“Ninguna hazaña es tan digna, tan esencialmente humana, como la voluntat de sobrevivir”
Aquets mots de l’Almudena Grandes em serveixen per recordar el viatge que vàrem fer al maig, com a Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, per commemorar el 80è aniversari de l’alliberament dels camps nazis; al Castell d’Hartheim a Ebensee, a Gusen a Mauthausen. Espais de terror envoltats d’un paisatge idíl·lic, prats d’un verd intens, el blau de l’aigua i el blanc de les altes muntanyes. Amb terres de conreus i pobles de postals, on viu gent que estima la terra, professionals, artesans, la bona gent treballadora. Famílies que estimen i s’estimen. Costa entendre que allà a tocar de la vida es va practicar sistemàticament la mort.
Viatge colpidor que t’apropa a l’abisme del mal i et connecta a la seva arrel. Un viatge, també per fer justícia, per retre reconeixement als republicans espanyols, als “apàtrides”, els que no tenien país que els acollís ni els defensés. Als catalans i als brigadistes internacionals. Vam tenir l’oportunitat d’acompanyar institucions i entitats i als i les recercaires que han fet una impressionant feina, en especial Maribel Ollé que coordina la recerca col·lectiva sobre els deportats i exiliats baixllobregatins, rescatant-los de l’oblit. Neus Ribas, cap de projectes del CECBLL, ens va facilitar el viatge i ajudar a col·locar una placa per homenatjar i fer memòria dels 104 baixllobregatins que van passar per aquets camps de la mort i els qui de manera solemne vam nomenar en veu alta per fer-los present.
Aquesta breu ressenya no pot copsar en la seva dimensió, una experiència inoblidable, viscuda de la mà de l’Amical Mauthausen. Molt a agrair a Isidoro Teruel, Elvira Fernández, Josepa Gardenyes i Joan Calvo el seu president, que fan una tasca imprescindible mantenint viva la memòria de tant sofriment; i encomiable l’acompanyament als familiars dels deportats. Amb ells i elles vàrem reviure històries que no semblen reals per la seva duresa. Alumnat de centres catalans i de la resta de l’estat van preparar una sèrie de “performances” amb diferents activitats, lectures de textos, de noms i d’històries dels deportats i un puzle que muntat col·lectivament representava el “Gernika”.
Ha estat torbador conèixer com en aquells camps infernals s’obrien pas amb determinació valors com la solidaritat, la fraternitat i la humanitat, elements imprescindibles per sobreviure lligats a la capacitat d’organització que malgrat el dolor i el patiment aconseguien teixir estratègies per sobreviure, per rescatar fotografies i escrits que poguessin explicar en un futur indeterminat el que havia passat i el que havien viscut. En el seu jurament, els supervivents alliberats del camp de Mauthausen fan esment de la pau i la llibertat com a garanties de felicitat dels pobles, d’un món basat en la justícia social, la col·laboració i la solidaritat internacional. Amb aquest jurament vàrem renovar el compromís per mantenir viva la memòria, cercar justícia, reparació i no repetició. “Mai més”.
Però hem d’estar amatents perquè tal com ens recordava Montserrat Roig “El nazisme no és fruit d’una època, és l’ou de la serp, es reprodueix contínuament.”
Aquesta vivència ha remenat raons i emocions que m’han interpel·lat al confrontar el que els supervivents reclamaven amb la realitat que ara ens envolta; injusta invasió d’Ucraïna, la guerra, i les pràctiques genocides. Estem essent testimonis impotents. Assistim en directe i en horari de màxima audiència al genocidi Palestí. L’exercit israelià i el govern de Netanyahu apliquen la neteja ètnica a Gaza i la volen estendre a Cisjordania. Condemno amb tota la contundència Hammas i els atacs del 7 d’octubre del 2023, però això no els dona llicència per exterminar de manera sistemàtica tot un poble.
Deia Hannah Arendt que el mal el causa gent que accepta les injustícies sense ser conscients de la seva gravetat i de les seves repercussions socials, ja sigui per ignorància, indiferència o per la seva acceptació acrítica… La banalitat del mal. La mort de l’empatia humana és un dels primers i més reveladors signes d’una cultura a punt de caure en la barbàrie. Desposseir-los de la seva dignitat i humanitat. Impressiona comprovar com de fàcil és inocular l’apatia, el desànim, la indiferència fins hi tot la por els altres que senyalant amb una estrella, una creu o una lluna li treus la humanitat i que les diferències; d’orígens, parla, ideari, gènere poden facilitar totes les atrocitats. Una constatació que em revolta.
Ara està passant en un camp de la mort a cel obert que es diu Gaza. Segons la presidenta de Creu Roja “Gaza és pitjor que l’infern en la terra” Trivialitzar l’extermini significa eliminar tota senyal d’humanitat.
Milers i milers de persones assassinades, de criatures, nenes i nens a qui han arrabassat el seu futur, desplaçaments obligats i insegurs, gent sota els escombres, famílies senceres mortes, personal sanitari, periodistes, hospitals, i escoles desaparegudes. Ciutats arrasades; sense aigua, sense llum, estenen la fam i la terra cremada. I encara no l’havien vist tot, no era suficient condemnar-los a morir de fam, de set i sota els atacs i bombardejos. També han tancant les vies per on pot arribar l’ajuda humanitària. A més els condemnen a mort si van a cercar menjar, empenyent-los per un corredor infernal amb la destrucció a una banda i el mar a l’altra. Llàgrimes els ulls i ràbia a la gola.
I es que les dades esgarrifen. Segons les autoritats gazatís serien 64.900 les persones que han perdut la vida i 167.000 les ferides, sense comptar amb els milers de cadàvers que resten sota escombres i s’estima que el 80% són civils. Però segons Francesca Albanese relatora de l’ONU són 680.000 els palestins assassinats (quasi un terç dels gazatis que viuen a la Franja) dels quals 380.000 són menors de cinc anys, aquestes, diu, són les xifres reals del genocidi perpetrat per Israel en Gaza. I es que els plans sionistes passen per erradicar tota vida a Gaza i fer desapareixa Palestina. Senyala el periodista Jon Sistaga que practican el Memoricidi, destruir qualsevol vestigi de la seva existència como a poble. És humanament incomprensible que hi hagi qui no reconegui el Genocidi
Com a europea i europeista, m’avergonyeixo del tebi paper la Unió Europea i de la Comunitat Internacional amb els seus “Alts Representants” que cerquen eufemismes per no molestar al govern israelià i els permet seguir actuant amb impunitat, massacrant la població civil, fent neteja ètnica davant els ulls de tothom i amb arrogància anunciar l’ofensiva dient “Gaza arde” per, d’acord amb el seu amic americà Donald Trump, construir un “ressort”.
Darrerament, davant evidències tan colpidores, s’han començat a fer accions governamentals per part del govern de l’Estat, d’alguns països d’Europa i també de la Generalitat. Reconeixement de l’Estat Palestí o prohibició de venda d’armes entre d’altres mesures i s’ha obert camí perquè a la seu de Nacions Unides, 148 països hagin reconegut també l’Estat de Palestina. Petites escletxes de llum en la foscor com l’absència dels mandataris en l’Assemblea de la ONU durant la intervenció de Netanyahu Però no hem d’oblidar que es deu a la impressionant tasca que està desenvolupant la societat civil, les entitats i la ciutadania. És la societat la que està activant el suport i solidaritat, que no està disposada a normalitzar aquesta situació i exigeix la fi del genocidi. S’han posat en marxa un munt d’estratègies i diferents mecanismes de denúncia que van des de concentracions, manifestacions arreu, presència a la Volta ciclista, pronunciaments individuals o col·lectius de gent de la cultura, política o societat.
La Flotilla Global Sumud – una mena de “Nacions Comunes” – és la flotilla civil més gran que s’ha fet mai amb una cinquantena de vaixells i on participen persones de 44 països per trencar el bloqueig i obligar a obrir un corredor humanitari per fer arribar a Gaza aliments i medicines i que està suportant atacs indiscriminats per part d’Israel, amb drons i productes químics. Una travessia arriscada per la que s’ha demanat protecció governamental. Com a resposta a la pressió social, el govern espanyol s’ha implicat i ha enviat un vaixell de suport i rescat. Esperem que sigui dissuasiu i parin els atacs, però ara que cada dia són més a prop, cal continuar vetllant la travessia i exigir protecció per la #GlobalSumudFlotilla. Hem de combatre la impotència, la sensació que no es fa suficient, perquè tot petit gest compta. Per això cal participar massivament en la manifestació unitària que tindrà lloc el proper 4 d’octubre a Barcelona.
Fa uns dies la Txell Bosch Ximeno publicava un poema “Em bull la llar” i amb el seu permís em faig ressò perquè tal com ella diu “…que el silenci és l’assassí i nosaltres hem de ser far.” Parlem de Palestina cada dia per vindicar-la, perquè no podem permetre com diuen alguns que Gaza sigui l’Auschwitz del segle XXI. Tampoc que els perpetradors de la seva destrucció, acordin el seu destí sense la seva participació. Hem de ser fidels al jurament dels supervivents “Mai Més” “Pau i Llibertat com a garantia de felicitat dels pobles”. Erradiquem els camps de la mort. “Aturem el genocidi”. “Gaza no està sola”. “Llibertat Palestina” #FreePalestina. #StopGenocidi.
Conxita Sánchez
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
Ràdio Sant Feliu dona el tret de sortida a la temporada
/by HelenaEl passat dimarts 30 de setembre, es va celebrar la festa de presentació de la nova temporada de Ràdio Sant Feliu que va tenir lloc al Casal de Joves. L’acte, presentat per Sílvia Guillen, sòcia del CECBLL i Conchi Estévez, ambdues redactores-editores i cares públiques de Ràdio Sant Feliu. Durant l’acte, es van repassar els programes que acollirà la casa i quines novatas trobarem.
EL CECBLL va estar convidat donada l’estreta relació que té amb la ràdio, ja que mensualment duem a terme un espai al Magazín de Ràdio Sant Feliu, on explorem cada cop un dels temes d’interès de l’entitat.
EL CECBLL va participar en la rifa que es feia entre tots els assistents aportant un lot de llibres que contenia: Paisatges contemporanis del Baix Llobregat, Guia de dones de Sant Feliu de Llobregat, El Canal de la Infanta. Set itineraris per la seva xarxa i De Vallirana a Barcelona. Crònica històrica del frustrat primer gran tramvia metropolità. Va entregar l’obsequi a la guanyadora del sorteig Helena Roma, cap de comunicació del CECBLL.
Si voleu escoltar les nostres intervencions les trobareu al nostre apartat de col·laboracions amb els mitjans locals: https://www.cecbll.cat/mitjans/
La 9a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat tracten la problemàtica del dret a l’habitatge
/by HelenaLa mirada baixllobregatina es va poder assolir gràcies a les diverses intervencions, que van abordar temes amb una perspectiva local, com “d’on venim” o quin és el nostre entorn territorial i urbanístic, aportacions que es van completar amb mirades a altres territoris de l’entorn més o menys proper.
Hem tingut un cartell de primeríssima, amb veus molt autoritzades i una estructura que mirava de tocar totes les qüestions: les de caràcter històric, però també les relacionades amb l’urbanisme i el territori i, òbviament, amb el dret a l’habitatge, les problemàtiques que engendra no poder exercir aquest dret i les possibles fórmules de solució. Podeu consultar aquí el programa complet.
L’apertura de les dues sessions va anar a càrrec de representants de les diverses institucions implicades: Albert Tulleuda, com a director del MNACTEC, que és el titular del Museu de la Colònia Sedó; Juan Jurado, com a alcalde d’Esparreguera; Alba Bou, com a alcaldessa del Prat de Llobregat, i Jordi Sicart com a president de l’entitat organitzadora.
Divendres vam tenir ocasió d’escoltar en Ferran Puig i el Josep M. Cobos, tots dos membres de la Junta del CECBLL i de l’equip de treball que ha configurat la 9a Jornada de Paisatge. Junts ens van donar una idea de com havia evolucionat l’habitatge i la demografia al Baix Llobregat, factors que han condicionat i condicionen, però també orienten, les formes de dotació d’habitatge. Al seu torn, l’alcalde d’Esparreguera va dissertar sobre les oportunitats que representa l’espai residencial de la Colònia Sedó.
A continuació Rafael Bellido, Salvador Milá i Maria Sisternas ens van donar una visió molt clara dels aspectes legals vinculats al dret a l’habitatge i a l’ordenació territorial i urbanística i al rol de l’arquitectura.
Tots van fer palès que el problema de l’habitatge és polièdric perquè afecta diversos tipus de necessitats (al llarg de la vida, segons les condicions de salut, etc.) però també es van plantejar solucions i propostes de futur que comencen a fer-se realitat.
Podeu consultar l’enregistrament de la sessió de divendres a Esparreguera en aquest enllaç:
https://youtu.be/ExfsKcHAe1g?si=0Zhu5T-ZQd1eYcKA
Tot seguit van intervenir tres persones que aportaven una mirada més àmplia a nivell territorial: Luisa Fernanda Pinto, del Pla Estratègic Metropolità; Manel Larrosa, del Vallès i Amàlia Calderon, de la UOC. Molt interessants les seves aportacions sobre experiències en altres territoris.
En la mateixa línia la Jornada va comptar també amb una participació des de Navarra de Javier Burón, director de la promotora pública NASUVINSA , que va parlar de les eines existents en matèria d’habitatge social i assequible en aquella comunitat.
Hi va haver també un espai per contemplar dos experiències pratenques ben diferents: d’una banda, de la ma del seu president, Antonio Pedrero, vam conèixer la Cooperativa Obrera de Viviendas del Prat, que es va fundar el 1962 per facilitar l’accés a un habitatge digne a les famílies treballadores de la ciutat; i per altra banda, de la ma de l’arquitecte Miquel Roa, vam conèixer el projecte de pla urbanístic de la Seda-Paperera, que ha rebut el Premi Asprima-Sima 2025 com a referent d’urbanisme innovador i sostenible.
Per últim, vam tenir una taula formada per representants de diverses administracions, concretament l’Ajuntament del Prat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Tots quatre van posar sobre la taula els esforços que esmercen per facilitar no només l’accés a l’habitatge, sinó també per tractar aquesta problemàtica de forma integral a través de la innovació i l’atenció a aspectes socials, territorials i mediambientals.
Per acabar, la periodista Sílvia Guillén va fer una relatoria del desenvolupament de les dues sessions de la 9a Jornada.
Podeu consultar l’enregistrament de les dues sessions de la Joranda en auqests enllaços:
INAUGURACIÓ DEL NOU ARXIU DE VALLIRANA
/by Neus RibasEl dia 16 d’octubre el CECBLL vàrem assistir a la inauguració de les noves instal·lacions de l’Arxiu Municipal de Vallirana en un acte presidit per la Sra. Eva Martínez Morales, alcaldessa de Vallirana i la participació de l’honorable Sra. Sònia Hernández, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L’equipament vol esdevenir un espai de referència per a la conservació, digitalització i difusió del patrimoni documental del municipi.
El nou arxiu disposa de 220 m de superfície total i 132 m de dipòsit d’arxiu. Té una sala de consulta amb quatre punts de lectura i un dipòsit climatitzat amb sistema d’extinció d’incendis per gas. Així mateix, disposa d’armaris compactes mòbils amb una capacitat total d’arxivament de 1.277 m lineals.
Amb aquest nou equipament, l’Ajuntament de Vallirana reforça el seu compromís amb la transparència, la memòria històrica i la gestió eficient del patrimoni documental, posant-lo al servei de tota la ciutadania.
“Inundacions al Baix Llobregat” per Rafael Díez, membre de Martorell Viu i la Taula del Llobregat
/by Neus RibasRafael Díez, membre de Martorell Viu i la Taula del Llobregat
Aquest article pretén reclamar l’atenció sobre un tema que preocupa a molts ciutadans de Catalunya, i especialment del Baix Llobregat, que rep el cabal dels 4.700 km2 de la conca: La urbanització de zones inundables.
Des de 1956 que tenim llei d’urbanisme, estem OCUPANT L’ESPAI FLUVIAL mes o menys amb els mateixos “arguments”, menyspreant la historia, la ciència i la natura. El 1955, Lluis Santacana i Faralt promou la construcció d’un nou barri a l’horta inundable de Martorell, l’Illa de Santacana, amb aquests arguments que han persistit fins al dia d’avui:
Arguments similars hem sentit al 1991 per justificar l’impacte de les riuades en la construcció de l’A2, que passa sobre la llera del riu Llobregat, i la construcció al Pont del Diable del nou calaix de desguàs per pal·liar, en allò possible, aquest impacte. Aquesta vegada, ja amb anàlisis hidràulics, càlculs i cotes d’inundació que el departament d’hidrologia de la UPC va subministrar.
Setembre 1996. Maqueta per simular els efectes de la confluència de l’Anoia i Llobregat
Van fer una maqueta en la coberta de l’edifici de l’escola d’enginyers a escala 1/60 de 60 metres de llarg per simular els efectes de la confluència de l’Anoia i el Llobregat amb l’A2 ocupant la llera. Van determinar una geometria, una cota al 56, per situar la cota de protecció i un cabal màxim de 4.000 m3/s de capacitat. Els promotors van quedar satisfets i van assegurar que els problemes d’inundació de la Vila quedaven definitivament resolts. La gent encara s’ho creu.
Ara, en un nou estudi fet al 2017, la cota màxima per a un període de retorn T-500 anys és la cota 59,1. Cal dir aquí que el avanços actuals en hidrologia i meteorologia son increïbles comparats amb els de l’època de la construcció del nou ull del Pont del Diable.
El riu està controlat en temps real, no cal maquetes físiques, el riu te pràcticament un bessó digital que permet fer qualsevol simulació meteorològica predictiva, a més de ser capaç d’aprendre dels episodis històrics per ajustar el sistema. Arribats aquí podríem pensar que tenim resolt el problema de la inundabilitat, però en realitat no és així perquè el veritable problema no és el riu sinó l’ocupació que hem fet i fem de l’espai fluvial. Hem ocupat les planes d’inundació i les infraestructures viaries i ferroviàries no tenen prou en compte els camins de l’aigua preexistents. Ho hem vist a València i ho continuarem veient si no prenem mesures de veritat.
Geoportal registradores. El Prat, Hospitalet, Cornellá, San Boi, Viladecans… la C-31 i C-32 canalitzen l’aigua.
També ho podem veure al delta del Llobregat. Els mapes mostren com en el traçat de les infraestructures canalitzem, en la mesura de la seva cota, els corrents d’aigua, fins que es veuen superades als punts mes baixos per inundar a continuació els espais laterals ocupats per edificacions. La C-31 i la C32 son un exemple clar i tot el delta del Llobregat pateix aquesta manera de fer.
PLÀNOL ALMERA I BROSSA 1891. ICC. TFM. Noemí Núñez Veciana
Desprès de les greus inundacions del 1962, el 1971 i el 1982, la societat demanava controlar els rius i canalitzar-los per acabar amb les inundacions. Ara sabem que les inundacions son inevitables i cal actuar d’un altra manera. Les canalitzacions s’han demostrat inútils per cabals superiors als de càlcul.
Tenim pendent la revisió de la cartografia d’inundabilitat, per incorporar els efectes del canvi climàtic. Els mapes no estan actualitzats i les modelitzacions que es fan servir son obsoletes. Per tant, hi han mes persones en risc que viuen en la ignorància.
Martorell. PEF 2008. Planificación del espacio fluvial. La definición de la zona fluvial i el sistema hídrico supeditada a la planificacion urbana.
Mentrestant l’activitat edificatòria no s’atura i continua l’ocupació de zones inundables, abocant terres per aixecar el nivell de l’àmbit que es vol construir. Es fa al Prat, a Mollet, a Gavà, a Cornellà… i aquesta no és la solució, és un greu error que cal evitar. A Martorell s’està fent actualment.
Encara hi ha qui pensa i diu que no es pot edificar en Zona Inundable, que és impossible. La realitat és que a Catalunya i el Baix Llobregat sí s’hi pot edificar en Zona Inundable, s’ha fet i es fa habitualment perquè la llei i els reglaments fets a mida ho permeten.
Aquest any 2025 un grup d’entitats coordinades per EA i sota el paraigües de PROU URBANISME INUNDABLE hem participat en un documental rememorant l’episodi de la Dana de Valencia de l’equip de SENSE FICCIÓ titulat Alerta Inundable. Aquest documental s’hauria d’haver emès el passat dia 30 de setembre però no ha pogut ser per censura prèvia a l’emissió.
Rafa Díez
OCTUBRE: L’HABITATGE ENS PREOCUPA I ELS RISCOS CLIMÀTICS TAMBÉ
/by Neus RibasEls dies 24 i 25 d’octubre hem dut a terme la 9a Jornada de Paisatges Contemporanis, enguany dedicades a l’Habitatge, una perspectiva des del Baix Llobregat. Un tema que actualment ocupa i preocupa enormement a tota la societat. Les ponències i les taules rodones ens han posat sobre la taula una bona i àmplia visió de l’evolució i estat de situació de tot allò que són el subjacents, allò que no percebem però que és a la base del que veiem: la demografia, les configuracions urbanes històriques, la legislació, l’urbanisme, l’arquitectura, la realitat socioeconòmica. Ens han exposat afectacions de la situació actual com l’estat d’emergència habitacional, la gentrificació, necessitats dels més joves i dels més grans, efectes sobre la salut, etc. També ens han donat un bon plec d’aportacions sobre les actuacions de l’administració des de l’àmbit local, supramunicipal i de país, així com un conjunt d’exemples d’iniciatives diverses que ens porten a noves fronteres en matèria d’habitatge: configuracions arquitectòniques més saludables i sostenibles, propostes per als joves i propostes per a la vellesa. I tot això sobre un Baix Llobregat de 850.000 persones en una Catalunya de 8 milions d’habitants. I ja se’ns planteja que es va cap als 10 milions; com ens ho farem? on viurem? com viurem? Quins efectes tindrà sobre el territori i l’entorn? Estem davant d’un cercle endimoniat i d’un repte enorme com a societat i com a persones, i per descomptat les institucions i les entitats com el Centre d’Estudis del Baix Llobregat.
Unes jornades que s’han dut a terme amb una àmplia nòmina d’Institucions i entitats que hi han donat el seu suport i de persones que han col·laborat en la seva organització i participat en la seva realització, com podeu veure en el butlletí de presentació de les Jornades (veure aquí), que tindreu disponible al canal Youtube del Centre (veure aquí divendres i aquí dissabte) i més endavant editat a la nostra revista Materials del Baix Llobregat.
L’octubre, però, ens ha donat un bon ensurt climàtic: una dana que ens va afectar àmpliament, però molt especialment a les Terres de l’Ebre. Amb aquest motiu incloem en aquest butlletí un article sobre els riscos d’inundació de la nostra comarca (veure aquí) de la mà de Rafael Díez. Una temàtica que segueix l’article sobre el risc d’incendis forestals del Butlletí del passat mes d’Adriana Clivillé (veure aquí); indicadors dels estralls dels riscos climàtics, naturals i antròpics que impacten la nostra comarca.
Aquest octubre el CECBLL hem participat en els actes centrals de commemoració del 175è aniversari de la Colònia Sedó (veure aquí), que va aconseguir una multitudinària assistència a la Colònia, amb més de 4.000 persones procedents d’Esparreguera i del seu entorn, fent palesa la importància d’aquest espai patrimonial i museístic tant emblemàtic per al Baix Llobregat i per al país.
L’acte va comptar amb l’assistència, entre d’altres autoritats, de la Honorable consellera de Cultura, la Sra. Sònia Hernández. Precisament la consellera va repetir presència a la inauguració del nou espai d’Arxiu Municipal de Vallirana (veure aquí), acte al qual vàrem assistir i del que ens congratulem com a CECBLL i felicitem al seu Ajuntament i a tota la vila, ja que permet una gran millora en la custòdia de la documentació municipal, una major facilitat d’accés a les fonts documentals municipals i unes bones condicions de treball per a tots els usuaris.
Indicar que a nivell intern i com ja havíem anunciat en l’anterior butlletí, ja s’han constituït les Comissions de Junta de Memòria Històrica i Lluites Democràtiques, la de Sostenibilitat i Territori i la de Premis de Reconeixement Cultural, a més de la de Presidència, i que estem avançant en la implantació del Projecte de la Junta 2025-2028.
Recordar, finalment, que el proper 29 de novembre es durà a terme la 9a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat, enguany a Olesa de Montserrat, focalitzades en aquest edició en La dimensió natural del patrimoni industrial (veure aquí); us hi esperem.
Sentit homenatge al Nani
/by Neus RibasEl 18 d’octubre, vàrem assistir en l’espai que ocupen els Castellers de Cornellà al comiat que la família va organitzar per en Ignasi Riera Gassiot, un dinar de capipota al més pur estil Nani, en un ambient festiu com a ell l’hauria agradat. Un acte entranyable envoltat de família i amistats, de companys i companyes, també els de la seva etapa parlamentària, del moviment associatiu, d’amics i amigues d’una llarga i polifacètica trajectòria cultural, social i política. Entre els assistents es trobaven l’alcalde de la ciutat i el president de la Generalitat, Montilla. Hem pogut compartir vivències i històries, anècdotes d’una vida dedicada a la humanitat a la cultura, recordant la importància del Ignasi Riera per la ciutat de Cornellà, per la Comarca del Baix Llobregat i pel país.
En Nani va formar part del Centre d’Estudis des dels seus inicis allà pels anys vuitanta un soci amb qui sempre pudíem comptar i responia afirmativament davant qualsevol demanda sigui un article o, una conferència. Tal com ens recordava en José Luis Atienza en la Crònica sentimental del Nani, va ser un col·laborador generós i amic del Centre d’Estudis, de la voluntat d’expandir cultura, coneixement i cohesió a la comarca. Li obsessionava la llengua, reclamava l’escola pública i catalana per evitar una societat a dues velocitats. Tocava tots els pals. “Jo soc un tastaolletes”, deia.
Un baixllobregatí il·lustre que definia la comarca com l’Avé Fènix que sempre reneix de les cendres un exemple de resiliència. L’Ignasi Riera, amb la seva ironia, l’agudesa crítica i l’humor podia fer somriure i il·luminar la realitat. Defensor de la cultura i el coneixement com les eines imprescindibles de transformacions i que van ser eixos centrals de la seva vida, en bona part dedicada a l’escriptura, el periodisme i les cròniques divulgatives. Home de barri, proper, entramaliat i divertit que va fer lluir la cultura popular. Tot i viure els darrers anys a Madrid va continuar essent un referent per la cultura i la llengua catalana. Un company un amic. Ens deixa una empremta indeleble i el trobarem a faltar.
A l’acte van recordar com d’important havia estat el seu paper facilitant el contacte amb el poeta perquè l’institut de F.P. de Cornellà 2 es digués Miquel Martí i Pol. El poeta va regalar un poema pel nou IES, un text molt adient per la trobada de comiat del Nani.
Mari Luz Retuerta presenta la seva tesi doctoral
/by Neus RibasMari Luz Retuerta va presentar la seva tesi doctoral titulada “Senyors, pagesia i inversions barcelonines. La llarga transició a la vall baixa del Llobregat (segles XI-inicis del XIX)” el dia 22 d’octubre a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Es tracta d’un treball d’una cronologia molt àmplia i d’un marc geogràfic que abasta els actuals municipis de Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, així com part de l’antic municipi de Santa Creu d’Olorda. L’autora analitza l’evolució de les relacions entre els senyors directes que cobraven censos, delmes i lluïsmes (alguns dels quals gaudien de la jurisdicció), i els pagesos que disposaven del domini de la terra, és a dir, que la treballaven a través d’un contracte emfitèutic. La tesi s’endinsa i analitza els canvis en la propietat dels senyors, en mans de famílies poderoses de la noblesa, de l’administració reial i de la municipal de Barcelona. També aprofundeix en l’evolució de la propietat útil mitjançant l’anàlisi dels processos de concentració de terres i de diferenciació social de la pagesia després de la crisi dels segles XIV i XV i de la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486, així com en la progressiva despossessió camperola, que s’intensificà a finals del segle XVI i, sobretot, al llarg del XVII, en paral·lel a les inversions del capital barceloní en terres i en infraestructures de regadiu. Aquestes transformacions afavoriren l’especialització agrícola en conreus de fruiters i vinya destinats al mercat de Barcelona i propiciaren períodes d’enfortiment de la pagesia, especialment entre 1730 i 1780. Tot aquest procés culminà en la formació del bloc impulsor de l’arribada del Canal de la Infanta, el 1819, integrat pels grans propietaris barcelonins i la pagesia benestant, un projecte que obrí el camí cap al capitalisme agrari i la industrialització.
Es tracta, doncs, d’un estudi que aporta un extraordinari coneixement de vuit segles d’història de Sant Feliu i del Baix Llobregat i, per extensió, de Catalunya. Esperem que en un futur proper puguem disposar d’una publicació que faci més accessible aquesta interessant recerca.
20è aniversari del CEQUIP amb un reconeix a la trajectòria de Carles Riba
/by Neus RibasEl 2 d’octubre el CEQUIP, l’associació espanyola de fabricants de béns d’equip, va celebrar el seu 20è aniversari amb un acte commemoratiu a l’Auditori del Centre Metal·lúrgic de Sabadell.
La vetllada va incloure tres reconeixement a persones i entitats que han contribuït de manera destacada al desenvolupament del sector, entre elles Carles Riba, que va impulsar l’associació en els anys 2004-2005, etapa en la que dirigia el CDEI-UPC, un reconeixement a la seva trajectòria professional i aportació al pensament industrial.
L’esdeveniment va reunir representants d’empreses associades, institucions, administracions públiques i agents del sector industrial per posar en valor dues dècades de treball col·lectiu en favor de la competitivitat, la innovació i la internacionalització de la indústria dels béns d’equip.
Vegeu el vídeo promocional:
II JORNADA INTERNACIONAL HISTÒRIA, MEMÒRIA I EDUCACIÓ
/by Neus RibasDes de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el CECBLL, hi van assistir Lidia Muñoz, consellera comarcal de cultura i memòria, Conxita Sánchez, membre de Junta del CECBLL i Neus Ribas, cap de projectes del CECBLL.
Aquesta segona jornada es va estructurar amb un matí que va reunir especialistes en didàctica de la història i memòria democràtica amb sis conferències centrades en la relació entre història recent, educació i identitat col·lectiva, i per la tarda es van dur a terme 7 tallers de recursos didàctics elaborats per docents en actiu.
Podeu recuperar tota la jornada en el següent enllaç:
https://www.ub.edu/ubtv/colleccio/congressos-i-jornades/ii-jornada-historia-memoria-i-educacio
INAGURACIÓ DE L’ESPAI CULTURAL FREDERIC PRIETO
/by Neus RibasEl proppassat dissabte 11 d’octubre vàrem assistir a la inauguració de l’Espai Cultural Frederic Prieto i Caballé i a la col·locació d’una Placa en el seu record. Aquest espai al barri de Sant Ildefons, tothom comentava que seria molt del grat d’en Frederic Prieto, ja que forma part dels seus inicis. Quan va arribar a aquest barri es va implicar en l’entitat veïnal i també en la ciutat de Cornellà.
Un emotiu acte ple de calidesa, un reconeixement que Cornellà li ret com a primer alcalde democràtic i per la seva trajectòria i on es va palesar també l’estima de la ciutat. Va comptar amb la presència de familiars i amistats d’en Frederic, així com de l’alcalde de la ciutat i de regidors i regidores del consistori.
Vàrem tenir l’oportunitat de recordar la seva figura i el seu compromís, ens deixa un important llegat. Un activista incansable per la justícia social i pel país.
El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, hem pogut comptar amb la seva implicació i dedicació, primer a la Comissió Cívica del Patrimoni i després, com a membre de Junta i, fins que la seva salut ho va permetre. I tal com en Carles Riba ens recordava al seu obituari: “En Frederic, amb la seva bonhomia, el seu caràcter conciliador i la seva prudència, sense renunciar a l’acció enèrgica ni als seus principis, serà sempre una referència en el nostre record”.
Un company, un amic que sempre recordarem.
Tertúlia literària, conduïda per Maite Carranza
/by Neus RibasAquest mes d’octubre va tocar Tertúlia literària, conduïda per Maite Carranza i de la mà de l’Elizabeth Strout, autora de la novel·la amb qui vam conèixer “L’Olive Kitteridge”. Una dona singular, complexa, tot un caràcter que provoca emocions contradictòries.
Una novel·la de relats que explica històries que es van connectant, sobre la protagonista, l’Olive Kitteridge una mestra jubilada d’un petit poble costaner de Maine, i la gent que l’envolta. El llibre explora la vida quotidiana, els conflictes personals i la condició humana. Es destaquen temes com la solitud, la depressió, l’amor, la incomunicació i la forma en què els personatges breguen amb els canvis vitals a mesura que envelleixen. Hem rigut i hem gaudit i de vegades fins i tot ens ha commogut. Un llibre que ens ha tocat molt de prop. Va guanyar el premi Pulitzer de ficció en 2009 i va ser adaptada en una minisèrie de HBO protagonitzada per Frances McDormand.
Reprenem les visites escolars a l’itinerari “Quan les parets parlen” amb el Centre Ocupacional Marquet Molins
/by Neus RibasEl matí del 28 d’octubre hem reiniciat les visites escolars a l’itinerari Quan les parets parlen. En aquesta ocasió, hem comptat amb la participació de nou alumnes del Centre Ocupacional Marquet Molins, un equipament que atén persones amb diversitat funcional intel·lectual.
La visita ha estat conduïda per Àngel Merino, un dels quatre autors de l’itinerari, que ha sabut adaptar el recorregut i el contingut a les necessitats i interessos del grup, fent-los partícips de les històries que s’amaguen darrere els espais visitats.
Durant l’activitat, els participants han pogut conèixer episodis de la memòria històrica local més recent, com ara les lluites socials que van portar a fer de la plaça de la Salut de Sant Feliu de Llobregat, un espai públic per a la ciutadania. L’experiència ha estat molt ben acollida pel grup.
L’Espai de la Terrissa va oferir aquest octubre una visita guiada a l’exposició temporal
/by Neus RibasDes del mes de setembre tenim, a l’Espai de la Terrissa, una nova exposició temporal dedicada a la Colònia Sedó amb motiu del 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica. És una forma de crear sinèrgies entre equipament i el Museu de la Colònia Sedó. El primer de titularitat municipal; el segon de la Generalitat de Catalunya (MNACTEC); i ambdós gestionats pel CECBLL.
La visita, de la mà de Josep Maria Cobos, president de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, va tenir lloc el diumenge 5 d’octubre i va fer un repàs de la història i de la vida a la Colònia. L’exposició, a base de plafons, objectes i documents de l’Arxiu Municipal d’Esparreguera, ofereix una visió sintètica i amena, però alhora rigorosa per introduir-nos en la història d’aquesta fàbrica tèxtil.
Recordeu que podeu visitar l’Espai de la Terrissa el primer diumenge de cada mes de 10 a 13 h i, per a grups, en dies i horaris convinguts escrivint un correu a espaiterrissa@esparreguera.cat o bé trucant al telèfon 936663527.
La Colònia Sedo està de celebració: 2025-1850 = 175è aniversari
/by Neus RibasEl passat 11 d’octubre va tenir lloc l’acte central de celebració del 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica tèxtil de la Colònia Sedó. Una activitat organitzada per l’Ajuntament d’Esparreguera que ha comptat amb la implicació del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó.
L’activitat va començar a les 17 h, amb portes obertes a l’àrea industrial i al Museu, que va restar obert fins les 23:30 h. També es va poder veure l’espectacle Nüshu, a càrrec de la Cia Capicua, que de forma al·legòrica va posar en escena un taller de costura amb un munt de roba i una màquina de cosir molt especial.
A les 19 h van tenir lloc uns parlaments en els quals vam poder escoltar l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado, el president del polígon industrial, Josep M. Prats, el president de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep M. Cobos, el president del Centre d’Estudis Comarcals, Jordi Sicart, i la Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández.
Finalment, a les 21 h, va tenir lloc la “Festa de la llum de la Colònia Sedó”, un videomapatge sobre algunes de les construccions més emblemàtiques, com són la façana de l’església, la xemeneia helicoidal i l’aqüeducte. Un espectacle sonor i visual únic que entre altres coses va donar vida a fotografies antigues gràcies a la IA. Aquest espectacle va anar a càrrec de VPM Creative Lab, una empresa amb seu en aquest recinte industrial.
Aquella tarda van passar per la Colònia Sedó més de 4.000 persones, una xifra que s’aproxima al nombre anual de visitants del Museu!!!
Altres activitats especials han estat la del dia 19 d’octubre, una visita guiada de la ma de Xavi Sánchez, a l’exposició fotogràfica que tenim a l’església, que s’emmarcava en el programa del Sostibaix; i una visita especial a un nombrós grup de l’Aula d’Extensió Universitària de Molins de Rei, interessats en el passat de la Colònia i en entendre com la força del riu Llobregat i el treball van fer possible la revolució industrial i van canviar la forma de vida de milers de persones.
D’altra banda, el 29 de novembre farem la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat a Olesa i parlarem de “La dimensió natural del patrimoni industrial”, que també posarà de relleu el 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica de la Colònia Sedó.
En marxa el projecte de creació de noves Comissions impulsat pel nou president del CECBLL
/by Neus RibasL’elecció de Jordi Sicart com a president de l’entitat va tenir lloc el 30 de maig i en el seu projecte contemplava la creació de Comissions per afavorir la participació i un major grau d’implicació del teixit associatiu en els projectes del Centre.
Passat l’estiu ja tenim constituïdes quatre comissions, la de Presidència, a càrrec del mateix Jordi Sicart, la de Memòria Històrica i Lluites Democràtiques, que coordina en Jaume Bosch; la de Sostenibilitat i Territori que coordinen a duo Rafael Bellido i Montserrat Lligadas i la Premis de Reconeixement Cultural, coordinada per la Conxita Sánchez.
Les Comissions són un mecanisme de la Junta que permet comptar amb la participació d’altres socis i sòcies i fins i tot de persones que sense ser-ho estiguin vinculades a algun projecte aixoplugat per una Comissió.
Properament s’activaran també les Comissions de Recerca i la relativa a Edicions i Comunicació. Us informarem sobre aquestes noves constitucions i altres aspectes relacionats amb la marxa de les comissions.
Fotografia de la constitució de la Comissió de Memòria Històrica i Lluites Democràtiques
HABITATGE. Una perspectiva des del Baix Llobregat.
/by HelenaSETEMBRE: ARRENQUEM CURS, CONTINUEM ANY.
/by HelenaArrenquem el curs prenent decisions, la primera en defensa de la cultura, la pau, la vida. En un context mundial marcat per nombrosos conflictes, ara més que mai ens volem esforçar a mostrar com la cultura pot servir per evidenciar les tensions, però també per contribuir a construir la pau, fomentant la cultura per a la pau. Des d’aquest punt de vista, aquest mes hem pres una decisió respecte a una activitat que teníem programada pel 4 d’octubre i ara s’ajorna fins el 29 de novembre d’acord amb els co-organitzadors i tots els participants, hem canviat la data de la 9ª Trobada d’Entitats d’Estudis Locals, per a solidaritzar-nos amb la convocatòria de la manifestació unitària del dia 4 d’octubre. Amb aquest canvi de programació reiterem el nostre compromís amb la pau i la vida, constatant com NN.UU. han qualificat de genocidi al poble palestí de Gaza, l’acció bèl·lica del govern israelià liderat per Netanyahu amb el suport del nordamericà Donald Trump.
El compliment del nostre Pla d’Activitats aprovat en Assemblea comença just abans de vacances d’estiu amb l’Escola d’Estiu sobre Mobilitat sostenible, continuem aquesta tardor amb les Jornades de Patrimoni, la Trobada d’Entitats d’Estudi Locals i les Jornades de Paisatges Contemporanis.
Els dies 19 i 21 de setembre vàrem realitzar les 13es Jornades de Patrimoni, enguany centrades en el Parc de Torreblanca, amb un gran èxit de públic, de ponències i comunicacions i d’organització (veure aquí).
Hem iniciat el nou curs en els serveis culturals i espais patrimonials que gestionem des del CECBLL, com són el Centre Cívic Mas Lluí de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (veure aquí la programació), les visites de cap de setmana al Museu del Mnactec a la Colònia Sedó (veure aquí) i les vistes a l’Espai Terrissa de l’Ajuntament d’Esparreguera (veure aquí).
A banda de les activitats de caràcter propi, el CECBLL hem participat en actes socials com han estat la tradicional ofrena de la Diada a la tomba d’en Rafael de Casanova a Sant Boi (veure aquí), el sopar de Festa Major dels Amics d’El Prat, on vàrem recollir el Premi de reconeixement a la trajectòria cultural, històrica i patrimonial Jaume Codina Vilà que aquesta entitat ens ha atorgat enguany (veure aquí); la commemoració del 20è aniversari de l’Associació Memòria Històrica i Democràtica Baix Llobregat (veure aquí), i al TEiT 2025 (Transició Energètica i Territori) celebrat a Sabadell (veure aquí), del qual el CECBLL en formem part de la seva primera edició.
Finalment explicar-vos que dins el programa de la Junta 2025-2028 hem iniciat la constitució de les Comissions de Junta. Aquestes Comissions tenen per objectiu disposar de mecanismes estructurals que permetin i facilitin la relació de la Junta amb l’entorn del CECBLL, tant en aspectes de continguts (memòria històrica, territori, etc.) com en aspectes més instrumentals (recerques, editorial, comunicació, etc.). Les Comissions estan formades per membres de la Junta i per persones convidades.
S’han iniciat ja els treballs de la Comissió de Memòria Històrica i Democràtica i s’ha activat la creació de la Comissió de Territori i Entorn. Ambdues quedaran formalment constituïdes dins el proper mes d’octubre; us ho explicarem en detall al proper butlletí.
Iniciem aquest camí per refermar i reforçar el compromís del CECBLL amb la comarca, amb la seva diversitat i complexitat, a través de la cultura i el coneixement.
Viatge als camps de la mort 2025, per Conxita Sánchez, membre de Junta del CECBLL
/by Helena“Ninguna hazaña es tan digna, tan esencialmente humana, como la voluntat de sobrevivir”
Aquets mots de l’Almudena Grandes em serveixen per recordar el viatge que vàrem fer al maig, com a Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, per commemorar el 80è aniversari de l’alliberament dels camps nazis; al Castell d’Hartheim a Ebensee, a Gusen a Mauthausen. Espais de terror envoltats d’un paisatge idíl·lic, prats d’un verd intens, el blau de l’aigua i el blanc de les altes muntanyes. Amb terres de conreus i pobles de postals, on viu gent que estima la terra, professionals, artesans, la bona gent treballadora. Famílies que estimen i s’estimen. Costa entendre que allà a tocar de la vida es va practicar sistemàticament la mort.
Viatge colpidor que t’apropa a l’abisme del mal i et connecta a la seva arrel. Un viatge, també per fer justícia, per retre reconeixement als republicans espanyols, als “apàtrides”, els que no tenien país que els acollís ni els defensés. Als catalans i als brigadistes internacionals. Vam tenir l’oportunitat d’acompanyar institucions i entitats i als i les recercaires que han fet una impressionant feina, en especial Maribel Ollé que coordina la recerca col·lectiva sobre els deportats i exiliats baixllobregatins, rescatant-los de l’oblit. Neus Ribas, cap de projectes del CECBLL, ens va facilitar el viatge i ajudar a col·locar una placa per homenatjar i fer memòria dels 104 baixllobregatins que van passar per aquets camps de la mort i els qui de manera solemne vam nomenar en veu alta per fer-los present.
Aquesta breu ressenya no pot copsar en la seva dimensió, una experiència inoblidable, viscuda de la mà de l’Amical Mauthausen. Molt a agrair a Isidoro Teruel, Elvira Fernández, Josepa Gardenyes i Joan Calvo el seu president, que fan una tasca imprescindible mantenint viva la memòria de tant sofriment; i encomiable l’acompanyament als familiars dels deportats. Amb ells i elles vàrem reviure històries que no semblen reals per la seva duresa. Alumnat de centres catalans i de la resta de l’estat van preparar una sèrie de “performances” amb diferents activitats, lectures de textos, de noms i d’històries dels deportats i un puzle que muntat col·lectivament representava el “Gernika”.
Ha estat torbador conèixer com en aquells camps infernals s’obrien pas amb determinació valors com la solidaritat, la fraternitat i la humanitat, elements imprescindibles per sobreviure lligats a la capacitat d’organització que malgrat el dolor i el patiment aconseguien teixir estratègies per sobreviure, per rescatar fotografies i escrits que poguessin explicar en un futur indeterminat el que havia passat i el que havien viscut. En el seu jurament, els supervivents alliberats del camp de Mauthausen fan esment de la pau i la llibertat com a garanties de felicitat dels pobles, d’un món basat en la justícia social, la col·laboració i la solidaritat internacional. Amb aquest jurament vàrem renovar el compromís per mantenir viva la memòria, cercar justícia, reparació i no repetició. “Mai més”.
Però hem d’estar amatents perquè tal com ens recordava Montserrat Roig “El nazisme no és fruit d’una època, és l’ou de la serp, es reprodueix contínuament.”
Aquesta vivència ha remenat raons i emocions que m’han interpel·lat al confrontar el que els supervivents reclamaven amb la realitat que ara ens envolta; injusta invasió d’Ucraïna, la guerra, i les pràctiques genocides. Estem essent testimonis impotents. Assistim en directe i en horari de màxima audiència al genocidi Palestí. L’exercit israelià i el govern de Netanyahu apliquen la neteja ètnica a Gaza i la volen estendre a Cisjordania. Condemno amb tota la contundència Hammas i els atacs del 7 d’octubre del 2023, però això no els dona llicència per exterminar de manera sistemàtica tot un poble.
Deia Hannah Arendt que el mal el causa gent que accepta les injustícies sense ser conscients de la seva gravetat i de les seves repercussions socials, ja sigui per ignorància, indiferència o per la seva acceptació acrítica… La banalitat del mal. La mort de l’empatia humana és un dels primers i més reveladors signes d’una cultura a punt de caure en la barbàrie. Desposseir-los de la seva dignitat i humanitat. Impressiona comprovar com de fàcil és inocular l’apatia, el desànim, la indiferència fins hi tot la por els altres que senyalant amb una estrella, una creu o una lluna li treus la humanitat i que les diferències; d’orígens, parla, ideari, gènere poden facilitar totes les atrocitats. Una constatació que em revolta.
Ara està passant en un camp de la mort a cel obert que es diu Gaza. Segons la presidenta de Creu Roja “Gaza és pitjor que l’infern en la terra” Trivialitzar l’extermini significa eliminar tota senyal d’humanitat.
Milers i milers de persones assassinades, de criatures, nenes i nens a qui han arrabassat el seu futur, desplaçaments obligats i insegurs, gent sota els escombres, famílies senceres mortes, personal sanitari, periodistes, hospitals, i escoles desaparegudes. Ciutats arrasades; sense aigua, sense llum, estenen la fam i la terra cremada. I encara no l’havien vist tot, no era suficient condemnar-los a morir de fam, de set i sota els atacs i bombardejos. També han tancant les vies per on pot arribar l’ajuda humanitària. A més els condemnen a mort si van a cercar menjar, empenyent-los per un corredor infernal amb la destrucció a una banda i el mar a l’altra. Llàgrimes els ulls i ràbia a la gola.
I es que les dades esgarrifen. Segons les autoritats gazatís serien 64.900 les persones que han perdut la vida i 167.000 les ferides, sense comptar amb els milers de cadàvers que resten sota escombres i s’estima que el 80% són civils. Però segons Francesca Albanese relatora de l’ONU són 680.000 els palestins assassinats (quasi un terç dels gazatis que viuen a la Franja) dels quals 380.000 són menors de cinc anys, aquestes, diu, són les xifres reals del genocidi perpetrat per Israel en Gaza. I es que els plans sionistes passen per erradicar tota vida a Gaza i fer desapareixa Palestina. Senyala el periodista Jon Sistaga que practican el Memoricidi, destruir qualsevol vestigi de la seva existència como a poble. És humanament incomprensible que hi hagi qui no reconegui el Genocidi
Com a europea i europeista, m’avergonyeixo del tebi paper la Unió Europea i de la Comunitat Internacional amb els seus “Alts Representants” que cerquen eufemismes per no molestar al govern israelià i els permet seguir actuant amb impunitat, massacrant la població civil, fent neteja ètnica davant els ulls de tothom i amb arrogància anunciar l’ofensiva dient “Gaza arde” per, d’acord amb el seu amic americà Donald Trump, construir un “ressort”.
Darrerament, davant evidències tan colpidores, s’han començat a fer accions governamentals per part del govern de l’Estat, d’alguns països d’Europa i també de la Generalitat. Reconeixement de l’Estat Palestí o prohibició de venda d’armes entre d’altres mesures i s’ha obert camí perquè a la seu de Nacions Unides, 148 països hagin reconegut també l’Estat de Palestina. Petites escletxes de llum en la foscor com l’absència dels mandataris en l’Assemblea de la ONU durant la intervenció de Netanyahu Però no hem d’oblidar que es deu a la impressionant tasca que està desenvolupant la societat civil, les entitats i la ciutadania. És la societat la que està activant el suport i solidaritat, que no està disposada a normalitzar aquesta situació i exigeix la fi del genocidi. S’han posat en marxa un munt d’estratègies i diferents mecanismes de denúncia que van des de concentracions, manifestacions arreu, presència a la Volta ciclista, pronunciaments individuals o col·lectius de gent de la cultura, política o societat.
La Flotilla Global Sumud – una mena de “Nacions Comunes” – és la flotilla civil més gran que s’ha fet mai amb una cinquantena de vaixells i on participen persones de 44 països per trencar el bloqueig i obligar a obrir un corredor humanitari per fer arribar a Gaza aliments i medicines i que està suportant atacs indiscriminats per part d’Israel, amb drons i productes químics. Una travessia arriscada per la que s’ha demanat protecció governamental. Com a resposta a la pressió social, el govern espanyol s’ha implicat i ha enviat un vaixell de suport i rescat. Esperem que sigui dissuasiu i parin els atacs, però ara que cada dia són més a prop, cal continuar vetllant la travessia i exigir protecció per la #GlobalSumudFlotilla. Hem de combatre la impotència, la sensació que no es fa suficient, perquè tot petit gest compta. Per això cal participar massivament en la manifestació unitària que tindrà lloc el proper 4 d’octubre a Barcelona.
Fa uns dies la Txell Bosch Ximeno publicava un poema “Em bull la llar” i amb el seu permís em faig ressò perquè tal com ella diu “…que el silenci és l’assassí i nosaltres hem de ser far.” Parlem de Palestina cada dia per vindicar-la, perquè no podem permetre com diuen alguns que Gaza sigui l’Auschwitz del segle XXI. Tampoc que els perpetradors de la seva destrucció, acordin el seu destí sense la seva participació. Hem de ser fidels al jurament dels supervivents “Mai Més” “Pau i Llibertat com a garantia de felicitat dels pobles”. Erradiquem els camps de la mort. “Aturem el genocidi”. “Gaza no està sola”. “Llibertat Palestina” #FreePalestina. #StopGenocidi.
Conxita Sánchez
13es Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat. El parc de la Torreblanca: de la noblesa a parc públic metropolità.
/by HelenaEl CECBLL rep el Premi Jaume Codina i Vilà que atorga l’associació Amics d’El Prat
/by HelenaAquest mes de setembre hem assistit al sopar de la Festa Major d’Amics del Prat amb una escomesa molt especial: recollir el Premi Jaume Codina i Vilà que ens ha atorgat la Junta d’aquesta associació pratenca. El lliurament del Premi va anar a càrrec de la presidenta d’Amics del Prat, Magda Ardiaca, i de Jordi Gili, membre de la Junta. El van recollir Jordi Sicart, president del CECBLL i Mercè Renom, per la seva estreta col·laboració durant molt anys en l’arrencada del Centre i en les matèries objecte de reconeixement en l’època de la presidència de Jaume Codina i fins a l’actualitat. També hi van assistir altres socis i sòcies, com Maribel Ollé, 1a gerent del CECBLL en època de Jaume Codina, Carles Riba, president entre 1995 i 2013, i Rafael Bellido, molt vinculat al Prat.
El Premi ens ha estat concedit en reconeixement al a tasca que el CECBLL ha desenvolupat al llarg de més de 50 anys a favor de la cultura, la història i el patrimoni de la comarca. La carta rebuda per comunicar-nos aquesta excel·lent notícia diu textualment “Considerem que el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat sou una referència imprescindible en la recerca, divulgació i preservació del llegat cultural i patrimonial de la comarca. Amb aquest guardó volem fer-vos un reconeixement al vostre treball continuat, que ha reforçat la cohesió social, ha promogut la memòria històrica i ha contribuït a preservar el nostre patrimoni.”
Agraïm molt aquest reconeixement que ens arriba de l’entitat d’estudis degana de la comarca, ja que Amics del Prat es va fundar el 1955. Aquest any fan aniversari rodó: 70 anys d’història! Felicitats Amics d’El Prat! I també moltes gràcies per la bona sintonia que hem mantingut sempre i, ara, per aquest Premi que tanta il·lusió ens ha fet.
Una exposició a l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera permet apropar-se als 175 anys d’Història de la Colònia Sedó
/by HelenaAquest any celebrem 175 anys d’activitat industrial a la Colònia Sedó. És per això que l’Ajuntament ha programat un seguit d’activitats que tindran lloc durant aquest mes d’octubre.
I l’Espai de la Terrissa no ha quedat al marge i ofereix com a exposició temporal un repàs a la història de la Colònia Sedó.
Com segurament sabeu, l’Espai de la Terrissa és un equipament municipal estructurat al voltant d’un antic forn ceràmic que pertanyia a Ceràmiques Sedó, i una col·lecció de peces fetes per ceramistes d’Esparreguera. El seu objectiu és preservar aquesta infraestructura única i conservar la memòria terrissaire de la ciutat que, de fet, forma part de les “Rutes Artesanes de Catalunya” que promou la Generalitat de Catalunya.
Les visites a l’Espai de la Terrissa són gestionades pel Cetre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat en una cerca de sinèrgies entre equipaments culturals de la ciutat, ja que com sabeu gestionem també les visites al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera.
L’exposició sobre el 175è aniversari d’activitat industrial a la Colònia Sedó consta de set plafons amb textos i fotografies i d’algunes peces relacionades amb la vida diària i treball a la Colònia, així com també reproduccions de documents de l’Arxiu Municipal d’Esparreguera. L’organització és responsabilitat de l’Ajuntament, i la producció de l’exposició ha anat a càrrec del Centre d’Estudis Comarcals i de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn. La podeu visitar en horari convingut a través del correu espaiterrissa@esparreguera.cat o del telèfon 936 663 527. De forma fixa obrim el primer diumenge de cada mes. Precisament el 5 d’octubre podrem gaudir a les 11 h i a les 12 h d’una visita comentada. Us hi esperem!!!
EL CECBLL participa en la tradicional ofrena a la tomba de Rafael de Casanova
/by HelenaCom cada any, el CECBLL hem participat en la tradicional ofrena a la tomba de Rafael de Casanova a l’església de Sant Baldiri a Sant Boi de Llobregat. L’acte que contempla l’hissament de la senyera, l’ofrena floral, ball de gegants i capgrossos i desfilada d’autoritats, ha comptat enguany amb el desplegament de pancartes per part de Zeroports en la seva campanya “Ni un pam de terra”.
Assistim al XX aniversari de l’Associació Memòria Històrica i Democràtica Baix Llobregat
/by HelenaEl dissabte dia 27 de setembre el CECBLL hem assistit a l’acte de commemoració del XXè aniversari de l’Associació Memòria Històrica i Democràtica Baix Llobregat a l’auditori de Sant Ildefons a Cornellà. En l’acte es va homenatjar a qui en va ser fundador, traspassat enguany, Francisco Ruiz Acevedo. Hi varen participar com a ponents, vinculats a les recerques sobre memòria històrica i democràtica que impulsa l’Associció, la Tina Merino, presidenta de l’Associació, en Luis Castro Berrojo, historiador de Castellà Lleó i company de cel.la a la Model d’en Francisco Ruiz, en David Ginard Féron, historiador de la Universitat de les Illes Balears i Conxita Mir i Curçó, historiadora emèrita de la Universitat de Lleida. L’acte va cloure amb l’actuació musical de la cantautora Lucia Sócam, versada en cançons de memòria històrica. A l’acte es va fer la presentació de la primera edició en català dels seus treballs: “La repressió franquista a Andalusia” i “ La repressió franquista a Extremadura”.
La 5a edició de les Jornades TEiT
/by HelenaLa 5a edició de les Jornades TEiT, organitzades pel CMES, apleguen enguany les comarques del Solsonès, l’Alt Empordà i el Vallès Occidental. El CECBLL, partícip a les 1es. Jornades el 2021, vèrem assistir el 18 de setembre a l’acte celebrat a la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell, on hi varen intervíndre com a ponents n’Eduard Furró Estany -CMES-, Pere Soria -Circutor-, Manel Larrosa -Fem Vallès- i Josep Cases -Cecot-. El punt àlgid del debat es va centrar en si Catalunya ja havia perdut el tren de la sobirania energètica amb les energies renovables pel potencial d’importació massiva des de l’Aragó.