Foto: Genoveva Català, autora de l’article
Aquest febrer en la lluïda celebració de la 175 edició de la Fira, rodalies no s’hi ha sumat
Venim de lluny
La Fira de la Candelera de Molins de Rei, declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional, és una de les fires més arrelades de Catalunya. La seva història es remunta a mitjan segle XIX, ja que se celebra de manera oficial des de l’any 1852. Això la converteix en una de les fires més antigues del país, entre les que s’han mantingut actives de forma ininterrompuda.
El ferrocarril va ser fonamental pel desenvolupament agrícola i industrial de la comarca. Va arribar a Molins de Rei el novembre de 1854 provinent de Barcelona. Era la segona línia de tren que es construïa a Catalunya, després de la de Barcelona-Mataró el 1848. No és casualitat que Baix Llobregat i Maresma juguessin aquest paper estratègic.
L’objectiu de la línia era connectar Barcelona. El projecte va ser impulsat per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell, i superada l’obra de perforar el túnel, el 1856, es va ampliar fins a Castellbisbal, i un cop construït el pont, al 1859, fins arribar a Martorell. A poc a poc i amb els anys es van anar integrant les diferents línies de ferrocarril amb un model radial i aquesta fou bàsica per la l’ínia Madrid-Saragossa- Barcelona (MZA).
En el llibre Una Fira amb arrels de Francesc Santolària publicat amb motiu de l’edició 150 de la Fira, l’autor afirma que “per tant la primera Fira autoritzada no se celebrarà fins el 1854, però aquella data de 1851 sempre serà considerada un punt de referència i el dia de la Candelera de 1852, l’efemèride d’una partença”.
L’any 1854 fou estratègic per a la FIRA DE LA CANDELERA i pel FERROCARRIL. L’arribada del tren va ser el motor principal de la transformació industrial i social de la vila durant la segona meitat del segle XIX. Gemma Tribó ens ho il·lustra en la seva tesi sobre “La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930). Exportació a Europa, consolidació de la pagesia veïna i naixement de nous paisatges agraris”, on ens descriu les transformacions del medi per l’acció humana posant de relleu allò que fou cabdal per a l’agricultura, com la xarxa de camins i de carreteres i el primer tren de la comarca i ho il·lustra amb una fotografia de l’estació de Molins de Rei com a punt estratègic per a l’exportació de la producció agrícola i industrial del territori.
Estació de Molins de Rei a principis de segle xx, punt important de comunicacions on arribaven per carretera mercaderies per a l’exportació. Font: Arxiu privat de Lluís M. Tuells, autoria de la fotografia desconeguda, 1910-1915. Extreta del llibre “La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930)” de Gemma Tribó Traveria (Edicions del Llobregat, 2021)
La Fira del 2026
La 175a Fira de la Candelera, celebrada el cap de setmana del 30 i 31 de gener i 1 de febrer de 2026, s’obrí el divendres 23 de gener amb el Pregó del televisiu molinenc Jordi Hurtado i no ha estat una fira més. Ha estat la culminació de gairebé dos segles de tradició, transformant els carrers de la vila en un aparador gegant que fusiona el passat agrícola amb la tecnologia del futur.
La periodista del digital Viu Molins, Samar Elansari , ha fet al llarg dels dies de Fira diverses cròniques, una d’elles titulada “Homenatges, inèrcia i Rodalies: les claus de la 175a edició de la Fira de la Candelera”. En ella assenyala amb claredat que “la Fira de la Candelera 2026 ha estat marcada pel bon temps i una menor afluència de visitants, que els firaires atribueixen a la crisi de mobilitat. S’ha posat en valor els orígens agrícoles de la Candelera i s’ha fet un homenatge als paradistes que fa més de 25 anys que participen en una mostra sense grans canvis respecte a les últimes edicions” Amb bon criteri Viu Molins remarca que “l’edició d’ enguany ha estat condicionada per la crisi de mobilitat que afecta el país. Els problemes tècnics a Rodalies i el tall de l’AP-7 a l’altura de Martorell sembla que han frenat l’arribada de visitants”.
La perdurabilitat de la Candelera és atribuïble a moltes causes, tot i que la principal és que la Candelera no es fa sola. En l’edició 169 Fira de la Candelera del 2020, es pregonava “La Fira no es fa sola”. Temps era temps que en aquesta vila baixllobregatina, corria la brama que la “Fira es fa sola”, però la Fira és fruït de l’escarràs de les gents i de la necessitat de proveïment que al llarg dels anys han tingut homes i dones de les nostres contrades, de l’esforçada menestralia i de l’esperit murri del bon comerciant. Aquest llegat de treball i compromís farà que pel mes de juny Molins de Rei aculli el 33è Congrés de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC), associació creada el 1995, que serveix per representar i coordinar els interessos dels certàmens i contribuir a assolir cotes de millora en cada un dels firals dels 54 associats.
A cada casa de Molins de Rei arriba el programa de Fira que conté informació d’interès. L’organització vol ressaltar els sectors del firal començant per l’àmbit de la Natura, centrat en l’agricultura i el sector primari en el seu conjunt; el de la Gastronomia, que enguany commemorava la 46a Fira de Vins (la primera que se celebrà a la Catalunya democràtica); el d’Empresa, amb una important presència del sector de l’automòbil; el de la Cultura, com a mostra de la creativitat cultural; així com la Candelera Ciutat que presenta la vitalitat del món associatiu i comunicatiu. Un total de 619 Expositors distribuïts de la següent manera: 53 planter i maquinària agrícola; 2 tallers de granja i horta; 201 comerç, vins, alimentació automoció; 317 artesania, arts, brocanters i col·leccionisme; 11 espais d’empresa, economia social i cooperativa; 35 espais kids, entitats i associacions.
La Fira espai de civilitat
En la celebració de la Candelera, més enllà dels dies del Firal de carrer, es poden veure exposicions com la dels “27ns Premis CLIC de Fotografia”, a la seu del Centre Excursionista (CEM), la de “Pagès” a Ca n’Ametller; o la de “Pagesos contra Franco 1974-1979. La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia” a la Sala Gòtica. També s’han pogut escoltar un seguit de xerrades sobre els diversos sectors de l’economia, principalment l’agrari.
Cada any la Fira s’agermana amb algun altre certamen similar i, amb encert, aquest 2026 ho ha fet amb la Fira de la Puríssima de Sant Boi de Llobregat que pel desembre celebrarà la seva vuitantena edició. El batec agrícola del Baix Llobregat es manté viu.
El firal està concentrat en una gran part del nucli urbà. Tot passejant pots badar, comprar, menjar, beure i gaudir de música i de tota mena d’actuacions, així com de demostracions de cuina. La Fira és un espai de retrobada, convivència i civilitat .
Aquest any la Fira ha honorat la memòria de Jaume Garriga i Pujol. Molinenc que morí accidentalment , treballant al camp amb el tractor, el juny de 2021, declarat per unanimitat del Consistori fill predilecte, pagès i impulsor de la Unió de Pagesos. Hom el recorda com un expert agrònom, un ciutadà compromès, un cooperant i el primer regidor de serveis socials de l’equip de l’ajuntament democràtic del 1979. Des d’aquest any els premis del concurs de Planters portaran el seu nom – ell mai va faltar a la cita del jurat que n’avaluava la qualitat – i també tindrà una espai dedicat a la seva memòria al barri de La Granja.
Inaugruació de l’Espai Jaume Garriga i Pujol. Font: Ajuntament de Molins de Rei. Font: Ajuntament de Molins de Rei
Records de la Fira en una família pagesa
L’any 2021 vaig fer un article en aquest mateix butlletí relatant que arran de la pandèmia els organitzadors de la fira havien sabut fer fira amb el suport de les eines digitals dels segle XXI, tot minimitzant la presencialitat i l’aglomeració de persones en el firal, afirmava que “Amb tot, res comparable amb la Fira que les dones i els homes de Molins de Rei hem vist créixer i hem crescut gaudint-la. En el meu record ressonen les promeses que la tieta em feia de menuda “ens llevarem, ens rentarem, ens vestirem, esmorzarem i tris-tras cap a la Fira”.
Per un moment em deixo portar pels records d’infantesa. En la dècada dels anys 60 del segle passat la meva família, per fer front a les greus dificultats de supervivència que tenien els pagesos, emprengueren l’activitat de venda de planters i de motocultors de la marca Agria. Els dies de Fira la casa era plena de gent, l’activitat ens implicava a tots. Els meus dos germans, amb el suport del pare, venien planter amb l’avantatge de conèixer a fons el producte, cosa que els va fer comptar amb el reconeixement per la qualitat que oferien; l’any 1961 el meu germà gran – en Jaume – recollí el premi de planters; i en el 1965 ho feu en Joaquím, l’altre germà. La Fira forma part de l’ADN de les gents pageses i no pageses de Molins de Rei.
1961 Jaume Català i Bosch. Recollint premi concurs de planters de la Fira de la Candelera
1965 Joaquím Català i Bosch. Recollint premi concurs de planters de la Fira de la Candelera
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
Fem la visita del “Cami de l’aigua”, un dels itineraris de Racons del Baix
/by HelenaEl passat mes de novembre, en el marc de la 9a Torbada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, l’Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn va presentar una ruta d’un gran interès patrimonial, natural, paisatgístic i històric coneguda amb el nom del “Camí de l’aigua”. El passat diumenge 2 de març finalment es va realitzar aquesta activitat a la qual van assistir una mica més d’un vintena de persones d’arreu de la nostra comarca.
Aquesta itinerari ens explica, a través de l’observació in situ de diferents punts d’interès prèviament escollits, els aspectes més rellevants de l’excepcional obra d’enginyeria que va significar la construcció de la presa del Cairat (inaugurada al 1879) i del canal de 4 km de longitud que portava l’aigua fins la Colònia Sedó. Al final de l’aqüeducte, ja dins de la fàbrica, un salt d’aigua de 25 m. d’alçada proporcionava prou energia hidràulica com per moure l’enorme turbina Planas instal·lada dins el recinte industrial, fet que va fer possible que la Colònia Sedó arribés a ser la Colònia tèxtil més gran d’Espanya.
Totes les persones que vistent el museu de la Colònia Sedó veuen la turbina, caminen per dins de la seva canonada de ferro, recorren les galeries subterrànies, etc. , però no veuen què és el que va fer possible tot això. El que ens permet fer aquesta activitat és observar l’origen de tot plegat, l’obra que va fer possible tot el que veiem en el museu i en el recinte industrial de Can Sedó. Una infraestructura hidràulica única a Europa i que mereixeria tenir un reconeixement i ser molt més coneguda del que ho està en l’actualitat.
Hem començat la ruta a la presa del Cairat, que degut a les pluges d’aquest hivern té un aspecte espectacular i impressiona als assistents. A continuació ens hem desplaçat fins l’ermita de Santa Margarida del Cairat, allà, a banda de poder contemplar aquesta petita meravella del preromànic baixllobregatí, podem disfrutar d’unes vistes immillorables del congost del Cairat i de tot el territori que l’envolta. Seguidament ens hem apropat a un punt del canal que es troba a peu de carretera, des d’on hem pogut veure la caixa de 2,5 m. d’amplada per 3 m. de profunditat per on passava un cabal d’aigua de 5.000 l/s fins la fàbrica. Molt a prop d’aquest punt hem pogut entrar dins un tram de la galeria subterrània, perquè no ens hem d’oblidar que durant més de 2 km el canal és subterrani, aquesta visita ens ha deixat estudiar perfectament la tècnica constructiva, els materials emprats, etc. que han permès que tingui un estat de conservació immillorable malgrat fa 150 anys que es va fer. Continuant per la carretera i un cop hem deixat la urbanització de Can Vinyals, tot just a l’alçada de les primeres cases de la zona residencial de la Colònia Sedó, podem veure un tram del canal, que ara és un imponent aqüeducte, just en el punt on hi ha el canal de desguàs que permetia buidar totalment el canal per realitzar les oportunes tasques de manteniment. Tal com podem comprovar l’estat de conservació del canal és millorable (hi ha molta vegetació que ens impedeix poder veure’l en la seva totalitat, algun pi ha caigut sobre l’estructura, etc.) i caldria fer alguna intervenció per garantir la seva conservació donada la seva importància i sobretot la seva proximitat a la Colònia. Arribat a aquest punt, i quan ja eren quarts d’una del migdia, un grup dels assistents ja van donar per acabada la visita, mentre que altres van pujar per una pista que els portava fins la part de darrera del canal i un últim grup entrava dins del recinte de la Colònia Sedó per acabar la jornada amb una visita al museu, d’aquesta manera tancaven el cercle del camí de l’aigua.
Aquest és el primer dels itineraris que es poden dur a terme amb normalitat des que es va presentar el projecte “Racons del Baix” a la 9a Treobad d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat. Els últims dos itineraris van estar programats ia mb ràcticametn totes les places reservades e`ro es van haver de cancel·lear a últim moment per les restriccions derivades de la pesta porcina. Ens alegra molt que, per fi haguem pogut trobar-nos i que l’ADCSE ens hagi pogut ensenyar aquest racó d’Esparreguera.
L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat orgnaitza l’itinerari “Dones que inspiren”
/by HelenaEl passat diumenge 15 de març de 2026 va tenir lloc a Sant Feliu la ruta “Dones que inspiren”, organitzada per l’Ajuntament i l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. La iniciativa, que va ser tot un èxit de públic, s’emmarca dins de les activitats del Dia Internacional de les Dones, el 8 de març. Tenia per objectiu visibilitzar les trajectòries vitals, professionals i activistes de diverses dones, de Sant Feliu i de l’àmbit català o internacional, que contribuïren a la democratització de la societat contemporània. La proposta es va centrar en les dones presents a la memòria col·lectiva de Sant Feliu a través del nomenclàtor de la ciutat, per tal de reivindicar la paritat simbòlica entre els carrers amb nom de dona i els d’home i, alhora, per posar en relleu el potencial democratitzador del nomenclàtor en aquest sentit.
La ruta forma part del projecte “Dones que inspiren”, format també per un mapa en línia que recull el total de carrers de Sant Feliu dedicats a dones o vinculats a aquestes i inclou una explicació i fotografies de la seva trajectòria. La pàgina està dissenyada per a que els ciutadans es familiaritzin amb la memòria d’aquestes dones de manera accessible, però també per que puguin fer la ruta “Dones que inspiren” pel seu compte gràcies al mapa en línia. Alhora, el projecte també inclou uns plafons explicatius col·locats a cinc d’aquests carrers —els de la ruta—, que compten amb un codi QR que enllaça amb la pàgina web.
El recorregut es va desenvolupar a través de diversos espais urbans de la ciutat amb noms de dona, concretament els carrers o places dedicats a Montserrat Roig, la Marquesa de Castellbell, Joana Raspall, el 8 de Març i Elisabeth Eidenbenz. A cada parada, es feia una explicació sobre cadascuna de les dones o del fet històric —en el cas de la plaça del 8 de Març— i es reflexionava sobre la vigència de la seva lluita o aportació. L’èxit de la ruta confirma l’interès de la ciutadania per la memòria democràtica i la lluita per la igualtat de gènere, i anima els organitzadors a impulsar nous itineraris per d’altres carrers amb nom de dona en un futur.
‘Generacions TOP’, l’exposició sobre la resistència antifranquista, ara a la seu del CECBLL
/by HelenaEl Centre Cívic Mas Lluí, gestionat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, acull fins al 22 de maig l’exposició Generacions TOP. Resistir. Protestar. Conquerir, una mostra itinerant de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme i la Diputació de Barcelona que testimonia les lluites socials, polítiques i culturals que van qüestionar la dictadura del general Franco i van posar les bases de la democràcia actual.
Amb una oberta vocació pedagògica, Generacions TOP vol sensibilitzar especialment les noves generacions sobre la importància de preservar la memòria històrica i entendre que els drets i les llibertats no són conquestes garantides, sinó fruits d’un llarg procés col·lectiu. El Centre d’Estudis s’encarrega de coordinar les visites que hi faran grups d’escolars al llarg de les pròximes setmanes.
En l’acte inaugural, el 24 de març passat, Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, va remarcar la importància de “rescatar de l’oblit la història de la repressió, però sobretot la història de la resistència”. “Perquè sovint ens expliquen la història del franquisme com una llarga nit de silenci on no passava res, i no és cert. Hi va haver una resistència constant, una lluita per les llibertats que va costar molt cara a moltes persones”, va reblar amb ple coneixement de causa, ja que pel seu activisme va ser detingut i torturat a la prefectura de policia de la Via Laietana.
A l’acte hi va haver presència d’alumnes de l’Escola d’Adults i del centre de primera acollida Mirabolà, als quals es va referir l’alcaldessa de Sant Feliu i diputada de Memòria Democràtica, Lourdes Borrell: “Ha estat molt llarga la lluita, i moltes persones han perdut la vida, i eren persones com nosaltres que creien en aquesta llibertat i la volien defensar. Per això avui sou aquí, en aquest país on podem tenir aquesta democràcia i gaudir-ne, però és molt feble. Vol dir que cada dia l’hem de preservar.”
Per la seva banda, Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va afirmar que “recordar la repressió, com fa aquesta exposició, no és un exercici de malenconia, és un exercici de ciutadania”. “Quan parlem de la torre de la presó de Sant Feliu, o de la Model, estem parlant de llocs on es va intentar aniquilar la llibertat de pensament. I avui, quan veiem que certs valors democràtics es posen en qüestió, aquesta memòria esdevé el nostre millor antídot”, va apuntar.
L’acte va finalitzar amb la intervenció de Josep Parra, que va llegir un poema dels que va escriure en els cinc anys que va estar tancat a la presó, en què recordava l’execució de Salvador Puig Antich.
El títol de Generacions TOP fa referència a les persones nascudes en ple franquisme, sense els traumes de la Guerra Civil, i que van viure de ple els grans canvis socials i econòmics del país. Moltes d’aquestes persones van topar amb el mur de la repressió, simbolitzada en el sinistre Tribunal de Orden Público (TOP), que entre el 1963 i el 1977 va instruir 22.600 processos contra activistes polítics i sindicals, un 21% dels quals de Catalunya. A través de documents originals, testimonis i materials audiovisuals, l’exposició mostra com aquest tribunal especial va esdevenir una eina clau de la repressió, i com la seva activitat va marcar la vida de milers de persones.
L’explicació sobre el funcionament i els integrants del TOP, la Brigada Político Social i altres instruments repressors omple la cara negra de l’exposició. Al revers, sobre fons blanc, s’hi desplega la descripció dels diferents corrents d’oposició, des del moviment obrer al veïnal, passant per les protestes estudiantils, les reivindicacions del feminisme i els primers col·lectius LGTBI. El relat s’atura en moments decisius en la construcció de la unitat antifranquista, com ara la tancada d’intel·lectuals a Montserrat el 1970 o les mobilitzacions impulsades per l’Assemblea de Catalunya entre el 1971 i el 1977. També hi ha un apartat dedicat a la lluita per la democràcia a Sant Feliu de Llobregat.
L’exposició, comissariada per Carlota Vidal Sánchez i Gerard Rodríguez Arellano, ha comptat amb l’assessorament històric de Javier Tébar i Manel Risques, i la col·laboració de material de nombrosos arxius institucionals i personals pel que fa al valuós material gràfic. Després de l’estada a Sant Feliu, la previsió és que viatgi a Sant Boi (a partir del setembre) i posteriorment Sant Vicenç dels Horts.
La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana ha celebrat la seva XXXIV Assemblea a Santes Creus
/by HelenaEl dissabte, 14 de març, es va reunir al Centre Cívic El Casalot de Santes Creus, al municipi d’Aiguamúrcia ( Alt Camp), la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), per celebrar la seva XXXIV assemblea general ordinària i la XX assemblea extraordinària. La trobada va ser acollida per l’associació Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i va rebre la salutació de l’alcalde d’Aiguamúrcia, Òscar Sendra.
El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) va estar representat per dos dels membres de la seva junta directiva: Jaume Bosch, que forma part de la Junta de la Coordinadora en representació del CECBLL, i Carles Riba, que alhora presideix el CMES.
L’Assemblea ordinària es va centrar en la discussió i aprovació de la Memòria econòmica del 2025 i del Pressupost del 2026 ( que suposa 158.550 euros), així com de la Memòria d’activitats 2025 i el Programa d’activitats d’enguany. L’Institut Ramon Muntaner, del que forma part la Coordinadora, va presentar també els seus projectes pel 2026.
Entre les publicacions que apareixeran aquest any destaquen les actes del XIV Congrés de la CCEPC, celebrat a Tortosa, “Els rius: territori, societat i cultura” i les actes de la II Jornada de Patrimoni i comunitat “La secularització del patrimoni”.
Durant l’assemblea extraordinària es va renovar la meitat de la junta directiva, que amb les noves incorporacions queda formada de la següent manera:
Vocals:
La CCEPC reuneix 156 centres d’estudis d’arreu dels Països Catalans; constitueix, doncs, un ampli punt de trobada d’entitats diverses que juga un paper imprescindible en la recerca sobre les realitats locals i comarcals, però també com a element de solidaritat activa amb les associacions del País Valencià, les Illes, la Franja i la Catalunya Nord que pateixen atacs constants per la defensa de la llengua que ens és comuna. La CCEPC publica la revista Frontissa en paper i en format digital i, al costat de la Generalitat de Catalunya i la Federació d’Ateneus, forma part de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU).
Aquest és un bon moment per animar als socis i sòcies del CECBLL a participar en les activitats de la Coordinadora i de l’IRMU i a subscriure’s a la revista Frontissa. És una bona manera, partint del nostre compromís comarcal, de contribuir a enfortir lligams amb centres d’estudis que treballen amb objectius similars al nostres.
Ara més que mai, 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat
/by HelenaEl CECBLL assistí el dimarts 3 de març a la presentació del 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat ho férem amb una àmplia representació composta per Conxita Sànchez, Isabel Ortuño, Carme Sanmartí, Neus Ribas, Esther Hachuel i Genoveva Català.
Sant Joan Despí acollirà els dies 23 i 24 d’octubre aquesta setena convocatòria que amb la crida ARA MÉS QUE MAI que reunirà, novament, desenes de dones amb la voluntat que sigui l’expressió d’una comarca cohesionada que avança unida i que entén que la igualtat es construeix col·lectivament, pas a pas i municipi a municipi.
Les convocants volen reforçar el compromís polític i social amb les polítiques feministes i impulsar noves mesures per fer front a les desigualtats, tot consolidant el Baix Llobregat com una comarca feminista que no renuncia a cap dret i que no accepta cap retrocés.
Els principals eixos de treball del 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat són: la violència masclista i digital; la salut i la salut sexual de les dones; la feminització de la pobresa i el sensellarisme; la bretxa salarial i de pensions; l’edatisme; i les discriminacions interseccionals o la manca de corresponsabilitat en les cures.
La presentació d’aquest 7è Congrés de les Dones, fou a càrrec de les 16 alcaldesses que té el Baix Llobregat d’entre els seus 30 municipis. També es va comptar amb la presència de la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Sònia Guerra i la salutació en línia de la consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, Eva Menor. Per descomptat que l’alcaldessa de Sant Boi, en la seva condició de presidenta de la Diputació de Barcelona, expressà el suport d’aquesta institució a la convocatòria així com l’alcaldessa de Vallirana, en la seva condició de presidenta del Consell Comarcal, i l’alcaldessa de Sant Joan Despí, que oferí amb orgull el seu municipi per acollir les sessions plenàries.
El CECBLL sempre hem estat compromeses amb el feminisme. Un dels exponents d’aquest compromís, a més de recerques diverses i treballs específics sobre les condicions de vida de les dones i del feminisme, és l’elaboració i posterior presentació del Decàleg per a la construcció de ciutats feministes, elaborat pel CECBLL, les alcaldesses i el Consell de les Dones del Consell Comarcal del Baix Llobregat, i fet públic el 23 de març de 2018 en el marc de la presentació del 5è Congrés de dones del Baix Llobregat.
Participem en una trobada informal amb el Ministre de Cultura Ernest Urtasun
/by HelenaEl passat 19 de març vam tenir ocasió de participar en una trobada de proximitat amb el ministre de Cultura, organitzada per Catalunya en Comú en la qual van participar altres autoritats del Parlament de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.
Al seu torn, les persones convidades eren representants del món de la cultura.
El Ministre va posar l’accent en la necessitat que les polítiques públiques garanteixin de forma efectiva l’exercici dels drets culturals per part de la ciutadania entesos en sentit ampli, és a dir, no només des del punt de vista del dret al consum, sinó també del dret a la creació o a la participació activa en la vida cultural.
Jordi Sicart, com a president de l’entitat, va tenir ocasió de plantejar alguns dels principals reptes que assumim avui dia les entitats de recerca i el que al seu parer hauria de tenir present el Ministeri de Cultura per contemplar aquesta idiosincràsia. Es dona la circumstància que també van assistir altres representants del nostre sector, com membres de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i de l’Institut Ramon Muntaner, així com també representants de l’Institut d’Estudis Penedesencs.
Vam tenir la sensació que el ministre entenia i acollia amb bona predisposició els nostres comentaris i aportacions. El ministre i la resta d’autoritats presents es van comprometre a treballar, cadascun des del seu àmbit d’actuació política, per donar resposta a les diverses demandes i suggeriments que van sorgir.
Agraïm trobades que, com aquesta, ens permeten expressar les problemàtiques que ens són pròpies i albirar canals de comunicació i camins de millora.
Montserrat Pagès Paretas ens apropa a l’arquitectura romànica del Baix Llobregat
/by HelenaEl diumenge 22 de març, en una activitat organitzada pels Amics del Museu de Molins de Rei, vam tenir l’oportunitat d’escoltar la magnífica conferència que va pronunciar Montserrat Pagès sobre l’arquitectura preromànica i romànica del Baix Llobregat.
La xerrada partia d’una pregunta: Gal·la Placídia a Molins de Rei? A la qual seguia el següent enunciat: Del món tardo antic al romànic al Baix Llobregat.
A través de la figura de Gal·la Placídia, Montserrat Pagès ens va introduir en la convulsa transició que es va donar en el pas de l’Imperi romà clàssic a l’etapa de domini visigot, que marca el pas cap a l’Edat Mitjana.
Gal·la Placídia fou una princesa romana, filla, esposa, mare i germana d’emperadors que va esdevenir reina dels visigots pel seu matrimoni volgut amb Ataulf. Va néixer a Constantinobla l’any 390 dC i tot i pertànyer a l’alta classe social de l`època, la seva no va ser una vida fàcil. Entre d’altres, va ser segrestada pels gots, va perdre un fill de pocs mesos i va haver de presidir a la força la comitiva per donar enterrament al seu segon marit, Ataulf, assassinat. Precisament les fonts indiquen que aquesta comitiva va parar a 12 milles de Barcelona i Montserrat Pagès va defensar la possibilitat que aquest lloc estigués situat a l’actual Molins de Rei, prop del riu Llobregat, aproximadament al lloc on després es va construir l’església romànica de Sant Pere de Romaní.
A partir d’aquí Montserrat Pagès ha fet una brillant dissertació sobre el romànic al Baix Llobregat en la qual ha mostrat diversos exemples d’arquitectura visigòtica, preromànica i romànica, entre les quals destaca especialment Sant Pons de Corbera, situada en el terme municipal de Cervelló.
Montserrat Pagès és doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral va versar sobre el romànic al Baix Llobregat. Ha estat durant molts anys conservadora de romànic del MNAC i ha publicat nombrosos llibres sobre la seva especialitat, el darrer, a punt de sortir, sobre les pintures de Sixena. A més de tot això, és sòcia del CECBLL. Gràcies Montserrat!
El Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat posa el focus en les fosses de la Guerra Civil a Abrera
/by HelenaEl divendres 27 de febrer de 2026, Abrera va acollir el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, una jornada de treball, reflexió i visita de camp centrada en la intervenció arqueològica a les dues fosses del Cementiri Vell d’Abrera.
La jornada, conduïda per Conxita Sanchez, es va iniciar amb la benvinguda de Jesús Naharro Rodríguez, alcalde d’Abrera; i va continuar amb les salutacions de Jordi Sicart Codinachs, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Jordi Font, director general del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya; Lourdes Borrell Moreno, diputada de Memòria Democràtica; i Eva Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat.
Tot seguit van fer-se les intervencions de Conxita Sánchez, membre de la Junta del CECBLL i responsable de la Xarxa, que va presentar la Memòria d’activitats de la XMD 2025 i a continuació, va intervenir Lídia Muñoz, consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat, que va exposar el Pla d’Acció de la XMD 2026.
Després de la pausa de cafè, va ser el torn de la ponència de Carlota Vidal, doctora en Història Contemporània, titulada «Generacions TOP: memòria en acció des del territori». La intervenció va posar en relleu el paper de l’exposició com a dispositiu cultural de divulgació rigorosa, debat intergeneracional i reparació simbòlica davant l’onada reaccionària, així com la seva possible replicabilitat al Baix Llobregat.
Un dels moments centrals de la jornada va ser la presentació els treballs d’excavació i exhumació de les fosses de la Guerra Civil Espanyola del febrer de 1939 al Cementiri Vell d’Abrera, amb les intervencions de Xavier Rota, regidor de Memòria Històrica d’Olesa de Montserrat; Giulia Mirto, primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament d’Abrera; i Gerard Bidegain, tècnic de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d’Abrera. La regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d’Abrera, Arantxa Galofré, va excusar la seva absència.
A continuació, el desplaçament fins al Cementiri Vell d’Abrera es va fer amb una visita comentada pels espais de memòria democràtica del nucli antic, conduïda per Gerard Bidegain. Un cop al cementiri, Xavier Rota, Giulia Mirto i Gerard Bidegain van reprendre conjuntament les explicacions amb una visita comentada a les fosses del febrer de 1939, contextualitzant històricament els fets i els treballs realitzats. La jornada va finalitzar reafirmant el compromís del Baix Llobregat amb una memòria democràtica arrelada al territori, basada en el rigor històric i orientada a la reparació, la justícia i la transmissió intergeneracional del passat.
La comarca compta amb un nou Espai de Memòria Democràtica a Santa Coloma de Cervelló
/by HelenaCom a CECBLL vam voler ser presents el diumenge 8 de febrer en l’acte d’inauguració d’aquest nou Espai de Memòria Democràtica inaugurat a Santa Coloma de Cervelló, concretament a la plaça Isidre Grañé de la Colònia Güell. L’esdeveniment va ser organitzat per l’Ajuntament i per diverses entitats locals, com el Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló-Colònia Güell, l’Associació Musical Si Fa Sol, l’associació Dones pels 4 Cantons i la Coral Casalenca. El projecte ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.
El centre de l’Espai és una escultura d’Andreu Jansana en homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme que vol convertir-se en un punt de trobada per recordar les lluites per les llibertats i els drets humans i per fomentar la transmissió intergeneracional del patrimoni democràtic. L’escultura consta de tres elements: una cara femenina que expressa fragilitat i emocions com el dolor o la reflexió; un bloc de formigó massís amb motius repressius que evoca els materials dels camps de concentració i les presons; i tres bancs disposats en forma de U, concebuts com un espai de trobada i memòria col·lectiva.
Durant l’acte, que va aplegar un centenar de persones, van intervenir l’alcaldessa de Santa Coloma, Maria Pau; la presidenta de Dones pels 4 Cantons, Pepi Calbet; el president del Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló-Colònia Güell, Josep Padró; l’autor de l’escultura, Andreu Jansana i la diputada de Memòria Democràtica de la Diputació, Lourdes Borrell. Especialment emotiu el final, quan una cantata col·lectiva de l’Estaca acompanyant la Coral Casalenca va recordar vells moments i va adquirir alhora un nou sentit per palesar la necessitat de seguir lluitant pels drets i les llibertats.
La segona aprovació inicial del Pla Director Urbanística de l’AMB
/by HelenaEl Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (PDUM) s’ha aprovat inicialment per segon cop en una sessió del Consell Metropolità del passat febrer. La primera aprovació inicial fou en el març de 2023. Han passat 3 anys on l’equip redactor ha hagut d’analitzar un volum important d’al·legacions, informes d’Ajuntaments i d’Administracions sectorials. Els motius invocats pels redactors per a una segona aprovació són: introduir mecanismes més flexibles per adaptar-ser als nous temps (la vigència del PDUM és fins a l’any 2050), augmentar la claredat i senzillesa del text, reforçar la seguretat jurídica i introduir canvis substancials en la classificació del sòl i a les àrees d’interès metropolità.
Ara s’obre un nou període d’informació pública on presentar al·legacions i sol·licitar informes a tots els Ajuntaments i a totes les administracions competents en les diverses matèries que incideixen en el territori. La participació i el diàleg son necessaris i cabdals en el planejament urbanístic, i en aquest cas, atès el caràcter axial del PDUM, ho és encara més. El CECBLL vol implicar-se en aquest procés d’aportació d’idees.
El PDUM és el primer pas per substituir el Pla General Metropolità (PGM) que aquest any compleix 50 anys de vigència. La seva redacció s’ha nodrit d’un nombrós equip humà i d’una tecnologia impensable fa pocs anys. Resulta important que un cop s’aprovi definitivament i entri en vigor aquest Pla sigui útil per resoldre els grans reptes de la societat actual i futura, entre d’altres: una oferta suficient d’habitatge públic assequible, uns barris amb una bona dotació d’equipaments per atendre la diversitat de procedència dels residents, uns espais públics que fomentin la cohesió, una oferta de transport públic de qualitat, prou elements per mitigar el canvi climàtic, polígons d’activitat econòmica de qualitat o uns connectors ecològics que enllacin els espais naturals.
Perquè això sigui possible és important que l’Administració de l’Estat i de la Generalitat materialitzin les previsions inversores del PDUM, atès que el volum d’actuacions ultrapassa competencial i econòmicament la capacitat dels Ajuntaments i dels promotors privats.
Febrer un mes curt i intens
Els carrers i places dels municipis de la comarca s’han omplert de festa i celebració per mitjà d’una de les màximes expressions de la cultura popular: el Carnaval, festa que ha contribuït a seguir donant sentit a la forma de vida col·lectiva i quotidiana de les gents baixllobregatines. El Carnaval fou una de les celebracions col·lectives més reprimides pel franquisme. Així s’expressava “una orden del Ministerio de la Gobernación” del 12 de gener de 1940, signada per Serrano Suñer (cunyat de Franco) “prohibición absoluta de la celebración del Carnaval”. Enguany l’eclosió carnavalesca ha estat plena, tot mostrant particularitats en cada un dels municipis de la comarca. Considerem convenient recordar com l’actual normalitat de les festes populars ha estat possible per l’esforç i la il·lusió de recuperació fet després de la dictadura, com es recull en el llibre editat pel segell editorial del CECBLL, Edicions del Llobregat, La festa popular al Baix Llobregat constructora d’identitat i cohesió social de l’Àngel Merino.
També hem gaudit d’una altra celebració que expressa l’arrelament festiu i social de la nostra cultura popular i és a l’ensems un gran esdeveniment agrícola i comercial. Estem parlant de la Fira de la Candelera a Molins de Rei que enguany ens ha convocat en la seva 175 edició. Una de les fires més antigues de Catalunya que aquest any s’ha agermanat amb la Fira de la Puríssima de Sant Boi de Llobregat que, pel desembre, farà 80 anys que es convoca; ambdues profundament arrelades a la comarca i a la seva manera de ser i de fer. L’edició d’aquesta “fira de fires” coincideix pràcticament amb la commemoració de l’arribada de la segona línia de ferrocarril construïda a Catalunya i a la península ibèrica, casualitat de la commemoració amb una crisi ferroviària que esperem que serveixi per incentivar les inversions necessàries en el segle XXI i les eines de gestió del servei des de la proximitat.
L’activitat del CECBLL
Com podeu observar en aquest butlletí, potser el febrer pugui haver estat curt, però també ha estat intens, per activitat pròpia, compartida o per presència. Vàrem tancar el mes de gener amb l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels Drets Humans (veure aquí), enguany a Molins de Rei impulsada pel CECBLL, juntament amb la munió d’altres localitats de tots els Països Catalans i altres indrets de la Mediterrània. I tanquem el febrer amb la celebració del Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat (XMD), de la qual el CECBLL n’és membre fundacional i responsable de la secretaria tècnica; enguany a Abrera amb motiu de l’obertura de la fossa del 1939 (veure aquí).
Entremig presentacions de llibres (veure aquí), promoció d’exposicions (veure aquí), accions de promoció d’espais culturals i patrimonials (veure aquí). I una gran activitat per a planificar, organitzar i aconseguir els recursos per a tot el conjunt d’activitats d’enguany, entre els quals volem destacar la realització de la 13a gala dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, de la que us anirem informant sobre el seu desplegament durant tot l’any.
I per aquest mes de març que arrenquem, molta feina envoltada per la commemoració del Dia Internacional de la Dona. Recordar-vos a tots i totes, socis i sòcies, la celebració de l’Assemblea ordinària d’enguany de la qual rebreu la convocatòria en els propers dies. La vostra presencia i participació és clau per a la seva aprovació que dona el suport a l’acció que s’hi proposa, es debat i s’aprova i el recolzament necessari per a la seva realització per part de tots els actors implicats: Junta, Equip Tècnic, i tot el conjunt de socis i sòcies i entron que ho impulsen i hi participen. Us hi esperem.
“En el segle XIX a Molins de Rei hi arribà la Fira de la Candelera i el tren” per Genoveva Català
/by HelenaFoto: Genoveva Català, autora de l’article
Aquest febrer en la lluïda celebració de la 175 edició de la Fira, rodalies no s’hi ha sumat
Venim de lluny
La Fira de la Candelera de Molins de Rei, declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional, és una de les fires més arrelades de Catalunya. La seva història es remunta a mitjan segle XIX, ja que se celebra de manera oficial des de l’any 1852. Això la converteix en una de les fires més antigues del país, entre les que s’han mantingut actives de forma ininterrompuda.
El ferrocarril va ser fonamental pel desenvolupament agrícola i industrial de la comarca. Va arribar a Molins de Rei el novembre de 1854 provinent de Barcelona. Era la segona línia de tren que es construïa a Catalunya, després de la de Barcelona-Mataró el 1848. No és casualitat que Baix Llobregat i Maresma juguessin aquest paper estratègic.
L’objectiu de la línia era connectar Barcelona. El projecte va ser impulsat per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell, i superada l’obra de perforar el túnel, el 1856, es va ampliar fins a Castellbisbal, i un cop construït el pont, al 1859, fins arribar a Martorell. A poc a poc i amb els anys es van anar integrant les diferents línies de ferrocarril amb un model radial i aquesta fou bàsica per la l’ínia Madrid-Saragossa- Barcelona (MZA).
En el llibre Una Fira amb arrels de Francesc Santolària publicat amb motiu de l’edició 150 de la Fira, l’autor afirma que “per tant la primera Fira autoritzada no se celebrarà fins el 1854, però aquella data de 1851 sempre serà considerada un punt de referència i el dia de la Candelera de 1852, l’efemèride d’una partença”.
L’any 1854 fou estratègic per a la FIRA DE LA CANDELERA i pel FERROCARRIL. L’arribada del tren va ser el motor principal de la transformació industrial i social de la vila durant la segona meitat del segle XIX. Gemma Tribó ens ho il·lustra en la seva tesi sobre “La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930). Exportació a Europa, consolidació de la pagesia veïna i naixement de nous paisatges agraris”, on ens descriu les transformacions del medi per l’acció humana posant de relleu allò que fou cabdal per a l’agricultura, com la xarxa de camins i de carreteres i el primer tren de la comarca i ho il·lustra amb una fotografia de l’estació de Molins de Rei com a punt estratègic per a l’exportació de la producció agrícola i industrial del territori.
Estació de Molins de Rei a principis de segle xx, punt important de comunicacions on arribaven per carretera mercaderies per a l’exportació. Font: Arxiu privat de Lluís M. Tuells, autoria de la fotografia desconeguda, 1910-1915. Extreta del llibre “La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930)” de Gemma Tribó Traveria (Edicions del Llobregat, 2021)
La Fira del 2026
La 175a Fira de la Candelera, celebrada el cap de setmana del 30 i 31 de gener i 1 de febrer de 2026, s’obrí el divendres 23 de gener amb el Pregó del televisiu molinenc Jordi Hurtado i no ha estat una fira més. Ha estat la culminació de gairebé dos segles de tradició, transformant els carrers de la vila en un aparador gegant que fusiona el passat agrícola amb la tecnologia del futur.
La periodista del digital Viu Molins, Samar Elansari , ha fet al llarg dels dies de Fira diverses cròniques, una d’elles titulada “Homenatges, inèrcia i Rodalies: les claus de la 175a edició de la Fira de la Candelera”. En ella assenyala amb claredat que “la Fira de la Candelera 2026 ha estat marcada pel bon temps i una menor afluència de visitants, que els firaires atribueixen a la crisi de mobilitat. S’ha posat en valor els orígens agrícoles de la Candelera i s’ha fet un homenatge als paradistes que fa més de 25 anys que participen en una mostra sense grans canvis respecte a les últimes edicions” Amb bon criteri Viu Molins remarca que “l’edició d’ enguany ha estat condicionada per la crisi de mobilitat que afecta el país. Els problemes tècnics a Rodalies i el tall de l’AP-7 a l’altura de Martorell sembla que han frenat l’arribada de visitants”.
La perdurabilitat de la Candelera és atribuïble a moltes causes, tot i que la principal és que la Candelera no es fa sola. En l’edició 169 Fira de la Candelera del 2020, es pregonava “La Fira no es fa sola”. Temps era temps que en aquesta vila baixllobregatina, corria la brama que la “Fira es fa sola”, però la Fira és fruït de l’escarràs de les gents i de la necessitat de proveïment que al llarg dels anys han tingut homes i dones de les nostres contrades, de l’esforçada menestralia i de l’esperit murri del bon comerciant. Aquest llegat de treball i compromís farà que pel mes de juny Molins de Rei aculli el 33è Congrés de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC), associació creada el 1995, que serveix per representar i coordinar els interessos dels certàmens i contribuir a assolir cotes de millora en cada un dels firals dels 54 associats.
A cada casa de Molins de Rei arriba el programa de Fira que conté informació d’interès. L’organització vol ressaltar els sectors del firal començant per l’àmbit de la Natura, centrat en l’agricultura i el sector primari en el seu conjunt; el de la Gastronomia, que enguany commemorava la 46a Fira de Vins (la primera que se celebrà a la Catalunya democràtica); el d’Empresa, amb una important presència del sector de l’automòbil; el de la Cultura, com a mostra de la creativitat cultural; així com la Candelera Ciutat que presenta la vitalitat del món associatiu i comunicatiu. Un total de 619 Expositors distribuïts de la següent manera: 53 planter i maquinària agrícola; 2 tallers de granja i horta; 201 comerç, vins, alimentació automoció; 317 artesania, arts, brocanters i col·leccionisme; 11 espais d’empresa, economia social i cooperativa; 35 espais kids, entitats i associacions.
La Fira espai de civilitat
En la celebració de la Candelera, més enllà dels dies del Firal de carrer, es poden veure exposicions com la dels “27ns Premis CLIC de Fotografia”, a la seu del Centre Excursionista (CEM), la de “Pagès” a Ca n’Ametller; o la de “Pagesos contra Franco 1974-1979. La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia” a la Sala Gòtica. També s’han pogut escoltar un seguit de xerrades sobre els diversos sectors de l’economia, principalment l’agrari.
Cada any la Fira s’agermana amb algun altre certamen similar i, amb encert, aquest 2026 ho ha fet amb la Fira de la Puríssima de Sant Boi de Llobregat que pel desembre celebrarà la seva vuitantena edició. El batec agrícola del Baix Llobregat es manté viu.
El firal està concentrat en una gran part del nucli urbà. Tot passejant pots badar, comprar, menjar, beure i gaudir de música i de tota mena d’actuacions, així com de demostracions de cuina. La Fira és un espai de retrobada, convivència i civilitat .
Aquest any la Fira ha honorat la memòria de Jaume Garriga i Pujol. Molinenc que morí accidentalment , treballant al camp amb el tractor, el juny de 2021, declarat per unanimitat del Consistori fill predilecte, pagès i impulsor de la Unió de Pagesos. Hom el recorda com un expert agrònom, un ciutadà compromès, un cooperant i el primer regidor de serveis socials de l’equip de l’ajuntament democràtic del 1979. Des d’aquest any els premis del concurs de Planters portaran el seu nom – ell mai va faltar a la cita del jurat que n’avaluava la qualitat – i també tindrà una espai dedicat a la seva memòria al barri de La Granja.
Inaugruació de l’Espai Jaume Garriga i Pujol. Font: Ajuntament de Molins de Rei. Font: Ajuntament de Molins de Rei
Records de la Fira en una família pagesa
L’any 2021 vaig fer un article en aquest mateix butlletí relatant que arran de la pandèmia els organitzadors de la fira havien sabut fer fira amb el suport de les eines digitals dels segle XXI, tot minimitzant la presencialitat i l’aglomeració de persones en el firal, afirmava que “Amb tot, res comparable amb la Fira que les dones i els homes de Molins de Rei hem vist créixer i hem crescut gaudint-la. En el meu record ressonen les promeses que la tieta em feia de menuda “ens llevarem, ens rentarem, ens vestirem, esmorzarem i tris-tras cap a la Fira”.
Per un moment em deixo portar pels records d’infantesa. En la dècada dels anys 60 del segle passat la meva família, per fer front a les greus dificultats de supervivència que tenien els pagesos, emprengueren l’activitat de venda de planters i de motocultors de la marca Agria. Els dies de Fira la casa era plena de gent, l’activitat ens implicava a tots. Els meus dos germans, amb el suport del pare, venien planter amb l’avantatge de conèixer a fons el producte, cosa que els va fer comptar amb el reconeixement per la qualitat que oferien; l’any 1961 el meu germà gran – en Jaume – recollí el premi de planters; i en el 1965 ho feu en Joaquím, l’altre germà. La Fira forma part de l’ADN de les gents pageses i no pageses de Molins de Rei.
1961 Jaume Català i Bosch. Recollint premi concurs de planters de la Fira de la Candelera
1965 Joaquím Català i Bosch. Recollint premi concurs de planters de la Fira de la Candelera
Es presenta el llibre “Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle, 1974-2024”, d’Eduard de Batlle
/by HelenaEl passat 24 de febrer es va presentar a Sant Feliu el llibre Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle, 1974-2024. Una aproximació a la seva història dins de Sant Feliu de Llobregat, del nostre soci Eduard de Batlle Cruz.
El llibre té el doble objectiu de rescatar la història del carrer Joan de Batlle i del Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle i, alhora, retre homenatge a l’avi de l’autor, una figura clau de la història de Sant Feliu i una de les víctimes de la violència revolucionària que es va donar amb motiu del “alzamiento” i de la guerra civil.
És gairebé un deure reconèixer aquestes associacions nascudes durant els darrers anys del franquisme amb la clara voluntat d’incidir en la vida diària dels barris i, per extensió, de les ciutats. Uns barris formats per blocs d’alta densitat, amb població majoritàriament nou vinguda, però amb una clara voluntat de fer-hi arrels i de millorar la seva forma de vida, però sobretot de donar oportunitats als seus fills i a les seves filles. Aquestes microhistòries, com la que ha fet l’Eduard, són un exercici de reconeixement i una forma de mirar la història local a partir dels barris.
L’acte de presentació va estar presidit per l’alcaldessa, Lourdes Borrell i per l’autor del llibre, Eduard de Batlle. Hi van intervenir també el president sortint del Centre Cultural, José Cabello, i la directora del Centre d’Estudis, Esther Hachuel.
La 175a Fira de la Candelera participa en l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans
/by HelenaDissabte 31 de gener al vespre, Molins de Rei va sumar-se a l’Encesa 2026, una acció compartida arreu de la Mediterrània per defensar els drets humans i mostrar solidaritat amb les persones migrants i refugiades que es veuen obligades, sovint, a creuar la Mediterrània per cercar una millor situació.
L’acte va ser coorganitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i per l’Ajuntament de Molins. Aprofitem aquestes línies per agrair el suport que ens han ofert, tant a nivell tècnic com polític.
Enguany, el calendari ens ha portat a fer l’Encesa en plena Fira de la Candelera que, per a més dades, celebrava la 175a edició. Un luxe i un plaer!
Precisament per aquest motiu vam haver de fer una excepció i l’Encesa es va fer a peu de carrer, i no des de les altures de cap torre o edifici patrimonial.
L’apertura de l’acte va anar a càrrec la molinenca Clàuda Masagué i el també molinenc Juano Bossi, que van interpretar algunes cançons just abans dels parlaments.
A continuació van intervenir Jésica Revestido, com a regidora d’Acció Comunitària, la molinenca Genoveva Català, en representació del Centre d’Estudis, i l’alcalde de Molins, Xavi Paz, que va cloure l’acte. Durant la vetllada també va tenir lloc la lectura del Manifest de l’Encesa, redactat per Amnistia Internacional, que va anar a càrrec de membres de la Comunitat del Paraguai, de la Comunitat Islàmica i de Molins de Rei amb Palestina. Finalment, i abans del parlament de tancament de l’alcalde, la Clàudia i el Juano van cantar el Viatge a Ítaca de Lluís Llac i van comptar amb la participació del públic assistent.
Com sabeu, l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans a la Mediterrània va ser una iniciativa del Consell de Mallorca iniciada el 2017 i que poc a poc s’ha anat estenent per tota la Mediterrània. En els territoris peninsulars de parla catalana l’activitat és coordinada per l’Institut Ramon Muntaner, una fundació mixta formada a parts iguals per la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. El CECBLL hi participa des de 2021.
Gràcies a totes les persones i entitats que hi han col·laborar en aquesta edició 2026 i a tothom que hi va participar.
Presentació del llibre col·lectiu “El franquismo. Anatomia de una dictadura” a Cornellà
/by HelenaLa seu de CCOO del Baix Llobregat, a Cornellà va acollir el passat dimarts 17 de febrer la presentació del llibre El franquismo. Anatomía de una dictadura (1936-1977). Aquest esdeveniment, organitzat per la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va reunir una seixantena de persones per reflexionar sobre la naturalesa i els mecanismes del règim franquista a través d’una conversa entre dos dels seus coautors.
La benvinguda va anar a càrrec d’Albert Rodríguez, secretari general de CCOO al Baix Llobregat, i de Conxita Sánchez, membre de la junta del CECBLL i responsable de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat. Seguidament, es van dur a terme les salutacions de la consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat Lídia Muñoz, i d’Antonio Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat.
El plat fort de la tarda va ser la presentació de l’obra i la posterior conversa, on es va abordar qüestions fonamentals, com per exemple, com va aconseguir consolidar-se i perpetuar-se el règim durant quatre dècades. El llibre és una eina per fer arribar al públic en general i a la comunitat docent els coneixements més recents i consensuats sobre la dictadura franquista generats des de la investigació científica.
Des de les butaques de l’escenari, els coautors Xavier Domènech, historiador i professor de la UAB, i Javier Tébar, professor d’història de la UB, van desgranar els aspectes clau d’aquest treball editat juntament per François Godicheau i Jorge Marco. Aquesta xerrada va estar conduïda per Bea Jiménez, professora de l’Institut Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat, que va exercir de moderadora guiant el fil conductor de l’acte.
En acabar la conversa es va obrir un espai de debat on el públic va poder interactuar amb els ponents i formular les seves preguntes, moltes d’elles centrades en com explicar a l’aula aquesta part de la nostra història recent. En finalitzar l’acte les persones assistents van poder adquirir l’obra gràcies a la col·laboració de la llibreria Pati Blau, que va habilitar un punt de venda.
ERC del Baix Llobregat visita el Museu de la Colònia Sedó
/by HelenaEl passat 24 de febrer vam tenir ocasió de fer una visita al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera per a un grup de membres d’ERC del Baix Llobregat. L’activitat s’emmarca en les accions de promoció del Museu que fa el CECBLL des de l’any 2019 gràcies a un acord amb el MNACTEC.
El grup, de 17 persones, va estar encapçalat pel diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Albert Caballero, pel diputat de Consum de la Diputació, Josep Ramon Mut i per la consellera comarcal Bàrbara Lligades. Hi van assistir també regidors i regidores i altres membres d’aquest grup polític.
Va ser un matí molt profitós, ja que el grup va saber copsar la magnitud del patrimoni de la Colònia Sedó i van manifestar en diverses ocasions la seva predisposició a col·laborar en allò que sigui possible a favor de la salvaguarda d’aquest testimoni de la nostra història recent.
L’any passat vam rebre un altre grup parlamentari, en aquella ocasió el socialista. I ens hem adreçat també a altres ens d’interès, com la Societat Catalana de Tecnologia, l’SCOT o la UPC entre molts altres.
Amb el suport del MNACTEC mantenim així el nostre ferm compromís vers la Colònia i el Baix Llobregat. Continuarem afavorint la coneixença d’aquest espai per part de col·lectius estratègics.
La pel·lícula “L’Olivia i el terratrèmol invisible”, guanya el Gaudí a la millor pel·lícula d’animació
/by HelenaFont: Acadèmia del Cinema en Català. Crèdit: ACC-Mireia Rodriguez
El film està basat en la novel·la de Maite Carranza La pel·lícula de la vida, i narra la història d’uina mare amb dos fills que són expulsats de casa seva i han de començar de nou en un entorn ple d’incerteses i de situacions noves.
L’Olívia, la germana gran, acaba inventant una història per fer més dolça la situació al seu germà i a ella mateixa. És així com viuran un munt d’aventures plenes d’humanitat.
Com ja vam comentar en el seu moment, L’Olivia i el terratrèmol invisible és la primera pel·lícula en català feta amb la tècnica de l’stop-motion.
La Maite ens ho va comunicar el Premi Gaudí gairebé en directe, enviant-nos fotografies i compartint la seva alegria amb nosaltres. I és que la Maite, a més d’una gran escriptora i guionista, és la nostra conductora de la tertúlia literària.
La pel·lícula va ser nominada també als Premis de Cinema Europeu en la categoria Millor pel·lícula d’animació. I ara opta a un Goya. Haurem d’esperar a la gala que es farà el dia que surt aquest butlletí, el 28 de febrer
Felicitats, Maite!! Ens sentim molt orgulloses de comptar amb tu i amb la teva amistat.
“Generacions TOP. Resistir. Protestar. Conquerir” a Sant Feliu de Llobregat
/by HelenaEl proppassat 6 de febrer vàrem assistir a la inauguració de l’exposició: “Generacions Top. Resistir. Protestar. Conquerir.” al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat. Aquesta exposició és una adaptació, per facilitar la seva itinerància, de la que va estar ubicada a la presó Model de Barcelona del 20 de novembre del 2024 al 30 de març del 2025 i que vam visitar més de 30.000 persones entre elles més de 2.000 alumnes d’Instituts de Catalunya.
Les activitats relacionades amb la memòria històrica i democràtica són un dels eixos de treball del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i aquesta exposició ofereix un recorregut per la història social del tardofranquisme i la transició, centrant-se en les persones organitzades enfront de la repressió i contra la dictadura. Li dóna veu i mostra el rostre de qui va patir la repressió i va organitzar la resistencia. Destacant també, l’estructura repressiva del règim de Franco i assenyalant als seus responsables.
L’exposició reivindica la democràcia com una conquesta col·lectiva.
En l’acte va participar Lourdes Borrell, alcaldessa de Sant Feliu, i Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana de Persones Expressés Polítiques del Franquisme (ACPEPF). Així com representants de Diputació de Barcelona, de sindicats i de diferents entitats de la localitat i del Baix Llobregat.
Vam poder comptar amb les explicacions de primeríssima mà de Carlota Vidal i Gerard Rodríguez, que l’han comissariat.
Una exposició imprescindible per entendre la nostra història més recent. Per conèixer de prop la força de la gent organitzada i els costos socials i col·lectius en la lluita per les llibertats i la democràcia. No us la perdeu!
Molt recomenable: Universo UNED
https://www.rtve.es/play/videos/universo-uned/05-12-25/16846366/
Fotos butlelti febrer – 36
Un any més, l’Espai de la Terrissa i el Museu de la Colònia Sedó participen de la Festa Major d’Hivern d’Esparreguera
/by HelenaCom saben els nostres lectors i lectores, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat gestiona alguns equipaments culturals. Entre ells l’Espai de la Terrissa, de l’Ajuntament d’Esparreguera, i el Museu de la Colònia Sedó, situat també a Esparreguera i propietat de la Generalitat de Catalunya.
Amb motiu de la Festa Major d’Hivern tots dos equipaments van fer jornada de portes obertes. En el cas de l’Espai de la Terrissa va ser el dissabte 14 de febrer al matí i a la tarda. Per la seva banda, el Museu de la Colònia Sedó va fer portes obertes els matins dels dies 14 i 15 de febrer.
Esparreguera és una ciutat amb un perfil cultural molt marcat, i aquest fet es nota en el volum de visites comptabilitzades.
Agraïm la confiança que les administracions dipositen en la nostra entitat per gestionar espais culturals, una vocació que mantenim ferma i que ens apropa a la forma de fer d’alguns països de l’entorn d’Europa, com Itàlia o el Regne Unit. Aquest últim país és paradigmàtic en aquest àmbit i compta amb una de les associacions més antigues i consolidades dedicades a la gestió del patrimoni, com és el National Trust, amb més de 5 milions de socis i sòcies, persones físiques i jurídiques.
Aquí hem començat a recórrer aquest camí que esperem sigui llarg i fructífer.
Molins de Rei honora la memòria de Jaume Garriga i Pujol pagès, agrònom, polític, cooperant i ciutadà compromès.
/by HelenaEl concurs de planters de la 175a edició de la Fira de la Candelera portà per primera vegada el nom de Jaume Garriga i Pujol, agrònom compromès des de fa anys en el peritatge de la qualitat dels productes que s’hi ofereixen.
Un grup de persones de la localitat presentaren al Consistori la proposta de nomenar-lo fill predilecte i honorar-ne la memòria a través dels premis dels planters així com de dedicar un espai al final de la Rambla de La Granja en memòria seva. Així ho acordà per unanimitat el Ple ordinari del mes de juny del 2025.
L’Espai Jaume Garriga i Pujol incorpora una escultura de la seva germana Roser i una olivera de les que ell va conrear i amb el nom de “Tinet”. En Jaume morí accidentalment als 68 anys pel juny del 2021, fent allò que més li agradava que era cultivar les seves oliveres i la necessitat de fer marges recuperant el sistema ancestral de pedra seca. Va ser un referent en el cultiu d’olivera ecològica al Baix Llobregat.
A la dècada dels setanta es va graduar com a Enginyer tècnic agrícola. Un cop jubilat i fent de pagès va fer un Màster d’agricultura ecològica. Va treballar en diferents projectes vinculats al món agrari i també com a cooperant a la República del Txad com a tècnic d’Intermón Oxfam,
Va participar en les primeres reunions embrionàries del que seria la Unió de Pagesos del Baix Llobregat. El seu compromís polític, li va costar presó i tortura, en la lluita contra la dictadura (anys 1971-74). Va ser regidor del primer Ajuntament democràtic de Molins de Rei, l’any 1979 formà part, com a independent, de la candidatura del PSUC ho fou fins el 1985 i es distingí com a membre d’un equip innovador en polítiques socials en els municipis.
El mes de desembre del 2023 el Col·legi d’enginyers tècnics agrícoles i forestals de Catalunya conjuntament amb l’empresa LAINCO (on havia treballat) varen celebrar un acte, a la seu del mateix Col·legi, per tal de posar el nom de Biblioteca Jaume Garriga i Pujol en agraïment a la seva dedicació tant al Col·legi com a l’empresa on va treballar tants anys.
Sempre va estar predisposat a col·laborar amb les institucions de la societat lligades al món agrícola. Destaquem el Col·legi d’enginyers tècnics agrícoles i forestals de Catalunya i, sobretot, la ICEA (Institució Catalana d’Estudis Agraris). En aquesta darrera Institució en va ser un dels fundadors alhora va formar part de les seves Juntes. A nivell local, va estar molt vinculat a la Fundació agrària de Molins de Rei. Darrerament ajudava els pagesos joves i contribuïa, amb el seu bon criteri, a la millora de l’agricultura al Parc de Collserola.
Font: Ajuntament de Molins de Rei
Esparreguera: Camins de pau 2026, 4a edició Donem llum a un dels episodis històrics més amagats i desconeguts de la nostra societat
/by HelenaParlar d’exili i deportació és parlar d’oblit i de silencis, i aquest projecte, que va sorgir d’una proposta del PEEC, és a dir de l’Ajuntament d’Esparreguera però sobretot de la societat civil i dels educadors, pretén acabar amb aquest oblit i transformar els silencis en un cant a la pau. Enguany vam dedicar “Camins de Pau” a homenatjar Agustí Jorba Alert, últim alcalde republicà de l’Ajuntament d’Esparreguera; Fabià Asens Pedrol, regidor; i Joaquima Soler Brugueras, la seva esposa; sindicalista que va perdre el seu pare al camp de refugiats Bois-Brulé (Loir-et-Cher) durant els primers temps de l’exili. Per altra banda, també hem homenatjat les víctimes del nazisme, en especial dos dels nostres deportats a Mauthausen, Josep Egea Trujillo i Manuel Vinaroz Maté, amb la col·locació de dues stolpersteine.
Camins de pau implica el treball i coordinació de tots els centres de primària i secundària, l’Escola Municipal de les Arts, l’Arxiu Municipal, els Tallers d’Activitats Artístiques i Culturals d’Esparreguera, el Casal Intercultural, voluntariat i historiadors, amb activitats al llarg del curs però especialment al llarg d’una setmana entorn el 30 de gener: visites guiades per les llambordes, Visites guiades sobre l’exili i l’Esparreguera en l’època de la II República, reproducció i col·loqui del documental “El Viatge d’Itza”, programes especials a Ràdio Esparreguera, representacions d’Obra vista, de Jordi Prat i Coll, exposició sobre la pau a la Biblioteca Municipal l’Ateneu, el cant de Laura Mas amb la cançó “A la Joventut” (escrit l’any 1936 per Nordahl Grieg, inspirat en la Guerra Civil Espanyola i que l’any 1952 va ser musicat per Otto Mortensen), acompanyada de la jove coral Theseharmonics i la pianista Lola Pérez amb la direcció de Mayte Gómez.
Aquesta ha estat la 4t edició i de cadascuna d’elles conservem un record molt tendre i unes amistats fermes; algunes d’elles ara ja no hi són malauradament, però el seu agraïment a tota la comunitat ha quedat per sempre enregistrat en la nostra memòria.
No podem passar de puntetes per sobre del patiment dels altres. No podem oblidar-los de cap manera perquè, el que va passar ho tenim ben a prop. Personalment, tinc l’esperança que els nostres infants i joves hagin après la lliçó. Gràcies al CCEBLL perquè la informació que podem trobar al web del Memorial és molt aclaridor per a molts centres escolars i els seus estudiants. Gràcies a tots els que ens heu ajudat!
Joana Llordella
Exposició a la Sala Gòtica de Molins de Rei “Pagesos contra Franco, 1974-1979. La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia”
/by HelenaLa Sala Gòtica del Museu del Renaixement ha acollit, durant la Fira de la Candelera i fins el 15 de febrer, una interessant exposició que explica els orígens de les protestes pageses, la creació de la Unió de Pagesos i com la pagesia va contribuir a la lluita per la democràcia. El comissari de la mostra és l’historiador Guillem Puig Vallverdú, sota l’aixopluc organitzatiu del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. La mostra arriba a Molins de Rei de la mà de l’Associació Obrera, entitat memorialista, hereva de la històrica Federació Obrera.
En la inauguració de l’exposició intervingueren; Jordi Font, director del Memorial Democràtic i l’Alcalde Xavi Paz, ambdós posaren en valor la contribució del món rural en la construcció de la democràcia. Tot seguit els assistents visitaren a la mostra guiats pel seu Comissari Guillem Puig.
En el catàleg de l’exposició se’ns reitera que durant la dictadura es va eliminar tota forma d’associació civil independent i es va construir un sistema corporatiu basat en els criteris del nacionalcatolicisme a l’entorn de les Hermandades de Labradores y Ganaderos, que ocuparen els espais de les antigues cooperatives i societats agrícoles.
En els anys seixanta sorgiren les primeres organitzacions agràries clandestines com les Comissions Pageses. En el 1974, el Manifest de Pontons, va suposar un nou impuls per a les lluites agràries i des d’aleshores, es van articular a través de la Unió de Pagesos. Molts dels dirigents sorgits d’aquest moviment també van contribuir a l’obertura política local, presentant-se a les eleccions municipals de 1979. L’exposició mostra com la mobilització pagesa va ser clau per al desmantellament de les estructures franquistes i la construcció de la democràcia al món rural català.
El Memorial Democràtic acompanya l’exposició amb un interessant catàleg que junt amb la presentació del director del Memorial, Jordi Font i el comissari de la mostra Guillem Puig, hi ha un interessant article d’Andreu Mayayo amb el suggerent títol “Qualsevol nit pot sortir el sol” que conclou dient “Sense la Unió de Pagesos, la nostra història, agrària i nacional, hauria estat diferent i pitjor. Per molts anys, Unió de Pagesos¡”
Font: Ajuntament de Molins de Rei
Font: Ajuntament de Molins de Rei
El Consorci de Turisme del Baix Llobregat organitza sengles jornades al Museu de les Aigües de Cornellà
/by HelenaEl passat dia 11 de febrer vam assistir a dues jornades organitzades pel Consorci de Turisme del Baix Llobregat que van tenir lloc a l’emblemàtic edifici de Can Serra dins del recinte del Museu de les Aigües de Cornellà.
La primera va reunir tots els atractius turístics que participen del programa familiar de cupons amb descomptes amb l’objectiu de presentar la proposta i el pla d’acció 2026, així com l’impacte i els resultats de la campanya 2025. Els cupons, que funcionen des de fa anys, són ofertes i promocions adreçades especialment al públic familiar i permeten accedir amb descomptes a determinats recursos d’oci vinculats al patrimoni. El CECBLL va assistir delegat pel MNACTEC, ja que el Museu de la Colònia Sedó hi té una oferta 2×1 en la modalitat de visita lliure. Podeu trobar més informació sobre aquests cupons al següent enllaç. Aquesta part del matí va ser conduïda per Laura Garcia i Noemí Lozano del Consorci de Turisme del Baix Llobregat. Molt valuosa no només tota la informació rebuda, sinó tamb la trobada amb altres agents del patrimoni que tenen oferta d’oci.
A continuació va tenir lloc una Jornada de Turisme inclusiu organitzada pel Consorci de Turisme i l’Àrea d’Acció Social i Salut del Consell Comarcal, l’objectiu de la qual era fomentar un model de turisme accessible, acollidor i adaptat a la diversitat de les persones. Després dels parlaments de benvinguda de Claudio Carmona en representació de l’Ajuntament de Cornellà, i de Javier González, conseller de Turisme del Consell Comarcal, van haver-hi dues interessants conferències: la primera a càrrec de Luciana Burin, de Dincat – Plena Inclusió Catalunay; i la segona a càrrec d’Àxel Gairí i Borja Bosch, de Dinder Catalunya, un projecte innovador per promoure les relacions socials de les persones amb discapacitat. La cloenda va anar a càrrec de Montserrat Canas, consellera comarcal d’Inclusió Social. Tot plegat un matí molt estimulant i enriquidor.
Es presenta el llibre “L’aigua oculta. Les mines d’aigua de Sant Feliu de Llobregat”
/by HelenaLa presentació va tenir lloc el dia 11 de febrer a l’Ateneu Santfeliuenc en una sala plena de gom a gom. Literalment no s’hi cabia. Van intervenir els tres autors del llibre, en Jaume Campos Macip, en Josep Menargues Rajadell i l’Oriol Valls Maurel. Entre els tres van desgranar com van iniciar la recerca, les dificultats que han hagut de salvar i van donar detalls del ric patrimoni que constitueixen les mines d’aigua de Sant Feliu, infraestructures construïdes al llarg del segle XIX per part d’iniciatives privades amb l’objectiu de conduir l’aigua fins a punts distants, habitualment per donar rec i intensificar l’agricultura.
El llibre, prologat per la doctora M. Luz Retuerta, culmina la recerca iniciada pels tres autors ara fa sis anys. Una recerca basada en documents d’arxiu, però també en un exhaustiu treball de camp que els ha permès situar les diverses boques de mina, fer aixecaments topogràfics, recórrer les galeries, fer un important recull fotogràfic i identificar nous valors geològics, biològics i històrics relacionats amb les mines d’aigua de Sant Feliu de Llobregat.
Destaca també el fet que amb el seu treball, els tres joves investigadors no fan únicament una mirada al passat. Ans al contrari, ens fan reflexionar sobre l’ús que fem de l’aigua, les diverses formes de captació i la situació actual de canvi climàtic, amb períodes de sequera extrema seguits de períodes d’intenses pluges que necessàriament ens hauran de portar a noves formes de gestió de l’aigua per a les quals aquesta mirada retrospectiva pot ser de gran valor.
El Jaume, el Josep i l’Oriol són un exemple de tenacitat i de voluntat d’implicar-se amb el seu entorn més proper i de retornar generosament allò que han après i tot el coneixement que han generat amb aquesta investigació. Felicitats a tots tres!!
El llibre pot adquirir-se a la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i té un preu de 48 euros.
La recerca ha permès ordenar informació dispersa i, en alguns casos, poc precisa, i reconstruir la trajectòria d’un patrimoni que havia quedat diluït en la memòria col·lectiva. L’equip ha treballat amb especialistes del món científic i acadèmic per reforçar el rigor dels resultats i ha identificat nous valors geològics, biològics i històrics associats a les mines.
El llibre explica, entre altres aspectes, com el tipus de roca del terme municipal condiciona la captació d’aigua, o com la presència de fauna com la salamandra pot actuar com a indicador de la qualitat hídrica. També documenta antigues infraestructures vinculades als molins de la zona de Can Calders i mines que encara avui continuen actives.
Actualment es calcula que al municipi hi ha uns 10 quilòmetres de galeries, dels quals se n’han pogut explorar aproximadament 5,5. Part dels trams restants discorren per canonades modernes i d’altres continuen pendents d’estudi. El treball topogràfic i cartogràfic ha estat essencial per entendre com els canvis urbanístics dels darrers decennis han alterat l’entorn i, en alguns casos, posat en risc aquestes estructures, especialment a les zones periurbanes més degradades.
Patrimoni, crisi climàtica i futur
Els autors subratllen que aquest llegat no és només una qüestió històrica. Les mines poden contribuir a reflexionar sobre la gestió de l’aigua en un escenari marcat per episodis extrems de sequera i pluges intenses. L’estudi ha viscut, de fer, alts i baixos en funció de la disponibilitat d’aigua dels darrers anys, i el període recent de precipitacions ha tornat a omplir moltes de les galeries.
El llibre també recull entrevistes amb propietaris de mines, fitxes detallades de cada estructura documentada i un ampli treball fotogràfic, majoritàriament de Josep Menargues, que ajuda a entendre visualment aquest univers subterrani. Les visites guiades organitzades per l’equip han despertat un interès creixenet: ja han participat més de 220 persones i hi ha llista d’espera.
El projecte editorial s’ha impulsat de manera autònoma i amb una primera tirada reduïda, fet que ha motivat l’obertura d’una reserva prèvia d’exemplars per garantir-ne la viabilitat.
D’un primer reportatge a una obra de referència
La publicació dona continuïtat al treball divulgatiu iniciat fa dos anys amb el reportatge audiovisual Els altres camins de l’aigua, que va mostrar per primer cop imatges de l’interior de les mines captades pel fotoperiodista Raül Clemente, i que es va complementar amb un reportatge escrit de la periodista Carme Verdoy. Aquell punt de partida es consolida ara en forma de llibre, ampliant continguts i profunditat.
L’equip, que reclama més suport institucional per garantir la conservació i l’estudi d’aquest patrimoni, considera que la feina feta a Sant Feliu pot servir de model per a altres territoris del Mediterrani occidental amb problemàtiques similars. Els investigadors deixen clar que el camí no s’atura aquí: encara queden interrogants sota terra i la voluntat és continuar explorant-los.
Estrenem 2026
/by HelenaArrenquem el 2026
Gener, primer mes de l’any; inici del cicle anual d’activitats, enguany amb les línies de treball ja tradicionals del Centre en Recerca, Memòria democràtica, Patrimoni, Jornades, gestió de serveis i espais culturals i patrimonials, Edicions del Llobregat, i molt especialment els 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Amb novetats importants de les quals us anirem informant, i que formaran part del Pla d’Activitats 2026 que es presentarà a l’Assemblea de socis i sòcies prevista pel mes de març. Us hi esperem!
Encesa pels Drets Humans
Una vegada més, el Centre participa en l’encesa de Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània pels Drets Humans, el darrer dissabte del mes de gener enguany a Molins de Rei, com l’any passat. Una encesa com a símbol d’acollida que mostra el camí a bon port davant el drama humanitari de la migració per mar. Una encesa per la Mediterrània que abasta tant els Països Catalans – coordinats per l’Institut Ramon Muntaner – i Andalusia, com indrets del Marroc, Tunísia i el Líban.
La comarca participa àmpliament d’aquest esdeveniment simbòlic, però solidari, amb cinc enceses: Castelldefels, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Sant Just Desvern i Torrelles de Llobregat. Moltes gràcies a la implicació de les entitats d’estudis.
Posem llum i esperança a un drama que ens recorda la precarietat de les condicions de qui es veu obligat a marxar, o sovint fugir, del seu país, i la precarietat de les condicions de vida i de feina a què es veuen abocats quan arriben aquí.
El sistema ferroviari i Rodalies
La xarxa pública ferroviària ha col·lapsat aquests dies. A diferència d’altres ocasions, aquest col·lapse ha repercutit tant en l’Alta Velocitat com a Rodalies. Des d’aquí la nostra solidaritat amb les persones ferides i el condol a les famílies afectades.
L’Alta Velocitat ha estat objecte d’importants inversions en les últimes dècades amb l’objectiu que totes les capitals de província estiguessin connectades amb la capital de l’Estat, tot potenciant la centralitat de Madrid. A tot això la sensació de la ciutadania és que les inversions en Alta Velocitat s’han fet en detriment de les inversions i el manteniment de Rodalies.
A la nostra comarca, l’execució del reivindicat soterrament a Sant Feliu podria enlluernar aquest panorama gris, però no amaga l’estat de deixadesa d’unes obres a mig fer, paralitzades des de fa temps, a la veïna estació de Molins de Rei.
Mentrestant molts usuaris de RENFE han fugit del servei i agafen el cotxe privat o el bus en direcció a les estacions de Ferrocarrils Catalans de l’altra banda del riu Llobregat.
El col·lapse s’ha visualitzat en l’esfondrament de talussos i en rails que es trenquen pel que sembla un ús massa intensiu. L’encadenament de diversos dies sense circulació de trens ens interpel·la a una situació d’emergència nacional, a la mateixa alçada que l’habitatge.
De fet hi ha un efecte de vas comunicant entre les dues matèries. Si el servei de Rodalies fos eficaç, hom podria plantejar-se viure a 50 o 100 Km de distància de la primera corona de Barcelona, i per tant, que l’oferta com a primera residència fos molt més gran, moderant els preus.
Les inversions s’han de plantejar des de la proximitat i amb una gestió eficaç dels recursos. En comptes de projectar sumptuoses línies de metro de recorreguts subterranis, obres com el recent carril bus en la B-23, de molt més baix cost, permeten que aquest mitja sigui molt més competitiu. De la mateixa manera, el perllongament del Trambaix cap a Quatre Camins o la nova línia de Ferrocarrils o propostes de tramvia unint Cornellà amb Castelldefels tenen una gran potencialitat per treure vehicles privats per les carreteres, captant nous viatgers del transport públic.
És hora de reclamar amb insistència i constància uns recursos públics econòmics i de gestió amb adequació al territori i suficients i assenyats perquè el dret tant individual com col·lectiu a la mobilitat no es vegi greument lesionat per la paràlisi i el caos ferroviari.