Una nova edició de dansa a la Colònia Sedó

/by

Un any més, l’Escola Municipal de les Arts d’Esparreguera ha escollit el Museu de la Colònia Sedó per fer la seva actuació de final de curs. Tot plegat, aprofitant les excel·lents condicions que ofereix l’espai del Museu a nivell acústic i d’entorn patrimonial.

L’activitat va tenir lloc el dia 16 de juny i un cop més el Museu va ser un escenari immillorable per a les coreografies que l’equip de professorat havia preparat per als diversos grups,  formats per nens i nenes amb edats entre els 7 i els 17 anys.

L’esdeveniment forma part de les activitats de promoció que organitza el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat com a gestor de les visites del públic general al Museu.

El nostre agraïment a l’Escola de les Arts per aquesta contribució al coneixement del patrimoni.

El Centre d’Estudis passa a formar part del Consell de Participació del Memorial Democràtic de Catalunya

/by

El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya ha comunicat al Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que accepta la seva incorporació al Consell de Participació del Memorial.

El Consell de Participació del Memorial Democràtic és l’òrgan consultiu que agrupa entitats memorialistes, sindicats, moviments socials i persones expertes. Permet a la societat civil participar en les iniciatives, el disseny de programes d’actuació i la preservació de la memòria històrica del període que va de 1931 al 1980. Està regulat en la llei 13/2007 que va crear el Memorial Democràtic. El Parlament és a punt d’aprovar una Llei de la Memòria  Democràtica que substituirà les normes anteriors però mantindrà i enfortirà el Memorial Democràtic.

La incorporació  del CECBLL és un reconeixement institucional a la tasca del Centre en temes de memòria, entre els que destaquen l’impuls a la Xarxa de Memòria  Democràtica  del Baix Llobregat, organització de la que el Centre porta la secretaria tècnica, la creació i manteniment del web del Memorial del Baix Llobregat, o recerques com la basada en l’exili i la deportació a la comarca o la que s’està portant a terme actualment sobre la situació del Baix Llobregat a l’entorn del 1975.

El representant del CECBLL al Consell de Participació del Memorial serà el membre de la Junta, Jaume Bosch, coordinador de la Comissió de Memòria Històrica i Lluites democràtiques.

 

Begues: acte de celebració de la conferència número 100 del CIPAG

/by

El passat dia 5 de juny el teatre El Goula de Begues va acollir un acte on hi va participar el CECBLL. El motiu era una celebració especial i merescuda, ja que corresponia a la conferència número 100 del cicle Els divendres, història.

Aquesta iniciativa, organitzada pel Col·lectiu per la investigació de la  prehistòria i l’arqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG) amb seu a Begues, és un cas digne de menció. En primer lloc, és un fet interessant en relació a la  divulgació del coneixement de les arrels del territori de Begues i del Garraf-Ordal. En segon lloc, podem ressaltar que és una iniciativa prou insòlita en el panorama de difusió del coneixement a nivell baixllobregatí o, fins i tot, en àmbits més generals, ja que la seva persistència temàtica i durabilitat  en el temps, amb una conferència mensual durant 10 anys que solament va ser suspesa per la pandèmia. 100 conferències és una fita envejable i desitgem al CIPAG que continuïn amb la iniciativa. Cal destacar la bona feina dels investigadors beguetans a qui volem felicitar també pels més de 40 anys de recerca continuada als jaciments prehistòrics al voltant de la cova de Can Sadurní.

L’acte va comptar amb la participació de diferents representants d’estaments oficials i de recerca, com el Servei d’Arqueologia de la  Generalitat, el Consell Comarcal el Baix Llobregat, el Parc del Garraf, el Departament de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, el Centre d’Estudis Beguetans, així com l’Ajuntament de Begues i el propi CIPAG, a més del CECBLL.

Es recordar i agrair el paper dels conferenciants dels 99 conferenciants anteriors, sobretot aquells que ja no tenim entre nosaltres. En aquest cas es va glossar i destacar,  la figura del Dr. Josep Campmany des d’una visió d’enyorança d’un intel·lectual singular i d’una persona excepcional que va morir prematurament ara fa un any i mig i el paper indispensable que va tenir en les recerques de la història del Baix Llobregat, la Baronia d’Eramprunyà  i, particularment, de Begues.

Posteriorment, es va fer la interessant conferència número 100, que va correspondre a la temàtica dedicada a Els fenicis a Catalunya, a càrrec de Xavier Garcia Rubert, on es van presentar les noves troballes d’elements d’aquesta època localitzats a la cova de Can Figueres, a tocar de Can Sadurní.

II Escola d’Estiu del Diàleg Social: Memòria i futur del diàleg social.

/by

En l’emblemàtic espai de patrimoni industrial i modernista de la comarca com és el Recinte industrial de la Colònia Güell, va tenir lloc el proppassat 11 de juny la II Escola d’Estiu del Diàleg Social: Memòria i futur del diàleg social. Organitzat per la Direcció General del Diàleg Social del Departament d’Empresa i Treball, en col·laboració amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem pogut participar en aquesta interessant jornada de reflexió, debat i trobada entre administracions públiques, agents socials, món acadèmic i territori, on es va aprofundir en el paper del diàleg social en la governança democràtica del treball. Abordar la memòria del diàleg social i les seves potencialitats davant els reptes contemporanis és imprescindible, així com entenen la importància d’afavorir el diàleg social com factor de cohesió i de progrés social i econòmic, tant en clau de la història recent com de l’actualitat.

En la inauguració de la Jornada van participar Eva M. Martínez Morales, presidenta del Consorci de la Colònia Güell i del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Manuel Szapiro, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i l’Hble. Sr. Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball.

Durant tot el dia es va desenvolupant un interessant programa amb diverses ponències, conferències, taules rodones i intervencions rellevants de persones expertes en la matèria. S’incloïa en la jornada una visita al recinte i la Cripta de la Colònia Güell, en reconeixement també a l’Any Gaudí. A la tarda va intervenir l’Hble. Sr. Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica.

Homenatge a les víctimes de la Guerra Civil en institucions psiquiàtriques

/by

El 13 de juny es va dur a terme al cementiri de Sant Boi de Llobregat l’homenatge a les persones que varen morir en institucions psiquiàtriques bàsicament durant el període de la Guerra Civil, especialment en el conjunt psiquiàtric de Sant Boi. Acte celebrat a iniciativa de la D. G. de Memòria Democràtica i Plataforma de Besnets per la Dignitat, coorganitzat amb l’Ajuntament de Sant Boi.

Aquest homenatge és el resultat d’una tasca de recerca iniciada fa anys per l’arxiver municipal de Sant Boi, Carles Serret, que ha permès posar en coneixement el drama viscut per milers de persones desvalgudes i que ha estat la base per a la recerca més àmplia duta a terme per en Marcos Robles al conjunt d’institucions psiquiàtriques de Catalunya durant aquell període. Estem parlant de més de 3.000 mort a Sant Boi, que arriben fins als 5.715 al conjunt de psiquiàtrics catalans majoritàriament durant el període 1936-1939, fruit d’un abandonament sistèmic: desnutrició extrema, infeccions gastrointestinals i un deteriorament físic greu. Un episodi que ha trigat més de vuitanta anys a ser identificat i reconegut.

Concurs de Relats Breus Joana Raspall

/by

Un any més, s’ha convocat el concurs literari de Relats Breus Joana Raspall, una iniciativa que va sorgir del Casal de les Dones de Sant Feliu l’any 2005 amb el doble objectiu de fomentar l’escriptura entre les dones i d’homenatjar la reconeguda escriptora santfeliuenca Joana Raspall.

Des del primer any el Centre d’Estudis ha participat en la composició del Jurat, en el qual, de forma molt estable, també han tingut presència l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i la també escriptora i santfeliuenca Maite Carranza.

Enguany, però, s’ha donat una novetat important. El Casal de les Dones ha volgut traspassar a l’Ajuntament l’organització del concurs per tal de no perdre’l i el govern municipal, amb l’alcaldessa al capdavant, ha tirat endavant la iniciativa amb el compromís de mantenir viu el concurs en els propers anys.

Aquest any s’han presentat un total de 77 relats, la major part en català. El jurat va estar format per Conxita Sánchez, Maite Carranza, M. Luz Retuerta, Ruth Tormo, Esther Hachuel, Olga Vázquez, Victòria Abreu, Anabel López, Carme Abella, Laura López Cañameras.

El fallo del jurat es donarà a conèixer el dia 1 de juliol, coincidint amb l’aniversari del naixement de la Joana, en un acte públic en el que es farà el lliurament dels Premis.

Les tres obres guanyadores rebran un dotació econòmica de 500, 300 i 200 euros respectivament.

Assistència al Consell General 2026 del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB)

/by

El CECBLL com a membre del Consell General del PEMB hem assistit a la sessió d’enguany, la 18a, celebrada al Parc Científic de Barcelona (PCB-UB) el  23 de juny. L’acte va comptar amb un debat sobre les infraestructures estratègiques metropolitanes, i en concret es va tractar el Parc Científic de la Universitat de Barcelona (PCB-UB), el tema de Rodalies i la dimensió de l’energia.

Molt interessants varen ser les aportacions sobre el fet metropolità i els seus diferents enfocaments. Així, mentre des del PEMB es parla de Regió metropolitana, l’alcalde de Barcelona s’hi refereix com a “la ciutat dels 5 milions”; unes diferències que, molt possiblement, no són estrictament semàntiques. I en aquest sentit el coordinador general del PEMB, Oriol Estela, va anunciar la voluntat de situar el relat metropolità en el debat de les eleccions municipals de 2027. Un debat que no només és de la ciutat de Barcelona, sinó que abasta tots els municipis metropolitans.

Visita a les Cases Barates del barri del Bon Pastor – MUHBA

/by

El passat 30 de maig vam tenir ocasió d’assistir a la visita a les “Cases Barates del Bon Pastor del districte de Sant Andreu” organitzada pel Centre d’Estudis – Arxiu Vilabesós a través de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

Es tracta d’un projecte del Museu d’Història de Barcelona que es va tirar endavant gràcies a la iniciativa i la col·laboració dels veïns i veïnes del barri i que pretén posar imatge a la història de l’habitatge a la ciutat. En concret s’ha conservat una illa de 16 cases que han estat museïtzades. Quatre d’elles permeten veure com van anar canviant les Cases Barates al llarg del segle  xx, amb interiors de la dècada dels anys 20, dels anys cinquanta, els setanta i, per últim, del segle xxi.

Una experiència molt recomanable.

Les Cases Barates van ser construïdes a principis del segle xx pel Patronat de l’Habitatge per donar una solució ràpida i econòmica als milers de persones immigrades que venien a Barcelona amb motiu de l’Exposició Universal i de les obres del metro. Se’n van construir a tocar de 800 habitatges que van anar sent ocupats. La majoria han estat enderrocats.  Tots tenien 36 m2quadrats i un petit pati posterior de 12 m2 i arribaven a allotjar fins a tres famílies, de manera que el carrer es convertia en el complement necessari per a la vida diària.

Alguns detalls de la reurbanització del barri mostren la sensibilitat que s’ha tingut vers la memòria col·lectiva, en gran mesura gràcies a l’existència d’un moviment veïnal tenaç i contundent.  A tall d’exemple, el paviment de la plaça de la Lluita per les Llibertats, incorpora rajoles de les cuines i els banys dels habitatges obrers que van ser enderrocats. Veure-ho resulta fins i tot emotiu.

Molt interessant també la fórmula de col·laboració entre el MUHBA, titular dels espais museïtzats, i el Centre d’Estudis-Arxiu Vilabesòs, que gestiona les visites guiades i els itineraris històrics pel barri.

Un detall curiós: actualment les Cases Barates que es conserven museïtzades formen part de l’organització europea Iconic Houses que a Catalunya té exponents com ara la Casa Milà o la Casa Batlló. Una excel·lent mostra de com ha canviat el concepte de patrimoni (https://www.iconichouses.org/houses/cases-barates-bon-pastor).

Us deixem alguns enllaços d’interès, però el que més us recomanem és la visita.

https://www.ceavilabesos.cat/

https://www.barcelona.cat/museuhistoria/ca/patrimonis-i-recerca/els-espais-del-museu/cases-barates-del-bon-pastor

Èxit del Recercat en un País Valencià assetjat per les polítiques contra la nostra cultura

/by

Oliva és una ciutat d’uns 29.000 habitants, ubicada a la comarca valenciana de la Safor, entre Gandia i Dènia . El nucli urbà és situat a l’interior, a uns dos quilòmetres de la seva llarga zona de platges d’11’8 km d’extensió. En aquest municipi es va celebrar els dies 5 i 6 de juny la cinquena edició del  Recercat al País Valencià.

Aquest Recercat ha continuat la tasca de les anteriors edicions celebrades a Aielo de Malferit, Guardamar, Gandia i Llíria.  L’organització ha estat en mans  de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià (FedinesPV), guanyadora del premi  Gemma Tribó Traveria del CECBLL 2024, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), de la que forma part el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’Ajuntament d’Oliva, l’Associació Cultural Centelles i Riusech, entitat amfitriona, i l’IES Gregori Maians, on es desenvoluparen les activitats.

Durant els dos dies de programació les persones participants van poder assistir a conferències, debats, presentacions de projectes, audiovisuals, visites guiades i activitats musicals. Destaquen la taula rodona dedicada als 750 anys de les morts de Jaume I i al-Azraq o la taula sobre els 90 anys de l’inici de la Guerra Civil i la memòria democràtica als centres d’estudis, en la que va intervenir en Jaume Bosch en representació del CECBLL.  També es van presentar nous formats de divulgació dels estudis locals a través de podcasts, el projecte Pobles Abandonats, el I Congrés d’Arxius Industrials o la Safor de les Lletres. Es va projectar el documental sobre els 200 números de la revista Plecs d’Història Local, en el que apareix, al costat d’altres protagonistes, la historiadora de Sant Joan Despí, Mercè Renom.

També es pogueren visitar diverses exposicions com ‘El País d’Estellés, l’Estellés del País’ , ‘Cent anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya’, ‘Associacionisme Cultural i fons documentals’ i ‘Dones medievals a la comarca dels Ports’.

El Recercat al País Valencià , celebrat a l’estil del Recercat del Principat que ha tingut lloc aquest any al Pont de Suert i que es traslladarà  l’any que ve a Alcanar, ha permès vincular directament la recerca local i la cultura al món educatiu, en un moment especialment sensible per a la comunitat educativa valenciana, i enmig de polítiques agressives contra la llengua i la cultura que compartim.

Acollim l’obra de Manel Plana gràcies al IV Circuit d’Art de Sant Feliu

/by

Del 28 de maig al 14 de juny, el Centre Cívic Mas Lluí va ser un dels espais expositius integrats dins del IV Circuit d’Art Sant Feliu, un recorregut artístic format per diferents espais de la ciutat que van acollir el treball de diversos artistes locals.

En el cas del Centre Cívic, es va poder visitar la sèrie Personatges, de l’artista santfeliuenc Manel Plana, una col·lecció lleugerament allunyada de l’estil habitual del pintor. Es tracta d’una proposta més íntima i personal, formada principalment per aquarel·les.

Divendres 29 de maig es va celebrar la inauguració d’aquest projecte expositiu amb un col·loqui a càrrec de l’autor, que va permetre a una trentena d’assistents conèixer de primera mà el procés creatiu i el significat de les seves obres.

L’exposició, que ha tingut una molt bona acollida al barri i ha rebut la visita de gairebé una seixantena de persones durant els quinze dies que ha estat oberta al públic.

Arrenquem els Premis de Reconeixement Cultural 2026

/by

Al Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat tenim per vocació ser una entitat integradora i cohesionadora territorialment i socialment, tot tractant temàtiques tant de memòria històrica i democràtica, patrimoni o territori, com dels reptes actuals de la societat: habitatge, mobilitat, feminisme, transició energètica, espais agronaturals, etc. I ho fem a través de la recerca, el debat, el coneixement directe del territori. I també del reconeixement de la dinàmica comarcal a través d’una mirada àmplia des de la cultura com a expressió social del coneixement. I ho exercim en xarxa amb un munt d’entitats i persones del territori.

Enguany durem a terme la tretzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat per posar en valor, una vegada més, la munió i diversitat d’actuacions, activitats, projectes o empreses que tant a nivell individual com col·lectiu es generen a la comarca i que en concret recollim a través de quatre àmbits d’experiències: culturals, socials, ecològiques i econòmiques. Juntes reflecteixen el batec que hi ha en tots i cadascun dels municipis del Baix Llobregat.

Si bé la gala d’entrega dels premis és considerada la Nit de la Cultura del Baix Llobregat, convertim tot l’any en una Festa de la Cultura, duent a terme un conjunt d’actes, en diversos municipis de la comarca, per dinamitzar la  presentació de candidatures, així com tot un seguit d’accions de difusió, que van  arrencar amb la presentació de les bases, el passat dia 6 de maig al Citilab de Cornellà (veure aquí).

Aquest Premis que impulsa el CECBLL, són possibles gràcies a la tasca d’un important nombre de voluntaris i voluntàries: els que presenten nominacions, els membres de la Comissió de selecció i del Jurat, etc. També és gràcies a l’entrega de tot l’equip que gestiona el projecte i al suport de d’administracions, particulars i empreses. Volem agrair el recolzament de les institucions que fan viable la realització, la seva implicació és essencial. En primer lloc, i molt especialment, la generosa acollida per part de l’Ajuntament de Cornellà i del seu alcalde, el Sr. Antonio Balmón, oferint tota mena de facilitats com a municipi amfitrió. També el Consell Comarcal, amb la seva presidenta al capdavant. La Conselleria de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Barcelona. I per descomptat, els Ajuntaments del Baix Llobregat, que aporten un suport imprescindible.

La presentació de candidatures és tot un repte. Cent setze candidatures es varen presentar a la darrera edició; tot un indicador no tant sols quantitatiu sinó també qualitatiu de l’empenta dels premis i de la seva significació. I ja portem un acumulat que supera les mil candidatures presentades; tot un honor.

Els Premis son l’aparador des d’on albirar la potencialitat i el nervi cultural del Baix Llobregat, per lluir la creativitat i la innovació característiques d’aquest territori resilient. Una mostra de generositat del conjunt de la societat per distingir persones o propostes que destaquen al nostre entorn. És molt necessària la vostra concurrència. Mireu, observeu, descobriu i nomineu!

Us animem a participar en tot aquest any de Premis, tant en les activitats de dinamització, com en la presentació de candidatures, així com en la Nit de la Cultura – la gala dels Premis – que tindrà lloc a l’Auditori de Cornellà el dia 20 de novembre d’enguany.

 

La Mobilitat al Baix Llobregat

Aquest mes hi ha hagut dos actes significatius sobre mobilitat a la comarca als quals hi hem participat el CECBLL. El dia 5 de maig, a la seu del Consell Comarcal, es va dur a terme la sessió participativa sobre el Pla Director de Mobilitat impulsada per l’ATM i el passat dia 22 el Consell Comarcal va convocar el Fòrum de la Mobilitat del Baix Llobregat (veure aquí) que va comptar  amb la participació de l’ATM, l’AMB, la Generalitat de Catalunya i diverses entitats del territori, com el GITEBLL (Grup Impulsor de la Transició Energètica al Baix Llobregat) que va presentar dues ponències de la ma de persones que també són sòcies del CECBLL. Dos esdeveniment significatius per a un tema de primer ordre a nivell comarcal, com evidencia el fet que la mobilitat formés part de les reivindicacions sindicals metropolitanes del darrer 1 de maig.

Recollir tanmateix que aquest mes s’ha produït la presentació del projecte renovat de línia orbital ferroviària, que pretén facilitar la mobilitat transversal entre corredors metropolitans sense passar per Barcelona i que potenciaria les comunicacions al nord de la comarca.

 

La vida al Centre

Com ja s’ha indicat més amunt, l’acte més significatiu d’aquest mes de maig ha estat la presentació de la 13ª edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat (veure aquí).

Hem continuat duent a terme les sortides de camp de la mà d’Entitats Locals, dins el cicle Racons de Baix; el dia 16 visita a la Cova de Can Sadurní a Begues (veure aquí). El Museu de la Colònia Sedó es va dinamitzar amb l’acció Reviu Can Sedó, portes obertes amb visites teatralitzades (veure aquí).

La vaga del professorat ha comportat ajornar l’acte d’homenatge als deportats que realitza anualment la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, que s’ha desplaçat al dia 1 de juny (veure aquí).

I volem deixar constància d’activitats significatives per part de sòcies i socis del CECBLL, en concret la conferencia de la M. Luz Retuerta al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, el dia 18 (veure aquí) i les ja esmentades ponències d’en Carles Riba i en Lluís Carrasco al Fòrum de la Mobilitat del Baix Llobregat (veure aquí).

I el mes de juny se’ns presenta força farcit! Com ja hem indicat, el dia 1 es durà a terme l’acte d’homenatge als deportats de la comarca (veure aquí). El dia 2 arrenquem la 13ª Recerca col·lectiva 1975. Baix Llobregat, amb la primera taula rodona del cicle “La tretzena” que anirem fent entre 2026 i 2027 i que portarà per títol La democràcia és, si el feminisme existeix (veure aquí).

També iniciarem el cicle d’activitats dinamitzadores de la 13ª edició del Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat (veure aquí) i farem a la Colònia Sedo un nova activitat complementària de les visites al Museu, amb la col·laboració de l’Escola de les Arts d’Esparreguera (veure aquí).

El Fitxer Espanyol de l’OFPRA, els documents de la regularització dels exiliats republicans a França, posat a l’abast.

/by

Un arxiu  per documentar 40 anys d’exili a França.

Article escrit per Maribel Ollé, directora de l’11a Recerca Col·lectiva del CECBLL ‘Exili i deportació al Baix Llobregat’.

A punt de commemorar aquest pròxim 1 de juny l’acte anual d’homenatge als deportats de la comarca al Parc de Torreblanca, organitzat per la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, amb la participació enguany dels alumnes de l’Institut de La Mallola d’Esplugues, volem fer-nos ressò d’una important notícia amb relació al conjunt de l’exili republicà de 1939 i la reconstitució del seu perible.

Evocar abans, que l’any passat, en l’ocasió especial que va ser el 80 aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen el 5 de maig de 1945, una representació del CECBLL érem a Mauthausen per homenatjar in situ el centenar de deportats del Baix Llobregat, majoritàriament internats en aquest camp i als camps satèl·lit, amb la col·locació d’una placa al crematori de Gusen, on foren assassinats la majoria dels deportats baixllobregatins. Una materialització i una experiència que té el poder de transportar-nos allà i evocar a discreció l’homenatge encara que no hi siguem físicament presents.

Si aquell viatge-homenatge era sobretot la culminació de la recerca col·lectiva Exili i deportació al Baix Llobregat, aquest passat 30 de març saltava a la premsa francesa una esperada notícia per als historiadors i memorialistes, en general, i per als descendents de l’exili republicà de 1939, que ha impactat la nostra recerca: l’Oficina Francesa de Protecció dels Refugiats i Apàtrides (OFPRA) havia acomplert la posada en línia d’una part de l’arxiu dels refugiats catalans i espanyols que custodia, l’anomenat Fichier Espagnol.

Es tracta de la posada en línia del conjunt de fitxes individuals dels refugiats registrats a l’OCRE-Oficina Central de Protecció als Refugiats Espanyols (que després es passà a anomenar OFPRA), entre 1945 i els anys 80, per haver sol·licitat l’estatut de refugiat polític que França va atorgar finalment als exiliats de la Guerra Civil que encara romanien a França després de la 2GM. Així com també als nous exiliats que anaren arribant a França amb posterioritat a 1939, perseguits per la dictadura implantada a l’Estat espanyol, per reagrupament familiar, o bé per ambdues raons.

Uns refugiats (els de la retirada), que fins aleshores havien passat per tota mena de situacions i calamitats, majoritàriament en situació d’internament, control administratiu i policial, amb tot el que de tràgic va afegir l’ocupació alemanya de França per part del règim nazi: l’empresonament del centenar de deportats que homenatgem.

La solució d’estatut jurídic que es plantejà a França per als republicans fou pràcticament la de l’anomenat estatut Nansen (aplicat als desplaçats de la 1GM), ampliat a les disposicions de la Convenció de Ginebra de 28 d’octubre de 1933, i fou l l’OCRE (després l’OFPRA) qui l’administrà, amb ajut de l’OCIR (Comitè Intergovernamental pels Refugiats).

La concessió de l’estatut de refugiat polític, que implicava renunciar a la protecció consular espanyola, va suposar de cop la seva regularització a l’Estat francès, i l’obtenció de protecció jurídica, drets de residència, de treball i llibertat de moviments; en definitiva, va possibilitar l’inici d’una vida normal a  França, i a la llarga la seva integració progressiva en la societat francesa, davant d’una dictadura que, reconeguda pels aliats, duraria. El document que es lliurava als refugiats estatutaris era un Certificat de Nacionalite [1] que era la clau per obtenir una carta de sejour, o de residència, normalment renovable cada deu anys.

Segons les xifres de l’OFPRA el Fitxer Espanyol conté 185.600 registres individuals, que recullen una valuosa informació: de situació administrativa a França, historial migratori, i identitat, entre altra. El Baix Llobregat n’hi té centenars, en procés de revisió i implementació (limitada) a la recerca col·lectiva per part dels autors, sense que puguem precisar encara (respecte a l’exili que tenim identificat) quants dels que romanien a França després de la 2GM van ser beneficiaris d’aquest estatut, ni quants dels que hi varen arribar durant la dictadura (límit acotat a 1950, aproximadament).

La digitalització i indexació dels registres d’aquest arxiu durant l’any 2025 ha estat el resultat d’un projecte finançat pel govern espanyol, compromès a posar en  valor aquest arxiu i a complir amb un deute històric. Un acompliment aplaudit per les entitats memorialistes, sense excloure la petita frustració de no veure digitalitzats també els dossiers (més o menys extensos) que hi ha al darrere d’aquestes fitxes, cosa que de fet ja se sabia, i que cal continuar consultant in situ als arxius de Fontenay-sous-Bois.

Tanmateix, aquestes fitxes són molt aportadores, i no són obviables per a la nostra recerca actual, a fi de millorar-la, sabent que queda molta documentació per consultar i per integrar en els pròxims anys en la continuïtat digital que tindrà la recerca en el web del Memorial Democràtic del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, on s’abocarà la base de dades de l’exili. Al es fitxes del Fitxer Espanyol hi trobem anotades o estampades les traces de renovació d’aquests documents vitals, dades personals i d’identitat, com l’origen, professió, any d’entrada a França, l’aval polític obtingut (necessari per a registrar-se), llocs de residència, canvis d’estat civil, de decés, de renúncia a l’estatut, o de naturalització entre altres informacions personals i històriques.

Fitxa del refugiat Miquel Duran Carcassona (ERC i CNT), regidor de cultura a Cervelló durant el període de guerra, i representant-delegat de l’organització humanitària anarquista SIA (Solidarité Internationale Antifasciste) als hospitals francesos amb refugiats durant l’exili.

El Fitxer o arxiu Espanyol de l’OFPRA en la seva amplitud constitueix en definitiva una col·lecció excepcional de documents que permet documentar la part més humana de les trajectòries de milers de refugiats catalans i espanyols acollits a França que hi ha al darrere dels esdeveniments històrics.

 

__________

[1]Certificat de nacionalité és  només una denominació, no volia dir que tinguessin la nacionalitat francesa.

Un acte al Citilab de Cornellà activa el període de presentació de candidatures a la 13a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat

/by

El Citilab de Cornellà de Llobregat va acollir el 6 de maig passat la presentació dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat 2026, que convoca cada dos anys el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) per distingir persones, associacions, institucions o empreses que despuntin en experiències culturals, ecològiques, socials o econòmiques. Amb aquest acte s’obria per 13a vegada el període per presentar candidatures a les diferents modalitats, que enguany seran 18 i els guanyadors de les quals es coneixeran en la gran Nit de la Cultura que se celebrarà el 20 de novembre a L’Auditori de Cornellà.

L’acte va ser conduït per Conxita Sánchez, responsable de la Comissió de Premis del CECBLL, qui va destacar que aquests guardons, amb 27 anys d’història —ja que l’inici se situa el 1999, coincidint amb el 25è aniversari del Centre—, són un “aparador de les transformacions” de la comarca i un antídot contra l’individualisme. Sánchez va fer una crida a la participació ciutadana per identificar aquells projectes i persones que fan del Baix Llobregat un territori resilient i creatiu.

 

La cultura, motor de progrés

Per la seva banda, el regidor de Cultura de Cornellà, Ot García, va exercir d’amfitrió amb un discurs en què va subratllar que “la cultura no és un luxe, sinó un motor de progrés i autoestima col·lectiva”. García va reivindicar el llegat de lluita obrera i democràtica de la ciutat, recordant figures prominents i recentment desaparegudes com Frederic Prieto o Ignasi Riera, i va posar en valor la cultura de proximitat, com els grups de teatre de barri o les biblioteques, com a eines essencials per combatre la solitud i fomentar l’apoderament femení.

Eva Martínez, presidenta del Consell Comarcal i alcaldessa de Vallirana, va defensar el lideratge del Baix Llobregat, que qualificar de “comarca de 10” pel seu pes en el PIB i la seva riquesa natural. Martínez va explicar aquest lideratge cultural com a resultat de quatre pilars sòlids: la força dels 30 municipis i els seus equipaments; la preservació del patrimoni, en què destaca la cripta de la Colònia Güell com a referent mundial en l’any del centenari de la mort del seu creador, Antoni Gaudí; el teixit de les entitats, amb el CECBLL com a exemple de mig segle de dinamisme; i la memòria històrica, especialment rellevant en un context de creixent autoritarisme, per recordar la tradició de lluites democràtiques del territori.

 

El repte de la intel·ligència artificial

L’eix temàtic d’aquesta edició dels premis comarcals seran els reptes de la intel·ligència artificial. Per això, dins l’acte inicial, Javier González, director del Citilab, va oferir una conferència en què va advertir que, tot i les oportunitats, la IA pot amplificar biaixos socials, especialment els de gènere en l’àmbit laboral. González va plantejar diversos reptes crítics:

  • Sobirania tecnològica: Europa té una dependència gairebé total d’infraestructures nord-americanes (Amazon, Google, Microsoft), cosa que posa en risc el control de les nostres dades.
  • Erosió de la democràcia: va alertar sobre la desinformació i els “deepfakes” que ja estan influint en processos electorals.
  • Impacte laboral i ambiental: es calcula que dos milions de llocs de treball a Espanya podrien estar en risc en la propera dècada. A més, la IA consumeix enormes quantitats d’energia i aigua per refrigerar els centres de dades, un factor sovint invisibilitzat.

González va concloure proposant que el Citilab sigui un espai per a l’alfabetització crítica i el codisseny d’una IA més inclusiva i transparent.

 

Com presentar candidatures

Les tècniques del CECBLL Neus Ribas i Helena Roma van detallar el procediment per participar en la convocatòria. Es concediran un total de 18 guardons: 12 de caràcter col·lectiu (dividits en els àmbits cultural, ecològic, social i econòmic) i 6 d’individuals.

D’acord amb les bases, no es poden presentar autocandidatures ni candidatures a títol pòstum. Les propostes han de ser presentades per tercers a través de l’apartat específic del web fins al 30 de setembre com a màxim. A més dels premis principals, hi haurà reconeixements singulars com el premi CECBLL a la millor iniciativa en el territori de parla catalana i la Personalitat Baixllobregatina de l’any, que serà escollida per votació popular durant els deu dies previs a la gala.

L’acte va ser clausurat pel president del CECBLL, Jordi Sicart, qui va convidar tota la comarca a convertir la propera Nit de la Cultura en un nou èxit de participació i orgull de pertinença.

L’acte es pot reviure complet en l’enregistrament en vídeo inserit a continuació.

Un any més, el Reviu Can Sedó proposa un apropament a la història de la Colònia amb visites teatralitzades

/by

El dissabte 16 a la tarda i el diumenge 17 maig al matí va tenir lloc el ja tradicional Reviu Can Sedó, una proposta del MNACTEC que es desenvolupa amb el suport del CECBLL com a gestor de les visites en cap de setmana i festius.

La posada en escena va càrrec de l’Escola de Teatre de la Passió d’Esparreguera, una secció de La Passió dirigida per Meritxell Sabaté. Sota la seva conducció, una trentena d’actors i actrius van interpretar diversos esquetxos teatrals que expressaven de forma amena i lúdica alguns episodis del que podia ser la vida quotidiana a la fàbrica i a la colònia.  La relació de “l’amo” – el senyor Sedó – amb els treballadors i les treballadores de la seva fàbrica; la dura vida de les dones als telers, amb jornades de 12 hores; els que s’ocupen de fer anar la turbina, que sumien una vida millor mentre controlen la gran màquina que dona moviment a la fàbrica; la vida dels nens i nenes a l’escola o la inauguració de l’aqüeducte són algunes de les escenes que ens permeten gaudir d’aquest patrimoni i fer que prengui vida.

Les representacions s’inicien cada 30 minuts i l’entrada al Museu és totalment gratuïta.

Entre dissabte i diumenge vam rebre 453 visitants.

Es dona la circumstància que l’actor que havia representat sempre el personatge de l’Antoni Sedó, en Narcís Selva Mullera, va traspassar a penes un mes abans l’esdeveniment. El nostre record per a ell amb aquestes línies i el condol a la família i a les persones properes.

“La mort a la prehistòria. Coves i dòlmens”. Reconstruir els dols i vetlles de la prehistòria.

/by

El passat dissabte 16 de maig, el CIPAG ens va convidar a descobrir els racons de Begues a través de la visita guiada “La mort a la prehistòria. Coves i dòlmens”. Es tracta d’una ruta conceptualitzada per visitar de forma guiada diferents jaciments arqueològics beguetans que destaquen pels seus excepcionals models sepulcrals. El recorregut és d’uns 5 km i discorre per paisatges singulars del Massís del Garraf, en el contacte entre les anomenades Costes de Garraf amb les Muntanyes d’Ordal. A la visita de dissabte 16 de maig, el perillós estat de la cova de Can Figueres per l’accés al visitant no permeté més que la visita a dos dels jaciments: el dolmen d’Ardenya i la Cova de Can Sadurní.

El fil conductor de l’itinerari és el tractament de la mort per part de les comunitats prehistòriques, una qüestió molt ben documentada en els jaciments arqueològics del nord-oest del massís. Seguint el fil conductor de la visita intentarem apropar-nos al pensament simbòlic dels grups humans que van viure a les muntanyes de Garraf ara fa entre 7000 i 3000 anys, un període que és conegut com la “prehistòria recent”.

Durant l’itinerari poguérem visitar les dues tipologies de jaciment més importants a la vall de Begues, un dolmen i una cova sepulcral que junt amb el para-dolmen de la coveta del Marge del Moro, que no es visita per la llunyania de la seva situació, componen una tríada de jaciments que ens relaten el tractament de la mort per part de les comunitats humanes durant la prehistòria recent del massís de Garraf.

L’itinerari, seguint el fil dels models sepulcrals permeté apropar-nos a la Prehistòria Recent, un període històric que ens resta molt llunyà en el temps. La visita de la cova de can Sadurní i l’explicació de la funcionalitat d’un para-dolmen en un avenc (Marge del Moro), formació característica dels relleus càrstics permeteren entendre les funcions que aquestes tenien en les societats d’aquest episodi prehistòric. Analitzant els diferents models funeraris presentats, alhora, intentàrem comprendre com les comunitats humanes del passat ocuparen i es distribuïren pel territori.

Visitàrem també un, dolmen d’Ardenya, dels dos dòlmens conservats al municipi i que suposen tractar-se dels dòlmens més orientals situats per sota del Llobregat. D’altra banda, gaudirem de les rèpliques, a partir dels motlles de les inhumacions de dos individus (INH1 i INH2) del neolític mitjà inicial de Can Sadurní, que són els que han permès reconstruir el model funerari d’aquest període, endinsant-nos en el món espiritual i simbòlic d’aquestes comunitats tot parlant de mort, vetlles, cervesa, idolets, trepanacions, adormideres, banquets rituals, cremació d’herbes aromàtiques i viatges al més enllà.

I, encara, alguns dels assistents gaudiren del tast de cervesa neolítica i del menú de la cova, activitats desenvolupades conjuntament amb els propietaris del Celler d’en Sadurní en l’activitat que anomenem Parc a Taula. En definitiva, una bona jornada per a conèixer un dels racons més encisadors del Baix Llobregat.

L’exposició Generacions TOP visita el Centre cívic Mas Lluí i fa sinèrgies amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya i amb joves estudiants

/by

Com vam explicar en el butlletí de l’abril, la seu del CECBLL ha acollit durant  aproximadament un mes l’exposició Generacions TOP. Resistir. Protestar. Conquerir. Es tracta d’una mostra itinerant de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme i la Diputació de Barcelona que testimonia les lluites socials, polítiques i culturals que van qüestionar la dictadura del general Franco i van posar les bases de la democràcia actual.

En aquest context, el passat 30 d’abril es va rebre un grup d’uns cinquanta alumnes de 4t d’ESO de l’Escola Mare de Déu de la Mercè de Sant Feliu de Llobregat per oferir-los una doble activitat. D’una banda, es va dur a terme una visita guiada a l’exposició a càrrec del nostre soci Jesús Martínez, metal·lúrgic i sindicalista de CCOO durant els anys setanta i vuitanta, qui a partir de l’any 1987 va iniciar la seva etapa com a professor de Formació Professional i que també ha exercit d’advocat laboralista al gabinet jurídic de CCOO de Catalunya. Actualment, Martínez col·labora amb el CECBLL, la Fundació Cipriano García i l’Aula García-Nieto en l’àmbit de la cultura i la memòria històrica. La seva trajectòria esdevé idònia per connectar amb l’alumnat i transmetre, des de l’experiència i les vivències pròpies d’aquells anys, el caràcter opressor de la dictadura, així com la realitat quotidiana marcada per la manca de drets i de llibertats.

L’altra activitat, concertada amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, va consistir en un taller vinculat al contingut de l’exposició, però orientat a promoure l’esperit crític i la responsabilitat informativa entre l’alumnat. Durant la sessió, els joves participants van poder reflexionar sobre els seus hàbits de consum d’informació, la detecció de la desinformació i de les notícies falses, i la importància d’informar-se de manera fiable i segura. Aquesta iniciativa del Col·legi de Periodistes forma part del programa Edumèdia i compta amb el suport de la Comissió Europea i de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.

Cloem aquestes línies expressant el nostre agraïment a totes les persones i institucions que han fet possible aquestes activitats. En primer lloc, a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, per haver triat el Centre Cívic Mas Lluí com a seu d’aquesta exposició. I, de forma destacada, al professorat de l’Escola Mare de Déu de la Mercè, amb una menció especial a Encarna Hernández, Isaac Sánchez i el nostre estimat soci Xavier Cortés.

Luz Retuerta imparteix la conferència “Com la vall baixa del Llobregat va alimentar i enriquir la Barcelona preindustrial” al Museu d’Història de Barcelona.

/by

Luz Retuerta, sòcia del CECBLL, doctora en Història per la Universitat de Girona i directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat entre 1992 i el 2024, va impartir el passat dilluns 18 de maig la conferència “Com la vall baixa del Llobregat va alimentar i enriquir la Barcelona preindustrial” al Museu d’Història de Barcelona.

La historiadora baixllobregatina exposà el paper fonamental d’aquest territori en l’evolució i el creixement de la ciutat de Barcelona des dels seus orígens fins a l’inici de la contemporaneïtat.

Des de l’època de Barcino, la vall baixa del Llobregat va estar estretament vinculada a la ciutat com a espai de proveïment i suport econòmic. La fertilitat de les terres i la connexió a través de vies com la via Augusta en van fer un territori estratègic que, a partir del segle XI, esdevingué un àmbit d’inversió preferent per a les elits urbanes.

La recerca se centra en municipis com Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Santa Creu d’Olorda, fins a l’arribada del Canal de la Infanta (1819), moment clau en la transformació del regadiu i l’augment de la productivitat.
A través de l’estudi de diversos patrimonis, s’analitza la interacció entre ciutat i camp, les formes de gestió de la terra i les especialitzacions agrícoles.

Finalment, s’incorpora una perspectiva de gènere que permet visibilitzar el paper de les dones en la transmissió i gestió del patrimoni, el treball agrari i la comercialització dels productes.

Font: Museu d’Història de Barcelona

Assistim al procés participatiu sobre el ‘Pla director Mobilitat’ de la ATM i al ‘Fòrum de la mobilitat’ del Consell Comarcal

/by

El dia 5 de maig, el CECBLL va participar en la sessió participativa corresponent al Baix Llobregat que l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) està duent a terme per a l’elaboració de Pla de Mobilitat (PdM) 2026-2031. La sessió, que es va desenvolupar a la seu del Consell Comarcal, va comptar amb una significativa participació d’entitats, col·lectius, empreses, tècnics municipals i persones interessades. Durant la jornada, es va presentar una breu exposició dels objectius del PdM 2026-2031 seguit d’una sessió de treball on tots els participants varen poder fer les seves aportacions, que varen ser recollides pels tècnics de l’ATM. El PdM 2026-2031 es focalitza en la mobilitat sostenible, entesa com “un model accessible, segur i eficient que contribueixi a la protecció del medi ambient, la inclusió social i el desenvolupament econòmic”.

Per altra banda, el dia 22 de maig el Consell Comarcal va convocar el Fòrum de la Mobilitat del Baix Llobregat que va comptar amb la participació de l’ATM, l’AMB, i diverses entitats del territori. El Grup d’Impulsió de la Transició Energètica al Baix Llobregat (GITEBLL) va presentar dues ponències de persones que també són sòcies del CECBLL. En concret, en Lluís Carrasco va exposar la proposta, com a Plataforma per al Transport Públic (PTP), sobre “Xarxa tramviària per reforçar la connectivitat al Baix Llobregat”, on es proposa estendre el TramBaix per la Vall Baixa i el Delta. En Carles Riba va presentar la proposta per a un “Pla de Mobilitat del Baix Llobregat”, que contempla, entra d’altres aspectes, una Xarxa Integral de Vies Pacificades (XIVP), Plans de Mobilitat de Polígons Industrials, la gestió del trànsit de mercaderies del Port de Barcelona, una Xarxa Comarcal de Punts de Recollida de Mercaderies o mesures per evitar el conflicte que generen les Zones de Baixes Emissions (ZBE).

La 4a Escola d’Estiu del Baix Llobregat, orgnitzada pel CECBLL el juliol del 2025, va tractar la Mobilitat i la transició energètica al Baix Llobregat. Aquesta jornada ha quedat recollida a la revista Materials del Baix Llobregat número 28 que podeu adquirir a la nostre botiga en línia. També podeu recuperar totes les intervencions que es van fer al nostre canal de Yotube (clicant aquí).

El repte energètic

/by

L’actual guerra que s’està lliurant a l’Orient Mitjà, entre els EUA-Israel i l’Iran, especialment al Golf Pèrsic, torna a posar l’energia al centre de les preocupacions – juntament amb tots els aspectes humanitaris, polítics i de tota mena que comporta el conflicte – i en concret la disponibilitat d’energia fòssil, tant petroli com gas. Paradoxalment aquesta guerra torna a posar sobre la taula a tot Europa el tema de la dependència energètica i de l’auto-abastiment, on les renovables tenen una importància de primer nivell en el moment en què tot de veus, tant a dins d’Europa com des d’altres indrets, estan pressionant per a que la UE rebaixi substancialment els objectius de la seva política verda i augmenti la seva despesa militar.

Aquest mes d’abril a Catalunya s’ha obert el  període d’exposició pública i participació ciutadana per al Projecte de Decret del PLATER (Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya)    (https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=1043046).

De manera resumida, el PLATER assigna la potència a instal·lar en energia solar fotovoltaica i eòlica a cada comarca amb objectiu 2050. Pel que fa al Baix Llobregat assigna 1.089,8 MW instal·lats fotovoltaics i 56,2 MW instal·lats eòlics terrestres. 1.145 MW d’un total de més de 56.000 MW per a tot Catalunya. Tot just un 2% per a una comarca on hi habita l’11% de la població catalana i que també genera l’11% del PIB català. En el cas del Baix Llobregat la major part de la potència fotovoltaica instal·lada és en teulats industrials (876 MW) quedant la resta per a sòls artificialitzats (126 MW) i sòl agrícola amb només 87 MW.

En les 1es Jornades de Transició Energètica i Territori (TEiT) organitzades pel CMES, conjuntament amb el CECBLL, entre d’altres, celebrades el 2021 (aquí), on més que de potència instal·lada tractava el tema en termes d’energia generada i de superfície necessària; s’indicava la necessitat de dedicar 13.500 Ha – sense diferenciar tipus de superfície – de la comarca per a cobrir les necessitats pròpies de generació d’energia elèctrica  – a raó de 85m2/hab – de les quals la pròpia comarca només en podia aportar 7.000. La conclusió era que faltarien 6.500 Ha que “s’haurien d’obtenir en un escenari de transversalització de riquesa, de descentralització d’economies productives i, per tant ,també de creació de nous llocs de treball per a les comarques aportadores”.

A efectes de consum energètic la IA – Intel·ligència Artificial – i en general tot el tractament digital de dades, està apareixent com un gran consumidor d’energia (i també d’aigua). La Generalitat te aprovat el pla estratègic per a la implantació de centres de dades a Catalunya, amb una potència total d’uns 2.000 MW dels quals entre 300 i 500 MW correspondrien al Baix Llobregat.

Val a dir que l’electrificació del consum d’energia té un bon plec d’avantatges, però que es tracta d’un tema força més complex:  amb quines fonts d’energia generem l’electricitat; quin paper hi juguen les energies renovables i, com hem vist, quines afectacions tenen sobre el territori; quina xarxa de distribució es requereix i amb quines característiques; quin model de generació i distribució: xarxes de generació i distribució locals integrades o grans centres productors i distribuïdors; o també quina robustesa és dona a tot el sistema, entre d’altres aspectes. I en aquest darrer tema cal recordar la històrica apagada general a tot l’Estat de fa tot just un any, de la qual, hores d’ara, encara no s’ha dictaminat la causa i origen que per altra banda no és desconegut dins el sector; com ha estat publicat. Quan el que està en joc són quantitats enormes de diners, la veritat és sobrera.

La vida al Centre

En aquest butlletí, com sempre, us exposem els actes que hem organitzat des del Centre o hi hem col·laborat durant aquest mes d’abril així com l’agenda prevista per al mes de maig. Us vull remarcar l’èxit de dos grups d’activitats: els itineraris / sortides de camp i els actes literaris i editorials vinculats a la celebració de Sant Jordi (aquí i aquí).

I el mes de maig ja arrenquem la dimensió pública de la 13ª edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat (aquí); actes a la Colònia Sedó (aquí) i més itineraris per la comarca (aquí), així com una sèrie d’exposicions (aquí).

I no podem deixar d’expressar i compartir la nostra alegria per la Creu de Sant Jordi atorgada enguany a Maite Carranza, gran col·laboradora del Centre. Felicitats Maite!!

“CLEMENTINA ARDERIU: Si visc no visc” per Carme Sanmartí

/by

Nascuda a Barcelona l’any 1889, filla de l’ argenter Pere Arderiu i de Neus Voltas,   Clementina Arderiu des de ben jove va manifestar la seva sensibilitat per la llengua i pel so de les paraules. Tocar el piano la va ajudar a valorar la música de la parla.  L’any 1912 es va presentar als Jocs Florals de l’Agrupació Excursionista Déu i Pàtria i va guanyar la Flor Natural, el màxim guardó. El jurat del certamen el presidia Carles Riba que, amb dinou anys ja era un jove prometedor.

L’any 1916  es casà  amb Carles Riba  i publicà Cançons i Elegies, recull amb el que  va començar la seva  carrera literària.  Instal·lats al barri del Putxet de Barcelona i gaudint de temps i  de la llibertat de decidir les seves vides, el 1920, després d’un viatge a Itàlia,  va publicar un nou recull amb el títol Alta Llibertat. Durant la dècada dels anys vint, varen alternar els naixements  dels quatre fills amb viatges a l’estranger.

Amb el primer dels fills, Jordi,  van viatjar a Alemanya per tal que Riba ampliés estudis a la Universitat de Munic, i poc després,  tingueren l’Oriol. Uns anys més tard, i poc abans del seu viatge a París, en plena  dictadura de Primo de Rivera,  Riba va ser destituït de l’Escola de Bibliotecàries i va passar a treballar per la Fundació Bernat Metge.  L’estiu de l’ any següent al naixement d’ Eulàlia, 1927, van visitar Grècia, un viatge mític per a la parella.  El 1928  va néixer Francesc, el darrer fill, amb síndrome de Down, que morí encara petit.

Després d’un llarg període sense publicar, l’any 1936  s’edità Poemes, que inclou els dos  llibres anteriors més Cant i paraules  i el 1938 guanyà el Premi Joaquim Folguera per Sempre i ara. Arderiu se sentia privilegiada per haver tingut l’oportunitat de viatjar i aquesta experiència es reflecteix en la seva obra poètica.

El final de la guerra civil va significar l’exili per a la parella. Tot i que no volien marxar, Pi i Sunyer, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, els va anar a recollir juntament amb els seus fills, per tal que sortissin cap a França amb altres membres de la Institució de les Lletres Catalanes.  L’exili els va comportar un recorregut fins a Boissy-la-Rivière, i Isle-Adam, prop de París i, després de l’ocupació nazi, es van desplaçar primer a Bordeus i posteriorment a Montpeller. Va ser un període de patiment, dur i trist. L’any 1943 van tornar a Catalunya travessant  a peu la frontera.

El retorn també va ser trist, malgrat l’alegria de veure els seus dos fills que havien retornat abans, i la resta de la família. Van arribar amb la salut delicada i Carles Riba inhabilitat,  de manera que per sobreviure  va haver de fer feines allunyades de la seva llengua i la seva especialitat.  L’any  1946  Clementina Arderiu publicà Sempre i ara.  En motiu dels seixanta anys de Carles Riba l’any 1953, un grup d’intel·lectuals i artistes li regalà una casa de pescadors a Cadaqués. La iniciativa sorgí de Rosa Leveroni, antiga alumna de l’Escola de Bibliotecàries i a partir d’aquell moment la parella passà temporades en aquesta vila marinera. El 1958 Clementina  guanyà el premi Ossa Menor pel llibre És a dir, publicat el 1959, el mateix any de la mort de Carles Riba. Arderiu continuà visitant durant molts anys la seva cambra  de Cadaqués amb vistes al mar.

El darrer poemari el publicà el 1969 amb el títol L’esperança encara.  Actualment tota l’obra de la poeta està compilada en el volum Clementina Arderiu. Jo era en el cant . Obra poètica 1913-1972 (2012) i reeditada l’any 2026.  Morí l’any 1976.

Arderiu tenia poques predecessores en llengua catalana i se la considera una veritable  capdavantera. En la seva poesia hi trobem una clara influència de la poesia popular en l’estructura, la mètrica i també en els temes, però sempre amb un estil molt depurat. Tenia assumit el seu paper de  senyora i mestressa, però alhora se sentia singular. Ella  tenia una ampla formació, viatjava a altres països,  assistia a converses transcendents,  se la considerava en els ambients literaris i se li valorava la seva poesia amb premis.  Els seus poemes íntims i sempre musicals, tenen un contingut molt més ric i agut del que sembla a primera vista.

Presentació del llibre “La petjada alimentària de Barcelona”

/by

Dimarts 21 d’abril l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, juntament amb el CECBLL, organitzaren la presentació d’aquest llibre La petjada alimentària de Barcelona: Xarxes de proveïment i transformacions agràries (segles XI-XXI). Les ponències es van centrar amb l’impacte de les xarxes de proveïment a Barcelona enteses des de l’impacte que tenien al Baix Llobregat.

L’acte va contar amb la presència de diversos autors de llibre: Mercè Renom, que va explicar l’evolució general de la petjada alimentària de Barcelona i en específic al Baix Llobregat, i l’article sobre la xarxa de mercats a l’edat mitjana de Maria Soler, que es va haver d’excusar; Jordi Planas explicà l’article treballat per la nostra estimada Gemma Tribó “L’especialització agrària del Baix Llobregat per al mercat urbà de Barcelona, 1860-1930”; i Mari Luz Retuerta, que compartí el seu article “El fruiterar de la vall baixa del Llobregat: una especialització primerenca per a la demanda barcelonina, segles XVI-XVIII”.

Planas, Jordi; Renom, Mercè; Tello, Enric. (eds.). La petjada alimentària de Barcelona: Xarxes de proveïment i transformacions agràries (segles XI-XXI). Lleida: Pagès editors, 2025           

Com s’ha alimentat Barcelona al llarg de mil anys? El volum La petjada alimentària de Barcelona. Xarxes de proveïment i transformacions agràries (segles XI-XXI), coordinat per Jordi Planas, Mercè Renom i Enric Tello, respon aquesta pregunta amb una mirada ambiciosa i coral. El llibre aplega vint-i-dos especialistes de disciplines diverses per reconstruir, per primera vegada de manera integrada, les xarxes que han fet possible alimentar la ciutat des de l’edat mitjana fins avui.

El punt de partida és clar: cap ciutat no creix sense garantir el seu proveïment. Barcelona n’és un exemple eloqüent. Dels 30.000 habitants del segle XIII als prop d’1,7 milions actuals —fins a cinc milions si es compta la conurbació—, l’expansió urbana ha anat de la mà d’una transformació profunda del seu entorn agrari. Alimentar la ciutat ha implicat ampliar l’abast territorial, especialitzar conreus, millorar transports i articular mercats cada cop més complexos.

El volum s’inscriu en el projecte Alimentar Barcelona del MUHBA i amplia els continguts de l’exposició homònima (2021-2022). Amb disset contribucions, s’estructura en tres grans blocs que recorren des dels mercats medievals fins als reptes contemporanis.

La primera part se centra en els mercats alimentaris de la Barcelona medieval i moderna, amb treballs de Maria Soler Sala sobre la xarxa de mercats medievals; Antoni Riera Melis sobre el proveïment de cereals a la baixa edat mitjana; Mercè Renom Pulit sobre el govern del proveïment en època moderna; M. Luz Retuerta sobre l’especialització fructícola del Baix Llobregat; Llorenç Ferrer-Alòs sobre la geografia agroalimentària entre 1750 i 1850; i Francesc Nadal i Meritxell Gisbert sobre el paisatge agrícola del Pla de Barcelona a partir de la cartografia del segle XIX.

La segona part aborda els processos d’especialització i l’ampliació de la petjada alimentària entre els segles XIX i XX. Hi destaquen els estudis d’Enric Tello, Jordi Planas, Josep Colomé-Ferrer i Raimon Soler Becerro sobre l’expansió vitivinícola i els canvis en la producció de cereals; Ramon Ramon-Muñoz sobre el sector de l’oli d’oliva; Lluís Parcerisas sobre la transformació agrària del Maresme; Gemma Tribó Traveria sobre l’especialització del Baix Llobregat; i Jordi Planas sobre l’expansió ramadera al Vallès Oriental.

La tercera part analitza el pas cap a un sistema agroalimentari contemporani, marcat per la industrialització i els debats sobre sostenibilitat. Inclou les aportacions de Manuel Guardia i José Luis Oyón sobre la transformació del mercat central, del Born a Mercabarna; d’Enric Tello, Claudio Cattaneo, Vera Sacristán i Joan Marull sobre els canvis en el paisatge agrari metropolità (1956-2009); de Sònia Callau amb una visió retrospectiva del proveïment; i d’Amanda Herrero i Ana Moragues-Faus sobre l’estratègia alimentària de Barcelona.

El volum s’obre amb una introducció dels editors i es tanca amb una cloenda que proposa una lectura de llarga durada de la petjada alimentària de la ciutat.

Més enllà de la reconstrucció històrica, el llibre dialoga amb debats ben actuals. En un context marcat per la sostenibilitat i la sobirania alimentària, la història del proveïment de Barcelona ofereix claus per repensar la relació entre ciutat i territori. La mirada sobre aquests espais, com el Baix Llobregat, ho recorda amb claredat: el futur del sistema alimentari també es juga en la proximitat.

Clementina Arderiu. Clementina em dic, Clementina em deia.

/by

El dimecres 22 d’abril  es va fer un acte a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, organitzat pel mateix Arxiu i pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat,  per commemorar els cinquanta anys de la mort de la poeta Clementina Arderiu. Van obrir l’acte Andreu Felip, director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Lídia Muñoz, consellera comarcal de Cultura, i Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals, que van destacar l’oportunitat que oferia l’efemèride per situar l’obra de la poeta en el lloc que li correspon dins la literatura catalana.

Sobre Arderiu en van parlar Maria Callís, comissària de l’Any Clementina Arderiu, i Caterina Riba. Callís, gran coneixedora de l’obra de la poeta, explicà la cronologia de la producció poètica, recollida en sis llibres publicats entre 1916 i 1969, reunits  ara en una edició conjunta, i l’estreta relació entre la publicació de cadascun dels seus llibres amb la seva vida.  Entre altres aspectes va destacar que l’any 1912  va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de l’Agrupació Excursionista Déu i Pàtria, i que arran dels Jocs Florals va conèixer Carles Riba, amb qui es va casar.

Caterina Riba va aprofundir en la recepció de l’obra de Clementina Arderiu. Destacà l’escassa atenció que li van prestar els crítics de la seva època com Josep Pla, que en el capítol dedicat a Riba en la seva obra Homenots, no la cita en cap moment, posant de manifest la dificultat de les escriptores d’ocupar un lloc en la literatura en un context dominat pels homes. Va ser Maria Mercè Marçal qui va recuperar la seva obra, Montserrat Roig qui la va entrevistar i Pau Riba, el seu net, qui va popularitzar alguns dels seus poemes en el disc De Riba a Riba, on canta poemes del seu avi Carles Riba i de la seva àvia Clementina Arderiu.  Caterina Riba també va destacar la petjada de les vicissituds de la vida de la poeta en cada un dels reculls: el premi literari,  la llibertat dels primers anys, el naixement dels fills i els viatges a Itàlia, Alemanya i Grècia, l’exili al final de la guerra civil, el difícil retorn i la pèrdua del seu marit i company.

A continuació Miquel Pérez Latre, arxiver de l’Arxiu Nacional de Catalunya, va explicar les característiques del fons Riba-Arderiu que hi tenen dipositat a disposició de les consultes dels investigadors i, abans de tancar l’acte , dos  nets de la poeta, Carles i Jaume Riba, van explicar alguns records de la seva àvia. L’acte el va tancar l’alcaldessa de Sant Feliu.

L’Arxiu està precisament situat al carrer Clementina Arderiu,  tal com es va explicar, una creadora de poesia íntima, musical, fruit d’un treball d’orfebreria lingüística que ens recorda que era filla d’un argenter i coneixia  molt bé l’ofici.

Visita a les basses de Sant Vicenç dels Horts de la ma de la CUADLL

/by

El dissabte dia 25 d’abril el CECBL vam organitzar conjuntament amb la Comunitat d’Usuaris d’aigües del delta del Llobregat (CUADLL) la visita a una de les infraestructures que formen part del sistema de recàrrega de l’aqüífer del delta del Llobregat. La visita va estar guiada per l’equip tècnic de la CUADLL.

Durant la primera part l’Enric Queralt, el director tècnic, va explicar de manera extensa el sistema Ter-Llobregat (ATL). Es tracta de la xarxa d’abastament d’aigua que dona servei a més de 5,5 milions de persones. És una infraestructura estratègica que connecta les conques d’aquests dos rius per donar servei a l’àrea de Barcelona.

Les explicacions de l’Enric van passar de l’àmbit general del sistema Ter-Llobregat a l’àmbit més concret del riu Llobregat. El nostre riu té tres “magatzems” d’aigües subterrànies estratègics pel país. La cubeta d’Abrera, la cubeta de Sant Andreu i l’aqüífer del delta i la vall baixa del Llobregat.

L’aqüífer del delta del Llobregat és una de les estructures geològiques i estratègiques més importants de Catalunya. És un sistema de capes de graves i sorres situat sota el delta que actua com un gran dipòsit natural. De l’aqüífer s’extreu l’aigua per abastament d‘ús de boca, per ús industrial i en molta menor mesura per a ús agrícola. Per aconseguir preservar en condicions de quantitat i qualitat adequades la reserva d’aigua, la CUADLL en fa una gestió acurada, fent seguiment de tots els paràmetres que permeten tenir un coneixement profund de l’estat de l’aqüífer. El Projecte europeu CLEPSYDRA ajuda precisament a aquesta monitorització.

Una de les gestions més importants que es fa és la recàrrega. Per tal de compensar les extraccions d’aigua, és important fer aportacions. Una de les infraestructures per infiltrar aigua a l’aqüífer per compensar les extraccions són les basses de recàrrega. L’Esther, tècnica de la CUADLL ens va fer una explicació acurada de quin és el funcionament d’aquestes basses i en concret de les de Sant Vicenç dels Horts.

Durant el període de sequera dels darrers anys, l’aqüífer del delta del Llobregat va tenir un paper fonamental que va permetre no haver d’aplicar restriccions dràstiques en el consum de l’aigua. La feina que fa la CUADLL i el coneixement tècnic de l’aqüífer per millorar-ne la seva gestió és molt notable i és una referència per altres zones de Catalunya.

Conèixer de primera mà el funcionament de la CUADLL i de l’aqüífer de la mà de l’equip tècnic va ser tot un privilegi, que ens va fer adonar de la importància d’aquest recurs.

La Ruta del Vidre de Cervelló

/by

Dissabte 18 d’abril gaudírem d’una interessant visita per LA RUTA DEL VIDRE DE CERVELLÓ. Aquesta passejada forma part del projecte “Racons del Baix”. Es tracta d’una iniciativa que vol descobrir i posar en valor el territori a través de la mirada de les entitats d’estudi. Els esplèndids amfitrions que ens acolliren, eren els homes i dones membres del Grup de Recerca de Cervelló. Parlem d’una activitat  proposada i impulsada en el marc de la  9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, celebrada a Olesa de Montserrat el 29 de novembre del 2025.

La història del vidre a Cervelló és un dels pilars del desenvolupament industrial d’aquest municipi, així com informa de l’evolució de les tècniques de bufat i fabricació massiva d’objectes de vidre d’ús quotidià. Cervelló oferia una combinació ideal de recursos: proximitat a Barcelona per a la comercialització, abundància de llenya (combustible per als forns) i sorra de qualitat a les rieres properes.

La visita s’inicià i clogué a Cal Badia, al carrer Major, 93, seu social del Grup de Recerca.  En el recorregut es pogueren visitar diferents indrets vinculats amb la producció del vidre, amb els habitatges dels treballadors i amb la casa gran d’un dels patrons, la família Mensa, alhora que es visità la interessant església parroquial dedicada a Sant Esteve esplèndidament decorada amb ceràmica policromada.

A les restes de la fàbrica de vidre, que encara s’hi conserva alguna xemeneia i les restes d’un forn, s’hi executarà un projecte d’habitatges (HPO) promogut des de l’IMPSOL, serà molt interessant que el projecte contempli algun espai que serveixi per il·lustrar la memòria d’aquesta important activitat que forma part del patrimoni industrial de la comarca.