El Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat posa el focus en les fosses de la Guerra Civil a Abrera

/by

El divendres 27 de febrer de 2026, Abrera va acollir el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, una jornada de treball, reflexió i visita de camp centrada en la intervenció arqueològica a les dues fosses del Cementiri Vell d’Abrera.

La jornada, conduïda per Conxita Sanchez, es va iniciar amb la benvinguda de Jesús Naharro Rodríguez, alcalde d’Abrera; i va continuar amb les salutacions de Jordi Sicart Codinachs, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Jordi Font, director general del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya; Lourdes Borrell Moreno, diputada de Memòria Democràtica; i Eva Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat.

Tot seguit van fer-se les intervencions de Conxita Sánchez, membre de la Junta del CECBLL i responsable de la Xarxa, que va presentar la Memòria d’activitats de la XMD 2025 i a continuació, va intervenir Lídia Muñoz, consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat, que va exposar el Pla d’Acció de la XMD 2026.

 

Després de la pausa de cafè, va ser el torn de la ponència de Carlota Vidal, doctora en Història Contemporània, titulada «Generacions TOP: memòria en acció des del territori». La intervenció va posar en relleu el paper de l’exposició com a dispositiu cultural de divulgació rigorosa, debat intergeneracional i reparació simbòlica davant l’onada reaccionària, així com la seva possible replicabilitat al Baix Llobregat.

 

Un dels moments centrals de la jornada va ser la presentació els treballs d’excavació i exhumació de les fosses de la Guerra Civil Espanyola del febrer de 1939 al Cementiri Vell d’Abrera, amb les intervencions de Xavier Rota, regidor de Memòria Històrica d’Olesa de Montserrat; Giulia Mirto, primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament d’Abrera; i Gerard Bidegain, tècnic de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d’Abrera. La regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d’Abrera, Arantxa Galofré, va excusar la seva absència.

A continuació, el desplaçament fins al Cementiri Vell d’Abrera es va fer amb una visita comentada pels espais de memòria democràtica del nucli antic, conduïda per Gerard Bidegain. Un cop al cementiri, Xavier Rota, Giulia Mirto i Gerard Bidegain van reprendre conjuntament les explicacions amb una visita comentada a les fosses del febrer de 1939, contextualitzant històricament els fets i els treballs realitzats. La jornada va finalitzar reafirmant el compromís del Baix Llobregat amb una memòria democràtica arrelada al territori, basada en el rigor històric i orientada a la reparació, la justícia i la transmissió intergeneracional del passat.

 

Presentació del llibre col·lectiu “El franquismo. Anatomia de una dictadura” a Cornellà

/by

La seu de CCOO del Baix Llobregat, a Cornellà va acollir el passat dimarts 17 de febrer la presentació del llibre El franquismo. Anatomía de una dictadura (1936-1977). Aquest esdeveniment, organitzat per la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va reunir una seixantena de persones  per reflexionar sobre la naturalesa i els mecanismes del règim franquista a través d’una conversa entre dos dels seus coautors.

La benvinguda va anar a càrrec d’Albert Rodríguez, secretari general de CCOO al Baix Llobregat, i de Conxita Sánchez, membre de la junta del CECBLL i responsable de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat. Seguidament, es van dur a terme les salutacions de la  consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat Lídia Muñoz, i d’Antonio Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat.

El plat fort de la tarda va ser la presentació de l’obra i la posterior conversa, on es va abordar qüestions fonamentals, com per exemple, com va aconseguir consolidar-se i perpetuar-se el règim durant quatre dècades. El llibre és una eina per fer arribar al públic en general i a la comunitat docent els coneixements més recents i consensuats sobre la dictadura franquista generats des de la investigació científica.

Des de les butaques de l’escenari, els coautors Xavier Domènech, historiador i professor de la UAB, i Javier Tébar, professor d’història de la UB, van desgranar els aspectes clau d’aquest treball editat juntament per François Godicheau i Jorge Marco. Aquesta xerrada va estar conduïda per Bea Jiménez, professora de l’Institut Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat, que va exercir de moderadora guiant el fil conductor de l’acte.

En acabar la conversa es va obrir un espai de debat on el públic va poder interactuar amb els ponents i formular les seves preguntes, moltes d’elles centrades en com explicar a l’aula aquesta part de la nostra història recent. En finalitzar l’acte les persones assistents van poder adquirir l’obra gràcies a la col·laboració de la llibreria Pati Blau, que va habilitar un punt de venda.

Conferència “Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del Franquisme”

/by

El 4 de desembre a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat la Dra. Paola Lo Cascio, llicenciada en Ciències Polítiques (Universitat La Sapienza,) i Doctora en Història per la Universitat de Barcelona, va impartir la conferència  Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del Franquisme.

Aquesta conferència, emmarcada en els actes dels 50 anys de la mort del dictador Franco, es va organitzar conjuntament des de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i amb el suport de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Obriren l’acte l’alcaldessa de Sant Feliu, Lourdes Borrell, la directora de l’Arxiu Comarcal Yolanda Corredera, el president del CECBLL Jordi Sicart i tot seguit va presentar la conferenciant la consellera de cultura i memòria del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lidia Muñoz.

La conferència va oferir  una mirada rigorosa i alhora accessible sobre les mobilitzacions ciutadanes i les dinàmiques de resistència que, durant els darrers anys de la dictadura, van contribuir decisivament a la configuració d’una nova cultura democràtica al nostre país des de 4 moviments reivindicatius: el moviment estudiantil, el moviment veïnal, el moviment obrer, i el moviment feminista

En sala es va poder veure l’exposició documental ”Lluites al Baix Llobregat: moviments socials i resistències al tardo-franquisme (1969–1979)”, una mostra que recupera i posa en valor el paper fonamental de les organitzacions veïnals, del moviment obrer i de diversos col·lectius socials que van impulsar transformacions profundes en el territori durant una dècada clau.

Una delegació del CECBLL han assistit al 80è aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen

/by

Una delegació de 25 persones del CECBLL, moltes d’elles membres de l’equip de recerca sobre l’exili i la deportació al Baix Llobregat,  han viatjat als actes internacionals de la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen. A mode de clausura de la recerca, ens hem afegit a aquest inoblidable viatge organitzat per Amical Mauthausen  els dies 9, 10, 11 i 12 de maig.

Des del primer dia vam visitar llocs de memòria que mostren la barbàrie i la crueltat del nazisme, la més baixa condició humana que va convertir a milers de persones en esclaus tractats amb un total i absolut menyspreu cap a la vida. Van ser uns 9.000 els republicans espanyols deportats a camps de concentració i extermini, del quals prop de 2.000 eren catalans, i poc més de 100 eren baixllobregatins.

Vam visitar el Castell de Hartheim, que al maig de 1940 es va convertir en un  institut on es va practicar l’eutanàsia a persones discapacitades físiques i psíquiques; la casa d’Anna Pointer, la dona que va amagar al mur de casa seva els negatius de les fotos que alguns deportats feien al camp de concentració de Mauthausen i que després van ser un element essencial en els judicis de Nuremberg; el camp d’Ebensee que va ser un subcamp de Mauthausen, on els deportats treballant les 24 hores al dia van construir enormes túnels on allotjar-hi la producció bèl·lica; el que resta del camp de Gusen (ja que de seguida s’hi van construir habitatges) a 5 quilòmetres de Mauthausen. Gusen es va establir per compensar la saturació que hi havia en el camp principal i va acabar tenint més presos que Mauthausen.

Al crematori de Gusen és on vam penjar la placa commemorativa als deportats del Baix Llobregat. Hi van fer emotives intervencions la presidenta del Consell Comarcal, Eva Martínez, la presidenta del CECBLL, Genoveva Català i el secretari d’Amical Mauthausen, Isidoro Teruel, acompanyats d’una nombrosa representació de persones vingudes d’arreu de la comarca.

Per acabar vam visitar el camp de Mauthausen. Els diferents actes homenatge es van succeir el matí del diumenge 11, a la placa de la Generalitat, al Memorial francès,  al Memorial dels Republicans espanyols, al Memorial  jueus i al Memorial gitano. Finalment vam participar a la desfilada internacional amb la delegació espanyola on per primera vegada hi van assistir  els Reis  d’Espanya envoltats de banderes republicanes. A l’endemà tornarem a Mauthausen on vam fer la visitar del camp de la mà d’Amical Mauthausen i a l’espai museístic.

Sens dubte una experiència colpidora, emocionat i necessària.

 

Podeu llegir l’article d’opinió de Maribel Ollé “El Baix Llobregat homenatja els seus deportats als camps de concentració nazi amb la instal·lació d’una placa a Gusen” fent clic aquí.

 

Podeu conèxier més informació sobre la recerca de l’exili i la deportació al Baix Llobregat clicant aquí.

Homenatge als deportats de la comarca del Baix Llobregat

/by

El passat 8 de maig celebràvem de nou l’acte homenatge als deportats de la comarca del Baix Llobregat a la seu del Consell Comarcal. Aquest és el cinquè any que la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat organitza aquest acte homenatge als deportats que patiren l’horror dels camps de concentració nazis.

En l’acte hi ha participat una quarantena d’alumnes de l’Institut Bruguers de Gavà que primer han llegit el manifest elaborat de forma  un col·lectiva, un manifest molt emotiu que mostra la seva empatia i compromís amb la no repetició de l’horror del nazisme. Després han fet la lectura dels 102 noms de persones deportades de la comarca, un moment ple simbolisme i emoció.

Han obert l’acte la presidenta del Consell Comarcal, Eva Martínez, la diputada de Memòria Democràtica, Lourdes Borrell, el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Xavier Menéndez, i la cloenda ha anat a càrrec de de la consellera comarcal de Cultura i Memòria Democràtica, Lídia Muñoz, i de la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català.

Com cada any, l’acte ha finalitzat amb l’ofrena floral a l’olivera plantada al Parc de Torreblanca l’any 2020.

Se celebra el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat

/by

El dijous 20 de febrer, la Unió de Cooperadors de Gavà ha estat l’escenari del Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, una trobada clau per abordar els reptes de la conservació de la memòria històrica a la comarca. L’esdeveniment ha reunit representants institucionals i persones expertes en memòria democràtica amb l’objectiu de reforçar les iniciatives de preservació i sensibilització històrica.

L’acte ha estat inaugurat per la tinenta d’alcaldia de Gavà, Alba Riba, la presidenta de la Xarxa de Memòria Democràtica i del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez, el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Font, i la diputada de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Lourdes Borrell. Posteriorment, la consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal, Lidia Muñoz, i la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, han presentat la Memòria d’Activitats i el Pla de Treball per al 2025, destacant diverses iniciatives clau, com el reconeixement a les víctimes, la participació d’escoles i instituts, les jornades d’Història i Memòria amb la Universitat de Barcelona, la trobada de la Xarxa i la visita al Pont d’Esplugues de Llobregat, així com la publicació d’un còmic sobre vagues elaborat per CCOO.

Un dels temes centrals del plenari ha estat la Llei de Memòria de Catalunya, actualment en tramitació parlamentària, que preveu incorporar la memòria històrica als currículums escolars. En un context marcat pel ressorgiment de moviments d’extrema dreta i tensions territorials, els i les participants han subratllat la necessitat d’educar les noves generacions sobre el passat per tal que puguin identificar i combatre les amenaces als drets democràtics. A més, s’ha destacat la importància d’apropar les persones joves als espais de memòria locals i comarcals.

De cara al 2025, una de les iniciatives destacades serà la creació de grups de docents del Baix Llobregat per impulsar projectes educatius, fomentar visites a espais de memòria i desenvolupar materials didàctics.

La comarca compta amb un ampli patrimoni de memòria històrica i democràtica, que inclou 20 espais públics, 10 monuments (inclosa alguna stolperstein), 8 refugis antiaeris i bateries, arxius amb documentació històrica, 6 itineraris, una fossa-cementiri i una xemeneia-cuina republicana, entre altres. Tots aquests espais es poden consultar a la pàgina web oficial de la Xarxa: https://www.elbaixllobregat.cat/xmd.

Finalment, al mes de maig, una delegació del Baix Llobregat visitarà Mauthausen per commemorar el 80è aniversari de l’alliberament de les víctimes dels camps de concentració nazis, en un gest de record i homenatge a la memòria històrica.

La Xarxa, creada el 2020 pel Consell Comarcal del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals, compta amb la participació d’entitats diverses, ajuntaments de la comarca, associacions de memòria històrica, sindicats com UGT i CCOO, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, a més d’historiadors i historiadores.

 

Font: Consell Comarcal del Baix Llobregat. https://www.elbaixllobregat.cat/premsa/el-plenari-de-la-xarxa-de-mem%C3%B2ria-democr%C3%A0tica-del-baix-llobregat-posa-l%E2%80%99accent-en-la

Trobada de la Xarxa de Memòria Democràtica i visita al Pont d’Esplugues

/by

Des de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat vam organitzar una trobada amb ajuntaments i entitats adherides a la Xarxa el matí del 4 de juliol a la Masoveria de Can Tituré d’Esplugues de Llobregat.

La trobada tenia per objectiu compartir els avenços que s’estan fent amb els projectes presentats al Plenari de febrer, on també es va presentar el pla estratègic  del mandat 2024-2027 basat en els següents eixos:  prospectiva de recursos per als ajuntaments i associacions; Memòria Democràtica, l’educació i la formació; reconeixement de les víctimes de la guerra civil i el franquisme; impulsar el coneixement dels moviments socials a la comarca; i la cerca de noves eines per a la comunicació i difusió de la Xarxa.

A la trobada es van explicar les accions dutes a terme en aquest mig any especialment en temes educatius i pedagògics,  i es van recollir els suggeriments de les persones assistents.

Va ser conduïda per  la consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lídia Muñoz, i ens va donar la benvinguda la regidora de Memòria Democràtica de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, Maribel Aguilera.

En acabar ens van oferir una visita guiada al nou espai de memòria de la ciutat, el Pont d’Esplugues,  l’últim intent de retenció de les tropes franquistes per part de les forces republicanes. El seu objectiu era endarrerir la seva entrada a Barcelona i guanyar temps en el camí cap a l’exili. La visita va ser conduïda per l’historiador i arxiver de Sant Just Desvern, Jordi Amigó.

 

Un any més, la XMD organitza l’acte d’Homenatge als Deportats del Baix Llobregat

/by

Un any més, la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem organitzat l’acte anual per retre homenatge als deportats de la comarca. Els poc més d’un centenar de deportats que hem pogut localitzar, ha estat gràcies a l’esforç i la perseverança d’un col·lectiu de persones que amb l’arrencada de la Xarxa de Memòria l’any 2020 i amb la coordinació d’Amical de Mauthasuen, han aconseguit els noms i cognoms dels  102 baixllobregatins que van patir deportació a camps de concentració i extermini nazi.

Aquest any hem incorporat a l’homenatge dos centres escolars de Sant Feliu de Llobregat. Més d’un centenar de joves de l’INS Martí Dot i del col·legi Mare de Déu de la Mercè han estat els protagonistes de l’acte mitjançant la confecció d’un triangle que era el sistema de marcatge dels presoners en els camps de concentració nazis. Cada alumne duia el nom d’uns dels deportats per davant i pel darrera una reivindicació personal que van voler mostrar-nos durant la lectura dels noms dels deportats. També van redactar un manifest reivindicatiu on els i les alumnes van voler recordar als deportats i fer un crida a no repetir mai més la barbàrie del nazisme:

Nosaltres, que sortosament no hem patit aquesta experiència, pensem que el que va passar als camps no s’hauria de repetir mai més. Per això, per aconseguir-ho, haurem de deixar les diferències de costat, no hem de lluitar entre nosaltres ni odiar-nos. Hem de mirar-nos i reconèixer-nos tots com a humans, amb els mateixos drets i deures, independentment del nostre origen, cultura, ideologia, religió, orientació sexual, nacionalitat, discapacitat o qualsevol altra diferència entre nosaltres.

A l’acte no hi van faltar els parlaments institucionals que cada any ens donen suport i ens acompanyen: representants del Consell Comarcal del Baix Llobregat (Eva Martínez, presidenta i Lidia Muñoz, consellera comarcal de cultura i memòria), del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (Genoveva Català, presidenta), de la Generalitat de Catalunya (Gemma Ubasart, consellera de Justícia, Drets i Memòria), de la Diputació de Barcelona (Jesús Naharro, diputat de Memòria Democràtica) i de les Associacions Amical de Mauthausen i altres camps (Joan Calvo, president) i Amical de Buchelwald (Enric Garriga, president). També hi van ser presents altres entitats i sindicats com ara l’Associació per la  Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, CCOO,  UGT i regidors, regidores, alcaldes i alcaldesses dels municipis que formen part de la Xarxa. A tots i totes moltes gràcies per acompanyar-nos un any més.

En finalitzar l’acte, i malgrat la pluja, de forma espontània els assistents a l’acte van voler fer l’ofrena floral a l’olivera plantada al Parc de Torreblanca en record a les víctimes.

Visita guiada de Queralt Solé a l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la guerra civil a Catalunya”

/by

El dia  7 de marc una setantena de persones van poder fer una visita guiada a l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la guerra civil a Catalunya”, de la mà de la seva comissària Queralt Solé. La va presentar M.Jesús Bono, actual membre de Junta del CECBLL i directora del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya entre les anys 2005 i 2010. Ella va iniciar l’obertura de fosses i va impulsar la llei de Fosses de l’any 2009. Entre el públic, quasi una quarantena d’alumnes de 2n de batxillerat que van aprendre l’origen i les tipologies de les fosses comunes a Catalunya, quines van ser les primeres fosses exhumades, la tasca que ha fet la Generalitat de Catalunya a partir del segle XXI, l’existència d’un Cens de persones desaparegudes que es va crear l’any 2003, o els casos de tres desapareguts als que les respectives famílies van cercar després de la guerra i ja en el present, inscrivint el seu familiar al Cens de Desapareguts. Són les famílies de Ferran Cabeceran Marginet, la de Marcos Andrés Latorre, i la de Josep Aubeso Rovira. Al centre de l’exposició es mostra la recreació d’una fossa comuna excavada a través d’una gran fotografia arran de terra, envoltada de diversos objectes personals que s’han trobat en les fosses comunes de Catalunya.

L’exposició ha estat al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat des del 15 de gener fins el 15 de març, de la mà de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el CECBLL, i en total l’han pogut visitar més de 500 persones de la comarca dels quals quasi la meitat han estat alumnes.

Des d’aquestes ratlles volem agrair a la Direcció General de Memòria de la Generalitat de Catalunya l’oportunitat de tenir una exposició tan didàctica com aquesta a la nostra comarca.

 

Celebrem el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat

/by

El 22 de febrer la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat va celebrar el Plenari anual on es va explicar la memòria de les activitats realitzades durant l’any 2023 i es van mostrar les activitats que es volen fer durant aquest any, emmarcades dins el pla estratègic del mandat 2024-2027. Aquest pla està basat en els següents eixos:  prospectiva de recursos per als ajuntaments i associacions; Memòria Democràtica, l’educació i la formació; reconeixement de les víctimes de la guerra civil i el franquisme; impulsar el coneixement dels moviments socials a la comarca; i la cerca de noves eines per a la comunicació i difusió de la Xarxa.

El Plenari l’obriren la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i presidenta de la Xarxa, Eva Martínez; la presidenta del CECBLL i vicepresidenta de la Xarxa, Genoveva Català; la Consellera Comarcal de Cultura, Patrimoni i Memòria, Lidia Muñoz; el Diputat delegat de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Jesús Naharro; i el Director de Memòria Democràtica del Departament de justícia, drets i memòria de la Generalitat de Catalunya, Alfons Aragoneses, que ens va fer una presentació dels continguts del projecte de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, que es troba en tramitació al Parlament.

Al Plenari hi van assistir alcaldes i regidors de la comarca, associacions diverses de la comarca i representants de sindicats; també hi havia representació del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, el president d’Amical de Mauthausen, el president d’Amical de Buchenwald i persones que a títol individual donen el seu suport a aquesta Xarxa de memòria comarcal, que inicia el seu quart any de trajectòria.

Acollim l’exposició ‘On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya’

/by

La Xarxa de Memòria Democràtica i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat han portat l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la guerra civil a Catalunya” al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat on hi romandrà fins el 15 de març de 2024. Aquesta mostra, produïda per la Direcció general de Memòria Democràtica i comissariada per la historiadora Queralt Solé, és un homenatge i un reconeixement a les persones que tenen familiars no localitzats i explica com es fa la recerca d’un desaparegut, com s’exhuma una fossa comuna i què succeeix amb les restes que s’identifiquen i amb aquelles que no poden ser identificades.

Al centre de l’exposició, d’un brillant i commovedor disseny, es mostra una fossa comuna excavada a través d’una gran fotografia arran de terra, envoltada de diversos objectes personals que s’han trobat en les fosses comunes de Catalunya. Aquests objectes van acompanyats de testimonis extrets de dietaris de soldats que van participar en la guerra, escrivint impressions i situacions que ajuden a evocar l’objecte en el seu context. Destaquem l’àmbit que  focalitza tota l’atenció en les famílies, que són les protagonistes de l’exposició. S’exposa el cas de tres desapareguts als que les respectives famílies van cercar després de la guerra i ja en el present, inscrivint el seu familiar al Cens de Desapareguts.

La mostra es va inaugurar el dia 7 de febrer i vam comptar amb la participació de  l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell, la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals, Genoveva Català, la consellera comarcal de Cultura i Memòria Democràtica, Lidia Muñoz i el director de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Alfons Aragoneses, que en acabar la benvinguda ens va fer una visita guiada per la mostra a les més de 50 persones assistents a la inauguració.

Aquesta exposició està sent visitada per diferents alumnes d’escoles de la comarca, de la mà de la comissaria Queralt Solé o del personal tècnic de la Direcció general de Memòria democràtica que, cadascú des de les seva disciplina, guien aquestes visites amb el rigor científic amb el que s’ha elaborat aquesta exposició.