Molins de Rei acull l’exposició sobre Caterina Casas

/by

L’Institut Català de les Dones, dedica una de les exposicions itinerants del seu catàleg  a la molinenca Caterina Casas. Dimarts 2 de juliol a la sala d’actes de la Federació Obrera la historiadora i periodista  Elena Masó i Reig, comissària de l’exposició va fer  la presentació  i va recordar que el de Casas “és un cas lamentablement típic, d’una trajectòria de la qual es té poca informació, perquè la repressió mata la memòria”.

Recordem que Caterina Casas i Maymó va entrar a formar part del Consell Municipal de Molins de Rei el 1936 i va ser la primera dona que va prendre possessió d’un càrrec polític al municipi. En poc menys d’un any va ser assessora del conseller de Sanitat i Assistència Social i posteriorment consellera de Cultura, càrrec pel qual va presidir el Consell Municipal d’Ensenyament.

De la seva gestió destaca l’activitat a favor de les escoles públiques i la presidència del Consell Escolar Local, que va organitzar una biblioteca escolar amb llibres en català i en castellà, el préstec dels quals era organitzat per infants. Un cop acabada la Guerra Civil va ser denunciada, detinguda i condemnada a 12 anys de presó.

La mostra s’incorporarà al catàleg de l’ Institut Català de les Dones, que inclou més de quaranta exposicions itinerants que es presten a associacions de dones, ens locals, centres educatius i institucions, amb l’objectiu de fer visibles les aportacions de les dones a la història.

Inaugurava l’exposició la consellera Tània Verge, junt amb la directora de l’Institut Català de les Dones Meritxell Benedi i l’alcalde de Molins de Rei Xavier Paz. La consellera va dir que “Ens sentim hereves de les històries d’aquestes dones referents i volem que siguin referents per a tota la societat”. “Totes les dones que han tingut papers protagonistes, com el de Caterina Casas, ens han obert camí, i és un camí que no s’acaba aquí. Aquestes trajectòries del municipalisme femení tenim la responsabilitat de continuar-les des de les diferents responsabilitats que tinguem”, per la seva banda la directora de l’Institut manifestà  que “hi ha un imaginari que pensa que les dones hem entrat al mercat laboral als anys 70 i a la política als 90, i commemoracions com la de Caterina Casas contribueixen a canviar aquests imaginaris”.

El municipi de Molins de Rei en la sessió del Ple de l’Ajuntament de data 30 de maig de 1996 va aprovar dedicar un carrer a la Caterina Casas. L’any 1979 en les primeres eleccions municipals democràtiques Molins de Rei escollia una dona com alcaldessa, Antònia Castellana que  ho fou fins el 1987, també fou regidora del 1991 al 1999, ella, junt amb Carme Figueras i Genoveva Català presentaren al Ple la proposta d’atorgar noms de dones al recent construït barri de Riera Nova. Aquests carrers es dedicaren a dues mestres Josefa Trocha i Anna Canalies, a una llevadora Magdalena Corcoll, a una treballadora que va aprendre a llegir als 80 anys Magdalena Rodriguez , l’hereva de la casa Requesens, Estefanía de Requesens, així com l’espai de poblat ibèric donant nom a la plaça de les Bruixes i el carrer que rememora el perfil de la primera regidora de l’Ajuntament Caterina Casas.

Frederic Prieto. Amic, referent i col·laborador del CECBLL

/by

El dia 18 de juliol d’enguany s’ha produït l’òbit de Frederic Prieto, una figura senyera a la nostra comarca i al municipi de Cornellà de Llobregat.

La premsa ha parlat a bastament del seu compromís polític i social, de la seva arribada el 1971 al barri de Sant Ildefons de Cornellà i de la seva implicació amb els moviments socials i reivindicatius d’aquell moment. Home de tarannà afable, equilibrat i conciliador, això el va portar el 1979 a encapçalar la candidatura del PSUC a les eleccions de 1979, que va guanyar per majoria absoluta; no obstant això, com en moltes altres poblacions, es va formar una àmplia coalició de govern de progrés. Va ser alcalde de Cornellà fins el 1985 quan va cedir l’alcaldia a José Montilla, tot mantenint-se com a regidor durant uns anys més.

Jo vaig conèixer personalment Frederic Prieto en el context de la preparació de les candidatures a les primeres eleccions democràtiques de 1979. Prèviament, havíem anat travant coneixement i amistat entre persones de diferents municipis i de diferents afiliacions socials i polítiques a través de la Comissió Intermunicipal d’Urbanisme (CIU), que treballava pel redreçament de diversos plans urbanístics (entre ells, el Polígon de Sant Joan Despí); entre aquestes persones hi havia Ramon Rull, regidor d’urbanisme del primer ajuntament democràtic de Cornellà i estret col·laborador seu.

Durant els anys 1979 a 1983, Frederic Prieto i jo mateix vam presidir dos ajuntaments veïns, Cornellà de Llobregat i Sant Joan Despí, en plena sintonia i la relació i l’amistat ha continuat sempre més. Essent diputat provincial entre 1987 i 1999, va dirigir l’Àrea d’Espots on, a més d’impulsar els Jocs Olímpics de 1992, va destacar en la potenciació de l’esport de base.

La primera col·laboració directe de Frederic Prieto amb l’entorn del CECBLL va ser a través de la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat creada el 13 de juliol de 2007 i de la qual en va formar part. Ja des de l’inici, va proposar crear la figura de dictamen per als acords de la Comissió Cívica de Patrimoni i va destacar com a ponent del dictamen sobre el Canal de la Infanta, aprovat per unanimitat el març de 2008, després d’un llarg, rigorós i ordenat procés d’informació, consultes i debat i d’una adequada estructuració del text (motivació, constatacions i consideracions, conclusions i bibliografia). Aquest dictamen, presentat el 2 d’abril de 2008 a Can Mercader de Cornellà, va tenir una àmplia repercussió social i institucional i, i va constituir el model per els dictàmens posteriors de la Comissió Cívica de Patrimoni que, més endavant, va presidir.

El seu nomenament com a primer Síndic de Greuges de Cornellà entre 2008 i 2013, per acord unànime de l’ajuntament, diu molt del seu caràcter equànime i conciliador i la seva capacitat per aconseguir amplis acords. Des d’aquesta responsabilitat va ser actiu en tractar diversos problemes a través de les Jornades locals sobre la ‘Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat’, amb el significatiu subtítol de ‘Posar l’Administració al servei i a l’abast de les persones i de la comunitat’. En les II Jornades del març de 2010 va invitar el CECBLL a presentar l’estudi sobre habitatge des de la vivència.

A partir del setembre de 2011, a petició seva, Frederic Prieto va començar a assistir a les reunions de Junta del CECBLL amb veu però sense vot com a representant de la Comissió Cívica del Patrimoni, ja que considerava que aquesta havia de donar comptes a la Junta de la feina  feta. Posteriorment, va esdevenir membre de les juntes del CECBLL des de l’any 2012, encara essent jo president, fins a l’any 2019, a la fi de la presidència de Conxita Sánchez, i a les portes de la malaltia que l’ha dut a la mort.

L’any 2012, a rel de la lluita contra Eurovegas, Frederic Prieto va redactar per encàrrec de la Junta del CECBLL, el text ‘Eurovegas: Unes notes des de la perspectiva del desenvolupament turístic, econòmic i ocupacional’.

Frederic Prieto, amb la seva bonhomia, el seu caràcter conciliador i la seva prudència, sense renunciar a l’acció enèrgica ni als seus principis, serà sempre una referència en el nostre record.

Que descansi en pau.

 

Carles Riba Romeva

20 de juliol de 2024

La major oferta per a exploradors de km 0, disponible a Estiu al Baix 2024 Next Llobregat

/by

 

Amb el suggerent titular “Inspira’t, descobreix… gaudeix!”, els socis del CECBLL tenen accés a la guia més completa per assaborir la bona cuina, el mar, la muntanya, la cultura i el turisme al Baix Llobregat.

Per endinsar-se al Baix Llobregat no cal posar-se un salacot o el barret Fedora d’Indiana Jones perquè, diàriament, es poden descobrir noves sensacions i llocs al sud de Barcelona, ​​on hi ha multitud d’ofertes de turisme de proximitat que molts catalans encara tenen pendent d’explorar. La publicació Estiu al Baix 2024 Next Llobregat que els socis del CECBLL tenen disponible gratuïtament, de ben segur que serà font d’inspiració. Enllaç: https://drive.google.com/file/d/1LDbUeCqXEAlKyyICl4iO64xvULS0UdGR/view?usp=sharing

 

La publicació s’ha presentat fa uns dies al Catalina de Gavà Mar i proposa infinitat de plans per fer escapades d´un dia i descobrir tresors propers i també gaudir de la bona cuina de productes del Parc Agrari del Baix Llobregat. Acudir als millors amBAIXadors d’aquest territori perquè exerceixin de guies és la millor solució. L’editorial BCN Content Factory ha entrevistat cuiners, empresaris turístics i responsables de Punts d’Informació Turística de la comarca. Aquests ambaixadors són professionals de la indústria que proporciona felicitat sense necessitat d’embarcar-se en un avió, perquè als seus establiments s’hi pot arribar a Trambaix, Metro, Rodalies, Bus o cotxe particular per obrir i tancar d’ulls.

Els autors d’aquesta guia de més de 300 pàgines també han demanat 21 recomanacions a la família Judit i Dani, que amb el seu petit Eric ha recorregut el territori Llobregat durant uns dies amb el seu bloc lavidanoessolotrabajar. I a l’hora de dinar, es recullen els consells de tres amants de la gastronomia o foodies. Són Laura Conde, Isabel Acevedo i Xavier Rieiro, que recomanen els seus llocs més esglaiadors, tant del litoral com de l’interior.

Però Estiu al Baix 2024 Next Llobregat també es fa ressò del debat sobre el present i el futur del turisme sostenible a partir de recordar com va començar, l’actualitat i plantejar-se cap a on anem, després de constatar que aquesta activitat que ens agrada anomenar “la indústria de la felicitat” ha consolidat la seva recuperació i supera els rècords prepandèmia.

L’era del lleure

Vivim a l’era de l’oci i des de BCN Content Factory proposem fomentar la mobilitat d’agitació perquè els visitants atrets per la marca Barcelona no es concentrin en uns barris de la ciutat i puguin apreciar l’exotisme proper del sud de Barcelona, ​​de l’ Hospitalet i Baix Llobregat, comarca que manté un compromís per la sostenibilitat turística i on molts empresaris i establiments han aconseguit el distintiu Biosphere. A la publicació s’apunta un full de ruta per potenciar el turisme com a segon sector econòmic del Baix, després de la indústria manufacturera.

També s’hi inclouen entrevistes al conseller de Turisme del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Javier González Abad, que avança els reptes del turisme de proximitat que tant interessa també a la ciutat de Barcelona amb l’objectiu d’evitar “morir” d’èxit. “Des del Baix Llobregat i l’Hospitalet cal aprofitar que Turisme de Barcelona obre una nova etapa per evitar la massificació i els problemes que comporta per als ciutadans un excés de visitants”, subratlla el periodista i editor Joan Carles Valero. En aquesta estratègia de promoció selectiva que eviti la turismefòbia, afegeix que “pot ajudar el turisme de proximitat i així evitar les conseqüències negatives de la seva concentració a la capital”. La coordinació i promoció digital per modular visites i la creació de productes atractius són les eines per aconseguir-ho, afegeix en la mateixa línia dels especialistes consultats.

Rutes per als més actius

Per als més actius, Estiu al Baix 2024 Next Llobregat proposa consultar el visor de rutes a pedal metropolitanes que gestiona ni més ni menys que 4.000 km d’itineraris ciclistes, consolidant-se la bicicleta com a mitjà complementari del transport públic. També es recomana fer senderisme per recórrer la ruta “Castells i Fonts” després de l’èxit obtingut per la ruta “10 cims”. La iniciativa del Consell Esportiu del Baix Llobregat vol impulsar l’esport popular i els hàbits saludables a través del senderisme, alhora que es potencia el descobriment d’una dotzena de racons fora dels itineraris habituals. Una altra ruta accessible per a tota la família és la dels 7 balcons de Montserrat situats a diferents poblacions que tenen a la muntanya sagrada com a incomparable marc.

Per combatre els rigors estivals propis del canvi climàtic, es destaca com a refugis turístics una xarxa metropolitana que s’ha incrementat amb un centenar de nous espais disposats a aquest efecte, així com un grapat d’activitats culturals. Entre les programades aquest estiu, destaca RE-ART, una exhibició d’art sostenible a Casa Seat, l’exposició de l’escenògraf Alfons Flores a Tecla Sala, una nova mostra al Centre d’Interpretació de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló i l’arrencada de Manifesta 15 el 8 de setembre, amb la participació estel·lar de tres espais a l’Hospitalet, Cornellà i el Prat.

I com que l’estiu convida a la lectura, la publicació conclou amb la reproducció d’un dels contes i les il·lustracions de Rafael Bellido i Joana Llordella, pertanyent al llibre commemoratiu del cinquantenari del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, a més d’un ampli reportatge sobre la Biblioteca Humana de l’Hospitalet, una iniciativa que aconsegueix trencar barreres i desfà estereotips i prejudicis a partir de poder conversar amb “llibres humans”, persones amb una història de patiment que permeten comprendre millor la diversitat humana.

Assistim al Sopar de Cloenda de Radio Molins de Rei

/by

El passat dimecres 17 de juliol de 2024 es va celebrar el Sopar de Cloenda de Ràdio Molins de Rei. Aquest acte, que va comptar amb la presència d’un centenar de persones entre equip tècnic i col·laboradors de la Ràdio, que es van reunir per celebrar aquest final de temporada que ja s’està tornant en un clàssic del juliol.

Durant l’acte, van intervenir Oriol Romeu, director de Ràdio Molins de Rei, i Xavier Paz, alcalde de Molins de Rei, que van parlar de la importància de la ràdio local i del valor i la qualitat que té aquest servei de comunicació de proximitat.

A l’esdeveniment hi van assistir Genoveva Català, presidenta del CECBLL i Helena Roma, cap de comunicació del CECBLL, ja que el CECBLL organitza l’espai “Coneix el Baix” del programa “Bon dia i bona hora” de Ràdio Molins de Rei, on des de fa diversos anys, quinzenalment portem un convidat a parlar d’algun tema d’actualitat del territori. Podeu recuperar tots els programes en aquest enllaç: https://www.cecbll.cat/mitjans/

Es presenta a la cripta de Gaudí de la Colònia Güell un llibre de Miquel Domènech

/by

El dia 16 de juliol es va presentar el llibre de Miquel Domènech Interpretació simbòlica de la Cripta de la Colònia Güell, editat pel Consorci de la Colònia Güell.

L’acte va tenir lloc a la Cripta de Gaudí i va comptar amb les intervencions d’Anna Martínez Almoril, alcaldessa de Santa Coloma de Cervelló; Eva Martínez Moreno, presidenta del Consorci i del Consell Comarcal; i de l’autor, que va dissertar al llarg d’una hora sobre tots els aspectes de caràcter simbòlic que conté – i de vegades fins i tot amaga – la cripta. En paraules de l’autor,  “[…] és clar que l’aspecte més treballat fins ara de la Cripta ha estat la seva interpretació arquitectònica. Però cal tenir en compte que les opcions de disseny arquitectònic i dels recursos constructius aplicades en una església estan al servei de les seves expressions simbòliques i necessitats litúrgiques. Per tant, identificar la simbologia del conjunt i de cadascun dels elements que la integren, també és necessari per entendre plenament l’expressió arquitectònica de l’edifici”. Partint d’aquesta idea Miquel Domènech va dissertar sobre els diversos símbols amb què va jugar Antoni Gaudí en l’ornamentació i en la concepció de la cripta. Va destacar la dificultat que representa fer una anàlisi d’aquesta simbologia degut al fet que l’església no va ser mai acabada, ja que molts símbols que segurament prendrien sentit i coherència si veiéssim el conjunt acabat. Afirma que en l’obra de Gaudí no hi ha res casual i tot està pensat.

Domènech  ha fet una cerca i una recerca exhaustiva dels diferents elements de valor simbòlic i els trasllada al llibre de forma planera, amb clara voluntat divulgativa. Un llibre indispensable per a les persones que vulguin endinsar-se en el coneixement de l’arquitectura de Gaudí i de la seva capacitat creativa i de connectar tots i cadascun dels elements petits o grans que formen part de la seva arquitectura. Elements que són posats al servei del conjunt, i que acaben formant una unitat indestriable.

Assistim a l’acte “El MNACTEC que ve. Propostes de renovació i futur”

/by

El passat 15 de juliol va tenir lloc a la seu de Terrassa del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya un acte públic de balanç dels grans projectes fets pel Museu en els darrers anys quaranta anys i la presentació de les seves línies de futur. Sota el títol “El MNACTEC que ve. Propostes de renovació i futur”, el director Jaume Perarnau va fer una excel·lent dissertació d’una hora durant la qual va fer una valoració dels anys passats i una prospecció del futur. Va destacar que al llarg d’aquests anys el MNACTEC s’ha consolidat com a centre de referència del patrimoni industrial de Catalunya. Tot i això va remarcar que cal una dotació tècnica i pressupostària i que cal aplicar de forma efectiva el programa de turisme industrial. Entre els projectes que va destacar, va mencionar la reobertura regular els caps de setmana del Museu de la Colònia Sedó, que forma part del MNACTEC gràcies a un conveni de gestió col·laborativa amb el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Va posar especialment de relleu el marc creat de col·laboració público-privada. Com a associació gestora del Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera aprofitem aquestes línies per mostrar la nostra satisfacció per aquesta forma innovadora de fer accessible el patrimoni.

L’acte va ser presidit per Sònia Hernández, directora general de Patrimoni i va reunir un nodrit grup de persones assistents que van omplir la sala de gom a gom.

El patrimoni immaterial del Baix Llobregat

/by

D’acord amb la temàtica del butlletí de juliol, molt centrada en la festa, dedicaré la P de Patrimoni d’aquest mes al patrimoni cultural immaterial.

Fins fa unes dècades enteníem per patrimoni cultural només aquells bens que eren de caràcter material: els edificis i conjunts arquitectònics, les escultures, la pintura, l’orfebreria, els productes de les arts decoratives, etc.

A mida que la societat ha anat canviant, hem enriquit el nostre concepte de patrimoni cultural. Una de les novetats que s’hi va introduir a mitjans dels anys 90 va ser la de considerar el patrimoni intangible, és a dir, les tradicions, els sabers, les tècniques, els rituals, les danses, les festes, etc. Tot allò que no ocupa un espai físic, però que forma part de la cultura d’una comunitat i la defineix.

El 17 d’octubre de 2003 la UNESCO va aprovar la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial i des d’aleshores el concepte ha anat guanyant popularitat entre institucions, associacions i públic en general.

Aquesta convenció contenia la següent definició: S’entén per «patrimoni cultural immaterial» els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques —juntament amb els instruments, els objectes, els artefactes i els espais culturals que els són inherents— que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural.

Atenent aquesta definició, el patrimoni immaterial té al Baix Llobregat expressions de molt valor.

Des del Centre hem fet algunes actuacions en defensa d’aquest patrimoni. Per exemple, vam dedicar-li al tema les XI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat, que es van fer a Pallejà el 2021. També hem publicat el llibre Democràcia i construcció de la cultura popular i festiva a Sant Feliu de Llobregat, d’Àngel Merino, que parla de la (re)construcció col·lectiva de la festa en els inicis de la democràcia. O la taula rodona sobre la pedra seca feta a Begues el 2016 en el marc del Congrés El Baix Llobregat a Debat, poc abans que la UNESCO declarés Patrimoni immaterial de la Humanitat aquesta tècnica constructiva. Una altra passa ben significativa va ser la realització l’any 2012 de la relació de fires i festes del Baix Llobregat per a l’Inventari de Patrimoni Festiu de Catalunya que va fer la Generalitat, una base de dades actualitzada i consultable online. O l’exposició un riu de Festes (2007), i el de 2001 de la revista anual Materials del Baix Llobregat, dedicat també a la festa a la comarca i que es pot llegir a Raco, un repositori de revistes en català.

El Baix Llobregat és realment ric en patrimoni immaterial. Tradicions, llegendes, festes, sabers, donen identitat al territori, tant com ho fa el paisatge i el patrimoni natural o el patrimoni arquitectònic. A més, el patrimoni immaterial ha tingut la virtut d’afavorir un ric associacionisme que, al seu torn, també s’ha convertit en patrimoni identitari de la nostra terra.

La llista és llarga, i recomanaria fer una ullada als cercadors de Patrimoni Festiu i de Patrimoni Etnològic de la Generalitat. O als Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

La festa a Molins de Rei, amb un dels seus principals protagonistes

En matèria de fires, en tenim una que és quasi bicentenària. Em refereixo al a Candelera de Molins de Rei, implantada el 1852 i declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional. No puc deixar de mencionar tampoc l’Exposició Nacional de Roses de Sant Feliu de Llobregat, que s’inicia el 1927 de la ma de Pere Dot i que s’ha convertit en una tradició molt arrelada a la ciutat.  O la Fira de la Puríssima de Sant Boi de Llobregat, que s’inicia el 1931.  Ja més recentment han sorgit fires vinculades a cultius emblemàtics de les diverses ciutats, com les cireres a Sant Climent, Torrelles o Santa Coloma; l’espàrrec a Gavà; o la cxarxofa al Prat i també a Sant Boi.

Pel que fa a les festes populars, n’hi ha a tots els municipis i pràcticament a tots els barris. Sovint es recolzen en gegants i bèsties de foc espectaculars. Algunes són ben antigues, com el Miquel i la Montserrat de Molins de Rei, nats el 1913 i els únics gegants del Baix Llobregat inclosos en el Catàleg de gegants centenaris de Catalunya. Mont interessant també la Cucafera de Begues, creada per un estiuejant el 1934, o el Camell de Molins de Rei entre molts altres.

Instantània de la Passió d’Olesa

Les Passions són un altre àmbit on el Baix Llobregat te un lloc destacat. Actualment perduren amb molta força les d’Esparreguera i Olesa. N’hi havia hagut altres, com la de Sant Vicenç dels Hort i Molins de Rei.

En matèria de llegendes, algunes són ben interessants i curioses i han estat recuperades de tradicions orals. Per exemple, la de Sant Salvador de les Espases, que conta que cap a l’any 1000 es va lliurar una batalla entre sarraïns i cristians. Aquests van pregar, ja que tenien menys forces, i el Salvador els va enviar una pluja d’espases de foc que van caure implacables sobre l’enemic i que van quedar clavades a la muntanya. En record d’això es va aixecar després l’ermita.  També tenim multitud de llegendes sobre el Pont del Diable de Martorell. De fet les llegendes s’estenen arreu del territori, tal com demostren els Mapes del Patrimoni de la Diputació de Barcelona.

Monestir romànic de Sant Ponç de Corbera. Al seu voltant hi ha llegendes i una ruta d’herbes remeieres

I vull destacar també els sabers: els que hi ha darrere de la construcció de la pedra seca, que ja he mencionat; o darrere de la selecció d’herbes curatives i remeieres, que té per cert a la comarca un itinerari al voltant de Sant Ponç de Corbera, que es pot fer a través de l’app “Natura Local”. Realment interessant.

Si – com he dit – el patrimoni cultural immaterial està format per tradicions, sabers, tècniques, rituals, danses, feste, etc., és clar que del Baix Llobregat sortiria una bona llista. Cal treballar per a la seva preservació i enriquiment.

 

Us deixo alguns enllaços d’interès relacionats amb la temàtica. Opto per no donar enllaços d’esdeveniments concrets, per no crear greuges davant la impossibilitat de llistar-los tots.

 

Esther Hachuel

Directora del CECLBL

SANT FELIU: Agrupació de Recerca i Estudis de Sant Feliu (ARES)

/by

Amb més de 30 anys de trajectòria, l’Agrupació de Recerca i Estudis de Sant Feliu (ARES) es dedica a la defensa i conservació del patrimoni natural, arqueològic i arquitectònic de la ciutat. Disposa de dues seccions de treball: una d’arquelogia i una de medi natural, la qual es centra en la vegetació i els bolets.

L’entitat organitza accions relacionades amb el patrimoni i ha participat activament en les diferents edicions de la Setmana del Patrimoni de Sant Feliu. Una de les activitats amb més tradició  és l’Exposició de bolets de Collserola, que enguany celebra la 29a edició.

Actualment més d’una dotzena de persones estan vinculades a l’entitat, que té la seu a l’Ateneu Santfeliuenc.

El CECBLL passem a ser dipositaris d’una litografia d’Antoni Tàpies que custodiava Alfons Muñoz com a membre de Delta Viu.

/by

El passat dilluns 1 de juliol, el CECBLL érem dipositaris d’una litografia d’Antoni Tàpies que custodiava Alfons Muñoz com a membre de Delta Viu. Agraïm aquesta valuosa obra d’art que permet reivindicar la gran mobilització social de la comarca aplegada a l’entorn del clam “Aturem Eurovegas”. El soci i amic Alfons Muñoz ha considerat que nosaltres podríem conservar la litografia ja que tenim documentada la feina que vam fer plegats en el marc de la Plataforma Aturem Eurovegas.

La litografia és el guardó del Premi Cipriano Garcia que ICV va atorgar l’any 2013 a la Plataforma Aturem Eurovegas, plataforma formada per moltes entitats i agrupacions com Delta Viu i el mateix CECBLL, amb l’objectiu de recuperar els espais agraris i naturals del Delta del Llobregat

La lluita contra l’Eurovegas va ser un punt d’inflexió a la comarca i el CECBLL hi va participar molt activament des de l’àmbit més acadèmic aportant diversos documents com la declaració en contra de l’Eurovegas anomenada “Per un desenvolupament de qualitat: No al model que representa Eurovegas” el març de 2012, l’article “Eurovegas: El joc que ens posa en risc” al maig 2012, la declaració en contra de la CCP “La Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat emet una declaració sobre el futur del delta del riu Llobregat” l’agost de 2012, i el “Manifest pel desenvolupament sostenible del Delta i el Parc Agrari del Baix Llobregat” fet per la Taula Catalana pel Desenvolupament Sostenible del Delta i del Parc Agrari del Baix Llobregat, impulsada pel CECBLL, el novembre de 2012, entre d’altres.

Tots aquests articles i d eclaracions els trobareu al nostre web en l’apartat de “Principals al·legacions i pronunciaments” que trobareu al nostre web a la secció QUÈ FEM? > TERRITORI I PATRIMONI.

 

20132024

 

SANT JOAN: Centre Mediambiental l’Arrel

/by

Web Site E-Mail Instagram

El Centre Mediambiental l’Arrel és una associació sense ànim de lucre i amb voluntat de servei públic, que neix l’any 1993 a Sant Joan Despí. El C.M. l’Arrel es declara independent de l’administració, amb una clara vessant educativa, essent un dels nostres eixos fonamentals l’arrelament i identificació amb el territori.

La finalitat és l’estudi i defensa del medi i el desenvolupament d’activitats d’educació ambiental. En els darrers anys cal destacar alguns projectes d’estudi com són:

Seguiment de la comunitat d’ocells al riu Llobregat a Sant Joan Despí. Informe global 2010-2018. (2019)

Estudi florístic del riu Llobregat i la seva relació amb els ropalòcers al terme municipal de Sant Joan Despí (2023)

Així com la realització de manera conjunta amb l’Ajuntament de Sant Joan Despí, de la col·lecció de guies “Conèixer i estimar Sant Joan Despí” dedicades a la divulgació i descoberta del medi natural local.

El patrimoni natural

/by

Aquest mes hem celebrat el Dia Mundial del Medi Ambient, fixat per la Unesco en el 5 de juny.

Crec que el Centre, com moltes altres entitats d’estudis i mediambientals, treballem tots els dies de l’any pel medi ambient i són molts els projectes que, com explica l’editorial d’aquest número del butlletí, hi guarden relació i pretenen tenir alguna incidència.

És per això que avui us vull parlar d’un patrimoni molt especial, el natural. Ja fa temps que aquest tipus de patrimoni ha quedat inclòs entre els valors a preservar. De vegades la diferència entre el patrimoni cultural i el natural no és del tot clara. El millor exemple que se m’acut és el Parc Agrari del Baix Llobregat, un paisatge clarament humà fet a base de natura. També és important tenir present que en el context geogràfic i històric en què ens trobem, gairebé tots els paisatges són humans.

Però deixant de banda aquestes controvèrsies, el que és innegable – contra el que es pugui pensar – és que el Baix Llobregat és un territori ric en paisatge i en patrimoni natural. Ja en la primera entrega del “Amb P de Patrimoni” em vaig referir als Espais Naturals del Delta. Són considerats d’una importància clau per la Unió Europea com a reserva natural i com a espai de pas i aturada de les aus migratòries. Un ecosistema d’una gran fragilitat en un indret que encara els dona major vulnerabilitat.

Però si calculem per a la comarca una superfície total de prop de 500 km2, és sorprenent constatar que poc més del 60% és sol no urbanitzat en el qual hi ha boscos, bosquines o conreus de secà o de regadiu.

Hi ha espais de gran valor paisatgístic, començant per la montanya de Montserrat, que lliga les comarques de l’Anoia, el Bages i el Baix Llobregat i que té 7 portals – 7 miradors – en 7 municipis del Baix Llobregat: Abrera, Collbató, Esparreguera, Olesa de Montserrat, Martorell, Sant Esteve Sesrovires i Castellví de Rosanes.

A l’altre extrem, la façana marítima, amb els Espais Naturals del Delta, que ja he mencionat, i les platges amb les seves dunes recuperades.

I entre ambdós, innombrables llocs d’interès paisatgístic. Destacaria Collserola, que toca els termes baixllobregatins de Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i el Papiol. Un tresor que cal preuar i conservar i en el qual podem gaudir tant del patrimoni natural  com del cultural, en forma de masies, safareigs, forns, pedra seca, etc. I també les anomenades Muntanyes del Baix, que s’estenen des de Sant Boi de Llobregat fins a Sant Esteve Sesrovires.

I una mica més avall, en direcció cap el mar, trobem imponent el Garraf, amb una part dins de la comarca, tocant a Castelldefels.

I per últim, l’element clau, aquell que ens ha conformat i ens identifica, fins i tot toponímicament parlant. El riu Llobregat. Anys fa, baixava brut i escàs d’aigua. Avui llueix molt recuperat. Continua essent un riu francament treballador i pres de les necessitats humanes. Però alhora dibuixa paisatges de gran bellesa, especialment a la zona nord, on trobem trams molt ben conservats, com el d’Abrera. O el Cairat. I també a la zona del Delta, entre Sant Boi i el mar, on el riu fa la seva desembocadura.

Tot un patrimoni que hem de preservar. Per a nosaltres i per a les generacions que ens segueixin. Un patrimoni que en el sí d’una àrea metropolitana redimensiona el seu valor i es converteix en un tresor que no podem perdre.

Us aconsello visitar algunes webs que us poden donar més informació:

 

Esther Hachuel

Directora del CECBLL.

RESILIÈNCIA. Les nostres terres. El nostre futur.

/by

L’Assemblea General de les Nacions Unides de 1972 va establir que el 5 de juny de cada any esdevindria  el Dia Mundial del Medi Ambient sota la direcció del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).

Enguany, el 5 de juny hom fa la crida  amb  el lema “Les nostres terres. El nostre futur”, la convocatòria se centra en la necessària restauració de les terres, detenint  la desertificació i enfortint la resiliència a la sequera. Precisament de la resiliència ens en parla a l’article del mes l’enginyera civil i  sòcia del Centre, Dolors Pérez,  tot dient-nos : “Davant dels reptes futurs cal començar a treballar un pla de resiliència global que aglutini els plans que amb aquesta finalitat s’estan treballant des dels municipis, però sempre amb una visió de comarca ja que els espais naturals són un continu i l’adaptació ha de produir-se sense fissures territorials.”

Per això en aquest Butlletí de juny volem recordar el compromís de la nostra associació en la reivindicació i en la defensa de l’entorn natural i agrícola de la comarca. Ens avalen les publicacions fruit de recerques com   “La geologia i la mineria al Baix Llobregat. Un patrimoni identitari a través de la historia” ; “El Baix Llobregat, història i actualitat ambiental d’un riu”; o la Col·lecció Camins d’Aigua amb itineraris sobre  “El riu més treballador” i  “El Baix Llobregat font de l’àrea metropolitana”. També podem llegir a la nostra web  l’edició digital del llibre “El Baix Llobregat a Debat. Crònica d’un procés participatiu”, a partir de la pàgina 267 podreu trobar els 30 reptes per a un  canvi d’època entre els més significatius en matèria de medi ambient hi trobem els relacionats amb l’aigua com a bé públic, la importància dels espais naturals i el parc agrari així com les zones boscoses, tot plegat en convivència amb una zona densament poblada i industrialitzada sotmesa als estralls del canvi climàtic i a la recerca d’alternatives sostenibles en àmbits com la mobilitat i l’energia.

Aquest mes de juny  i en el marc del dia mundial del Medi Ambient també volem recordar que la Institució Catalana d’Història Natural, societat filial dintre de la secció de ciències de l’ Institut d’Estudis Catalans, va publicar l’any 1976 el Llibre blanc de la gestió de la  Natura als Països catalans  amb el títol “Natura, ús o abús” aquella primera edició i la segona en el 1988 foren  coordinades  pel biòleg  Ramon Folch . Es tractava d’una obra col·lectiva que ha esdevingut un referent en el món de la gestió i la conservació del patrimoni natural, en ser un text precursor que posava sobre la taula la problemàtica ambiental i es podria considerar la primera gran diagnosi ambiental del nostre país.

Passats quaranta anys arribats a 2018 l’Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) decideix fer un balanç del què ha passat en aquest lapse de temps i, encara més important, mostrar que des del món acadèmic es considera que les coses es podrien i s’haurien de fer millor. Els experts amplien el camp de visió  del 1976 i 1988 i no només es tracta la natura des del punt de vista dels naturalistes sinó que s’adopta un enfocament ambiental i social més ampli.  Ens ofereixen un conjunt de propostes que, recolzades en sòlids arguments tècnics i científics, contribueixin a definir l’agenda ambiental d’aquest país i a demostrar que cal aplicar-la.

És en el marc de la celebració del nostre 50è aniversari que en cada butlletí tractem de  temàtiques que són del nostre interès  al llarg dels anys;  com la  defensa del patrimoni material i immaterial de la comarca i de manera molt concreta en defensa del patrimoni natural i a favor del medi ambient i la sostenibilitat. Una prova recent  que sintetitza aquesta manera de fer n’ha estat la celebració el passat mes de maig del “Col·loqui internacional Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”.  Aquest col·loqui va abordar  una  temàtica  que fa temps venint tractant com la transició energètica,  ens en  començàrem a ocupar  acollint la invitació del Col·lectiu per un nou model energètic social i sostenible (CMES), que amb el suport de l’IRMU,  ha anat organitzant diversos encontres amb entitats d’estudis d’arreu per parlar de  la transició energètica i territori.

Les iniciatives en matèria de sostenibilitat són una constant en la nostra agenda i així dimarts 25 de juny a la sala polivalent de Can Amat a Viladecans presentàvem l’exemplar número 26 de Materials del Baix Llobregat “El futur de les energies renovables al Baix Llobregat i altres escrits”. Aquesta presentació també ha tingut  la voluntat  de promoure la presentació de candidatures a la 12ª edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, edició que fou presentada i anunciada el passat dia 17 de juny a Can Negre a Sant Joan Despi tot donant a conèixer la publicació  del llibre “Persones, valors i xarxes. El Baix Llobregat a través dels Premis de Reconeixement Cultural”, aquest llibre recull l’experiència de les 11 edicions anteriors i la seva transcendència en la vida de la comarca. Per això seguim convidant-vos a la presentació de candidatures als premis. Candidatures de persones a títol individual i candidatures d’ens col·lectius en els camps de les experiències culturals, socials, econòmiques i ecològiques.

 

 

“Ara que comença…”, per Dolors Pérez Gómez

/by

Ara que comença la calor i planifiquem les nostres vacances  per gaudir d’un estiu que està a tocar… ara ens hem començat a oblidar de la sequera.

El nostre territori és una comarca rica en diversitat paisatgística, amb una gran varietat d’entorns en una àrea relativament petita,  representem  l’1.51 % del total de Catalunya, i comprèn espais naturals tan distintius, diversos i significatius com la serra de Collserola, les Muntanyes del Baix, l’entorn fluvial del riu Llobregat, el Delta del Llobregat i les seves platges.

Cada un d’aquests espais presenta característiques úniques i s’enfronta a desafiaments específics.

El  Centre d’Estudis del Baix Llobregat, dins de la seva tasca de divulgació i difusió per un millor coneixement del territori, ha organitzat al llarg dels darrers anys jornades sobre qüestions diverses: gestió de l’aigua, consum, infraestructures, gestió d’espais naturals, transició energètica, canvi climàtic, economia circular, turisme…i en el si del debat s’han posat de manifest les  interdependències existents entre totes aquestes temàtiques.

Ara que sembla que comencem a oblidar-nos del terrible episodi de sequera que encara patim, caldria fer una reflexió per tal que la memòria no ens faci una mala passada.  Al gener de 2020 el Govern de la Generalitat va aprovar “Pla especial d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera” . Tres anys després els ajuntaments van acabar de redactar, a marxes forçades, els seus plans de sequera, just en el punt més crític de l’episodi. En aquest context ens vam adonat que pot ser no vam aprendre tant de l’anterior sequera del 2008, que algunes de les grans infraestructures projectades en aquell moment no van acabar d’executar-se, i que continuàvem perdent molta aigua, per falta de manteniment, en les xarxes d’abastament i distribució d’aigua dels nostres pobles i ciutats.

La qüestió és si realment estàvem preparats, si havíem analitzar prou bé el grau de  vulnerabilitat tant des del punt de vista de l’entorn natural i com des del punt de vista humà,  i analitzar com ens hem adaptat a la situació, en definitiva quina ha estat la nostra capacitat de resiliència.

El canvi climàtic implica riscos climàtics i també la introducció d’una nova variable: els riscos naturals.  Davant la diversitat d’aquest riscos  hem de preparar una diagnosi de resiliència: quina ha de ser la nostra resposta a impactes d’origen natural, humà o tecnològic, identificar les principals vulnerabilitats, i no només en el moment inicial del fenomen, sinó també estudiant els impactes col·laterals, els anomenats efectes en cascada, que generen una propagació d’aquests impactes a través de les interdependències definides.

Les onades de calor, els incendis forestals, les pandèmies, els riscos químics  (tant des del punt de vista del transport per les carreteres com del sistema de producció), els abocaments al medi, les inundacions … són fenòmens extrems que malauradament ja no són aliens al  nostre territori, tot el contrari al llarg de les últimes dècades els hem viscut de manera directa.

Cal fugir de  l’alarmisme i la por, però cal estar preparats i treballar en i pel territori, i així donar eines per anticipar, absorbir i adaptar-se o recuperar-se dels efectes de qualsevol fenomen perillós de forma oportuna i eficient. Això és la resiliència i la resiliència no s’improvisa, sinó que s’estudia, es planifica.

Malgrat els desafiaments imposats per la sequera, els espais naturals del Baix Llobregat han mostrat una notable capacitat d’adaptació i la ciutadania, a base d’un continu degoteig d’informació i formació, ha seguit unes pautes de consum rigoroses.

Davant dels reptes futurs cal començar a treballar un pla de resiliència global que aglutini els plans que amb aquesta finalitat s’estan treballant des dels municipis, però sempre amb una visió de comarca ja que els espais naturals són un continu i l’adaptació ha de produir-se sense fissures territorials.

Ara que comença l’estiu gaudim de l’entorn natural i paisatgístic del Baix, la represa de l’activitat aquest setembre ens interpel·larà a plantejar nous escenaris, esperem que resilients, de cara els nous reptes climàtics.

 

 

Dolors Pérez Gómez

Enginyera Civil i sòcia del CEBLL.

Presentem el projecte “Quan les parets parlen” als Capvespres de Ca n’Amat

/by

El Museu de Viladecans-Ca n’Amat és l’escenari dels Capvespres de Ca n’Amat, un cicle de xerrades col·loqui a l’entorn de la memòria de la ciutat organitzades per l’Arxiu Municipal, que també tracten temes generals de Catalunya i de la comarca del Baix Llobregat. Aquest any el cicle versava a l’entorn de Viladecans als any 70, i han convidat a l’equip del projecte Quan les parets parlen a explicar les lluites socials de Sant Feliu de les que tracta aquest projecte. Així doncs, el vespre de divendres 7 de juny, M.Jesus Bono, Jesús Martínez i Àngel Merino van explicar davant d’una setantena de persones la lluita per la plena escolarització i per l’educació pública, la lluita pel dret a la salut i per la sanitat pública, a lluita per un espai públic digne i de qualitat i a lluita per l’ocupació i la defensa dels llocs de treball a Sant Feliu de Llobregat, que de ben segur seria exportable a qualsevol altre municipi de la comarca.

Acollim l’exposició “1.473 kg” durant el II Circuit d’Art de Sant Feliu

/by

El Circuit d’Art és un projecte que busca museificar l’espai públic des de l’autoorganització i que enllaça a entitats, comerços i espais diversos amb autors i entitats que exposen en aquests llocs. És un projecte que forma part del projecte de la Comunalitat Urbana de Sant Feliu, del qual nosaltres formem part, que és un programa potenciat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya que sorgeix per a dinamitzar les xarxes d’economies locals des de la perspectiva del dret a la ciutat i de l’economia social i solidària.

Enguany, que es celebrava la segona edició, el CECBLL va acollir del 30 de maig al 14 de juny a la Sala d’Exposicions del Centre Cívic Mas Lluí l’exposició de Llob. anomenada 1.473 kg

Descripció de l’exposició: El riu és testimoni silenciós dels nostres excessos. Cada objecte que hi trobem és un fragment de la seva historia, de la nostra realitat, que pesa molt més que grams.

Què és Llob.? Son un grup multidisciplinar de Sant Feliu que treballa des de diferents vessants artístiques i comunicatives per presentar una imatge vibrant i autèntica del Baix Llobregat que inspiri respecte i admiració. S’esforcen per desafiar estereotips i preconceptes associats amb les àrees perifèriques, redefinint la narrativa i presentant una perspectiva més rica i matisada. Creuen en la capacitat de l’art i la creativitat per generar canvis significatius, i l’aigua s’ha convertit en el seu element per fer-ho.

Podeu escoltar l’entrevista que els hi van fer a Radio Sant Feliu en el següent enllaç:

Continuem amb les presentacions del llibre “Contes del Baix Llobregat” a Viladecans

/by

El llibre “Contes del Baix Llobregat, escrit per Rafael Bellido i il·lustrat per Joana Llordella, continua fent “bolos” pel Baix Llobregat. Si en els mesos anteriors hem estat més aviat per la zona nord i les valls, el mes de juny ha estat el torn de la zona sud. El dia 13 vam estar a la biblioteca de Viladecans. A més de l’autor i la il·lustradora ens va acompanyar la tinenta d’alcalde de medi ambient i patrimoni cultural, Encarni Garcia. L’acte va comptar també amb lectures magníficament dramatitzades per Xavier Calderé, arxiver de Viladecans, i per Josep Lluís Atienza, que ha estat membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals. Amdós són socis de l’entitat.

L’autor i la il·lustradora van destacar en la seva intervenció l’estima que havien posat en la feina feta i la descoberta d’una comarca plena d’encís i de gent meravellosa. Gràcies, Joana i Rafa!!

El divendres 28, en el moment de sortir aquest butlletí, el conte es presenta a través d’una tertúlia al Bar del Mercat del Prat de Llobregat. Us donarem els detalls en el proper butlletí mensual del CECBLL.

Realitzem l’itinerari intrpretatiu “Quan les parets parlen” a l’aumnat de l’INS Martí Dot

/by

L’INS Martí Dot va realitzar l’itinerari Quan les parets parlen el matí del 10 de juny per les 4 parades de les que consta aquest itinerari. Aquest és un itinerari que s’ofereix als centres educatius de la ciutat a través del Programa municipal d’activitats educatives que promou l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

El grup, d’uns vint-i-cinc alumnes, van recórrer Sant Feliu de Llobregat des de l’antiga fàbrica Hispano Suiza a la carretera Laureà Miró, avui reconvertida en una residència de persones grans, fins a l’escola Pau Vila al barri de Mas Lluí. Un recorregut que consta de 4 parades on s’expliquen les lluites per l’ocupació i la defensa dels llocs de treball, centrat en les lluites i vagues d’Hispano Suiza; les lluites per un espai públic digne i de qualitat, centrat en les lluites per aconseguir que a la plaça de la Salut no hi posessin una benzinera; les lluites pel dret a la salut i per la sanitat pública, centrat en les manifestacions i moviments veïnals per un ambulatori per a la ciutadania; i les lluites per la plena escolarització i per l’educació pública, centrat en la construcció de l’escola Pau Vila per acollir a l’alumnat que no tenia plaça pública a Sant Feliu.

Presentació del llibre “Persones, valors i xarxes” al Centre Jujol – Can Negre

/by

La tarda del 19 de juny, ens aplegàvem al Centre Jujol Can Negre de Sant Joan Despí per presentar el llibre Persones, valors i xarxes. El Baix Llobregat a través dels Premis de Reconeixement Cultural. El regidor de cultura del municipi, Àlex Medrano ens donava la benvinguda a un espai tan emblemàtic de la ciutat com Can Negre. Una hora abans de l’inici de l’acte, l’ajuntament convidà a les entitats i centres d’estudi de tota la comarca a una vista guiada pels espais, la història i els personatge d’aquesta antiga masia del segle XVII, reformada al 1914 per l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol.

Aquesta activitat s’emmarca en la presentació de les bases de la 12a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat i a Sant Joan Despí es van presentar oficialment les bases i les novetats de la convocatòria de la mà de Conxita Sánchez, membre de Junta i responsable dels actes del 50è aniversari del CECBLL.

Tot seguit van intervenir Agnès dal Maschio, responsable dels Premis com a membre de Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat durant vàries edicions, que ens va explicar el projecte i els seus orígens. I després va intervenir Mercè Renom, coautora del llibre, que ens va explicar la gestació i estructura del llibre que aplega els valors que els Premis de Reconeixement Cultural representen des de la primera edició del 1999. També s’hi troba el balanç de totes les propostes seleccionades i premiades de les onze edicions anteriors, tant des d’un punt de vista quantitatiu com qualitatiu.

Va tancar la presentació Genoveva Català, presidenta del CECBLL que va esperonar a totes les persones assistents a presentar candidatures mitjançant la pàgina web del CECBLL  i fins el 7 d’octubre!

Despedim el curs amb la Festa d’Estiu del Centre Cívic Mas Lluí

/by

El Centre Cívic Mas Lluí és un espai cultural gestionat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que ens ha donat l’oportunitat de crear un espai de trobada i d’apropar la cultura a la gent de Sant Feliu. La relació del Centre d’Estudis amb el Centre Cívic Mas Lluí va començar el setembre del 2012 i des de llavors hem aconseguit que el centre sigui un lloc proper on la gent del barri pot anar a fer activitats i tenir un espai tant de reunió, com de sinergies o d’estudi.

Un dels principals objectius del CECBLL a l’hora de gestionar el Centre Cívic Mas Lluí ha sigut convertir aquest equipament municipal en un lloc proper al barri i aquest va ser un dels motius principals pel qual, des de l’any passat, es fa una festa de final de curs per donar la benvinguda a l’estiu.

Durant la festa es van dur a terme diferents activitats en obert que es realitzen al centre cívic on podia participar qualsevol persona, a més va haver-hi un espai d’exposicions i de concerts perquè tothom pogués apropar-se i gaudir d’una bona estona.

A l’interior del centre es va habilitar un espai per exposar dibuixos i quadres dels alumnes del taller de dibuix i de manualitats, també va haver-hi un espai amb joguines per infants i a l’exterior es va posar un escenari, i unes carpes que cobrien l’espai d’oci on la gent s’hi podia seure i prendre un refresc.

Després de les activitats participatives vam gaudir d’un concert de la Coral “A viva veu” i de l’Associació Coro Rociero “Rosas de Sant Feliu” que assagen al nostre espai.

També vam contar amb un espai de paradetes on vam trobar la del CECBLL, de la Comunalitat Urbana de Sant Feliu, i de l’Associació de Celíacs de Catalunya i de Fibrosantfeliu que tenen la seu al centre cívic També.

També es va fer la presentació de les noves activitats de cara al curs 2024-25 entre les quals trobem més oferta d’alguns dels tallers que tenien millor rebuda com:

  • Hora del conte, adreçat als infants.
  • Conversa en francès, adreçat a persones que vulguin millorar el nivell de francès.
  • Art teràpia per adults, adreçat a persones amb ganes de fer un taller diferent

Presentem Materials núm. 26 “El futur de les energies renovables al Baix Llobregat i altres escrits”

/by

A la sala polivalent de Ca n’Amat al Museu de Viladecans vam presentar la tarda del 25 de juny  la 26a edició de la nostra revista Materials del Baix Llobregat. La publicació es titula El futur de les energies renovables al Baix Llobregat i altres escrits i ja la podeu trobar penjada a RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert).

La benvinguda va anar a càrrec d’Encarna García Jiménez, tinenta d’alcalde de Patrimoni Cultural i Medi Ambient i Sostenibilitat de l’ajuntament de Viladecans i va obrir la presentació una salutació de Sílvia Guillén, coordinadora de Materials del Baix Llobregat que ens va contextualització la publicació de la revista des dels seus orígens.

De nou, la regidora Encarna García, va prendre la paraula per explicar a les persones assistents un projecte municipal innovador en matèria d’energia, el projecte Vilawat, que se  sustenta  sobre  aquests  pilars:  la  companyia  local  d’energia,  per  deixar  de  dependre  de  les  grans  empreses  i  avançar  cap  a  la  sobirania  energètica;    la    rehabilitació    energètica    d’edificis,    per  millorar  el  confort  dels  habitatges i  fer-los  més  eficients energèticament; i la  moneda  Vilawatt,  que  parteix de  l’estalvi  obtingut  per  la  millora  de  la  gestió  de  l’energia  a  les  llars,  i  que    la  ciutadania  gasta  en  els  comerços  i  empreses  locals.

Tot seguit en Xavier Calderé, arxiver municipal de Viladecans, ens va explicar l’article que van publicar a la revista sobre la minsa documentació que conserven els arxius de la comarca de Falange i l’exemple dels fons documental de Viladecans; i va tancar la presentació Genoveva Català, presidenta del CECBLL, que va presentar la 12a edició dels Premis de Reconeixement Cultural i les bases per presentar candidatures.

En acabar, Manuel Luengo, cap de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans, en va oferir una visita guiada pels espais museïtzats de Ca n’Amat, una casa emblemàtica de Viladecans que inclou una interessant col·lecció de mobles dels segles XVIII fins al XX. Va ser la casa pairal de la família Amat-Sala i Amat Targa, i va ser l’última descendent d’aquesta nissaga qui la va cedir a l’Ajuntament. L’edifici està declarat Bé Cultural d’Interès Local.

Actualizem tres eines de comunicació entre les Entitats d’Estudi Local del Baix Llobregat

/by

Una de les demandes que es va fer a la 8a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, és la necessitat de manternir-nos en contacte durant el curs i de compartir la nostra programació.

Hem estat treballant en tres eines de comunicació per tal de facilitar la difusió entre centres:

  1. Grup de Whatsapp de difusió
  2. Agenda Cultural del Baix Llobregat
  3. Espai de les entitats al web del CECBLL

 

 1. Grup de Whatsapp de difusió

L’OBJECTIU ÉS CREAR UN GRUP DE WHATSAPP ON ES PUBLIQUIN LES DIEVERSES ACTIVITATS QUE ES FAN DES DE LES ENTITATS D’ESTUDI DEL BAIX LLOBREGAT.

COM FUNCIONA?

És un grup de WhatsApp de difusió, per la qual cosa només podrà escriure l’administrador del grup, que en aquest cas serà el CECBLL. Serà la manera de poder filtrar la informació, així evitarem un grup ple de missatges que a vegades pot dificultar la comunicació.

 

COM ENTRAR AL GRUP DE DIFUSIÓ:

El grup és obert a tots els membres de les vostres entitats, sense límit de persones. Recomenem que mínim hi hagi una persona de cada assocaiació, però no hi ha límit.

Per estar al dia de totes les activitats, has d’unir-te al grup de WhatsApp pitjant aquí.

 

COM HO FAIG PERQUÈ ES COMPARTEIXI LA INFORMACIÓ DE LA MEVA ENTITAT?

Envies el cartell del teu acte al número de mòbil del CECBLL: 622 52 30 41.

Condicions del grup:

  • Només es compartiran activitats organitzades des de les Entitats d’Estudis del Baix Llobregat.
  • Només es compartiran els cartells 1 cop. Tota la informació ha d’estar continguda en un cartell.
  • Recomanacions: que hi hagi una persona responsable de l’enviament per cada entitat, per facilitar la comunicació. Enviar el cartell amb 7-10 dies d’antelació.
  • Terminis per distribuir la informació: es compartirà la informació de dilluns a divendres de 10 a 14 h, i es farà en un màxim de 3 dies des de la recepció del cartell.

 

2. Agenda Cultural del Baix Llobregat

QUÈ ÉS?

Es una eina de difusió d’esdeveniments culturals del Baix Llobregat. Es distribueix a través d’una llista de difusió que actualment compta amb milers de persones subscrites i que es vincula amb el web de l’Espia Comarca (cecbll.cat/espaicomarca/).

L’agenda surt setmanalment, els divendres al matí (puntualment pot sortir en dijous).

Aprofitant la renovació del web i amb la voluntat de que sigui un espai de referència per a la cultura baixllobregatina, hem renovat el disseny, l’estil i les normes de publicació per tal de que pugui ser el més útil possible i sobretot perquè sigui un espai més de referència per les Entitats d’Estudi del Baix Llobregat.

Us deixem aquí l’última edicio perquè veieu l’estil.

 

COM FER-HO PERQUÈ UNA ACTIVITAT DE LA MEVA ENTITAT ES PENGI A L’AGENDA:

Enviant un correu a agendacomarcal@llobregat.info indicant:

  • Títol de l’acte (50 caràcters màxim)
  • Dia, hora i lloc
  • Qui organitza
  • Entrada al web de l’acte (si en té)
  • Descripció de l’acte en 200 caràcters
  • Imatge del cartell

 

CRITERIS DE PUBLICACIÓ:

Com que la cultura és molt plural i extensa hem marcat uns criteris de publicació:

  • Actes de memòria
  • Actes sobre el territori
  • Actes de patrimoni
  • Actes sobre història
  • Activitats organitzades per Entitats d’Estudis Locals
  • Festes majors i fires (només es publicaran un cop i per molt que hi hagi diferents actes hauran de quedar englobats dins de la Festa)

 

COM REBRE L’AGENDA COMARCAL?

Us heu d’apuntar a la llista de distribució. Per inscriure-us ho podeu fer a través d’aquest enllaç: http://acumbamail.com/url/ver/665566759/

 

3. Espai de les entitats al web del CECBLL

De la 8a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat va sogir un butlletí amb la informació de contacte de cada una d’elles.

Actualment hem penjat tota la informació al web perquè sigui un punt de referència i ens estem posant en contacte amb altres entitats que no van poder participar per tal d’incloure-les en el llistat. Poc a poc anirem complementant aquest recurs.

L’apartat el trobareu al peu de pàgina del web del www.cecbll.cat a la secció d’enllaços d’interès, clicant “Entitats d’Estuids Locals del Baix Llobregat”.

 

Esperem que us interessin aquestes iniciatives i us animem a que ho compartiu amb la junta i les persones associades de les vostres entitats que els hi pugui ser d’interès!

Alex Ros presenta el seu llibre al Foment de Sant Joan Despí, acompanyat de la directora del CECBLL

/by

El passat 19 de juny vam participar de la ma d’Esther Hachuel en la presentació del llibre d’Àlex Ros Cafè, billar i sala. L’associacionisme a Sant Joan Despí (1874-1975).

Es tracta del treball guanyador de la X Beca de Recerca Històrica Terra d’Ateneus que convoquen la Fundació Institut Ramon Muntaner i la Federació d’Ateneus de Catalunya. Com ve essent habitual en aquests casos, l’edició del llibre ha anat a càrrec de l’editorial Afers.

L’acte es va fer al Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí, una de les entitats estudiades en el llibre. Hi van intervenir Joan Bonich, membre de la Junta del Foment;  Anton Rovira, president del Foment; Narcís Figueras, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner; i Pep Morella, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya.

La segona part va consistir en un diàleg entre l’autor, Àlex Ros Mateo, i Esther Hachuel, directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

L’autor va posar l’accent en el fet que sovint l’associacionisme sorgeix dels espais d’oci, com van ser el Cafè d’en Gil i el Cafè d’en Just, que van donar lloc respectivament al Foment Cultural i Artístic, que encara es manté com a associació, i al Centre Regionaliste, que va desaparèixer en arribar la dictadura.

Tota una lliçó de com les entitats fan ciutat.

L’Àlex Ros és professor de secundària, arqueòleg i un entusiasta de la història local de Sant Joan Despí. Com a soci del CECBLL participa en la recerca sobre exili i deportació al Baix Llobregat que dirigeix Maribel Ollé.

El CECBLL assisteix al 16è consell general del PEMB

/by

Genoveva Català, presidenta del CECBLL, divendres dia 14 de juny va assistir al 16è Consell General del PEMB, associació de la qual el Centre d’Estudis en som membres.

La sessió es va celebrar a la seu del Hub social Barcelona, ubicada al carrer Girona número 34. En aquesta reunió del màxim òrgan de govern de l’associació PEMB els membres coneguérem i votàrem  la memòria i els comptes de 2023 de l’entitat. Aquesta fou la primera trobada del Consell General després que el 12 de desembre fos aprovat el Compromís Metropolità 2030, el full de ruta que descriu en vuit missions les qüestions bàsiques que afecten tot l’entorn metropolità de Barcelona  que conforma un territori de 5 milions d’habitants. També es conegué i s’aprovà el pressupost 2024 i el corresponent Pla d’activitat.

Acabada la sessió del Consell tingué lloc una taula rodona per debatre com s’afronten els reptes globals des de l’escala metropolitana es conversà sobre la situació geopolítica, els moviments migratoris, la transició ecològica i la digitalització, a la regió metropolitana de Barcelona.

Aquest era un debat sorgit  de la voluntat de mantenir una visió global, no només per la incidència que els reptes plantejats tenen en el desenvolupament de les missions, sinó també per impulsar les mesures contingudes en l’apartat “Una metròpoli oberta al món” del Compromís Metropolità. A la taula rodona participaran hi participaren: Jordi Torrent, cap d’estratègia del Port de Barcelona;  Viviane Ogou, fundadora i presidenta de “La Puerta de África”; Jaime Palomera, codirector de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA); Miriam Hatibi, consultora de comunicació a Sibilare; moderà el debat: Carla Turró, subdirectora del diari ARA.

Podeu llegir també l’article publicat pel PEMB: https://pemb.cat/ca/noticies/el_consell_general_del_pemb_aprova_el_full_de_ruta_de_lentitat_pel_2024_i_referma_el_compromis_metropolita_2030/406/?utm_source=Mailing&utm_medium=NWL_Juny_24_CAT&utm_campaign=Mailing_NWL_Juny_24_CAT_NotiConsellGeneral140624&utm_source=Comunicacions+del+PEMB&utm_campaign=Newsletter%20juny%202024%20CAT&utm_medium=email

 

Partcipem a l’acte de Jubilació de Mari Luz Retuerta, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

/by

Aquest mes de juny s’ha fet la festa de comiat de M. Luz Retuerta, qui durant 42 anys ha estat al capdavant de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.

Ella ha estat durant tot aquest temps l’essència i  l’ànima de l’Arxiu. Ha treballat de forma incansable, amb entrega i amb il·lusió, cosa que l’ha convertit en una persona – en un personatge – molt especial. La M. Luz no s’ha cenyit únicament a fer les feines pròpies d’una arxivera. Ha anat més enllà i s’ha dedicat també a divulgar la importància dels arxius com a garants de la història col·lectiva. És per això que ha organitzat conferències i taules rodones; ha escrit o ha facilitat que s’escriguin llibres d’història de Sant Feliu i de la comarca; ha fet exposicions amb documentació de l’arxiu; ha fet dossiers educatius que ha ofert a les escoles; ha digitalitzat documents; i ha dedicat una bona part del seu temps a promoure la donació de fons d’empreses, entitats i particulars a l’Arxiu Comarcal. La M. Luz marxa amb la consciència d’haver fet la feina ben feta molt més enllà del que es podia demanar.

Un altre mèrit de la M. Luz ha estat saber crear aliances. En aquest sentit ha teixit una estreta trama de relacions amb el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Pot semblar banal, però no ho és. Amb això ha promogut la recerca i l’aproximació de persones investigadores de l’Arxiu al Centre i del Centre ha l’Arxiu. Ha creat sinèrgies entre persones i entre entitats i ha vist la importància d’estar prop. Per això des de l’any 1993 el CECBLL te la seu o bé directament en les dependències de l’Arxiu (1993-2012) o be en el mateix edifici (2012-actualitat).

Són moltes les coses que hem d’agrair a aquesta entusiasta de la història i de les seves fonts d’informació. M. Luz, seguirem col·laborant i no et perdem de sòcia. Moltes gràcies!