
Foto: Genoveva Català, autora de l’article
Aquest febrer en la lluïda celebració de la 175 edició de la Fira, rodalies no s’hi ha sumat
Venim de lluny
La Fira de la Candelera de Molins de Rei, declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional, és una de les fires més arrelades de Catalunya. La seva història es remunta a mitjan segle XIX, ja que se celebra de manera oficial des de l’any 1852. Això la converteix en una de les fires més antigues del país, entre les que s’han mantingut actives de forma ininterrompuda.
El ferrocarril va ser fonamental pel desenvolupament agrícola i industrial de la comarca. Va arribar a Molins de Rei el novembre de 1854 provinent de Barcelona. Era la segona línia de tren que es construïa a Catalunya, després de la de Barcelona-Mataró el 1848. No és casualitat que Baix Llobregat i Maresma juguessin aquest paper estratègic.
L’objectiu de la línia era connectar Barcelona. El projecte va ser impulsat per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell, i superada l’obra de perforar el túnel, el 1856, es va ampliar fins a Castellbisbal, i un cop construït el pont, al 1859, fins arribar a Martorell. A poc a poc i amb els anys es van anar integrant les diferents línies de ferrocarril amb un model radial i aquesta fou bàsica per la l’ínia Madrid-Saragossa- Barcelona (MZA).
En el llibre Una Fira amb arrels de Francesc Santolària publicat amb motiu de l’edició 150 de la Fira, l’autor afirma que “per tant la primera Fira autoritzada no se celebrarà fins el 1854, però aquella data de 1851 sempre serà considerada un punt de referència i el dia de la Candelera de 1852, l’efemèride d’una partença”.
L’any 1854 fou estratègic per a la FIRA DE LA CANDELERA i pel FERROCARRIL. L’arribada del tren va ser el motor principal de la transformació industrial i social de la vila durant la segona meitat del segle XIX. Gemma Tribó ens ho il·lustra en la seva tesi sobre “La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930). Exportació a Europa, consolidació de la pagesia veïna i naixement de nous paisatges agraris”, on ens descriu les transformacions del medi per l’acció humana posant de relleu allò que fou cabdal per a l’agricultura, com la xarxa de camins i de carreteres i el primer tren de la comarca i ho il·lustra amb una fotografia de l’estació de Molins de Rei com a punt estratègic per a l’exportació de la producció agrícola i industrial del territori.

Estació de Molins de Rei a principis de segle xx, punt important de comunicacions on arribaven per carretera mercaderies per a l’exportació. Font: Arxiu privat de Lluís M. Tuells, autoria de la fotografia desconeguda, 1910-1915. Extreta del llibre “La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930)” de Gemma Tribó Traveria (Edicions del Llobregat, 2021)
La Fira del 2026
La 175a Fira de la Candelera, celebrada el cap de setmana del 30 i 31 de gener i 1 de febrer de 2026, s’obrí el divendres 23 de gener amb el Pregó del televisiu molinenc Jordi Hurtado i no ha estat una fira més. Ha estat la culminació de gairebé dos segles de tradició, transformant els carrers de la vila en un aparador gegant que fusiona el passat agrícola amb la tecnologia del futur.
La periodista del digital Viu Molins, Samar Elansari , ha fet al llarg dels dies de Fira diverses cròniques, una d’elles titulada “Homenatges, inèrcia i Rodalies: les claus de la 175a edició de la Fira de la Candelera”. En ella assenyala amb claredat que “la Fira de la Candelera 2026 ha estat marcada pel bon temps i una menor afluència de visitants, que els firaires atribueixen a la crisi de mobilitat. S’ha posat en valor els orígens agrícoles de la Candelera i s’ha fet un homenatge als paradistes que fa més de 25 anys que participen en una mostra sense grans canvis respecte a les últimes edicions” Amb bon criteri Viu Molins remarca que “l’edició d’ enguany ha estat condicionada per la crisi de mobilitat que afecta el país. Els problemes tècnics a Rodalies i el tall de l’AP-7 a l’altura de Martorell sembla que han frenat l’arribada de visitants”.

La perdurabilitat de la Candelera és atribuïble a moltes causes, tot i que la principal és que la Candelera no es fa sola. En l’edició 169 Fira de la Candelera del 2020, es pregonava “La Fira no es fa sola”. Temps era temps que en aquesta vila baixllobregatina, corria la brama que la “Fira es fa sola”, però la Fira és fruït de l’escarràs de les gents i de la necessitat de proveïment que al llarg dels anys han tingut homes i dones de les nostres contrades, de l’esforçada menestralia i de l’esperit murri del bon comerciant. Aquest llegat de treball i compromís farà que pel mes de juny Molins de Rei aculli el 33è Congrés de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC), associació creada el 1995, que serveix per representar i coordinar els interessos dels certàmens i contribuir a assolir cotes de millora en cada un dels firals dels 54 associats.
A cada casa de Molins de Rei arriba el programa de Fira que conté informació d’interès. L’organització vol ressaltar els sectors del firal començant per l’àmbit de la Natura, centrat en l’agricultura i el sector primari en el seu conjunt; el de la Gastronomia, que enguany commemorava la 46a Fira de Vins (la primera que se celebrà a la Catalunya democràtica); el d’Empresa, amb una important presència del sector de l’automòbil; el de la Cultura, com a mostra de la creativitat cultural; així com la Candelera Ciutat que presenta la vitalitat del món associatiu i comunicatiu. Un total de 619 Expositors distribuïts de la següent manera: 53 planter i maquinària agrícola; 2 tallers de granja i horta; 201 comerç, vins, alimentació automoció; 317 artesania, arts, brocanters i col·leccionisme; 11 espais d’empresa, economia social i cooperativa; 35 espais kids, entitats i associacions.
La Fira espai de civilitat
En la celebració de la Candelera, més enllà dels dies del Firal de carrer, es poden veure exposicions com la dels “27ns Premis CLIC de Fotografia”, a la seu del Centre Excursionista (CEM), la de “Pagès” a Ca n’Ametller; o la de “Pagesos contra Franco 1974-1979. La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia” a la Sala Gòtica. També s’han pogut escoltar un seguit de xerrades sobre els diversos sectors de l’economia, principalment l’agrari.
Cada any la Fira s’agermana amb algun altre certamen similar i, amb encert, aquest 2026 ho ha fet amb la Fira de la Puríssima de Sant Boi de Llobregat que pel desembre celebrarà la seva vuitantena edició. El batec agrícola del Baix Llobregat es manté viu.
El firal està concentrat en una gran part del nucli urbà. Tot passejant pots badar, comprar, menjar, beure i gaudir de música i de tota mena d’actuacions, així com de demostracions de cuina. La Fira és un espai de retrobada, convivència i civilitat .
Aquest any la Fira ha honorat la memòria de Jaume Garriga i Pujol. Molinenc que morí accidentalment , treballant al camp amb el tractor, el juny de 2021, declarat per unanimitat del Consistori fill predilecte, pagès i impulsor de la Unió de Pagesos. Hom el recorda com un expert agrònom, un ciutadà compromès, un cooperant i el primer regidor de serveis socials de l’equip de l’ajuntament democràtic del 1979. Des d’aquest any els premis del concurs de Planters portaran el seu nom – ell mai va faltar a la cita del jurat que n’avaluava la qualitat – i també tindrà una espai dedicat a la seva memòria al barri de La Granja.

Inaugruació de l’Espai Jaume Garriga i Pujol. Font: Ajuntament de Molins de Rei. Font: Ajuntament de Molins de Rei
Records de la Fira en una família pagesa
L’any 2021 vaig fer un article en aquest mateix butlletí relatant que arran de la pandèmia els organitzadors de la fira havien sabut fer fira amb el suport de les eines digitals dels segle XXI, tot minimitzant la presencialitat i l’aglomeració de persones en el firal, afirmava que “Amb tot, res comparable amb la Fira que les dones i els homes de Molins de Rei hem vist créixer i hem crescut gaudint-la. En el meu record ressonen les promeses que la tieta em feia de menuda “ens llevarem, ens rentarem, ens vestirem, esmorzarem i tris-tras cap a la Fira”.
Per un moment em deixo portar pels records d’infantesa. En la dècada dels anys 60 del segle passat la meva família, per fer front a les greus dificultats de supervivència que tenien els pagesos, emprengueren l’activitat de venda de planters i de motocultors de la marca Agria. Els dies de Fira la casa era plena de gent, l’activitat ens implicava a tots. Els meus dos germans, amb el suport del pare, venien planter amb l’avantatge de conèixer a fons el producte, cosa que els va fer comptar amb el reconeixement per la qualitat que oferien; l’any 1961 el meu germà gran – en Jaume – recollí el premi de planters; i en el 1965 ho feu en Joaquím, l’altre germà. La Fira forma part de l’ADN de les gents pageses i no pageses de Molins de Rei.

1961 Jaume Català i Bosch. Recollint premi concurs de planters de la Fira de la Candelera

1965 Joaquím Català i Bosch. Recollint premi concurs de planters de la Fira de la Candelera
Creu de Sant Jordi per a l’escriptora Maite Carranza, col·laboradora del CECBLL
/by HelenaL’escriptora Maite Carranza Gil-Dolz del Castellarha estat guardonada amb una de les Creus de Sant Jordi del 2026 per la seva trajectòria a la literatura infantil i juvenil. L’autora, nascuda a Barcelona però vinculada a Sant Feliu de Llobregat, estreta col·laboradora del CECBLL, va recollir la distinció en un acte celebrat el 21 d’abril a la sala oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya i encapçalat pel president de la Generalitat, Salvador Illa.
Escriptora, guionista, antropòloga i docent, Maite Carranza ha produït una obra extensa, amb més de setanta llibres publicats i traduïts a nombroses llengües, que han contribuït a formar generacions de lectors. També ha treballat com a guionista de televisió i professora d’escriptura audiovisual, i ha exercit l’activisme en defensa dels drets dels autors. La seva obra aborda sovint temes socials complexos amb sensibilitat i compromís. Anteriorment havia estat reconeguda amb diversos premis literaris, entre els quals el Folch i Torres, el Joaquim Ruyra, l’Edebé, el Vaixell de Vapor, el Crítica Serra d’Or, el Nacional de Literatura Infantil i Juvenil i el Cervantes Chico.
Carranza va intervenir en l’acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi en nom dels premiats a títol individual. En el seu discurs va voler donar veu a dos col·lectius “silenciats”: els escriptors de literatura infantil i juvenil i els guionistes de ficció televisiva, que sovint treballen de manera anònima darrere les pantalles o a les biblioteques per fomentar l’esperit crític i la imaginació dels més joves.
Des de la tribuna, Carranza va alertar sobre la situació precària dels joves actuals, que s’enfronten a la crisi de l’habitatge, la pressió de les xarxes socials, la intel·ligència artificial i l’angoixa pel futur del planeta. Adreçant-se al conjunt dels assistents, va instar-los a fer polítiques que no “domestiquin”: que donin resposta a les necessitats materials, però que també afavoreixin una cultura que plantegi preguntes incòmodes i que no “edulcori” la realitat, amb l’objectiu d’empoderar els joves per canviar el món i recuperar l’esperança. “Retornem-los la il·lusió i el futur”, va concloure.
En el mateix acte van rebre el guardó 19 personalitats més (tres de les quals a títol pòstum) i 10 entitats, que el Govern, a proposta de la consellera de Cultura, considera que han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural.
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció, que s’atorga cada any poc abans de la diada del patró, es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats al país.
Assistim a l’entrega de Premis Ciutat de Cornellà
/by HelenaAbril, mes de roses i llibres, és també mes de premis, com els premis Ciutat de Cornellà que van ser atorgar el passat 17 d’abril a l’Auditori de la ciutat. Tal com recull la web de l’ajuntament “ Els premis Ciutat de Cornellà tenen l’objectiu de reconèixer de manera pública i solemne el treball que persones i entitats han realitzat a la ciutat en diferents àmbits, i el seu esforç en benefici de la ciutadania. La convocatòria se celebra cada dos anys, des de 1999. Les candidatures, que han estat proposades per persones i entitats, són valorades per un jurat format per representants de la ciutadania i dels diferents grups polítics municipals. En cadascuna de les cinc categories, Acció Cívica, Economia, Humanitats, premi Especial i premi d’Honor, s’atorga un reconeixement individual i un col·lectiu.
Amb el president del CECBLL vàrem asistir a un Auditori que va lluir ple d’entitats i persones de la ciutat i d’arreu, així com les diverses autoritats que acompanyaven a l’alcalde, Sr. Antoni Balmon. Els parcs públics, les places, van centrar l’eix de l’acte com espais de diàleg, de trobada, de convivència i de joc. A través dels parcs de la ciutat vam poder conèixer les iniciatives guardonades i fer un recorregut pels projectes i trajectòries.
Durant la gala, conduïda per la periodista cornellenca Marta Romagosa, van tenir lloc les actuacions musicals de Judit Neddermann i Derio Barroso, i l’espectacle de màgia de Magow i Mireia. Així com actuacions d’entitats locals; Esbart Dansaire i Coro rociero de la Hdad. Del Rocío…
Aquí informació de les i els guardonats: https://www.cornella.cat/
Una festa participativa i dinàmica impregnada d’optimisme en la que es reclamava i es valorava la convivència com l’element vertebrador de la democràcia. Vam viure moments de sorpresa, riures i emoció i fent un reconeixement públic el talent i compromís social de persones i entitats amb els valors de la solidaritat, la convivència i els drets humans.. Enhorabona, els i les guanyadores.
Comença el cicle “De Rogent a Jujol”
/by HelenaEl dia 27 d’abril vam tenir ocasió d’escoltar a la Torre de la Creu de Sant Joan Despí, les dues conferències que obrien el cicle “De Rogent a Jujol”, un conjunt de xerrades orientades a donar a conèixer els principals arquitectes catalans. Podeu trobar més informació aquí.
La primera d’aquestes conferències la va impartir Jordi Rogent, arquitecte especialitzat en urbanisme i patrimoni arquitectònic, que va parlar del seu besavi, Elies Rogent, un arquitecte que va fer obres tant importants i emblemàtiques com l’edifici de la Universitat de Barcelona a la plaça de la Universitat.
La segona conferència la va anar a càrrec d’Assumpció Feliu Torras, doctora en història de l’art i activa defensora del patrimoni industrial, que va dissertar sobre la figura del seu besavi, Joan Torras Guardiola, pioner en la utilització del ferro en l’arquitectura a Catalunya. Tant és així que va acabar per fundar una empresa metal·lúrgica pròpia que va donar estructura a moltes construccions de la ciutat.
En definitiva, una doble lliçó magistral sobre dues figures que han deixat una important petjada a la ciutat de Barcelona i també en altres racons del territori.
Cada dia és Vuit de Març al CECBLL
/by Helena“L’activitat de recerca és l’essència del Centre d’Estudis”, així ho afirmem a la nostra pàgina web quan iniciem l’apartat de recerca. I aquest mes demostrem que aquesta activitat segueix ocupant esforços i dedicació de tots els nostres actius. Estem immerses en els treballs per publicar la Recerca Col·lectiva “Exili i deportació al Baix Llobregat” i ja n’hem iniciat una altra sobre la transició que hem titulat “1975. El Baix Llobregat”. Acabem de fer pública la proposta i ja comptem amb voluntàries i voluntaris per participar-hi i fer aportacions en forma de treballs concrets que de ben segur aportaran nova llum al tema. Per descomptat que aquesta investigació recopilarà tot allò que ha fet i ha reivindicat el moviment feminista en tots els camps de la vida individual i col·lectiva de les dones a la comarca.
I no són només paraules. Els fets certifiquen que la nostra associació té un ampli currículum en l’estudi de la història i les condicions de vida de les dones, a l’ensems que un fort compromís social, clarament expressat any rere any en les nostres produccions editorials i activitats. Si repassem publicacions i, només indicant-ne algunes, tenim: Les dones i la història al Baix Llobregat, una Recerca Col·lectiva publicada el març de 2002; com també estan dedicats a les dones i al feminisme alguns dossiers monogràfics de la revista anual Materials del Baix Llobregat, com el del número 4 de l’any 1998 “Dones i societat al Baix Llobregat” i número 22 dels anys 2018/ 2019 , dedicat a la “Mirada Feminista de l’Urbanisme”. Precisament aquest número relata l’elaboració i posterior presentació del Decàleg per a la construcció de ciutats feministes, elaborat per les alcaldesses del Baix Llobregat i el Consell de les Dones del Consell Comarcal, amb la implicació i suport del CECBLL. Aquest decàleg es va fer públic el 23 de març de 2018 en el marc de la presentació del 5è Congrés de dones del Baix Llobregat.
En el butlletí d’aquest març informem de la presentació de la convocatòria del 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat i de l’assistència d’una àmplia representació del Centre, així com del ferm compromís de sumar-nos-hi. Compartim el seu lema “Ara més que mai”, ple de sentit per tractar eixos com la violència masclista i digital; la salut i la salut sexual de les dones; la feminització de la pobresa i el sensellarisme; la bretxa salarial i de pensions; l’edatisme; les discriminacions interseccionals o la manca de corresponsabilitat en les cures. Tanmateix a Catalunya les convocatòries de celebració del Vuit de Març han versat sobre una crida: “Els somnis, com la lluita, venen de lluny” i “Trenquem els estereotips”, subratllant la commemoració del 50è aniversari de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona (1976).
Trencar estereotips és mostrar a les dones tal com som i aquesta tasca la fa admirablement la periodista Bego Floria, qui des de Ràdio Molins de Rei cada setmana ens porta una de les seves “Heroïnes Quotidianes” mostrant perfils i vivències de dones de totes les edats i condicions i que aquest mes ens en parla en l’article d’opinió d’aquest Butlletí.
Assemblea General Ordinària 2026
El fet més significatiu del Centre aquest mes de març ha estat sens dubte la seva Assemblea General Ordinària, òrgan màxim d’expressió de les persones associades. Ha estat una Assemblea amb molts temes tractats i un important gruix de documentació que totes les persones associades heu tingut a disposició al WEB del Centre.
Un dels trets més significatius és que hem culminat un procés – que es va iniciar ja a l’anterior presidència – de renovació dels Estatuts, adaptant-los a la nova realitat i a la necessitat de transformar l’actual sistema d’aportacions de recursos per part d’administracions, empreses i particulars. S’ha introduït la figura del Soci protector/Sòcia protectora i s’ha creat un Consell Assessor de caràcter consultiu.
Aquesta actuació s’emmarca dins el projecte que hem anomenat Més socis, més recursos propis, que inclou també el desenvolupament del potencial de la Llei de mecenatge, actualment ja vigent i aplicada pel Centre, així com el foment dels Llegats solidaris, aspectes també modificats als Estatuts.
Com es preceptiu també s’han dut a terme la formulació de comptes del 2025, i de l’informe d’activitats, així com la proposta de Pla d’Activitats, pressupost i aportacions i quotes pel 2026.
Un fet rellevant és que l’Esther Hachuel, actual directora del Centre, es jubila a finals d’agost d’enguany. Aquest fet comporta canvis en la direcció, que serà assumida per Neus Ribas, mentre que l’Esther Hachuel s’incorporarà a la Junta Directiva en qualitat de Vicepresidenta.
Des d’aquestes línies transmetre un immens agraïment a l’Ester Hachuel per la seva inestimable dedicació!! I tot el suport i agraïment també a la Neus Ribas que entoma el nou rol de directora
Tot aquest conjunt d’accions s’acompanyen d’un desenvolupament de millores organitzatives amb el desenvolupament de les Comissions de Junta i d’una adequació organitzativa de tot el procés d’execució de l’activitat del Centre.
L’activitat del CECBLL
L’Assemblea va anar precedida d’un acte emotiu i alhora molt enriquidor que vàrem anomenar Trobada de Juntes Històriques amb la participació de membres de les diverses Juntes que al llarg de la història han regit el Centre. Van encapçalar la sessió les quatre presidències vives i l’actual president, Jordi Sicart, va fer la presentació del projecte Més socis, més recursos propis (veure aquí).
Aquest març recull un altre fet de gran relleu per al Centre, com és la convocatòria de la 13ª Recerca col·lectiva, amb el títol de 1975. Baix Llobregat, que treballarà el període de la Transició a la comarca (veure aquí).
L’activitat d’aquest març recull també actes vinculats al Internacional de la Dona (veure aquí i aquí), la realització d’itineraris (veure aquí), la inauguració d’exposicions (veure aquí) i la participació en una trobada amb el Ministre de Cultura, Sr. Ernest Urtasun (veure aquí).
Treballar per la igualtat des de l’arxiu sonor de la nostra societat. Dones, ràdio i comunitat.
/by HelenaFoto: Begoña Floria
Per Begoña Floria, periodista i directora del programa “Heroïnes Quotidianes” a Ràdio Molins de Rei.
L’arxiu sonor de la nostra societat, que s’ha anat construint durant dècades a través de les ones i que ara s’expandeix amb els pòdcasts, presenta un buit evident que ja no podem ignorar. El relat radiofònic del nostre país s’ha escrit majoritàriament amb veus masculines que han ocupat els espais d’opinió, d’anàlisi i d’entrevista mentre les dones quedaven relegades o sense espais de visibilitat. Aquesta mancança ha deixat un rastre profund en la memòria col·lectiva i, per això, projectes com Heroïnes Quotidianes de Ràdio Molins de Rei, que ja supera les dues-centes entrevistes en cinc temporades, tenen la voluntat de contribuir a una memòria més equilibrada i representativa del Baix Llobregat i, per extensió, de Catalunya.
El biaix que ha afectat tant la ràdio generalista com la local no és fruit de l’atzar sinó d’un sexisme estructural que ha aixecat barreres invisibles i ha silenciat les dones com a referents socials i intel·lectuals. Malgrat els avenços evidents respecte a les generacions anteriors, el testimoni de moltes convidades recorda que el pes de les limitacions passades encara condiciona el present. Quan expliquen les dificultats que van viure les mares i les àvies es fa visible fins a quin punt moltes dones no van poder desenvolupar allò que volien fer perquè l’època no els ho permetia. Aquestes històries són un recordatori constant que la desigualtat no desapareix sola i que les conquestes socials poden estancar-se, i fins i tot retrocedir, si no hi ha una voluntat clara de mantenir-les.
Per això seria un error pensar que la igualtat és una fita assolida o que ja s’ha fet tot el que calia fer. El progrés real requereix una tasca continuada de visibilitat, de presència i de reconeixement en tots els àmbits socials i professionals. Cada entrevista d’Heroïnes Quotidianes confirma que encara queda camí per recórrer perquè totes les veus puguin formar part del relat compartit del país. Sempre ho recordo al final de cada conversa perquè és una convicció profunda. Som al segle de les dones però encara hi ha molta feina per fer i només avançarem si mantenim viu el compromís de donar espai i veu a aquelles històries que durant massa temps van quedar a la foscor.
Fer visibles històries de dones i incorporar-les a l’agenda pública és una peça central d’aquesta tasca col·lectiva. I hem de ser conscients que el sosteniment real del món recau en les dones que tenim al costat. Un exemple són les dones de Molins de Rei i del Baix Llobregat, que són les que, amb les seves decisions i trajectòries, han contribuït a modelar el territori i la nostra comunitat. A Heroïnes Quotidianes no només hi busquem fites extraordinàries, sinó la veritat de la vida viscuda. La història personal, l’experiència quotidiana, els dubtes i els canvis de rumb són elements que aporten una profunditat imprescindible per entendre com es construeix el món des de la proximitat.
Quan escoltem una dona que ha sabut reinventar-se, estem transmetent la possibilitat real que altres també ho puguin fer. Quan entrevistem una dona que ha arribat on volia, estem obrint portes que, potser, moltes no s’havien imaginat que existien. Els referents femenins tenen un impacte directe i transformador perquè actuen com un motor de motivació i com un mirall necessari que ajuda a trencar els biaixos que limiten expectatives i oportunitats. La presència d’aquestes veus és una invitació silenciosa però poderosa a creure que qualsevol camí és possible.
En aquest procés, la idea de fer xarxa esdevé essencial. El programa no és una conversa aïllada, sinó un fil que s’entrellaça amb molts altres. Les convidades donen visibilitat a dones que han tingut un paper clau en les seves vides, ja sigui com a referents històriques o com a figures anònimes que han marcat la seva trajectòria. D’aquesta manera es construeix una genealogia femenina que deixa rastre i que permet entendre que la igualtat neix de la quotidianitat. Les històries compartides generen un efecte multiplicador que es transmet d’una generació a l’altra.
Aquest teixit s’expandeix gràcies a la combinació entre la ràdio local i les eines digitals. Allò que comença a Ràdio Molins de Rei com una conversa pròxima, adquireix una nova dimensió quan es converteix en pòdcast i es projecta més enllà del municipi. Històries de quilòmetre zero poden arribar a qualsevol part del món, sempre en català, i poden encendre una llumeta en algú que ni tan sols coneix el nostre poble. Aquesta ampliació natural del relat confirma que la tecnologia pot ser una aliada a l’hora de preservar i difondre les veus femenines que formen part del nostre present.
En definitiva, aquest mes de març i la resta de l’any, la intenció és la mateixa. Volem que, quan algú consulti en un futur l’arxiu sonor d’aquesta època, hi trobi un relat complet on les dones no siguem només un tema de conversa, sinó les protagonistes amb veu pròpia. Perquè la història la fem també les dones i la ràdio, com qualsevol espai públic, ha de reflectir aquesta realitat i oferir-nos l’espai que ens pertoca. La igualtat es construeix dia a dia i comença sempre pel nostre entorn més immediat, allà on es cou la vida real i on les transformacions prenen forma.
L’Assemblea 2026 aprova la modificació dels Estatuts de l’entitat
/by HelenaAquest dijous 26 ha tingut lloc l’Assemblea ordinària de socis i sòcies de l’entitat, la primera que ha entomat íntegrament el nou president sorgit de l’Assemblea anterior, en Jordi Sicart.
Com és habitual, s’han tractat tots els temes preceptius; és a dir, s’ha aprovat la documentació vinculada al 2025 (Memòria d’activitats i tancament econòmic) i la del nou exercici, Pla d’activitats i pressupost 2026. Però també s’ha sotmès a l’aprovació de l’Assemblea un tema de gran transcendència per a la vida associativa: la modificació dels Estatuts. Una modificació que, en síntesi, ha respost a:
Durant l’assemblea, el president ha informat també de l’adequació organitzativa realitzada amb motiu de la jubilació de la directora del CECBLL, fet que convertirà Neus Ribas en la nova directora a partir de l’1 de setembre. Al seu torn, Esther Hachuel passarà, a partir d’aquesta data, a ser membre de la Junta amb el càrrec de vicepresidenta.
L’assemblea ha acabat amb una copa de cava i un espai de conversa informal.
Hem agraït des d’aquestes línies l’assistència de les persones que ens han acompanyat i que han fet possible l’Assemblea 2026.
El CECBLL presenta la 13a Recerca Col·lectiva titulada “1975. El Baix Llobregat”
/by HelenaAquest mes de març, el CECBLL ha presentat la 13a Recerca Col·lectiva que té el títol 1975. El Baix Llobregat. Dirigida pel catedràtic emèrit de Ciència Política de la UAB i coordinada per la historiadora Carme Sanmartí, la recerca es planteja estudiar a través del paper central dels moviments socials les transformacions de la comarca abans i després de la mort del dictador Francisco Franco, des dels anys 1960 fins al 1987, any de l’aprovació de les Lleis d’Ordenació Territorial i la creació del Consell Comarcal.
Roda de premsa del 10 de març de 2026
En la roda de premsa convocada el dimarts 10 de març, el president Jordi Sicart va destacar la rellevància de les dotze Recerques Col·lectives organitzades des de l’any 1980 que han col·laborat en gran mesura a aprofundir en la història de la comarca des d’àmbits molt plurals.
En aquesta ocasió, la recerca se centra en el paper decisiu que van tenir els moviments socials en la construcció de la identitat del Baix Llobregat i l’arribada de la democràcia, es a dir, en com es va forjar el sentit de pertinença a un territori fins al punt de referir-s’hi simplement com El Baix.
Reunió informativa dela 13a recerca col·lectiva
Amb la finalitat d’informar a les persones interessades a participar d’aquesta recerca col·lectiva i col·laborativa, el dia 17 de març es va programar a la seu del CECBLL una sessió dirigida a voluntaris, historiadors i estudiants per compartir els temes qeu abaracrà la recerca i la seva calanderització.
Les temàtiques s’han organitzat entorn a cinc períodes: els antecedents, des de l’any 1959 fins a principis de la dècada dels setanta; l’any 1975, sobre el qual s’han previst deu taules rodones sobre el sindicalisme i moviment obrer, el moviment veïnal, la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalanes, els moviments per l’educació i en el si dels entorns educatius i estudiantil, els moviments pagesos i la lluita per la defensa de l’espai natural, l’Església del Concili Vaticà II capellans i laics antifranquistes, la salut i el sistema sanitari amb la reivindicació que hi va haver dels serveis de qualitat, el feminisme, les empreses amb els empresaris i associacions empresarials i, finalment, plans metropolitans i urbanisme.
També es treballarà el preríode de 1977 fins al 1987. Per a les eleccions generals de 1977 i les municipals de 1979 s’ha previst un article sobre els plantejaments i els resultats analitzant la vinculació del resultat electoral amb els moviments populars en el cas de 1977, i un estudi sobre el balanç dels resultats per municipis, remarcant les diferències polítiques locals dins la comarca per l’any 1979.
Pel període comprès entre 1979 i 1987 s’abordarà el camí cap a la constitució de la comarca, a partir de la revisió de les infraestructures, la conflictiva relació amb la ciutat de Barcelona, la sobreposició de diverses administracions i la pèrdua d’influència dels moviments socials en relació amb els anys anteriors.
Com en les convocatòries anteriors, el CECBLL anima a tothom amb interès per la història a col·laborar en la recerca a partir de tres vies de participació que proposem: taules rodones i recollida de testimonis, aportació de recerques inèdites i la implicació de la comunitat educativa animant l’alumnat de secundària a què centri els seus treballs de recerca en aquests temes, per tal de contribuir en la transmissió de la memòria democràtica.
Les propostes d’articles temàtics es poden presentar durant els mesos de març i abril, i durant el mes de maig es notificarà l’acceptació i s’iniciarà la redacció dels articles.
Es preveu el lliurament dels textos finals pel mes de juny de 2027 coincidint amb el final de la convocatòria de les taules rodones.
Us compartim algunes fotografies d’aquests dies:
“Elles Teixidores de vida esparreguerina” i de l’experiència pedagògica “Teixint vincles”
/by HelenaNo és un llibre d’amigues ni de dones cèlebres, és un llibre de dones que, com ha passat sovint, han estat desconegudes per la nostra comunitat
El passat dia 7 de març, a Museu de Can Sedó (Esparreguera) es presentà el llibre “Elles Teixidores de vida esparreguerina” i de l’experiència pedagògica “Teixint vincles”. A l’acte hi assistí l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado, el president del CECBLL, Jordi Sicart, el president de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep Maria Cobos, la directora del Museu de la Colònia Sedó, Esther Hachuel i Neus Ribas cap de projectes del CECBLL, mare de l’escola i prologuista del llibre. A més, ens acompanyaven l’autora del llibre, Joana Llordella, l’Anna Sala, Coordinadora de Primària de l’Escola cooperativa El Puig i membre del grup “AMB SENSE. Art i escola” de l’ICE de la UAB.
Però una ocasió com aquesta no es podia efectuar sense una representació de l’alumnat, en aquest cas van ser, Joana Llorente, Lemmi Domènech i Adriana Pujol. Per altra banda, en Jan Rius ens acompanyà en finalitzar l’acte amb una peça al violí del Nocturn n.1 de l’obra Six nocturns, de J.W. Kalliwoda.
Joana Llordella és historiadora, catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes, Màster en Formadors de Formadors i ha impartit classes a l’ICE de l’UB. Premi Joana Raspall 2014. Membre del CECBLL, cofundadora de l’”Associació per a la defensa del patrimoni la Colònia Sedó i el seu entorn”, col·laboradora en diferents mitjans de comunicació i premiada amb el guardó Rosalia Rovira. Participa des de l’any 2005 en el projecte del Memorial del Baix Llobregat i des de fa 10 anys pintora. En la publicació que es presentà recull una petita part de les entrevistes i investigacions sobre dones relacionades amb la vila d’Esparreguera, que ha efectuat al llarg de la seva vida professional i de lleure. En relatava: No és un llibre d’amigues ni de dones cèlebres, és un llibre de dones que, com ha passat sovint, han estat desconegudes per la nostra comunitat.
La Joana allibera aquestes dones de l’oblit, amb la intenció de mostrar un món més equilibrat on les dones del futur puguin trobar referents femenins i on la història de la nostra comunitat es recordi amb noms de dones, les nostres dones.
Al llibre hi apareixen una trentena de biografies força ampliades però fa referència a moltes més. Hi ha un gran nombre de tipologies de dones: migrants, artistes, dones de l’escola racionalista, pensadores, botigueres, enginyeres, treballadores del tèxtil o del camp, pastisseres, educadores, remeieres, bibliotecàries, etc.
Llordella explicava: La qüestió és que amb aquest llibre, m’agradaria aconseguir que les joves actuals i futures coneguessin aquestes històries de vida i que aquestes serveixin per comprendre d’on venim i on ens cal anar. I aquesta experiència que presentem avui n’és un dels fruits.
La relació de la presentació del llibre amb la Cooperativa el Puig, va sortir a partir de la proposta de la mestra Jennifer Zafra com a conseqüència d’una lectura d’algunes de les biografies de dones a la seva classe. L’experiència s’inicià quan s’investigà els vincles que els unia al seu passat i van arribar a construir un teler gegant primer i a descobrir quines parts tenia aquest i com es teixia. Inseparablement, aquest tema els va portar a connectar amb la història d’Esparreguera i de moltes famílies de la classe. Tot plegat els va vincular amb la Colònia Sedó i, per això van visitar la Palanca, els exteriors de la fàbrica, la colònia i també el museu. Alguns infants paral·lelament van visitar la Colònia Vidal amb les famílies . I així van arribar al llibre “Elles, teixidores de vida esparreguerina” perquè buscaven històries de vida relacionades amb la fàbrica. A banda, també hi va participar altres famílies, com ara la Neus que els relatà la relació de la seva feina amb la història oral.
Finalment, a algú se li va acudir que podrien fer una representació a final de curs sobre la vida dels infants i les dones en aquest període i, concretament en aquesta fàbrica. Semblava una tasca impossible en el moment que ho van plantejar però gràcies a les famílies i la coordinació de les mestres, Jennifer Zafra Anna Sala i David Parras, com a professor de música, se’n van sortir amb molt d’èxit. La Joana els va ajudar en el procés de realització del guió i la posada en escena, Mery Albiac amb la dansa, Marc Paredes en la direcció del cor, però els veritables autors van ser tota la classe, sense excepció.
La Joana finalitzà agraint a l’escola la seva confiança, al CECBLL per comptar amb ella sempre, a Neus Ribas per acompanyar-la amb la seva expertesa i amistat, i a Blanca Mampel, perquè qui sap més de la dificultat i gratitud de la memòria oral avui, possiblement són la Blanca Mampel i les nostre alumnes, juntes hem anat teixint al llarg dels anys un món de dones que ha fet que ens les miréssim amb un punt de vista diferent i, sobretot, reivindicatiu. Així que gràcies a totes elles perquè també en són autores.
Tertúlia literària del llibre “L’amor que passa” amb Maite Carranza i Care Santos
/by HelenaEn el marc de la commemoració del 8M, el CECBLL va organitzar la nostre Tertúlia Literària en obert, a la Biblioteca Montserrat Roig, conjuntament amb els clubs de lectura de la biblioteca, el del CFA Mestre Esteve i l’Associació de dones Montserrat Roig de Sant Joan Despí. Una trobada molt especial per parlar sobre l’obra de Care Santos “L’amor que passa”. S’havia previst l’assistència de l’autora que en darrer moment no va poder venir. Vàrem suplir la seva presència física per la virtual i vam xerrar amb ella en línia. Amb una sala plena de gom a gom, va conduir l’acte de manera magistral, com sempre, l’escriptora Maite Carranza, l’ànima i la impulsora d’aquesta tertúlia tan singular.
“L’amor que passa” és un llibre sobre el poder de la paraula escrita que et permet apropar-te a la vida d’un temps no massa llunyà on les tradicions i, els prejudicis tenien una forta càrrega. La que viatja durant dies en un sobre, la que roman oculta fins a convertir-se en memòria, la que la filla-escriptora rescata per a oferir, netes de pols i temps, les vides que van possibilitar la seva. Care Santos aconsegueix, així, que aquesta correspondència silenciosa, destinada a l’oblit, es converteixi en el centre de gravetat d’una novel·la lúcida, una exploració de la pertinença, la família i el desig. Una novel·la divertida i emocionant que et commou en conèixer a l’Antonio i la Claudina i la seva història d’amor. En paraules de l’autora “Escriure una novel·la és regalar una història als qui poden estimar-la igual que tu. Vaig néixer per escriure aquesta història”.
El CECBLL reuneix les persones de les seves juntes històriques per impulsar un nou projecte estratègic.
/by HelenaEl passat divendres 20 de març de 2026, la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat a Sant Feliu de Llobregat va acollir una trobada excepcional amb antics i recents membres directius de l’entitat. Amb els quatre presidents i presidentes encapçalant la recepció inicial, l’acte va servir per reunir les persones que han consolidat els cinquanta-dos anys de trajectòria de l’associació. Jordi Sicart va ser l’encarregat de dirigir la trobada, que va començar agraint l’assistència a les persones assistents i va presentar l’objectiu principal de la jornada: donar a conèixer un nou pla estratègic dissenyat per captar més socis i augmentar els recursos propis.
Aquesta iniciativa neix d’una necessitat imperativa; actualment el Centre d’Estudis depèn en un 95% del finançament extern provinent de diverses administracions públiques. Aquesta dependència estructural genera una gran inestabilitat i exigeix una dedicació excessiva en la petició i justificació de les subvencions. Per revertir la situació i aprofitar l’ampli gruix de persones vinculades a l’entitat que encara no paguen quota, s’han plantejat una bateria de solucions. Entre elles destaca la creació de la figura del soci protector, una categoria adreçada a ajuntaments, empreses i particulars. Per dotar de veu aquests nous suports es constituirà també un Consell Assessor, un òrgan consultiu que es regirà per un reglament intern propi.
L’altre gran eix d’acció recau en l’optimització de la Llei de mecenatge per incentivar les quotes socials. Gràcies a la condició d’Entitat d’Utilitat Pública i a la pertinença al Cens d’entitats de defensa del català, les aportacions particulars poden arribar a gaudir d’una desgravació fiscal del 95%. D’aquesta manera, s’aconsegueix un impacte molt favorable per a l’associat: una quota de cent euros representa una despesa real de només cinc euros. Addicionalment, s’ha obert la porta a la captació de fons mitjançant llegats solidaris testamentaris, una acció patrimonial on petites aportacions poden esdevenir un recurs clau per garantir el futur del Centre.
Per tal de materialitzar totes aquestes propostes, s’han hagut d’efectuar diversos canvis interns: s’han adequat els estatuts que haurà d’aprovar la propera l’Assemblea de socis i sòcies, s’han creat noves comissions de Junta i s’ha reorganitzat l’equip tècnic.
La trobada, va ser per una banda emotiva ja que es van retrobar persones que feia anys que no es veien, però també va ser molt efectiva, ja que tothom va poder donar la seva opinió respecte als canvis presentats i van tenir una bona acollida.
Fem la visita del “Cami de l’aigua”, un dels itineraris de Racons del Baix
/by HelenaEl passat mes de novembre, en el marc de la 9a Torbada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, l’Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn va presentar una ruta d’un gran interès patrimonial, natural, paisatgístic i històric coneguda amb el nom del “Camí de l’aigua”. El passat diumenge 2 de març finalment es va realitzar aquesta activitat a la qual van assistir una mica més d’un vintena de persones d’arreu de la nostra comarca.
Aquesta itinerari ens explica, a través de l’observació in situ de diferents punts d’interès prèviament escollits, els aspectes més rellevants de l’excepcional obra d’enginyeria que va significar la construcció de la presa del Cairat (inaugurada al 1879) i del canal de 4 km de longitud que portava l’aigua fins la Colònia Sedó. Al final de l’aqüeducte, ja dins de la fàbrica, un salt d’aigua de 25 m. d’alçada proporcionava prou energia hidràulica com per moure l’enorme turbina Planas instal·lada dins el recinte industrial, fet que va fer possible que la Colònia Sedó arribés a ser la Colònia tèxtil més gran d’Espanya.
Totes les persones que vistent el museu de la Colònia Sedó veuen la turbina, caminen per dins de la seva canonada de ferro, recorren les galeries subterrànies, etc. , però no veuen què és el que va fer possible tot això. El que ens permet fer aquesta activitat és observar l’origen de tot plegat, l’obra que va fer possible tot el que veiem en el museu i en el recinte industrial de Can Sedó. Una infraestructura hidràulica única a Europa i que mereixeria tenir un reconeixement i ser molt més coneguda del que ho està en l’actualitat.
Hem començat la ruta a la presa del Cairat, que degut a les pluges d’aquest hivern té un aspecte espectacular i impressiona als assistents. A continuació ens hem desplaçat fins l’ermita de Santa Margarida del Cairat, allà, a banda de poder contemplar aquesta petita meravella del preromànic baixllobregatí, podem disfrutar d’unes vistes immillorables del congost del Cairat i de tot el territori que l’envolta. Seguidament ens hem apropat a un punt del canal que es troba a peu de carretera, des d’on hem pogut veure la caixa de 2,5 m. d’amplada per 3 m. de profunditat per on passava un cabal d’aigua de 5.000 l/s fins la fàbrica. Molt a prop d’aquest punt hem pogut entrar dins un tram de la galeria subterrània, perquè no ens hem d’oblidar que durant més de 2 km el canal és subterrani, aquesta visita ens ha deixat estudiar perfectament la tècnica constructiva, els materials emprats, etc. que han permès que tingui un estat de conservació immillorable malgrat fa 150 anys que es va fer. Continuant per la carretera i un cop hem deixat la urbanització de Can Vinyals, tot just a l’alçada de les primeres cases de la zona residencial de la Colònia Sedó, podem veure un tram del canal, que ara és un imponent aqüeducte, just en el punt on hi ha el canal de desguàs que permetia buidar totalment el canal per realitzar les oportunes tasques de manteniment. Tal com podem comprovar l’estat de conservació del canal és millorable (hi ha molta vegetació que ens impedeix poder veure’l en la seva totalitat, algun pi ha caigut sobre l’estructura, etc.) i caldria fer alguna intervenció per garantir la seva conservació donada la seva importància i sobretot la seva proximitat a la Colònia. Arribat a aquest punt, i quan ja eren quarts d’una del migdia, un grup dels assistents ja van donar per acabada la visita, mentre que altres van pujar per una pista que els portava fins la part de darrera del canal i un últim grup entrava dins del recinte de la Colònia Sedó per acabar la jornada amb una visita al museu, d’aquesta manera tancaven el cercle del camí de l’aigua.
Aquest és el primer dels itineraris que es poden dur a terme amb normalitat des que es va presentar el projecte “Racons del Baix” a la 9a Treobad d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat. Els últims dos itineraris van estar programats ia mb ràcticametn totes les places reservades e`ro es van haver de cancel·lear a últim moment per les restriccions derivades de la pesta porcina. Ens alegra molt que, per fi haguem pogut trobar-nos i que l’ADCSE ens hagi pogut ensenyar aquest racó d’Esparreguera.
L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat orgnaitza l’itinerari “Dones que inspiren”
/by HelenaEl passat diumenge 15 de març de 2026 va tenir lloc a Sant Feliu la ruta “Dones que inspiren”, organitzada per l’Ajuntament i l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. La iniciativa, que va ser tot un èxit de públic, s’emmarca dins de les activitats del Dia Internacional de les Dones, el 8 de març. Tenia per objectiu visibilitzar les trajectòries vitals, professionals i activistes de diverses dones, de Sant Feliu i de l’àmbit català o internacional, que contribuïren a la democratització de la societat contemporània. La proposta es va centrar en les dones presents a la memòria col·lectiva de Sant Feliu a través del nomenclàtor de la ciutat, per tal de reivindicar la paritat simbòlica entre els carrers amb nom de dona i els d’home i, alhora, per posar en relleu el potencial democratitzador del nomenclàtor en aquest sentit.
La ruta forma part del projecte “Dones que inspiren”, format també per un mapa en línia que recull el total de carrers de Sant Feliu dedicats a dones o vinculats a aquestes i inclou una explicació i fotografies de la seva trajectòria. La pàgina està dissenyada per a que els ciutadans es familiaritzin amb la memòria d’aquestes dones de manera accessible, però també per que puguin fer la ruta “Dones que inspiren” pel seu compte gràcies al mapa en línia. Alhora, el projecte també inclou uns plafons explicatius col·locats a cinc d’aquests carrers —els de la ruta—, que compten amb un codi QR que enllaça amb la pàgina web.
El recorregut es va desenvolupar a través de diversos espais urbans de la ciutat amb noms de dona, concretament els carrers o places dedicats a Montserrat Roig, la Marquesa de Castellbell, Joana Raspall, el 8 de Març i Elisabeth Eidenbenz. A cada parada, es feia una explicació sobre cadascuna de les dones o del fet històric —en el cas de la plaça del 8 de Març— i es reflexionava sobre la vigència de la seva lluita o aportació. L’èxit de la ruta confirma l’interès de la ciutadania per la memòria democràtica i la lluita per la igualtat de gènere, i anima els organitzadors a impulsar nous itineraris per d’altres carrers amb nom de dona en un futur.
‘Generacions TOP’, l’exposició sobre la resistència antifranquista, ara a la seu del CECBLL
/by HelenaEl Centre Cívic Mas Lluí, gestionat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, acull fins al 22 de maig l’exposició Generacions TOP. Resistir. Protestar. Conquerir, una mostra itinerant de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme i la Diputació de Barcelona que testimonia les lluites socials, polítiques i culturals que van qüestionar la dictadura del general Franco i van posar les bases de la democràcia actual.
Amb una oberta vocació pedagògica, Generacions TOP vol sensibilitzar especialment les noves generacions sobre la importància de preservar la memòria històrica i entendre que els drets i les llibertats no són conquestes garantides, sinó fruits d’un llarg procés col·lectiu. El Centre d’Estudis s’encarrega de coordinar les visites que hi faran grups d’escolars al llarg de les pròximes setmanes.
En l’acte inaugural, el 24 de març passat, Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, va remarcar la importància de “rescatar de l’oblit la història de la repressió, però sobretot la història de la resistència”. “Perquè sovint ens expliquen la història del franquisme com una llarga nit de silenci on no passava res, i no és cert. Hi va haver una resistència constant, una lluita per les llibertats que va costar molt cara a moltes persones”, va reblar amb ple coneixement de causa, ja que pel seu activisme va ser detingut i torturat a la prefectura de policia de la Via Laietana.
A l’acte hi va haver presència d’alumnes de l’Escola d’Adults i del centre de primera acollida Mirabolà, als quals es va referir l’alcaldessa de Sant Feliu i diputada de Memòria Democràtica, Lourdes Borrell: “Ha estat molt llarga la lluita, i moltes persones han perdut la vida, i eren persones com nosaltres que creien en aquesta llibertat i la volien defensar. Per això avui sou aquí, en aquest país on podem tenir aquesta democràcia i gaudir-ne, però és molt feble. Vol dir que cada dia l’hem de preservar.”
Per la seva banda, Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va afirmar que “recordar la repressió, com fa aquesta exposició, no és un exercici de malenconia, és un exercici de ciutadania”. “Quan parlem de la torre de la presó de Sant Feliu, o de la Model, estem parlant de llocs on es va intentar aniquilar la llibertat de pensament. I avui, quan veiem que certs valors democràtics es posen en qüestió, aquesta memòria esdevé el nostre millor antídot”, va apuntar.
L’acte va finalitzar amb la intervenció de Josep Parra, que va llegir un poema dels que va escriure en els cinc anys que va estar tancat a la presó, en què recordava l’execució de Salvador Puig Antich.
El títol de Generacions TOP fa referència a les persones nascudes en ple franquisme, sense els traumes de la Guerra Civil, i que van viure de ple els grans canvis socials i econòmics del país. Moltes d’aquestes persones van topar amb el mur de la repressió, simbolitzada en el sinistre Tribunal de Orden Público (TOP), que entre el 1963 i el 1977 va instruir 22.600 processos contra activistes polítics i sindicals, un 21% dels quals de Catalunya. A través de documents originals, testimonis i materials audiovisuals, l’exposició mostra com aquest tribunal especial va esdevenir una eina clau de la repressió, i com la seva activitat va marcar la vida de milers de persones.
L’explicació sobre el funcionament i els integrants del TOP, la Brigada Político Social i altres instruments repressors omple la cara negra de l’exposició. Al revers, sobre fons blanc, s’hi desplega la descripció dels diferents corrents d’oposició, des del moviment obrer al veïnal, passant per les protestes estudiantils, les reivindicacions del feminisme i els primers col·lectius LGTBI. El relat s’atura en moments decisius en la construcció de la unitat antifranquista, com ara la tancada d’intel·lectuals a Montserrat el 1970 o les mobilitzacions impulsades per l’Assemblea de Catalunya entre el 1971 i el 1977. També hi ha un apartat dedicat a la lluita per la democràcia a Sant Feliu de Llobregat.
L’exposició, comissariada per Carlota Vidal Sánchez i Gerard Rodríguez Arellano, ha comptat amb l’assessorament històric de Javier Tébar i Manel Risques, i la col·laboració de material de nombrosos arxius institucionals i personals pel que fa al valuós material gràfic. Després de l’estada a Sant Feliu, la previsió és que viatgi a Sant Boi (a partir del setembre) i posteriorment Sant Vicenç dels Horts.
La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana ha celebrat la seva XXXIV Assemblea a Santes Creus
/by HelenaEl dissabte, 14 de març, es va reunir al Centre Cívic El Casalot de Santes Creus, al municipi d’Aiguamúrcia ( Alt Camp), la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), per celebrar la seva XXXIV assemblea general ordinària i la XX assemblea extraordinària. La trobada va ser acollida per l’associació Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i va rebre la salutació de l’alcalde d’Aiguamúrcia, Òscar Sendra.
El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) va estar representat per dos dels membres de la seva junta directiva: Jaume Bosch, que forma part de la Junta de la Coordinadora en representació del CECBLL, i Carles Riba, que alhora presideix el CMES.
L’Assemblea ordinària es va centrar en la discussió i aprovació de la Memòria econòmica del 2025 i del Pressupost del 2026 ( que suposa 158.550 euros), així com de la Memòria d’activitats 2025 i el Programa d’activitats d’enguany. L’Institut Ramon Muntaner, del que forma part la Coordinadora, va presentar també els seus projectes pel 2026.
Entre les publicacions que apareixeran aquest any destaquen les actes del XIV Congrés de la CCEPC, celebrat a Tortosa, “Els rius: territori, societat i cultura” i les actes de la II Jornada de Patrimoni i comunitat “La secularització del patrimoni”.
Durant l’assemblea extraordinària es va renovar la meitat de la junta directiva, que amb les noves incorporacions queda formada de la següent manera:
Vocals:
La CCEPC reuneix 156 centres d’estudis d’arreu dels Països Catalans; constitueix, doncs, un ampli punt de trobada d’entitats diverses que juga un paper imprescindible en la recerca sobre les realitats locals i comarcals, però també com a element de solidaritat activa amb les associacions del País Valencià, les Illes, la Franja i la Catalunya Nord que pateixen atacs constants per la defensa de la llengua que ens és comuna. La CCEPC publica la revista Frontissa en paper i en format digital i, al costat de la Generalitat de Catalunya i la Federació d’Ateneus, forma part de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU).
Aquest és un bon moment per animar als socis i sòcies del CECBLL a participar en les activitats de la Coordinadora i de l’IRMU i a subscriure’s a la revista Frontissa. És una bona manera, partint del nostre compromís comarcal, de contribuir a enfortir lligams amb centres d’estudis que treballen amb objectius similars al nostres.
Ara més que mai, 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat
/by HelenaEl CECBLL assistí el dimarts 3 de març a la presentació del 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat ho férem amb una àmplia representació composta per Conxita Sànchez, Isabel Ortuño, Carme Sanmartí, Neus Ribas, Esther Hachuel i Genoveva Català.
Sant Joan Despí acollirà els dies 23 i 24 d’octubre aquesta setena convocatòria que amb la crida ARA MÉS QUE MAI que reunirà, novament, desenes de dones amb la voluntat que sigui l’expressió d’una comarca cohesionada que avança unida i que entén que la igualtat es construeix col·lectivament, pas a pas i municipi a municipi.
Les convocants volen reforçar el compromís polític i social amb les polítiques feministes i impulsar noves mesures per fer front a les desigualtats, tot consolidant el Baix Llobregat com una comarca feminista que no renuncia a cap dret i que no accepta cap retrocés.
Els principals eixos de treball del 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat són: la violència masclista i digital; la salut i la salut sexual de les dones; la feminització de la pobresa i el sensellarisme; la bretxa salarial i de pensions; l’edatisme; i les discriminacions interseccionals o la manca de corresponsabilitat en les cures.
La presentació d’aquest 7è Congrés de les Dones, fou a càrrec de les 16 alcaldesses que té el Baix Llobregat d’entre els seus 30 municipis. També es va comptar amb la presència de la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Sònia Guerra i la salutació en línia de la consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, Eva Menor. Per descomptat que l’alcaldessa de Sant Boi, en la seva condició de presidenta de la Diputació de Barcelona, expressà el suport d’aquesta institució a la convocatòria així com l’alcaldessa de Vallirana, en la seva condició de presidenta del Consell Comarcal, i l’alcaldessa de Sant Joan Despí, que oferí amb orgull el seu municipi per acollir les sessions plenàries.
El CECBLL sempre hem estat compromeses amb el feminisme. Un dels exponents d’aquest compromís, a més de recerques diverses i treballs específics sobre les condicions de vida de les dones i del feminisme, és l’elaboració i posterior presentació del Decàleg per a la construcció de ciutats feministes, elaborat pel CECBLL, les alcaldesses i el Consell de les Dones del Consell Comarcal del Baix Llobregat, i fet públic el 23 de març de 2018 en el marc de la presentació del 5è Congrés de dones del Baix Llobregat.
Participem en una trobada informal amb el Ministre de Cultura Ernest Urtasun
/by HelenaEl passat 19 de març vam tenir ocasió de participar en una trobada de proximitat amb el ministre de Cultura, organitzada per Catalunya en Comú en la qual van participar altres autoritats del Parlament de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.
Al seu torn, les persones convidades eren representants del món de la cultura.
El Ministre va posar l’accent en la necessitat que les polítiques públiques garanteixin de forma efectiva l’exercici dels drets culturals per part de la ciutadania entesos en sentit ampli, és a dir, no només des del punt de vista del dret al consum, sinó també del dret a la creació o a la participació activa en la vida cultural.
Jordi Sicart, com a president de l’entitat, va tenir ocasió de plantejar alguns dels principals reptes que assumim avui dia les entitats de recerca i el que al seu parer hauria de tenir present el Ministeri de Cultura per contemplar aquesta idiosincràsia. Es dona la circumstància que també van assistir altres representants del nostre sector, com membres de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i de l’Institut Ramon Muntaner, així com també representants de l’Institut d’Estudis Penedesencs.
Vam tenir la sensació que el ministre entenia i acollia amb bona predisposició els nostres comentaris i aportacions. El ministre i la resta d’autoritats presents es van comprometre a treballar, cadascun des del seu àmbit d’actuació política, per donar resposta a les diverses demandes i suggeriments que van sorgir.
Agraïm trobades que, com aquesta, ens permeten expressar les problemàtiques que ens són pròpies i albirar canals de comunicació i camins de millora.
Montserrat Pagès Paretas ens apropa a l’arquitectura romànica del Baix Llobregat
/by HelenaEl diumenge 22 de març, en una activitat organitzada pels Amics del Museu de Molins de Rei, vam tenir l’oportunitat d’escoltar la magnífica conferència que va pronunciar Montserrat Pagès sobre l’arquitectura preromànica i romànica del Baix Llobregat.
La xerrada partia d’una pregunta: Gal·la Placídia a Molins de Rei? A la qual seguia el següent enunciat: Del món tardo antic al romànic al Baix Llobregat.
A través de la figura de Gal·la Placídia, Montserrat Pagès ens va introduir en la convulsa transició que es va donar en el pas de l’Imperi romà clàssic a l’etapa de domini visigot, que marca el pas cap a l’Edat Mitjana.
Gal·la Placídia fou una princesa romana, filla, esposa, mare i germana d’emperadors que va esdevenir reina dels visigots pel seu matrimoni volgut amb Ataulf. Va néixer a Constantinobla l’any 390 dC i tot i pertànyer a l’alta classe social de l`època, la seva no va ser una vida fàcil. Entre d’altres, va ser segrestada pels gots, va perdre un fill de pocs mesos i va haver de presidir a la força la comitiva per donar enterrament al seu segon marit, Ataulf, assassinat. Precisament les fonts indiquen que aquesta comitiva va parar a 12 milles de Barcelona i Montserrat Pagès va defensar la possibilitat que aquest lloc estigués situat a l’actual Molins de Rei, prop del riu Llobregat, aproximadament al lloc on després es va construir l’església romànica de Sant Pere de Romaní.
A partir d’aquí Montserrat Pagès ha fet una brillant dissertació sobre el romànic al Baix Llobregat en la qual ha mostrat diversos exemples d’arquitectura visigòtica, preromànica i romànica, entre les quals destaca especialment Sant Pons de Corbera, situada en el terme municipal de Cervelló.
Montserrat Pagès és doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral va versar sobre el romànic al Baix Llobregat. Ha estat durant molts anys conservadora de romànic del MNAC i ha publicat nombrosos llibres sobre la seva especialitat, el darrer, a punt de sortir, sobre les pintures de Sixena. A més de tot això, és sòcia del CECBLL. Gràcies Montserrat!
El Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat posa el focus en les fosses de la Guerra Civil a Abrera
/by HelenaEl divendres 27 de febrer de 2026, Abrera va acollir el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, una jornada de treball, reflexió i visita de camp centrada en la intervenció arqueològica a les dues fosses del Cementiri Vell d’Abrera.
La jornada, conduïda per Conxita Sanchez, es va iniciar amb la benvinguda de Jesús Naharro Rodríguez, alcalde d’Abrera; i va continuar amb les salutacions de Jordi Sicart Codinachs, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Jordi Font, director general del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya; Lourdes Borrell Moreno, diputada de Memòria Democràtica; i Eva Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat.
Tot seguit van fer-se les intervencions de Conxita Sánchez, membre de la Junta del CECBLL i responsable de la Xarxa, que va presentar la Memòria d’activitats de la XMD 2025 i a continuació, va intervenir Lídia Muñoz, consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat, que va exposar el Pla d’Acció de la XMD 2026.
Després de la pausa de cafè, va ser el torn de la ponència de Carlota Vidal, doctora en Història Contemporània, titulada «Generacions TOP: memòria en acció des del territori». La intervenció va posar en relleu el paper de l’exposició com a dispositiu cultural de divulgació rigorosa, debat intergeneracional i reparació simbòlica davant l’onada reaccionària, així com la seva possible replicabilitat al Baix Llobregat.
Un dels moments centrals de la jornada va ser la presentació els treballs d’excavació i exhumació de les fosses de la Guerra Civil Espanyola del febrer de 1939 al Cementiri Vell d’Abrera, amb les intervencions de Xavier Rota, regidor de Memòria Històrica d’Olesa de Montserrat; Giulia Mirto, primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament d’Abrera; i Gerard Bidegain, tècnic de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d’Abrera. La regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d’Abrera, Arantxa Galofré, va excusar la seva absència.
A continuació, el desplaçament fins al Cementiri Vell d’Abrera es va fer amb una visita comentada pels espais de memòria democràtica del nucli antic, conduïda per Gerard Bidegain. Un cop al cementiri, Xavier Rota, Giulia Mirto i Gerard Bidegain van reprendre conjuntament les explicacions amb una visita comentada a les fosses del febrer de 1939, contextualitzant històricament els fets i els treballs realitzats. La jornada va finalitzar reafirmant el compromís del Baix Llobregat amb una memòria democràtica arrelada al territori, basada en el rigor històric i orientada a la reparació, la justícia i la transmissió intergeneracional del passat.
La comarca compta amb un nou Espai de Memòria Democràtica a Santa Coloma de Cervelló
/by HelenaCom a CECBLL vam voler ser presents el diumenge 8 de febrer en l’acte d’inauguració d’aquest nou Espai de Memòria Democràtica inaugurat a Santa Coloma de Cervelló, concretament a la plaça Isidre Grañé de la Colònia Güell. L’esdeveniment va ser organitzat per l’Ajuntament i per diverses entitats locals, com el Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló-Colònia Güell, l’Associació Musical Si Fa Sol, l’associació Dones pels 4 Cantons i la Coral Casalenca. El projecte ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.
El centre de l’Espai és una escultura d’Andreu Jansana en homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme que vol convertir-se en un punt de trobada per recordar les lluites per les llibertats i els drets humans i per fomentar la transmissió intergeneracional del patrimoni democràtic. L’escultura consta de tres elements: una cara femenina que expressa fragilitat i emocions com el dolor o la reflexió; un bloc de formigó massís amb motius repressius que evoca els materials dels camps de concentració i les presons; i tres bancs disposats en forma de U, concebuts com un espai de trobada i memòria col·lectiva.
Durant l’acte, que va aplegar un centenar de persones, van intervenir l’alcaldessa de Santa Coloma, Maria Pau; la presidenta de Dones pels 4 Cantons, Pepi Calbet; el president del Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló-Colònia Güell, Josep Padró; l’autor de l’escultura, Andreu Jansana i la diputada de Memòria Democràtica de la Diputació, Lourdes Borrell. Especialment emotiu el final, quan una cantata col·lectiva de l’Estaca acompanyant la Coral Casalenca va recordar vells moments i va adquirir alhora un nou sentit per palesar la necessitat de seguir lluitant pels drets i les llibertats.
La segona aprovació inicial del Pla Director Urbanística de l’AMB
/by HelenaEl Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (PDUM) s’ha aprovat inicialment per segon cop en una sessió del Consell Metropolità del passat febrer. La primera aprovació inicial fou en el març de 2023. Han passat 3 anys on l’equip redactor ha hagut d’analitzar un volum important d’al·legacions, informes d’Ajuntaments i d’Administracions sectorials. Els motius invocats pels redactors per a una segona aprovació són: introduir mecanismes més flexibles per adaptar-ser als nous temps (la vigència del PDUM és fins a l’any 2050), augmentar la claredat i senzillesa del text, reforçar la seguretat jurídica i introduir canvis substancials en la classificació del sòl i a les àrees d’interès metropolità.
Ara s’obre un nou període d’informació pública on presentar al·legacions i sol·licitar informes a tots els Ajuntaments i a totes les administracions competents en les diverses matèries que incideixen en el territori. La participació i el diàleg son necessaris i cabdals en el planejament urbanístic, i en aquest cas, atès el caràcter axial del PDUM, ho és encara més. El CECBLL vol implicar-se en aquest procés d’aportació d’idees.
El PDUM és el primer pas per substituir el Pla General Metropolità (PGM) que aquest any compleix 50 anys de vigència. La seva redacció s’ha nodrit d’un nombrós equip humà i d’una tecnologia impensable fa pocs anys. Resulta important que un cop s’aprovi definitivament i entri en vigor aquest Pla sigui útil per resoldre els grans reptes de la societat actual i futura, entre d’altres: una oferta suficient d’habitatge públic assequible, uns barris amb una bona dotació d’equipaments per atendre la diversitat de procedència dels residents, uns espais públics que fomentin la cohesió, una oferta de transport públic de qualitat, prou elements per mitigar el canvi climàtic, polígons d’activitat econòmica de qualitat o uns connectors ecològics que enllacin els espais naturals.
Perquè això sigui possible és important que l’Administració de l’Estat i de la Generalitat materialitzin les previsions inversores del PDUM, atès que el volum d’actuacions ultrapassa competencial i econòmicament la capacitat dels Ajuntaments i dels promotors privats.
Febrer un mes curt i intens
Els carrers i places dels municipis de la comarca s’han omplert de festa i celebració per mitjà d’una de les màximes expressions de la cultura popular: el Carnaval, festa que ha contribuït a seguir donant sentit a la forma de vida col·lectiva i quotidiana de les gents baixllobregatines. El Carnaval fou una de les celebracions col·lectives més reprimides pel franquisme. Així s’expressava “una orden del Ministerio de la Gobernación” del 12 de gener de 1940, signada per Serrano Suñer (cunyat de Franco) “prohibición absoluta de la celebración del Carnaval”. Enguany l’eclosió carnavalesca ha estat plena, tot mostrant particularitats en cada un dels municipis de la comarca. Considerem convenient recordar com l’actual normalitat de les festes populars ha estat possible per l’esforç i la il·lusió de recuperació fet després de la dictadura, com es recull en el llibre editat pel segell editorial del CECBLL, Edicions del Llobregat, La festa popular al Baix Llobregat constructora d’identitat i cohesió social de l’Àngel Merino.
També hem gaudit d’una altra celebració que expressa l’arrelament festiu i social de la nostra cultura popular i és a l’ensems un gran esdeveniment agrícola i comercial. Estem parlant de la Fira de la Candelera a Molins de Rei que enguany ens ha convocat en la seva 175 edició. Una de les fires més antigues de Catalunya que aquest any s’ha agermanat amb la Fira de la Puríssima de Sant Boi de Llobregat que, pel desembre, farà 80 anys que es convoca; ambdues profundament arrelades a la comarca i a la seva manera de ser i de fer. L’edició d’aquesta “fira de fires” coincideix pràcticament amb la commemoració de l’arribada de la segona línia de ferrocarril construïda a Catalunya i a la península ibèrica, casualitat de la commemoració amb una crisi ferroviària que esperem que serveixi per incentivar les inversions necessàries en el segle XXI i les eines de gestió del servei des de la proximitat.
L’activitat del CECBLL
Com podeu observar en aquest butlletí, potser el febrer pugui haver estat curt, però també ha estat intens, per activitat pròpia, compartida o per presència. Vàrem tancar el mes de gener amb l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels Drets Humans (veure aquí), enguany a Molins de Rei impulsada pel CECBLL, juntament amb la munió d’altres localitats de tots els Països Catalans i altres indrets de la Mediterrània. I tanquem el febrer amb la celebració del Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat (XMD), de la qual el CECBLL n’és membre fundacional i responsable de la secretaria tècnica; enguany a Abrera amb motiu de l’obertura de la fossa del 1939 (veure aquí).
Entremig presentacions de llibres (veure aquí), promoció d’exposicions (veure aquí), accions de promoció d’espais culturals i patrimonials (veure aquí). I una gran activitat per a planificar, organitzar i aconseguir els recursos per a tot el conjunt d’activitats d’enguany, entre els quals volem destacar la realització de la 13a gala dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, de la que us anirem informant sobre el seu desplegament durant tot l’any.
I per aquest mes de març que arrenquem, molta feina envoltada per la commemoració del Dia Internacional de la Dona. Recordar-vos a tots i totes, socis i sòcies, la celebració de l’Assemblea ordinària d’enguany de la qual rebreu la convocatòria en els propers dies. La vostra presencia i participació és clau per a la seva aprovació que dona el suport a l’acció que s’hi proposa, es debat i s’aprova i el recolzament necessari per a la seva realització per part de tots els actors implicats: Junta, Equip Tècnic, i tot el conjunt de socis i sòcies i entron que ho impulsen i hi participen. Us hi esperem.
“En el segle XIX a Molins de Rei hi arribà la Fira de la Candelera i el tren” per Genoveva Català
/by HelenaFoto: Genoveva Català, autora de l’article
Aquest febrer en la lluïda celebració de la 175 edició de la Fira, rodalies no s’hi ha sumat
Venim de lluny
La Fira de la Candelera de Molins de Rei, declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional, és una de les fires més arrelades de Catalunya. La seva història es remunta a mitjan segle XIX, ja que se celebra de manera oficial des de l’any 1852. Això la converteix en una de les fires més antigues del país, entre les que s’han mantingut actives de forma ininterrompuda.
El ferrocarril va ser fonamental pel desenvolupament agrícola i industrial de la comarca. Va arribar a Molins de Rei el novembre de 1854 provinent de Barcelona. Era la segona línia de tren que es construïa a Catalunya, després de la de Barcelona-Mataró el 1848. No és casualitat que Baix Llobregat i Maresma juguessin aquest paper estratègic.
L’objectiu de la línia era connectar Barcelona. El projecte va ser impulsat per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell, i superada l’obra de perforar el túnel, el 1856, es va ampliar fins a Castellbisbal, i un cop construït el pont, al 1859, fins arribar a Martorell. A poc a poc i amb els anys es van anar integrant les diferents línies de ferrocarril amb un model radial i aquesta fou bàsica per la l’ínia Madrid-Saragossa- Barcelona (MZA).
En el llibre Una Fira amb arrels de Francesc Santolària publicat amb motiu de l’edició 150 de la Fira, l’autor afirma que “per tant la primera Fira autoritzada no se celebrarà fins el 1854, però aquella data de 1851 sempre serà considerada un punt de referència i el dia de la Candelera de 1852, l’efemèride d’una partença”.
L’any 1854 fou estratègic per a la FIRA DE LA CANDELERA i pel FERROCARRIL. L’arribada del tren va ser el motor principal de la transformació industrial i social de la vila durant la segona meitat del segle XIX. Gemma Tribó ens ho il·lustra en la seva tesi sobre “La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930). Exportació a Europa, consolidació de la pagesia veïna i naixement de nous paisatges agraris”, on ens descriu les transformacions del medi per l’acció humana posant de relleu allò que fou cabdal per a l’agricultura, com la xarxa de camins i de carreteres i el primer tren de la comarca i ho il·lustra amb una fotografia de l’estació de Molins de Rei com a punt estratègic per a l’exportació de la producció agrícola i industrial del territori.
Estació de Molins de Rei a principis de segle xx, punt important de comunicacions on arribaven per carretera mercaderies per a l’exportació. Font: Arxiu privat de Lluís M. Tuells, autoria de la fotografia desconeguda, 1910-1915. Extreta del llibre “La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930)” de Gemma Tribó Traveria (Edicions del Llobregat, 2021)
La Fira del 2026
La 175a Fira de la Candelera, celebrada el cap de setmana del 30 i 31 de gener i 1 de febrer de 2026, s’obrí el divendres 23 de gener amb el Pregó del televisiu molinenc Jordi Hurtado i no ha estat una fira més. Ha estat la culminació de gairebé dos segles de tradició, transformant els carrers de la vila en un aparador gegant que fusiona el passat agrícola amb la tecnologia del futur.
La periodista del digital Viu Molins, Samar Elansari , ha fet al llarg dels dies de Fira diverses cròniques, una d’elles titulada “Homenatges, inèrcia i Rodalies: les claus de la 175a edició de la Fira de la Candelera”. En ella assenyala amb claredat que “la Fira de la Candelera 2026 ha estat marcada pel bon temps i una menor afluència de visitants, que els firaires atribueixen a la crisi de mobilitat. S’ha posat en valor els orígens agrícoles de la Candelera i s’ha fet un homenatge als paradistes que fa més de 25 anys que participen en una mostra sense grans canvis respecte a les últimes edicions” Amb bon criteri Viu Molins remarca que “l’edició d’ enguany ha estat condicionada per la crisi de mobilitat que afecta el país. Els problemes tècnics a Rodalies i el tall de l’AP-7 a l’altura de Martorell sembla que han frenat l’arribada de visitants”.
La perdurabilitat de la Candelera és atribuïble a moltes causes, tot i que la principal és que la Candelera no es fa sola. En l’edició 169 Fira de la Candelera del 2020, es pregonava “La Fira no es fa sola”. Temps era temps que en aquesta vila baixllobregatina, corria la brama que la “Fira es fa sola”, però la Fira és fruït de l’escarràs de les gents i de la necessitat de proveïment que al llarg dels anys han tingut homes i dones de les nostres contrades, de l’esforçada menestralia i de l’esperit murri del bon comerciant. Aquest llegat de treball i compromís farà que pel mes de juny Molins de Rei aculli el 33è Congrés de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC), associació creada el 1995, que serveix per representar i coordinar els interessos dels certàmens i contribuir a assolir cotes de millora en cada un dels firals dels 54 associats.
A cada casa de Molins de Rei arriba el programa de Fira que conté informació d’interès. L’organització vol ressaltar els sectors del firal començant per l’àmbit de la Natura, centrat en l’agricultura i el sector primari en el seu conjunt; el de la Gastronomia, que enguany commemorava la 46a Fira de Vins (la primera que se celebrà a la Catalunya democràtica); el d’Empresa, amb una important presència del sector de l’automòbil; el de la Cultura, com a mostra de la creativitat cultural; així com la Candelera Ciutat que presenta la vitalitat del món associatiu i comunicatiu. Un total de 619 Expositors distribuïts de la següent manera: 53 planter i maquinària agrícola; 2 tallers de granja i horta; 201 comerç, vins, alimentació automoció; 317 artesania, arts, brocanters i col·leccionisme; 11 espais d’empresa, economia social i cooperativa; 35 espais kids, entitats i associacions.
La Fira espai de civilitat
En la celebració de la Candelera, més enllà dels dies del Firal de carrer, es poden veure exposicions com la dels “27ns Premis CLIC de Fotografia”, a la seu del Centre Excursionista (CEM), la de “Pagès” a Ca n’Ametller; o la de “Pagesos contra Franco 1974-1979. La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia” a la Sala Gòtica. També s’han pogut escoltar un seguit de xerrades sobre els diversos sectors de l’economia, principalment l’agrari.
Cada any la Fira s’agermana amb algun altre certamen similar i, amb encert, aquest 2026 ho ha fet amb la Fira de la Puríssima de Sant Boi de Llobregat que pel desembre celebrarà la seva vuitantena edició. El batec agrícola del Baix Llobregat es manté viu.
El firal està concentrat en una gran part del nucli urbà. Tot passejant pots badar, comprar, menjar, beure i gaudir de música i de tota mena d’actuacions, així com de demostracions de cuina. La Fira és un espai de retrobada, convivència i civilitat .
Aquest any la Fira ha honorat la memòria de Jaume Garriga i Pujol. Molinenc que morí accidentalment , treballant al camp amb el tractor, el juny de 2021, declarat per unanimitat del Consistori fill predilecte, pagès i impulsor de la Unió de Pagesos. Hom el recorda com un expert agrònom, un ciutadà compromès, un cooperant i el primer regidor de serveis socials de l’equip de l’ajuntament democràtic del 1979. Des d’aquest any els premis del concurs de Planters portaran el seu nom – ell mai va faltar a la cita del jurat que n’avaluava la qualitat – i també tindrà una espai dedicat a la seva memòria al barri de La Granja.
Inaugruació de l’Espai Jaume Garriga i Pujol. Font: Ajuntament de Molins de Rei. Font: Ajuntament de Molins de Rei
Records de la Fira en una família pagesa
L’any 2021 vaig fer un article en aquest mateix butlletí relatant que arran de la pandèmia els organitzadors de la fira havien sabut fer fira amb el suport de les eines digitals dels segle XXI, tot minimitzant la presencialitat i l’aglomeració de persones en el firal, afirmava que “Amb tot, res comparable amb la Fira que les dones i els homes de Molins de Rei hem vist créixer i hem crescut gaudint-la. En el meu record ressonen les promeses que la tieta em feia de menuda “ens llevarem, ens rentarem, ens vestirem, esmorzarem i tris-tras cap a la Fira”.
Per un moment em deixo portar pels records d’infantesa. En la dècada dels anys 60 del segle passat la meva família, per fer front a les greus dificultats de supervivència que tenien els pagesos, emprengueren l’activitat de venda de planters i de motocultors de la marca Agria. Els dies de Fira la casa era plena de gent, l’activitat ens implicava a tots. Els meus dos germans, amb el suport del pare, venien planter amb l’avantatge de conèixer a fons el producte, cosa que els va fer comptar amb el reconeixement per la qualitat que oferien; l’any 1961 el meu germà gran – en Jaume – recollí el premi de planters; i en el 1965 ho feu en Joaquím, l’altre germà. La Fira forma part de l’ADN de les gents pageses i no pageses de Molins de Rei.
1961 Jaume Català i Bosch. Recollint premi concurs de planters de la Fira de la Candelera
1965 Joaquím Català i Bosch. Recollint premi concurs de planters de la Fira de la Candelera
Es presenta el llibre “Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle, 1974-2024”, d’Eduard de Batlle
/by HelenaEl passat 24 de febrer es va presentar a Sant Feliu el llibre Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle, 1974-2024. Una aproximació a la seva història dins de Sant Feliu de Llobregat, del nostre soci Eduard de Batlle Cruz.
El llibre té el doble objectiu de rescatar la història del carrer Joan de Batlle i del Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle i, alhora, retre homenatge a l’avi de l’autor, una figura clau de la història de Sant Feliu i una de les víctimes de la violència revolucionària que es va donar amb motiu del “alzamiento” i de la guerra civil.
És gairebé un deure reconèixer aquestes associacions nascudes durant els darrers anys del franquisme amb la clara voluntat d’incidir en la vida diària dels barris i, per extensió, de les ciutats. Uns barris formats per blocs d’alta densitat, amb població majoritàriament nou vinguda, però amb una clara voluntat de fer-hi arrels i de millorar la seva forma de vida, però sobretot de donar oportunitats als seus fills i a les seves filles. Aquestes microhistòries, com la que ha fet l’Eduard, són un exercici de reconeixement i una forma de mirar la història local a partir dels barris.
L’acte de presentació va estar presidit per l’alcaldessa, Lourdes Borrell i per l’autor del llibre, Eduard de Batlle. Hi van intervenir també el president sortint del Centre Cultural, José Cabello, i la directora del Centre d’Estudis, Esther Hachuel.
La 175a Fira de la Candelera participa en l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans
/by HelenaDissabte 31 de gener al vespre, Molins de Rei va sumar-se a l’Encesa 2026, una acció compartida arreu de la Mediterrània per defensar els drets humans i mostrar solidaritat amb les persones migrants i refugiades que es veuen obligades, sovint, a creuar la Mediterrània per cercar una millor situació.
L’acte va ser coorganitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i per l’Ajuntament de Molins. Aprofitem aquestes línies per agrair el suport que ens han ofert, tant a nivell tècnic com polític.
Enguany, el calendari ens ha portat a fer l’Encesa en plena Fira de la Candelera que, per a més dades, celebrava la 175a edició. Un luxe i un plaer!
Precisament per aquest motiu vam haver de fer una excepció i l’Encesa es va fer a peu de carrer, i no des de les altures de cap torre o edifici patrimonial.
L’apertura de l’acte va anar a càrrec la molinenca Clàuda Masagué i el també molinenc Juano Bossi, que van interpretar algunes cançons just abans dels parlaments.
A continuació van intervenir Jésica Revestido, com a regidora d’Acció Comunitària, la molinenca Genoveva Català, en representació del Centre d’Estudis, i l’alcalde de Molins, Xavi Paz, que va cloure l’acte. Durant la vetllada també va tenir lloc la lectura del Manifest de l’Encesa, redactat per Amnistia Internacional, que va anar a càrrec de membres de la Comunitat del Paraguai, de la Comunitat Islàmica i de Molins de Rei amb Palestina. Finalment, i abans del parlament de tancament de l’alcalde, la Clàudia i el Juano van cantar el Viatge a Ítaca de Lluís Llac i van comptar amb la participació del públic assistent.
Com sabeu, l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans a la Mediterrània va ser una iniciativa del Consell de Mallorca iniciada el 2017 i que poc a poc s’ha anat estenent per tota la Mediterrània. En els territoris peninsulars de parla catalana l’activitat és coordinada per l’Institut Ramon Muntaner, una fundació mixta formada a parts iguals per la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. El CECBLL hi participa des de 2021.
Gràcies a totes les persones i entitats que hi han col·laborar en aquesta edició 2026 i a tothom que hi va participar.
Presentació del llibre col·lectiu “El franquismo. Anatomia de una dictadura” a Cornellà
/by HelenaLa seu de CCOO del Baix Llobregat, a Cornellà va acollir el passat dimarts 17 de febrer la presentació del llibre El franquismo. Anatomía de una dictadura (1936-1977). Aquest esdeveniment, organitzat per la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va reunir una seixantena de persones per reflexionar sobre la naturalesa i els mecanismes del règim franquista a través d’una conversa entre dos dels seus coautors.
La benvinguda va anar a càrrec d’Albert Rodríguez, secretari general de CCOO al Baix Llobregat, i de Conxita Sánchez, membre de la junta del CECBLL i responsable de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat. Seguidament, es van dur a terme les salutacions de la consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat Lídia Muñoz, i d’Antonio Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat.
El plat fort de la tarda va ser la presentació de l’obra i la posterior conversa, on es va abordar qüestions fonamentals, com per exemple, com va aconseguir consolidar-se i perpetuar-se el règim durant quatre dècades. El llibre és una eina per fer arribar al públic en general i a la comunitat docent els coneixements més recents i consensuats sobre la dictadura franquista generats des de la investigació científica.
Des de les butaques de l’escenari, els coautors Xavier Domènech, historiador i professor de la UAB, i Javier Tébar, professor d’història de la UB, van desgranar els aspectes clau d’aquest treball editat juntament per François Godicheau i Jorge Marco. Aquesta xerrada va estar conduïda per Bea Jiménez, professora de l’Institut Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat, que va exercir de moderadora guiant el fil conductor de l’acte.
En acabar la conversa es va obrir un espai de debat on el públic va poder interactuar amb els ponents i formular les seves preguntes, moltes d’elles centrades en com explicar a l’aula aquesta part de la nostra història recent. En finalitzar l’acte les persones assistents van poder adquirir l’obra gràcies a la col·laboració de la llibreria Pati Blau, que va habilitar un punt de venda.