El Museu de la Colònia Sedó acull l’audició de l’Escola Municipal de Les Arts d’Esparreguera

/by

L’Escola de les Arts d’Esparreguera ha celebrat el final de curs al Museu de la Colònia Sedó amb una audició de música que va tenir lloc el dia 18 de juny. Hi van participar els grups de Combo d’infants i d’adults; el grup d’adults de piano i van oferir un repertori d’allò més variat, sota la direcció de David Parras, pep Giné i Alba Comellas.

Van assistir entre públic i músics unes 100 persones. L’objectiu d’aquestes activitats és donar a conèixer el Museu i la Colònia i promoure que les famílies s’animin a fer la visita.

Hem d’agrair especialment el director de l’Escola de les Arts, per la seva amabilitat i complicitat en tot el procés d’organització i realització de l’audició.

GAVÀ: Centre d’Estudis de Gavà

/by

Web Site E-Mail

 

Adreça: C. Sant Josep Oriol, 7, ent. 3ª GAVÀ (08850)
Telèfon: 93 662 14 49
Any de Fundació: 2001
Ressenya:

 

 

 

 

 

 El Centre d’Estudis de Gavà neix de la necessitat de crear una eina per donar suport a la investigació, l’estudi i la difusió de la història de Gavà. Amb aquest objectiu, ha treballat amb tres eixos:

-L’ elaboració i publicació d’obra d’investigació pròpia, siguin llibres, opuscles, ponències, articles en revistes…

-La col·laboració amb altres autors per a la publicació d’obres d’interès històric, patrimonial, natural o cultural relacionades amb Gavà.

-La col·laboració amb altres entitats (Associació d’Amics del Museu de Gavà, Centre d’Estudis del Baix Llobregat, Òmnium Cultural, etc.) per a la publicació d’obres, individuals o col·lectives, sobre temàtica històrica local o comarcal; també ha tingut un paper important en l’impuls i la consolidació de l’activitat “Jornades d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà”, de periodicitat anual, que ja ha assolit la quinzena edició, amb la corresponent edició de les actes.

A més, s’ha dedicat un esforç a crear un espai digital on encabir les obres pròpies i d’altres autors o entitats que, prèvia autorització, s’han posat en format digital en obert a l’abast del públic.

Tot això ha conformat un espai de treball dinàmic i obert que ha donat fruits importants en el coneixement i la difusió de la història i el patrimoni gavanenc, de manera que en l’actualitat la seva recerca i difusió històrica representa el corpus més abast (quant a cronologia i profunditat) i sistemàtic de la història de Gavà que s’hagi fet mai.

És una entitat fundada el 2005, que té com a objectius la promoció de la recerca i la difusió de coneixement en l’àmbit històric, cultural, geogràfic, o de qualsevol tipus que tingui com a marc la ciutat de Gavà, sense excloure les ciutats de l’entorn immediat i les seves relacions històriques amb Gavà.

El mateix Centre d’Estudis ha portat a terme bona part de la investigació en l’àmbit històric, i ha acollit i acompanyat altres iniciatives particulars que poguessin coincidir amb les seves finalitats estatutàries. Així, a banda de les publicacions pròpies (en solitari o en col·laboració amb l’Associació d’Amics del Museu de Gavà), també s’ha promogut la publicació d’estudis d’àmbit local realitzats per autors aliens al Centre.

A banda d’una intensa activitat en recerca i edició, també ha col·laborat, juntament amb altres centres d’estudis de l’antiga baronia d’Eramprunyà, en l’organització i edició d’actes de les Jornades d’Estudiosos d’Eramprunyà, que han celebrat ja 16 edicions. Òbviament, també hi ha presentat un gran nombre de ponències i comunicacions en el marc de les Jornades.

També ha col·laborat amb altres entitats (secció local d’Òmnium Cultural, Associació d’Amics del Museu de Gavà, Associacions de Veïns…) en iniciatives com els premis Ciutat de Gavà per a treballs de recerca d’estudiants de Batxillerat, que han celebrat quatre edicions.

Una altra activitat ha estat la creació de materials per a exposicions en fires d’entitats i trobades i la celebració de xerrades i conferències. També ha elaborat els materials i s’ha encarregat de les sessions presencials de cursos de temàtica històrica, el més rellevant el d’història de Gavà, en col·laboració amb l’Associació de Veïns del Barri del Centre, que ha tingut diverses edicions.

ESPLUGUES: Grup d’Estudis d’Esplugues

/by

El Grup d’Estudis d’Esplugues fou creat la tardor de 1994 per un col·lectiu de persones motivades per l’interès i la curiositat a descobrir i aprofundir en moltes de les vivències del nostre passat, un passat on volíem trobar la clau del nostre present i projectar-la al futur. L’acta de constitució és del 1995 i la presentació pública es va fer 25 d’abril de 1996 al Casal de Cultura Robert Brillas, en un acte que va acollir una taula rodona sota el títol “El paper dels Centres d’Estudis” i en el qual vam presentar el vídeo La sagrera, l’origen d’Esplugues.

El Grup d’Estudis d’Esplugues vol ser un instrument vàlid de comprensió i crítica de la nostra realitat local. I la gent que ens hi impliquem estem al servei d’aquesta idea.

Esplugues, com la resta de municipis de la comarca del Baix Llobregat, ha patit durant aquests darrers anys unes grans transformacions a conseqüència de la industrialització i de la desaparició de l’agricultura i tota la cultura popular que hi anava lligada.

La proximitat de Barcelona i el perill de suburbanització és un altre aspecte que ens porta a potenciar la nostra identitat com a poble.

És per això que la nostra associació promou la programació d’activitats culturals vinculades, de forma general, amb la història i la realitat d’Esplugues. Amb la voluntat d’arribar a tots els públics, la nostra activitat és molt diversa, va de conferències i taules rodones amb persones expertes fins a debats a partir de pel·lícules, o exposicions, llibres i visites culturals dins i fora d’Esplugues. Un dels projectes del qual ens sentim més orgullosos és la publicació de la revista El Pou de Vernís, un butlletí que permet donar difusió a la nostra activitat i ens vincula a la ciutat com un mitjà més de comunicació local.

Del 2 al 9 de febrer del 2023 vam poder presentar l’Exposició 25+3 per posar de manifest la molta feina que s’ha fet durant aquests anys. Volem agrair a les moltíssimes persones que han col·laborat amb el Grup d’Estudis aquests 28 anys.

Som una entitat oberta a la participació de tothom que se senti motivat per aquests objectius.

PALLEJÀ: Amics del Museu de Pallejà

/by

Amics del Museu de Pallejà va néixer el 1996. Però per entendre la tasca i el recorregut de l’entitat, cal anar al 1974, quan el grup Recerca, format per Albert Massegur i Giralt i un grup de joves de Pallejà van començar a recollir peces diverses, des de troballes arqueològiques fins a eines destinades al treball del camp i tota classe d’objectes procedents de cases antigues del poble. No tenien local i les peces es van guardar en una petita vitrina a les golfes de l’Ajuntament, fins que l’any 1978, l’entitat Amics del Castell se’n va fer càrrec, i amb la col·laboració de l’Ajuntament, es van exposar al Castell fins al 1995, quan van començar les obres de rehabilitació d’aquest edifici.

Quan Amics del Castell es va dissoldre, es va fundar Amics del Museu de Pallejà per fer-se càrrec d’aquell museu malgrat no tenir-ne seu.

El 2008 va passar a titularitat municipal i la Masia Museu de ca l’Albareda va acollir l’actual Museu.

Des d’aleshores, en conveni amb l’Ajuntament de Pallejà, Amics del Museu gestionem el Museu Municipal, en les tasques de recerca, conservació i exposició del fons museístic. Editem un butlletí anual, Pal·laliana, amb temes que fan referència a la història i la societat de Pallejà. Tenim previst editar els apunts sobre la història de la calç a Pallejà, de Carles Millàs Buxadé, col·laborador del Museu, que ens va deixar el 2018. Organitzem actes i conferències sobre la història i la vida social de la població. Destaquem les gestions per salvar el patrimoni del poble, especialment la claraboia El Caçador d’Ocells, declarada BCIN, obra del reconegut artista Xavier Nogués, que es troba a la propietat privada de can Seix, en condicions precàries.

La nostra entitat compta amb un centenar de socis, entre els quals hi ha col·laboradors en la vigilància del Museu els dies d’obertura i en tasques de documentació d’imatges i transcripció de textos.

Podem dir que Amics del Museu de Pallejà vetllem per conservar la memòria històrica del nostre poble

SANT BOI: La Rutlla

/by

Després de diferents intents sense èxit, l’organització de la XIIª Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà, l’octubre del 2019, és el punt de partida per a la fundació de La Rutlla – Centre d’Estudis Santboians. Neix com una associació ciutadana sense ànim de lucre, que aplega a tothom interessat en el coneixement, estudi, conservació i difusió del patrimoni històric, cultural, social i natural de Sant Boi de Llobregat. Deu el seu nom a aquest popular joc infantil que ha quedat inclòs en el patrimoni local de Sant Boi, donant nom a un dels carrers més populars i transitats del Casc Antic.

L’èxit de la Trobada va impulsar l’organització de la Iª Trobada d’Estudiosos i Investigadors de Sant Boi de Llobregat, el nostre acte principal, el qual arribarà, enguany, a la cinquena edició. Posteriorment a les Trobades, es publiquen els llibres d’actes amb totes les ponències presentades, essent una magnífica eina de coneixement del patrimoni santboià de totes les èpoques.

Més endavant, han anat sorgint altres activitats, com les Conferències de Primavera i Estiu, al voltant de diferents temes i àmbits del nostre entorn, no tant sols del poble de Sant Boi.

Ja centrats en el nostre poble, sorgeix la figura del Llegat, amb passejades, projeccions, tertúlies, etc., però sempre amb temàtica santboiana. Cal destacar aquí activitats com l’itinerari pels escenaris dels llibres de l’escriptor santboià Kiko Amat, de la ma del propi autor, o la projecció del documental Filmoteca Santboiana, del cineasta local Pere Koniek, sobre la presència de Sant Boi al cinema.

La Rutlla s’estructura en diferents comissions, destacant la de reconstrucció històrica, que participa cada any als Ludi Rubricati, les jornades romanes de Recreació Històrica que organitza el Museu de Sant Boi, o la de Natura, amb passejades, itineraris, accions de salvaguarda de l’entorn natural o projecció de documentats com “Els santboians no empadronats”, amb un gran participació en tots ells

SANT JUST: Centre d’Estudis Santjustencs

/by

 

El Centre d’Estudis Santjustencs es va constituir com una associació cultural sense ànim de lucre el 15 de gener de 1988.

L’entitat té com a finalitats els estudis de la nostra localitat en els més diversos aspectes, així com vetllar per la conservació de tot allò que significa el nostre patrimoni artístic, arquitectònic o arqueològic considerat com a llegats inalienables de tot el nostre passat històric i alhora signes de la nostra identitat.

Principals projectes desenvolupats al llarg dels anys:

  • Organitzar conferències, cursos, excursions, exposicions o passejades per donar a conèixer els resultats de recerca i fer divulgació de la historia i el patrimoni local, comarcal o territorial.
  • Col·laborar amb altres entitats per desenvolupar els objectius de l’associació.
  • Custodiar i posar a disposició dels socis i la ciutadania la informació i documentació de l’associació.
  • Posar en pràctica qualsevol acte o activitat que la Junta Directiva i/o l’Assemblea aprovin realitzar d’acord amb l’objecte social de l’entitat.
  • Publicar el resultat de treballs de recerca inèdits que es realitzin sobre la nostra localitat i en siguin mereixedors pel seu contingut i rigor científic.

Principals projectes en marxa actualment:

  • Projecte d’Encesa de talaies des de la Penya del Moro.
  • Passejada per la Pedra Seca a Sant Just Desvern.
  • Curs de Coneixements Santjustencs sobre edificis rehabilitats.
  • Sortida cultural per Collserola visitant l’Observatori Fabra.
  • Passejada Literària d’Estiu sobre persones que donen nom als carrers.
  • Jornada Europea de Patrimoni sobre estucats de façanes.
  • Conferència a les Festes de Tardor.
  • Vetllada Poètica de Nadal.

Som l’entitat de referència per temes culturals a Sant Just Desvern, amb una massa social de 195 sòcies i socis.

SANT CLIMENT: + de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat

/by

+ de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat va néixer arran de les inquietuds d’un grup de persones amb ganes de reactivar la cultura i de reivindicar el patrimoni de Sant Climent, el seu paper en la història i el de la gent que ha contribuït a dibuixar-lo com és.

Proveníem d’entitats culturals diverses i molts havíem format part dels Consells de Cultura que havien treballat amb l’Ajuntament en l’organització de programes festius i culturals. Era el 10 de març de 2010 quan ens trobàvem una colla per engegar una associació que es marcava com a objectius organitzar activitats culturals i intentar recuperar i reivindicar el patrimoni i la memòria històrica que ens podia transmetre la gent gran del poble.

I aquest és el llegat que volem deixar per a que les generacions futures també se sentin part important i encarin el demà sense oblidar els seus fonaments.

Amb aquest objectiu cada any tenim dos eixos de treball, sense renunciar a muntar altres activitats:

  • La Primavera Cultural
  • El Correllengua i les Jornades d’Història Local

Es fàcil trobar-nos al costat d’altres entitats climentones organitzant festes i diades assenyalades com Sant Jordi, l’Exposició de Cireres o l’Onze de Setembre. I participem de totes les activitats que tinguin a veure amb la història i el patrimoni oral, natural, paisatgístic i urbanístic de Sant Climent de Llobregat.

Interessats per l’espai històric de l’antiga Baronia de l’Eramprunyà, participem cada any en les Trobades d’estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà, organitzades per les entitats de recerca històrica dels municipis de l’antiga baronia i hi mantenim contacte pel que fa a temes de recerca o estudis.

+ de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat, és una entitat discreta i petita. Suplim la manca de mitjans amb la il·lusió i la força que ens dona la nostra història. Per aquest motiu l’any 2020 vam organitzar el programa d’actes de celebració del 1050è aniversari de Sant Climent per a reivindicar tota la gent que va posar els fonaments per a que aquest territori sigui el que ara és i el que volem llegar al futur.

CASTELLDEFELS: Grup de Recerques Històriques de Castelldefels (GRHIC)

/by

El Grup de Recerques Històriques de Castelldefels va ser fundat el 2000 amb l’objectiu de fomentar el coneixement de la història de Castelldefels, i vetllar per la conservació del patrimoni.

S’han publicat més de vint-i-cinc llibres. Una desena conformen la col·lecció “Imatges de Castelldefels”. Altres obres s’han concebut com a guies del patrimoni arquitectònic local modern, amb l’estudi sobre el Pont de la Corredora Mestra, de Marc Clemente Armelles; o contemporani, amb l’obra de Carla López Arnau. S’han presentat obres de ficció inspirades en personatges històrics locals, en trilogia de Pep Solé. S’han editat anecdotaris; estudis sobre els Brigadistes Internacionals a la ciutat, d’Alfonso López Borgoñoz; obres sobre la riquesa artística de creadors plàstics amb petja a la localitat; monografies sobre urbanisme…

Com a “projecte estrella”: la col·laboració amb el treball arqueològic de Joan Daura i Montse Sanz, al jaciment de la Cova del Rinoceront, des del 2002, fent costat al Grup de Recerca del Quaternari (UB). Amb el CECBLL, s’organitzà la Primera Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, el 27 d’octubre de 2007, a Castelldefels. El juliol de l’any 2008, l’entitat reclamà la revisió del Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Castelldefels, amb la proposta concreta per a incorporar nous elements. Es va abordar la recuperació del llegat filmogràfic local. Es van digitalitzar pel·lícules, majoritàriament de 8 mm i súper-8. El juny de 2012 es van fer les dues primeres projeccions públiques de material recuperat.

La reivindicació més forta es relaciona amb la desaparició, a finals del 2009, del pontarró de la Corredora Mestra, del XVIII. D’ençà el seu desmantellament s’ha mantingut un treball tenaç, fonamentat i ferm amb nombrosos escrits i intervencions en plens municipals de diverses legislatures. El projecte de restitució, elaborat i pressupostat per Diputació de Barcelona, encara no s’ha materialitzat.

Des del 2008 es treballa, de manera coordinada amb la resta de centres d’estudi locals que comparteixen l’àmbit d’una antiga baronia. GREHIC coopera a les anuals Trobades de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. L’any 2023 organitza l’esdeveniment, el 21 d’octubre.

VILADECANS: Grup Tres Torres

/by

 

El Grup Tres Torres neix el juny de 2004. Els objectius del grup, tal i com apareix en el logotip de l’entitat, són la difusió i preservació del patrimoni històric i cultural de Viladecans. En l’actualitat comptem amb prop d’un centenar de socis.

Des de l’any de la fundació de l’entitat hem editat sis llibres de temàtica històrica local i hem col·laborat en l’edició d’un setè; hem organitzat xerrades i exposicions per donar a conèixer el valor del nostre patrimoni; hem organitzat campanyes reivindicatives per recuperar la toponímia popular d’alguns indrets i, en el mateix sentit, hem col·locat rajoles amb noms de cases i de carrers; hem participat en totes i cadascuna de les edicions de la Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà, de les quals hem estat els organitzadors en tres ocasions; hem creat, juntament amb Òmnium Cultural de Viladecans, el premi “Recercans”, adreçat als estudiants de batxillerat per estimular la recerca local; som socis fundadors de la Coordinadora del Mamut, entitat impulsora de la cultura popular de Viladecans; el 2008 vam iniciar la publicació del butlletí “Canis Vallis”, revista de comunicació interna amb els socis, que incorpora des del 2019 el col·leccionable “Personatges i racons”, referits a Viladecans i, des del 2020, estem treballant en la recuperació de camins antics, marges i barraques de pedra seca del nostre terme.

VALLIRANA: Associació d’Amics de Vallirana

/by

 

A l’inici dels anys 80 Vallirana tenia un fort creixement demogràfic i, per tant, un desarrelament de bona part de la població. Va ser quan un grup de persones identificades amb el poble i coneixedores del mateix es van reunir per intentar preservar tot el que fos un referent de la identitat local. Així a l’inici de la dècada, es va començar a gestar l’associació, constituïda el 31 de gener de 1984. L’abandonament institucional i la manca, aleshores, d’arxiu municipal van fer necessària l’associació que, des dels seus inicis, és membre del CECBLL.

Els seus membres fundacionals van apostar per la recuperació de fotografies, documents i objectes per preservar-los i fer-ne exposicions. Important ha estat la represa d’una de les tradicions locals més notables; l’aplec de St. Francesc, que ja es feia al segle XVII a l’era de la masia vella del Lledoner. Es va deixar de celebrar cap a l’any 1954 i es va recuperar el 1984 fent-lo a la creu d’Ordal amb els tres pobles que hi toquen. Va durar fins l’any 2002. L’any 2016 es va col·laborar en la donació al municipi de l’arxiu del fotògraf local (Fotos Vives, de 1926).

En l’apartat publicacions, s’ha editat un total de 28 llibres eitats, dels quals 16 han estat de pròpia iniciativa i 12 col·laboracions o encàrrecs, tots ells de temes locals. De les recuperacions d’elements materials destaquem les creus de terme de l’Ordal i de Begues, un fanal d’acetilè, el capitell de monument al bisbe Strauch, la bandera del Sometent, obres d’art, materials de guerra i altres. Les activitats, en els 40 anys de vida de l’entitat han estat, a mes, conferències històriques així com exposicions, sobretot de fotos antigues.

Als seus 40 anys segueix amb les seves motivacions originals: l’estima pel poble concretada en la preservació de la seva identitat. Aquests valors es poden resumir en dos; el coneixement i la divulgació de la seva història i patrimoni. Donada la seva situació actual, amb uns 60 socis, tot fa pensar que li espera un futur estable.

SANTA COLOMA: Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló – Colònia Güell

/by

Finalitats

  • Impulsar les activitats en relació a l’estudi, la recerca o la divulgació del patrimoni cultural i natural de Santa Coloma de Cervelló i la seva protecció.
  • Col·laborar amb totes les entitats i associacions del municipi, en especial els museus, els arxius, fundacions i centres educatius, que per llur tasca cultural els pugui ser necessari o convenient l’assessorament de l’Associació.
  • Mantenir la comunicació i l’intercanvi amb entitats amb objectius anàlegs als nostres.
  • Assessorar a estudiosos, col·laborar en la millora de la interpretació i divulgació que actualment es fa del patrimoni local, i atendre els requeriments de la premsa.
  • Potenciar la presència de les dones en l’activitat de l’Associació.

Primeres activitats i projectes:

  • Visita a la Masia Museu de Ca n’Albareda (Pallejà) i a la Colònia Vidal (Puig-reig) amb l’objectiu de prendre nota davant la propera transformació de la casa de pagès urbana de Can Roc, a Santa Coloma de Cervelló, de propietat municipal, i contrastar l’oferta de divulgació de la Colònia Vidal amb la de la Colònia Güell.
  • En data 5 de juliol s’ha fet la primera activitat del cicle de conferències commemoratives del 50 aniversari del tancament de la fàbrica tèxtil de la Colònia Güell. Exposició gràfica d’aquell moment i taula rodona per explicar el naixement del moviment veïnal al poble arran del tancament de la fàbrica. L’exposició s’ha fet en col·laboració amb l’Associació La Colònia Modernista.
  • Tenim engegat un projecte sobre recull de testimonis de la petita pagesia local, la que ha format el nucli tradicional de Santa Coloma de Cervelló.

Hi ha altres iniciatives que encara es troben en una fase embrionària.

SANT FELIU: Arrels Locals

/by

Arrels Locals va néixer el 2012 amb la il·lusió de donar a conèixer la història de Sant Feliu de Llobregat. Fou creada per divulgar la història del nostre municipi d’una forma diferent, amena i divertida però sempre amb rigor històric. Així, un equip interdisciplinari format per diverses persones apassionades per la història, el patrimoni, la cultura i les arrels del nostre municipi vam començar a caminar.

Treballem per:

  • Recuperar la memòria històrica col·lectiva i conèixer l’evolució del patrimoni històric, social, industrial i natural de Sant Feliu de Llobregat.
  • Posar en valor, difondre i promoure el patrimoni històric del territori.

El 2014 vam participar en el Fòrum de Cultura Local amb una xerrada-diagnosi per a definir el Patrimoni. D’aquí van néixer les Finestres al Passat i la Setmana del Patrimoni, una proposta col·laborativa i creativa amb totes les entitats i institucions que viuen i reviuen el patrimoni. Aquest és el nostre gran projecte. Vam crear el web www.santfeliuabans.cat per a difondre la Setmana i catalogar i presentar totes aquelles iniciatives que s’han dut a terme a la nostra ciutat amb l’objectiu de promoure el nostre patrimoni. Des del 2018 la Setmana del Patrimoni està emmarcada dins del pla estratègic de cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i nosaltres com a entitat hi participem; tota la informació està centralitzada al web de l’Ajuntament. Paral·lelament, es va crear una Mesa de Patrimoni, òrgan consultiu integrada per les Institucions i entitats culturals del municipi.

Actualment, estem portant un projecte nou de manera cooperativa amb altres entitats culturals de la ciutat que està relacionat amb el patrimoni natural: la catalogació i conservació de la pedra seca dins del nostre municipi. Des de la nostra creació creiem en els projectes col·laboratius, i un clar exemple d’això són les diverses línies d’actuació que hem engegat en l’àmbit educatiu i cultural de la ciutat al llarg de la nostra trajectòria.

Entre totes podem cuidar, estimar i protegir el nostre patrimoni i donar a conèixer la història de Sant Feliu de Llobregat.

SANT CLIMENT: Memòria i Vida

/by

 

Memòria i Vida de Sant Climent de Llobregat es va formar l’any 2015.

L’entitat està integrada per un grup de persones interessades en la història de la localitat, en la preservació de la memòria oral i escrita i el patrimoni cultural i arquitectònic del poble.

Els seus objectius principals són:

  • Impulsar la recerca, l’estudi, la protecció, la restauració i conservació de la riquesa local; registrant, inventariant i catalogant tot el que forma part d’aquest patrimoni.

A l’hora de posar-nos a treballar hem començat per rebuscar i localitzar les antigues mines de plom i barita del nostre terme que ara estan majoritàriament tapades i abandonades, però de les quals han quedat vestigis que ningú ja recordava on podien ser, perdudes per la muntanya.

Ara en tenim les coordenades. Un parell de grups d’espeleòlegs hi han baixat (sols es pot accedir per obertures de ventilació) i n’han fet unes fotografies precioses.

Acabada aquesta activitat ens hem posat amb el tema de la pedra seca. Actualment, el terme del nostre poble majoritàriament és cobert de bosc, però a principis del segle passat tot eren vinyes, oliveres i garrofers. Més tard els cirerers van substituir la vinya. En definitiva que les muntanyes són dibuixades per quilòmetres de marges de pedra seca i per un bon grapat de barraques de vinya.

La primera feina va ser localitzar les barraques, cosa difícil per estar moltes d’elles mig enderrocades i amagades per l’espessa vegetació. Ja en tenim més de cent vint, i el següent pas és restaurar-les. Ja n’hem recuperat i restaurat quaranta-dues.

Una altre grup de treball que forma part de l’Associació és Amics de la Gent Gran de Sant Climent que promou accions per millorar l’envelliment de la gent gran, memòria històrica del nostre poble.

Maig a la Colònia Sedó; Maig Cooperatiu a la comarca

/by

Escrivim aquest editorial satisfetes per la feina feta  i la bona acollida del Col·loqui Internacional Història i Futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia, celebrat els dies 23, 24 i 25 de maig. La presidenta del CECBLL en la seva intervenció inicial en nom de la Comissió organitzadora deia: “com veieu aquesta activitat que avui us presentem és fruit d’una bona entesa i cooperació entre el sector públic, el sector empresarial i el món associatiu de la cultura i del coneixement.” Des del Centre hem cooperat per avançar vers la definició del projecte i el model de governança pel futur de la Colònia Sedó, mobilitzant coneixement, visions i voluntats.

Sovint en les nostres intervencions apel·lem al concepte de cooperació; tenim clar que per a associacions com la nostra sense cooperar, o sigui sense fer servir  aquesta capacitat d’obrar de manera conjunta per aconseguir tota mena de fites, els objectius que ens plantegem serien inassolibles.

Pel maig al Baix Llobregat es parla molt de cooperar; l’economia social i solidària està  arrelada a la comarca i cada any aquest sector de l’activitat econòmica convoca el MAIG COOPERATIU, activitat destacable liderada  per l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat. El MAIG COOPERATIU  des de l’any 2016 esdevé un dels moments clau per visibilitzar i sensibilitzar vers l’economia social i solidària. Enguany, entre moltes de les activitats desenvolupades, s’ha debatut entorn l’economia social per a l’envelliment en comunitat amb la voluntat de reflexionar sobre el cohabitatge sènior cooperatiu, i les relacions socials i de cures.

Com prou bé sabeu aquest any totes les activitats que fem estan impregnades de la celebració del nostre 50è aniversari. Hem recorregut un llarg camí fomentant l’estudi i el coneixement de la comarca des de totes les vessants. En el camp de l’estudi són singulars els nostres projectes de recerca. Més d’una desena de recerques s’han ocupat d’escatir  diferents camps de l’activitat humana al nostre territori. La darrera recerca ja acabada i publicada ha estat “Teixint solidaritats al Baix Llobregat. Història, realitat i perspectives cooperatives (1900-2023)”. Aquest llibre és fruit del treball col·lectiu d’onze persones, que tracten d’una dotzena de camps del cooperativisme a la comarca, dirigides per Josep Lluís Martínez Gonzàlez.

El CECBLL hem volgut endinsar-nos  en el coneixement del cooperativisme i de l’economia social,  hem volgut  aprofundir en aquesta forma d’organització social encarrilada a satisfer necessitats individuals i col·lectives a través d’activitats econòmiques de producció, de distribució i de serveis.

L’abast temàtic que abraça aquesta recerca mostra moments històrics del cooperativisme i el seu arrelament a l’actualitat. Es pretén donar una visió històrica, i també mostrar  l’estat actual del cooperativisme i de l’economia social, fer una diagnosi i orientar sobre quin podria ser el futur d’aquesta forma d’economia.

Mentre transitem del mes de maig al mes de juny seguim apel·lant al concepte de cooperació; el 17  de juny presentarem a Sant Joan Despí una altra de les nostres publicacions amb el títol ”Persones, valors i xarxes. El Baix Llobregat a través dels Premis de Reconeixement Cultural”. Aquesta obra recull les onze edicions dels premis i posa de relleu la seva aportació a la comarca fent més densa la xarxa de relacions entre persones i entitats, tot facilitant-ne el reconeixement, la cooperació  i la cohesió social.

Aquest nou llibre posa de relleu que els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat són una eina de comprensió del territori, de la seva gent i de les seves iniciatives i projectes remarcables. Contribueixen a enfortir  la idea de comarca i a identificar les persones que hi viuen. Projecten el Baix Llobregat més enllà del nostre territori. Mantenen vives les arrels culturals i incorporen la diversitat aplegada. Són un mirall que ens ha permès veure qui som i com hem anat canviant.

Des de 1999, les onze convocatòries dels Premis han donat visibilitat a quasi un miler de projectes de la comarca, plens de valors culturals, cívics i socials i a molts projectes innovadors que són constitutius de la identitat de la comarca. L’objectiu d’aquest nou llibre del CECBLL és divulgar aquests valors, informar sobre els Premis i fer un balanç de les propostes premiades en les onze convocatòries, tant des d’un punt de vista quantitatiu com qualitatiu.

I per cert, ja anem per la vuitena presentació pel pobles de la comarca del llibre “Contes del Baix Llobregat”. Ens hem de felicitar per tenir tant de talent creatiu a la comarca.

50 Anys del Centre d’Estudis del Baix Llobregat: Una celebració de l’economia social, pel Dr. Èric Gómez

/by

El Centre d’Estudis del Baix Llobregat celebra aquest any el seu cinquantè aniversari, un moment idoni per reflexionar sobre el seu impacte profund en diversos àmbits de la comarca. Des de la seva fundació, el Centre ha estat un pilar en l’estudi i la difusió de models econòmics alternatius, ja sigui amb la seva implicació amb projectes com l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat; o donant suport constant a la recerca històrica, i que va cristal·litzar en la magnífica publicació “Teixint solidaritats al Baix Llobregat. Història, realitat i perspectives cooperatives (1900-2023)”.

Aquest llibre mostra que la comarca del Baix Llobregat ha sigut un dels pols del país en la difusió de l’economia social. Des del naixement de cooperativisme industrial molt vinculat a la fabricació de vidre, ja des de finals del segle XIX i d’importància cabdal a municipis com Cervelló o Cornellà, al cooperativisme d’habitatge tan present a barris del Prat de Llobregat i de Sant Boi. Però aquesta publicació no només recull les dinàmiques històriques de la cooperació a la comarca, sinó que també destaca com les iniciatives modernes d’economia social han arrelat en aquest ric llegat de solidaritat i cooperativisme.

Un esperit que des del 2016 queda recollit al projecte de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, finançat per la Generalitat de Catalunya i impulsat al territori per empreses d’economia social, ajuntaments i el Consell Comarcal. Gràcies a aquest programa, el Baix Llobregat ha vist un renaixement cooperatiu, amb prop de 200 noves iniciatives que han afegit més de 750 llocs de treball a l’economia local.

En aquest context, vull recordar la figura de Xavier Giménez, el tècnic d’economia social del Prat de Llobregat, que va ser un dels impulsors de l’Ateneu des dels seus inicis, i que malauradament fa poc ens acaba de deixar. La seva contribució va més enllà dels seus esforços professionals; representa l’esperit de tota una comunitat que busca transformar l’economia des de les bases amb uns valors que el Centre d’Estudis ha volgut promoure des de la seva fundació: la cooperació, la igualtat i la innovació social.

Celebrem aquesta fita històrica reconeixent no només el passat, sinó també mirant cap al futur amb optimisme. Les estadístiques impressionants de creació d’empreses i llocs de treball mostren que l’aposta per l’economia social no només és viable, sinó també essencial per a un futur sostenible. Així, mentre recordem a figures clau com Xavier Giménez, també renovem el nostre compromís de seguir el seu camí de cooperació i solidaritat.

Aquest aniversari del Centre d’Estudis del Baix Llobregat no és només un recordatori de què s’ha fet, sinó un claríssim senyal de cap a on podem anar. Mentre continuem “teixint solidaritats”, continuem creant una comunitat més forta, més justa i més cooperativa. Celebrem aquests cinquanta anys amb una mirada cap al futur, inspirats pel passat i motivats per les possibilitats infinites que ens ofereix l’economia social.

 

Dr. Èric Gómez, coordinador de l’Àrea de Desenvolupament econòmic del Consell Comarcal i professor d’història econòmica de la UOC.

Presentació del llibre ‘Un món que és urgent transformar. 30 anys sense Joan N. Garcia-Nieto’

/by

En el marc dels actes de celebració de l’1 de maig es va presentar a l’Aula Garcia-Nieto de CCOO a Cornellà el llibre coordinat per Jaume Funes Un món que és urgent transformar. 30 anys sense Joan N. Garcia-Nieto, editat per CCOO, l’Arxiu Comarcal i el Centre d’Estudis Comarcals a petició de CCOO. Una obra que pretén se un homenatge a la figura de Garcia-Nieto.

El llibre recull textos originals Joan N. Garcia-Nieto – la majoria dipositats a l’Arxiu Comarcal – i lectures o interpretacions de les mateixes temàtiques fetes per diversos autors i autores a la llum del moment actual. I es demostra que el pensament de Joan N. és, 30 anys després de la seva mort, més vigent que mai.

L’acte va ser conduit per Sònia Herrera, doctora en Comunicació Audiovisual, feminista i responsable de l’Àrea Social de Cristianisme i Justícia.

Van intervenir, entre altres, Josep Maria Romero Velarde, secretari general de CCOO del Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf, i promotor de l’obra. Jaume Funes Artiaga, coordinador; Antoni Balmón, alcalde de Cornellà;  i diversos autors i autores. També la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, com a representant de l’entitat responsable de l’edició.

L’acte, organitzat per CCOO, va comptar també amb interpretacions musicals de piano i trompeta.

La sala lluïa esplèndida, amb unes 200 persones que l’omplien de gom a gom.

Fotografies de CCOO.

Un any més, la XMD organitza l’acte d’Homenatge als Deportats del Baix Llobregat

/by

Un any més, la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem organitzat l’acte anual per retre homenatge als deportats de la comarca. Els poc més d’un centenar de deportats que hem pogut localitzar, ha estat gràcies a l’esforç i la perseverança d’un col·lectiu de persones que amb l’arrencada de la Xarxa de Memòria l’any 2020 i amb la coordinació d’Amical de Mauthasuen, han aconseguit els noms i cognoms dels  102 baixllobregatins que van patir deportació a camps de concentració i extermini nazi.

Aquest any hem incorporat a l’homenatge dos centres escolars de Sant Feliu de Llobregat. Més d’un centenar de joves de l’INS Martí Dot i del col·legi Mare de Déu de la Mercè han estat els protagonistes de l’acte mitjançant la confecció d’un triangle que era el sistema de marcatge dels presoners en els camps de concentració nazis. Cada alumne duia el nom d’uns dels deportats per davant i pel darrera una reivindicació personal que van voler mostrar-nos durant la lectura dels noms dels deportats. També van redactar un manifest reivindicatiu on els i les alumnes van voler recordar als deportats i fer un crida a no repetir mai més la barbàrie del nazisme:

Nosaltres, que sortosament no hem patit aquesta experiència, pensem que el que va passar als camps no s’hauria de repetir mai més. Per això, per aconseguir-ho, haurem de deixar les diferències de costat, no hem de lluitar entre nosaltres ni odiar-nos. Hem de mirar-nos i reconèixer-nos tots com a humans, amb els mateixos drets i deures, independentment del nostre origen, cultura, ideologia, religió, orientació sexual, nacionalitat, discapacitat o qualsevol altra diferència entre nosaltres.

A l’acte no hi van faltar els parlaments institucionals que cada any ens donen suport i ens acompanyen: representants del Consell Comarcal del Baix Llobregat (Eva Martínez, presidenta i Lidia Muñoz, consellera comarcal de cultura i memòria), del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (Genoveva Català, presidenta), de la Generalitat de Catalunya (Gemma Ubasart, consellera de Justícia, Drets i Memòria), de la Diputació de Barcelona (Jesús Naharro, diputat de Memòria Democràtica) i de les Associacions Amical de Mauthausen i altres camps (Joan Calvo, president) i Amical de Buchelwald (Enric Garriga, president). També hi van ser presents altres entitats i sindicats com ara l’Associació per la  Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, CCOO,  UGT i regidors, regidores, alcaldes i alcaldesses dels municipis que formen part de la Xarxa. A tots i totes moltes gràcies per acompanyar-nos un any més.

En finalitzar l’acte, i malgrat la pluja, de forma espontània els assistents a l’acte van voler fer l’ofrena floral a l’olivera plantada al Parc de Torreblanca en record a les víctimes.

‘Els camins antics i les muralles de Barcelona’, en col·laboració amb Amics del Prat

/by

El passat dijous 23 de maig es va celebrar una Acte organitzat per l’Associació d’Amics del Prat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat amb el suport de l’Ajuntament del Prat i Fundesplai, amb el títol “ Els camins antics i les muralles de Barcelona”. Els ponents eren Dani Cortijo, historiador i professor, especialitzat en història de Barcelona i divulgador.  Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, com TV3, Catalunya Ràdio, Betevé, entre d’altres. I Felip Neri Gordi, arquitecte, expert en patrimoni. Membre d’Amics del Prat i de la Comissió de Patrimoni de l’Ajuntament del Prat. Ha escrit diversos articles sobre béns patrimonials d’aquest municipi, com La Granja de la Ricarda, el Semàfor, l’Artesà o la Telegrafia.

A l’acte van participar també la Sra.  Magda Ardiaca i Pau Rodríguez Cabanach, Presidenta d’Amics del Prat, Rafael Bellido Cárdenas, com a Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’historiador Pau Rodríguez Cabanach, com a moderador, Andreu Felip,  Director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Lluis Mijoler, Alcalde del Prat.

L’esdeveniment es va celebrar a l’Auditori de la seu de Fundesplai i va comptar amb l’assistència de més d’un centener de persones.

Dani Cortijo i Felip Neri van centrar les seves intervencions en la importància de la conservació del patrimoni al voltant de l’antiga carretera de València que travessava la línia costanera, on es té constància que romanen dues construccions que  en els segles XV o XVIII eren hostals vinculats a aquesta via de comunicació.  Al respecte es conserva un tram d’aquest antic camí medieval que també mereix de la seva protecció.

La vinculació històrica de la ciutat de Barcelona amb el Prat també va ser objecte d’explicacions plenes de curiositats, així com la dinàmica urbana que comportà l’enderrocament del perímetre emmurallat.

Dins de l’acte també es va aprofitar per reivindicar béns patrimonials que mereixen de major difusió, com la casa Marconi, vinculada a aquest insigne científic italià I que es conserva dins del recinte d’AENA.

La intervenció del representant del Centre d’Estudis Comarcals es va centrar en la importància de les cruïlles de camins a la nostra comarca, que ha estat històricament una terra de pas.

GAVÀ: Associació d’amics del Museu de Gavà

/by

Web Site  E-Mail

L’Associació d’Amics del Museu de Gavà va ser fundada el 1981 amb l’objectiu de promoure i difondre la tasca del Museu de Gavà i, tanmateix, contribuir al seu sosteniment. El Museu de Gavà havia estat creat el 1978 i té com a principal “joia de la corona” les Mines Prehistòriques de Can Tintorer, jaciment neolític on, 5000 anys enrere, s’extreia la variscita, una pedra semipreciosa que, segons l’historiador llatí Plini el Vell, era la “joia més preuada per les dones romanes”.

Al llarg dels més de 40 anys de trajectòria, l’Associació ha desenvolupat regularment conferències divulgatives de la història i el patrimoni local i català, la col·lecció de llibres “La Nostra Gent”, que ja ha publicat 14 monografies, excursions per les rodalies i viatges per indrets d’interès cultural, com els ja tradicionals viatges de Cap d’Any (estades d’una setmana en indrets tan emblemàtics com Egipte, Jordània, el sud d’Itàlia o els Països Baixos, entre molts altres) i homenatges a personalitats locals del món de la Cultura (“In Memoriam”).

Taamateix, l’Associació fomenta la col·laboració amb altres entitats locals i comarcals, amb les quals ha promogut la creació dels cursos d’història local, els Premis “Descobrim Gavà” per a estudiants i escoles destinats a despertar l’interès pels treballs de recerca de batxillerat sobre la ciutat i les terres veïnes, les “Trobades de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà”, que enguany arriben a la 16a edició i han promogut la recerca en comú dels pobles i viles de l’antiga baronia o la recuperació de celebracions, tradicions i diversos indrets d’interès històric o patrimonial local (camins, fonts, restes preindustrials..).

Amb 246 socis a l’actualitat, l’Associació d’Amics del Museu de Gavà és una de les entitats més nombroses i de més prestigi a la ciutat de Gavà i un referent en l’àmbit museístic de Catalunya, essent membre fundador de la Federació Catalana d’Amics dels Museus.

Sant Salvador de les Espases

/by

Dedicaré la P de Patrimoni del butlletí de maig a una petita ermita situada a uns 400 m snm en un puig que es troba a la confluència entre els municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vaquerisses, i en l’entorn de la muntanya de Montserrat. Parlo, com ja deveu sospitar, de Sant Salvador de les Espases. Es tracta d’una petita construcció religiosa d’origen romànic situada al congost del Cairat, a l’esquerra del Llobregat, que havia estat la capella de l’antic castell de les Espases, del qual es tenen notícies des del segle X. Possiblement l’ermita és del segle XI, tot i que posteriorment, al XIV i al XVII, va ser reformada. Montserrat Pagès atribueix al romànic la paret oest, i interpreta que es tracta d’un mur reaprofitat per construir aquest edifici de culte. Estaria feta amb un sistema constructiu molt similar al del castell d’Esparreguera, del qual es conserven uns pocs carreus al seu lloc.

El castell de les Espases i el d’Esparreguera estaven visualment enllaçats entre sí i amb altres castells de la zona. Formaven part de la mateixa jurisdicció, essent el més important en un principi el de les Espases, per raó de la seva ubicació estratègica i en alçada, amb un gran domini visual de la zona que s’havia de defensar. Recordem que el Llobregat feia de frontera amb Al-Alandalus. Però a finals del segle XII, la situació es va capgirar i la major habitabilitat de la zona del castell d’Esparreguera va fer que aquest li prengués el relleu. Malauradament cap dels dos està ben conservat. Del castell de les Espases només tenim mig basament d’una antiga torre de planta circular situada molt prop de l’ermita. I del castell d’Esparreguera a penes si queda la base del cos rectangular i està molt cobert de vegetació.

La capella estava construïda en un indret més baix que el castell i segurament més fàcil des del punt de vista constructiu. És petita i d’una sola nau de volta baixa amb absis rectangular. Està coronada per una petita espadanya ja sense campana. En temps més recents també ha estat restaurada diverses vegades. Potser una de les més destacades, segons la tesi doctoral de Montserrat Pagès, és la de 1924, quan es va crear una petita placeta al davant de la porta d’accés, on fins llavors només hi havia un pas estret al costat del precipici. El 1989 es va restaurar el retaule. La capella – que actualment és la construcció més antiga del conjunt – té adossades a la banda est unes estances que han servit de refugi i d’espai de suport a l’aplec que se celebra cada primer diumenge de setembre des de  fa prop de 100 anys. L’organització de l’aplec la porta l’Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases, que és l’entitat que te cura del seu manteniment i conservació.

És també bonica de mencionar la llegenda que dona nom al conjunt. Precisament me l’explicava fa uns dies un bon amic, quan fèiem un itinerari per la zona: quan els musulmans van intentar conquerir el castell, els cristians van pregar perquè es produís un miracle, ja que només això podia salvar-los. És llavors quan va caure una pluja d’espases que va fer fugir l’enemic. Algunes d’aquestes espases són encara visibles en el terreny, prop del conjunt patrimonial, en forma de grans roques platejades i punxegudes.

Aquests dies, però, no són bons per a la petita ermita de Sant Salvador de els Espases. Sembla que una paret ha cedit i ha provocat l’esfondrament de part de la teulada. Es tracta d’un patrimoni protegit com a Be Cultural d’Interès Nacional, així que caldrà restaurar-lo.

Potser no és aquest el millor moment per fer una visita. Quan hi aneu, el camí surt d’Olesa de Montserrat i l’arribada ofereix unes vistes espectaculars.

 

Fotografies facilitades per l’Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases. El meu agraïment al Salvador.

 

Més informació:

PAGÈS, MONTSERRAT: Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Barcelona, 1992.

Turisme d’Olesa de Montserrat: https://www.turismeolesademontserrat.cat/ca/pl40/visitar/id52/sant-salvador-de-les-espases.htm

Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Salvador_de_les_Espases

Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases

https://www.olesademontserrat.cat/directori/entitats-i-associacions-entitats-culturals/amics-de-sant-salvador-de-les-espases

Turisme del Baix Llobregat

https://www.turismebaixllobregat.com/ca/organitzat/cultura/ermita-de-sant-salvador-de-les-espases

 

Esther Hachuel

Col·loqui Internacional “Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”

/by

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat junt amb l’Associació per a la defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn, el  Col·lectiu per un nou model Energètic i Social Sostenible, el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, la PIMEC Baix Llobregat i l’Ajuntament d’Esparreguera, organitzem aquest imprescindible Col·loqui Internacional sobre la Història i el futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia. A partir d’ara mateix ja us hi podeu inscriure en aquest enllaç.

 

Preservar el patrimoni industrial.

A la zona Nord del Baix Llobregat es conserva i es manté amb activitat productiva la Colònia Sedó, antic recinte fabril i residencial situat a Esparreguera, al costat del riu Llobregat. El conjunt ha estat recentment declarat Be Cultural d’Interès Local.

Els orígens de la Colònia se situen a mitjan del segle XIX, quan Miquel Puig i Catasús compra el dret d’ús d’un salt d’aigua – el molí de Broquetes – per instal·lar-hi la primera fàbrica. Amb posterioritat, la producció és permanentment ampliada gràcies a la interposició d’enginys per aprofitar més i millor l’energia de l’aigua.

Hom pot endinsar-se en la transcendent història d’aquesta colònia industrial gràcies al Museu, que forma part  del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).  El Cecbll  té cura de les visites dels caps de setmana i dels festius de 10 a 14 h (podeu fer reserva de la visita guiada trucant al telèfon ( 93 666 35 27) i el MNACTEC se n’ocupa de les visites concertades entre setmana (93 789 22 44).

 

Dialèctica entre aigua i energia

El Col·loqui Internacional “Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia” vol ser un àmbit on aportar coneixement i debat sobre aquests dos grans recursos al llarg de la història i, alhora, oferir un marc de debat sobre el futur de la Colònia Sedó en les seves diferents dimensions: la patrimonial i museística; la industrial en relació als recursos i a les necessitats energètiques i la residencial amb la perspectiva de la possible recuperació dels antics espais d’habitatge i vida social.

De manera permanent tenim en el debat públic aquesta dialèctica entre l’aigua i l’energia, atès que amb el pas del temps, els efectes del canvi climàtic, l’augment de la població i de les activitats agrícoles i industrials, l’aigua ha esdevingut un bé bàsic escàs i ha passat de ser font d’energia a ser consumidor d’energia en les plantes dessaladores i altres tractaments i manipulacions.

A més, en el moment actual, a la fi de l’era dels combustibles fòssils, que són finits, la humanitat es troba davant d’un nou repte energètic transcendent: la transició cap a les fonts d’energia renovable.

Per debatre entorn a la dialèctica entre aigua i energia ens arrelem a la història de la Colònia Sedó que per disposar del subministrament  d’energia, va construir la resclosa del Cairat i un canal de més de 4 km amb un salt d’aigua de prop de 30 metres que mogué una gran turbina hidràulica de 1.400 CV, única a Europa; però ja entrat el segle XX, amb nous requeriments, els processos es van electrificar i van permetre que l’activitat persistís fins el 1979, quan va tancar a causa dels canvis en els mercats i de l’augment del preu de  l’energia amb la segona crisi del petroli.

 

Espai empresarial situat en un recinte històric i en un entorn natural de gran valor.

Estem parlant d’una primera instal·lació fabril que comença el 1846. De la fabricació de teixits de pana a la crisi econòmica dels anys 70 amb el tancament definitiu el 1979. La divisió i venda del patrimoni propicià que en el recinte s’hi  anessin  instal·lant activitats diverses i que, amb menor quantitat de persones ocupades, encara sigui l’espai de treball per a desenes de treballadors i d’activitats de sectors diversos de la producció i/o distribució. El col·loqui serà acollit a la nau d’MTS Tech, una start up liderada per una jove emprenedora que dissenya i fabrica robots i que ha escollit  aquest lloc emblemàtic carregat d’identitat i memòria on hi van treballar els seus avantpassats. També ens brindarà els seus serveis Sandro Desii Actividades gastronómicas, S.L. La participació del Gestor de la Junta d’empresaris i la bona disponibilitat del sector contribueix a posar en relleu aquest espai empresarial carregat d’història, molt viu i divers.

La propietat d’aquest conjunt patrimonial es reparteix entre el sector privat i el sector públic a través del departament de Cultura de la Generalitat i de  l’Incasòl. El repte de posar en valor el patrimoni  industrial i donar continuïtat a un polígon estratègic al Baix Llobregat nord és a les nostres mans, el passat i present industrial de Catalunya s’ho mereix.

 

De l’organització del col·loqui

En començar aquest peculiar editorial us assenyalàvem unes dates 23, 24 i 25 de maig. No us deixeu aclaparar per la densitat de tres dies de debat. Dissabte dia 25 farem una activitat lúdica:  l’ itinerari del Camí de l’Aigua; si us hi inscriviu disposareu d’un bus des de la Colònia Sedó fins la presa del Cairat, el bus us hi aproparà i tot seguit (fent baixada) caminarem enmig de l’ entorn natural resseguint el curs de l’aigua, per acabar amb una visita a l’espai del Museu. El dia de jornada complerta serà  dijous dia 23 que inclou diverses ponències de matí i tarda, pausa per dinar i  inauguració d’una interessantíssima exposició sobre “L’aigua motor de fàbriques”.  Divendres dia 24 la sessió és només fins el migdia i inclou també dinar. És del tot necessari complimentar la inscripció per a la reserva dels dinars i del transport. Transport: si dijous 23 i divendres 24, hom es desplaça amb FFCC fins a Olesa de Montserrat hi hauria sota demanda un servei de bus llançadora fins a la Colònia Sedó.

 

Podeu veure el programa sencer fent clic aquí.

 

  • Sobre la història de la Colònia Sedó podeu adquirir el llibre al nostre web:

https://www.cecbll.cat/index.php/producte/la-colonia-sedo-desparreguera-la-llarga-trajectoria-una-colonia-industrial-emblematica/

 

  • O bé descarregar-lo en castellà, de forma gratuïta, al web del Ministeri de Cultura:

https://www.libreria.culturaydeporte.gob.es/libro/la-colonia-sedo-de-esparreguera_10074/

“Sopa de lletres”, per Maite Carranza

/by

Des de fa ja més de sis anys dinamitzo un grup de lectura de dones del Centre d’Estudis  del Baix Llobregat que, lluny de suposar-me cap càrrega, dóna valor a la paraula tertúlia en la seva acepció més genuïna. En aquest espai de llibertat, sota el sostre de l’acollidor edifici del Centre Cívic Mas Lluí al Carrer Estelí, un cop al trimestre xerrem, debatim, recomanem, ens fem confidències i passem una bona estona plegades al voltant d’un llibre.

Sovint em sento afortunada per saber-me veïna i companya de tantes dones intel·ligents, compromeses i cultes a qui els agrada llegir, conversar, anar al cinema, assistir a conferències, a recitals o a estrenes teatrals i que, com jo, gaudeixen d’aquestes estones de sororitat.

És un luxe, ho sé, i no és casual.

Potser coneixeu la Conxita Sánchez? o la Genoveva Català? o l’Esther Hachuel? Oi que sí? Doncs segur que ho enteneu perfectament. Elles (i d’altres) són les promotores principals de totes les meves vinculacions amb el Centre d’Estudis del Baix Llobregat. I, com comprendreu, em resulta impossible negar-los res perquè més enllà de la feina que em proposen sempre hi afegeixen l’entusiasme per tot allò que plantegen i la màgia de la complicitat. Qualsevol suggerència resulta llaminera, fàcil, bonica: presentar unes jornades sobre cultura, preparar un taller literari, fer una presentació, participar d’una taula rodona… Com es pot dir que no a uns ulls brillants, un somriure a la boca i la promesa que tot sortirà bé, que no caldrà preocupar-me per res, que seran al meu costat?

A la fotografia: l’autora Maite Carranza

I es compleix. Talment.

Per això mai (o gairebé mai) refuso una proposta seva i públicament em declaro admiradora incondicional del Centre d’Estudis del Baix Llobregat i de les persones que el lideren.

La primera col·laboració va ser un taller d’escriptura per a dones, ara farà onze anys. Era una proposta ben trabada i consensuada amb diverses entitats de la ciutat de Sant Feliu -com el Casal de la dona o l’Arxiu Comarcal- amb qui ja impulsàvem el Premi de relats Joana Raspall per a dones. I va resultar molt exitós, tant que vam haver de tancar la matrícula. La sinèrgia d’aquella primera experiència va traspassar el factor literari i va marcar-nos emotivament. Ens vam adonar que un taller d’escriptura per a dones és també un espai per a la reflexió personal que porta de forma natural a la confidència, a les aliances i a fer xarxa.  A hores d’ara moltes de les persones participants encara recorden la màgia d’aquell taller improvisat que va permetre fer coneixences i bones amigues.

I malgrat la vida tan agitada que porto vaig fer un forat per un segon taller l’any 2017 que va repetir l’èxit del primer i, aquest sí, va tenir continuïtat en aquesta tertúlia literària, encara viva, que vincula més de 30 dones a l’entorn de la lectura i el debat. I no me’n canso perquè em dona el valor afegit de sentir-me part d’una comunitat i en sintonia amb persones properes.

Tanmateix, el Centre d’Estudis no només proposa tasques, sempre entoma qualsevol proposta per boja que sigui. Aquesta és la seva virtut la capacitat d’encaixar nous reptes. Amb el Centre d’Estudis he organitzat presentacions dels meus llibres, algun espectacle o trobades amb joves d’Instituts per parlar de literatura catalana. I malgrat el volum de feina que representa mai m’ha arribat el més mínim retret, ans al contrari, em faig creus de la gestió i el tracte. Tant de bo pogués dir el mateix d’altres Entitats. Però no m’agrada mentir. La realitat és més crua i desagradable de la que el Centre d’Estudis del Baix Llobregat ens té acostumats a creure.

Cal que existeixin més Centres d’Estudis Comarcals que dinamitzin la cultura des del respecte i l’admiració incondicional. Cal que la flama que va néixer fa 50 anys continuï ben viva i que ens il·lumini els propers cinquanta.

Potser sigui egoista, però vull que els meus fills i filles i potser els meus néts i nétes sàpiguen que molt a prop seu hi ha persones que estimen la cultura i els llibres i que sempre, com deia  Xima del Bearn de Villalonga, sempre tindran un plat de sopa de lletres a la seva taula.

L’escalf d’aquest certesa em fa ser molt feliç.

Maite Carranza