amb les estacions de tren, va ajudar a integrar l’agricultura al mercat. Quin sentit tenia tenir tren a El Papiol, o a qualsevol altre poble, si els pagesos no podien arribar amb carro a l’estació amb les seves caixes de fruita o d’hortalisses? Aquestes xarxes secundàries van estimular la intensificació de l’agricultura i la comercialització dels seus excedents.
La relació entre el poder local i els representants del poder governamental va ajudar o va frenar, segons el cas, al creixement d’aquestes carreteres de segon ordre. Els diputats de la zona, i els qui volien sortir elegits diputats, van fer bandera de la construcció o millora de camins i carreteres secundàries. Aquí se’ns planteja un problema relacionat amb el comportament polític del món rural català durant la Restauració: va existir el caciquisme a la comarca? Un dels reclams que feien servir els cacics per recaptar vots, fossin del signe que fossin, era la construcció d’alguna d’aquestes carreteres secundàries o bé un enllaç ferroviari. En són exemple les promeses de Bertran i Musitu de millorar els camins de Begues a Gavà o el de Sant Climent de Llobregat a Viladecans, els esforços de J. Maluquer de Tirrell perquè al 1891 s’obrís un baixador de tren a Sant Joan Despí o l’intent d’Antoni Sedó de comprar els vots dels homes de Castellbisbal prometent-los la construcció d’una estació de tren l’any 1884 .
El tren no va incidir de manera immediata sobre la millora econòmica de l’àrea, però durant la segona meitat del segle XIX, quan els ceps francesos havien mort a causa de la fil·loxera, el tren va ser utilitzat per exportar vi a França. Així, l’existència del tren va ser un estímul per sortir de la crisi agrària de finals del segle XIX, va actuar com integrador del mercat interior i va obrir les portes a l’exportació agrícola al mercat europeu. Els primers productes exportats foren els que ho tenien més fàcil per arribar a Europa: les fruites de la riba esquerra.
Gemma Tribó Traveria
Historiadora i membre de la Junta del CECBLL
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
Sabíeu que… juliol
/by Neus RibasSabeu quins són els municipis que han presentat més llistes electorals encapçalades per dones?
Als municipis de Begues, Castellví de Rosanes, El Papiol, Sant Andreu de la Barca i Sant Boi de Llobregat, més del 50% de les llistes presentades a les darreres eleccions municipals estaven encapçalades per dones. Segons l’informe de participació política de l’Observatori comarcal i el Consell de les Dones del Baix Llobregat, quan les dones encapçalen candidatures, hi ha més dones en la candidatura i estan en llocs segurs.
EDITORIAL (JUNY 2019): El batec de la comarca
/by Neus RibasDe la recerca
Des de la seva fundació, al Centre d’Estudis li ha ocupat i preocupat el foment de la recerca. Ja en els inicis vam promoure el projecte trobades de recerca jove, per tal d’implicar els nois i les noies. A partir d’aquestes iniciatives potenciades al llarg del temps, aquest mes de juny per setè any hem participat en la convocatòria que des del 2013 ha encapçalat el Servei Territorial del Baix Llobregat del Departament d’Educació amb el patrocini de la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, i amb la col·laboració de 14 entitats de diferents àmbits del Baix Llobregat. Cadascuna de les entitats premia un treball de recerca d’entre els finalistes de la seva modalitat, seleccionats pels serveis educatius de la comarca.
Com hem indicat, 14 entitats promovem diferents modalitats de la recerca. En el nostre cas ho fem entorn dels descriptors: Baix Llobregat, Humanitats, Patrimoni, Ciències Naturals, Cultura i Associacionisme. Enguany ha obtingut el nostre premi el treball tutoritzat per Javier Morales Rodríguez de l’IES Creu de Saba d’Olesa de Montserrat: “Distribució dels amfibis al terme d’Olesa de Montserrat” d’Aina Cerdeira i Casals. Aquest treball s’ha fet mereixedor del premi per ser un treball ben elaborat, per l’ús del mètode científic en el seu tractament, també per la presentació i redacció, la idoneïtat en les fons d’informació i la capacitat per extreure dades significatives, a més de la competència d’anàlisi, i perquè el seu objecte d’estudi té un contingut contextualitzat al nostre territori.
Ens satisfà enormement que, en tot l’àmbit de la comarca, institucions i entitats promoguem la recerca entre l’alumnat d’ensenyament postobligatori, ens agrada pensar que aquesta és la llavor per al futur professional del jovent i també per a la seva activitat cívica entorn d’entitats i associacions al llarg de tota la seva vida.
Del patrimoni
La setena trobada d’entitats d’estudis del Baix Llobregat s’ha fet a Cornellà, coincident amb el 25è aniversari de L’Avenç, entitat d’aquest municipi. En aquesta ocasió volíem parlar dels usos i la gestió del patrimoni. El nom de la jornada és en si mateix una proclama sobre la consideració que ha de merèixer l’abordatge de la preservació; tot just aquest mes de juny, La Vanguardia s’ha fet ressò de la inquietud existent a la comarca cap al patrimoni, principalment el ric patrimoni industrial. Un ampli article publicat el dia 22 titulat “El patrimoni amenaçat del Baix Llobregat” fa un repàs dels edificis més emblemàtics de la comarca que es troben en una situació delicada, malgrat que compten amb l’empara de la protecció oficial. Haurem de trobar les eines adequades per continuar exercint la defensa del patrimoni i contribuir a la seva viabilitat i vigència.
Del Territori Socialment Responsable
Ens hem proposat que el nostre 45è aniversari ens serveixi per reflexionar sobre aquest nou concepte de TSR, manllevat de la responsabilitat social corporativa de les empreses. Entenem com a TSR aquell que cerca l’equilibri entre els aspectes econòmics, socials, ambientals i culturals locals, amb l’objectiu d’aconseguir una millor qualitat de vida per als seus habitants i la resta d’agents implicats mitjançant un sistema de governança participativa. Les característiques del territori són una oportunitat única per avançar cap a un model de desenvolupament integrat, corresponsable i sostenible. Els dos debats promoguts en el marc dels Diàlegs des del Baix, diàlegs metropolitans, han estat el preàmbul d’una reflexió que hem de continuar fent des del Centre i que tindrà repercussió sobre l’existència mateixa de l’entitat i la nostra intervenció en la governança d’una comarca diversa que afronta sense complexos la realitat metropolitana.
—————————-
(*) S’ha fet la reedició del llibre El batec d’una plaça, fet pel fill d’un dels fundadors del Centre d’Estudis, en Joan Pi Saumell, cronista molinenc, que repassa el perfil urbà i humà de la plaça de la Vila de Molins de Rei. Es va editar per primera vegada l’any 1997, quan la plaça va ser totalment remodelada. Ens permetem manllevar part del títol d’aquest llibre per a l’editorial d’aquest mes.
L’ARTICLE DEL MES PER FRANCESC CASTELLANA
/by Neus RibasJNG una petjada profunda, de compromís social, en el Baix Llobregat. En la transformació de la comarca dels anys 60 als 80 del segle XX
El proper 23 juliol commemorem 25 anys de la pèrdua de Joan Nepomuceno García Nieto. Va morir a les 8 del matí celebrant missa a l’església del Pilar del barri de Sant Ildefons de Cornellà, tot just dues setmanes desprès de fer 65 anys. Coses de la vida, 14 anys abans, un altre 23 de juliol, moria Alfonso Carlos Comín, company de fe i lluita a Cristians pel Socialisme, a Bandera Roja i el PSUC i a l‘activisme social i sindical.
Nascut a Barcelona al si d’una familia burguesa de comerciants i banquers – Banca Simeón i Banca Riva i García – amb arrels a Galicia i La Rioja i amb fortes creences catòliques, arriba al Baix Llobregat als anys 60 i fixa la seva residencia a Sant Ildefons l’any 1964.
De la mà de la seva missió religiosa com a jesuïta i del seu activisme social participarà, junt a moltes altres persones, en la lluita per dignificar i fer protagonistes del canvi social als milers i milers de treballadors procedents de tota Espanya que van arribar al Baix Llobregat als anys 60 i 70. El seu compromís és concret i actiu, amb les persones que pateixen i amb les organitzacions que lluiten per canviar un sistema polític i econòmic injust.
Participa a les lluites obreres i a les seves organitzacions sindicals i polítiques i el moviment veïnal, aporta el seu coneixement i ajuda a les persones desfavorides i, en la crisis dels anys 80, contribueix a organitzar col·lectivament plataformes de lluita contra la pobresa i la marginació.
Posa sempre el seu saber i les seves relacions com a cristià i professor d’ESADE al servei de la plena inclusió social de la gent del Baix Llobregat, fent de l’emancipació social i econòmica la seva utopia, ja que com deia ell, sols les lluites col·lectives d’avui poden concretar els drets socials demà. I així, mobilitza als sectors progressistes de la justícia i de l’església i es configura com un pont principal de les aliances pel progrés, tot aportant objectius solidaris específics que es combinaven amb la lluita dels treballadors i treballadores.
Com a estudiós dels moviments socials i el món del treball, com a formador i com a militant la seva tasca varia amb els canvis que va experimentant la comarca i la mateixa societat, mantenint el seu compromís amb les persones i la fidelitat amb la seva fe religiosa.
L’any 80 acaba la seva tasca de professor a ESADE, a on es va incorporar l’estiu de 1962 després d’un llarg període de formació iniciat l’any 1944 al Noviciat de la Companya de Jesús a Veruela del Moncayo i que el porta a estudiar teologia, economia i sociologia, successivament, al Col·legi Màxim dels Jesuïtes a Sant Cugat, la Comercial de Deusto, Miltowm Park a Irlanda -a on s’ordena sacerdot al 1960- i la London School of Econòmics. Acaba també la tasca a l’Institut d’Estudis Laborals, institut d’ESADE lligat a la Organització Internacional del Treball que va fundar i dirigit.
Els anys 80 representen un tomb important en lo econòmic, social i polític, ja que es presenten nous problemes o si més no, noves manifestacions de la marginació i la desigualtat i nous reptes pel sindicalisme i el moviment obrer, que han d’afrontar la crisi del model industrial i els nous reptes de l’adaptació capitalista a la crisi. Joan Garcia Nieto, ja ho hem dit, dona la seva resposta personal i continua el seu compromís polític i sindical.
L’any 1981 participa en la creació d’Acció Solidaria Contra l’Atur i el 1985 en la Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà de Llobregat, organitzacions que encaren el greu problema de l’atur massiu i l’ajuda als marginats i desfavorits, en un moment en que les drogues fan greus estralls als barris de les nostres ciutats industrials en crisi.
D’altra banda, el seu treball de reflexió i difusió de les noves problemàtiques socials, els problemes de l’atur, els canvis tecnològiques i la seva incidència en el mon del treball, el futur del sindicalisme, les noves pobreses, la renta mínima i el salari ciutadà, entre d’altres es canalitzen a través dels treballs, debats i conferències realitzades en el marc del Centre d’Estudis Cristianisme i Justicia, fundat l’any 1981 i la Fundació Utopia d’Estudis Social del Baix Llobregat de la que és president i que neix al 1990 per iniciativa dels sindicats CCOO i UGT, els Ajuntaments de Cornellà i Sant Feliu i el Centre d’Estudis Comarcals.
Dins de la Fundació Utopia impulsa la constitució de l’Arxiu de Fonts Orals del Moviment Obrer i de l’Arxiu Documental i estableix unes jornades de debat que posen a l’abast dels sindicats i el moviment obrer i veïnal de la comarca totes aquestes problemàtiques.
Com a reconeixement de la seva tasca, el 3 de març de 1989 se li fa entrega de la Medalla d’0r de la ciutat per part de l’alcalde de Cornellà José Montilla.
Francesc Castellana
President de la Fundació Utopia
Festa de celebració del 45è aniversari del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
/by Neus RibasEl Molí dels Frares de Sant Vicenç dels Horts va ser el lloc escollit per a la festa i la celebració dels 45 anys d’existència del CECBLL, amb la col·laboració de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat entorn al concepte territori socialment responsable.
El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat compleix aquest any el 45è aniversari de la seva fundació. Més d’una vuitantena de persones i més d’una vintena d’entitats, associacions i sindicats de la comarca, ens van voler acompanyar en aquesta efemèride digne de ser commemorada. Per una entitat d’estudi, 45 anys són molt anys. El Centre d’estudis ha passat per moltes etapes, per moments bons i per no tan bons, però mai hem perdut el nostre objectiu, promocionar la comarca del Baix Llobregat des del seu coneixement. I així ho van reconèixer les 13 entitats que van participar a l’acte, després de la visita guiada al Molí fariner que ens va fer la Roser Calpe, arxivera municipal i sòcia del Centre. Cadascuna d’elles va fer la seva felicitació i reconeixement al Centre d’estudis, tot fent especial menció a la organització del congrés El Baix Llobregat que vem fer durant el 2016.
L’acte central el van tancar els parlaments de les autoritats presents a l’acte. L’alcalde de Sant Vicenç, Miguel Comino a qui des d’aquestes línies volem agrair tot l’esforç que s’ha fet per acollir la celebració; el Francesc Viso, coordinador de la Coordinadora de Centres d’estudi de Parla Catalana que va elogiar la feina que fan els centres d’estudi; en Jordi Gil, vicepresident del Consell comarcal i conseller d’educació; en Jordi – Xavier Romero, soci fundador del CECBLL signant de l’acta fundacional del 1974; i per acabar la nostra presidenta Genoveva Català, que amb un discurs de candent actualitat on va parlar del canvi climàtic, de la transició energètica, de feminisme, de les problemàtiques de l’habitatge o de les noves tecnologies, va cloure l’acte.
I no podíem acabar amb millor companyia que amb la gent de l’Assocació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat, que ens van oferir un excel·lent menú-degustació elaborat amb productes de proximitat com ara un dip d’albergínia del Parc Agrari i Verat sostenible, unes miniburgers ecològiques de Cal Fusteret amb verdures del Parc Agrari o empanades argentines amb Pota Blava i Pebrot de Sant Vicenç entre d’altres delícies.
La festa va ser tot un èxit i vem poder compartir amb tothom la nostra alegria per les quatre dècades i mitja de foment de la recerca, el patrimoni i la cultura a la nostra comarca.
Fotografies cedides per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts
Amb el suport de:
45è aniversari – L’ACTIVITAT ECONÒMICA I EL FOMENT DE LA CULTURA
/by Neus RibasEl Dr. Antón Costas és economista i docent de ciències econòmiques a la UB. Ha estat president del Cercle d’Economia i actualment és president de la Fundació Cercle d’Economia. Ell és d’origen gallec i així ho reivindicava al llarg de la magnífica ponència que ens va oferir per celebrar la segona activitat del nostre 45è aniversari. El van presentar la presidenta del Centre d’estudis Genoveva Català, i el regidor de l’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Manel Martínez. Va començar parlant del descosit succeït al triangle economia-política-societat que va desfer la crisi del 2008; cal que fem per tornar a unir-los i recomposar així el contracte social. I amb els seus coneixements i experiència ens va fer veure que potser les coses estan canviant. Parlava de la responsabilitat social de les empreses com un valor afegit a l’alça que potser canviarà el món. Va ser una estona molt distesa on el públic que va assistir va gaudir amb les paraules d’aquest prestigiós economista. Al finalitzar, el públic va establir quasi una conversa amb el Dr. Costas.
Amb el suport de:
7a edició dels Premis Edurecerca
/by Neus RibasLa presidenta del CECBLL Genoveva Català i la secretària del jurat del premi CECBLL 2019, Joana Llordella, van lliurar els premis. Els treballs premiats a la modalitat Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat als Premis EduRecerca 2019 han estat els següents:
En aquesta ocasió, el nostre Jurat Edurecerca, format per Àngels Massip, Joana Llordella, Josep Campmany i Xavier Cortés van estimar, de manera unànime, que complia –sense desmerèixer els altres guanyadors i guanyadores– de manera destacada amb el que es considera un treball de recerca, en el sentit acadèmic del terme, amb un resultat espectacular, en definitiva, un treball considerat pel jurat com a excel·lent, i parlo del treball tutoritzat per Javier Morales Rodríguez de l’IES Creu de Saba d’Olesa de Montserrat: “Distribució dels amfibis al terme d’Olesa de Montserrat” d’Aina Cerdeira i Casals. Val a dir que el valor d’aquest treball, a més de la recerca, també és el de la creació d’un mapa interactiu que ens pot ser molt útil a l’hora d’estudiar el tema, les taules dels itineraris efectuats, la localització molt clara dels punts on s’ha fet l’observació, les taules d’observació i les fitxes d’amfibis. L’ autora demostra en aquest treball que el nombre d’amfibis, tret d’algunes excepcions, ha disminuït notablement en els últims anys en un espai molt concret del nostre territori però, a més, ens suggereix una sèrie de mesures i accions que estan a les nostres mans per a aconseguir repoblar i/o mantenir les poblacions d’amfibis del terme. Això és un valor afegit a la recerca, i encara més, ens obre nous camps d’investigació en el tema tractat.
Moltes felicitats a totes i tots!!!
7è ITINERARI EL BAIX LLOBREGAT FONT DE L’ÀREA METROPOLITANA
/by Neus RibasINSTAL.LACIONS DE REUTILITZACIÓ D’AIGUA REGENERADA
El setè itinerari ha tingut per objectiu conèixer les instal·lacions d’abocament a Sant Joan Despí, l’estació de bombament de la Riera de Can Soler, les bases de recàrrega de Santa Coloma de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts i les instal·lacions d’abocament a Pallejà.
Una agradable caminada que sortia de l’estació de FGC de Sant Boi i acabava als Quatre Camins, un total de 10,3 kms. Tal com assenyalem a la guia, la reutilització és l’aprofitament de l’aigua depurada per les EDAR. Una nova instal·lació la ERA (Estació Regeneradora d’Aigua), ens permet retornar a la natura aigua en òptimes condicions per fer possible objectius com manteniment del cabal del riu, basses de recàrrega de l’aqüífer, reg agrícola, ús industrial, zones humides del Delta, barrera contra la intrusió salina o reg de zones verdes i usos de neteja urbana.
Coincidint amb el dia en que vàrem fer aquest setè itinerari comprovàrem com a l’indret de Pallejà/Molins de Rei el riu rep aigua regenerada per millorar la qualitat del tram final, durant el període comprès entre el 1r. de juny i el 31 de juliol. Han emprès aquesta experiència la Generalitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Agència Catalana de l’Aigua. És important que s’hagi impulsat aquesta experiència atès que parlem d’instal·lacions fetes i projectades abans de l’any 2010. L’acció preveu que, un cop comprovada la viabilitat, fins el 50% del cabal del riu Llobregat des d’aquest indret fins a la seva desembocadura sigui d’aigua regenerada produïda a l’Estació Regeneradora d’Aigua (ERA) de la depuradora del Llobregat.
Com a cada sortida l’equip Javier-Teresa-Adelina ens proporciona un passeig agradable i un nou aprenentatge entorn a la importància estratègica del nostre riu.
45è aniversari – LA CULTURA COM A EINA DE COHESIÓ SOCIAL I ECONÒMICA
/by Neus RibasAmb una magnífica ponència del Dr. Lluís Bonet Agustí hem començat les activitats de la celebració del 45è aniversari de la nostra entitat. La casualitat va voler que la trobada fos al magnífic escenari de Can Negre a Sant Joan Despí, obra de l’artista modernista Josep Maria Jujol, amic de l’avi del nostre ponent, Lluís Bonet i Garí, un arquitecte modernista deixeble de Gaudí. Així que el marc va ajudar a començar amb bon peu aquesta celebració. Després de la presentació de Genoveva Català, presidenta del CECBLL i d’Àlex Medrano, regidor de cultura de l’Ajuntament de Sant Joan Despí i soci del Centre, el Dr. Lluís Bonet va començar la seva ponència donant a la cultura el valor intrínsec que té per ella mateixa. La cultura, va dir, és el que ens distingueix de la resta d’animals; és una condició necessària per a ser feliç. Ens va parlar de com mesurar l’impacte de la cultura, dels reptes que té la política cultural avui en dia, de l’impacte territorial que pot tenir un projecte cultural, i de les diverses fases que hauria de complir tot projecte cultural. En acabar vem poder gaudir d’una visita improvisada a Can Negre.
Amb el suport de:
lluiRL’art amb “SEIKOS”
/by Albert MoyaEl divendres 14 de juny va tenir lloc el darrer lluiRL’art de la temporada. Com és habitual tanquem la programació amb una actuació que es pugui fer a la Plaça Dicià per gaudir del darrer espectacle a la fresca. En aquesta ocasió el grup “SEIKOS” ens va oferir una part del seu repertori en format acústic a prop d’una setantena de persones que van venir al concert. SEIKOS és un grup musical de Sant Feliu de Llobregat, format el maig de 2014. El seu estil és el reggae i l’ska amb el que aconsegueixen aixecar tot tipus de públic. Acaben de llençar el seu segon disc Viaje al centro, que no han parat de presentar per tot arreu.
EDITORIAL (MAIG 2019): El Baix Llobregat, territori socialment responsable
/by Neus RibasDiem adeu al mes de maig coneixent els resultats de les eleccions municipals de diumenge dia 26. A mitjans de juny i abans de les vacances veurem com prenen possessió dels seus càrrecs les persones electes escollides a cada Ajuntament i a les institucions locals com la Diputació, l’Àrea metropolitana i el Consell comarcal. A totes elles els desitgem els màxims encerts i els oferim la nostra lleial col·laboració tal com hem fet en els darrers 45 anys.
Aquest any en el Centre d’Estudis també estem de celebració. El caràcter simbòlic dels 45 anys, ens situa per davant dels 40 anys d’Ajuntaments democràtics. La nostra entitat va néixer quan la societat es desvetllava i ja eren inevitables canvis profunds que ens portessin “nord enllà on diuen que la gent és neta i noble, rica, lliure, culte, desvetllada i feliç”, com deia Salvador Espriu.
En aquests 45 anys ens hem convertit en una associació de referència dintre i fora de la comarca. I allò que preveia l’acta fundacional, a saber, que un Centre d’Estudis contribuiria a cohesionar i a promocionar el Baix Llobregat, renova cada dia la seva validesa.
Commemorem que fa 45 anys es va fundar el Centre tot reflexionant sobre el concepte de territori socialment responsable. Volem aprofundir des del context metropolità en el vincle entre l’economia i la cultura. El sector cultural és generador d’activitat econòmica; cal consolidar els projectes que s’emprenen i les entitats culturals necessitem sumar esforços del conjunt de la societat per continuar l’activitat de recerca i de difusió del coneixement.
Amb l’objectiu de compartir amb el conjunt social, cultural i econòmic de la comarca la voluntat de construir xarxes i complicitats, iniciem unes primeres reflexions de la mà de persones altament qualificades. Us convidem a asseure’ns juntes, escoltar l’expertesa i enraonar per continuar el camí de fer de la cultura una eina indispensable pel benestar de les persones i un pilar en la lluita contra la desigualtat.
Per això us fem avinent les principals activitats programades per les properes setmanes, emmarcades en aquesta celebració:
La cultura com a eina de cohesió social i econòmica. Dimarts 11 de juny a les 19 h a Can Negre de Sant Joan Despí. A càrrec del Dr. Lluís Bonet Agustí, professor titular d’economia aplicada de la UB i coordinador del Programa de doctorat en Gestió de la cultura i el patrimoni i del Màster oficial en Gestió cultural.
Els vincles de l’activitat econòmica i el foment de la cultura. Dimecres 19 de juny a les 19 h al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat: càrrec del Dr. Antón Costas, catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona.
Quan tornem de vacances, a la tardor, emprenem una activitat formativa, el curs “El Baix Llobregat, cruïlla estratègica”, que pretén fomentar i divulgar el coneixement de l’entorn social i natural, econòmic i sociològic de la comarca, així com dotar de recursos pràctics per interpretar la situació de la comarca en diferents àmbits i gestionar situacions concretes.
Us convidem a celebrar amb nosaltres aquests 45 anys de trajectòria de la nostra entitat. Així doncs, preneu nota d’aquestes dates i que gaudiu amb les activitats!
7a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat
/by Neus RibasLa trobada es va cloure amb una visita a la exposició “25 any de l’Avenç” situada al Palau Mercader i amb un dinar de germanor
45è aniversari del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
/by Neus RibasAquest 2019 celebrem el 45è aniversari del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Era l’any 1974 quan un grup d’homes i una dona es reunien a Martorell i acordaven fundar el CECBLL. Des de llavors el Centre i la comarca han entrecreuat molt positivament les seves històries.
Ara que han passat 45 anys des de la nostra fundació, ens hem convertit en una associació cultural de referència que impulsa i manté la cultura com a eina per conèixer, interpretar i transformar la qualitat de vida de les persones que habiten el territori. Amb aquest objectiu centrarem la celebració del nostre 45 aniversari entorn al concepte de territori socialment responsable, tot aprofundint en la dimensió que representa el vincle entre l’economia i la cultura local en un context metropolità.
El vincle entre cultura i economia en la societat actual és un fet constatat i clarament estratègic. El sector cultural és generador de riquesa però, malgrat aquesta afirmació, tots els agents implicats coincideixen en que per potenciar-ho manca encara molt camí per fer.
Us convidem doncs a participar de les activitats d’aquest 45è aniversari:
FEU AQUÍ LA VOSTRA INSCRIPCIÓ
FEU AQUÍ LA VOSTRA INSCRIPCIÓ
CALDRÀ QUE FEU UNA TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA DE 20 € A
ES35 0081 1604 7000 0104 6609
INDICANT EL VOSTRE NOM I EL CONCEPTE SOPAR 45è ANIVERSARI
FEU AQUÍ LA VOSTRA INSCRIPCIÓ
RESERVEU-VOS LES DATES A LES VOSTRES AGENDES!!!
Amb el suport de:
RECERCAT 2019
/by Neus RibasLa quizena edició del Recercat es va dur a terme al municipi de Cervera els dies 3, 4 i 5 de maig. El RECERCAT es realitza anualment en el marc dels actes de la capital de la cultura catalana, amb activitats i espais com la fira de centres d’estudis, en què s’hi mostraran novetats editorials de la recerca local i comarcal, així com una exposició de pòsters que mostren els projectes més destacats dels centres i instituts d’estudis locals i comarcals participants.
Els i les assistents van poder gaudir de les diverses activitats organitzades principalment per a donar a conèixer a la ciutadania la tasca d’investigació que realitzen els instituts i centres d’estudis al llarg de l’any sobre temes relacionats amb el seu entorn.
Destaquem la taula rodona “Patrimoni a debat: reflexions des de la societat civil” que enguany va voler aprofundir en “L’arquitectura tradicional i la configuració del paisatge” on hi va participar com a moderadora la nostra directora Esther Hachuel. Una altra de les activitats divulgatives del Recercat d’enguany han estat les taules de presentació «Mosaic Recercat» que en aquesta ocasió s’han dedicat a les fires de llibres, a les Jornades Europees de Patrimoni i a diversos projectes duts a terme pels centres d’estudis. També hi va haver la Fira, una carpa de 250 metres on es podien trobar les novetats editorials i els projectes més destacats de recerca local i comarcal. Fins a quatre exposicions, diverses visites, l’actuació d’un cantautor menorquí, Guiem Soldevila i l’espai per a públic familiar Recerxic, eren altres propostes d’aquest Recercat 2019.
Els premis Recercat d’enguany han estat pel Museu Arxiu de Santa Maria- Centre d’Estudis Locals de Mataró, en la categoria d’entitat i en la categoria individual, Lluís Puig i Mario Zucchitello, ex aequo.
ARTICLE DEL MES PER GEMMA TRIBÓ
/by Neus RibasA finals del segle XIX el tràfec per les vies catalanes era cinc vegades superior a les castellanes. En aquest context, la riba esquerra de la vall baixa del Llobregat se’ns presenta com a zona privilegiada al estar travessada per la carretera nacional que unia Madrid amb Barcelona, que construïda durant la segona meitat del segle XVIII sortia de la Creu Coberta i seguia per aquesta riba fins a Molins de Rei on, pel pont de Carles III, passava a la dreta del riu fins a Martorell. Durant la major part del segle XIX, la riba dreta i el delta, tot i la proximitat amb Barcelona, van ser zones mal comunicades amb la ciutat. En cas de crescuda del riu no podien passar-lo a gual i havien de creuar-lo amb barca, o anar fins al pont de Molins de Rei. A la plana dèltica els aiguamolls i la poca cura dels camins feia que amb una mica de pluja aquests s’entollessin i fos difícil el transport de mercaderies. Amb la construcció del pont de Molins de Rei, les antigues barques de pas de riu, la de Sant Andreu de la Barca i la que comunicava Sant Boi amb Cornellà, començaren a entrar en desús. A mitjans del segle XIX, la de Sant Andreu de la Barca ja no existia i la de Sant Boi-Cornellà havia perdut importància.
En general, excepte la carretera nacional, els altres camins estaven en mal estat de conservació. La mateixa carretera es trobava, sovint, en un estat deplorable, fet que malmetia la fruita que es transportava a Barcelona. L’antiga via romana de la riba esquerra –anomenada camí del mig-, que discorria en paral·lel, entre el riu i la nova carretera, era un camí complementari bastant utilitzat.
A la riba dreta, des de Sant Boi i vorejant el riu sortia un antic camí que es dirigia cap a Madrid passant per Santa Coloma, Sant Vicenç, Pallejà i Sant Andreu de la Barca. L’últim tram d’aquest camí, de Pallejà a Martorell, va servir pel traçat de la carretera del XVIII. El pas de la carretera per la riba esquerra fins a Molins de Rei va fer perdre importància a aquest camí d’origen medieval i va atorgar protagonisme als pobles situats al seu traçat.
El camí del litoral que creuant el riu amb barca a l’alçada de Cornellà-Sant Boi es dirigia cap a Viladecans, Gavà i Castelldefels i, des d’aquests pobles, cap a les costes del Garraf, era l’única via que comunicava el delta de ponent amb Barcelona i, sovint, estava intransitable. El Prat tenia antigament una barca per creuar el riu i un camí que enllaçava amb el camí del mig, que unia els nuclis de Cornellà i Hospitalet.
A inicis del segle XIX, a més de la nova carretera, aquests eren els tres camins principals de la xarxa de transports de la vall baixa, els dos primers discorrien paral·lels al riu i el del litoral creuava el delta d’est a oest. Si aquests camins eren difícils de transitar, més ho eren els que unien els petits nuclis de muntanya i les valls perpendiculars al riu amb aquests eixos de comunicació.
En la millora de la xarxa de transports es poden distingir quatre períodes. El primer correspon a la construcció de la carreta i el pont de Carles III sobre el Llobregat (1761-1769). A Molins de Rei els hostals i els transports de passatgers a peu de carretera prosperaren i la figura del traginer es va fer popular. Un segon període el constitueix la construcció del primer tren que arribà a Molins de Rei el 1854. La nova xarxa ferroviària buscava controlar l’enllaç de Barcelona amb l’interior. El tren no va repercutir de manera immediata en benefici econòmic de la riba esquerra, però, a llarg termini, va ajudar a integrar l’agricultura d’aquesta riba al mercat europeu.
Un tercer moment el simbolitza la construcció, al 1873, del primer pont metàl·lic sobre el Llobregat al Prat, construït per Ferran Puig, industrial barceloní i gran propietari de El Prat. El pont va acabar amb l’aïllament del delta, però els beneficis per a l’agricultura dèltica no es seran efectius fins que no es construeixi una bona xarxa de camins secundaris. La construcció del pont i els interessos econòmics que van fer possible el primer tren ens indiquen que a la comarca no existia una burgesia industrial i financera autòctona. Molts grans propietaris dels pobles propers a Barcelona residien a la ciutat, com és el cas d’en Ferran Puig i dels inversors del grup impulsor del tren. A alguns pobles de la vall baixa amb grans propietaris veïns de la zona, es podria afirmar que existia una burgesia agrària, o sector social que havia dinamitzat projectes com el Canal de la Infanta, tot i que ajudats amb la participació dels grans propietaris barcelonins.
A finals segle XIX i durant les primeres dècades del XX, en un quart període, l’ampliació de la xarxa ferroviària, al delta (1880) i a la riba dreta (1912), va afavorir la connectivitat del territori. Però, el què va millorar de manera eficaç la xarxa de transports va ser la construcció de carreteres d’enllaç, camins agrícoles secundaris i obres públiques iniciades per la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923) i, algunes, continuades per la dictadura de Primo de Ribera (1923-1929). La connexió interna del territori va activar les energies econòmiques de la comarca. La construcció i millora dels camins agraris, convertits en camins carreters que enllaçaven amb la carretera nacional i amb les estacions de tren, va ajudar a integrar l’agricultura al mercat. Quin sentit tenia tenir tren a El Papiol, o a qualsevol altre poble, si els pagesos no podien arribar amb carro a l’estació amb les seves caixes de fruita o d’hortalisses? Aquestes xarxes secundàries van estimular la intensificació de l’agricultura i la comercialització dels seus excedents.
La relació entre el poder local i els representants del poder governamental va ajudar o va frenar, segons el cas, al creixement d’aquestes carreteres de segon ordre. Els diputats de la zona, i els qui volien sortir elegits diputats, van fer bandera de la construcció o millora de camins i carreteres secundàries. Aquí se’ns planteja un problema relacionat amb el comportament polític del món rural català durant la Restauració: va existir el caciquisme a la comarca? Un dels reclams que feien servir els cacics per recaptar vots, fossin del signe que fossin, era la construcció d’alguna d’aquestes carreteres secundàries o bé un enllaç ferroviari. En són exemple les promeses de Bertran i Musitu de millorar els camins de Begues a Gavà o el de Sant Climent de Llobregat a Viladecans, els esforços de J. Maluquer de Tirrell perquè al 1891 s’obrís un baixador de tren a Sant Joan Despí o l’intent d’Antoni Sedó de comprar els vots dels homes de Castellbisbal prometent-los la construcció d’una estació de tren l’any 1884 .
El tren no va incidir de manera immediata sobre la millora econòmica de l’àrea, però durant la segona meitat del segle XIX, quan els ceps francesos havien mort a causa de la fil·loxera, el tren va ser utilitzat per exportar vi a França. Així, l’existència del tren va ser un estímul per sortir de la crisi agrària de finals del segle XIX, va actuar com integrador del mercat interior i va obrir les portes a l’exportació agrícola al mercat europeu. Els primers productes exportats foren els que ho tenien més fàcil per arribar a Europa: les fruites de la riba esquerra.
Gemma Tribó Traveria
Historiadora i membre de la Junta del CECBLL
PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA DE CONXITA SOLANS
/by Neus RibasEl divendres 17 de maig, a la seu de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, es va presentar la nova novel·la de Conxita Solans, sòcia i col·laboradora del Centre d’Estudis.
D’una pèrdua inesperada de l’autora neix la novel·la històrica “Aquella Norton”. El protagonista del llibre, en Guillem, és un personatge que passa tota la Guerra Civil fent viatges amb la seva moto NORTON, fent d’oficial d’enllaç de l’exercit, portant els parts d’estat major a estat major. Després de la batalla de l’Ebre, el seu últim destí, l’octubre de 1938, va ser Roses de Llobregat (Sant Feliu de Llobregat)
L’autora de la novel·la, Conxita Solans, és llicenciada en Història Moderna. Membre molt actiu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, s’ha dedicat a la recerca i divulgació històrica sobre el Baix Llobregat. Té diverses publicacions sobre Molins de Rei i Begues durant l’època moderna i contemporània.
CAMINADA POPULAR PEL TREBALL DIGNE I L’ECONOMIA SOLIDÀRIA
/by Albert MoyaQuasi 400 persones van participar el diumenge 5 de maig a la Caminada Popular pel Treball Digne i l’Economia Solidària organitzada per CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf i la Fundació Esperanzah, amb el suport de moltes altres entitats i institucions com ara el Centre d’Estudis Comarcals. L’objectiu de la caminada no era altre que contribuir a visibilitzar els valors del treball digne i l’economia social i, a la vegada, dignificar i reivindicar la preservació del riu Llobregat i el seu entorn natural.
La caminada de 5 quilòmetres va tenir dos punts de sortida, Cornellà i Sant Feliu, i va acabar al Parc Fluvial de Sant Boi.
Els organitzadors fan una valoració molt positiva de la primera edició d’aquesta iniciativa. Segons Josep Maria Romero, secretari de CCOO del Baix LLobregat: “aquesta primera edició ens ha permès visibilitzar un espai molt nostre com és el riu Llobregat i el valor del treball a una comarca que no s’entén sense la seva aportació fonamental. També hem volgut reivindicar l’aposta per avançar en una economia verda i un canvi de model productiu que incorpori el nostre entorn natural i patrimoni cultural”
Óscar Rando, coordinador d’Esperanzah, ha volgut destacar: ”valorem molt positivament el treball en xarxa amb altres entitats i actors socials de la comarca. Li donarem continuïtat perquè els valors de la transformació social han de tenir presència destacada al Baix Llobregat i necessitem donar suport i visibilitat a molts projectes socials que necessiten d’impulsos potents com La Caminada”.
Vegeu aquí la galeria d’imatges
lluíRL’art LluíRL’art “Mag Ramó, en Acció”
/by Albert MoyaEl Centre Cívic Mas Lluí va acollir el divendres 17 de maig un nou espectacle del programa lluiRL’art. En aquesta ocasió el Mag Ramó, ens va oferir màgia i humor a parts iguals. Vem gaudir més d’una hora amb sorpreses, grans il·lusions i efectes impossibles que ens van deixar bocabadats.
El mag Ramó és un mag jove però amb una carrera sòlida i consolidada com a mag i actor, presentador, malabarista i animador, que ja ens va captivar a la IX edició dels Premis de Reconeixement Cultural que vem celebrar a Sant Joan Despí l’any 2014.
Sant Feliu Segle XX
/by cecbll2016_okSant Feliu segle XX
Retuerta, Mari Luz, Hachuel, Esther, Padró, Josep, Sant Feliu segle XX, Edita: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2019, 135 p.
Si observéssim Sant Feliu de Llobregat al principi i al final de la centúria, veuríem que tot s’ha transformat de manera extraordinària; el paisatge d’horta i de fruiterar ha donat pas als edificis de la ciutat i les vinyes de la muntanya s’han emboscat. En el puig d’Olorda hi ha una gran ferida: la pedrera per a l’obtenció de ciment. I la via del tren, abans llunyana, travessa pel bell mig la ciutat. El llibre ens parla d’aquestes transformacions, del pas de poble a ciutat; de l’ocupació urbana del territori; de la lluita pels drets; dels alts i baixos de la política; dels períodes de reformes democràtiques, de les etapes autoritàries i feixistes i de l’arribada de la democràcia
EDITORIAL (ABRIL 2019): Canvi de planejament (del PGM del 1976 al PDU del 2020).
/by Neus RibasFa 45 anys s’acordava la creació del Centre d’Estudis i, poc després, l’any 1976, s’aprovava el Pla General Metropolità de Barcelona (PGM), que abastava 27 municipis junt amb la capital de Catalunya. Més endavant el desplegament del PGM va donar peu a l’aprovació del Pla Especial de Protecció de Collserola (PEPCO). D’aquestes figures de planejament, n’hem parlat molt i també hem estat crítiques d’alguns aspectes. Ara bé, avui dia hi ha consens entorn als beneficis que han proporcionat, i també rebem amb interès la nova planificació urbanística i territorial com a eina per avançar-nos a l’esdevenir, tot preveient i endreçant el desenvolupament sostenible del territori. Mostra d’això és que l’any 1976 es va concebre la necessitat de preservar els espais agraris de la Vall Baixa i del Delta del Llobregat, i també de protegir els boscos de la Serra de Collserola, evitant-ne la urbanització.
En els darrers temps, a la comarca hem reflexionat entorn del present i del futur i les conclusions han estat contundents respecte de la necessitat de planificar i de disposar d’una visió global; en aquest sentit, avui volem compartir la nostra satisfacció en veure que, el passat 26 de març, el Consell Metropolità aprovava l’Avanç del Pla director urbanístic (PDU) de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El PDU serà l’eina que ordenarà el territori metropolità de Barcelona en les properes dècades (36 municipis). Aquest pla, tal com s’assenyala en la memòria, dissenyarà la transició cap a una ciutat més saludable, equitativa, econòmicament competitiva, eficient i sostenible.
La documentació que s’ha elaborat d’aquest planejament contempla un document d’objectius i propòsits generals amb els continguts propis d’un avanç de planejament, entre els quals es troben el Programa de participació ciutadana i el Document inicial estratègic. A partir d’aquesta aprovació, s’obre el procés d’informació pública que es perllongarà fins al mes de desembre d’enguany.
Des de la direcció del Centre hem considerat de gran importància l’aprovació d’aquesta figura de planejament per al futur d’una bona part dels municipis de la comarca que es troben inclosos en el marc de l’Àrea Metropolitana. Així les coses, a la propera sessió de Junta del mes de maig coneixerem amb més profunditat aquest planejament i ens emplaçarem per més endavant a promoure alguna activitat pública per contribuir a difondre un planejament que condicionarà, entenem que de manera molt positiva, el futur d’una bona part del territori.
Recentment també us hem fet saber la nova redacció del Pla Especial de Protecció de Collserola. Properament serà aprovat provisionalment també per l’AMB i definitivament pel Govern de la Generalitat. El Pla vigent data del 1987; recordem que l’any 2010 Collserola va ser declarada Parc Natural i l’adequació del planejament ha estat imprescindible.
El CECBLL es manté fidel al compromís d’aprofundir en la promoció del patrimoni i dels valors culturals, socials i naturals de la comarca des del vessant de la investigació, la reflexió, la conservació i la divulgació. Per això entenem la importància i la dimensió històrica que tenen l’aprovació d’eines de planejament com les que aquí comentem per a la configuració del present i del futur, a curt, mitjà i llarg termini. Amb aquestes eines construïm el patrimoni de les futures generacions. És evident que les darreres quatre dècades han estat intenses en l’ús d’eines de planejament com el PGM o el PEPCO i també han estat intenses en l’esdevenir del rol del Centre d’Estudis. Estem amatents al coneixement del passat i al compromís amb el present.
Sabíeu que… maig
/by Neus RibasSabíeu que l’any 1928 es va construir a Castelldefels un balneari de luxe?
L’any 1928 es va constituir a la platja de Castelldefels la Sociedad Anónima Baños de Castelldefels, que va obtenir permís del ministeri de Foment per construir un luxós balneari, amb tres restaurants: el Popular, el Miramar i el Gran Restaurant (que després de la guerra es transformaria en l’actual Florida Park). Aquest complex lúdic i esportiu, centrat en els banys de mar, entrà a ple rendiment durant els anys trenta. Paral·lelament, s’establia un servei regular d’autobusos entre l’estació de tren i les platges. En aquest establiment de banys hi havia jardins i terrasses on prendre el sol, casetes per a bany, bungalows, etc. Un petit vapor-golondrina portava els turistes a fer un tomb per les costes de Garraf, i una espectacular passera sobre el mar s’endinsava cap a un viver i permetia llargs passejos sota el sol.
Font:
Josep Campmany i Guillot, “L’estiueig a Begues, Gavà i Castelldefels” dins de Materials del Baix Llobregat núm 13, 2007, 39-49 p.
Mor el geogràf i activista cultural Josep Maria Domènech Fargas
/by Neus RibasL’octubre del 2007, el nostre butlletí recollia un article que parlava de l’estudiòs terrasenc i de la seva biblioteca sobre temes monogràfics, la més important de Catalunya. L’article parla de més de 30.000 volums entre llibres i opuscles perfectament registrats i localitzats. A més va ser també secretari i coordinador de les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos, que han estat l’origen de molts dels centres d’estudis que es reparteixen per la geografia catalana. Podeu consultar l’article en aquest enllaç
El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, es suma a les mostres de condol d’aquest gran impulsor i defensor dels centres i entitats d’estudis arreu del país.
SISÈ ITINERARI – Nous recursos: aigua del mar i aigua regenerada
/by Neus RibasEl dissabte 27 d’abril es va fer el sisè itinerari de la guia El Baix Llobregat, font de l’àrea metropolitana.
Amb el nom “NOUS RECURSOS: AIGUA DEL MAR I AIGUA REGENERADA” vam fer un recorregut que ens va conduir d’El Prat a la Instal·lació de Tractament d’Aigua Marina (ITAM).
La trobada va tenir lloc a l’estació de Les Moreres de la línia L9 del metro. Vam iniciar el recorregut dirigint-nos al Parc del Riu on vam prendre el camí de ribera del marge dret, fins a passar el riu Llobregat pel pont Nelson Mandela fins a arribar al polígon Pratenc; allà vam prendre l’avinguda de l’Estany del Port, nom que recorda l’origen humit de la zona que a principis del segle passat era territori d’aiguamolls.
En el camí cap a l’ITAM vam passar davant l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR); allà els guies van aprofitar per explicar que aquesta instal·lació compta amb una Estació Regeneradora d’Aigua (ERA) que és l’origen de l’aigua regenerada que serà objecte del proper itinerari.
Arribats a l’ITAM vam fer una visita guiada que va començar amb l’explicació del funcionament de la planta, seguida de la visita a les instal·lacions.
La dessalinitzadora del Prat va entrar en funcionament l’estiu de 2009 sent la instal·lació més gran d’Europa per la producció d’aigua potable per al consum humà. Té una capacitat de tractament de 200.000 m³/dia i utilitza el sistema d’osmosi inversa.
En conjunt l’itinerari i la visita a la dessalinitzadora va resultar molt interessant.
Sabíeu que… juny
/by Neus RibasSabíeu que els Premis nacionals de Cultura es lliuren des de l’any 1932?
El Teatre L’Artesà del Prat de Llobregat acollirà el dijous 4 de juliol la cerimònia de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura 2019, que atorga el CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts) des de l’any 2009.
Els Premis Nacionals van ser instituïts per la Generalitat republicana el 1932 i es van interrompre amb la Guerra Civil el 1938. Passats 44 anys, els Premis es van reprendre el 1982 amb l’arribada de la democràcia. Durant aquest segon període, 1982-1994, ja havien començat a ser Premis Nacionals de les diferents disciplines que es van establir, però a partir del 1995, neixen els Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat, entesos i anomenats com ho fem avui. L’any 2009 s’inicia una nova etapa a la història dels Premis Nacionals de Cultura amb el naixement del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts que, des d’aleshores, assumeix la concessió dels premis.
Font: Generalitat de Catalunya – CoNCA
ARTICLE DEL MES PER JOSEP MARIA ROMERO I OSCAR RANDO
/by Neus RibasLa Caminada pel treball digne i l’economia solidària
La Caminada pel treball digne i l’economia solidària, és una iniciativa que promovem les CCOO del Baix Llobregat i el Festival Esperanzah. És un espai de cooperació i sinèrgia entre dues entitats sòlides, de trajectòries i orígens diversos amb un arrelament profund i rellevància comarcal.
La Caminada resalta el vincle històric del Baix Llobregat amb el treball i la seva funció social. És una aposta per reivindicar, des dels valors de la transformació social i la solidaritat, un canvi de model productiu que situï al centre les persones i un treball digne amb ocupació de qualitat, estable i amb drets. Una aposta per dimensionar l’economia local, resilient, construïda des del consum conscient i responsable, la voluntat de donar respostes a les necessitats de la comunitat des de la mateixa comunitat i des del respecte per cohesionar i vertebrar el territori. Una economia productiva, verda, de present i futur, que hauria de ser capaç d’apostar per sectors dinàmics, innovadors a través de la qualificació i la formació, que incorpora el paradigma de la sostenibilitat i que és plenament conscient de la potencialitat de l’important patrimoni industrial, hídric i cultural del Baix Llobregat.
La farem el diumenge 5 de maig de 2019 al nostre espai més important, aquell que ens dóna identitat, el riu Llobregat. El Llobregat i la seva desembocadura al Delta, durant molt anys va ser exemple d’aigües brutes i contaminades. Les reivindicacions socials i populars, la demografia i la tecnologia, entre d’altres, han permès avançar en la implementació de polítiques que combinant inteligentment capital humà i natural s’ha posat al servei de l’interès general. La inversió pública ha permès reconvertir la situació d’un enclavament degradat i que vivia a esquenes del territori en un espai natural regenerat, d’alt valor social, econòmic i ambiental, molt reconegut i valorat per la ciutadania.
La Caminada constarà de dues marxes a peu, que sortiran de Cornellà i de Sant Feliu de Llobregat a les 9 del matí, recorreran encamblaments i espais vinculats a l’evolució del treball fins apropar-se al riu, amb distàncies de 5 quilòmetres aproximadament, molt assumibles per a un públic intergeneracional i divers. Tindrà presència destacada el Canal de la Infanta, que enguany compleix el seu bicentenari de la seva creació. Es va inaugurar per proveir el rec agrícola, però des del procés d’industrialització del segle XIX es va convertir en una font bàsica d’energia i espai de referència comarcal. Tots dos itineraris arribaran al parc fluvial de Sant Boi, on organitzarem un seguit d’activitats d’oci, infantils, culturals, de sensibilització mediambiental i farem una degustació de productes del nostre flamant Parc Agrari.
La Caminada també te la voluntat de recaptar fons destinats a entitats socials, la missió de les quals siguin coherents amb esl valors del projecte. Aquest any hem decidit que es destinin íntegrament a La Fundació per a Joves La Carena. És un centre de formació per a la reinserció educativa i laboral de joves en risc d’exclusió social, radicat a Cornellà, que inicià la seva activitat al 2007 i que passa per necessitats de recursos en un desenvolupament òptim de la seva activitat.
Hem d’agrair el suport i la col·laboració dels Ajuntaments de Sant Boi, Cornellà i Sant Feliu, que s’han implicat activament, fent una aposta important per incoporar la sostenibilitat i la protecció de l’entorn natural al centre de les seves polítiques. Comptem també amb el suport de diverses administracions, entitats socials i empreses amb responsabilitat social que volen contribuir als objetius i fer d’aquest esdeveniment una referència comarcal futura pels propers anys.
El ”Cinturón Rojo” de la Fundació Utopia – Joan N.Garcia-Nieto, ens recordava que a la dictadura franquista un destacat dirigent, va apuntar que Espanya tenia dos greus problemes: ETA i el Baix Llobregat. Avui, en un moment històric de canvis, en un context de desafiament global de canvi climàtic i d’exigència en abordar de forma justa les transicions socials i ambientals que se’ns presenten, els activistes del Baix Llobregat hauríem d’assumir com a oportunitats, que la comarca ha de continuar reforçant el seu vincle amb el riu Llobregat i l’exigència de mobilitzar a la ciutadania per reduir les desigualtats i la precarietat vital a través de treball digne, drets i igualtat.
Esperem que aquest camí que encetem ens permeti, posar a l’agenda de la comarca la reflexió que l’actual evolució i transformació vertiginosa i accelerada del treball, ha d’anar de la mà d’una manera democràtica d’entendre l’economia, socialment justa, políticament emancipadora i integradora de la nostra diversitat social.
Us hi esperem el dia 5 de maig!
Més informació a: www.lacaminada.cat
Josep M. Romero Velarde
Secretari general CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf
Óscar Rando
Activista del món cooperatiu i solidari. Portaveu Festival Esperanzah