Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
08980 Sant Feliu de Llobregat
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
08980 Sant Feliu de Llobregat
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis segons un perfil elaborat a partir dels vostres hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Per a més informació consulteu la política de cookies. Podeu acceptar totes les cookies prement el botó "Acceptar", rebutjar-ne l’ús prement el botó "Rebutjar" i configurar-les prement el botó "Configurar".
AcceptarConfigurarRebutjarÉs possible que sol·licitem que s'estableixin galetes al vostre dispositiu. Utilitzem cookies per informar-nos quan visiteu els nostres llocs web, com interactueu amb nosaltres, per enriquir la vostra experiència d'usuari i per personalitzar la vostra relació amb el nostre lloc web.
Feu clic als diferents encapçalaments de categoria per saber-ne més. També podeu canviar algunes de les vostres preferències. Tingueu en compte que bloquejar alguns tipus de cookies pot afectar la vostra experiència als nostres llocs web i els serveis que podem oferir.
Aquestes galetes són estrictament necessàries per oferir-vos els serveis disponibles a través del nostre lloc web i per utilitzar algunes de les seves característiques.
Com que aquestes galetes són estrictament necessàries per oferir-vos el lloc web, rebutjar-les afectarà el funcionament del nostre lloc. Sempre podeu bloquejar o eliminar les galetes canviant la configuració del vostre navegador i forçant el bloqueig de totes les galetes d'aquest lloc web. Però això sempre us demanarà que accepteu o rebutgeu les galetes quan torneu a visitar el nostre lloc.
Respectem totalment si voleu rebutjar les galetes, però per evitar demanar-vos-ho una i altra vegada, permeteu-nos emmagatzemar una galeta per això. Podeu desactivar-vos en qualsevol moment o optar per altres galetes per obtenir una millor experiència. Si rebutgeu les galetes, eliminarem totes les galetes establertes al nostre domini.
Us proporcionem una llista de galetes emmagatzemades al vostre ordinador al nostre domini perquè pugueu comprovar què hem emmagatzemat. Per motius de seguretat no podem mostrar ni modificar les galetes d'altres dominis. Podeu comprovar-ho a la configuració de seguretat del vostre navegador.
Aquestes galetes recullen informació que s'utilitza de forma agregada per ajudar-nos a entendre com s'està utilitzant el nostre lloc web o l'eficàcia de les nostres campanyes de màrqueting, o per ajudar-nos a personalitzar el nostre lloc web i l'aplicació per millorar la vostra experiència.
Si no voleu que fem un seguiment de la vostra visita al nostre lloc, podeu desactivar el seguiment al vostre navegador aquí:
També fem servir diferents serveis externs, com ara Google Webfonts, Google Maps i proveïdors de vídeo externs. Com que aquests proveïdors poden recopilar dades personals com la vostra adreça IP, us permetem bloquejar-les aquí. Tingueu en compte que això podria reduir en gran mesura la funcionalitat i l'aspecte del nostre lloc. Els canvis tindran efecte un cop torneu a carregar la pàgina.
Configuració de Google Webfonts:
Configuració de Google Maps:
Configuració de Google reCaptcha:
Embeds de Vimeo i Youtube:
Per a més informació consulteu la política de cookies.
Cafè-col·loqui: La Colònia Sedó teixint vivències i records
/by HelenaLa tarda del 7 de novembre l’Associació per la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn, va organitzar el cafè-col·loqui “La Colònia Sedó teixint vivències i records” amb els protagonistes de les fotografies de l’exposició que s’ha fet en motiu del 175è aniversari de l’inici de l’activitat industrial a la colònia.
L’acte es va fer a l’Ateneu d’Esparreguera i va acollir més de 70 persones interessades en conèixer de primera mà els records i vivències de la gent que havia viscut a la Colònia. Es va convertir en un emotiu homenatge a totes les persones que hi tenen part de la seva vida i records d’infantesa vinculats a la Colònia Sedó d’Esparreguera.
Un novembre ple d’activitats de memòria democràtica
/by HelenaAquest mes de novembre, des del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, hem organitzat diverses activitats entorn a la memòria democràtica del Baix Llobregat en motiu dels 50 anys de la mort del dictador.
El dia 13 de novembre vam inaugurar a la seu del CECBLL l’exposició de CCOO Baix Llobregat “50 anys de les Vagues Generals del Baix Llobregat (1974-2024). La conformació d’una identitat i un estil sindical propi” amb l’assistència d’una cinquantena de persones. La mostra analitza els conflictes laborals que van cristal·litzar en les vagues generals del Baix Llobregat de juliol 1974, desembre 1974 i gener 1976.
A la inauguració hi van participar l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell, el president del CECBLL, Jordi Sicart, el secretari de Socioeconomia, Polítiques Públiques i Comunicació de CCOO Baix Llobregat, Hilario Aguilar, i el vocal del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, Òriol Pàmies, que va contextualitzar l’exposició.
Els dies 20 i 21 de novembre també vam organitzar visites escolars a l’exposició amb alumnes de 3er d’ESO del Col·legi Mare de Déu de la Mercè, i de 2on de Batxillerat de l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat. Els primers van començar el matí fent l’itinerari interpretatiu Quan les parets parlen, que tracta lluites socials dels anys 70 com el dret a una sanitat i a una educació pública, el dret a un espai públic de qualitat, i la lluita pels drets laborals emmarcats en les vagues que explica l’exposició.
Ens visita una delegació d’ERC
/by HelenaPer part d’ERC van estar al CECBLL Josep Ramon Mut i Bosque, regidor de Cervelló i president delegat de l’Àrea de Comerç, Consum i Salut Pública de la Diputació de Barcelona; Bàrbara Lligadas, regidora de Viladecans i consellera comarcal de l’Àrea de Salut i Diversitat Sexual i de Gènere del Consell Comarcal; i Rita Borque, regidora i portaveu municipal del Grup d’ERC de Castelldefels.
Per part del Centre els vàrem rebre el president, Jordi Sicart, acompanyat d’algunes persones de la Junta i de l’equip tècnic.
Durant la conversa el CECBLL va poder explicar els principals projectes que desenvolupem, especialment en l’àmbit de la recerca; vam mostrar algunes de les publicacions més recents i vam exposar els reptes i problemàtiques que vivim com a associació comarcal compromesa amb la cultura i amb el territori.
Rercordarem la Montserrat Vilajuliu
/by HelenaDe petita va anar a l’escola de monges de la Colònia i a les Vedrunes de Sant Boi. Va anar agafant protagonisme en els grups de joves de la colònia, destacant pel seu caràcter independent i una incipient i intuïtiva defensa dels drets de les dones. De jove va passar breument per l’Escola Massana i posteriorment es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Temps de lluita, en les files del trotskisme durant uns pocs anys, sense abandonar el seu sentiment catalanista que sempre la va acompanyar, gairebé per tradició familiar. El seu oncle va ser Jaume Martínez Vendrell, fundador del Front Nacional de Catalunya, i el 1979 el seu pare va ser elegit alcalde de Santa Coloma de Cervelló. Es van ampliar els seus horitzons i va anar construint progressivament un sòlid pensament feminista.
Professionalment es va decantar cap a la llengua i la literatura catalana, de la que va ser professora en diversos centres de Secundària, especialment a l’Institut Rubió i Ors de Sant Boi, on va estar força anys.
Arran del tancament de la fàbrica de la Colònia es va implicar en el moviment veïnal, primer en les encara clandestines Comissions de Barri del Baix Llobregat i després en l’Associació de Veïns de la Colònia Güell, que va ser la primera associació veïnal del poble. La Montserrat hi va coordinar la que també va ser primera entitat feminista: la vocalia de dones.
Amb un peu a Sant Boi i un a la Colònia, va mantenir activitats de caire literari amb grups de dones, va divulgar l’obra de Maria Mercè Marçal, que també havia sigut professora de l’IES Rubió i Ors, va aproximar el seu alumnat a la cultura i la literatura catalana, i el va vincular a la Biblioteca de Cal Silio i a l’Arxiu Històric de la Vila, amb treballs de recerca sobre fonts orals i memòria històrica, metodologia en la que ens ha deixat treballs com “Àvies, besàvies i rebesàvies: el treball de les dones a la Colònia Güell”, dins de “Les dones i la història al Baix Llobregat” (2002) editat pel CECBLL i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Es va reeditar a “Plecs Locals d’història número 7” de Santa Coloma de Cervelló.
A la Colònia Güell va emprendre activitats de caire literari que comencen per la seva presència a la Biblioteca Joaquim Folguera vers 1967 i el recital en homenatge a aquest poeta nascut a la Colònia el 1893.
El 1999 va impulsar la fundació de Dones pels Quatre Cantons a Santa Coloma de Cervelló, de la que va ser la primera presidenta. Entre altres activitats va impulsar les “Visites a la Colònia Güell amb ulls de dona”.
L’any 2000 va ser una de les principals iniciadores de les Festes del Modernisme de la Colònia Güell, que van obtenir el Premi Josep Maria Jujol de Preservació del Patrimoni en els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat de 2007.
Entre 2009 i 2011 va ser regidora d’igualtat i de patrimoni a l’Ajuntament de Santa Coloma. Va impulsar la creació de la Taula de Patrimoni i moltes iniciatives vinculades a les dones.
La malaltia l’obligà a restringir les seves activitats, però encara va signar la primera convocatòria per a la creació del Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló- Colònia Güell i va participar aquesta tardor en la presentació de la reedició del llibre de memòries del seu oncle Jaume Martínez Vendrell.
Educació, cultura, literatura, moviment veïnal i feminisme, sobretot feminisme, van ser els principals eixos d’una activitat persistent i duradora que ha arribat fins aquí i que continuarà entre nosaltres, sens cap mena de dubte, juntament amb el record que tenim de la Montserrat.
Josep Padró Margó
El CECBLL assisteix a l’acte d’homenatge a les víctimes del franquisme que organitza la Diputació de Barcelona
/by HelenaL’acte va comptar amb les intervencions de la Diputada de Memòria Democràtica i alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell; en Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana de Persones Victimes Ex-presses del Franquisme; i n’Isidre Pinea, alcalde de Caldes de Montbuí, que va exposar l’estudi i potencial demanda sobre l’espoli franquista a l’Ajuntament.
Trobada del Consell agrari del Parc Agrari del Baix Llobregat
/by HelenaLes seves funcions principals són les d’informació, consulta i assessorament respecte del Pla d’actuacions i inversions del Consorci.
A la sessió es van presentar les diverses iniciatives de l’actual Pla d’activitats, com el Carxofetum de Can Comas, el desenvolupament d’un sistema integrat d’informació geogràfica, i el projecte d’agroturisme. En el torn d’intervencions es va recollir la complexitat de fer compatibles l’activitat econòmica duta a terme pels pagesos, les actuacions de preservació ambiental (zones ZEPA), les diferents normatives urbanístiques, les infraestructures del territori, els aspectes de seguretat (robatoris de collites) així com de la integració dels diferents interessos en la governança del Parc agrari.
El CECBLL forma part del jurat dels Premis Josep Oliva a la cultura i la tradició pageses 2025
/by HelenaDes del 2017 l’Ajuntament d’El Prats de Llobregat atorga els Premis Josep Oliva a la cultura i tradició pagesa. El CECBLL n’és membre del seu Jurat, i, com en anteriors edicions, enguany hi hem tornat a participar.
Les candidatures presentades han estat:
La candidatura guanyadora es donarà a conèixer i se li entregarà el premi el diumenge dia 30 de novembre a la Fira avícola raça Prat.
“La cultura al Baix” amb Angel Merino i Jesús A. Vila
/by HelenaEls protagonistes de la trobada van ser Àngel Merino i Jesús A. Vila, tots dos socis del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), que van presentar les seves darreres obres i van compartir reflexions sobre el paper de la cultura com a eina de cohesió, identitat i transformació social.
Àngel Merino va presentar el seu llibre “Democràcia i construcció de la cultura popular festiva a Sant Feliu de Llobregat”, publicat pel segell editorial del CECBLL, Edicions del Llobregat. L’autor va explicar l’origen del projecte, basat en una recerca rigorosa sobre l’evolució de la cultura festiva local i la seva vinculació amb moviments socials i processos democràtics.
Per la seva banda, Jesús A. Vila va presentar “César contra Lucullus”, una obra que combina història, literatura i reflexió política. Vila va oferir una mirada personal sobre els contrastos entre models de poder, cultura i lideratge, establint paral·lelismes amb el present.
El debat posterior, molt participat, va permetre aprofundir en qüestions com la necessitat d’impulsar projectes culturals arrelats al territori, el paper de les associacions i entitats, i la importància d’una cultura crítica i oberta.
Ràdio Sant Feliu dona el tret de sortida a la temporada
/by HelenaEl passat dimarts 30 de setembre, es va celebrar la festa de presentació de la nova temporada de Ràdio Sant Feliu que va tenir lloc al Casal de Joves. L’acte, presentat per Sílvia Guillen, sòcia del CECBLL i Conchi Estévez, ambdues redactores-editores i cares públiques de Ràdio Sant Feliu. Durant l’acte, es van repassar els programes que acollirà la casa i quines novatas trobarem.
EL CECBLL va estar convidat donada l’estreta relació que té amb la ràdio, ja que mensualment duem a terme un espai al Magazín de Ràdio Sant Feliu, on explorem cada cop un dels temes d’interès de l’entitat.
EL CECBLL va participar en la rifa que es feia entre tots els assistents aportant un lot de llibres que contenia: Paisatges contemporanis del Baix Llobregat, Guia de dones de Sant Feliu de Llobregat, El Canal de la Infanta. Set itineraris per la seva xarxa i De Vallirana a Barcelona. Crònica històrica del frustrat primer gran tramvia metropolità. Va entregar l’obsequi a la guanyadora del sorteig Helena Roma, cap de comunicació del CECBLL.
Si voleu escoltar les nostres intervencions les trobareu al nostre apartat de col·laboracions amb els mitjans locals: https://www.cecbll.cat/mitjans/
La 9a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat tracten la problemàtica del dret a l’habitatge
/by HelenaLa mirada baixllobregatina es va poder assolir gràcies a les diverses intervencions, que van abordar temes amb una perspectiva local, com “d’on venim” o quin és el nostre entorn territorial i urbanístic, aportacions que es van completar amb mirades a altres territoris de l’entorn més o menys proper.
Hem tingut un cartell de primeríssima, amb veus molt autoritzades i una estructura que mirava de tocar totes les qüestions: les de caràcter històric, però també les relacionades amb l’urbanisme i el territori i, òbviament, amb el dret a l’habitatge, les problemàtiques que engendra no poder exercir aquest dret i les possibles fórmules de solució. Podeu consultar aquí el programa complet.
L’apertura de les dues sessions va anar a càrrec de representants de les diverses institucions implicades: Albert Tulleuda, com a director del MNACTEC, que és el titular del Museu de la Colònia Sedó; Juan Jurado, com a alcalde d’Esparreguera; Alba Bou, com a alcaldessa del Prat de Llobregat, i Jordi Sicart com a president de l’entitat organitzadora.
Divendres vam tenir ocasió d’escoltar en Ferran Puig i el Josep M. Cobos, tots dos membres de la Junta del CECBLL i de l’equip de treball que ha configurat la 9a Jornada de Paisatge. Junts ens van donar una idea de com havia evolucionat l’habitatge i la demografia al Baix Llobregat, factors que han condicionat i condicionen, però també orienten, les formes de dotació d’habitatge. Al seu torn, l’alcalde d’Esparreguera va dissertar sobre les oportunitats que representa l’espai residencial de la Colònia Sedó.
A continuació Rafael Bellido, Salvador Milá i Maria Sisternas ens van donar una visió molt clara dels aspectes legals vinculats al dret a l’habitatge i a l’ordenació territorial i urbanística i al rol de l’arquitectura.
Tots van fer palès que el problema de l’habitatge és polièdric perquè afecta diversos tipus de necessitats (al llarg de la vida, segons les condicions de salut, etc.) però també es van plantejar solucions i propostes de futur que comencen a fer-se realitat.
Podeu consultar l’enregistrament de la sessió de divendres a Esparreguera en aquest enllaç:
https://youtu.be/ExfsKcHAe1g?si=0Zhu5T-ZQd1eYcKA
Tot seguit van intervenir tres persones que aportaven una mirada més àmplia a nivell territorial: Luisa Fernanda Pinto, del Pla Estratègic Metropolità; Manel Larrosa, del Vallès i Amàlia Calderon, de la UOC. Molt interessants les seves aportacions sobre experiències en altres territoris.
En la mateixa línia la Jornada va comptar també amb una participació des de Navarra de Javier Burón, director de la promotora pública NASUVINSA , que va parlar de les eines existents en matèria d’habitatge social i assequible en aquella comunitat.
Hi va haver també un espai per contemplar dos experiències pratenques ben diferents: d’una banda, de la ma del seu president, Antonio Pedrero, vam conèixer la Cooperativa Obrera de Viviendas del Prat, que es va fundar el 1962 per facilitar l’accés a un habitatge digne a les famílies treballadores de la ciutat; i per altra banda, de la ma de l’arquitecte Miquel Roa, vam conèixer el projecte de pla urbanístic de la Seda-Paperera, que ha rebut el Premi Asprima-Sima 2025 com a referent d’urbanisme innovador i sostenible.
Per últim, vam tenir una taula formada per representants de diverses administracions, concretament l’Ajuntament del Prat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Tots quatre van posar sobre la taula els esforços que esmercen per facilitar no només l’accés a l’habitatge, sinó també per tractar aquesta problemàtica de forma integral a través de la innovació i l’atenció a aspectes socials, territorials i mediambientals.
Per acabar, la periodista Sílvia Guillén va fer una relatoria del desenvolupament de les dues sessions de la 9a Jornada.
Podeu consultar l’enregistrament de les dues sessions de la Joranda en auqests enllaços:
INAUGURACIÓ DEL NOU ARXIU DE VALLIRANA
/by Neus RibasEl dia 16 d’octubre el CECBLL vàrem assistir a la inauguració de les noves instal·lacions de l’Arxiu Municipal de Vallirana en un acte presidit per la Sra. Eva Martínez Morales, alcaldessa de Vallirana i la participació de l’honorable Sra. Sònia Hernández, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L’equipament vol esdevenir un espai de referència per a la conservació, digitalització i difusió del patrimoni documental del municipi.
El nou arxiu disposa de 220 m de superfície total i 132 m de dipòsit d’arxiu. Té una sala de consulta amb quatre punts de lectura i un dipòsit climatitzat amb sistema d’extinció d’incendis per gas. Així mateix, disposa d’armaris compactes mòbils amb una capacitat total d’arxivament de 1.277 m lineals.
Amb aquest nou equipament, l’Ajuntament de Vallirana reforça el seu compromís amb la transparència, la memòria històrica i la gestió eficient del patrimoni documental, posant-lo al servei de tota la ciutadania.
“Inundacions al Baix Llobregat” per Rafael Díez, membre de Martorell Viu i la Taula del Llobregat
/by Neus RibasRafael Díez, membre de Martorell Viu i la Taula del Llobregat
Aquest article pretén reclamar l’atenció sobre un tema que preocupa a molts ciutadans de Catalunya, i especialment del Baix Llobregat, que rep el cabal dels 4.700 km2 de la conca: La urbanització de zones inundables.
Des de 1956 que tenim llei d’urbanisme, estem OCUPANT L’ESPAI FLUVIAL mes o menys amb els mateixos “arguments”, menyspreant la historia, la ciència i la natura. El 1955, Lluis Santacana i Faralt promou la construcció d’un nou barri a l’horta inundable de Martorell, l’Illa de Santacana, amb aquests arguments que han persistit fins al dia d’avui:
Arguments similars hem sentit al 1991 per justificar l’impacte de les riuades en la construcció de l’A2, que passa sobre la llera del riu Llobregat, i la construcció al Pont del Diable del nou calaix de desguàs per pal·liar, en allò possible, aquest impacte. Aquesta vegada, ja amb anàlisis hidràulics, càlculs i cotes d’inundació que el departament d’hidrologia de la UPC va subministrar.
Setembre 1996. Maqueta per simular els efectes de la confluència de l’Anoia i Llobregat
Van fer una maqueta en la coberta de l’edifici de l’escola d’enginyers a escala 1/60 de 60 metres de llarg per simular els efectes de la confluència de l’Anoia i el Llobregat amb l’A2 ocupant la llera. Van determinar una geometria, una cota al 56, per situar la cota de protecció i un cabal màxim de 4.000 m3/s de capacitat. Els promotors van quedar satisfets i van assegurar que els problemes d’inundació de la Vila quedaven definitivament resolts. La gent encara s’ho creu.
Ara, en un nou estudi fet al 2017, la cota màxima per a un període de retorn T-500 anys és la cota 59,1. Cal dir aquí que el avanços actuals en hidrologia i meteorologia son increïbles comparats amb els de l’època de la construcció del nou ull del Pont del Diable.
El riu està controlat en temps real, no cal maquetes físiques, el riu te pràcticament un bessó digital que permet fer qualsevol simulació meteorològica predictiva, a més de ser capaç d’aprendre dels episodis històrics per ajustar el sistema. Arribats aquí podríem pensar que tenim resolt el problema de la inundabilitat, però en realitat no és així perquè el veritable problema no és el riu sinó l’ocupació que hem fet i fem de l’espai fluvial. Hem ocupat les planes d’inundació i les infraestructures viaries i ferroviàries no tenen prou en compte els camins de l’aigua preexistents. Ho hem vist a València i ho continuarem veient si no prenem mesures de veritat.
Geoportal registradores. El Prat, Hospitalet, Cornellá, San Boi, Viladecans… la C-31 i C-32 canalitzen l’aigua.
També ho podem veure al delta del Llobregat. Els mapes mostren com en el traçat de les infraestructures canalitzem, en la mesura de la seva cota, els corrents d’aigua, fins que es veuen superades als punts mes baixos per inundar a continuació els espais laterals ocupats per edificacions. La C-31 i la C32 son un exemple clar i tot el delta del Llobregat pateix aquesta manera de fer.
PLÀNOL ALMERA I BROSSA 1891. ICC. TFM. Noemí Núñez Veciana
Desprès de les greus inundacions del 1962, el 1971 i el 1982, la societat demanava controlar els rius i canalitzar-los per acabar amb les inundacions. Ara sabem que les inundacions son inevitables i cal actuar d’un altra manera. Les canalitzacions s’han demostrat inútils per cabals superiors als de càlcul.
Tenim pendent la revisió de la cartografia d’inundabilitat, per incorporar els efectes del canvi climàtic. Els mapes no estan actualitzats i les modelitzacions que es fan servir son obsoletes. Per tant, hi han mes persones en risc que viuen en la ignorància.
Martorell. PEF 2008. Planificación del espacio fluvial. La definición de la zona fluvial i el sistema hídrico supeditada a la planificacion urbana.
Mentrestant l’activitat edificatòria no s’atura i continua l’ocupació de zones inundables, abocant terres per aixecar el nivell de l’àmbit que es vol construir. Es fa al Prat, a Mollet, a Gavà, a Cornellà… i aquesta no és la solució, és un greu error que cal evitar. A Martorell s’està fent actualment.
Encara hi ha qui pensa i diu que no es pot edificar en Zona Inundable, que és impossible. La realitat és que a Catalunya i el Baix Llobregat sí s’hi pot edificar en Zona Inundable, s’ha fet i es fa habitualment perquè la llei i els reglaments fets a mida ho permeten.
Aquest any 2025 un grup d’entitats coordinades per EA i sota el paraigües de PROU URBANISME INUNDABLE hem participat en un documental rememorant l’episodi de la Dana de Valencia de l’equip de SENSE FICCIÓ titulat Alerta Inundable. Aquest documental s’hauria d’haver emès el passat dia 30 de setembre però no ha pogut ser per censura prèvia a l’emissió.
Rafa Díez
OCTUBRE: L’HABITATGE ENS PREOCUPA I ELS RISCOS CLIMÀTICS TAMBÉ
/by Neus RibasEls dies 24 i 25 d’octubre hem dut a terme la 9a Jornada de Paisatges Contemporanis, enguany dedicades a l’Habitatge, una perspectiva des del Baix Llobregat. Un tema que actualment ocupa i preocupa enormement a tota la societat. Les ponències i les taules rodones ens han posat sobre la taula una bona i àmplia visió de l’evolució i estat de situació de tot allò que són el subjacents, allò que no percebem però que és a la base del que veiem: la demografia, les configuracions urbanes històriques, la legislació, l’urbanisme, l’arquitectura, la realitat socioeconòmica. Ens han exposat afectacions de la situació actual com l’estat d’emergència habitacional, la gentrificació, necessitats dels més joves i dels més grans, efectes sobre la salut, etc. També ens han donat un bon plec d’aportacions sobre les actuacions de l’administració des de l’àmbit local, supramunicipal i de país, així com un conjunt d’exemples d’iniciatives diverses que ens porten a noves fronteres en matèria d’habitatge: configuracions arquitectòniques més saludables i sostenibles, propostes per als joves i propostes per a la vellesa. I tot això sobre un Baix Llobregat de 850.000 persones en una Catalunya de 8 milions d’habitants. I ja se’ns planteja que es va cap als 10 milions; com ens ho farem? on viurem? com viurem? Quins efectes tindrà sobre el territori i l’entorn? Estem davant d’un cercle endimoniat i d’un repte enorme com a societat i com a persones, i per descomptat les institucions i les entitats com el Centre d’Estudis del Baix Llobregat.
Unes jornades que s’han dut a terme amb una àmplia nòmina d’Institucions i entitats que hi han donat el seu suport i de persones que han col·laborat en la seva organització i participat en la seva realització, com podeu veure en el butlletí de presentació de les Jornades (veure aquí), que tindreu disponible al canal Youtube del Centre (veure aquí divendres i aquí dissabte) i més endavant editat a la nostra revista Materials del Baix Llobregat.
L’octubre, però, ens ha donat un bon ensurt climàtic: una dana que ens va afectar àmpliament, però molt especialment a les Terres de l’Ebre. Amb aquest motiu incloem en aquest butlletí un article sobre els riscos d’inundació de la nostra comarca (veure aquí) de la mà de Rafael Díez. Una temàtica que segueix l’article sobre el risc d’incendis forestals del Butlletí del passat mes d’Adriana Clivillé (veure aquí); indicadors dels estralls dels riscos climàtics, naturals i antròpics que impacten la nostra comarca.
Aquest octubre el CECBLL hem participat en els actes centrals de commemoració del 175è aniversari de la Colònia Sedó (veure aquí), que va aconseguir una multitudinària assistència a la Colònia, amb més de 4.000 persones procedents d’Esparreguera i del seu entorn, fent palesa la importància d’aquest espai patrimonial i museístic tant emblemàtic per al Baix Llobregat i per al país.
L’acte va comptar amb l’assistència, entre d’altres autoritats, de la Honorable consellera de Cultura, la Sra. Sònia Hernández. Precisament la consellera va repetir presència a la inauguració del nou espai d’Arxiu Municipal de Vallirana (veure aquí), acte al qual vàrem assistir i del que ens congratulem com a CECBLL i felicitem al seu Ajuntament i a tota la vila, ja que permet una gran millora en la custòdia de la documentació municipal, una major facilitat d’accés a les fonts documentals municipals i unes bones condicions de treball per a tots els usuaris.
Indicar que a nivell intern i com ja havíem anunciat en l’anterior butlletí, ja s’han constituït les Comissions de Junta de Memòria Històrica i Lluites Democràtiques, la de Sostenibilitat i Territori i la de Premis de Reconeixement Cultural, a més de la de Presidència, i que estem avançant en la implantació del Projecte de la Junta 2025-2028.
Recordar, finalment, que el proper 29 de novembre es durà a terme la 9a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat, enguany a Olesa de Montserrat, focalitzades en aquest edició en La dimensió natural del patrimoni industrial (veure aquí); us hi esperem.
Sentit homenatge al Nani
/by Neus RibasEl 18 d’octubre, vàrem assistir en l’espai que ocupen els Castellers de Cornellà al comiat que la família va organitzar per en Ignasi Riera Gassiot, un dinar de capipota al més pur estil Nani, en un ambient festiu com a ell l’hauria agradat. Un acte entranyable envoltat de família i amistats, de companys i companyes, també els de la seva etapa parlamentària, del moviment associatiu, d’amics i amigues d’una llarga i polifacètica trajectòria cultural, social i política. Entre els assistents es trobaven l’alcalde de la ciutat i el president de la Generalitat, Montilla. Hem pogut compartir vivències i històries, anècdotes d’una vida dedicada a la humanitat a la cultura, recordant la importància del Ignasi Riera per la ciutat de Cornellà, per la Comarca del Baix Llobregat i pel país.
En Nani va formar part del Centre d’Estudis des dels seus inicis allà pels anys vuitanta un soci amb qui sempre pudíem comptar i responia afirmativament davant qualsevol demanda sigui un article o, una conferència. Tal com ens recordava en José Luis Atienza en la Crònica sentimental del Nani, va ser un col·laborador generós i amic del Centre d’Estudis, de la voluntat d’expandir cultura, coneixement i cohesió a la comarca. Li obsessionava la llengua, reclamava l’escola pública i catalana per evitar una societat a dues velocitats. Tocava tots els pals. “Jo soc un tastaolletes”, deia.
Un baixllobregatí il·lustre que definia la comarca com l’Avé Fènix que sempre reneix de les cendres un exemple de resiliència. L’Ignasi Riera, amb la seva ironia, l’agudesa crítica i l’humor podia fer somriure i il·luminar la realitat. Defensor de la cultura i el coneixement com les eines imprescindibles de transformacions i que van ser eixos centrals de la seva vida, en bona part dedicada a l’escriptura, el periodisme i les cròniques divulgatives. Home de barri, proper, entramaliat i divertit que va fer lluir la cultura popular. Tot i viure els darrers anys a Madrid va continuar essent un referent per la cultura i la llengua catalana. Un company un amic. Ens deixa una empremta indeleble i el trobarem a faltar.
A l’acte van recordar com d’important havia estat el seu paper facilitant el contacte amb el poeta perquè l’institut de F.P. de Cornellà 2 es digués Miquel Martí i Pol. El poeta va regalar un poema pel nou IES, un text molt adient per la trobada de comiat del Nani.
Mari Luz Retuerta presenta la seva tesi doctoral
/by Neus RibasMari Luz Retuerta va presentar la seva tesi doctoral titulada “Senyors, pagesia i inversions barcelonines. La llarga transició a la vall baixa del Llobregat (segles XI-inicis del XIX)” el dia 22 d’octubre a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Es tracta d’un treball d’una cronologia molt àmplia i d’un marc geogràfic que abasta els actuals municipis de Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, així com part de l’antic municipi de Santa Creu d’Olorda. L’autora analitza l’evolució de les relacions entre els senyors directes que cobraven censos, delmes i lluïsmes (alguns dels quals gaudien de la jurisdicció), i els pagesos que disposaven del domini de la terra, és a dir, que la treballaven a través d’un contracte emfitèutic. La tesi s’endinsa i analitza els canvis en la propietat dels senyors, en mans de famílies poderoses de la noblesa, de l’administració reial i de la municipal de Barcelona. També aprofundeix en l’evolució de la propietat útil mitjançant l’anàlisi dels processos de concentració de terres i de diferenciació social de la pagesia després de la crisi dels segles XIV i XV i de la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486, així com en la progressiva despossessió camperola, que s’intensificà a finals del segle XVI i, sobretot, al llarg del XVII, en paral·lel a les inversions del capital barceloní en terres i en infraestructures de regadiu. Aquestes transformacions afavoriren l’especialització agrícola en conreus de fruiters i vinya destinats al mercat de Barcelona i propiciaren períodes d’enfortiment de la pagesia, especialment entre 1730 i 1780. Tot aquest procés culminà en la formació del bloc impulsor de l’arribada del Canal de la Infanta, el 1819, integrat pels grans propietaris barcelonins i la pagesia benestant, un projecte que obrí el camí cap al capitalisme agrari i la industrialització.
Es tracta, doncs, d’un estudi que aporta un extraordinari coneixement de vuit segles d’història de Sant Feliu i del Baix Llobregat i, per extensió, de Catalunya. Esperem que en un futur proper puguem disposar d’una publicació que faci més accessible aquesta interessant recerca.
20è aniversari del CEQUIP amb un reconeix a la trajectòria de Carles Riba
/by Neus RibasEl 2 d’octubre el CEQUIP, l’associació espanyola de fabricants de béns d’equip, va celebrar el seu 20è aniversari amb un acte commemoratiu a l’Auditori del Centre Metal·lúrgic de Sabadell.
La vetllada va incloure tres reconeixement a persones i entitats que han contribuït de manera destacada al desenvolupament del sector, entre elles Carles Riba, que va impulsar l’associació en els anys 2004-2005, etapa en la que dirigia el CDEI-UPC, un reconeixement a la seva trajectòria professional i aportació al pensament industrial.
L’esdeveniment va reunir representants d’empreses associades, institucions, administracions públiques i agents del sector industrial per posar en valor dues dècades de treball col·lectiu en favor de la competitivitat, la innovació i la internacionalització de la indústria dels béns d’equip.
Vegeu el vídeo promocional:
II JORNADA INTERNACIONAL HISTÒRIA, MEMÒRIA I EDUCACIÓ
/by Neus RibasDes de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el CECBLL, hi van assistir Lidia Muñoz, consellera comarcal de cultura i memòria, Conxita Sánchez, membre de Junta del CECBLL i Neus Ribas, cap de projectes del CECBLL.
Aquesta segona jornada es va estructurar amb un matí que va reunir especialistes en didàctica de la història i memòria democràtica amb sis conferències centrades en la relació entre història recent, educació i identitat col·lectiva, i per la tarda es van dur a terme 7 tallers de recursos didàctics elaborats per docents en actiu.
Podeu recuperar tota la jornada en el següent enllaç:
https://www.ub.edu/ubtv/colleccio/congressos-i-jornades/ii-jornada-historia-memoria-i-educacio
INAGURACIÓ DE L’ESPAI CULTURAL FREDERIC PRIETO
/by Neus RibasEl proppassat dissabte 11 d’octubre vàrem assistir a la inauguració de l’Espai Cultural Frederic Prieto i Caballé i a la col·locació d’una Placa en el seu record. Aquest espai al barri de Sant Ildefons, tothom comentava que seria molt del grat d’en Frederic Prieto, ja que forma part dels seus inicis. Quan va arribar a aquest barri es va implicar en l’entitat veïnal i també en la ciutat de Cornellà.
Un emotiu acte ple de calidesa, un reconeixement que Cornellà li ret com a primer alcalde democràtic i per la seva trajectòria i on es va palesar també l’estima de la ciutat. Va comptar amb la presència de familiars i amistats d’en Frederic, així com de l’alcalde de la ciutat i de regidors i regidores del consistori.
Vàrem tenir l’oportunitat de recordar la seva figura i el seu compromís, ens deixa un important llegat. Un activista incansable per la justícia social i pel país.
El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, hem pogut comptar amb la seva implicació i dedicació, primer a la Comissió Cívica del Patrimoni i després, com a membre de Junta i, fins que la seva salut ho va permetre. I tal com en Carles Riba ens recordava al seu obituari: “En Frederic, amb la seva bonhomia, el seu caràcter conciliador i la seva prudència, sense renunciar a l’acció enèrgica ni als seus principis, serà sempre una referència en el nostre record”.
Un company, un amic que sempre recordarem.
Tertúlia literària, conduïda per Maite Carranza
/by Neus RibasAquest mes d’octubre va tocar Tertúlia literària, conduïda per Maite Carranza i de la mà de l’Elizabeth Strout, autora de la novel·la amb qui vam conèixer “L’Olive Kitteridge”. Una dona singular, complexa, tot un caràcter que provoca emocions contradictòries.
Una novel·la de relats que explica històries que es van connectant, sobre la protagonista, l’Olive Kitteridge una mestra jubilada d’un petit poble costaner de Maine, i la gent que l’envolta. El llibre explora la vida quotidiana, els conflictes personals i la condició humana. Es destaquen temes com la solitud, la depressió, l’amor, la incomunicació i la forma en què els personatges breguen amb els canvis vitals a mesura que envelleixen. Hem rigut i hem gaudit i de vegades fins i tot ens ha commogut. Un llibre que ens ha tocat molt de prop. Va guanyar el premi Pulitzer de ficció en 2009 i va ser adaptada en una minisèrie de HBO protagonitzada per Frances McDormand.
Reprenem les visites escolars a l’itinerari “Quan les parets parlen” amb el Centre Ocupacional Marquet Molins
/by Neus RibasEl matí del 28 d’octubre hem reiniciat les visites escolars a l’itinerari Quan les parets parlen. En aquesta ocasió, hem comptat amb la participació de nou alumnes del Centre Ocupacional Marquet Molins, un equipament que atén persones amb diversitat funcional intel·lectual.
La visita ha estat conduïda per Àngel Merino, un dels quatre autors de l’itinerari, que ha sabut adaptar el recorregut i el contingut a les necessitats i interessos del grup, fent-los partícips de les històries que s’amaguen darrere els espais visitats.
Durant l’activitat, els participants han pogut conèixer episodis de la memòria històrica local més recent, com ara les lluites socials que van portar a fer de la plaça de la Salut de Sant Feliu de Llobregat, un espai públic per a la ciutadania. L’experiència ha estat molt ben acollida pel grup.
L’Espai de la Terrissa va oferir aquest octubre una visita guiada a l’exposició temporal
/by Neus RibasDes del mes de setembre tenim, a l’Espai de la Terrissa, una nova exposició temporal dedicada a la Colònia Sedó amb motiu del 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica. És una forma de crear sinèrgies entre equipament i el Museu de la Colònia Sedó. El primer de titularitat municipal; el segon de la Generalitat de Catalunya (MNACTEC); i ambdós gestionats pel CECBLL.
La visita, de la mà de Josep Maria Cobos, president de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, va tenir lloc el diumenge 5 d’octubre i va fer un repàs de la història i de la vida a la Colònia. L’exposició, a base de plafons, objectes i documents de l’Arxiu Municipal d’Esparreguera, ofereix una visió sintètica i amena, però alhora rigorosa per introduir-nos en la història d’aquesta fàbrica tèxtil.
Recordeu que podeu visitar l’Espai de la Terrissa el primer diumenge de cada mes de 10 a 13 h i, per a grups, en dies i horaris convinguts escrivint un correu a espaiterrissa@esparreguera.cat o bé trucant al telèfon 936663527.
La Colònia Sedo està de celebració: 2025-1850 = 175è aniversari
/by Neus RibasEl passat 11 d’octubre va tenir lloc l’acte central de celebració del 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica tèxtil de la Colònia Sedó. Una activitat organitzada per l’Ajuntament d’Esparreguera que ha comptat amb la implicació del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó.
L’activitat va començar a les 17 h, amb portes obertes a l’àrea industrial i al Museu, que va restar obert fins les 23:30 h. També es va poder veure l’espectacle Nüshu, a càrrec de la Cia Capicua, que de forma al·legòrica va posar en escena un taller de costura amb un munt de roba i una màquina de cosir molt especial.
A les 19 h van tenir lloc uns parlaments en els quals vam poder escoltar l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado, el president del polígon industrial, Josep M. Prats, el president de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep M. Cobos, el president del Centre d’Estudis Comarcals, Jordi Sicart, i la Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández.
Finalment, a les 21 h, va tenir lloc la “Festa de la llum de la Colònia Sedó”, un videomapatge sobre algunes de les construccions més emblemàtiques, com són la façana de l’església, la xemeneia helicoidal i l’aqüeducte. Un espectacle sonor i visual únic que entre altres coses va donar vida a fotografies antigues gràcies a la IA. Aquest espectacle va anar a càrrec de VPM Creative Lab, una empresa amb seu en aquest recinte industrial.
Aquella tarda van passar per la Colònia Sedó més de 4.000 persones, una xifra que s’aproxima al nombre anual de visitants del Museu!!!
Altres activitats especials han estat la del dia 19 d’octubre, una visita guiada de la ma de Xavi Sánchez, a l’exposició fotogràfica que tenim a l’església, que s’emmarcava en el programa del Sostibaix; i una visita especial a un nombrós grup de l’Aula d’Extensió Universitària de Molins de Rei, interessats en el passat de la Colònia i en entendre com la força del riu Llobregat i el treball van fer possible la revolució industrial i van canviar la forma de vida de milers de persones.
D’altra banda, el 29 de novembre farem la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat a Olesa i parlarem de “La dimensió natural del patrimoni industrial”, que també posarà de relleu el 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica de la Colònia Sedó.
En marxa el projecte de creació de noves Comissions impulsat pel nou president del CECBLL
/by Neus RibasL’elecció de Jordi Sicart com a president de l’entitat va tenir lloc el 30 de maig i en el seu projecte contemplava la creació de Comissions per afavorir la participació i un major grau d’implicació del teixit associatiu en els projectes del Centre.
Passat l’estiu ja tenim constituïdes quatre comissions, la de Presidència, a càrrec del mateix Jordi Sicart, la de Memòria Històrica i Lluites Democràtiques, que coordina en Jaume Bosch; la de Sostenibilitat i Territori que coordinen a duo Rafael Bellido i Montserrat Lligadas i la Premis de Reconeixement Cultural, coordinada per la Conxita Sánchez.
Les Comissions són un mecanisme de la Junta que permet comptar amb la participació d’altres socis i sòcies i fins i tot de persones que sense ser-ho estiguin vinculades a algun projecte aixoplugat per una Comissió.
Properament s’activaran també les Comissions de Recerca i la relativa a Edicions i Comunicació. Us informarem sobre aquestes noves constitucions i altres aspectes relacionats amb la marxa de les comissions.
Fotografia de la constitució de la Comissió de Memòria Històrica i Lluites Democràtiques
HABITATGE. Una perspectiva des del Baix Llobregat.
/by Helena