Aquest article va ser publicat al butlletí de l’AMCTAIC núm. 91, que podeu trobar en aquest enllaç: https://www.amctaic.org/la-maquina-de-vapor-alexander-del-museu-de-les-aigues/
Introducció
Bomba de vapor Alexander Hermanos del Museu de les Aigües. 2024
Des del 2024 el Museu de les Aigües té dins la seva col·lecció una màquina de vapor fabricada per la companyia catalana Alexander Hermanos l’any 1894. La màquina s’ha ubicat a l’espai del jardí industrial on es conjuga amb altres elements vinculats al patrimoni industrial de l’aigua, com són els pous de la Central Cornellà d’Aigües de Barcelona; els artístics, com és la Cascada Gaudí o les diferents fonts, i els naturals, on destaquen els arbres fruiters i els autòctons. L’Alexander reforça el projecte museístic iniciat l’any 2019 amb la urbanització d’aquest jardí industrial, fet que va comportar una ampliació de l’espai del Museu.
El Museu de les Aigües, integrat dins de la Fundació Agbar, té com un dels objectius preservar i difondre el patrimoni industrial de l’aigua existent principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona. La preservació de la màquina Alexander forma part d’aquesta línia d’actuació, tenint en compte que l’Alexander és un vestigi tecnològic de la “revolució de l’aigua”, un procés de canvi, paral·lel a la revolució industrial, que va implicar la modernització i l’adopció de nous paradigmes per l’abastament d’aigua a nuclis urbans gràcies a l’adopció de tecnologies i processos organitzatius.
Alexander Hermanos
L’empresa va ser fundada l’any 1849 pels germans Thomas i David Alexander, originaris d’Escòcia. Segons l’historiador Jordi Nadal va ser una empresa líder en la industrialització de Catalunya i Espanya, al nivell d’altres companyies com Nuevo Vulcano i La Maquinista Terrestre y Marítima. No obstant, no ha gaudit del mateix reconeixement per part de la historiografia, probablement pel fet que l’any 1923, després de 75 anys d’existència, va ser absorbida per La Maquinista.
Els germans Alexander es van establir a Barcelona, en uns tallers al carrer Ginebra, després d’haver treballat a París i València. Des de Barcelona es van convertir en una de les principals empreses innovadores en tecnologies de vapor aplicades a la navegació i al bombament d’aigua. S’estima que a final del segle XIX l’empresa ja havia comercialitzat unes 1.500 màquines, principalment bombes d’extracció d’aigua, xifra que la converteix en una de les més rellevants en producció de vapor a Catalunya. A més, havia assolit una gran reputació en diferents fires nacionals i internacionals.
Alexander Hermanos es va convertir en proveïdora de diversos projectes per abastar d’aigua la ciutat de Barcelona. Destaquen clients com la Sociedad General de Aguas de Barcelona (Aigües de Barcelona), Aguas de Moncada o la Compañía General Anónima de Aguas de Barcelona, Ladera Derecha del Besós. El fet de tenir aquests clients demostra el grau de penetració de l’empresa en el segment de les bombes hidràuliques i la situa com una protagonista de l’anomenada “revolució de l’aigua”[1] de Barcelona.
Bomba Alexander de la Casa de les Aigües de Montcada i Reixac. 2024
Segons la publicitat de l’època, les màquines de vapor Alexander destacaven pel seu baix consum –gràcies al sistema de reaprofitament del carbó– i el seu fàcil manteniment. Però més enllà del caràcter funcional, les bombes Alexander van destacar per la seva estètica. Un dels trets més característics són les columnes clàssiques, motiu pel qual també es coneixien com a “capella”.
Tot i que en el seu màxim moment d’esplendor –a la dècada dels 80 del segle XIX– els tallers ocupaven aproximadament a 400 persones, l’aparició de noves tecnologies –a l’inici del segle XX– va deixar enrere Alexander Hermanos, que es va quedar estancada en la tecnologia del vapor, a diferència de les seves principals competidores, especialment La Maquinista Terrestre y Marítima.
Aigües de Barcelona i Alexander Hermanos
Il·lustració d’una màquina del mateix model que la que es troba al Museu de les Aigües extreta del catàleg publicitari. Arxiu Històric de Barcelona.
Aigües de Barcelona, constituïda el 1867, es va convertir en una de les empreses protagonistes de la “revolució de l’aigua” a Barcelona, entre altres coses pel fet que va optar per noves tecnologies vinculades al vapor per captar aigua del subsòl i bombar-la a la xarxa de distribució. La primera implantació va tenir lloc el 1879 a la Central Besòs. A diferència d’altres iniciatives coetànies que van sorgir, no va optar per la tecnologia d’Alexander Hermanos, sinó per una d’internacional.
L’any 1891 Aigües de Barcelona va adquirir l’Empresa Concesionaria de Aguas Subterráneas del Río Llobregat, una empresa que havia estat pionera en l’extracció d’aigua del subsòl del Llobregat. A través d’aquesta empresa acabaria naixent el vincle entre Aigües de Barcelona i Alexander Hermanos.
La Concesionaria del Llobregat s’havia constituït unes dècades abans, però no va ser fins als anys 80 del segle XIX que va consolidar el seu projecte d’abastament de part de Barcelona a través d’aigua de l’aqüífer del Llobregat. Ja controlada per Aigües de Barcelona, el 1897 va ampliar les captacions i la capacitat de bombament optant per instal·lar dues bombes Alexander a la planta de Cornellà, una maquinària que estaria operativa fins a la dècada dels 30 del segle XX.
Bomba de la Concesionaria del Llobregat. 1918. Fons Hermenter Serra. Arxiu Nacional de Catalunya.
El 1935, a través precisament de la Concesionaria del Llobregat, Aigües de Barcelona va comprar els pous de la mina de reg o sèquia de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona. Aquesta comunitat de regants va construir l’any 1894 un nou pou amb la voluntat d’extreure un major cabal per al reg i subministrar aigua a Barcelona. Per fer-ho possible van optar també per implementar la tecnologia de vapor d’Alexander Hermanos.
Plànols de l’Edifici Alexander de la Concesionaria del Llobregat. Arxiu SGAB.
Quan el 1935 Aigües de Barcelona va adquirir el pou es va integrar al sistema d’abastament de la Central Besòs, però la bomba de vapor Alexander ja estava en desús a causa de la seva obsolescència. Malgrat això es va conservar en el mateix espai fins al 1972, any en què va ser traslladada a la Central Cornellà. Aquesta màquina és la que des de 2024 es troba al jardí del Museu de les Aigües.
Patrimoni d’Alexander Hermanos
Catàleg d’Alexander Hermanos. Arxiu Històric de Barcelona
De les més de 1.500 bombes de vapor comercialitzades, segons el catàleg d’Alexander Hermanos, actualment en queden poques conservades i totes elles esdevenen úniques pel fet que són models diferents produïts per la mateixa companyia.
Dels models coneguts com a “capella”, és a dir bombes de vapor verticals suportades a partir de columnes clàssiques, se’n conserven a Terrassa[2] i a Montcada i Reixac, a més de la màquina situada al Museu de les Aigües.
Les bombes de Montcada i Reixac es troben a la Casa de les Aigües, on formen part del conjunt conegut com a “pous de Montcada”. Destaquen per la integritat, estat de conservació i originalitat, fet que atorga una gran rellevància al conjunt per interpretar-ne el funcionament. Cal destacar que també es conserven les calderes construïdes per Alexander Hermanos. La Casa de les Aigües en si és també un patrimoni immoble vinculat a la companyia. Un altre patrimoni immoble vinculat a Alexander Hermanos és la Torre de les Aigües del Besòs, on també n’hi havia una, però malauradament es va perdre la maquinària.
La bomba del Museu de les Aigües és rellevant pel seu estat de conservació i integritat. Però, tal com s’ha explicat, no es troba en el seu emplaçament original, a Santa Coloma de Gramenet; situada en l’espai del jardí industrial, enriqueix notablement la col·lecció i aporta una visió més àmplia de les diferents tecnologies que han permès fer arribar l’aigua a les llars al llarg dels segles XIX i XX. L’Alexander és una mostra de bomba vertical de producció nacional, una tipologia que fins al moment no es podia veure al Museu de les Aigües on, per contra, destaquen bombes horitzontals de producció internacional, a més d’electrobombes i tecnologies actuals.
Arran de la integració de la màquina Alexander al Museu de les Aigües s’ha recuperat una petita part de la memòria de l’empresa. Si bé és cert que molta documentació de l’empresa ha desaparegut, s’ha pogut recuperar informació relativa a les patents conservades a l’arxiu de l’Oficina Española de Patentes y Marcas, a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, a l’Arxiu Nacional de Catalunya i a l’Arxiu de la Sociedad General de Aguas de Barcelona, on hi ha dipositats contractes entre ambdues empreses.
Tota aquesta documentació ha permès recuperar la informació relativa a la màquina instal·lada per Aigües de Barcelona el 1897 i, especialment, saber com un dels espais de la Central Cornellà havia encabit dues bombes de vapor Alexander. L’edifici es coneixia originalment com a “Alexander”, però després de la pèrdua de les màquines es va deixar d’usar aquesta denominació. És, per tant, un fons documental imprescindible per a noves aportacions sobre la història d’Alexander Hermanos i les seves tecnologies.
Passat més d’un segle de la fi d’Alexander Hermanos, ja no hi ha testimonis orals que en puguin explicar el funcionament, però arran del procés de recuperació de la màquina per part del Museu de les Aigües s’han trobat testimonis relatius a la història de la peça. A través del col·lectiu “Amics del Museu de les Aigües” s’ha obtingut el testimoni de l’Andreu Balletbò, cap del taller mecànic d’Aigües de Barcelona a la dècada dels 70 del segle XX, que ha relatat com es va traslladar de Santa Coloma de Gramenet fins a l’espai de la Central Cornellà. També s’han pogut recopilar testimonis indirectes sobre la història de la bomba Alexander que hi va haver a la planta de l’Empresa Concesionaria de Aguas Subterráneas del Río Llobregat, coneixements que han servit per complementar les fonts documentals.
Conclusions
La revolució de l’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana la van protagonitzar iniciatives com les liderades per diferents companyies, que van portar a terme projectes basats en la tecnologia del vapor per captar aigües del subsòl i bombar-les a la xarxa de distribució, a més d’altres usos com el regatge. Aquest procés va transformar la vida quotidiana de les persones i va crear una ciutat moderna. Les iniciatives de les empreses subministradores no es podrien haver executat sense l’aportació de les empreses tecnològiques que van innovar per poder aplicar el vapor a les necessitats de la societat urbana. Bona part d’aquestes tecnologies van ser importades del Regne Unit, França o Alemanya, però també van sorgir iniciatives com la d’Alexander Hermanos. És cert que van importar coneixement internacional, però el desenvolupament de les seves tecnologies i l’activitat de patentar es va fer des de Barcelona, on es van consolidar com el principal productor de bombes hidràuliques. Com s’ha exposat, les principals empreses del sector van implementar durant l’últim terç del segle XIX tecnologies d’Alexander Hermanos. A més, nombroses empreses van adquirir-ne tecnologia per proporcionar aigua per a activitats industrials.
Com s’ha exposat, la història d’Alexander Hermanos ha quedat en certa manera oblidada i cal recuperar-la per tenir un major coneixement de la revolució de l’aigua, especialment pel que fa a les tecnologies que la van fer possible.
La Casa de l’Aigua de Montcada i Reixac, el MNACTEC i el Museu de les Aigües han esdevingut garants del patrimoni d’Alexander Hermanos, una responsabilitat que no només implica la conservació de les màquines sinó també un esforç d’investigació i divulgació.
Bibliografia
- Bayó i Soler, C., & Riera i Tuèbols, S. (2012). Les Màquines de vapor a Catalunya. Rafael Dalmau.
- Giraldés, A. (2015). 1001 històries de la Barcelona del segle XIX. L’Arca, Redbook.
- Mina y acequia de riego de Santa Coloma de Gramanet, Sant Ordrià de Besás y Badalona. (n.d.). s.n.
- Ortiz-Villajos, J.M (2005) Importancia de las patentes para los primeros fabricantes de máquinas de vapor en España: Nuevo Vulcano, La Maquinista Terrestre y Marítima y Alexander Hermanos.
- Riera i Tuèbols, S. (1985). Indústria de construcció de màquines a Catalunya i els Països Catalans.
[1] La revolució de l’aigua és el procés comprès entre 1867 i 1967 pel qual Barcelona i el seu entorn metropolità va crear un sistema modern d’abastament d’aigua capaç de donar resposta al desenvolupament urbà de la ciutat.
[2] Es troba situada en una rotonda a la carretera de Matadepera.
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
Olesa de Montserrat acull el llibre “La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinó”
/by HelenaCECSCAT, Associació de persones amb capacitats diverses, van organitzar la tarda del 27 de febrer la presentació del llibre de l’historiador i soci del CECBLL Josep Padró, La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió, un llibre editat per Edicions del Llobregat. La Comunitat Minera Olesana va acollir a la quarantena de persones que van assistir a l’acte.
La també historiadora Gemma Estrada, va presentar l’extens currículum de Josep Padró, gran expert sobre la Colònia Güell en relació a la qual ha publicat diversos llibres, treballs i articles. En aquest darrer llibre, aborda la història de la colònia des d’una perspectiva eminentment social, una mirada de la que no n’és distant, ja que l’autor forma part de la quarta generació d’habitants i treballadors d’aquesta colònia.
Durant la presentació en Josep va relacionar les dues colònies industrials més grans de Catalunya, la Colònia Sedó i la Colònia Güell, totes dues a la comarca del Baix Llobregat, que formen part del patrimoni industrial més important del país.
Josep Padró i Margó, va rebre el desembre passat l’accèssit al Premi Estudis- Fundació Caixa d’Enginyers, dins la 32a edició dels Premis Bonaplata per la recerca d’aquesta obra.
Els “Contes del Baix Llobregat” viatgen fora de la comarca, a Cerdanyola del Vallès
/by HelenaDijous 13 de febrer una de les sales de la Biblioteca Central de Cerdanyola, era plena de gom a gom. De la mà de l’Associació Vespres Literaris d’aquesta ciutat vallesana Rafael Bellida i Joana Llordella donaven a conèixer la seva creativitat mostrant aquesta magnífica publicació d’Edicions del Baix Lobregat que ha contribuït a la celebració del 50è aniversari del Centre.
Fabiola Gil en nom de Vespres Literaris obria l’activitat tot dient “Ens fa molta il·lusió presentar aquest llibre perquè el seu autor Rafael Bellido no només va viure molts anys a Cerdanyola, fins i tot va ser regidor a l’ajuntament de Territori, Medi Ambient i d’Educació sinó que també ha tingut i té un lligam molt estret amb Vespres Literaris i la seva gent”. Gil seguí la seva introducció glosant l’interès que li despertà un perfil com el de Joana Llordella que “ja dibuixava i pintava des de petita tot i que fou un cop jubilada quan intensificà la creativitat . Assenyalà que nascuda a Esparraguera és una dona amb un currículum espectacular. És historiadora, Catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes i té un Màster en Formadors de Formadors, o sigui mestre de mestres”.
La presentació fou calorosa i plena d’afecte. Tot seguit es reforçà l’atenció del públic donant pas a la lectura d’un resum i el darrer paràgraf del Conte de Collbató a càrrec de Gustavo Arias membre de Vespres Literaris. El seguí la intervenció de Rafa Bellido explicant-nos emocionadament el perquè de tot plegat intervenció que tingué moments de sentiments a flor de pell que enllaçaren amb la lectura del Conte de Viladecans per part Carmen Canalejo també de Vespres Literaris.
En la intervenció Joana Llordella va explicar quin fou el procés de confecció de les il·lustracions i de manera molt pedagògica ens obsequià amb una nova creació; un desplegable pintat en dues cares on podíem copsar com el color serveix per mostrar visions diferents de la realitat.
Aquesta entranyable presentació a Cerdanyola es clogué amb un interessant torn oberta de paraules i una breu cloenda d’agraïment per part de la presidenta del CECBLL.
CCOO fa un diàleg intergeneracional per reconèixer els sindicalistes del Baix Llobregat represaliats pel TOP
/by HelenaEn el marc del 30è aniversari del Tribunal de Orden Público (TOP)
L’Aula de formació Joan García-Nieto de CCOO Baix Llobregat i la Fundació Cipriano García de CCOO Catalunya van organitzar ahir un acte per fer un necessari reconeixement a sindicalistes del Baix Llobregat que van ser represaliats pel Tribunal de Orden Público (TOP).
La trobada va ser un èxit de convocatòria. Fugint de la nostàlgia autoreferencial, i es va desenvolupar com un diàleg intergeneracional entre sindicalistes de la comarca que van patir detencions, registres, vexacions, tortures psicològiques, acomiadaments, etc., i activistes joves interessats en la lluita antifranquista per assolir drets i llibertats democràtiques. A la conversa es va constatar la preocupació pel creixement de les opcions més reaccionàries, masclistes i xenòfobes entre una part de la societat i del jovent en particular.
L’acte va ser conduït per M. Carmen Romero i Jesús Martínez. Les salutacions institucionals foren a càrrec de Dolors Llobet, presidenta de la Fundació Cipriano García, i de Lídia Muñoz, vicepresidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i responsable de l’àrea de Cultura i Memòria Democràtica. Els represaliats presents a l’acte eren Antonio García, Conxita Sánchez, Fina Solano, Maria Jesús Bono, Emilio García, Martí Obiols, Pedro Martínez, Maria Comelles, Carles Vallejo, Paco Español i Joan Porcel.
La Fundació Cipriano García va iniciar l’any 2009 un projecte el recerca “El TOP i la repressió política sota la dictadura franquista a Catalunya: institucions, actors i dinàmiques polítiques (1963-1977)”. La trobada celebrada ahir a Cornellà posa en valor que, de les 1.500 persones empresonades pel TOP a Catalunya, 400 van ser sindicalistes de CCOO, i 70 persones sentenciades consignades als expedients judicials van pertànyer a CCOO Baix Llobregat.
El tancament de l’acte el va fer Josep Maria Romero, secretari general de CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf, qui va posar l’èmfasi en el protagonisme de la gent treballadora per contribuir a enderrocar la dictadura franquista, i que bona part dels drets socials i laborals d’avui tenen el seu origen en aquelles lluites, que no són immutables i que es podran mantenir a través del compromís de la ciutadania, d’aliances socials fortes i d’organitzacions sòlides que sàpiguen adaptar-se a un entorn canviant com l’actual.
Font: CCOOBaix Llobregat, l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf. https://www.ccoo.cat/bllapag/noticies/ccoo-fa-un-dialeg-intergeneracional-per-reconeixer-els-sindicalistes-del-baix-llobregat-represaliats-pel-top/
Portes obertes al Museu de la Colònia Sedo i a l’Espai de la Terrissa per la Festa Major d’Esparreguera
/by HelenaEl CECBLL contribueix a la vida cultural d’Esparreguera amb la gestió del Museu de la Colònia Sedó i de l’Espai de la Terrissa.
El dia 15 de febrer, en el marc de la Festa Major d’Hivern d’Esparreguera, vam tenir ocasió de fer portes obertes en els dos equipaments culturals públics que el Centre d’Estudis gestiona i dinamitza en aquesta ciutat. Es tracta del Museu de la Colònia Sedó, que pertany al sistema de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, i del qual és titular la Generalitat; i de l’Espai de la Terrissa, un nou lloc de cultura inaugurat al novembre de 2024 de titularitat municipal que l’Ajuntament ha confiat al Centre.
El Museu va obrir el dissabte i el diumenge i va acollir un total de 155 persones. Val a dir que quan vam començar a dinamitzar el Museu era molta la gent que acudia en aquestes dates de portes obertes. Ara que es coneix més, tenim més visitants en els caps de setmana ordinaris i menys en les jornades de portes obertes de la festa major. Un procés normal i que de fet ens enorgulleix.
Pel que fa a l’Espai de la Terrissa va estar obert dissabte 15 de febrer matí i tarda i va rebre en total 50 visitants. No està pas malament per començar.
Aprofitem per recordar-vos els dies d’apertura d’aquests equipaments, així com l’horari:
Més informació a: https://museucoloniasedo.cat/ca/home/
Més informació: https://esparreguera.cat/ciutat/que-visitar/espai-de-la-terrissa/
La màquina de vapor Alexander del Museu de les Aigües, per David Rovira Pujol
/by HelenaIntroducció
Bomba de vapor Alexander Hermanos del Museu de les Aigües. 2024
Des del 2024 el Museu de les Aigües té dins la seva col·lecció una màquina de vapor fabricada per la companyia catalana Alexander Hermanos l’any 1894. La màquina s’ha ubicat a l’espai del jardí industrial on es conjuga amb altres elements vinculats al patrimoni industrial de l’aigua, com són els pous de la Central Cornellà d’Aigües de Barcelona; els artístics, com és la Cascada Gaudí o les diferents fonts, i els naturals, on destaquen els arbres fruiters i els autòctons. L’Alexander reforça el projecte museístic iniciat l’any 2019 amb la urbanització d’aquest jardí industrial, fet que va comportar una ampliació de l’espai del Museu.
El Museu de les Aigües, integrat dins de la Fundació Agbar, té com un dels objectius preservar i difondre el patrimoni industrial de l’aigua existent principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona. La preservació de la màquina Alexander forma part d’aquesta línia d’actuació, tenint en compte que l’Alexander és un vestigi tecnològic de la “revolució de l’aigua”, un procés de canvi, paral·lel a la revolució industrial, que va implicar la modernització i l’adopció de nous paradigmes per l’abastament d’aigua a nuclis urbans gràcies a l’adopció de tecnologies i processos organitzatius.
Alexander Hermanos
L’empresa va ser fundada l’any 1849 pels germans Thomas i David Alexander, originaris d’Escòcia. Segons l’historiador Jordi Nadal va ser una empresa líder en la industrialització de Catalunya i Espanya, al nivell d’altres companyies com Nuevo Vulcano i La Maquinista Terrestre y Marítima. No obstant, no ha gaudit del mateix reconeixement per part de la historiografia, probablement pel fet que l’any 1923, després de 75 anys d’existència, va ser absorbida per La Maquinista.
Els germans Alexander es van establir a Barcelona, en uns tallers al carrer Ginebra, després d’haver treballat a París i València. Des de Barcelona es van convertir en una de les principals empreses innovadores en tecnologies de vapor aplicades a la navegació i al bombament d’aigua. S’estima que a final del segle XIX l’empresa ja havia comercialitzat unes 1.500 màquines, principalment bombes d’extracció d’aigua, xifra que la converteix en una de les més rellevants en producció de vapor a Catalunya. A més, havia assolit una gran reputació en diferents fires nacionals i internacionals.
Alexander Hermanos es va convertir en proveïdora de diversos projectes per abastar d’aigua la ciutat de Barcelona. Destaquen clients com la Sociedad General de Aguas de Barcelona (Aigües de Barcelona), Aguas de Moncada o la Compañía General Anónima de Aguas de Barcelona, Ladera Derecha del Besós. El fet de tenir aquests clients demostra el grau de penetració de l’empresa en el segment de les bombes hidràuliques i la situa com una protagonista de l’anomenada “revolució de l’aigua”[1] de Barcelona.
Bomba Alexander de la Casa de les Aigües de Montcada i Reixac. 2024
Segons la publicitat de l’època, les màquines de vapor Alexander destacaven pel seu baix consum –gràcies al sistema de reaprofitament del carbó– i el seu fàcil manteniment. Però més enllà del caràcter funcional, les bombes Alexander van destacar per la seva estètica. Un dels trets més característics són les columnes clàssiques, motiu pel qual també es coneixien com a “capella”.
Tot i que en el seu màxim moment d’esplendor –a la dècada dels 80 del segle XIX– els tallers ocupaven aproximadament a 400 persones, l’aparició de noves tecnologies –a l’inici del segle XX– va deixar enrere Alexander Hermanos, que es va quedar estancada en la tecnologia del vapor, a diferència de les seves principals competidores, especialment La Maquinista Terrestre y Marítima.
Aigües de Barcelona i Alexander Hermanos
Il·lustració d’una màquina del mateix model que la que es troba al Museu de les Aigües extreta del catàleg publicitari. Arxiu Històric de Barcelona.
Aigües de Barcelona, constituïda el 1867, es va convertir en una de les empreses protagonistes de la “revolució de l’aigua” a Barcelona, entre altres coses pel fet que va optar per noves tecnologies vinculades al vapor per captar aigua del subsòl i bombar-la a la xarxa de distribució. La primera implantació va tenir lloc el 1879 a la Central Besòs. A diferència d’altres iniciatives coetànies que van sorgir, no va optar per la tecnologia d’Alexander Hermanos, sinó per una d’internacional.
L’any 1891 Aigües de Barcelona va adquirir l’Empresa Concesionaria de Aguas Subterráneas del Río Llobregat, una empresa que havia estat pionera en l’extracció d’aigua del subsòl del Llobregat. A través d’aquesta empresa acabaria naixent el vincle entre Aigües de Barcelona i Alexander Hermanos.
La Concesionaria del Llobregat s’havia constituït unes dècades abans, però no va ser fins als anys 80 del segle XIX que va consolidar el seu projecte d’abastament de part de Barcelona a través d’aigua de l’aqüífer del Llobregat. Ja controlada per Aigües de Barcelona, el 1897 va ampliar les captacions i la capacitat de bombament optant per instal·lar dues bombes Alexander a la planta de Cornellà, una maquinària que estaria operativa fins a la dècada dels 30 del segle XX.
Bomba de la Concesionaria del Llobregat. 1918. Fons Hermenter Serra. Arxiu Nacional de Catalunya.
El 1935, a través precisament de la Concesionaria del Llobregat, Aigües de Barcelona va comprar els pous de la mina de reg o sèquia de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona. Aquesta comunitat de regants va construir l’any 1894 un nou pou amb la voluntat d’extreure un major cabal per al reg i subministrar aigua a Barcelona. Per fer-ho possible van optar també per implementar la tecnologia de vapor d’Alexander Hermanos.
Plànols de l’Edifici Alexander de la Concesionaria del Llobregat. Arxiu SGAB.
Quan el 1935 Aigües de Barcelona va adquirir el pou es va integrar al sistema d’abastament de la Central Besòs, però la bomba de vapor Alexander ja estava en desús a causa de la seva obsolescència. Malgrat això es va conservar en el mateix espai fins al 1972, any en què va ser traslladada a la Central Cornellà. Aquesta màquina és la que des de 2024 es troba al jardí del Museu de les Aigües.
Patrimoni d’Alexander Hermanos
Catàleg d’Alexander Hermanos. Arxiu Històric de Barcelona
De les més de 1.500 bombes de vapor comercialitzades, segons el catàleg d’Alexander Hermanos, actualment en queden poques conservades i totes elles esdevenen úniques pel fet que són models diferents produïts per la mateixa companyia.
Dels models coneguts com a “capella”, és a dir bombes de vapor verticals suportades a partir de columnes clàssiques, se’n conserven a Terrassa[2] i a Montcada i Reixac, a més de la màquina situada al Museu de les Aigües.
Les bombes de Montcada i Reixac es troben a la Casa de les Aigües, on formen part del conjunt conegut com a “pous de Montcada”. Destaquen per la integritat, estat de conservació i originalitat, fet que atorga una gran rellevància al conjunt per interpretar-ne el funcionament. Cal destacar que també es conserven les calderes construïdes per Alexander Hermanos. La Casa de les Aigües en si és també un patrimoni immoble vinculat a la companyia. Un altre patrimoni immoble vinculat a Alexander Hermanos és la Torre de les Aigües del Besòs, on també n’hi havia una, però malauradament es va perdre la maquinària.
La bomba del Museu de les Aigües és rellevant pel seu estat de conservació i integritat. Però, tal com s’ha explicat, no es troba en el seu emplaçament original, a Santa Coloma de Gramenet; situada en l’espai del jardí industrial, enriqueix notablement la col·lecció i aporta una visió més àmplia de les diferents tecnologies que han permès fer arribar l’aigua a les llars al llarg dels segles XIX i XX. L’Alexander és una mostra de bomba vertical de producció nacional, una tipologia que fins al moment no es podia veure al Museu de les Aigües on, per contra, destaquen bombes horitzontals de producció internacional, a més d’electrobombes i tecnologies actuals.
Arran de la integració de la màquina Alexander al Museu de les Aigües s’ha recuperat una petita part de la memòria de l’empresa. Si bé és cert que molta documentació de l’empresa ha desaparegut, s’ha pogut recuperar informació relativa a les patents conservades a l’arxiu de l’Oficina Española de Patentes y Marcas, a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, a l’Arxiu Nacional de Catalunya i a l’Arxiu de la Sociedad General de Aguas de Barcelona, on hi ha dipositats contractes entre ambdues empreses.
Tota aquesta documentació ha permès recuperar la informació relativa a la màquina instal·lada per Aigües de Barcelona el 1897 i, especialment, saber com un dels espais de la Central Cornellà havia encabit dues bombes de vapor Alexander. L’edifici es coneixia originalment com a “Alexander”, però després de la pèrdua de les màquines es va deixar d’usar aquesta denominació. És, per tant, un fons documental imprescindible per a noves aportacions sobre la història d’Alexander Hermanos i les seves tecnologies.
Passat més d’un segle de la fi d’Alexander Hermanos, ja no hi ha testimonis orals que en puguin explicar el funcionament, però arran del procés de recuperació de la màquina per part del Museu de les Aigües s’han trobat testimonis relatius a la història de la peça. A través del col·lectiu “Amics del Museu de les Aigües” s’ha obtingut el testimoni de l’Andreu Balletbò, cap del taller mecànic d’Aigües de Barcelona a la dècada dels 70 del segle XX, que ha relatat com es va traslladar de Santa Coloma de Gramenet fins a l’espai de la Central Cornellà. També s’han pogut recopilar testimonis indirectes sobre la història de la bomba Alexander que hi va haver a la planta de l’Empresa Concesionaria de Aguas Subterráneas del Río Llobregat, coneixements que han servit per complementar les fonts documentals.
Conclusions
La revolució de l’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana la van protagonitzar iniciatives com les liderades per diferents companyies, que van portar a terme projectes basats en la tecnologia del vapor per captar aigües del subsòl i bombar-les a la xarxa de distribució, a més d’altres usos com el regatge. Aquest procés va transformar la vida quotidiana de les persones i va crear una ciutat moderna. Les iniciatives de les empreses subministradores no es podrien haver executat sense l’aportació de les empreses tecnològiques que van innovar per poder aplicar el vapor a les necessitats de la societat urbana. Bona part d’aquestes tecnologies van ser importades del Regne Unit, França o Alemanya, però també van sorgir iniciatives com la d’Alexander Hermanos. És cert que van importar coneixement internacional, però el desenvolupament de les seves tecnologies i l’activitat de patentar es va fer des de Barcelona, on es van consolidar com el principal productor de bombes hidràuliques. Com s’ha exposat, les principals empreses del sector van implementar durant l’últim terç del segle XIX tecnologies d’Alexander Hermanos. A més, nombroses empreses van adquirir-ne tecnologia per proporcionar aigua per a activitats industrials.
Com s’ha exposat, la història d’Alexander Hermanos ha quedat en certa manera oblidada i cal recuperar-la per tenir un major coneixement de la revolució de l’aigua, especialment pel que fa a les tecnologies que la van fer possible.
La Casa de l’Aigua de Montcada i Reixac, el MNACTEC i el Museu de les Aigües han esdevingut garants del patrimoni d’Alexander Hermanos, una responsabilitat que no només implica la conservació de les màquines sinó també un esforç d’investigació i divulgació.
Bibliografia
[1] La revolució de l’aigua és el procés comprès entre 1867 i 1967 pel qual Barcelona i el seu entorn metropolità va crear un sistema modern d’abastament d’aigua capaç de donar resposta al desenvolupament urbà de la ciutat.
[2] Es troba situada en una rotonda a la carretera de Matadepera.
TORRELLES: Associació Naturalista Torrellenca (ANT)
/by HelenaL’ANT és una associació naturalista, creada l’any 1999.
És una entitat sense afany de lucre que té com a objectiu defensar i estudiar la natura.
Amb la realització d’activitats d’estudi i protecció del medi ambient a Torrelles de Llobregat i el seu entorn, l’ANT lluita i treballa per un futur en què modernitat i medi ambient puguin conviure en harmonia en un món on impera la degradació del medi natural i la sobreexplotació dels recursos.
Telèfon de contacte: 648 897 969
OLESA: Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà
/by HelenaL’any 1980, un grup d’espeleologia (del SIS del Centre de Terrassa) i un altre grup de muntanyencs que s’havien escindit de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) d’Olesa van decidir sumar esforços i crear el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO).
Des que va néixer, la filosofia d’aquesta entitat ha estat fomentar l’estudi i la conservació del patrimoni cultural, històric i natural de la població. Durant els primers anys, mentre la secció de recerques es concentrava en la restauració de la capella romànica de Sant Pere Sacama, la secció d’alta muntanya era en una etapa molt activa. Es van fer unes quantes expedicions, al Perú, a l’Himàlaia i als Estats Units,<< fins que la mort de dos expedicionaris del CMRO, l’any 1990, va obrir un període de crisi i reflexió posterior>>, explica Jaume Morera, membre fundador del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Finalment, la secció d’alta muntanya va deixar de funcionar cap a l’any 1992 i només va restar un grup d’esquí de muntanya.
Morera explica també que << l’activitat del grup de recerques ha estat molt vinculada a les necessitats que han anat sorgint i a l’oportunisme de les obres que s’han anat fent al municipi>>. Precisament,les actuacions que l’Ajuntament i alguns propietaris privats que han fet en edificis, carrers i places d’Olesa han estat motiu d’enfrontament amb els membres del CMRO, <<perquè creiem que algunes d’aquestes obres han estat molt incorrectes>> Un dels objectius del CMRO és organitzar accions de protesta per denunciar aquelles actuacions que consideren perjudicials per conservar el patrimoni local.
Amb els incendis del 1994, l’entitat es va plantejar una nova direcció per a les seves activitats. D’aquí va sorgir una secció de medi natural, que s’encarregava de netejar boscos i camins, repoblar i crear nous punts d’aigua. Argelich destaca que el CMRO<<es va incorporar a l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) com a membre actiu>>.
El grup de recerques va dur a terme la tercera fase de la primera campanya d’excavacions al mas Vilar. A més a més, es va recuperar el brollador d’aigua i bassa del segle XVI a Puigventós, entre algunes altres activitats. D’altra banda, la secció de medi natural va ajudar a regenerar les zones cremades l’any 1994, efectuant replantacions. Pel que fa a la secció d’esquí, concentra l’activitat els mesos d’hivern, amb cursets de cinc diumenges seguits, fets per monitors federats.
Els projectes de futur del CMRO són molt ambiciosos: continuar la tasca que l’entitat du a terme: treballar en l’arxiu fotogràfic i documental del centre i continuar lluitant per tal d’aconseguir que Olesa tingui museu. Al 2013, el CMRO compte amb tres seccions actives: Geografia i Ciències Naturals, Recerques i Esquí.
Ferm compromís amb la cultura!
/by HelenaComencem l’any 2025 i acomiadem les activitats de celebració del nostre 50è aniversari. Ho farem de manera festiva el dia 6 de febrer a 2/4 de 7 del vespre a la nostra seu, en un acte en el qual presentarem el número 27 de la revista Materials del Baix Llobregat – que rememora els 50 anys compartint cultura – i conversarem sobre l’associacionisme i els reptes de futur.
Reprenem aquest butlletí i aquest nou any ens sentim orgulloses de treballar durant anys i panys en el món de la cultura, posant en relleu el conjunt de símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements i objectes que constitueixen la tradició, el patrimoni i la forma de vida de la ciutadania baixllobregatina.
El butlletí que teniu a les mans és el número 215; entre la informació hi trobareu, sengles articles de Carles Riba i Conxita Sànchez, que en moments diferents han presidit l’entitat i que continuen plenament actius vetllant per la vida associativa i aportant a la comarca del Baix Llobregat la seva experiència i els seus sabers fent de la cultura una eina de transformació social. Els perfils dels homes i de les dones que han encapçalat el Centre d’Estudis ha contribuït a impulsar projectes de reconeixement cultural i de valoració del patrimoni, així com la seva dimensió social i econòmica a l’actualitat.
Ens satisfà que aquest mes de gener de 2025 hi hagi anotada a l’agenda una activitat que, tot i ser desitjada, s’ajornava excessivament i que ha esdevingut un fet de singular rellevància. Ens referim a l’acte de signatura del manifest per a la regeneració i governança de la Colònia Sedó que tingué lloc divendres dia 24 a la seu del Museu de la colònia tèxtil, on institucions, propietaris i entitats ens unírem per a la regeneració de la Colònia Sedó. El manifest signat recull la voluntat d’establir el model de governança i el pla d’acció per definir el futur de l’antiga colònia industrial tèxtil esparreguerina, la primera de Catalunya i la més gran que es va construir al país i que enguany compleix 175 anys de la seva fundació . El CECBLL hi hem estat presents i n’hem estat signatàries, com també ja havíem participat en tot el que ha precedit la signatura; ens referim al procés de confecció de l’Agenda 2030 d’Esparreguera.
Entendre la cultura com eina de transformació social fa que participem de múltiples activitats, com les promogudes per l’IRMU (Institut Ramon Muntaner) i la CCEPC (Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana) com ha estat enguany la participació dissabte, 25 de gener, a l’Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània, pels Drets Humans. A la comarca hi hagueren enceses a Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Castelldefels i Collbató, a més de la de Molins de Rei, on el CECBLL va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament, que inclogué l’activitat en la programació de la 174a Fira de la Candelera i es comptà amb el suport per a l’encesa dels Amics del Camell i l’Enxuscat i per a la lectura del Manifesa amb les comunitats paraguaiana i islàmica. Un dels paràgrafs del Manifest confeccionat per l’IRMU conjuntament amb Amnistia Internacional ens diu : “Sense el respecte pels drets humans, correm el risc com a societat de què la deriva actual ens desarmi dels referents necessaris per conviure amb dignitat. Combatre aquests discursos està a les nostres mans des de la posició que ocupem a la societat. Tenim la responsabilitat compartida de fomentar una cultura de la solidaritat, el respecte i la convivència per garantir societats democràtiques i pacífiques, i exigir a les autoritats que ho facin.”
“50 anys i seguim!”, per Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL (2013-2019)
/by HelenaConxita Sánchez, presidenta del CECBLL (2013-2019)
La celebració del cinquantenari del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) ha estat una oportunitat per advertir els profunds canvis que representa el pas del segle xx al xxi en els aspectes socials, polítics, econòmics, tecnològics i ambientals. El naixement de l’associació, encara en dictadura, l’inici del camí en el període de transició i l’evolució democràtica sempre molt lligada al desenvolupament de l’entitat ens ha permès observar i valorar les transformacions experimentades.
Sota el lema “50 anys compartint cultura” hem desenvolupat un seguit d’actes que ens han permès fer una mirada els orígens, per una banda, reconèixer i fer palès el llegat de tantes persones implicades al llarg dels anys; professionals, col·laboradores, socis i sòcies que ens han precedit i les que encara continuen compromeses amb l’entitat i per l’altra, constatar com des de l’arrelament present poden pensar i dissenyar estratègies de futur per enfortir el projecte.
I és que els aniversaris ens poden ajudar a repassar vivències i a renovar compromisos. Com a consellera de cultura del Consell Comarcal i donant suport a l’entitat, vaig tenir l’oportunitat de participar en el vint-i-cinquè essent testimoni del llançament dels Premis de Reconeixement Cultural una iniciativa que volia mostrar la fortalesa cultural del Baix Llobregat. Com a presidenta vam entomar el quarantè en un moment de força feblesa econòmica, però d’on va sortir la proposta del Congrés el Baix Llobregat a Debat. Ara en aquest cinquantè, tenim com a objectius preparar l’entitat per l’era digital i de la IA, tot apropant-nos a la gent més jove. Adaptar-nos als nous temps de canvi climàtic i de transició energètica, reduint la nostra pròpia petjada ecològica i aportant coneixement i reflexió davant els nous reptes d’aquesta societat canviant.
Fa uns dies llegia que “una característica que pot definir el que portem d’aquest segle xxi és la soledat creixent per la manca d’activitats compartides i comunitàries i com aquesta soledat pot canviar la nostra relació amb la realitat” Aquesta frase em va venir al cap perquè justament la commemoració dels 50 anys del CECBLL la vàrem dissenyar invertint aquesta premissa. La nostra ha estat una efemèride amb moltes activitats compartides i comunitàries. Podem dir sense exagerar que en aquesta commemoració hem arribat a gairebé tots els municipis de la comarca. S’han fet aproximadament una quarantena d’actes i de manera presencial o via streaming han participat més d’un miler de persones.
A la Festa de Celebració del 50è en reconeixement a totes les persones associades vàrem copsar la importància que per la comarca va tenir la fundació del Centre i la valentia i generositat de les persones que durant les primeres dècades vam participar i el vam liderar. El Col·loqui Internacional. Història i futur de la Colònia Sedó: Dialèctica entre aigua i energia, activitat que entronca amb la història del Centre d’estudis en la defensa de l’aigua i l’energia com a bé comú, un diàleg de total actualitat posant èmfasi en el patrimoni industrial una estratègia de futur per la seva capacitat de transformar i dinamitzar el territori. Els XII Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat aparador cultural de la comarca que han cristal·litzar en una acreditada Nit de la Cultura al Baix.
Però no podem deixar de mencionar les activitats de memòria democràtica, les presentacions de publicacions i molt concretament els Contes del Baix Llobregat que han propiciat lúdiques trobades arreu. Les microconferències temàtiques. La nova imatge corporativa i web. La presencia a les xarxes de vegades, de la mà de personalitats destacades. Els butlletins especials amb brillant articles d’opinió que ens esperonaven i obrien camins de futur. També han acompanyat unes magnífiques pindoles audiovisuals. Els Souvenirs, on el soci José Luís Atienza ens feia rememorar de manera evocadora la construcció col·lectiva del Baix. Com veieu activitats compartides i comunitàries, treball cooperatiu que ha estat possible perquè hem comptat amb la participació d’amics i amigues que han volgut fer avinent el seu temps i els seus sabers. A totes i tots moltes gràcies.
Si em permeteu la llicència sí que faré una referència amb noms i cognoms, de la comissió del cinquantenari de la que he estat responsable, així que puc assumir queixes i mancances, però aquest grup del qual formava part la nostra estimada Gemma Tribó d’alguna manera va dissenyar i ha vingut treballant per fer aquesta commemoració possible: Veva Català, Jordi Sicart, Isabel Ortuño, Mercè Selles, Àgnes Dalmaschio, Silvia Guillem, Esther Hachuel, Neus Ribas i Helena Roma. Gràcies!.
Com he dit altres vegades el Centre, crea consciència de comarca d’identitat i pertinença, fa accessible el coneixement des del respecte, la solidaritat i la generositat. Mirem el futur amb optimisme, tot mantenint la mateixa fórmula de base; gent compromesa amb la cultura i la comarca. Hem assolit la paritat i incrementat la presència de dones, però encara hem de continuar avançant. M’agradaria una entitat més transversal generacionalment i amb una major presència de persones vingudes d’arreu. Necessitem ampliar la base social i consolidar l’equip professional, mantenir suficiència financera que ens permeti treballar sense angoixes. I malgrat que hi han dificultats estem agraïts pel suport i per les vinculacions i complicitats d’institucions i entitats que ens aixopluguem i faciliten el treball diari. Però superat ja un quart del segle xxi hauríem d’assumir col·lectivament que la cultura és quelcom imprescindible per avançar com a societat.
Mantenint l’empenta i la il·lusió dels anys fundacionals, el seu llegat ens esperona a continuar. No podem escatimar cap esforç. És un temps complex on la foscor fàcilment s’instal·la per això ens cal més cultura ens cal més Centre d’Estudis. 50 anys i seguim!
Conxita Sánchez
Gener 2025
“Passat, present i futur del CECBLL”, per Carles Riba, president del CECBLL (1995-2013)
/by HelenaCarles Riba, president del CECBLL (1995-2013)
L’any que acabem de finalitzar, el 2024, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) ha complert 50 anys d’existència des de la primera fundació l’any 1974. És una vida llarga en termes de trajectòria humana i ha recorregut diverses etapes, entre les quals l’engegada una segona refundació amb nou impuls a finals dels anys 1970. Crec fermament que, malgrat les dificultats, les precarietats econòmiques i de mitjans, la vida del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat en el seu conjunt constitueix una trajectòria d’èxit reconeguda per les entitats i pel conjunt de la ciutadania de la comarca.
El Centre d’Estudis ha defensar la existència de la comarca del Baix Llobregat davant dels perills de dissolució en la conurbació barcelonina i, en això, el primer president, Jaume Codina (1980-1995), va exercir de líder. Sense negar la pertinença a la realitat metropolitana de Barcelona, es reivindiquen les especificitats de la comarca: el riu Llobregat, els cultius de regadiu i de secà i el moviment pagès, els aqüífers, els rosaris de pobles a cantó i cantó de la Vall Baixa i el Delta, la personalitat de l’entorn montserratí, la industrialització, el moviment obrer, etc.
En la primera etapa van endegar les Jornades d’Estudis dels anys 1980, els butlletins, l’Atles del Baix Llobregat, les primeres recerques col·lectives, la revista materials, i la col·lecció docent Descobrim el Baix Llobregat, alhora que es va establir una xarxa de convenis amb els ajuntaments i el Consell Comarcal que va permetre la creació de la figura de gerent.
En la segona etapa (1995-2013), que em va correspondre presidir, vam recollir el magnífic llegat de l’etapa anterior i vam donar bon impuls en l’estructuració de les recerques, la reivindicació del patrimoni, l’impuls de les exposicions.
Van ser projectes específics d’aquesta segona etapa l’inici, el 1997, de les Trobades de Recerca Jove que la Delegació d’Ensenyament de la Generalitat va assumir vers 2013 transformant-les en Edurecerca i després deixant-les en via morta; el 1999, arrel de la celebració del 25 è aniversari del Centre, es van crear els Premis de Reconeixement Cultural, activitat que avui dia és un punt de referència comarcal; i, a partir de 2005, l’inici dels estudis sobre Memòria Democràtica, fonamental per entroncar amb les noves generacions . Altres projectes rellevants han estat la Comissió Cívica de Patrimoni (creada el 2007) i el segell editorial Edicions del Llobregat (iniciat el 2008).
En les darreres etapes presidides per Conxita Sánchez (2013 a 2019) i Genoveva Català (2019 al present) s’ha impulsat el Centre a cotes molt altes. Conxita Sánchez, tot i haver assumit la presidència en el moment que se sentien els efectes de la Crisi de 2008 amb la màxima intensitat, va impulsar el Congrés El Baix Llobregat a Debat que va obrir el Centre d’Estudis Comarcals a múltiples sectors culturals, socials i econòmics de la comarca, així com les Jornades de Paisatges Contemporanis. Els darrers anys, sota la presidència de Genoveva Català, el Centre d’Estudis ha recuperat la seva plena capacitat operativa, s’ha obert a una xarxa de relacions encara més extensa i ha situat el Centre com un actor imprescindible de la vida cultural i social de la comarca.
Són un passat i un present magnífics. Però jo voldria parlar de futur.
Les grans assignatures pendents del CECBLL (també a moltes altres entitats) són el suport social, la connexió amb la nova immigració i la incorporació de les noves generacions.
Sovint, la ciutadania confon una entitat associativa, com és el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (creada el 1974) amb un òrgan de l’administració, com és el Consell Comarcal (creat per la Generalitat de Catalunya el 1987, 13 anys més tard, junt amb els altres Consells Comarcals).
A continuació s’analitzen algunes de les diferències entre una associació i una administració:
Reflexió final.
De cara al futur, caldria impulsar les tres línies citades de reforç del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat: l’ampliació de la base associativa; l’acolliment de la nova immigració i la incorporació de persones i de sensibilitats de les noves generacions.
Ampliació de la base associativa. Suposant que tan sols les aproximadament 1.000 persones que intervenen anualment en les activitats del CECBLL fossin socis, els recursos propis anuals (per quotes) pujarien vers el 50.000 €. Això permetria cobrir una part molt significativa de les despeses salarials i asseguraria una major independència i base econòmica per superar les crisis econòmiques i polítiques (el CECBLL n’ha viscut de les dues). I, si la base associativa es dupliqués (2.000 associats, 1 de cada 420 persones de la comarca), la solidesa i la independència econòmica i real del Centre seria encara molt més gran.
L’acolliment de la nova immigració. La població del Baix Llobregat (com la de Catalunya) és envellida, fruit d’una baixa natalitat, fet que ve compensat per una immigració important que avui dia prové d’horitzons cada cop més amples. L’acolliment d’aquestes persones des de tots els punts de vista, econòmic, social i cultural, a més de ser un fet de justícia, ens aporta fortalesa com a poble, un rejoveniment de la cultura i també una major capacitat de convivència en un món cada cop més interrelacionat.
Incorporació de les generacions joves. Tinc el ple convenciment que l’activitat i els resultats del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat són un immens patrimoni per a les noves generacions que, a la llarga, ho agrairan; tanmateix, el món tan canviant que ens toca viure (canvi climàtic, crisi energètica, desigualtat econòmica, crisi democràtica, pujada de les actituds polítiques basades en l’egoisme) demana incorporar les concepcions i les sensibilitats dels sectors joves. L’ampliació de la base associativa s’ha d’orientar, doncs, a les noves generacions.
En aquesta nova etapa del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que iniciem, acabo fent una crida, des del propi Centre i des de la societat baixllobregatina, per articular aquestes transformacions de base de l’entitat.
Carles Riba Romeva
21 de gener de 2025
La Colònia Sedó d’Esparreguera inicia un camí de consens cap a la seva regeneració
/by HelenaEl passat 24 de gener va tenir lloc al Museu de la Colònia Sedó, l’acte de signatura del manifest que ha d’establir el model de governança i el pla d’acció del futur de l’antiga colònia tèxtil ubicada a Esparreguera.
Va ser un acte presidit per l’alcalde, Juan Jurado, i per la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández.
Les persones signants del manifest per a la regeneració i governança de la Colònia Sedó van ser la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández; el diputat d’Infraestructures i Territori de la Diputació de Barcelona, Sergi Vallès; l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Jordi Parent; la subdirectora general de Relacions amb la Unió Europea del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Conxita Font; el director d’Habitatge i Edificació de l’INCASOL, Jordi Salvat; el president de la Comunitat de Propietaris de l’Àrea Industrial de Can Sedó, Josep Maria Prat; el president de l’Associació per la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep Maria Cobos; la presidenta de la Sectorial PIMEC Turisme, Isabel Galobardes; el vicerector de Política de Personal Docent i Investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, Miquel Soriano; la presidenta del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, Genoveva Català; el vicepresident de l’Associació Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC), Joan Salvador; i l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado.
En paraules de l’alcalde “Avui, per primera vegada des que va tancar la Colònia Sedó fa 45 anys, l’Ajuntament d’Esparreguera, els propietaris de la Colònia i totes les institucions representatives del país a nivell empresarial, cultural, patrimonial i de l’habitatge ens trobem aquí al voltant d’un consens fonamental: que la Colònia Sedó és un patrimoni primordial del país, que necessita ser regenerada i que cal establir un full de ruta comú i començar a treballar per a complir-lo a mig i llarg termini”.
Durant l’acte es va posar de relleu que aquest 2025 es compleix el 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica de la Colònia Sedó (1850-2025).
El CECBLL, que com sabeu gestiona les visites guiades al Museu gràcies a un conveni amb el MNACTEC, va participar activament en l’elaboració de l’Agenda Urbana d’Esparreguera, en l’apartat dedicat a la Colònia. Ser present en aquest acte i contribuir amb la nostra signatura i el nostre suport a la salvaguarda de la Colònia Sedó i al disseny del seu projecte de futur implica un reconeixement a la nostra trajectòria de defensa d’aquest patrimoni.
El Grup Parlamentari Socialistes Units per avançar visita el CECBLL
/by HelenaEl passat divendres 17 de gener vam rebre la visita dels representants del Baix Llobregat del Grup Parlamentari Socialistes Units Per avançar. Concretament vam rebre el seu president, Ferran Pedret, acompanyat de Rocio Garcia de Cornellà, Gisela Navarro de Viladecans i José Ignacio Aparicio, de Cervelló.
L’acollida va anar a càrrec de membres de la Junta del Centre, encapçalada per la seva presidenta i el vicepresident, i de l’equip tècnic.
La jornada, que va tenir lloc a petició del Grup, la vam iniciar amb una visita al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera i a continuació van passar per la seu del CECBLL per interessar-se pels nostres projectes, especialment els de Memòria Democràtica. També vam tenir l’oportunitat d’expressar-los les nostres preocupacions.
Molt agraïdes i agraïts per aquest gest d’interès d’un Grup Parlamentari vers una associació sense ànim de lucre que treballa cada dia per fer de la cultura i del coneixement un factor de cohesió social i territorial.
Estem a disp osició dels altres grups parlamentaris que vulguin conèixer el passat, el present i el futur d’una entitat cinquantenària.
Molins de Rei acull l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans
/by HelenaDissabte 25 de gener vam poder celebrar a Molins de Rei l’acte de l’Encesa. A les 18 hores ens vam aplegar a la Plaça de Palau i vam poder escoltar la benvinguda de la presidenta del Centre d’Estudis – Genoveva Català – i de l’alcalde de Molins de Rei – Xavier Paz.
A continuació es va llegir el Manifest del 2025, que ha estat redactat per Amnistia Internacional. La lectura va anar a càrrec d’Abdolaye Fall, demògraf i membre de la comunitat senegalesa; Jeanette Saab, representant de la Comunitat Islàmica de Molins de Rei; Leticia Chaves, membre de la Comunitat Paraguaiana; i Jéssica Revestido, regidora d’Acció Comunitària.
Molt emotiu el moment en què va sonar la cançó de Joan Dausà “Com plora el mar” i, per sobre del Palau, el cel va començar a tenyir-se dels colors dels pots de fum gràcies a la col·laboració dels Amics del Camell de Molins de Rei i de l’Enxuscat. A tothom el nostre agraïment.
Molt emotiu també pensar que mentre això passava, aquest ritual es repetia en un centenar de ciutats arreu del mar Mediterrani. I és que com sabeu, l’Encesa té el sentit de reivindicar una major sensibilitat ver les persones que es juguen la vida creuant el mar per fugir de les guerres, de la persecució i de la gana. I el patrimoni es mostra com un element de valor per fer aquesta crida.
Com ja hem explicat en altres ocasions, aquesta activitat va néixer el 2016, quan un grup de docents de l’Institut de Secundària Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques van realitzar una acció per tornar a connectar visualment un conjunt de torres amb motiu de la commemoració del IV Centenari de la mort de Joan Baptista Benimelis, matemàtic i autor d’un sistema de senyals de foc i fum que fou utilitzat des del segle XVII. Aquesta acció va anar sumant els conceptes de defensa del patrimoni i de defensa dels drets de les persones intenten cercar un entorn millor per viure i per desenvolupar-se.
Aquest any 2025 l’Institut Ramon Muntaner ha coordinat les Enceses de Catalunya, el País Valencià i la Franja. I és en aquest context que el CECBLL s’ha tornat a sumar a la iniciativa promovent l’Encesa del Palau de Requesens amb el suport i la complicitat de l’Ajuntament. L’activitat ha comptat també amb el marc extraordinari de la Fira de la Candelera, que va arrencar el dia anterior amb el tradicional pregó.
I un cop més el Baix Llobregat s’ha mostrat com un territori compromès i solidari, ja que a més de la de Molins, s’han fet Enceses a Castelldefels, a Collbató, a Esplugues i a Sant Just Desvern. I la intuïció és que el 2026 continuarem sumant Enceses pels drets humans.
Assistim a la “I Jornada de Memòria Democràtica. Esplugues de Llobregat, en temps de Guerra”
/by HelenaEsplugues ha celebrat aquest 25 de gener la primera Jornada de Memòria Democràtica del municipi, al Casal Robert Brillas, en què s’han presentat tres estudis inèdits sobre la Guerra Civil Espanyola a la ciutat, que seran publicats en un futur, i el projecte de dramatització històrica a través de pòdcast Esplugues 1939: l’última resistència. L’Isabel Ortuño hi va assistir com a representant de Junta del CECBLL.
Aquest darrer episodi, que va tenir lloc justament fa 86 anys (26 de gener de 1939), ha protagonitzat gran part de la jornada. L’alcalde d’Esplugues, Eduard Sanz, ha donat la benvinguda i ha dit que “podríem parlar que és una jornada sobre la veritat, ara que es posen en qüestió la dictadura o alguns drets humans”. Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, i Lourdes Borrell, diputada de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, han destacat l’oportunitat de la jornada i la tasca que fa Esplugues per recuperar la memòria del que va passar durant la guerra.
La directora del servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica de l’Ajuntament d’Esplugues, Carme Comas, ha explicat el Programa de Memòria Democràtica d’#Esplugues 2023-2027, que, a través dels estudis que s’estan fent, té com a objectius estudiar la documentació conservada a l’Arxiu Municipal entre 1931 i 1980 i recollir els records i vivències de testimonis directes o indirectes “com a conservació de la memòria oral del municipi” i donar a conèixer el paper d’Esplugues en aquest període històric.
La historiadora i arqueòloga Marta Maragall ha presentat l’estudi Esplugues 1936-1939: la vida a la rereguarda, que recull testimonis sobre la quotidianitat del conflicte bèlic al municipi.
L’historiador Jordi Amigó i l’investigador Francesc Riera són els autors d’El Pont d’Esplugues: l’última resistència republicana, una recerca que condensa més de 20 anys d’investigació sobre el pas de les tropes franquistes pel Baix Llobregat en el seu camí a Barcelona. Gràcies a la seva feina –incloent una exhaustiva recerca de fotos i de documents, de fotògrafs professionals i de periodistes estrangers,– sobre l’arribada dels franquistes a Sant Pere Màrtir, la nit del 25 de gener de 1939, i els Fets del Pont d’Esplugues, el matí del 26 de gener, on va ha haver-hi una resistència que va produir diversos morts, s’ha pogut contradir la historiografia tradicional i el relat de l’entrada tranquil·la dels franquistes cap a Barcelona. I això va permetre que moltes persones els donés temps per fugir cap a la frontera.
L’historiador Jordi Ramos, expert en refugis, ha parlat de quatre refugis documentats a Esplugues: a l’antiga fàbrica El Gallo, a Casa Quirze (Laureà Miró, prop de la plaça Santa Magdalena), a Laureà Miró, 2 i a Joan Corrales, si bé hi ha informació sobre una dotzena d’amagatalls que podrien haver estat refugis.
Finalment, s’ha presentat el projecte de dramatització històrica a través de pòdcast titulat Esplugues 1939: l’última resistència, dirigit i guionitzat pels espluguins Tolo Albertí i Arnau Bonil, que fa una aproximació a com es va viure aquell moment a la població. Ho fa a través de personatges ficticis, però amb un relat versemblant, ja que està format pels molts i diversos testimonis sobre aquells dies que han quedat recollits. Els sis capítols es poden escoltar en diferents plataformes: https://linktr.ee/esplugues1939.
Font de la notícia: La resistència a Esplugues protagonitza la 1a Jornada de Memòria Democràtica | esplugues.cat. (s. f.). esplugues.cat. https://www.esplugues.cat/noticies/la-resistencia-a-esplugues-protagonitza-la-1a-jornada-de-memoria-democratica/
El Consell Comarcal acull la presentació del l’Anuari 2025 Next Llobregat
/by HelenaA punt de tancar la redacció d’aquest Butlletí digital ens ha donat temps justet de redactar unes línies sobre un acte prou rellevant que ha tingut lloc al Consell Comarcal del Baix Llobregat. Ens referim a la presentació de l’Anuari 2025 Next Llobregat, que edita Barcelona Content Factory. Aquest any porta un títol prou suggeridor: Cinc anys per complir l’Agenda 2030.
Un any mes l’amic i soci del CECBLL Joan Carles Valero posa la lupa i el focus allà on toca: i es que després de 10 anys dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i de l’Agenda 2030 resulta que ja quasi hi som, doncs estem a cinc anys escassos d’aquesta fita. L’anuari explora sense vergonya i sense complexos en quin punt estem a partir de les aportacions d’una colla d’autors i autores que hi han abocat la seva expertesa i els seus coneixements.
L’acte de presentació va anar a càrrec del principal artífex de la publicació, Joan Carles Valero; de Rosa Fiol, vicepresidenta executiva de la patronal comarcal AEBALL; de Francesc Castellana, president del Consell Econòmic i Social de Barcelona; i Carles Riba Romeva, doctor enginyer, president del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES) i membre de la Junta del CECBLL (entitat que va presidir entre el 1995 i el 2013). Els membres de la taula van destacar, entre altres coses, la necessitat de cooperar per assolir els reptes que te plantejada la nostra societat en un moment tant canviant com l’actual.
L’acte va comptar amb la cloenda de la presidenta del Consell Comarcal, Eva Martinez; i de la delegada del Govern de la Generalitat a Barcelona, Pilar Diaz.
L’anuari es pot adquirir en paper i també està disponible en versió digital de forma totalment gratuïta. Hi podreu accedir a traves d’aquest enllaç.
Ens despedim de Fermí Marimón, guardonat amb el Premi Rosa Morgas i Duran d’Arts Escèniques i Cinema pels V Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat (2007)
/by HelenaAl 2007 guardonavem a Sant Andreu de la Barca a Fermí Marimón, acompanyat de Joan Miramón, amb el premi Premi Rosa Morgas i Duran d’Arts Escèniques i Cinema als V Premis de Reconeiement Cultural del Baix Llobregat, i ens dol compartir que el 29 de gener ens deixava l’autor de ‘Peraustrínia 2004’, primera pel·lícula d’animació en llengua catalana.
Amb la mort de Fermí Marimón Marimón (El Prat de Llobregat, 1932-2025), ens deixa una de les figures més destacades en el ressorgiment del cinema amateur de la segona meitat del segle XX i en la promoció de la llengua catalana en el setè art. L’activista pratenc salta a l’arena cinematogràfica amb només divuit anys, el 1950, quan guanya el Gran Concurs Local de Guions Cinematogràfics del Prat de Llobregat, en la categoria lliure, per “La cova del cec”. El jurat estava presidit per Delmir de Caralt, referència del cinema amateur durant els anys de la república.
Convençut que el món dels rodatges és la seva passió de vida, decideix convertir-la també en el seu mitjà de subsistència. Així comença la seva carrera professional com a exhibidor, des de 1954 al capdavant de la sala “El Cinco de Oros” al barri de Can Tunis de Barcelona, i a partir de 1967 del Cinema Capri del Prat de Llobregat—sala en actiu que ha pogut resistir la tendència de les multi-sales, i fer-ho a més, en una clara aposta per les pel·lícules no comercials i de cine-club. Al llibre L’altra resistència, de Pere Baltà, Marimón explica les dificultats que té per introduir curtmetratges en català a les sales de cinema del cinturó industrial.
El curt experimental Ballet Burlón (1956, tornat a filmar el 1960), dirigit i guionitzat per Marimón, és considerat una de les obres Bàsiques del Cinema Català. El 1961 va ser triat en la selecció oficial de Films pour la Jeunesse del Festival de Cannes i en el Festival de Cinema de Bèrgam. Com a productor, Marimon lidera ‘Peraustrínia 2004’, primer film d’animació en llengua catalana, que destaca per l’aposta transgressora d’introduir la ciència-ficció al públic infantil. En l’àmbit local, dirigeix L’exhibidor (1978), primer llargmetratge del Prat de Llobregat, inspirat en la seva pròpia vida.
Entre altres reconeixements, Fermí Marimón ha sigut distingit com a Membre d’Honor de l’Acadèmia de Cinema de Catalunya (2010), fill predilecte del Prat de Llobregat (2017) i el Premi en l’Àmbit de la Comunicació de la Fundació Paco Candel (2015).
Font de la notícia: Carreras, G. (2025, 30 gener). Ha mort Fermí Marimón, pioner del nostre cinema. Tornaveu. https://www.tornaveu.cat/general/ha-mort-fermi-marimon-pioner-del-nostre-cinema-45713/
L’arquitectura de pedra seca. El cas de Begues i el poder de l’associacionisme
/by HelenaPer be que pugui semblar que la tècnica no dona per gaire, quedaríem sorpresos en veure la gran quantitat de possibilitats constructives que ofereix. Es tracta d’una arquitectura amb un fort sentit de la funcionalitat, que dona resposta a una amplia varietat de necessitats vinculades principalment a tasques agrícoles i ramaderes: cabanes per guardar eines o per donar aixopluc durant les estades al camp, parets de marge per terrassar els vessants de les muntanyes per al conreu; forns de calç; escales i un llarg etc. Per aquesta mateixa raó és una tècnica amb un fort component de cultura popular.
Segons l’Observatori del Paisatge a Catalunya podria haver-hi prop de 20.000 elements de pedra seca. I el Baix Llobregat, com deia a l’inici d’aquest text, n’arreplega un percentatge important.
Potser Begues és un dels municipis on aquesta arquitectura ha estat més afavorida. Parlar de Begues és parlar de pedra seca, i a la inversa. Això es deu a la tasca feta des de l’associacionsme, i concretament des del Centre d’Estudis Beguetans. Una tasca que s’ha desenvolupat en diversos àmbits: la divulgació, la reconstrucció, la recerca, etc. Per exemple, en el terreny de la divulgació han aconseguit sensibilitzar la població i crear un estat d’opinió favorable a la conservació del patrimoni de la pedra seca. Destaca la col·laboració amb la Land Art Association de Catalunya que ha desenvolupat el projecte Arquitectura-Paisatge-Art a partir del qual s’ha abordat la restauració de barraques comptant amb la participació ciutadana. S’ha actuat, per tant, en la preservació dels elements i en la preservació de la tècnica constructiva, aprofitant i posant en valor el coneixement i l’expertesa d’algunes persones grans, com en Ramon Farreras i Ollé (1925-2010).
Una de les tasques més ingents desenvolupada pel Centre d’Estudis Beguetans ha estat l’elaboració d’un mapa de les barraques de Begues, on apareixen situades les que se’n conserven, cada una d’elles acompanyada d’una fitxa explicativa de les seves característiques formals i de la resta de dades que en cada cas ha estat possible arreplegar, així com de fotografies. Realment un exemple a seguir i una mostra més del que l’associacionisme pot fer pel patrimoni, especialment per aquell més desatès per part de les institucions.[1] Una atenció ciutadana que marca, però, la línia cap a l’interès per part de les institucions.
D’altra banda, la recuperació d’aquest patrimoni ha estat fortament relacionada amb la preservació dels paisatges tradicionals i, per tant, del medi natural. En un entorn fortament pressionat com el del Baix Llobregat, aquest aspecte és especialment transcendental i converteix la salvaguarda del patrimoni en un factor de sostenibilitat.
L’any 2018 la UNESCO va declarar Patrimoni Cultural Immaterial l’art de la pedra seca, és a dir el conjunt de tècniques i coneixements implicats en la seva realització. Un nou guany de la cultura popular i tradicional i un reconeixement a les arrels més profundes sobre les quals construïm el nostre futur.
Més informació:
Centre d’Estudis Beguetans:
https://centredestudisbeguetans.cat/
Mapa de les barraques de pedra seca de Begues: https://umap.openstreetmap.fr/es/map/pedra-seca-begues-ceb_628905#14/41.3312/1.9095
Unesco, art de la pedra seca: https://ich.unesco.org/es/RL/arte-de-la-construccion-en-piedra-seca-conocimientos-y-tecnicas-02106
Ajuntament de Begues. Espai web dedicat a la pedra seca:
https://www.begues.cat/begues/llocs-dinteres/pedra-seca
Generalitat de Catalunya. Patrimoni Cultural:
https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/lart-de-la-pedra-seca
Esther Hachuel
Directora del CECBLLL
[1] Podeu consultar aquí el meu article “Què hauria estat del patrimoni sense l’associacionisme”.
Feina feta i encarant del 2025
/by HelenaEn el darrer butlletí del 2024 acomiadem l’any de celebració del 50è aniversari del CECBLL, tot i que el gener del 2025 tindrem la darrera activitat social del cinquantenari en la que presentarem el número 27 de Materials del Baix Llobregat que recull de manera cronològica i resumida relats sobre les experiències d’aquests 50 anys.
Ens agrada des d’aquest editorial agrair-vos el vostre seguiment i suport, així com desitjar-vos un molt bon any 2025. Aquest capítol d’agraïments el fem de tot cor a totes les persones que fan possible la vida associativa d’aquest Centre, són desenes d’homes i de dones que d’una manera altruista i voluntària cooperen en la recerca i en la difusió del coneixement.
Com a testimoni d’aquesta afirmació tenim a moltes persones a les quals tot just els demanem algun article o col·laboració per aquest butlletí, ràpidament s’afanyen a fer-nos-ho arribar. Gràcies, Joan Carles Valero, Aureliano Garcia Ruz, Mercè Renom i Cristina Borderías, Maite Carranza, Éric Gómez, Dolors Pérez, Àngel Merino, José Fernàndez Segura, Helena Roma i Andreu Ginés. També gràcies a qui ens han fet arribar la seva imatge i la seva veu: Mercè Renom, Roger Lloret, Carme Sanmartí, Montserrat Torra, Albert Marsà, Marta Jiménez, Mercè Sellés, Joana Llordella, Esther Hachuel i Neus Ribas, Jaume Bosch. En tots els números d’aquest Butlletí del 2024 hi ha hagut una secció titulada “Souvenirs del Baix Llobregat” on Josep Lluís Atienza ens ha fet lúdiques i breus pinzellades vinculades amb la comarca. Com sempre gràcies, Josep Lluís.
En el darrer butlletí de l’any volem agrair la confiança i suport que durant mig segle hem rebut de moltes institucions (Ajuntaments, Diputació, AMB, PEMB i Generalitat) i de manera molt especial per proximitat i per la suma dels objectius compartits en el territori al Consell Comarcal. Precisament en aquesta publicació comptem amb la col·laboració extraordinària d’Eva Martínez, presidenta del Consell, que ens aporta un interessant article.
El dia 19 de desembre a la Junta presentàvem la Memòria de l’activitat de l’any i constatàvem que la celebració del cinquantenari del CECBLL ha reposat sobre la base d’un equip professional i d’una dedicació voluntària de moltes persones; tot i això, ambicionem anar més lluny i ampliar la base associativa, per això disposem d’una nova base de dades de les persones associades per poder-les atendre i correspondre en tot allò que ens puguin proposar o suggerir i també hem entrat a fons en el món de la comunicació digital, nova pàgina web i alhora hem actualitzat la imatge corporativa de l’associació.
Recordem que la primera activitat en el calendari ha estat l’Acte inaugural: 50 anys compartint cultura al Baix Llobregat, una reeixida festa a la nostra seu que va permetre retre homenatge a les persones associades i reconèixer-ne la seva contribució a la cultura. A la celebració veia la llum el llibre Contes del Baix de Rafael Bellido amb il·lustracions de Joana Llordella. Llibre que ens permet contactar d’una manera lúdica amb cada un dels municipis del territori.
Una de les matèries que sempre ens ha interessat ha estat el patrimoni, des de tots els seus vessants. El nostre compromís amb el patrimoni industrial de la comarca s’ha fet patent amb la celebració del Col·loqui Internacional. “Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”.
Des de l’any 2020 que en plena pandèmia vam contribuir a posar en marxa La Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, no hem parat de cooperar en programar i executar un ambiciós Pla de treball, així hem pogut acollir l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya, o l’acte d’Homenatge als Deportats del Baix Llobregat.
Les recerques col·lectives formen part de la nostra “patent”, enguany hem presentat la dotzena recerca Teixint solidaritats al Baix Llobregat. Història, realitat i perspectives cooperatives al Baix Llobregat (1900-2023), dirigida per l’economista Josep Ll. Martínez. Els equips humans de 22 dels 30 municipis de la comarca estan concloent els seus treballs de l’onzena recerca col·lectiva sobre l’Exili i la deportació al Baix Llobregat, dirigida per la historiadora Maribel Ollé, i ja hem iniciat els preliminars de la tretzena recerca col·lectiva sobre La construcció democràtica del Baix Llobregat, dirigida per Joan Botella, catedràtic emèrit de ciència política.
Aquest 2024 a més de complir-se 50 anys de la fundació del CECBLL, també en fa 25 que celebrem cada 2 anys els PREMIS DE RECONEIXEMENT CULTURAL DEL BAIX LLOBREGAT i començàvem explicant-nos el sentit dels premis a través de la publicació Persones, valors i xarxes. L’edició 2024 dels Premis ha estat acollida en la més que centenària entitat LA VICENTINA de Sant Vicenç dels Horts. Els Premis del 2024 van permetre honorar la Memòria de la primera dona membre de l’equip fundador, Magda Sanrama Felip que donava el nom al premi local i també a la nostra estimada Gemma Tribó Traveria que donava el seu nom al premi Centre d’Estudis.
Tanquem un any i amb aquest editorial del darrer butlletí, novament ens enfrontem amb una pèrdua. Des de fa temps en Josep Campmany Guillot ja no podia col·laborar amb la intensitat que ho va fer durant molts anys, el dia 16 de desembre assistirem al seu Comiat, la mort després d’una greu malaltia s’emportà aquest físic fundador del sincrotró Alba (Cerdanyola) i estudiós local tal com ell mateix es definia, la seva feina, el seu testimoni i el seu llegat de coneixement romandrà entre nosaltres, encara que tot plegat no ens consola d’aquesta gran pèrdua.
Josep Capmany, l’erudit defensor de la terra
/by HelenaJosep Campmany
A punt de finalitzar el 2024 ens trobem acomiadant un company, un amic, un referent del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. En Josep Capmany i Guillot ens va deixar el passat 13 de desembre, als 58 anys. Un gavanenc de naixement i de cor i un il·lustre baixllobregatí.
Tal com es recull als Contes del Baix Llobregat…”El castell, les muntanyes, els masos dispersos, els canals i el delta són indrets humanitzats, una petita creació i recreació de la nostra espècie, prova que és possible conviure en ordre i en pau amb la natura. Són les terres de l’erudit i entranyable gavanenc Josep Campmany.”
En Josep Campmany va ser un soci implicat i compromès amb la nostra entitat. Membre destacat de la Junta des de 2005, vàrem compartir mandat; també amb el Carles Riba i la Genoveva Català.
Presentació d’“Els fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat” a Vallirana
La seva dedicació i col·laboració han estat imprescindibles per diferents activitats i projectes. Potser els més coneguts siguin la direcció de la publicació Materials i la coordinació de la X Recerca col·lectiva “Els fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat”. Aquesta recerca deu molt al Josep Capmany. La commemoració del Tricentenari 1714-2014 va ser l’ocasió perfecta per aprofundir en el coneixement d’un període i uns fets força desconeguts a la comarca, com ell mateix diu a la introducció, “aquest territori, travessat per un riu aleshores cabalós, hi havia d’haver jugat un important paper, encara per descobrir”. La seva empenta fent la coordinació i direcció, la maquetació i fins i tot buscant recursos econòmics i complicitats d’altres entitats com Òmnium Baix Llobregat o els Amics del Museu de Gavà, va fer possible la publicació i així la descoberta de l’interessant paper que va jugar el Baix Llobregat en aquest conflicte.
Eren moments de força fragilitat financera, així que aquesta publicació va tenir un paper destacat en la commemoració del quaranta aniversari del Centre. El Josep va fer presentació en una vintena de municipis.
Hi ha d’altres accions que també porten el segell del Josep i tenen a veure amb la lluita contra la instal·lació del macrocasino d’Eurovegues o amb el posicionament davant d’una nova reordenació territorial i la fragmentació comarcal que podia representar.
En Josep va participar activament en el Congrés el Baix Llobregat a debat, en la Plataforma en defensa de la llengua i en altres espais en els quals podia reflexionar sobre la cultura i com democratitzar-la. Sempre va saber traçar camins de diàleg i enteniment. Sentia una gran curiositat i una passió immensa per tot allò que l’envoltava i posava el cor en el que feia. Home savi i de ment privilegiada. Un intel·lectual de cap a peus, amb un gran bagatge científic i cultural, com ho demostra la producció ingent amb desenes de llibres i articles.
Defensor de la terra, garant de la comarca i de la seva història que va estudiar i divulgar amb rigor acadèmic, ell no era un historiador, era un estudiós local com li agradava ser nomenat. Fundador del Centre d’Estudis de Gavà i molt vinculat als Amics del Museu de Gavà, entitats des de les quals va impulsar les Trobades d’Estudis i Estudiosos d’Eramprunyà.
Doctor en Física Aplicada, va ser un dels fundadors del Sincrotró Alba. Va rebre el 2022 el Premi Recercat atorgat per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i el Premi d’Experiències culturals de l’onzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.
A la nostra entitat hem tingut la sort i el privilegi de comptar amb els seus sabers, les seves aportacions, la seva generositat i capacitat de treball, posant els seus coneixements a l’abast de tothom.
Fotografa de la Junta directiva del CECBLL. Veiem a Josep Campamany situat a primer pla, a baix a la dreta.
Quan vaig fer de presidenta en un període certament difícil sempre vam poder comptar amb ell. El seu caràcter afable i el seu humor sorneguer ho feia tot més fàcil. Amb la seva bonhomia i perseverança vam aconseguir tirar endavant projectes reeixits. Hem compartit anhels i afecte, passió per tot allò que fos Baix Llobregat. La seva maleïda malaltia va aconseguir arrabassar-nos-el massa aviat; però el seu llagat, la seva petjada indeleble forma ja part de la nostra essència com a entitat i es mantindrà per sempre en el nostre record i en els nostres cors.
Perquè Josep…”de tu parlem, però no pas amb pena. I a poc a poc esdevindràs tan nostra que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te, a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo”.
Que la terra et sigui lleu, company, amic.
Conxita Sánchez
El més sentit condol a la família, amistats, els companys i companyes. Especialment tot el suport a la Marta, el Martí i el Joan.
Article d’opinió d’Eva Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat
/by HelenaEva Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat
El Baix Llobregat ha estat i és motor econòmic de Catalunya, amb una gran tradició de lluita obrera i reivindicació democràtica. Però també és una comarca amb una gran riquesa cultural, social i paisatgística, caracteritzada per la seva diversitat i dinamisme. Una comarca on els municipis han crescut cohesionant persones de reu i han sabut adaptar-se als canvis sense perdre la seva essència. Una comarca on tant el Consell Comarcal com el Centre d’Estudis Comarcals hem estat protagonistes en aquest procés d’evolució, treballant per garantir els drets de les persones, preservar el patrimoni i construir un futur inclusiu i sostenible.
Des del Consell Comarcal, treballem per garantir drets fonamentals que enforteixen la qualitat de vida i el benestar de la nostra ciutadania. La nostra acció se centra en garantir drets fonamentals a través de serveis essencials i projectes transformadors:
Mentre que el Centre d’Estudis Comarcals aporta una mirada crítica i reflexiva que enriqueix la visió del territori. El CECBLL ha estat un motor de recerca, preservació cultural i promoció de la identitat comarcal, i ha desenvolupat un paper clau en la consolidació del Baix Llobregat com a territori amb consciència històrica i projectes innovadors:
Aquesta col·laboració és clau per al desenvolupament i la consolidació d’aquesta identitat única, amb missions complementàries, contribuïm a garantir drets, preservar el patrimoni i fomentar el benestar de la ciutadania de la nostra comarca.
És en temps de qüestionament de la democràcia i dels drets assolits quan és més necessari que mai continuar treballant conjuntament per reforçar la memòria i inspirar a les noves generacions a construir una societat més justa i igualitària i no caure en els errors del passat. També és moment, de reivindicar l’origen divers de les persones que han forjat la nostra comarca i fer una crida a la solidaritat i multiculturalitat. Fa 50 anys, quan va néixer el CECBLL, la democràcia era un anhel que es lluitava als carrers del Baix Llobregat amb vagues que van fer història, ara amb una democràcia consolidada és moment de reivindicar-la.
El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat és molt més que una institució de recerca; és un pilar fonamental que sustenta el desenvolupament integral del Baix Llobregat. Amb més de cinquanta anys de trajectòria, continua sent un motor d’innovació i un referent imprescindible per al futur de la nostra comarca. La seva contribució no només ha enriquit el patrimoni cultural, sinó que també ha connectat les generacions presents amb les passades, assegurant que la història i l’essència del Baix Llobregat es projectin cap al futur.
Vull expressar el meu agraïment per la seva tasca incansable i encoratjar-los a continuar treballant de la mà per construir una comarca on totes les persones puguin exercir plenament els seus drets i viure en un entorn ric en cultura, història i oportunitats.
Presentem el llibre “Contes del Baix Llobregat” a Corbera de Llobregat
/by HelenaEl passat dilluns 9 de desembre 2024 es va presentar el llibre CONTES DEL BAIX LLOBREGAT de Rafael Bellido amb il·lustracions de Joana Llordella a la Biblioteca Pública Municipal de Can Baró de Corbera de Llobregat.
Ens va donar la benvinguda Montse Isern, Presidenta de la Xarxa de Dones Emprenedores de Corbera, i va presentar l’acte Àngels Olivera, membre de la Xarxa de Dones Emprenedores.
Com j aés habitual, van acompanyar les presentacons de l’autor Rafa Bellio, i la il·lustradora del contes Joana Llordella, les lectures en veu alta de dos contes del llibre. Primer, Montse Isern va llegir el conte El Fènix i l’Efímera, de Corbera, i després Montserrat Compte, directora de la Biblioteca de Corbera, va llegir el conte Els últims de les Filipines, de Viladecans.
En acabar, Genoveva Català, presidenta del CECBLL va tancar l’acte i va agraïr la predisposició de totes les persones uqe s’havien desplaçat a la biblioteca per venri a la presentació.
Premi Bonaplata per a Josep Padró pel seu llibre “La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió”
/by HelenaÉs un honor felicitar des d’aquestes línies a Josep Padró pel reconeixement rebut en la 32ena edició dels Premis Bonaplata que atorga l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. En Josep és una persona molt estimada al CECBLL. Un excel·lent col·laborador expert en la industrialització de Catalunya i un referent per conèixer la història i el patrimoni de la Colònia Güell, on va néixer.
El llibre guardonat – La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió – ha estat publicat per Edicions del Llobregat, l’editorial del Centre d’Estudis Comarcals. En ell, en Josep Padró parla de la història de la Colònia Güell des dels orígens del Vapor Vell de Sants fins al tancament de la fàbrica el 1973. I ho fa en clau d’història social. Molt interessant i innovador si tenim en compte que el caràcter modernista i gaudinista d’aquest nucli ha acaparat sempre tota l’atenció en detriment d’un coneixement de la vida social i econòmica i de la quotidianitat de les persones que hi treballaven.
L’acte de lliurament dels Premis Bonaplata de l’AMCTAIC va tenir lloc el 2 de desembre a la sala Prat de la Riba del Col·legi d’Enginyers de Catalunya. Per fer costat al Josep va assistir un nodrida representació del Centre d’Estudis, amb la seva presidenta al capdavant.
Si teniu interès en el llibre el podeu adquirir aquí: https://www.cecbll.cat/producte/la-colonia-guell-historia-memoria-i-opinio/
Celebrem l’última junta del curs i l’equip s’acomada de l’any
/by HelenaEl 19 de desembre vam fer la darrera reunió de Junta de l’any. La sessió va començar fent valoració de l’acte de lliurament dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, que va tenir lloc el 22 de novembre a Sant Vicenç dels Horts. A continuació es van aprovar les grans línies del proper exercici, amb una proposta de programa d’activitats ben farcit, amb nous projectes editorials i noves perspectives pel que fa a la gestió d’espais i projectes culturals i patrimonials. Però també amb la preocupació del finançament, que malauradament es renova cada any i de vegades se sosté al llarg de l’exercici.
Potser un dels moments més emotius va ser l’acord d’adhesió a l’acte d’homenatge que des de Cornellà s’està preparant per a l’amic Frederic Prieto, que va ser membre de la nostra Junta.
També es va recordar que en poc més d’un any la Junta ha perdut tres persones estimades ambaixadores del CECBLL allà on anessin: Gemma Tribó, Josep Campmany i Frederic Prieto. El nostre record per ells des d’aquestes línies.
La sessió va acabar amb un petit sopar (fet a base del que cadascuna de les persones assistents van portar) i amb un brindis pel nou any que començarem en breu i que esperem que estigui ple de pau al mon, ple de solidaritat i ple d’amor; conscients que la Cultura és un gran conductor de totes aquestes bondats.
El MNACTEC tanca la celebració dels 40 anys amb un acte institucional a la seu de Terrassa
/by HelenaEl dia 19 de desembre el CECBLL va estar present a l’acte de cloenda dels 40 anys del MNACTEC que va tenir lloc a la seu de Terrassa, a l’extraordinari edifici del Vapor Aymerich, Amat i Jover.
L’obertura va anar a càrrec de la consellera de Cultura, la Sra. Sonia Hernández, i va comptar també amb paraules d’Eusebi Casanelles, primer director del MNACTEC, i -per suposat- del director actual Jaume Perarnau. El tancament va anar a càrrec de l’alcalde de la ciutat Jordi Ballart.
Les intervencions van destacar a importància del Museu i de la tasca que duu a terme en matèria de difusió del patrimoni científic, tècnic i industrial de Catalunya, tant en l’àmbit de l’educació com dels públics mes generals i el mon acadèmic. També es va posar en valor la gran dimensió que ha agafat el sistema territorial del MNACTEC, creat el 1998, i la seva incidència social, malgrat que els recursos humans i econòmics no sempre han estat suficients. La consellera de Cultura va destacar la important trajectòria d’un museu capdavanter i va tenir paraules d’agraïment vers les dues persones que han dirigit el Museu, Eusebi Casanellas (1984-2013) i Jaume Perarnau (2013-actualitat).
L’acte va servir per estrenar el documental sobre els 40 anys del MNACTEC, un audiovisual de 21 minuts de durada que dona a conèixer els innovadors projectes que s’estan portant a terme des del MNACTEC amb l’objectiu d’arribar a tots els públics. Va cloure el matí una interpretació musical del Quartet Albors del Conservatori de Terrassa. Des d’aquestes línies felicitem el MNACTEC per la seva reeixida trajectòria de quatre dècades.