Comencem aquest editorial amb una cançó que Raimon canta a capela. A la Mediterrània aquesta afirmació és un fet evident, com també ho són les múltiples manifestacions (cada dia més espectaculars) del canvis del clima provocats per l’estrès del nostre model de civilització. Vagi per endavant el nostre suport a la pagesia de la comarca com els primers afectats del temporal Glòria. S’hauran de prendre mesures a curt, mitjà i llarg termini. Avui ens volem centrar en com enfocar algunes de les mesures a mitjà i llarg termini. Les orientacions que col·lectivament hem d’impulsar s’haurien  d’arrelar en un canvi de paradigma que consideri la malla territorial existent com la base on hem d’operar, transformar i ordenar per fer-hi possible una vida humana digna.

L’any passat vam acollir al Centre l’exposició “Metròpolis de ciutats”, que l’AMB ha confeccionat per difondre els treballs del Pla Director d’Urbanisme (PDU), que afecta 22 dels 30 municipis de la comarca. Aquest Pla Director jeràrquicament depèn del Pla Territorial Metropolita de Barcelona (PTMB), aprovat l’abril de 2010, que abasta 7 comarques. Al Centre vam participar del procés participatiu que ens brindava l’AMB, i en conseqüència, a la reunió de Junta del dia 15 de gener d’enguany vam acordar presentar alternatives i suggeriments a l’avanç del PDU que es troba en informació pública, alternatives i suggeriments que és com legalment es denominen les al·legacions en la fase preliminar d’un pla urbanístic, previ a l’aprovació inicial. El document que recull aquestes alternatives i suggeriments consta d’un primer apartat que a tall d’introducció assenyala els antecedents relatius als debats que el CECBLL vam recopilar arran del congrés El Baix Llobregat a Debat:

• De la terra: el riu, l’agricultura, el bosc, els espais naturals i la biodiversitat. Trencar l’aïllament del sòl agrícola, resseguir la connectivitat de la conca fluvial, vincular les muntanyes i els espais naturals, protegir la façana litoral i el sistema de dunes de les platges.
• De les urbs: les ciutats, la urbanització de baixa intensitat, les infraestructures, la planificació. Entendre la comarca com un espai viu, com una estructura orgànica, i no com un compendi de peces més o menys ben encaixades. La comarca viu, respira i es comunica. L’hem de considerar en el seu conjunt.
• Dels elements: l’energia, el canvi climàtic, l’aire, els residus. En l’agenda dels propers anys, la transició energètica, la consideració del residu com a recurs, la mitigació dels efectes del canvi climàtic i la protecció de la qualitat de l’aire són i seran eixos bàsics per a la planificació del territori, dels espais urbans i de les ciutats, així com per a l’activitat econòmica, la logística i la mobilitat.

Les alternatives i suggeriments presentades segueixen el fil de la Memòria del mateix pla i les hem agrupat en 17 apartats:

1. El PDU necessita un govern metropolità que exerceixi en plenitud les seves competències.
2. El PDU hauria de complir també les funcions del Pla d’Ordenació Urbanística Metropolità (POUM).
3. Necessitat d’un Pla Especial d’Equipaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i d’una resolució de les zones verdes públiques en sòls privats.
4. Necessitat d’actualitzar el concepte de Centre Direccional.
5. EL PDU ha de fer una política decidida en matèria d’habitatge.
6. El Pla Director de l’Aeroport Josep Tarradellas ha de ser coherent amb el PDU.
7. EL PDU ha de preveure l’ampliació del Parc Agrari del Baix Llobregat i les mesures de planejament urbanístic recollides en el Pla Director de les Muntanyes del Baix.
8. El PDU ha d’integrar el PDU de les Vies Blaves que la Diputació de Barcelona promou.
9. EL PDU ha de prendre mesures sobre el risc d’inundabilitat i intrusió marina de la costa del Baix Llobregat.
10. El PDU ha de preveure una qualificació urbanística específica de connexió biològica entre els espais naturals.
11. El PDU ha de regular i limitar l’activitat logística.
12. EL PDU ha de preveure plans de millora urbana en els polígons industrials existents.
13. El PDU ha de reflectir reivindicacions pendents de la infraestructura verda.
14. Cal que el PDU concreti els centres metropolitans.
15. El PDU ha de repensar la mobilitat i les infraestructures de transport.
16. La lluita contra el canvi climàtic s’ha de reflectir en mesures concretes del PDU.
17. EL PDU ha de fomentar la ciutat compacta i aplicar mesures previstes en la Llei 3/2009, de 10 de març, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics.

De totes les alternatives i suggeriments presentats, en volem indicar un parell. La primera és la que assenyala que quan el PDU entri en vigor ho sigui plenament, sent alhora Pla d’ordenació urbanística metropolità, deixant sense efectes el PGM, vigent des de l’any 1976. L’altra proposta és la que implica incloure a l’AMB el municipi de Vallirana, incomprensiblement exclòs de l’AMB si atenem la seva posició geogràfica i de vincle social i territorial. L’avinentesa que en el govern de l’Àrea metropolitana hi conflueixin les 4 principals forces polítiques de Catalunya ens fa tenir esperança que, en aquest mandat sí, hi haurà la capacitat de superar el PGM que ja es mereix una honrosa retirada i alhora consolidar un govern metropolità que faciliti la qualitat de vida i equitat de les persones que interactuen en aquesta conurbació, plena de potencialitats i reptes ecosistèmics.

1050è aniversari de Sant Climent de Llobregat

L’hivern de l’any 16é del regnat de Lotari va ser molt fred. El segon diumenge de març començava a glaçar quan Juliana, el seu marit Llobell i Ot, un monjo del monestir de Sant Cugat, tornaven al seu mas de les vespres que s’havien celebrat a la petita capella que s’estava construint en aquella vall. Sopant van parlar de la donació que volien fer al monestir i abans de resar les completes, Ot, ja tenia redactat el document. A la calenda de juny del mateix any van registrar el document en el cartulari el monestir. Era el primer registre que documentava l’existència d’un poble anomenat Sant Climent de Llobregat.

I els climentons d’avui en dia en som els seus hereus. D’ells i de totes les generacions que els han succeït. Som els fills de les pageses que aplegaven llenya per alimentar el forn de la farga més meridional del comtat de Barcelona en el XII; dels que molien el gra i l’oli al molí de can Cocons abans de 1143; dels climentons que van veure passar al rei Jaume I i Alfons X el Savi de Castella, o a Pere el Gran delirant i molt a prop de la seva mort; dels que venien bestiar en el mercat dels dimarts des del segle XIV; de la vídua Caterina Alegret, que per sobreviure es va haver de casar amb Bartomeu Cardiler, fent-li jurar abans que no maltractaria als seus fills, o de Caterina Bartra que li va fer un vestit d’atzarena amb estamenya nova, amb faldilla de divuitè blau, mànigues i gipó a la seva filla per al dia de les esposalles; som descendents dels que van patir els robatoris del bandoler Moreu que va acabar morint al Camí Ral; dels joves que s’emborratxaven a la taverna de l’Infern i feien gresca a la Plaça dels Bergants; som legataris de Francesc Condomines que va morir en la victòria catalana de la batalla de Sant Climent de la guerra de Successió i dels climentons que van perdre les vinyes amb la fil·loxera i que van saber-se refer cercant cultius alternatius; som la veu dels immigrants occitans del segle XVI, dels castellans i andalusos del XX i dels magrebins de començament del XXI; i som les millors representants de les dones que durant segles han fet puntes de fil negre perquè les seves mans de pageses no l’embrutessin si era fil blanc. Som hereus de Marieta la Cantadora, que d’un ram d’herbes remeieres sense vendre en va parir la Fira de Sant Ponç de Barcelona.

Sant Climent de Llobregat sempre ha viscut discretament el pas de la història, amagat en un racó del territori, però orgullós i convençut de lluitar cada dia per tirar endavant i deixar uns fonaments prou sòlids per al futur.

Som un poble que no va celebrar el mil·lenari quan tocava perquè no en sabia gran cosa del seu passat, però que ha sabut aprendre qui som i d’on venim, i que no vol oblidar les generacions que han deixat aquestes muntanyes llaurades fins a les serres, ni la seva memòria escrita en cada barraca o marge de pedra seca.

I durant tot el 2020 volem recordar-los omplint el nostre poble de cultura i reivindicant-ne la memòria en cada activitat de les que organitzem.

Som Sant Climent.

Som un Sentiment.

Jaume Vendrell Condeminas
+ de 1000. Històries de Sant Climent de Ll.

El divendres 17 de gener de 2020.  a la Sala Isidor Cónsul de la masia de Can Ginestar a Sant Just Desvern, es va reunir el grup impulsor de la Xarxa d’Espais de Memòria del Baix Llobregat, sota l’impuls de l’Ajuntament de Sant Just Desvern, el Consell Comarcal i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Les persones que van assistir a aquesta primera trobada van ser: Jordi Amigó, director de l’Arxiu de Sant Just Desvern; Joan Basagañas, regidor de Cultura de Sant Just Desvern; M.Jesús Bono, responsable dels projectes de Memòria del CECBLL; Genoveva Català, presidenta del CECBLL; Ot Garcia, regidor de Cultura de Cornellà de Llobregat; Esther Garcia, regidora de Memòria del Prat de Llobregat; Jordi Gil, conseller de Cultura i Memòria del Consell Comarcal del Baix Llobregat; Esther Hachuel, directora del CECBLL; Alfons López, tècnic de l’Ajuntament de Castelldefels; César Lorenzo, tècnic de Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat; Berta Martí, tècnica de l’Ajuntament de Sant Just Desvern; Montse Pérez, regidora d’Educació d’Esplugues de Llobregat; Marina Pons, tècnica de Patrimoni de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat; Neus Ribas, cap de projectes del CECBLL; i David Rovira, tècnic de la Central AGBAR de Cornellà de Llobregat

Després d’una breu ronda de presentacions, va començar un intens i ric debat sobre els espais memorialístics que hi ha a la nostra comarca i de la poca connexió que hi ha entre ells. Del debat es va valorar la possibilitat de crear la Xarxa d’Espais de Memòria de la comarca i es va acordar començar amb la programació d’una oferta de visites guiades durant tot l’any 2020. El conseller de memòria Jordi Gil, va explicar aquesta iniciativa a l’acte de constitució de la Xarxa de Memòria Democràtica del dia 25 de gener.

Les Jornades de Memòria Històrica i Democràtica de Sant Feliu de Llobregat organitzades per la USLA, l’Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, van cloure el dimarts 28 de gener amb la presentació del llibre ¡Ha llegado España! de l’historiador Martí Marín, doctor en història contemporània per la UAB on exerceix la docència. El va presentar el també historiador Francesc Vilanova, director del Departament d’Història Moderna i Contemporània  de la UAB. El llibre parla sobre l’especificitat de la política del franquisme a Catalunya des de la suspensió de l’Estatut d’Autonomia republicà (1938) fins a la celebració de les primeres eleccions democràtiques (1977). La selecció del personal polític, autòcton i forà, son claus per entendre la història de la dictadura a Catalunya, objectiu principal de l’obra. El llibre conté uns annexos molt interessants on l’autor recull els noms dels governadors civils que van haver-hi a Catalunya des de 1938 fins 1977 per províncies; una taula on mostra els origens polítics d’alcaldes i regidors de les ciutats catalanes més importants entre 1939 i 1951; els governadors civils catalans entre 1936 i 1977; i els alts càrrecs del franquisme català.

A la sessió del dia 23 de gener, vem poder escoltar l’historiador i arxiver municipal de Sant Just Desvern Jordi Amigó Barbeta i la historiadora i investigadora de l’exili a Sant Feliu, Maribel Ollé Torrent.  Ambdós ens van explicar els inicis del franquisme i l’abast de l’exili a la ciutat  de Sant Feliu de Llobregat. Maribel Ollé ens va oferir la conferència Franquisme i l’exili santfeliuenc de 1939, una interessant i necessària recerca feta  en el marc de Treball de Final de Màster de l’autora, a partir de l’obtenció de  xifres precises,  fent la distinció entre exili de curta i llarga durada, a fi de fer-lo comparable i analitzable amb  les xifres i barems que es donen per acceptats en  la  bibliografia sobre l’exili, tant a nivell local com català.

Malauradament, la primera sessió d’aquestes jornades que s’havia de fer el dia 22 de gener, es va anul·lar per les inclemències climàtiques.

Comencem el darrer editorial de l’any fent servir aquesta exclamació, potser una mica en desús, però que ens agrada reivindicar i que ens serveix per expressar la importància d’alguna cosa o l’admiració que produeix. Quan diem déu-n’hi-do ens referim a l’activitat i a la dinàmica del nostre Centre. Començàvem l’any 2019 amb la presentació de la base de dades relativa a l’empresonament franquista del 1939 al 1960, consultable a www.memorialbaixllobregat.cat i l’acabàvem amb la publicació de l’esplèndid treball de recerca de Joan Montblanc fet entorn d’aquesta trista realitat. Tot seguit celebràvem l’assemblea de socis anual en la qual es produí la renovació de la Junta, encapçalada per la nova presidenta, Genoveva Català. A la Junta hi romanen actives persones de gran vàlua que durant molts anys han fet possible l’existència de l’entitat, entre elles, Carles Riba, que en fou president, i Conxita Sánchez, que passava el relleu de la presidència després d’una brillant gestió en una etapa complexa, havent liderat el congrés El Baix Llobregat a Debat.

Aquest any 2019 complíem 45 anys de la nostra fundació. Aprofitàvem l’aniversari per reflexionar sobre el rol de la cultura i l’activitat econòmica. En el marc de l’aniversari posàvem de relleu la importància d’innovar en matèria de patrimoni i de la seva preservació. La celebració lúdica tingué lloc al Molí dels Frares a Sant Vicenç dels Horts; agraïm una vegada més a les entitats i persones que se sumaren a la festa posant de relleu el paper del Centre a la comarca al llarg dels anys; entre ells, comptàrem amb la presència de Jordi Xavier Romero, un dels socis fundadors. L’entitat es constituí a Martorell un dissabte 23 de novembre del 1974 i aquest any, el mateix dia, commemoràrem l’efemèride amb una visita al Museu de la Colònia Sedó, que ara dinamitzem i en gestionem les visites dels caps de setmana, on també ens acompanyà un altre soci fundador, Albert Massegur.

El calendari de les activitats de tot l’any ha estat intens, presentació i edició de llibres, participació en activitats d’altres entitats i promoció d’esdeveniments conjunts com la Jornada sobre l’educació per a un nou paradigma energètic, adreçada als docents de la comarca. D’altra banda, també hem pogut editar per fi la crònica del procés participatiu que va suposar tota l’activitat del congrés El Baix Llobregat a Debat i, en acabar l’any, tindrem a mans la publicació del Workshop internacional de Paisatges contemporanis del Baix Llobregat.

No pretenem ser exhaustives respecte del balanç de l’activitat desenvolupada durant aquest any. En el primer trimestre del 2020, celebrarem la corresponent Assemblea de socis, on retrem comptes.

Com a entitat compromesa amb el nostre entorn, no ens hem desentès de tota mena d’esdeveniments econòmics, socials i polítics. La nostra dinàmica, a causa de l’estreta col·laboració que mantenim amb les institucions públiques del país, s’ha adaptat al dens calendari electoral (4 convocatòries). Tot i això, hem mantingut la majoria de les activitats programades. com ara els itineraris de l’aigua, LluiRl’Art, l’elaboració de publicacions i totes les habituals.

En acomiadar l’any, volem encoratjant-vos a participar activament de la vida de l’entitat. Ens espera un intens 2020 i l’esforç de cada una de les persones que formem part d’aquesta xarxa associativa és imprescindible per fer de la cultura a la comarca un segell d’identitat que ajudi les persones viure de manera joiosa i digna.

Bon Nadal i Feliç any 2020!

El dissabte 30 de novembre es va fer el I Ral·li fotogràfic a la Colònia Sedó d’Esparreguera organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn, per l’Agrupació Fotogràfica d’Esparreguera (AFE) i el Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. S’hi van inscriure més de 60 persones que hi van participar en les tres temàtiques estipulades pels organitzadors:  l’interior del museu, l’exterior del museu i la colònia obrera. Van entrar a concurs un total de 279 obres.

La deliberació del jurat es va fer el dia 14 de desembre i van escollir els següents premis:

1er. Premi per la obra Claus del pas del temps
de l’autor/a: Jordi ROCA ZANUY

2º. Premi per la obra Tub
de l’autor/a: Carles ALASRAKI

3er. Premi per la obra Cambi de vies
de l’autor/a: Joan SERRANO

1èr. Premi local per l’obra Combustió Interna
de l’autor/a: Miquel ESTRADA FERRER

2º. Premi local per l’obra El poblat obrer
de l’autor/a: José VICO ORTEGA

3èr. Premi local per l’obra Panorámica
de l’autor/a: Antoni MAÑOSAS BASSA

Vegeu aquí les fotos del premiades del I Ral·li fotogràfic de la Colònia Sedó

El lliurament de premis i l’exposició de les obres es va fer el dissabte 21 de desembre de 2019, al Museu de la Colònia Sedó i l’exposició de les obres premiades i finalistes estan exposades al Museu en el marc d’una exposició temporal.

I el mateix dissabte 21 de desembre  es va fer la Gimcana familiar a la Colònia Sedó on hi van participar algunes families d’Esparreguera i Olesa. Els nois i les noies que hi van participar en van convertir en detectius per un matí, i  amb  pistes amagades per  la Colònia van descobrir part de la història d’aquesta colònia industrial fundada l’any 1846 per Miquel Puig i Catasús.

El mNACTEC i el CECBLL hem signat un conveni per mantenir l’ampliació horària del Museu de la Colònia Sedó durant els propers 5 anys. El Centre d’Estudis continuarem obrint portes del museu tots els dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14 h. Acosteu-vos-hi, ens farà molta il·lusió ensenyar-vos aquest magnífic museu!

Us convidem a la primera presentació del llibre L’empresonament franquista al Baix Llobregat 1939-1960 d’en Joan Montblanc. Aquest llibre és fruit de més d’una dècada d’investigació del seu autor, amb l’objectiu de recuperar els noms i cognoms de les persones del Baix Llobregat i l’Hospitalet que van patir les presons del règim franquista. Llegir més

Entre els mesos d’octubre i novembre a Molins de Rei es va celebrar una nova edició de Poesia a les cases. A la cloenda, el poeta Francesc Orenes va recordar que un pagès del municipi, anys enrere, li digué:  “La pitjor collita és la que no se sembra”. Aquesta senzilla reflexió ens ha remès a l’article del nostre Butlletí de l’octubre escrit per Cèsar Compte, codirector artístic del Teatre L’Artesà, espai on es barreja formació, exhibició i creació en estat pur.  L’autor d’aquesta col·laboració recollí l’essència de l’acció de sembrar i posà l’èmfasi en l’eix cultura/educació/comunitat a partir d’experiències pròpies dels seu municipi, com el projecte IntersECCions o l’Escola d’Arts en Viu. Compte indicava que volen facilitar l’aprenentatge, la pràctica, l’experimentació i el gaudi de les arts, tot contribuint a viure experiències vitals significatives, fruit del coneixement i de l’experiència compartida.

Durant molts anys, al Centre d’Estudis hem volgut reconèixer i posar de relleu l’esforç que, des de la base de cadascun dels nostres municipis i des de tot el teixit associatiu de la comarca, s’ha fet per sembrar l’estima pel coneixement, la cultura i el foment de la creativitat. Més de 20 anys de celebració (biennal) dels Premis de Reconeixement Cultural avalen la nostra voluntat. La confluència i la voluntat de cooperació que hem trobat en tots els municipis ha estat encoratjadora (Castelldefels, 1999; Molins de Rei, 2001; Sant Boi de Llobregat, 2003; Sant Feliu de Llobregat, 2005; Sant Andreu de la Barca, 2007; Esparreguera, 2009; Martorell, 2011; Viladecans, 2014; Sant Joan Despí, 2016; i Sant Just Desvern, 2018), com també ho ha estat la bona acollida que hem tingut a l’Ajuntament del Prat quan divendres passat, dia 22 de novembre, vàrem demanar-los poder celebrar l’edició de l’any 2020 dels Premis de Reconeixement Cultural en aquest municipi.

L’acció cultural, educativa, de recerca i de coneixement, així com una aposta ferma per la cohesió social, han transformat la comarca del Baix Llobregat en una xarxa de municipis on, cada dia més, podem aspirar a eixamplar les possibilitats d’una capitalitat cultural com Barcelona i mostrar-nos i influir amb les nostres aportacions individuals i col·lectives arreu del món. Aquest mes de novembre hem viscut quasi com un èxit col·lectiu els èxits de persones d’un altíssim nivell creatiu, artístic i professional. Ens referim en primer lloc al poeta Joan Margarit, Premi Cervantes; en segon lloc, a la cantant Rosalia, guardonada amb 4 Grammys llatins; i en tercer lloc, els premis Ondas una altra vegada per a Rosalia, Jordi Évole i Candela Peña. No atribuirem els mèrits personals d’aquestes quatre persones de vàlua contrastada a la seva pertinença i veïnatge en diferents municipis de la comarca (Sant Just Desvern, Sant Esteve Sesrovires, Cornellà de Llobregat i Gavà), però sí que ens agrada assenyalar que totes elles, a diferents escales, tenen un perfil de treball, d’esforç i d’identificació amb l’entorn i amb la història col·lectiva. Els agraïm la visibilitat del seu treball, del seu art i dels seus coneixements, i ens agrada sentir-nos representades arreu pel seu talent. Sembrar en matèria de cultura i coneixement també és mostrar, comunicar, commoure. Ells i elles ens ajuden a promoure una bona sembra aconseguint cada dia unes millors collites.

Javier Morata Martin va presentar ahir 28 de novembre a la Biblioteca Marta Mata de Cornellà de Llobregat, una conferència sobre “El Canal de la Infanta 200 anys després”, un repàs de la història d’una de les peces clau del patrimoni de Cornellà i del Baix Llobregat. El Canal de la Infanta és testimoni d’un passat perdut, però avui –tallat i apedaçat– segueix regant l’esquerra de la vall baixa del Llobregat i esdevé, alhora, un gran potencial urbanístic i cultural. La xerrada estava organitzada per l’Avenç de Cornellà i per la Xarxa de Biblioteques de Cornellà.