Aquest mes de juny es va celebrar la 8a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat sota la temàtica: Natura, agricultura i alimentació. La jornada va apostar, un any més, per ser un espai on es proporcioni coneixement, es faciliti el debat i s’intercanviïn diferents visions. L’objectiu és que tots els coneixements englobats en la jornada puguin ser útils de cara a la presa de decisions pel futur de la comarca en matèria de producció agrícola i protecció de la biodiversitat.
La Dra. Gemma Tribó va estrenar la jornada amb una conferència durant la tarda de divendres sobre l’Edat d’or de l’agricultura al Baix Llobregat durant els segles XIX i XX. Com apuntava Tribó, el concepte d’edat d’or es referia a la idea metafòrica d’una etapa de màxima esplendor de l’agricultura del Baix Llobregat. La ponència de Gemma Tribó va fer un recorregut històric que ens ajuda a entendre la complexitat dels paisatges agraris d’avui en dia del Baix Llobregat i ens va fer reflexionar sobre com el paisatge ha estat condicionat, en gran part, per ser el rebost de Barcelona.
En última instància, Gemma Tribó va acabar dient “us poso dues fotografies, perquè diuen que les imatges valen més que les paraules, aquesta fotografia que veieu és el pla entre Molins de Rei i Sant Feliu, data del 1956. Doncs aquí el paisatge d’abans de la guerra està reconstruït, està exactament igual. I ara us poso un altre d’uns anys després, perquè tots plegats pensem en la transformació del paisatge agrari. Tot el que eren camps, què és ara? Polígons industrials. El pla, amb unes terres fèrtils que tenien una elevada productivitat, van ser regades amb l’aigua del Canal de la Infanta des del 1819, va donar riquesa als pagesos de la riba esquerra i van ser pioners en les transformacions agràries, i ara hi trobem zones industrials i altres activitats que van malmetre l’economia d’aquesta zona”.
Després, Sònia Callau va complementar aquesta mirada històrica amb una perspectiva més global. Durant la seva conferència sobre l’agricultura a les àrees metropolitanes d’Europa, Callau va explicar altres models de perifèries agràries arreu d’Europa i ens va parlar dels cinturons verds, que són els esquemes urbanístics que trobem en ciutats com Londres i plantegen unes zones verdes molt properes a la ciutat per poder-les alimentar.
Durant el recorregut històric que va fer, va explicar que “tendim molt a pensar que el mercat dels aliments ha d’estar en mans del mercat privat, se’ns faria molt estrany que el sector públic intervenís […] però ciutats com Barcelona o París, entre el s. XIII i el segle XIX tenien una política de control municipal sobre els aliments”. Durant la ponència explicà que fins al segle XIX hi havia una relació de simbiosi entre ciutat i els espais agraris, però que a partir del segle XIX trobem una relació de parasitisme.”El 80% de tot el comerç global d’aliments del planeta està controlat per 5 empreses” explicava, “això podríem dir que és el monopoli dels aliments, i aquest monopoli dels aliments és el que produeix que hi hagi una especulació”.
La jornada del dia 3 al matí va començar amb la taula rodona sobre “Proveïment alimentari”, que va obrir Montse Lligadas amb la ponència sobre sistemes alimentaris sostenibles, i la va complementar amb la ponència al voltant dels sistemes d’organització, producció i distribució d’aliments des de la proximitat. Lligadas va citar una frase d’un pagès de les terres de l’Ebre que li va dir: “jo venc les meves taronges a les escoles de Barcelona i a l’escola de la meva neta a Bítem (a prop de Tortosa) ves a saber d’on se les mengen”.
Després va arribar la ponència d’Anna Palli que va tractar el model Agritech 4.0. Durant la ponència va abastar la gran qüestió “Com podrem proporcionar una dieta saludable a una població de deu mil milions de persones sense sobrepassar els límits planetaris?”. Palli va respondre partint de tres punts bàsics: el primer era la reducció del malbaratament alimentari que potenciaria una millor d’entre el 6-16%; després va apuntar sobre la necessitat de l’eco-innovació en agrosistesmes que podria arribar a una millora del 30%; i finalment va apuntar al canvi de dietes (apostant per una reducció del consum de carn) que podria influir des d’un 5 a un 22% de millora. En total, amb aquests tres punts estaríem parlant d’ ∑ 14-68 % de potencial millora.
La taula rodona sobre el proveïment alimentari la va tancar en Joan Marull i va tractar sobre agroecologia del paisatge. Aquest concepte innovador és un projecte que es desenvolupa en el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona i que és una “disciplina nova i híbrida que ha emergit durant els darrers anys […] parteix d’unes bases molt locals com la teoria de Ramon Margalef entenia els paisatges de casa nostra molt relacionats amb l’energia axosomàtica que entrava en els sistemes, i els motius de distribució d’aquesta energia que també modificava la tipologia del paisatge i, per tant, els processos ecològics que hi tenien lloc. És a dir, tot aquest metabolisme, aquesta energia d’informació que manegaven els pagesos, les persones, és el que esculpien el territori i mantenien aquesta biodiversitat. És a dir, la gent no només vivia en el territori sinó del territori”.
La darrera taula rodona que es va realitzar durant la 8a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat tractava sobre les eines per la protecció del territori. La taula rodona la va començar Josep Maria Carrera, parlant sobre la protecció dels espais naturals des del paper de les entitats i va fer un repàs de diverses actuacions en les quals han intervingut o estan intervenint des de Depana, la lliga per la Defensa del Patrimoni Natural. Va fer un breu recorregut per lluites històriques i d’altres més recents i l’impacte mediambiental que generen plantejaments com són el Pla Delta, la proposta de l’Aeroport del 1998, el pla Delta 2022 i la zona ZEPA, i com també s’acompanyava de propostes constructives sobre com generar el menor impacte mediambiental.
Després el va seguir en Rafael Bellido, que en la seva ponència sobre la protecció de l’agricultura ens aportava la visió legislativa del territori. Va explicar que actualment la llei a Catalunya constitueix el sòl no urbanitzable com aquell que té un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial per evitar la transformació i protegir l’interès connector, natural, agrari, paisatgístic o forestal (art. 32.a) Decret legislatiu 1/2010. Va explicar que la definició dels sols han anat variant durant els últims anys, i que l’antic “sol rural” en l’actualitat s’anomena “sol no-urbanitzable”, i ens va convidar a reflexionar sobre com s’utilitza un vocabulari que desprestigia el valor del sòl, perquè pretén donar a entendre que el sòl més valuós és l’urbanitzable i que el que no ho pot fer no té tant valor.
Helena Perxacs va parlar sobre la Governança dels espais agraris de la comarca centrant-se en el Parc Agrari del Baix Llobregat. Durant la ponència explicava que el Parc Agrari del Baix Llobregat és un pol d’activitat agrària a l’Àrea Metropolitana de Barcelona d’importància estratègica en el consum d’aliments de proximitat, frescos i de temporada i en reivindicava el seu valor. També que el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat és un ens consorcial públic de caràcter local i voluntari, l’objecte del qual és l’ordenació, gestió i desenvolupament integrals de l’espai agrari definit pel Pla especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat, així com la promoció dels instruments de cooperació que garanteixi la participació, el debat i la col·laboració de totes les entitats i agents socials implicats en el marc d’aquest objecte.
Després va continuar la jornada amb la ponència sobre els Espais Naturals del Delta del Llobregat amb Maria José Albaladejo, que va reivindicar la natura com a patrimoni comú imprescindible per a la vida, i va apuntar que “la natura no funciona sola, s’ha de gestionar” i que la declaració d’un espai natural protegit servia per garantir la conservació dels valors naturals, culturals, paisatgístics i científics, reconeguts per la societat i recolzats per una norma legal. També va apuntar que per enfortir la governança dels espais naturals era necessari l’aprovació del Pla de protecció i del Pla de Gestió, l’execució de les inversions pendents, el finançament per als serveis per a la gestió ordinària i l’assumpció dels reptes i les prioritats immediates.
Finalment, va tancar la jornada en Narcís Prat que, amb un toc d’humor, va reflexionar sobre la importància dels ecosistemes aquàtics i la seva biodiversitat. Va reivindicar la pèrdua de la biodiversitat al Baix Llobregat i va assenyalar una manca de recursos per part de les administracions per la gestió dels espais naturals i la investigació científica. “L’àrea metropolitana pot fer informes, planificar, però al final qui aprova els plans són els Ajuntaments”, comentava.
A més de les diverses conferències i ponències del cap de setmana, les persones assistents també van dir-hi la seva i van generar diversos debats entorn del futur del Delta, dels sistemes alimentaris i de la manca de recursos, entre d’altres.
Va ser una jornada molt interessant i volem agrair a tots els ponents i a les gairebé 70 persones que ens van acompanyar la seva assistència.
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
Assistim a la presentació d’Estiu 2023: Next Llobregat
/by HelenaEl dia 29 de juny vam estar a Gavà a la presentació del llibre Estiu al Baix 2023. Next Llobregat que edita l’empresa de continguts informatius Barcelona Content factory i que, en la seva versió digital, distribueix La Vanguardia.
L’acte va tenir lloc en el marc incomparable del restaurant Catalina de Gavà Mar. Va comptar amb les intervencions de l’alcaldessa Gemma Badia, del director de BCF, Joan Carles Valero i de la redactora en cap Lorena Martín. Hi va assistir un nodrit grup de persones. Es dona la circumstància que diversos membres del Centre d’Estudis hi apareixen com a “amBaixadors“, concretament Carles Riba, actualment membre de la Junta i president entre 1995 i 2013, i Esther Hachuel, directora. En el volum de 2022 hi apareixia la presidenta Genoveva Català.
Us deixem aquí la versió digital de 2023: https://www.lavanguardia.com/local/baix-llobregat/20230629/9075646/tasta-proximitat-estiu-baix-2023-next-llobregat-mayor-oferta-kilometro-0-gozar-mar-montana-cocina.html
Jornada tècnica ‘Patrimoni i indústria del vidre a Catalunya’ a la Colònia Sedó d’Esparreguera
/by HelenaEl passat 1 de juny vam assistir a la sessió del matí de la jornada tècnica “Patrimoni i indústria del vidre a Catalunya”, organitzada pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica en la seva seu de Terrassa, amb la col·laboració del Grup de Recerca de Cervelló.
La Jornada va tenir com a objectiu donar a conèixer el paper que va jugar aquesta indústria a Catalunya a nivell econòmic i social, així com el perfil patrimonial que ha anat assolint, tant pel que fa als productes fabricats – ampolles, flascons, vasos, copes, etc. – com també de les diverses tècniques emprades al llarg del temps. Igualment es va prospectar el futur d’aquesta indústria a casa nostra i a Europa.
La sessió va esdevenir un punt de trobada d’especialistes en les diverses disciplines i sabers implicats en la indústria del vidre: història, economia, patrimoni, museïtzació, restauració, conservació, etc.
Entre les diverses i interessants aportacions que van haver-hi (es pot consultar el programa aquí), volem destacar dues del Baix Llobregat: la ponència de Josep Llurba i Èric Gómez sobre el vidre a Cervelló i la d’Ignasi Doñate sobre cent anys de vidre a Cornellà.
Finalitza la seva estada amb nosaltres el nostre alumne en pràctiques Alex Puga
/by HelenaAquest mes ha acabat la seva estada de pràctiques al Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat l’Àlex Puga, que portava des de febrer amb nosaltres. L’Àlex és un molinenc estudiant d’últim curs del Grau d’Estudis Socioculturals de Gènere que va venir a fer pràctiques amb nosaltres gràcies al fet que ens posés en contacte la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, ja que té una gran xarxa de convenis per universitats.
L’Àlex ha participat en el projecte editorial “Lideratges femenins del Baix Llobregat” que posa en relleu el valor de la dona al Baix en diverses branques de la societat, una temàtica que anava com anell al dit per treballar amb l’Àlex.
Per acabar la seva estada de pràctiques, van assistir ell i l’Helena Roma a Ràdio Molins de Rei, per fer una entrevista de com havia estat la seva estada amb nosaltres i de com es viuen les pràctiques des de l’alumnat i des de l’entitat receptora. Podeu escoltar-la aquí.
Acollim l’obra de 3 artistes pel Circuit d’Art de Sant Feliu de Llobregat
/by HelenaEl Circuit d’Art de Sant Feliu és un projecte independent que ha sorgit de la inquietud d’un grup de persones vinculades a l’art, que han organitzat, amb la col·laboració de Comunalitat Urbanes de Sant Feliu de Llobregat i més de 20 espais públics i privats, un circuit d’art que acosta més de 30 artistes santfeliuencs de diverses disciplines artístiques a tota la ciutadania. Això s’aconsegueix amb la col·laboració de 26 espais expositius molt plurals d’arreu del municipi que han acollit les obres dels diversos artistes. Una de les parts més rellevants del projecte és que podem trobar localitzades les obres a perruqueries, espais cívics, cinemes, bars, i tota mena de locals i comerços de la ciutat, per tant, és una experiència immersiva que et pots trobar a qualsevol lloc de Sant Feliu. El municipi es converteix en un gran museu.
Aquest projecte està emmarcat en el projecte de la Comunalitat Urbana de Sant Feliu de Llobregat -del qual nosaltres formem part del comitè activador-, i a més, som un dels una dels 26 espais expositius. El CECBLL, com a gestors culturals del Centre Cívic Mas Lluí, hem dinamitzat la sala d’exposicions que té l’espai perquè exposessin les obres de Laura Gallegos (instal·lació i pintura a l’oli), Neus Monté (acrílic sobre tela cosida) i Marta Majó (tècnica mixta sobre fusta o paper).
L’exposició durava inicialment del 8 al 16 de juny, però degut a la seva bona acollida s’ha allargat fins els 25 de juny, i durant aquests dies han visitat l’exposició del Centre Cívic unes 90 persones.
Alumnat de l’INS Martí Dot realitzen l’itinerari Quan les Parets Parlen
/by HelenaVint-i-cinc alumnes de 1er de Batxillerat de l’INS Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat, en el seu darrer dia de classe, van fer l’itinerari interpretatiu Quan les Parets Parlen. La visita guiada va anar a càrrec de Jordi San José i Jesús Martínez que van recórrer i explicar els quatre punts que conté aquest itinerari.
Els alumnes van poder viure i conèixer les lluites veïnals del Sant Feliu dels anys 70, per aconseguir drets dels que avui gaudim com ara l’ambulatori, les escoles públiques, els carrers i places públiques, i drets laborals com ara l’atur. L’itinerari vol transmetre que aquests drets aconseguits gràcies a l’acció cívica, costen molt de guanyar i molt poc de perdre; els educa en els drets i deures de la ciutadania com a pilars dels valors democràtics.
Presentació del llibre de la Dra. Gemma Tribó a la Biblioteca del Papiol
/by HelenaL’1 de juny, en el marc de la 41a Festa de la Cirera del Papiol, vam presentar el llibre La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat de Gemma Tribó Traveria de la mà de l’Associació de Pagesos del Papiol i l’Ajuntament.
La Biblioteca Valentí Almirall va acollir aquesta presentació a la que hi van assistir una vintena de persones, algunes d’elles pageses, interessades en el món de l’agricultura. A la presentació hi van intervenir l’aleshores regidor de cultura, Jordi Bou, actual alcalde de la ciutat, que va presentar l’autora; i Gemma Tribó que va fer referència a aquells aspectes més específics del Papiol que tracta en el seu llibre. L’autora va destacar, entre altres coses, que el principal cultiu que va tenir El Papiol durant el segle XIX i principis del XX, era la producció de vinya seguida dels cereals i els fruiters.
“L’economia social i solidària com a element d’innovació disruptiva” per Albert Marsà
/by HelenaEn un moment en una situació socioeconòmica global inestable, amb solucions complexes, i un sistema capitalista global amb un col·lapse programat, accelerat arran de la pandèmia de la COVID-19 i agreujat pels conflictes internacionals que estan en marxa, ens trobem amb dues certeses referents a la digitalització i les noves tecnologies:
Aquests aspectes socioeconòmics i l’anàlisi que en realitzem ens generen diverses qüestions:
Aquestes són algunes de les qüestions que posem sobre la taula amb el programa de comunalitats urbanes que busca explorar i desenvolupar noves eines i mètodes digitals que ens permetin impulsar les economies comunitàries de Sant Feliu de Llobregat i posar a disposició de la ciutadania la tecnologia i no a la inversa.
És clar que les noves eines digitals ens aporten beneficis clars per a la societat, però sempre hem d’aplicar-hi un judici de valor clar.
Un exemple d’aquests beneficis i noves sinèrgies és la interacció entre la IA i les persones. Aquesta planteja reptes i oportunitats per a les relacions socials: eficiència i conveniència versus complexitat emocional i empàtica. Però aquestes habilitats humanes úniques i les preocupacions ètiques relacionades amb la privadesa i la manipulació són factors a tenir en compte en aquesta nova era tecnològica.
No tota innovació és positiva i això només depèn de nosaltres, si acceptem o no acceptem aquest canvi i les seves conseqüències. Per exemple, com us sentiríeu si us dic que el paràgraf anterior ha estat completament escrit pel xat GPT?
Clayton Christensen “The innovators dilema” 1997 a Harvard introdueix el concepte clau “Innovació disruptiva”. Clayton es refereix a les tecnologies o pràctiques que desencadenen un canvi radical en la indústria o sector empresarial, i a conseqüència del seu desenvolupament es veu reemplaçat el model anterior.
Aquestes transformacions però, sovint s’atribueixen a l’enriquiment del model capitalista en l’eficiència de la cadena de producció, on a través de l’aplicació d’aquestes noves tecnologies es dona solució a les necessitats de la comunitat de consum, sense pensar en les conseqüències sobre la sostenibilitat del procés de producció.
En aquest cas, però ens referim a un concepte més profund. El cooperativisme i l’autoorganització com a alternativa al model actual. Una proposta innovadora i regida per els valors de l’economia social i solidària, la qual es proposa com a solució al model econòmic actual, on convergeixen els grans grups de la ciutat: teixit productiu, teixit associatiu, administració pública i ciutadania. Parlem doncs de nous sistemes i nous models d’organització social, parlem de comunalitats urbanes i del seu funcionament comunal que hem integrat a la nostra ciutat.
“La innovació social consisteix en una idea, un principi, una acció, una forma d’organitzar-se o una combinació d’aquests elements que canvia les relacions socials i de la societat amb el medi. […]Doncs bé, avui, en plena crisi social, ecològica i energètica, hem de ser clars: innovar per innovar no té sentit; qualsevol innovació ha de ser socialment útil i ecològicament sostenible.” (Aterrant en el cooperativisme. Generalitat de Catalunya, Labcoop SCCL, Març 2017).
Cap a on anem doncs? Cal que ens plantegem els models, cal que encarrilem les vies del desenvolupament perquè segur que no el podrem parar, però si que el podem orientar cap a un model necessàriament sostenible, coherent i responsable amb la societat.
Albert Marsà
Editorial de juny: Setmana Europea de l’energia sostenible
/by HelenaEls dies 30 de juny i 1 de juliol serem a Móra la Nova iniciant la celebració dels 20 anys de la constitució de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU). Aquesta Fundació privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana va nàixer d’un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i des del març del 2021 el patronat també ha incorporat la Federació d’Ateneus de Catalunya.
La finalitat de l’IRMU és la difusió i el suport als projectes d’investigació i de promoció cultural dels centres i instituts d’estudis de parla catalana, entitats dedicades principalment a l’estudi de la història, el patrimoni cultural i natural, les ciències socials i humanístiques i a la seva divulgació.
La Jornada celebrada a Terres de l’Ebre incorpora a les activitats la presentació dels treballs fets entorn a una temàtica de molta actualitat; la Transició Energètica i el Territori, projecte liderat per CMES (Col·lectiu per un nou Model d’Energia Sostenible). De l’any 2021 ençà el CMES ha promogut encontres de diferents centres d’estudis per aprofundir en cada contrada en la perspectiva de la Transició Energètica i Territori el centres participants hem estat : CERE (Ribera d’Ebre), ÀRB (Berguedà) CECBLL (Baix Llobregat), PEO (Osona), CERIB (Ribagorça) i CES (La Selva). La col·laboració que mantenim amb CMES i els altres centres d’estudis en matèria de Transició Energètica i Territori ha fet que prepararem l’exemplar número 26 de la nostra revista anual “Materials del Baix Llobregat” dedicant-la de manera monogràfica a l’Energia i el Territori, el sumari de la publicació conté col·laboracions de persones expertes, d’entitats i d’administracions.
Ens reafirmem en la importància que té i tindrà en les nostres vides la transformació en la manera de produir, distribuir i consumir energia i constatem la coincidència en les dates de la nostra posada en comú dels treballs fets pels Centres d’Estudis i la celebració aquest mes de juny de la Setmana Europea de l’Energia Sostenible, una iniciativa de la Comissió Europea que té l’objectiu de promoure l’eficiència energètica i les energies renovables a la Unió Europea i altres països. El missatge que vol transmetre la campanya és el de participar del canvi de model energètic compartint l’energia que produïm. El lema d’aquest 2023 és: Ara és l’hora de compartir l’energia renovable!.
Segurament la recent constitució dels consistoris el dia 17 d juny i la convocatòria d’eleccions generals pel 23 de juliol no ha permès una àmplia adhesió de tots els municipis i col·lectius socials a sumar-se a aquesta convocatòria europea, hem cercat arreu i no hem trobat gaire referències a l’esmentada setmana.
Tot i que de manera força singular en el Centre Cívic Mas Lluí s’ha acollit la xerrada Connecta’t al sol: com estalviar amb energia neta i de proximitat, a càrrec de l’Estudi Ramon Folch (ERF) on s’hi ha exposat recomanacions per estalviar a través de l’energia neta i com formar part d’una comunitat energètica, també s’ha presentat el servei metropolità La Teulada, oficina de transició energètica que es proposa assessorar la ciutadania i les pimes sobre autoconsum fotovoltaic, instal·lació de plaques solars i creació de comunitats energètiques veïnals i industrials. Fins al 3 de juliol a la seu del Centre Cívic Mas Lluí disposarem de l’exposició: Actuem contra el canvi climàtic on es podran observar les conseqüències del canvi climàtic i maneres de fer-hi front.
Des del Cecbll volem que la transició energètica desitjable sigui participada per la ciutadania i no exclusiva de cap oligopoli, és indispensable que, als barris, pobles i comarques de tot Catalunya, les entitats públiques i privades properes a la gent prenguin consciència de totes les dimensions de la transició i dels seus imperatius i n’esdevinguin protagonistes actius, educadors, propagandistes i promotors.
En el cas de la comarca del Baix Llobregat hem d’assumir la nostra responsabilitat com comarca energèticament deficitària potenciant al màxim l’aprofitament de les superfícies urbanitzades per tal de reduir els dèficits. Cal prendre consciència que és solidari reduir la petjada sobre els espais rústics de les comarques aportadores. Cal ser capaços d’acceptar i assolir l’aprofitament al màxim de totes les cobertes i els espais urbanitzats. Es podria produir el 50% d’electricitat que consumim utilitzant les teulades i els terrats de Catalunya, el Baix Llobregat és una de les comarques amb major potencial de generació elèctrica en teulada.
Amb molta energia i ganes de trobada i celebració el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat com entitat gestora de l’activitat del Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat, divendres dia 30 celebrem la Festa de l’Estiu, tot gaudint d’activitats obertes, exposicions, música en viu i paradetes amb els productes que oferim les diverses associacions que gaudim d’aquesta seu a la capital de la comarca.
8a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat: Natura, agricultura i alimentació.
/by HelenaAquest mes de juny es va celebrar la 8a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat sota la temàtica: Natura, agricultura i alimentació. La jornada va apostar, un any més, per ser un espai on es proporcioni coneixement, es faciliti el debat i s’intercanviïn diferents visions. L’objectiu és que tots els coneixements englobats en la jornada puguin ser útils de cara a la presa de decisions pel futur de la comarca en matèria de producció agrícola i protecció de la biodiversitat.
La Dra. Gemma Tribó va estrenar la jornada amb una conferència durant la tarda de divendres sobre l’Edat d’or de l’agricultura al Baix Llobregat durant els segles XIX i XX. Com apuntava Tribó, el concepte d’edat d’or es referia a la idea metafòrica d’una etapa de màxima esplendor de l’agricultura del Baix Llobregat. La ponència de Gemma Tribó va fer un recorregut històric que ens ajuda a entendre la complexitat dels paisatges agraris d’avui en dia del Baix Llobregat i ens va fer reflexionar sobre com el paisatge ha estat condicionat, en gran part, per ser el rebost de Barcelona.
En última instància, Gemma Tribó va acabar dient “us poso dues fotografies, perquè diuen que les imatges valen més que les paraules, aquesta fotografia que veieu és el pla entre Molins de Rei i Sant Feliu, data del 1956. Doncs aquí el paisatge d’abans de la guerra està reconstruït, està exactament igual. I ara us poso un altre d’uns anys després, perquè tots plegats pensem en la transformació del paisatge agrari. Tot el que eren camps, què és ara? Polígons industrials. El pla, amb unes terres fèrtils que tenien una elevada productivitat, van ser regades amb l’aigua del Canal de la Infanta des del 1819, va donar riquesa als pagesos de la riba esquerra i van ser pioners en les transformacions agràries, i ara hi trobem zones industrials i altres activitats que van malmetre l’economia d’aquesta zona”.
Després, Sònia Callau va complementar aquesta mirada històrica amb una perspectiva més global. Durant la seva conferència sobre l’agricultura a les àrees metropolitanes d’Europa, Callau va explicar altres models de perifèries agràries arreu d’Europa i ens va parlar dels cinturons verds, que són els esquemes urbanístics que trobem en ciutats com Londres i plantegen unes zones verdes molt properes a la ciutat per poder-les alimentar.
Durant el recorregut històric que va fer, va explicar que “tendim molt a pensar que el mercat dels aliments ha d’estar en mans del mercat privat, se’ns faria molt estrany que el sector públic intervenís […] però ciutats com Barcelona o París, entre el s. XIII i el segle XIX tenien una política de control municipal sobre els aliments”. Durant la ponència explicà que fins al segle XIX hi havia una relació de simbiosi entre ciutat i els espais agraris, però que a partir del segle XIX trobem una relació de parasitisme.”El 80% de tot el comerç global d’aliments del planeta està controlat per 5 empreses” explicava, “això podríem dir que és el monopoli dels aliments, i aquest monopoli dels aliments és el que produeix que hi hagi una especulació”.
La jornada del dia 3 al matí va començar amb la taula rodona sobre “Proveïment alimentari”, que va obrir Montse Lligadas amb la ponència sobre sistemes alimentaris sostenibles, i la va complementar amb la ponència al voltant dels sistemes d’organització, producció i distribució d’aliments des de la proximitat. Lligadas va citar una frase d’un pagès de les terres de l’Ebre que li va dir: “jo venc les meves taronges a les escoles de Barcelona i a l’escola de la meva neta a Bítem (a prop de Tortosa) ves a saber d’on se les mengen”.
Després va arribar la ponència d’Anna Palli que va tractar el model Agritech 4.0. Durant la ponència va abastar la gran qüestió “Com podrem proporcionar una dieta saludable a una població de deu mil milions de persones sense sobrepassar els límits planetaris?”. Palli va respondre partint de tres punts bàsics: el primer era la reducció del malbaratament alimentari que potenciaria una millor d’entre el 6-16%; després va apuntar sobre la necessitat de l’eco-innovació en agrosistesmes que podria arribar a una millora del 30%; i finalment va apuntar al canvi de dietes (apostant per una reducció del consum de carn) que podria influir des d’un 5 a un 22% de millora. En total, amb aquests tres punts estaríem parlant d’ ∑ 14-68 % de potencial millora.
La taula rodona sobre el proveïment alimentari la va tancar en Joan Marull i va tractar sobre agroecologia del paisatge. Aquest concepte innovador és un projecte que es desenvolupa en el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona i que és una “disciplina nova i híbrida que ha emergit durant els darrers anys […] parteix d’unes bases molt locals com la teoria de Ramon Margalef entenia els paisatges de casa nostra molt relacionats amb l’energia axosomàtica que entrava en els sistemes, i els motius de distribució d’aquesta energia que també modificava la tipologia del paisatge i, per tant, els processos ecològics que hi tenien lloc. És a dir, tot aquest metabolisme, aquesta energia d’informació que manegaven els pagesos, les persones, és el que esculpien el territori i mantenien aquesta biodiversitat. És a dir, la gent no només vivia en el territori sinó del territori”.
La darrera taula rodona que es va realitzar durant la 8a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat tractava sobre les eines per la protecció del territori. La taula rodona la va començar Josep Maria Carrera, parlant sobre la protecció dels espais naturals des del paper de les entitats i va fer un repàs de diverses actuacions en les quals han intervingut o estan intervenint des de Depana, la lliga per la Defensa del Patrimoni Natural. Va fer un breu recorregut per lluites històriques i d’altres més recents i l’impacte mediambiental que generen plantejaments com són el Pla Delta, la proposta de l’Aeroport del 1998, el pla Delta 2022 i la zona ZEPA, i com també s’acompanyava de propostes constructives sobre com generar el menor impacte mediambiental.
Després el va seguir en Rafael Bellido, que en la seva ponència sobre la protecció de l’agricultura ens aportava la visió legislativa del territori. Va explicar que actualment la llei a Catalunya constitueix el sòl no urbanitzable com aquell que té un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial per evitar la transformació i protegir l’interès connector, natural, agrari, paisatgístic o forestal (art. 32.a) Decret legislatiu 1/2010. Va explicar que la definició dels sols han anat variant durant els últims anys, i que l’antic “sol rural” en l’actualitat s’anomena “sol no-urbanitzable”, i ens va convidar a reflexionar sobre com s’utilitza un vocabulari que desprestigia el valor del sòl, perquè pretén donar a entendre que el sòl més valuós és l’urbanitzable i que el que no ho pot fer no té tant valor.
Helena Perxacs va parlar sobre la Governança dels espais agraris de la comarca centrant-se en el Parc Agrari del Baix Llobregat. Durant la ponència explicava que el Parc Agrari del Baix Llobregat és un pol d’activitat agrària a l’Àrea Metropolitana de Barcelona d’importància estratègica en el consum d’aliments de proximitat, frescos i de temporada i en reivindicava el seu valor. També que el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat és un ens consorcial públic de caràcter local i voluntari, l’objecte del qual és l’ordenació, gestió i desenvolupament integrals de l’espai agrari definit pel Pla especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat, així com la promoció dels instruments de cooperació que garanteixi la participació, el debat i la col·laboració de totes les entitats i agents socials implicats en el marc d’aquest objecte.
Després va continuar la jornada amb la ponència sobre els Espais Naturals del Delta del Llobregat amb Maria José Albaladejo, que va reivindicar la natura com a patrimoni comú imprescindible per a la vida, i va apuntar que “la natura no funciona sola, s’ha de gestionar” i que la declaració d’un espai natural protegit servia per garantir la conservació dels valors naturals, culturals, paisatgístics i científics, reconeguts per la societat i recolzats per una norma legal. També va apuntar que per enfortir la governança dels espais naturals era necessari l’aprovació del Pla de protecció i del Pla de Gestió, l’execució de les inversions pendents, el finançament per als serveis per a la gestió ordinària i l’assumpció dels reptes i les prioritats immediates.
Finalment, va tancar la jornada en Narcís Prat que, amb un toc d’humor, va reflexionar sobre la importància dels ecosistemes aquàtics i la seva biodiversitat. Va reivindicar la pèrdua de la biodiversitat al Baix Llobregat i va assenyalar una manca de recursos per part de les administracions per la gestió dels espais naturals i la investigació científica. “L’àrea metropolitana pot fer informes, planificar, però al final qui aprova els plans són els Ajuntaments”, comentava.
A més de les diverses conferències i ponències del cap de setmana, les persones assistents també van dir-hi la seva i van generar diversos debats entorn del futur del Delta, dels sistemes alimentaris i de la manca de recursos, entre d’altres.
Va ser una jornada molt interessant i volem agrair a tots els ponents i a les gairebé 70 persones que ens van acompanyar la seva assistència.
La Colònia Sedó d’Esparreguera
/by HelenaEn aquesta segona entrega parlaré de la Colònia Sedó d’Esparreguera i del seu Museu, que pertany al sistema territorial del MNACTEC i que podeu visitar els dissabtes i diumenges de 10 i 14 hores, amb la possibilitat de fer una visita guiada.
La Colònia Sedó és un antic recinte fabril i residencial situat a Esparreguera, al costat del riu Llobregat, del qual obtenia l’energia necessària per fer funcionar la maquinària de la fàbrica. El conjunt ha estat recentment declarat Be Cultural d’Interès Local.
Els orígens de la Colònia se situen a mitjan del segle XIX, quan Miquel Puig i Catasús compra el dret d’ús d’un salt d’aigua – el molí de Broquetes – per instal·lar-hi la primera fàbrica. Amb posterioritat, la producció és permanentment ampliada gràcies a la interposició d’enginys per aprofitar més i millor l’energia de l’aigua.
La Colònia conserva encara bona part de les velles estructures productives i residencials. Un itinerari pels espais exteriors ens permet conèixer les sales dels telers, la zona dels acabats, amb la seva característica xemeneia helicoidal, l’anomenada “casa de l’amo”, residència de la família Sedó, o l’aqüeducte que rebia l’aigua del Cairat i que donava lloc a un salt d’aigua que generava energia mecànica, o l’edifici de la filatura. Aquest últim és precisament on trobem els espais museïtzats. I és que una part de la filatura era alhora el cor energètic de la fàbrica Sedó. En ell podrem conèixer una maqueta feta entre finals dels anys 40 i principis dels 50, que permet copsar a cop d’ull les 16 hectàrees que conformen l’espai fabril i el residencial. Hem de pensar que passada la Guerra Civil la Colònia arriba al seu zenit en producció i en nombre de treballadors i treballadores, de manera que la maqueta devia ser una mena de demostració de la potència i de la fortalesa de l’empresa.
També dins de la filatura trobarem, entre altres, les dues “joies de la corona”. En el soterrani, l’interior de la torre de l’aqüeducte, per on tenia lloc la caiguda d’aigua que accionava unes turbines actualment desaparegudes. Encara en el soterrani podrem gaudir de la galeria de desguàs i del mirador del canal Broquetes.
I al pis superior l’enorme turbina de 1.400 cavalls, que es va posar en funcionament el 1899. Actualment és visitable en el seu interior, de manera que es pot accedir al tub per on circulava l’aigua que feia rotar els àleps. Una experiència única a tot Europa.
Des d’aquest espai dedicat al patrimoni del Baix Llobregat us animem molt a conèixer aquesta colònia singular i única, motor de la industrialització de Catalunya.
Recordeu que podeu visitar el Museu els dissabtes i diumenges de 10 a 14 h. Podeu reservar la visita guiada trucant al telèfon 936 663 527.
Us deixo aquí alguns enllaços amb més informació:
Esther Hachuel
Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
MARTORELL: Centre d’Estudis Martorellencs
/by Helena· Promoure el coneixement i la conservació del patrimoni històric i natural.
· Fomentar la investigació sobre aquest patrimoni.
· Promoure la formació de persones dedicades a tasques d’investigació, de divulgació i de conservació del patrimoni.
· Fomentar la publicació d’estudis i de treballs d’investigació i de divulgació relacionats amb els objectius del CEM.
· Col·laborar amb altres entitats i institucions públiques i privades en favor de la conservació, la investigació i la divulgació del patrimoni cultural i natural.
El CEM basa la seva activitat en un enfocament integrat de la gestió del patrimoni en la qual interaccionen la conservació, la investigació i la difusió.
Actualment el CEM està desenvolupant o participa en diversos projectes de recerca:
· Excavació arqueològica als jaciments de Santa Margarida i monestir de Santa Genís de Rocafort, dins el projecte L’articulació del paisatge altmedieval: Sant Genís de Rocafort i Santa Margarida 2022-2025.
· Projecte Patrimonio 3.0: Modelado Argumentativo y Conceptual para la Mejora de las Políticas de Gestión de Patrimonio Cultural (ACME), en col·laboració amb l’Instituto de Ciencias del Patrimonio (INCIPIT-CSIC).
· Projecte GREYWARE Transformacions en l’ús de ceràmica utilitària de cocció reductora: una aproximació diacrònica y social als modes de producció i consum, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona.
· Projecte L’obra de pedra seca a les serres de les Torretes i de l’Ataix (Martorell).
Per altra banda el CEM porta a terme nombroses activitats de caràcter divulgatiu, com itineraris de patrimoni històric i natural, exposicions, publicacions i creació de recursos digitals, la referència als quals es pot trobar al web de l’entitat.
El CEM compta amb el suport econòmic de l’Ajuntament de Martorell a través d’un conveni de col·laboració i, per a projectes específics, de la Generalitat de Catalunya, de l’Institut Ramon Muntaner i del Ministeri de Ciència i Innovació.
Assistim a l’exposició “Dones, pageses, vicentines”
/by HelenaASSISTIM A L’EXPOSICIÓ “DONES, PAGESES, VICENTINES”
El passat dijous 4 de maig l’Agrupació de Dones Sàvies de Sant Vicenç dels Horts ens va convidar a fer una visita guiada de la seva darrera exposició “Dones Pageses Vicentines” que acollia el Casal d’Avis de Can Ros, però que anirà voltant per diversos espais socials i culturals de Sant Vicenç.
L’exposició és un recull d’imatges i històries de dones que han marcat el transcurs de Sant Vicenç: eren treballadores, eren pageses i eren vicentines, i per això l’agrupació els hi volia retre homenatge.
A l’exposició hi van assistir l’Helena Roma i l’Alex Puga, el nostre actual estudiant en pràctiques que procedeix de la carrera d’Estudis Socioculturals de Gènere de la Universitat Autònoma de Barcelona i que està treballant el projecte editorial “Lideratges Femenins” que busca ser el primer llibre digital de segell editorial “Edicions del Llobregat”.
Moltes gràcies per convidar-nos, va ser una experiència molt enriquidora i esperem amb moltes ganes la vostra pròxima exposició, que com ja ens van avançar, tractaria de dones i indústria.
El Parlament nomena Jaume Bosch membre del Consell Assessor del Síndic de Greuges per a la Prevenció de la Tortura
/by HelenaEL PARLAMENT NOMENA JAUME BOSCH MEMBRE DEL CONSELL ASSESSOR DEL SÍNDIC DE GREUGES PER A LA PREVENCIÓ DE LA TORTURA
El Parlament de Catalunya va nomenar el passat dimecres, 3 de maig, el nou Consell Assessor del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura que depèn del Síndic de Greuges. La proposta va ser aprovada per 112 vots a favor (PSC, ERC, Junts, En Comú Podem i CUP), 18 en contra i una abstenció.
El nomenament dels nous membres és fruit de la substitució de l’anterior Síndic de Greuges, Rafael Ribó, per la Síndica Esther Giménez Salinas. La llei estableix que l’elecció d’un nou Síndic implica la renovació del seu Consell Assessor. El seu mandat serà el mateix que el de la nova Síndica: sis anys.
El Consell està integrat per dotze membres, proposats per Universitats, Col·legis Professionals i ONGs, que constitueixen un grup multidisciplinari de professionals que cobreix els camps específics del dret, la salut i els drets humans. Entre les persones escollides hi ha Josep Joan Moreso, exrector de la Universitat Pompeu Fabra, Emilie Marie Rivas, de Save the Chidren, l’advocat Benet Salellas, Aina Estarellas, d’Irídia, o Rosa Servent, del Col·legi de Metges. També en forma part, l’advocat i exdiputat santfeliuenc, Jaume Bosch, en tant que expert en seguretat, proposat per l’ONG SUDS.
La institució del Síndic de Greuges de Catalunya té la condició de Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura (MCPT) en virtut del Protocol facultatiu de la Convenció contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides.
Un Equip de Treball del MCPT vista espais que depenen de les administracions catalanes i en què es troben persones privades de llibertat (centres penitenciaris, comissaries de Mossos d’esquadra i policies locals, centres de menors, centres psiquiàtrics…) i fa recomanacions a les autoritats competents per millorar la garantia de drets. A més, un cop l’any, el Mecanisme presenta un informe monogràfic al Parlament que recull les actuacions que ha dut a terme.
Font i fotografia: Síndic de Greuges de Catalunya
→ Ponència “Feministes, milicianes i represaliades(1936-1945)” per Neus Ribas
/by HelenaPONÈNCIA “FEMINISTES, MILICIANES I REPRESALIADES(1936-1945)” PER NEUS RIBAS
En el marc del 40è aniversari de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, l’Arxiu va acollir dues exposicions durant el mes de maig elaborades pel Departament de Justícia, Drets i Memòria “Justícia i Arxius” i “La memòria del segle XX des dels arxius judicials”. Amb motiu de les exposicions es van fer diverses conferències, una d’aquestes la va fer la historiadora i cap de projectes del Centre d’Estudis Comarcals, Neus Ribas, que ens va parlar sobre “Feministes, milicianes i represaliades (1936-1945)”.
La conferència es va fer el 16 de maig a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i va comptar amb una gran assistència. La ponent, ens va explicar la vida i motius d’engarjolament de tres dones santfeliuenques al front d’Aragó durant la Guerra Civil.
Aquesta ponència va aportar dades inèdites sobre els casos de Victòria Figueras Ferré, Anita de la Asunción Díaz i Pilar Lahoz Guillén. I aquestes noves troballes les situa en la història i en el mapa i ens permet conèixer parts inèdites de la seva vida i història.
Neus Ribas, va concloure la ponència amb una reflexió molt interessant sobre els motius d’empresonament i repressió de les dones i és que es trobaven amb una triple repressió: per una banda, per la seva pròpia ideologia i actuació politicosocial; l’altre per les ideologies i actuacions politicosocials dels seus companys, pares, fills; i finalment també per la seva condició de dones que les portava a la transgressió social.
Sens dubte una xerrada molt interessant que va encantar al públic i que va portar el públic assistent a reflexionar sobre el paper de la dona durant la Guerra Civil.
Enhorabona, Neus!
Visita a les intal·lacions de Biomassa a Begues
/by HelenaVISITA A LES INTAL·LACIONS DE BIOMASSA A BEGUES
El CECBLL fa més de 20 anys que publiquem la revista anual Materials del Baix Llobregat i altres escrits. Aquesta revista va néixer l’any 1996 i portem editades 25 edicions amb temàtiques monogràfiques molt diverses: urbanisme feminista, polítiques econòmiques, associacionisme, medi natural, migracions, esport, música, organització territorial… Aquesta revista surt publicada a finals de cada any.
Aquest 2023 ens hem proposat dedicar la revista Materials a la temàtica Energia i Territori, ja que durant l’any 2021 vam participar en el projecte promogut pel CMes (Col·lectiu per a un nou model energètic i social sostenible) Transició energètica i territori (projecte TEiT).
Així doncs, el dossier de Materials d’aquest any es confeccionarà amb articles inèdits que recullin aquells projectes, activitats o aportacions que es fan a la comarca del Baix Llobregat entorn a la temàtica d’ ENERGIA I TERRITORI. Amb aquest propòsit hem convidat als 30 municipis de la comarca a explicar-nos quines accions estan duent a terme amb matèria d’energia, que publicarem a la vint-i-sisena edició de Materials del Baix Llobregat.
Arran d’aquesta petició, el regidor de medi ambient de Begues, Joan Molina, ens va convidar el dia 10 de maig a visitar les instal·lacions de Biomassa Begues. Ens van explicar el funcionament d’un projecte pioner a la comarca en l’ús de biomassa com a combustible natural, renovable, sostenible i respectuós amb el medi ambient, que ja fa deu anys que estan duent a terme. Des d’aquestes línies volem agrair al municipi de Begues la seva bona acollida i rebuda a les persones de l’entitat que hi vam anar.
Diversos professors de la UPC visiten la Colònia Sedó d’Esparreguera
/by HelenaDIVERSOS PROFESSORS DE LA UPC VISITEN LA COLÒNIA SEDÓ D’ESPARREGUERA
El dia 8 de maig vam tenir la satisfacció de fer una visita guiada a un petit grup de professorat de la UPC en una activitat organitzada per l’Ajuntament d’Esparreguera.
A la visita hi van assistir el vicerector de Política de Personal Docent i Investigador, Miquel Soriano Ibáñez; el vicerector d’Arquitectura i Infraestructures, Jordi Ros; i la sotsdirectora de Promoció i Estudiantat de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa, Núria Salan. També van assistir, Eduard Riva, alcalde d’Esparreguera, Rocio Garcia, diputada al Parlament de Catalunya; Roser Bifet, responsable de Públics del MNACTEC; i Genoveva Català, Jordi Sicart, Carles Riba i Esther Hachuel del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
La visita, d’una durada de poc més d’una hora, va posar l’accent en la importància de la dotació d’energia en el procés de creixement de la fàbrica de Can Sedó.
Participarem al RECERCAT, les 19es Jornades de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana
/by HelenaPARTICIPAREM AL RECERCAT, LES 19ES JORNADES DE CULTURA I RECERCA LOCAL DELS TERRITORIS DE PARLA CATALANA
Aquest mes de maig, concretament els dies 4, 5, 6 i 7, s’ha celebrat una nova edició del Recercat, una iniciativa de l’Institut Ramon Muntaner i de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana que compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat.
Precisament el primer Recercat va tenir lloc l’any 2005 al Baix Llobregat, a Esparreguera, i ara, arribats ja a la dinovena edició, s’ha fet a Lloret de Mar.
El Recercat es concep com una jornada de cultura i recerca local que vol fer visible la feina que fan els centres i entitats d’estudis i que des de fa un any, incorpora també el conjunt dels Ateneus.
El programa d’aquesta edició ha estat novament carregat d’activitats. Un any més la carpa d’entitats ha estat un autèntic aparador de les recerques i de l’ingent nombre de publicacions que canalitzem els centres d’estudis. Però també hem tingut obres de teatre, exposicions, conferències i un nodrit etcètera.
Potser una de les activitats més destacades ha estat el lliurament dels Premis Recercat, que aquest any han reconegut la tasca del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias de Sant Andreu del Palomar, i la trajectòria de Joan Domènech i Moner, historiador de Lloret de Mar vinculat al Centre d’Estudis Salvetans. L’acte va comptar amb la intervenció del conseller d’Universitats i Recerca, Joaquim Nadal.
El Centre d’Estudis Comarcals ha tingut una presència destacada en el bloc de taules rodones i conferències. D’una banda Carles Riba Romeva, com a president del CMes, va moderar la taula rodona “Transició energètica i turisme”, en la que van participar Elizabeth Keegan, directora general de Lloret Turisme, Itziar González Virós, directora del Procés de Participació del POUM de Cadaqués i Lourdes Feixa Lapedra, membre del Centre d’Estudis Ribagorçans, Alta Ribagorça, Vall de Boí.
D’altra banda vam participar amb també en la taula rodona “El patrimoni al servei del turisme. Un moment superat?, amb la intervenció del professor de la UB Albert Arias.
Felicitem des d’aquestes línies totes les persones i institucions implicades en l’organització del dinovè Recercat, per l’èxit de la convocatòria.
Santa Coloma de Cervelló ret homenatge a les víctimes del Nazisme
/by HelenaSANTA COLOMA DE CERVELLÓ RET HOMENATGE A LES VÍCTIMES DEL NAZISME
Al centre cívic de Can Baruta de Santa Coloma de Cervelló, vam assistir a l’acte homenatge a les víctimes del nazisme el passat 5 de maig, amb un reconeixement especial a tres ciutadans del municipi que van perdre la vida als camps de concentració: Antonio Sàbat Amat, Valentí Ros Tutusaus i Vicenç Gaudó Perals.
El conseller comarcal, Jordi Carbonell, va presentar la tasca que està duent a terme la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, centrada en la recerca, la divulgació, la restitució i la commemoració de la memòria democràtica a la nostra comarca. Seguidament, Dory Sontheimer, ens va parlar sobre el genocidi jueu durant la Segona Guerra Mundial prenent com a referència la seva pròpia història familiar, del que parlen els seus dos llibres: Les set caixes i La vuitena Caixa, un testimoni únic de l’exili i del que es va fer un programa al Sense ficció de TV3.
L’acte va concloure amb el reconeixement a les víctimes del municipi, de la mà del nostre soci i col·laborador Josep Padró i l’assistència de diversos familiars.
Presentació del llibre de Gràcia Dorel-Ferré a la Colònia Sedó
/by HelenaPRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE GRÀCIA DOREL-FERRÉ A LA COLÒNIA SEDÓ
El passat 29 d’abril vam poder fer una presentació molt especial del llibre de Gràcia Dorel-Ferré La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica. Molt especial per una doble raó. La primera, que era una activitat ja havíem programat anteriorment, però que vam haver d’anul·lar perquè l’autora es va posar malalta. Celebrem doncs la seva recuperació i haver pogut culminar aquest acte previst des de feia temps. La segona raó és que per fi podíem presentar el llibre sobre la Colònia a la Colònia, concretament a l’anomenada sala social de la comunitat de propietaris, ubicada en la que havia estat la casa de Puig i Llagostera.
Gràcia Dorel-Ferré ens va oferir una conferència magistral, amb detalls de com va ser possible la posada en marxa de la fàbrica i el seu creixement i transformació fins el tancament, l’any 1980.
L’acte va ser presidit pel director del MNACTEC, Jaume Perarnau, que va obrir amb una intervenció d’elogi vers la feina feta per la Gràcia i també de reconeixement al a tasca del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. La cloenda va anar a càrrec de la presidenta del CECBLL, Genoveva Català.
En acabar les persones assistents van tenir la possibilitat de fer una visita guiada al Museu de la Colònia Sedó.
Des d’aquestes línies agraïm un cop més a la nostra estimada sòcia, Gràcia Dorel-Ferré, la seva feina totalment altruista.
Presentació del libre de Raúl Montilla a la Biblioteca Municipal de Cervelló
/by HelenaPRESENTACIÓ DEL LIBRE DE RAÚL MONTILLA A LA BIBLIOTECA MUNICIPAL DE CERVELLÓ
El nostre amic i soci Raúl Montilla ha fet una nova presentació del seu llibre, De Vallirana a Barcelona. Crònica històrica del frustrat primer gran tramvia metropolità. Aquesta vegada la presentació ha estat a Cervelló el dia 11 de maig, a la Biblioteca Municipal, en un acte que va obrir l’alcalde, José Ignacio Aparicio.
Raúl Montilla va fer una conferència amena sobre aquesta història que devem a un personatge singular, Gumersindo de Cosso i de Rosa, que va tenir la idea de projectar un tramvia entre Vallirana i Barcelona que passava també per Cervelló i que curiosament fins i tot salvava el riu Llobregat amb el propòsit de transportar persones i mercaderies. De fet la línia començaria a Vallirana per la importància que aquí tenen els àrids. Però estava previst que portés també els productes de l’horta del Baix Llobregat cap els mercats de Sant Antoni i de la Boqueria, on el tramvia hi tenia sengles parades.
De fet tots els municipis de la comarca del Baix Llobregat reben de molt bon grat la idea, per la millora socio econòmica que representa per a les nostres contrades. El llibre de Raúl Montilla documenta una carta signada pels alcaldes del Baix Llobregat en suport al projecte de Gumersindo de Cosso.
Gumersindo no és un enginyer ni un industrial. És un agent de borsa que treballa al Casino Mercantil, des d’on es dedica a especular. És home de negocis, conservador, que te relacions amb la corona, però que no forma part del loby del poder polític català. El cas és que no va tenir el suport de la classe política i de seguida que va presentar el projecte van començar les al·legacions de tota mena. És per axiò que, tal com resa el títol de l’obra, estem davant d’un projecte frustrat.
Un llibre del tot recomanable que trobareu a la botiga del nostre web: https://www.cecbll.cat/index.php/producte/de-vallirana-a-barcelona-cronica-historica-del-frustrat-primer-gran-tramvia-metropolita/
Reviu Can Sedó: visites teatralitzades per conèixer la Colònia Sedó d’Esparreguera
/by HelenaREVIU CAN SEDÓ : VISITES TREATRALITZADES PER CONÈIXER LA COLÒNIA SEDÓ D’ESPARREGUERA
El cap de setmana del 13 i el 14 de maig, amb motiu del Dia Internacional dels Museus, el Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera va oferir unes visites molt especials. Sota el nom “Reviu Can Sedó”, els assistents van poder recórrer el Museu a redós dels espais teatralitzats organitzats per l’Escola de Teatre de la Passió d’Esparreguera. Un punt escenogràfic a la porta del Museu, un altre al peu dels telers, un altre al peu de la gran turbina, i finalment, dos punts més al soterrani, un dels quals sota la caiguda de l’aqüeducte.
L’activitat durava 35 minuts i es va repetir fins a 4 vegades dissabte a la tarda i 4 vegades més diumenge al matí. Les prop de 400 persones assistents, van poder gaudir d’una activitat totalment gratuïta i conèixer de la ma de carismàtics personatges la història d’una de les colònies tèxtils més emblemàtiques de Catalunya.
L’activitat fou organitzada pel MNACTEC i pel Museu de la Colònia Sedó i va comptar amb la col·laboració de l’Escola de Teatre de la Passió, de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, de l’Àrea Industrial Can Sedó, de l’Ajuntament d’Esparreguera i del Centre d’Estudis Comarcals.
Xerrada-col·loqui al Museu de Viladecans amb la Dra.Gemma Tribó
/by HelenaXERRADA-COL·LOQUI AL MUSEU DE VILADECANS AMB LA DRA. GEMMA TRIBÓ
En el marc del Maig Cooperatiu, el dia 9 de maig es va celebrar una xerrada-col·loqui al Museu de Viladecans de la mà de la Dra. Gemma Tribó, sobre com la pagesia baixllobregatina va sortir de la crisi agrària de finals del XIX. La xerrada estava basada en el seu darrer llibre, La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat, una publicació d’Edicions del Llobregat. El llibre és una síntesis de la tesi doctoral de Gemma Tribó acabada l’any 1989, Evolució de l’estructura agrària del Baix Llobregat (1860-1930), i dirigida pel doctor Emili Giralt Raventós. Tribó ens va explicar el pas d’una agricultura tradicional a una agricultura especialitzada de base capitalista i com es van superar les crisis del mercat del cereal i de la fil·loxera del 1860-1930.
En acabar el públic assistents va poder conversar una estona amb la Dra. Tribó i preguntar-li diverses qüestions que van donar lloc a un diàleg molt distès i interessant.
Activitat a Esparreguera de la “Recerca Exili i Deportació al Baix Llobregat”
/by HelenaLa primera part de la jornada va començar amb la conferència L’Activitat cultural dels republicans catalans de l’historiador Josep Maria Solé Sabaté, que va fer una panoràmica dels casals catalans al món en relació a la diàspora republicana i el seu paper com a lloc refugi per a l’exili republicà.
Aquesta part de l’acte es va completar amb dues trajectòries baixllobregatines: una d’Esparreguera de la mà de Josep Maria Cobos i Joan Llordella sobre la recerca que estant duent a terme en el municipi Esparreguera. Joana Llordella, va presentar dues trajectòries de França, rellevants pel que fa a l’activisme cultural, sobre Francesca Monné, promotora d’iniciatives musicals i teatrals, i Miquel Galceran, que participà en la reconstrucció d’ERC a França. I les altres trajectòries, de la mà de Jordi Soler Vinyes de Gavà, que presentà dues de les trajectòries mexicanes més singulars de l’exili cultural català, i que formen part del seu exili familiar; la trajectòria política i cultural del seu pare Josep Soler Vidal, estretament relacionada amb la intel·lectualitat catalana, i la del seu germà, Martí Soler Vinyes, que arribà essent adolescent a Mèxic i acabà integrant-se en la producció cultural mexicana, com un dels editors fonamentals del país.
Pel que fa a la segona part, l’Exili en femení, la investigadora Teresa Fèrriz va inaugurar i emmarcar la temàtica dedicada a les dones i l’exili, a partir sobretot d’haver comissariat l’exposició del Museu de l’Exili, Exiliades. Els fils vermells entrellaçats. Va oferir una panoràmica del sentit i els continguts reunits per a l’exposició i una reflexió sobre la dificultat d’estudiar les dones de l’exili, les ‘sense nom’, d’identificar-les i documentar-les, apuntant com a vies de superació d’aquesta invisibilitat, la localització dels fons privats de documentació de les dones i la necessitat d’abordar una investigació en xarxa d’aquesta temàtica.
Per manca de temps, no es va poder culminar la programació de l’activitat, de manera que esperem que aviat puguem recuperar les trajectòries de dones que havien preparat per a l’ocasió de Carmen Romero (sobre Vicenta Agustín i Carme Forgas); de Lluïsa Amat (sobre Lliberta Amigó Sendra); i de Joana Llordella (sobre Antònia Galceràn Monné).
Com a tancament de la sessió, es donà pas a la representació guionitzada per Joana Llordella, Un camí fràgil als camins de Pau, una versió reduïda d’un projecte educatiu més ampli d’homenatge als exiliats d’Esparreguera, amb la participació de Mayte Gómez i Roser Pla (veus), Pau i Jordina Ibars (coreografia), David Oriol Rebollo (so), Radio Esparreguera i la col·laboració de Denís i Erol Ileri.
Amb el suport de:
ARTICLE D’OPINIÓ: Acabat el cicle d’itineraris del canal de la infanta
/by HelenaACABAT EL CICLE D’ITINERARIS DEL CANAL DE LA INFANTA
El dissabte 13 de maig vam fer el setè i últim itinerari de la guia Descobrir el Canal de la Infanta. Érem 18 les persones inscrites per a realitzar aquest itinerari, l’autor del qual és Roger Lloret Ríos.
He estat responsable de l’organització dels 7 itineraris i he presentat a totes les persones que els han guiat. Roger Lloret ja va guiar el primer itinerari del qual també és autor, en la presentació d’aquest setè vaig explicar que no és casualitat que guiés també l’últim, en el Centre d’Estudis Comarcal sabem que no hi ha millor forma d’organitzar un cicle d’itineraris a l’entorn del riu Llobregat que sent obert i tancat per ell, ho vam fer així a manera de petit homenatge al mestre Roger.
Aquest itinerari estava dedicat a conèixer el Tub del Governador, el vam iniciar en l’estació d’Adif de Sant Joan Despí, després de creuar la Séquia de Vora Riu i el Ramal de Vora Riu vam arribar a l’inici del Tub, on Roger va fer l’explicació del seu origen, funció i traçat i després vam continuar el recorregut pel camí de ribera fins a passar la presa d’aigua de l’ETAP de Sant Joan Despí on, passats uns metres, aboca les seves aigües al riu. Conegut ja l’inici, el recorregut i el final del Tub vam continuar pel camí de ribera, en passar al costat de la torre d’equilibri del col·lector de salmorres, Roger va fer una explicació del seu funcionament. En arribar a l’alçada del pas inundable del riu entre Sant Joan Despí i Sant Boi vam donar per finalitzat l’itinerari, però abans vam lliurar, a les i els participants un punt de llibre commemoratiu del cicle a manera d’obsequi i agraïment en nom del Centre d’Estudis Comarcal pel seguiment que han fet dels itineraris.
La ressenya d’aquest últim itinerari ens indica el final del cicle i és un bon moment per a valorar-lo íntegrament. Ho vam iniciar el 12 de novembre de 2022 a Martorell amb 20 assistents, vam arribar a la màxima participació en el cinquè itinerari amb 23 i hem tingut una assistència mitjana del cicle de 19 persones. Un aspecte que em sembla ressenyable és la repetició dels participants, la majoria dels que van iniciar el cicle han repetit assistència en la resta dels itineraris, la qual cosa indica que aquests han anat mantenint un alt interès.
El Canal de la Infanta és una infraestructura molt complexa, es tracta en realitat d’un sistema de canals amb tres trams molt diferenciats, l’anomenada derivació Anoia/Riera de Rubí, amb inici a Martorell i El Papiol respectivament, l’anomenat Rec Vell amb inici al Papiol i finalment el Canal de la Infanta amb inici a Molins de Rei. Aquesta complexitat genera molts dubtes no sempre resoltes en els textos, però que es converteixen en preguntes per als guies en els itineraris guiats, aquesta és la gran virtut del cicle que estem comentant.
Puc assegurar que la raó principal del manteniment de l’interès de tots els itineraris és el magnífic guiat que han fet dels mateixos Roger Lloret Ríos, Clara Bargalló Jiménez, Esther Hachuel Fernández, Joan Bonich Vives, Ignasi Doñate i Sanglas i Ireneu Castillo Caso, als quals vull agrair l’excel·lent treball realitzat.
No vull acabar aquesta valoració sense ressenyar una observació que m’han fet alguns dels participants acostumats a utilitzar guies d’excursions, no coneixen cap editorial que ofereixi la possibilitat de fer els itineraris dels seus llibres guiats per les seves autores o autors, aquesta és una característica de la col·lecció Camins d’Aigua que consideren un privilegi que no poden gaudir amb altres guies i que és valorat molt positivament.
La divulgació del patrimoni comarcal és el principal objectiu de la col·lecció, la nostra presidenta Genoveva Català deia en la presentació de la guia del Canal de la Infanta “El Centre d’Estudis Comarcals, fidel al seu compromís de posar en relleu el patrimoni, impulsa un treball coral per restituir el llegat històric d’aquesta infraestructura i per acostar-nos a les empremtes que encara en queden a la nostra geografia…”.
La participació en el cicle de les sis autores o autors ha estat la millor manera de posar en valor el concepte de treball coral de la guia i el bon nombre d’assistents ens permet estar satisfets respecte de l’objectiu de la divulgació, la qual cosa ens anima a continuar treballant en la col·lecció Camins d’Aigua.