(CECBL- Amical Mauthausen-Consell Comarcal-XDBL)
Viatge d’homenatge en el 80è aniversari de l’alliberament dels camps
(9-12/5/2025)
Fotos: Placa d’homenatge als deportats als camps de concentració del Baix Llobregat instal.lada al Crematori de Gusen
El 9 de maig, coincidint amb el dia d’Europa, ens enlairavem des del Prat de Llobregat per iniciar un viatge de quatre dies (9-12 de maig) als camps nazis d’Austria, formant part de la nodrida expedició de 200 persones de l’Amical de Mauthausen, amb motiu de la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament dels camps. 25 érem del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBL), amb el propòsit de conèixer els camps i senyalitzar en els seus murs l’empresonament i mort dels baixllobregatins que hem anat coneixent i documentant que hi foren deportats.
Concebut com un viatge de conclusió de la recerca Exili i deportació al Baix Llobregat, impulsada pel CECBL, el grup l’integravem sobretot participants en la recerca (no tothom va poder venir), acompanyants seus, i membres de la Junta de l’Entitat. Però el projecte de portar-hi una placa era compartit amb l’Amical de Mauthausen i el Consell Comarcal, present a la delegació de la Diputació, a fi de donar a l’acte el màxim de legitimitat memorial i representativitat comarcal.
El complex de camps de Mauthausen, tots al costat del Danubi, representen el principal lloc de deportació dels nostres deportats, com el de la resta de catalans i espanyols; hi foren deportats més de 7.000 republicans, dels quals moriren uns 4.800. No en va fou anomenat el Camp dels espanyols. El total d’internats, de totes les nacionalitats, arribà a uns 200.000 persones, de les quals en moriren unes 90.000. Unes xifres que expliquen sobradament la seva classificació com a camp de categoria III, quasi d’extermini. Montserrat Roig explicà que els nazis contemplaven que la durada mitjana d’un deportat havia de ser d’uns 9 mesos, però a Mauthausen ( i les seves extensions) es reduïa a uns 5-6. Del centenar de deportats del Baix Llobregat que coneixem avui, 91 hi foren deportats i patiren un captiveri despietat.
La delegació de la Diputació de Barcelona, presidida per la diputada de Memòria Democràtica, Lourdes Borrell (alcaldesa de Sant Feliu de Llobregat), la integraven, pel que fa a la comarca, el Consell Comarcal del Baix Llobregat (amb Eva Martínez, presidenta i alcaldesa de Vallirana, i Lídia Muñoz, consellera de cultura i memòria democràtica), i diversos regidors (es) i alcaldes de la comarca: d’Olesa, Esplugues, Esparreguera, Viladecans, Molins de Rei, Gavà i Pallejà; amb qui compartirem homenatges i moments de conversa.
Així mateix, hi havia diversos grups d’alumnes i professors d’instituts que treballen en projectes d’educació concertats amb l’Amical a través dels ajuntaments; coincidirem especialment amb els de Manresa i Terrassa.
Linz, ciutat de joventut de Hitler, fou el lloc base d’on sortíem cada dia, amb un bon temps excepcional, a fer les visites i homenatges als diferents memorials, en una apretadíssima agenda d’actes propis de l’Amical i d’altres d’internacionals compartits, el nuclear dels quals fou l’internacional del camp Central de Mauthausen, el diumenge 11, precedits pels homenatges a la Placa del govern de la Generalitat de Catalunya, al Memorial Francès, i al Republicà.
Foto: Panoràmica del camp de Mauthausen des de l’exterior
Foto. Entrada al Camp de Mauthausen
Foto. Homenatge del govern de Catalunya als deportats davant la placa de la Generalitat per una delegació encapçalada per Xavier Menendez, director del general de Memoria Democratica, amb Krytyna Schreiber, delegada del govern a Europa central i Gerad Vives, director general d’Afers de la UE, entre altres, i amb la presencia del president de l’Amical Juan Manuel Calvo. Tambe hi han estat presents els representants del govern central. El CECBL hi diposità flors.
Foto. Homenatge al Memorial Francès, amb la intervenció, a sota de Juan Manuel Calvo, president de l’Amical de Mauthausen
Foto. Homenatge al Memorial Republicà, parlaments i foto de grup (posterior)
Foto 4: Tota la delegació (els 200) de l‘Amical de Mauthausen al davant del Memorial Republicà del Camp de Mauthausen
L’excepcionalitat del 80è aniversari convertí l’acte, organitzat sota el lema ‘Junts per un Mai Més’ en memorable. La cerimònia que se celebra (amb variants) des de 1946, començà amb la lectura del ‘Jurament de Mauthausen’, per joves de diferents llengües, evocant el fet el 1945 pels presos alliberats (en 16 llengües) sobre el deure de recordar i preservar la solidaritat internacional del viscuda als camps. El pas de les delegacions dels diferents països d’origen dels presos, fins arribar al lloc de l’ofrena al centre de l’Appelplatz (on feien formar els presos), esdevingué una marxa gairebé festiva de pobles d’Europa i de part del món darrere els seus stendards brodats de coloraines (excepcionals els d’Italia) que ompliren l’ambient d’una fraternal energia que ens reconcilià amb la humanitat. En el trajecte final de la delegació de l’Amical, on anàvem, vam poder veure com s’incorporà Dolores Delgado, deixant per un moment l’oficialitat i barrejant-se entre nosaltres, darrera les banderes republicanes, en un gest que es podia interpretar com una clucada d’ull als associats de l’Amical en relació a l’anunciada investigació de la fiscalia de l’Estat sobre les responsabilitats de la dictadura franquista en la deportació dels republicans als camps nazis.
Foto. Vista de les delegacions de les diferents nacionalitats esperant el seu torn per entrar a fer l’ofrena al centre de l’Apellplatz
El passat mal resolt de l’Estat espanyol en relació a la memòria de la deportació, inherent essencialment a l’exili republicà, es feu visible amb la incomoditat de molts assistents davant la presencia dels monarques actuals. Els deportats republicans, exiliats i declarats apàtrides, a diferencia dels seus homòlegs europeus que compten amb memorials d’Estat, els republicans, en absencia d’un estat que els reconegués, aixecaren un Memorial en un espai cedit per França, que sufragaren els propis deportats alliberats, associats per tenir cura d’ells mateixos i construir la memòria i els registres de la seva deportació.
Com a acte final al camp central, assistirem a l’homenatge que es feia a la pedrera del camp, baixant per l’ emblemàtica Todesstiege o escala de la mort, on s’evocaren paraules de l’escriptor manresà, Amat Piniella, supervivent de Mauthausen que relatà la seva experiència i les atrocitats del camp a Kl Reich.
Foto. Vista de la pedrera del camp des de dalt les fatídiques escales
Foto. Les escales de la mort que conecten amb la pedrera, a baix
Foto: A baix a la pedrera
El dia de l’arribada, el 9, havíem estat al castell de Hartheim, lloc d’experimentacio i extermini, on tambe arribaren republicans, entre el quals una dotzena de baixllobregatins que foren gasejats i cremats. Els seus noms són en un metracrilat expositiu en una avantsala dels espais d’extermini.
Foto: El castell de Hartheim
Foto. Homenatge al Claustre, i plaques a les parets en record i homenatge a les víctimes
Després dels homenatges al claustre i a la fosa exterior, anàrem a l’estacio de Mauthausen, a l’andana on baixaven tots els deportats que hi arribaven, a tocar de la qual hi ha un escuet memorial. El pratenc Jose Quesada que amb la seva família hi arribà de nen amb el comboi d’Angulema, i es salvà de ser internat, fou el darrer testimoni viu (conegut) de la deportació comarcal (morí l’any passat). Finalment, anàrem a peu al memorial d’Anna Poitner, veïna de la població que en un acte de resistència amagà els negatius sostrets del camp de Mauthausen pels membres del comando Poschaher, participat per pratencs, al mur de pedra de casa seva.
Foto: Estacio de Mauthausen i el memorial a sota
Recorrer aquests espais de crims i mort industrialitzada, avui llocs de memòria i expiació del que no hauria de tornar a passar mai, ens referma encara més en la necessitat de donar conèixer la realitat de la deportació comarcal, i educar en aquest coneixement des d’una solida formació en valors democràtics i drets humans.
Foto: Trobada convocada la segona nit a l’hotel per l’Amical per intercanviar impressions amb els joves participants dels instituts inscrits als projectes educatius de l’Amical, i escoltar descendents de la deportació. Oberta a tots els altres.
El segon dia de l’itinerari memorial, el 10, a la tarda, era l’acordat per les parts per col.locar la placa a Gusen, el lloc més factible (guiats per Isidoro Teruel, secretari de l’Amical). Al matí visitarem Ebensee, en una zona de gran bellesa, a la vora del llac Traunssee. De l’antic camp, creat la tardor de 1943, i més efímer, pràcticament no es conserva res, ocupat avui per residencies. Entrarem als túnels excavats pels presos per amagar-hi la fabricació d’armament alemany a fi de protegir-la dels bombardejos aliats, que resultaren impressionants pel seu caràcter faraònic, i que costaren la vida d’un gavanenc. L’homenatge a l’nterior, amb cants compartits com Bella Ciao i Canto a la Libertad de J.A. Labordeta, fou sentit.
Foto. Interior dels tunels d’Ebensee
Foto. Zona dels memorials a Ebensee
Foto. Membres del CECBL i de la Delegacio de la Diputació
A la tarda, arribarem a Gusen, on queden pocs vestigis de l’edificació del camp, enmig de la població, que es caracteritzà per unes condicions de treball encara més extenuants (la previsió de vida aquí era de tres mesos), i es on més baixllobregatins moriren.
Foto: Lloc de l’antiga entrada al camp de Gusen, avui reconvertida en xalet
Foto: El Memorial de Gusen, de nova construcció, on hi ha el Crematori (original), un espai memorial exterior, i un espai expositiu
Abans dels homenatges programats, en el crematori procedirem, enmig d’una gernació de gent, i apretats en aquest petit espai, a col.locar en una paret, on hi ha moltes altres plaques, la placa d’homenatge als deportats del Baix Llobregat.
Foto. Crematori de Gusen
Foto. Vista de les plaques d’homenatge dedicades als deportats del Baix Llobregat, i Gandesa, al costat dret.
Continuarem l’homenatge que no podíem fer en condicions a dins, a l’espai memorial exterior, amb uns breus parlaments d’ Isidoro Teruel, per l’Amical, d’Eva Martínez per part de la presidència del Consell Comarcal, i de Genoveva Català per part de la presidència del CECBL, amb participació dels regidors de la comarca de la delegació de la Diputació.
En aquesta placa permanent hem deixat constància del captiveri als camps nazis d’un centenar de baixllobregatins, procedents de 21 poblacions de la comarca, la majoria, 91, a Mauthasen, dels quals 67 foren assassinats: 45 a Gusen, 12 gasejats a Hartheim, 9 a Mauthausen, i 1 a Ebensee. Dos altres deportats moriren en camps alemanys, un a Buchenwald, i un altre a Flossenburg.
Gent normal de l’exili republicà dels nostres carrers i viles, en situacions extremes, en llocs impensables; soldats de la República, mobilitzats de darrera hora, regidors de la UGT, del PSUC (un, alcalde), sindicalistes; tots ells vençuts de la guerra que havien fugit d’una dictadura que s’albirava cruel i venjativa, i que a França, en un exili que ja era dur, van caure en mans de l’ocupant. La majoria durant la invasio alemanya (primavera-estiu 1940) quan es trobaven propers a la línia Maginot en tasques de fortificació. Tambe deportats civils en el comboi d’Angulema. I en nombre menor, a partir de 1943, alguns deportats de la resistència, que van gosar plantar cara a l’ocupant, empresonats per la policia alemanya en presons franceses i deportats a Alemanya, majorment.
Fotos. Continuació de l’homenatge amb breus parlaments per part de l’Amical, el Consell Comarcal i el CECBL a l’espai memorial exterior de Gusen
Foto: Foto de grup extensa (membres del grup CECBL i de la Delegacio de la Diputació) despres dels parlaments al mateix espai memorial exterior de Gusen
Foto: Foto de grup davant al Memorial republica de Gusen, a l’espai memorial exterior
Fotos. El fiscal de l’Estat, Alvaro Garcia, la fiscal de Memoria Dolores Delgado, i Pablo Bustindury, ministre de drets socials, en representació del govern espanyol a l’homenatge al Memorial repulbicà, A sota Dolores Delgado parlant
Molts dels seus noms ja són presents amb forma de llambordes als seus carrers, a diverses viles de la comarca, i ara els hem visibilitzat al lloc dels fets, a 1.650km, on patiren el macabre sistema concentracionari nazi.
La placa te un codi QR que enllaça amb el llistat de deportats de la comarca penjat a la Xarxa Democratica del Baix Llobregat, el qual coordina Isidoro Teruel, vinculat també a la recerca, i que es va actualitzant.
També acompanyarem Maite Canalda (del grup de recerca, i descendent de refugiats de la guerra que arribaren a Sant Just Desvern) en la col.locació d’una placa, al costat de la nostra, d’homenatge als deportats de Gandesa.
El dia abans del viatge, el dia 8, havia tingut lloc l’homenatge anual als deportats de la comarca al Consell Comarcal del Baix Llobregat, al Parc de Torreblanca, on hi ha la placa commemorativa, amb les mateixes representacions, i d’altres, i la participació de l’IES Bruguers de Gavà inscrit al Projecte Buchenwald de l’Amical, els quals a l’abril visitaren el camp (https://elbaixllobregat.cat/premsa/el-baix-llobregat-reafirma-el-seu-comprom%C3%ADs-amb-la-mem%C3%B2ria-democr%C3%A0tica ).
Finalment, ens dirigirem a l’indret on tindria lloc l’homenatge internacional, amb participació de l’Amical, als deportats de totes les nacions a Gusen, al que fou l’ apelplatz del camp, zona on cridaven a formació als presoners, des d’on es veu el moli conservat de la pedrera que costà tantes vides.
Foto, Cerimònia de l’ homenatge internacional a Gusen, a zona que ocupava l’Apellplatz del camp
El quart i darrer dia, el 12, en que hi havia programada la visita guiada per l’Amical al Camp Central de Mauthausen vam poder completar l’homenatge als deportats de la comarca amb la lectura pendent dels noms dels deportats de la comarca per part dels membres de la recerca col.lectiva Exili i Deportacio al Baix Llobregat, davant la placa commemorativa de la Generalitat de Catalunya als deportats catalans, i dipositar-hi flors per a ells, i tots els catalans, també gratament acompanyats de molts membres de la delegació de la Diputació.
Foto: Foto de grup a la porta d’entrada del Camp de Mauthausen
FOTOS: Continuació de l’homenatge als deportats del Baix Llobregat amb la lectura de noms dels deportats per part dels membres de la recerca Exili i deportació, davant la placa de la Generalitat de Catalunya , al camp de Mauthausen
Just abans, també havíem assistit, al costat mateix, a l’homenatge que Alfonso Lopez, soci del CECBL, i estudiós dels brigadistes que estigueren al castell de Castelldefels, havia promogut, d’acord amb l’Amical, a 7 d’aquests brigadistes que també acabaren deportats.
Vam recórrer els diferents espais del camp, i entrarem en l’emblematica ‘sala dels noms’ plantejada com un gran mausoleu de vidre en que en una atmosfera tènue s’il.luminen els noms de les víctimes que busques.
Foto . ‘Sala dels Noms’ al soterrani del Camp de Mauthasen
Foto . Tota la delegació (els 200) de l‘Amical de Mauthausen al davant del Memorial Republicà del Camp de Mauthausen
La tarda anterior, de l’11, en un interessant recorregut guiat per Linz, per joves residents a la ciutat associats a l’Amical, vam poder conèixer com es de tebia la memòria democràtica envers la figura de Hitler, molts projectes del qual a la ciutat han estat reivindicats.
Foto. Entrant a l’Ajuntament de Linz, guiats per la Rocio, des del balco del qual Hitler proclamà l’annexio d’Austria al III Reich. A l’interior ens explicaren la configuració de la ciutat, reproduïda al terra, i el paper que hi tingué el fuhrer, que la volia convertir la ciutat en capital cultural
El nostre homenatge també volia ser una condemna al feixisme i una defensa del llegat democràtic que representen els deportats. I 80 anys després, en un moment en què les resolucions de les Nacions Unides guanyades en acabar la 2GM (derrotat militarment el nazisme) salten pels aires i es perpetren nous genocidis a mans de nous autoritarismes excloents, constatem com és d’imprescindible el conreu permanent dels valors de l’antifeixime, i com el llegat de Mauthausen ens continua interpel·lant.
La satisfacció per haver participat en aquest viatge, on no van faltar incidències i anècdotes, es gran per part de tots. Les paraules de molts de nosaltres al watsap del grup del viatge en arribar son eloquents: ‘Ha estat una experiència inoblidable, compartir emocions i gaudir de la fraternitat’ (Carles MartÍnez) ‘Un viatge inoblidable. Moltes gracies per la gran feinada d’organitzacio i moure mes de 200 persones cap a Austria’ (Neus Ribas) ‘Donar-vos les gràcies per aquests dies que hem compartit‘ (Elisa Llanos) ‘Vivencies intenses amb molta satisfacció d’haver anat i compartit aquesta experiència amb tots vosaltres. Gracies a tots i a totes’ (Josep Maria Gelabert) ‘Un viatge colpidor d’aprenentatge, reconeixement i emocions compartides’’ (Conxita Sanchez) ‘Ha estat un plaer compartir les experiències viscudes amb el grup en aquest viatge’ (Josep Campanales) ‘Experiencia intensa emocionant i d’impacte que no oblidarem’ (Roser Vilardell), ‘ Ha estat una experiència inoblidable i emocionant. Gràcies a l’Amical i a tots i a totes’ (Jaume Bosch) Un gran esforç d’organitzacio que ens ha permes sumar vivencies i coneixements, de la nostra gent i la nostra comarca ‘ (Jordi Amigó) ‘Una experiència colpidora. Un no saber com expressar el terror humà davant la bellesa del paisatge’ (Jordi Sicart) ‘Moltes gràcies a tots i totes per un viatge ple de sentiments i difícil d’oblidar’ (Maite Canalda) ‘Ha estat un viatge molt maco, i compartir-lo amb tots i totes vosaltres’ (Xavier Martí Juan) ‘ Les aportacions dels alumnes van ser molt enriquidores, molts moments emotius, moltes persones amb sentiment de concòrdia, que us agraeixo de tot cor’ (Anna) ‘Un viatge a alguns dels nostres inferns del nostre mon que no podem oblidar, i seguir lluitant perque no es tornin a repetir…Gracies a la feina voluntaria imprescindible dels companys de l’Amical i tambe a la feina del CECBL (Tina Merino) ‘Dies intensos i vivències inoblidables de la mà de l’Amical i del CECBL. Organització d’excel.lent’ (Montserrat Farreny) ‘Gracies a tots i totes. Ha estat una experiència intensa, plena d’emoció i coneixement’ (Mònica Ximenez) ‘‘ Ha estat un plaer, sobretot per la companyia’ (Olga).
Moltes gràcies a l’Amical !!!
Nota: Jaume Bosch, membre de la Junta del CECBL, a la tornada va publicar aquest interessant article sobre el viatge-homenatge a elBaix.cat : https://www.elbaix.cat/2025/05/18/mauthausen-el-baix-llobregat-el-rei-la-generalitat-i-la-joventut/
Maribel Ollé, sòcia i coordinadora de la recerca Exili i Deportació al Baix Llobregat del CECBL
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
El CECBLL convidat a assistir a diversos actes comarcals i de país
/by HelenaI sí, durant aquest mes de juny hem assistit convidats a diversos actes.
Durant l’acte vam poder escoltar una intervenció de la doctora Sara J. Brenneis, catedràtica d’espanyol a l’Amherst College de Massachussets, als EUA, que va parlar de la importància de la resistència i la deportació com a referències morals a l’Europa actual.
També vam poder escoltar les reflexions de persones deportades o dels seus familiars, que van parlar de l’impacte que els va suposar viure aquets terrible episodi històric. L’acte va comptar amb la intervenció del conseller de Justícia Ramon Espadaler i del Molt Honorable President de la Generalitat, Salvador Illa.
D’altra banda, també vam ser presents a la trobada de regidors i regidores de Cultura del Baix Llobregat organitzada a Sant Vicenç dels Horts pels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat i la conselleria de Cultura del Consell Comarcal. L’acte va comptar amb la participació d’Andreu Felip i Ventura, director dels esmentats Serveis Territorials, de Lídia Muñoz, consellera comarcal de Cultura, de Jordi Gil, regidor de l’Ajuntament amfitrió i de Carol Duran, directora general de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat. També va tenir la paraula en Jordi Sicart com a president del CECBLL.
I no podem deixar d’esmentar que també vam ser convidats a assistir a l’assemblea electoral d’UGT Baix Llobregat que va tenir lloc al Citilab de Cornellà el dia 26.
Els parlaments van coincidir en destacar la importància del moviment obrer al Baix Llobregat i de les lluites que ens han portat a l’estat del benestar.
Ha tancat l’acte el candidat i finalment secretari general electe, Juan Carlos Fernández, que encapçalava un equip format també per Lourdes Ruiz, Leo Mancera, Cristina Rodrigo, Vanessa Ruíz i Poli Parrilla.
Experts en patrimoni industrial visiten de la mà del CECBLL la Colònia Bertrand de Sant Feliu de Llobregat
/by HelenaEl passat 4 de juny vam tenir ocasió de fer una visita tècnica als espais relacionats amb la Colònia Bertrand de Sant Feliu de Llobregat. Ens acompanyaven dues de les persones que més saben de colònies industrials a Europa: Gràcia Dorel-Ferré, especialista en la temàtica, professora en diverses universitats franceses, membre del TICCIH (Comité Internacional per a la Conservació i la Defensa del Patrimoni Industrial) i consultora per la UNESCO en aquesta temàtica; i Josep Padró, mestre i professor, expert en història de la Colònia Güell; ha publicat treballs de recerca i de divulgació i ha participat en congressos nacionals i internacionals. Tots dos són socis del CECBLL.
La visita va comptar amb l’assistència de l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, la Sra. Lourdes Borrell, del regidor de Memòria Democràtica, Jaume Mañoses i d’Antoni Onieva, assessor de tinences d’alcaldia.
Precisament l’Ajuntament ha senyalitzat recentment els espais pertanyents a l’antiga Colònia, aspecte aquest que contribueix a divulgar i a posar en valor el llegat d’aquest moment de la industrialització de Sant Feliu i de la comarca. En aquest sentit, tant la Gràcia com el Josep van coincidir en la importància de preservar aquest patrimoni i d’estudiar-lo a fons.
Se celebra el Consell General del PEMB (Pla Estratègic Metropolità de Barcelona)
/by HelenaDivendres 13 de juny vàrem assistir al Consell General del PEMB (Pla Estratègic Metropolità de Barcelona) com a membres que som de l’Associació. PEMB està composta per grans institucions, presidida per l’alcalde de Barcelona i integrada per un conjunt de municipis i entitats del territori, entre les quals el CECBLL.
Es van presentar i aprovar la memòria i els comptes anuals corresponents a l’exercici 2024 i 3 projectes ens els quals participa el PEMB:
Va tancar l’acte la presentació de la Dimensió metropolitana del Pla de Barris i Vies, de la Generalitat de Catalunya, exposat pel seu director Carles Martí Jufresa.
CANVI DE JUNTA AL CECBLL
/by HelenaQuan llegiu aquest butlletí ja serà un fet la renovació de la Junta d’enguany, un nou pas en el compliment de l’esperit fundacional, en la posada en valor del llegat rebut i en l’assumpció dels nous reptes que se’ns plantegen com a societat, com a comarca i com associació.
Arrencàvem el 2024 amb l’obertura del cinquantenari del Centre; hem arrencat el 2025 amb la cloenda del cinquantenari: 50 anys…més un; tot un llegat! 50 anys; és un bon moment per tractar i reivindicar tres aspectes cabdals del Centre: la comarca, el propi Centre i l’associacionisme; els tres fortament entrelligats.
L’acta fundacional del 1974 estableix que “..la comarca….necessita ser promocionada creant-hi un “Centre d’Estudis Comarcals”…en els aspectes culturals, historiogràfics, artístics i científics…en les poblacions que formen aquesta comarca.” Entenem que el Centre ha complert i segueix complint aquesta voluntat; adaptant-nos als temps.
Ho hem fet a través de 5 presidències amb nombroses Juntes per on han passat desenes de dones i homes. Centenars de persones, sòcies però també no sòcies, han aportat la seva col·laboració de manera desinteressada i s’ha comptat amb bons professionals. Un esforç comú enorme que avui en dia s’expressa a través de les Recerques Col·lectives; les Jornades de Patrimoni, Escola d’Estiu, Trobades i Col·loquis; el Memorial Democràtic del Baix Llobregat; els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat; la gestió d’espais i serveis culturals; les publicacions, a través de l’editorial pròpia; l’activitat de comunicació, una significativa participació en el debat i fets territorials, i una molt significativa col·laboració, cooperació i coordinació amb entitats i institucions de la comarca i intercomarcals.
Tota aquesta activitat és el resultat d’una voluntat col·lectiva de ser i de fer; una gran voluntat de persistència.
Som comarca i som metròpoli.; una comarca metropolitana per activa i per passiva. Una comarca històricament amb més servituds que Una comarca, però, que sense defugir la seva circumstància, vol ser. Volem seguir essent comarca de la mà de la capital de Catalunya i amb la resta del territori català. Volem tenir la nostra pròpia veu en tot allò que ens afecta. Som comarca, som una manera de viure.
Hem tingut i tenim grans reptes al davant, des dels aspectes demogràfics, als d’infraestructures, de mobilitat interna i d’habitatge, de preservació de l’entorn i del territori , de contaminació i de canvi climàtic i un bon plec més. Som una comarca dinàmica amb més de 850 mil habitants, dins d’una metròpoli de varis milions d’habitants. Tenim diversitat de territoris, de paisatges i de gent. I una gran pressió, pròpia i externa. El Centre, ja des de l’inici i al llarg dels seus cinquanta anys, ha entomat tots aquest reptes i els ha tractat, des del coneixement, des del diàleg, des del debat i, quan ha calgut, des del carrer.
Tot això des de l‘associacionisme; aquesta unió de voluntats de la societat per a tractar aquells temes que li interessen d’àmbit cultural, patrimonial, territorial, paisatgístic, econòmic o social, des d’un plantejament complementari al de les Institucions. Un associacionisme que també té importants reptes al davant, i molt especialment els de tipus econòmico-financer i els de relleu generacional. L’associacionisme, per a seguir existint com a vehicle social, necessita associats (disculpeu la tautologia) i dinàmica generacional, que participin activament en el seu fer, i que alhora permeti disposar dels seus propis recursos per a disposar de capacitat d’actuació.
Aquest mes de maig ha estat fortament marcat per la memòria històrica, amb la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament dels camps nazis de Mauthausen. Així el dia 8 la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat va dur a terme l’acte d’Homenatge i Ofrena Florals als deportats als camps de concentració nazis. I del 9 al 12 de maig, a iniciativa del grup de treball de la XI Recerca sobre Exili i Deportació del Baix Llobregat del CECBLL en coordinació amb la Xarxa de la Memòria Democràtica, es va participar en el viatge organitzat per l’Amical Mauthausen per a la indicada commemoració als camps nazis austríacs. Commemoració dolorosa que es realitza quan el govern de Netanyahu està duent a terme una matança ètnica a Gaza; un nou genocidi.
L’activitat de memòria democràtica s’ha vist completada, a més amb una nova edició del programa Quan les Parets Parlen de Sant Feliu de Llobregat. S’han dut a terme activitats especials com la Passejada per la Colònia Sedó amb ulls de dona, protagonitzada per dones que hi varen viure i treballar, i s’ha continuat fent presentacions del llibre del soci del CECBLL en Josep Padró La Colònia Güell des de dins, a Sant Vicenç dels Horts, i que continuaran el proper mes de juny a Cornellà. Al juny també, el dia 4, Jornada de portes obertes al CECBLL per al Dia de l’Associacionisme.
El dia 30 de maig hem celebrat l’Assemblea ordinària anual renovant la Junta; un dels actes més emblemàtic de la vida associativa del Centre. Refermant el compromís de l’entitat per seguir fomentant la participació activa.
A l’Assemblea acordarem reconèixer com a socis d’honor a Jordi Xavier Romero i Albert Massegur, com a testimonis de l’equip que el 20 de novembre de 1974 acordava a Martorell la fundació del Centre.
Amb profunda tristesa, hem conegut La recent defunció de l’Ignasi Riera Gassiot, soci que va contribuir a la fundació del Centre, un referent per la nostra entitat i pel territori. I que tal com relata Josep Ll. Atienza en aquest butlletí és una gran pèrdua pel món de la cultura del nostre país.
“El Baix Llobregat homenatja els seus deportats als camps de concentració nazi amb la instal·lació d’una placa a Gusen”, per Maribel Ollé
/by HelenaFotos: Placa d’homenatge als deportats als camps de concentració del Baix Llobregat instal.lada al Crematori de Gusen
El 9 de maig, coincidint amb el dia d’Europa, ens enlairavem des del Prat de Llobregat per iniciar un viatge de quatre dies (9-12 de maig) als camps nazis d’Austria, formant part de la nodrida expedició de 200 persones de l’Amical de Mauthausen, amb motiu de la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament dels camps. 25 érem del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBL), amb el propòsit de conèixer els camps i senyalitzar en els seus murs l’empresonament i mort dels baixllobregatins que hem anat coneixent i documentant que hi foren deportats.
Concebut com un viatge de conclusió de la recerca Exili i deportació al Baix Llobregat, impulsada pel CECBL, el grup l’integravem sobretot participants en la recerca (no tothom va poder venir), acompanyants seus, i membres de la Junta de l’Entitat. Però el projecte de portar-hi una placa era compartit amb l’Amical de Mauthausen i el Consell Comarcal, present a la delegació de la Diputació, a fi de donar a l’acte el màxim de legitimitat memorial i representativitat comarcal.
El complex de camps de Mauthausen, tots al costat del Danubi, representen el principal lloc de deportació dels nostres deportats, com el de la resta de catalans i espanyols; hi foren deportats més de 7.000 republicans, dels quals moriren uns 4.800. No en va fou anomenat el Camp dels espanyols. El total d’internats, de totes les nacionalitats, arribà a uns 200.000 persones, de les quals en moriren unes 90.000. Unes xifres que expliquen sobradament la seva classificació com a camp de categoria III, quasi d’extermini. Montserrat Roig explicà que els nazis contemplaven que la durada mitjana d’un deportat havia de ser d’uns 9 mesos, però a Mauthausen ( i les seves extensions) es reduïa a uns 5-6. Del centenar de deportats del Baix Llobregat que coneixem avui, 91 hi foren deportats i patiren un captiveri despietat.
La delegació de la Diputació de Barcelona, presidida per la diputada de Memòria Democràtica, Lourdes Borrell (alcaldesa de Sant Feliu de Llobregat), la integraven, pel que fa a la comarca, el Consell Comarcal del Baix Llobregat (amb Eva Martínez, presidenta i alcaldesa de Vallirana, i Lídia Muñoz, consellera de cultura i memòria democràtica), i diversos regidors (es) i alcaldes de la comarca: d’Olesa, Esplugues, Esparreguera, Viladecans, Molins de Rei, Gavà i Pallejà; amb qui compartirem homenatges i moments de conversa.
Així mateix, hi havia diversos grups d’alumnes i professors d’instituts que treballen en projectes d’educació concertats amb l’Amical a través dels ajuntaments; coincidirem especialment amb els de Manresa i Terrassa.
Linz, ciutat de joventut de Hitler, fou el lloc base d’on sortíem cada dia, amb un bon temps excepcional, a fer les visites i homenatges als diferents memorials, en una apretadíssima agenda d’actes propis de l’Amical i d’altres d’internacionals compartits, el nuclear dels quals fou l’internacional del camp Central de Mauthausen, el diumenge 11, precedits pels homenatges a la Placa del govern de la Generalitat de Catalunya, al Memorial Francès, i al Republicà.
Foto: Panoràmica del camp de Mauthausen des de l’exterior
Foto. Entrada al Camp de Mauthausen
Foto. Homenatge del govern de Catalunya als deportats davant la placa de la Generalitat per una delegació encapçalada per Xavier Menendez, director del general de Memoria Democratica, amb Krytyna Schreiber, delegada del govern a Europa central i Gerad Vives, director general d’Afers de la UE, entre altres, i amb la presencia del president de l’Amical Juan Manuel Calvo. Tambe hi han estat presents els representants del govern central. El CECBL hi diposità flors.
Foto. Homenatge al Memorial Francès, amb la intervenció, a sota de Juan Manuel Calvo, president de l’Amical de Mauthausen
Foto. Homenatge al Memorial Republicà, parlaments i foto de grup (posterior)
Foto 4: Tota la delegació (els 200) de l‘Amical de Mauthausen al davant del Memorial Republicà del Camp de Mauthausen
L’excepcionalitat del 80è aniversari convertí l’acte, organitzat sota el lema ‘Junts per un Mai Més’ en memorable. La cerimònia que se celebra (amb variants) des de 1946, començà amb la lectura del ‘Jurament de Mauthausen’, per joves de diferents llengües, evocant el fet el 1945 pels presos alliberats (en 16 llengües) sobre el deure de recordar i preservar la solidaritat internacional del viscuda als camps. El pas de les delegacions dels diferents països d’origen dels presos, fins arribar al lloc de l’ofrena al centre de l’Appelplatz (on feien formar els presos), esdevingué una marxa gairebé festiva de pobles d’Europa i de part del món darrere els seus stendards brodats de coloraines (excepcionals els d’Italia) que ompliren l’ambient d’una fraternal energia que ens reconcilià amb la humanitat. En el trajecte final de la delegació de l’Amical, on anàvem, vam poder veure com s’incorporà Dolores Delgado, deixant per un moment l’oficialitat i barrejant-se entre nosaltres, darrera les banderes republicanes, en un gest que es podia interpretar com una clucada d’ull als associats de l’Amical en relació a l’anunciada investigació de la fiscalia de l’Estat sobre les responsabilitats de la dictadura franquista en la deportació dels republicans als camps nazis.
Foto. Vista de les delegacions de les diferents nacionalitats esperant el seu torn per entrar a fer l’ofrena al centre de l’Apellplatz
El passat mal resolt de l’Estat espanyol en relació a la memòria de la deportació, inherent essencialment a l’exili republicà, es feu visible amb la incomoditat de molts assistents davant la presencia dels monarques actuals. Els deportats republicans, exiliats i declarats apàtrides, a diferencia dels seus homòlegs europeus que compten amb memorials d’Estat, els republicans, en absencia d’un estat que els reconegués, aixecaren un Memorial en un espai cedit per França, que sufragaren els propis deportats alliberats, associats per tenir cura d’ells mateixos i construir la memòria i els registres de la seva deportació.
Com a acte final al camp central, assistirem a l’homenatge que es feia a la pedrera del camp, baixant per l’ emblemàtica Todesstiege o escala de la mort, on s’evocaren paraules de l’escriptor manresà, Amat Piniella, supervivent de Mauthausen que relatà la seva experiència i les atrocitats del camp a Kl Reich.
Foto. Vista de la pedrera del camp des de dalt les fatídiques escales
Foto. Les escales de la mort que conecten amb la pedrera, a baix
Foto: A baix a la pedrera
El dia de l’arribada, el 9, havíem estat al castell de Hartheim, lloc d’experimentacio i extermini, on tambe arribaren republicans, entre el quals una dotzena de baixllobregatins que foren gasejats i cremats. Els seus noms són en un metracrilat expositiu en una avantsala dels espais d’extermini.
Foto: El castell de Hartheim
Foto. Homenatge al Claustre, i plaques a les parets en record i homenatge a les víctimes
Després dels homenatges al claustre i a la fosa exterior, anàrem a l’estacio de Mauthausen, a l’andana on baixaven tots els deportats que hi arribaven, a tocar de la qual hi ha un escuet memorial. El pratenc Jose Quesada que amb la seva família hi arribà de nen amb el comboi d’Angulema, i es salvà de ser internat, fou el darrer testimoni viu (conegut) de la deportació comarcal (morí l’any passat). Finalment, anàrem a peu al memorial d’Anna Poitner, veïna de la població que en un acte de resistència amagà els negatius sostrets del camp de Mauthausen pels membres del comando Poschaher, participat per pratencs, al mur de pedra de casa seva.
Foto: Estacio de Mauthausen i el memorial a sota
Recorrer aquests espais de crims i mort industrialitzada, avui llocs de memòria i expiació del que no hauria de tornar a passar mai, ens referma encara més en la necessitat de donar conèixer la realitat de la deportació comarcal, i educar en aquest coneixement des d’una solida formació en valors democràtics i drets humans.
Foto: Trobada convocada la segona nit a l’hotel per l’Amical per intercanviar impressions amb els joves participants dels instituts inscrits als projectes educatius de l’Amical, i escoltar descendents de la deportació. Oberta a tots els altres.
El segon dia de l’itinerari memorial, el 10, a la tarda, era l’acordat per les parts per col.locar la placa a Gusen, el lloc més factible (guiats per Isidoro Teruel, secretari de l’Amical). Al matí visitarem Ebensee, en una zona de gran bellesa, a la vora del llac Traunssee. De l’antic camp, creat la tardor de 1943, i més efímer, pràcticament no es conserva res, ocupat avui per residencies. Entrarem als túnels excavats pels presos per amagar-hi la fabricació d’armament alemany a fi de protegir-la dels bombardejos aliats, que resultaren impressionants pel seu caràcter faraònic, i que costaren la vida d’un gavanenc. L’homenatge a l’nterior, amb cants compartits com Bella Ciao i Canto a la Libertad de J.A. Labordeta, fou sentit.
Foto. Interior dels tunels d’Ebensee
Foto. Zona dels memorials a Ebensee
Foto. Membres del CECBL i de la Delegacio de la Diputació
A la tarda, arribarem a Gusen, on queden pocs vestigis de l’edificació del camp, enmig de la població, que es caracteritzà per unes condicions de treball encara més extenuants (la previsió de vida aquí era de tres mesos), i es on més baixllobregatins moriren.
Foto: Lloc de l’antiga entrada al camp de Gusen, avui reconvertida en xalet
Foto: El Memorial de Gusen, de nova construcció, on hi ha el Crematori (original), un espai memorial exterior, i un espai expositiu
Abans dels homenatges programats, en el crematori procedirem, enmig d’una gernació de gent, i apretats en aquest petit espai, a col.locar en una paret, on hi ha moltes altres plaques, la placa d’homenatge als deportats del Baix Llobregat.
Foto. Crematori de Gusen
Foto. Vista de les plaques d’homenatge dedicades als deportats del Baix Llobregat, i Gandesa, al costat dret.
Continuarem l’homenatge que no podíem fer en condicions a dins, a l’espai memorial exterior, amb uns breus parlaments d’ Isidoro Teruel, per l’Amical, d’Eva Martínez per part de la presidència del Consell Comarcal, i de Genoveva Català per part de la presidència del CECBL, amb participació dels regidors de la comarca de la delegació de la Diputació.
En aquesta placa permanent hem deixat constància del captiveri als camps nazis d’un centenar de baixllobregatins, procedents de 21 poblacions de la comarca, la majoria, 91, a Mauthasen, dels quals 67 foren assassinats: 45 a Gusen, 12 gasejats a Hartheim, 9 a Mauthausen, i 1 a Ebensee. Dos altres deportats moriren en camps alemanys, un a Buchenwald, i un altre a Flossenburg.
Gent normal de l’exili republicà dels nostres carrers i viles, en situacions extremes, en llocs impensables; soldats de la República, mobilitzats de darrera hora, regidors de la UGT, del PSUC (un, alcalde), sindicalistes; tots ells vençuts de la guerra que havien fugit d’una dictadura que s’albirava cruel i venjativa, i que a França, en un exili que ja era dur, van caure en mans de l’ocupant. La majoria durant la invasio alemanya (primavera-estiu 1940) quan es trobaven propers a la línia Maginot en tasques de fortificació. Tambe deportats civils en el comboi d’Angulema. I en nombre menor, a partir de 1943, alguns deportats de la resistència, que van gosar plantar cara a l’ocupant, empresonats per la policia alemanya en presons franceses i deportats a Alemanya, majorment.
Fotos. Continuació de l’homenatge amb breus parlaments per part de l’Amical, el Consell Comarcal i el CECBL a l’espai memorial exterior de Gusen
Foto: Foto de grup extensa (membres del grup CECBL i de la Delegacio de la Diputació) despres dels parlaments al mateix espai memorial exterior de Gusen
Foto: Foto de grup davant al Memorial republica de Gusen, a l’espai memorial exterior
Fotos. El fiscal de l’Estat, Alvaro Garcia, la fiscal de Memoria Dolores Delgado, i Pablo Bustindury, ministre de drets socials, en representació del govern espanyol a l’homenatge al Memorial repulbicà, A sota Dolores Delgado parlant
Molts dels seus noms ja són presents amb forma de llambordes als seus carrers, a diverses viles de la comarca, i ara els hem visibilitzat al lloc dels fets, a 1.650km, on patiren el macabre sistema concentracionari nazi.
La placa te un codi QR que enllaça amb el llistat de deportats de la comarca penjat a la Xarxa Democratica del Baix Llobregat, el qual coordina Isidoro Teruel, vinculat també a la recerca, i que es va actualitzant.
També acompanyarem Maite Canalda (del grup de recerca, i descendent de refugiats de la guerra que arribaren a Sant Just Desvern) en la col.locació d’una placa, al costat de la nostra, d’homenatge als deportats de Gandesa.
El dia abans del viatge, el dia 8, havia tingut lloc l’homenatge anual als deportats de la comarca al Consell Comarcal del Baix Llobregat, al Parc de Torreblanca, on hi ha la placa commemorativa, amb les mateixes representacions, i d’altres, i la participació de l’IES Bruguers de Gavà inscrit al Projecte Buchenwald de l’Amical, els quals a l’abril visitaren el camp (https://elbaixllobregat.cat/premsa/el-baix-llobregat-reafirma-el-seu-comprom%C3%ADs-amb-la-mem%C3%B2ria-democr%C3%A0tica ).
Finalment, ens dirigirem a l’indret on tindria lloc l’homenatge internacional, amb participació de l’Amical, als deportats de totes les nacions a Gusen, al que fou l’ apelplatz del camp, zona on cridaven a formació als presoners, des d’on es veu el moli conservat de la pedrera que costà tantes vides.
Foto, Cerimònia de l’ homenatge internacional a Gusen, a zona que ocupava l’Apellplatz del camp
El quart i darrer dia, el 12, en que hi havia programada la visita guiada per l’Amical al Camp Central de Mauthausen vam poder completar l’homenatge als deportats de la comarca amb la lectura pendent dels noms dels deportats de la comarca per part dels membres de la recerca col.lectiva Exili i Deportacio al Baix Llobregat, davant la placa commemorativa de la Generalitat de Catalunya als deportats catalans, i dipositar-hi flors per a ells, i tots els catalans, també gratament acompanyats de molts membres de la delegació de la Diputació.
Foto: Foto de grup a la porta d’entrada del Camp de Mauthausen
FOTOS: Continuació de l’homenatge als deportats del Baix Llobregat amb la lectura de noms dels deportats per part dels membres de la recerca Exili i deportació, davant la placa de la Generalitat de Catalunya , al camp de Mauthausen
Just abans, també havíem assistit, al costat mateix, a l’homenatge que Alfonso Lopez, soci del CECBL, i estudiós dels brigadistes que estigueren al castell de Castelldefels, havia promogut, d’acord amb l’Amical, a 7 d’aquests brigadistes que també acabaren deportats.
Vam recórrer els diferents espais del camp, i entrarem en l’emblematica ‘sala dels noms’ plantejada com un gran mausoleu de vidre en que en una atmosfera tènue s’il.luminen els noms de les víctimes que busques.
Foto . ‘Sala dels Noms’ al soterrani del Camp de Mauthasen
Foto . Tota la delegació (els 200) de l‘Amical de Mauthausen al davant del Memorial Republicà del Camp de Mauthausen
La tarda anterior, de l’11, en un interessant recorregut guiat per Linz, per joves residents a la ciutat associats a l’Amical, vam poder conèixer com es de tebia la memòria democràtica envers la figura de Hitler, molts projectes del qual a la ciutat han estat reivindicats.
Foto. Entrant a l’Ajuntament de Linz, guiats per la Rocio, des del balco del qual Hitler proclamà l’annexio d’Austria al III Reich. A l’interior ens explicaren la configuració de la ciutat, reproduïda al terra, i el paper que hi tingué el fuhrer, que la volia convertir la ciutat en capital cultural
El nostre homenatge també volia ser una condemna al feixisme i una defensa del llegat democràtic que representen els deportats. I 80 anys després, en un moment en què les resolucions de les Nacions Unides guanyades en acabar la 2GM (derrotat militarment el nazisme) salten pels aires i es perpetren nous genocidis a mans de nous autoritarismes excloents, constatem com és d’imprescindible el conreu permanent dels valors de l’antifeixime, i com el llegat de Mauthausen ens continua interpel·lant.
La satisfacció per haver participat en aquest viatge, on no van faltar incidències i anècdotes, es gran per part de tots. Les paraules de molts de nosaltres al watsap del grup del viatge en arribar son eloquents: ‘Ha estat una experiència inoblidable, compartir emocions i gaudir de la fraternitat’ (Carles MartÍnez) ‘Un viatge inoblidable. Moltes gracies per la gran feinada d’organitzacio i moure mes de 200 persones cap a Austria’ (Neus Ribas) ‘Donar-vos les gràcies per aquests dies que hem compartit‘ (Elisa Llanos) ‘Vivencies intenses amb molta satisfacció d’haver anat i compartit aquesta experiència amb tots vosaltres. Gracies a tots i a totes’ (Josep Maria Gelabert) ‘Un viatge colpidor d’aprenentatge, reconeixement i emocions compartides’’ (Conxita Sanchez) ‘Ha estat un plaer compartir les experiències viscudes amb el grup en aquest viatge’ (Josep Campanales) ‘Experiencia intensa emocionant i d’impacte que no oblidarem’ (Roser Vilardell), ‘ Ha estat una experiència inoblidable i emocionant. Gràcies a l’Amical i a tots i a totes’ (Jaume Bosch) Un gran esforç d’organitzacio que ens ha permes sumar vivencies i coneixements, de la nostra gent i la nostra comarca ‘ (Jordi Amigó) ‘Una experiència colpidora. Un no saber com expressar el terror humà davant la bellesa del paisatge’ (Jordi Sicart) ‘Moltes gràcies a tots i totes per un viatge ple de sentiments i difícil d’oblidar’ (Maite Canalda) ‘Ha estat un viatge molt maco, i compartir-lo amb tots i totes vosaltres’ (Xavier Martí Juan) ‘ Les aportacions dels alumnes van ser molt enriquidores, molts moments emotius, moltes persones amb sentiment de concòrdia, que us agraeixo de tot cor’ (Anna) ‘Un viatge a alguns dels nostres inferns del nostre mon que no podem oblidar, i seguir lluitant perque no es tornin a repetir…Gracies a la feina voluntaria imprescindible dels companys de l’Amical i tambe a la feina del CECBL (Tina Merino) ‘Dies intensos i vivències inoblidables de la mà de l’Amical i del CECBL. Organització d’excel.lent’ (Montserrat Farreny) ‘Gracies a tots i totes. Ha estat una experiència intensa, plena d’emoció i coneixement’ (Mònica Ximenez) ‘‘ Ha estat un plaer, sobretot per la companyia’ (Olga).
Moltes gràcies a l’Amical !!!
Nota: Jaume Bosch, membre de la Junta del CECBL, a la tornada va publicar aquest interessant article sobre el viatge-homenatge a elBaix.cat : https://www.elbaix.cat/2025/05/18/mauthausen-el-baix-llobregat-el-rei-la-generalitat-i-la-joventut/
Maribel Ollé, sòcia i coordinadora de la recerca Exili i Deportació al Baix Llobregat del CECBL
L’olesà Jordi Sicart escollit nou president del CECBLL
/by HelenaQui en els darrers sis anys ha estat vicepresident de l’entitat ha pres el relleu a Genoveva Català en una assemblea electoral emotiva que ha comptat amb l’assistència d’una cinquantena llarga de socis i sòcies.
En la presentació de la seva candidatura, Jordi Sicart ha destacat que “tota l’activitat del Centre d’Estudis és el resultat d’una voluntat col·lectiva de ser i de fer, fruit d’una gran aportació desinteressada de moltíssima gent al llarg de molts anys; una gran voluntat de persistència. Tot això comptant amb un equip tècnic de gran vàlua.”
Aquestes eleccions a la presidència del Centre van ser convocades el dia 5 de maig i la de Sicart ha estat l’única candidatura rebuda. Els principals eixos del programa d’actuació del nou president se centren en:
Jordi Sicart va néixer a Olesa de Montserrat (1958). És geògraf (UAB) i Màster en direcció d’empreses (EADA, 2004). Ha treballat 25 anys a Ecotècnia s.coop., enginyeria d’energies renovables i fabricant d’aerogeneradors, desenvolupant estudis mediambientals, d’emplaçaments eòlics i implantació de sistemes de gestió (ISO, EFQM, etc.). Durant 13 anys en va ser el secretari del Consell Rector. És soci del Centre d’Estudis des de l’any 1984 i des de l’any 2017 forma part de la Junta directiva, primer com a soci convidat i després com a membre de ple dret i vicepresident.
La candidatura de Jordi Sicart anava acompanyada d’una proposta d’equip de Junta que manté la paritat i la diversitat de mirades: Rafael Bellido (secretari), David Massana (tresorer) i ocupant les vocalies Jaume Bosch, Genoveva Català, Josep M. Cobos, Carme Figueras, Montserrat Lligades, Mariano Martínez, Isabel Ortuño, Oriol Pàmies, Pere Prats, Ferran Puig, Carles Riba, Carme Sanmartí, Conxita Sánchez i Esther Hachuel.
És interessant destacar que les persones que han ocupat la presidència en els últims anys es mantenen a la Junta. Una prova del seu compromís amb l’entitat i amb la comarca.
L’assemblea va acabar proclamant per unanimitat la nova presidència i la nova Junta. El punt final va ser un fort aplaudiment per a Genoveva Català – en agraïment per la feina ben feta com a presidenta del Centre – i per al nou president, Jordi Sicart, amb la confiança que el seu període estarà també ple de reptes assolits i de nous fruits que projectaran el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat cap als propers anys.
D’altra banda, l’assemblea, tal com és preceptiu, va aprovar la memòria d’activitats i el tancament del pressupost de 2024 i també va aprovar la proposta d’activitats 2025, així com les quotes de les persones associades i el pressupost d’aquest exercici.
Una delegació del CECBLL han assistit al 80è aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen
/by HelenaUna delegació de 25 persones del CECBLL, moltes d’elles membres de l’equip de recerca sobre l’exili i la deportació al Baix Llobregat, han viatjat als actes internacionals de la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen. A mode de clausura de la recerca, ens hem afegit a aquest inoblidable viatge organitzat per Amical Mauthausen els dies 9, 10, 11 i 12 de maig.
Des del primer dia vam visitar llocs de memòria que mostren la barbàrie i la crueltat del nazisme, la més baixa condició humana que va convertir a milers de persones en esclaus tractats amb un total i absolut menyspreu cap a la vida. Van ser uns 9.000 els republicans espanyols deportats a camps de concentració i extermini, del quals prop de 2.000 eren catalans, i poc més de 100 eren baixllobregatins.
Vam visitar el Castell de Hartheim, que al maig de 1940 es va convertir en un institut on es va practicar l’eutanàsia a persones discapacitades físiques i psíquiques; la casa d’Anna Pointer, la dona que va amagar al mur de casa seva els negatius de les fotos que alguns deportats feien al camp de concentració de Mauthausen i que després van ser un element essencial en els judicis de Nuremberg; el camp d’Ebensee que va ser un subcamp de Mauthausen, on els deportats treballant les 24 hores al dia van construir enormes túnels on allotjar-hi la producció bèl·lica; el que resta del camp de Gusen (ja que de seguida s’hi van construir habitatges) a 5 quilòmetres de Mauthausen. Gusen es va establir per compensar la saturació que hi havia en el camp principal i va acabar tenint més presos que Mauthausen.
Al crematori de Gusen és on vam penjar la placa commemorativa als deportats del Baix Llobregat. Hi van fer emotives intervencions la presidenta del Consell Comarcal, Eva Martínez, la presidenta del CECBLL, Genoveva Català i el secretari d’Amical Mauthausen, Isidoro Teruel, acompanyats d’una nombrosa representació de persones vingudes d’arreu de la comarca.
Per acabar vam visitar el camp de Mauthausen. Els diferents actes homenatge es van succeir el matí del diumenge 11, a la placa de la Generalitat, al Memorial francès, al Memorial dels Republicans espanyols, al Memorial jueus i al Memorial gitano. Finalment vam participar a la desfilada internacional amb la delegació espanyola on per primera vegada hi van assistir els Reis d’Espanya envoltats de banderes republicanes. A l’endemà tornarem a Mauthausen on vam fer la visitar del camp de la mà d’Amical Mauthausen i a l’espai museístic.
Sens dubte una experiència colpidora, emocionat i necessària.
Crònica sentimental del Nani
/by HelenaIgnasi Riera i Gassiot va néixer a Barcelona el mateix any que Raimon, com un regal del dia de reis de l’any 1940 “quan encara no havien mort tots”. Nebot d’un poeta, Pere Quart, i fill d’un impressor. El seu pare treballava amb el paper, les lletres i la tinta: el meccano d’impressor, les caixes amb les vint-i-set peces de l’abecedari —el mateix servien per a un poema que per a una targeta de visita—, li van marcar la vida. Les lletres que feien paraules, la llengua parlada i la llengua escrita. Els llibres.
Ell va venir al Baix Llobregat, a Cornellà, el 1969, a la Satèl·lit: el bosc de Sherwood per a la policia política. Ho vaig sentir parlar per primera vegada al Centre Social de Sants, el 1975, presentava un llibre: Simplemente María y su repercusión en las clases trabajadoras, de Manuel J. Campo Vidal. Analitzava una radionovel·la d’èxit aclaparador sobre una modista de barri que arribava del poble a la gran ciutat. Intentava desxifrar les claus de la cultura sentimental de les protagonistes sense frase de l’emigració del camp a la ciutat: les dones. Va aparèixer ell, els cabells encargolats i negres, parlant dret passejant pel passadís, amb aquesta manera de moure les mans de predicador de la llibertat d’expressió, des de la punta dels dits fins al començament de l’avantbraç, mans incapaces d’estar quietes sense ficar cullerada. Sempre amb ironia, si no amb sarcasme.
Un any més tard, el 1976, publicaria un llibre a l’editorial Blume ex aequo amb José Botella: El baix Llobregat, 15 años de luchas obreras, el primer llibre sobre el moviment obrer al Baix. El Nani era així, passava de la radionovel·la a la lluita sindical sense pestanyejar. Ell va donar la conferència de commemoració dels quaranta anys del nostre Centre d’Estudis, definia el riu Llobregat com un “riu feiner en un país de dropos i de retòriques buides”. “Les lluites obreres han posat lletra i música a la comarca”. Tocava tots els pals. Jo soc un tastaolletes, deia. Tenia una insaciable curiositat, utilitzava les anècdotes com una llanterna: per il·luminar la realitat.
Militava al PSUC: aquell miracle fins que es va partir en dos, encara que ell va ser parlamentari dues legislatures amb ICV-EUiA. Durant els quinze anys de regidor de Cornellà, va donar suport a un art humil en perill d’extinció, el dels pallassos. Col·laborador generós i amic del Centre d’Estudis, de la voluntat d’expandir cultura, coneixement i cohesió a la comarca. Li obsessionava la llengua, reclamava l’ escola pública i catalana per evitar una societat a dues velocitats, la dels qui parlen català i la dels qui parlen castellà. Ell ja havia conegut una altra immersió: la de la vida quotidiana de la Satèl·lit.
Va escriure a prop de cinquanta llibres, però El rellotge del pont d’Esplugues, premi Ramon Llull, va posar el nostre Baix Llobregat, la seva pàtria d’adopció, al mapa literari. El seu amor per Carmen el va portar a Madrid, ciutat més extrema, on els progres són més progres i els fatxes més fatxes, però va continuar col·laborant amb el CECBLL. Com a comiat, millor donar-li la paraula un cop més al Nani:[1]
“Fa un grapat d’anys, una dona amiga –que apareixia en una novel.la meva i que es passava la vida dient que esperava l’hora per tocar el dos i fugir d’una Catalunya on se seguia sentint forastera– va haver d’enterrar el seu fill, mort en un accident laboral. Vaig ser amb ella moltes setmanes: la visitava cada dia, la portava a dinar a casa nostra… Al cap d’un temps, jo gosava preguntar-li: “Ara, Dolores, ja pots tornar a la teva terra!” Se’m va girar, amb cara de ràbia i de pena: “No has entendido ná de ná de ná: una es de donde ha nacido, sí, pero, sobre todo, del lugar en donde están enterrados los suyos. Yo ahora soy de aquí. Más que tú, Riera: más que tú”.
Aquesta és la veu que ha callat, la que ja trobem a faltar. Descansa en pau Nani, amic i company del CECBLL.
[1] Article al CECBLL l’1 de juny 2016: “
Jose Luís Atienza
Maig de 2025
Fotografies de Nani Riera amb Esther Hchuel, Genoveva Català i Conxita Sànchez entregant-li un record del 50è aniversari del CECBLL.
Passejada per la Colònia Sedó amb ulls de dones
/by HelenaPer fi aquest 25 de maig vam poder fer aquesta activitat a la Colònia Sedó. I diem per fi perquè l’havíem programat al març, pels volts del Dia Internacional de les Dones Treballadores. Però la pluja ens va obligar a posposar-la.
Aquest maig el dia lluïa preciós. Massa sol i tot! A la zona residencial es respirava tranquil·litat i l’herba i el seu verd s’escampaven per tot donant lloc a un paisatge serè i acollidor.
Érem una vintena llarga en la banda del públic. Després teníem les protagonistes: set dones que tenien diferents vincles amb la Colònia Sedó: hi havien treballat, o fins i tot viscut; algunes s’hi havien casat; o havien parit els seus fills i filles que, de retruc, havien fet la comunió a l’església de Santa Victorina.
Vam sortir de la porta del Museu de la Colònia Sedó i des del primer moment ens van estar explicant els seus records. Alguns colpidors, especialment els que estaven centrats en la feina i en les reivindicacions. D’altres de vivències dolces: l’escola, les botigues on anaven a comprar roba o queviures, el cinema a la fresca, els balls… Totes coincidien a dir que guarden molt bons records del seu pas per la Colònia Sedó. Moltes gràcies a l’Antònia Motos, a Carmen González, a Emilia Gordón, a Encarna Melero, a Montserrat Garcia, a Montserrat Martorell, a Montserrat Simó i a Paquita Soler!
L’activitat, i per tant les explicacions que elles ens van donar, van ser registrats en vídeo per l’Erol Ileri (gràcies Erol!), de manera que vam generar un document de primera que volem dipositar a l’Arxiu Municipal d’Esparreguera.
Va ser una activitat organitzada per l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn i pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que pretenia dinamitzar aquest espai patrimonial i donar-lo a conèixer des de la perspectiva de les dones i de les seves vivències. Però la veritable artífex de la proposta va ser la Joana Llordella. Un cop més, moltes gràcies també a tu, Joana!! Repetirem!!!
Homenatge als deportats de la comarca del Baix Llobregat
/by HelenaEl passat 8 de maig celebràvem de nou l’acte homenatge als deportats de la comarca del Baix Llobregat a la seu del Consell Comarcal. Aquest és el cinquè any que la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat organitza aquest acte homenatge als deportats que patiren l’horror dels camps de concentració nazis.
En l’acte hi ha participat una quarantena d’alumnes de l’Institut Bruguers de Gavà que primer han llegit el manifest elaborat de forma un col·lectiva, un manifest molt emotiu que mostra la seva empatia i compromís amb la no repetició de l’horror del nazisme. Després han fet la lectura dels 102 noms de persones deportades de la comarca, un moment ple simbolisme i emoció.
Han obert l’acte la presidenta del Consell Comarcal, Eva Martínez, la diputada de Memòria Democràtica, Lourdes Borrell, el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Xavier Menéndez, i la cloenda ha anat a càrrec de de la consellera comarcal de Cultura i Memòria Democràtica, Lídia Muñoz, i de la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català.
Com cada any, l’acte ha finalitzat amb l’ofrena floral a l’olivera plantada al Parc de Torreblanca l’any 2020.
Se celebra una nova edició de “Reviu Can Sedó”
/by HelenaEl dissabte 17 i el diumenge 18 de maig vam tornar a tenir al Museu de la Colònia Sedó una activitat organitzada pel MNACTEC amb la col·laboració del CECBLL: el ja ben conegut “Reviu Can Sedó”. Es tracta de visites teatralitzades al Museu que permeten donar a conèixer la història i el patrimoni d’aquest conjunt fabril a partir de breus esquetxos teatrals treballats per l’Escola de Teatre de la Passió d’Esparreguera, amb Meritxell Sabaté al capdavant i més d’una vintena d’actrius i actors. En total es representen cinc escenes: l’arribada del Sr. Antoni Sedó i la seva dona Victorina Guichard, just a l’entrada al Museu; un diàleg entre dues dones que treballen als telers; un altre entre dos treballadors de la turbina. També hi ha a les galeries subterrànies una representació de moments escolars en el que intervenen nens i nenes i finalment la inauguració de la caiguda d’aigua de l’aqüeducte.
Reviu Can Sedó es fa des de fa anys amb motiu del Dia Internacional dels Museus, que se celebra el 18 de maig. És per això que l’accés és totalment gratuït. Enguany hi han assistit a les representacions més de 400 persones.
Presentació del llibre “La Colònia Güell des de dins” a Sant Vicenç dels Horts
/by HelenaEl Centre d’Estudis Locals de Sant Vicenç dels Horts ha organitzat la presentació del llibre La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió del nostre soci i gran col·laborador Josep Padró. La Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts va acollir aquesta presentació on hi van participar Helena Sánchez, directora de la biblioteca, Ferran Puig, vocal de Junta del CECBLL, Camil Rull, president del CEL i el mateix autor de l’obra, Josep Padró que va tornar a seduir a les persones que ens van acompanyar gràcies al seu coneixement profund de la colònia. També vam comptar amb l’assistència del regidor de cultura de Sant Vicenç, Jordi Gil.
Podeu veure la presentació en el següent enllaç:
“Quan les parets parlen” a l’INS Martí Dot i a la Setmana de la Comunalitat
/by HelenaEl dia 26 de maig vam tornar a fer l’itinerari interpretatiu Quan les Parets Parlen de la mà de dos dels seus quatre autors. Àngel Merino i Jesús Martínez van explicar a un grup de 4t ESO de l’institut Martí Dot de Sant Feliu les principals lluites socials que la ciutadania dels anys 70 van haver d’afrontar pel dret a un ambulatori, a un espai públic i un treball digne, i una educació pública de qualitat.
Per la tarda vam repetir l’itinerari, aquesta vegada en el marc de la Setmana de la Comunalitat, una setmana amb més de 10 activitats gratuïtes per gaudir de la ciutat, amb un grup de ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu.
Jaume Bosch presenta a Sant Feliu el seu llibre “Fer política”
/by HelenaEl passat dia 21 de maig va tenir lloc a l’Ateneu Santfeliuenc la presentació del llibre de Jaume Bosch Fer política. Com sabeu, el Jaume és membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.
El llibre, publicat per Edicions 3 i 4 de València, explica a partir de l’experiència personal de l’autor, moments clau de la història del Baix Llobregat, de Catalunya i del món; també parteix de les seves vivències per posar en valor la política ben exercida i els objectius basats en la justícia i l’equitat.
Jaume Bosch ha passat per molts espais on es fa política: ha estat regidor de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, diputat al Parlament de Catalunya, vicepresident de la Diputació de Barcelona, senador, vicepresident del Consell Comarcal del Baix Llobregat i vicepresident de l’Entitat Metropolitana del Transport.
En la presentació que ressenyem van intervenir Esteve Crespo, director d’RTVE Catalunya; Esther Hachuel, directora del CECBLL; Francesc Baltasar, alcalde de Sant Feliu de Llobregat de 1979 a 2001; i l’autor, que va cloure amb una dissertació en la qual va destacar aspectes de les seves vivències relacionades amb la ciutat. La presentació de l’acte va anar a càrrec d’Àngel Merino.
Montblanc acull una nova edició del Recercat
/by HelenaEls dies 8, 9, 10 i 11 de maig va tenir lloc la vint-i-unena edició del Recercat, aquest cop a Montblanc, una jornada dedicada a cultura i la recerca local que promovem els centres i entitats d’estudis dels territoris de parla catalana.
Aquest esdeveniment vol ser un punt de trobada entre els centres i instituts d’estudis locals i comarcals dels territoris de parla catalana i els ateneus federats catalans. L’activitat ha estat organitzada per la Fundació Institut Ramon Muntaner (IRMU), la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els amfitrions han estat el Centre d’Estudis de la Conca de Barberà i l’Ajuntament de Montblanc. Des de l’IRMU asseguren que enguany hi ha hagut un augment de la participació de persones joves. Una gran notícia per al col·lectiu!
Ha estat un cap de setmana farcit de propostes interessants: entre les més destacades la “Fira de centres d’estudis”, en la quan hem pogut exposar les nostres novetats editorials; els premis Recercat; o la taular rodona Patrimoni a debat, que enguany ha portat per títol “Patrimoni i societat civil. El paper de les entitats d’estudis en relació al patrimoni.
Una proposta molt interessant que fa que propis i aliens prenguin consciència de la importància del moviment de centres d’estudis i els seus productes culturals.
4a Escola d’Estiu del Baix Llobregat
/by HelenaConchita Sànchez, en representació del CECBLL, fa de jurat de la IV edició del Concurs Literari Juvenil Cocos
/by HelenaA la sala d’actes de CCOO Cornellà, ahir es van lliurar els premis a les tres obres guanyadores de la IV edició del Concurs Literari Juvenil Cocos. L’Aula de Formació i Cultura Joan N. García-Nieto i el sindicat d’Educació de CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf, organitzen des de 2021 el Concurs Literari Juvenil COCOS. L’objectiu de CCOO és reforçar l’ús de la llengua catalana i els valors de la igualtat, la sostenibilitat i la pau com a vectors de canvi i que les generacions més joves participin en un espai cultural que reivindica l’accés a la cultura com a dret de ciutadania i com a generador de valors per a la transformació i el progrés socials.
S’han presentat 25 obres de diferents escoles i instituts del Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf dels cursos sisè de primària i primer d’ESO.
La Conxita Sanchez, en representació del CECBLL ha format part del Jurat d’aqeusta edició i va entregar el sesgon premi i va llegir el conte.
Podeu consultar els guardonats aquí: https://sites.google.com/ccoo.cat/concursliterarijuvenilcocos/introducci%C3%B3/4t-edici%C3%B3-concurs-literari-juvenil?authuser=0
LA GRAN APAGADA i… PER L’ABRIL, LLIBRES I ROSES MIL
/by HelenaFet l’editorial del butlletí del mes d’abril ens atrapa LA GRAN APAGADA, cosa que ens ha portat a fer algunes reflexions. A nosaltres ens va sorprendre treballant a la seu, tot preparant l’Assemblea del 30 de maig. Poc ens pensàvem que seria un fenomen com aquest. Com molt bé diu el periodista del Crític, el santfeliuenc Sergi Picazo, “La Gran Apagada elèctrica d’ahir no ens iguala a tots. La Gran Apagada elèctrica d’ahir no afecta tothom igual. Com el virus en la pandèmia, hi ha qui ho pateix, i és dur, i hi ha qui pot morir, qui pot perdre la feina i qui es queda desemparat. Tanmateix, les desigualtats socials i econòmiques també determinen el nostre grau de dependència de l’electricitat o dels telèfons mòbils. Tots, rics i pobres, autòctons i migrants, depenem del maleït internet, del WhatsApp i de l’interruptor de la llum. Però n’hi ha alguns que paguen un preu més car que altres.”
A hores d’ara el prestigiós periodista de La Vanguardia, Antoni Cerrillo, ens diu que “L’apagada paralitza Espanya sense que les autoritats en sàpiguen la causa” tot indicant que “una fallada generalitzada en el sistema elèctric espanyol per causes múltiples i amb un origen encara desconegut és la causa més probable de la gran apagada que es va produir ahir a Espanya i que va afectar la península Ibèrica des de les 12.30 hores. La idea d’un ciberatac perdia consistència amb el pas de les hores.”
Hores d’ara, un cop superada la foscor, passem comptes i més que mai posem de relleu la importància d’enfortir els serveis públics i que aquests estiguin compromesos amb el benestar de la gent. La transcendència d’aquesta apagada i l’interès que des del CECBLL sempre hem tingut per la transició ecològica i energètica ens fa comprometre avui en el butlletí de maig algun article de veus competents entorn a un model energètic, ecològic, social i sostenible.
I ara sí, cap a Sant Jordi!
PER L’ABRIL, LLIBRES I ROSES MIL
L’afirmació que fa aquest refrany encerta de ple en allò que ha passat a Catalunya aquest abril. La Setmana Santa situada al bell mig del mes ha contribuït a posar de relleu la força de la celebració de la Diada de Sant Jordi. Tot just deixàvem enrere el dilluns de Pasqua ja ens trobàvem de ple enmig de llibres i roses mil.
En aquest butlletí hi teniu una actualització del que va ser la informació que contenia el de l’abril del 2020 #quedat a casa per Sant Jordi . En plena pandèmia posàrem en relleu l’enorme capital humà del Baix Llobregat capaç de produir desenes de llibres. Enguany hem contactat amb totes les biblioteques de la comarca per tal que ens facin avinent una relació d’autors i autores, escriptors i escriptores (els agraïm la disponibilitat i l’esforç).
Volem posar de relleu la capacitat creativa d’homes i de dones dels municipis baixllobregatins. La relació és oberta, hi podeu fer incorporacions. Fa goig veure com en cada municipi les biblioteques junt amb les llibreries concentren en els seus entorns autors i autores de les seves localitats disposats a signar i dedicar la seva obra a qui li ho demani.
És important posar cara i saber-ne la mirada d’aquella persona que amb la seva creació ens ha commogut, impressionat, sorprès…. La proximitat de la producció cultural incrementa la convivència. https://www.cecbll.cat/autoreis-del-baix-llboregat/
Inicialment, en el CECBLL, editàvem els nostres treballs a través de Publicacions de l’Abadia de Montserrat i des del 2008 disposem de servei editorial propi Edicions del Llobregat. Arran de la pandèmia vam obrir la botiga de venda en línia, des d’ on podeu adquirir les nostres publicacions, i cada any per Sant Jordi fem descomptes substantius, aprofiteu-los!!! https://www.cecbll.cat/botiga/
Un cop viscut i gaudit el mes d’abril ens endinsem en el maig que s’inaugura amb la celebració del 1r de maig, data que de manera perseverant ens recorda la indiscutible rellevància del món del treball i el seu paper al llarg de la història respecte a la consecució dels drets socials.
La història ens ocupa i ens preocupa el seu desconeixement, per això entre moltes de les accions de recerca que al llarg dels anys hem propiciat, ara estem immerses en la recerca col·lectiva sobre “Exili i Deportació” a l’ ensems que hem estat impulsores i en formem part de la “Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat”. És en aquest marc d’interès pel coneixement de la història que participarem de la mà de l’Amical de Mauthausen, entre els dies 9 i 12, d’una visita al camp de concentració amb motiu de l’alliberament dels deportats ara fa 80 anys.
Com veieu el mes de maig també s’augura intens, atès que el clourem amb la nostra Assemblea el dia 30. Com potser sabeu, aquest any a l’Assemblea, a més del balanç de l’exercici 2024 i la proposta del 2025, també correspon la renovació de la Junta d’acord amb els Estatuts. Per això en la darrera reunió de Junta del 26 de març la Presidenta, Genoveva Català, anuncià que no tenia la intenció de presentar-se novament per aquesta responsabilitat, alhora que donà lectura a un emotiu escrit de comiat tot dient-los als membres de la Junta: “Si no hi ha cap novetat de darrera hora aquesta serà l’última reunió de Junta que convoco i presideixo. Per això voldria que constés el meu agraïment a totes i cadascuna de les persones que us heu implicat en els equips que vam formar el 2019 i el 2022”.
Com veieu acabem de cloure un abril intens i augurem un maig renovador.
“El Baix Llobregat homenatja els seus deportats als camps de concentració nazi amb la instal·lació d’una placa a Gusen”, per Maribel Ollé
/by HelenaFotos: Placa d’homenatge als deportats als camps de concentració del Baix Llobregat instal.lada al Crematori de Gusen
El 9 de maig, coincidint amb el dia d’Europa, ens enlairavem des del Prat de Llobregat per iniciar un viatge de quatre dies (9-12 de maig) als camps nazis d’Austria, formant part de la nodrida expedició de 200 persones de l’Amical de Mauthausen, amb motiu de la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament dels camps. 25 érem del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBL), amb el propòsit de conèixer els camps i senyalitzar en els seus murs l’empresonament i mort dels baixllobregatins que hem anat coneixent i documentant que hi foren deportats.
Concebut com un viatge de conclusió de la recerca Exili i deportació al Baix Llobregat, impulsada pel CECBL, el grup l’integravem sobretot participants en la recerca (no tothom va poder venir), acompanyants seus, i membres de la Junta de l’Entitat. Però el projecte de portar-hi una placa era compartit amb l’Amical de Mauthausen i el Consell Comarcal, present a la delegació de la Diputació, a fi de donar a l’acte el màxim de legitimitat memorial i representativitat comarcal.
El complex de camps de Mauthausen, tots al costat del Danubi, representen el principal lloc de deportació dels nostres deportats, com el de la resta de catalans i espanyols; hi foren deportats més de 7.000 republicans, dels quals moriren uns 4.800. No en va fou anomenat el Camp dels espanyols. El total d’internats, de totes les nacionalitats, arribà a uns 200.000 persones, de les quals en moriren unes 90.000. Unes xifres que expliquen sobradament la seva classificació com a camp de categoria III, quasi d’extermini. Montserrat Roig explicà que els nazis contemplaven que la durada mitjana d’un deportat havia de ser d’uns 9 mesos, però a Mauthausen ( i les seves extensions) es reduïa a uns 5-6. Del centenar de deportats del Baix Llobregat que coneixem avui, 91 hi foren deportats i patiren un captiveri despietat.
La delegació de la Diputació de Barcelona, presidida per la diputada de Memòria Democràtica, Lourdes Borrell (alcaldesa de Sant Feliu de Llobregat), la integraven, pel que fa a la comarca, el Consell Comarcal del Baix Llobregat (amb Eva Martínez, presidenta i alcaldesa de Vallirana, i Lídia Muñoz, consellera de cultura i memòria democràtica), i diversos regidors (es) i alcaldes de la comarca: d’Olesa, Esplugues, Esparreguera, Viladecans i Molins de Rei; amb qui compartirem homenatges i moments de conversa.
Així mateix, hi havia diversos grups d’alumnes i professors d’instituts que treballen en projectes d’educació concertats amb l’Amical a través dels ajuntaments; coincidirem especialment amb els de Manresa i Terrassa.
Linz, ciutat de joventut de Hitler, fou el lloc base d’on sortíem cada dia, amb un bon temps excepcional, a fer les visites i homenatges als diferents memorials, en una apretadíssima agenda d’actes propis de l’Amical i d’altres d’internacionals compartits, el nuclear dels quals fou l’internacional del camp Central de Mauthausen, el diumenge 11, precedits pels homenatges a la Placa del govern de la Generalitat de Catalunya, al Memorial Francès, i al Republicà.
Foto: Panoràmica del camp de Mauthausen des de l’exterior
Foto. Entrada al Camp de Mauthausen
Foto. Homenatge del govern de Catalunya als deportats davant la placa de la Generalitat per una delegació encapçalada per Xavier Menendez, director del general de Memoria Democratica, amb Krytyna Schreiber, delegada del govern a Europa central i Gerad Vives, director general d’Afers de la UE, entre altres, i amb la presencia del president de l’Amical Juan Manuel Calvo. Tambe hi han estat presents els representants del govern central. El CECBL hi diposità flors.
Foto. Homenatge al Memorial Francès, amb la intervenció, a sota de Juan Manuel Calvo, president de l’Amical de Mauthausen
Foto. Homenatge al Memorial Republicà, parlaments i foto de grup (posterior)
Foto 4: Tota la delegació (els 200) de l‘Amical de Mauthausen al davant del Memorial Republicà del Camp de Mauthausen
L’excepcionalitat del 80è aniversari convertí l’acte, organitzat sota el lema ‘Junts per un Mai Més’ en memorable. La cerimònia que se celebra (amb variants) des de 1946, començà amb la lectura del ‘Jurament de Mauthausen’, per joves de diferents llengües, evocant el fet el 1945 pels presos alliberats (en 16 llengües) sobre el deure de recordar i preservar la solidaritat internacional del viscuda als camps. El pas de les delegacions dels diferents països d’origen dels presos, fins arribar al lloc de l’ofrena al centre de l’Appelplatz (on feien formar els presos), esdevingué una marxa gairebé festiva de pobles d’Europa i de part del món darrere els seus stendards brodats de coloraines (excepcionals els d’Italia) que ompliren l’ambient d’una fraternal energia que ens reconcilià amb la humanitat. En el trajecte final de la delegació de l’Amical, on anàvem, vam poder veure com s’incorporà Dolores Delgado, deixant per un moment l’oficialitat i barrejant-se entre nosaltres, darrera les banderes republicanes, en un gest que es podia interpretar com una clucada d’ull als associats de l’Amical en relació a l’anunciada investigació de la fiscalia de l’Estat sobre les responsabilitats de la dictadura franquista en la deportació dels republicans als camps nazis.
Foto. Vista de les delegacions de les diferents nacionalitats esperant el seu torn per entrar a fer l’ofrena al centre de l’Apellplatz
El passat mal resolt de l’Estat espanyol en relació a la memòria de la deportació, inherent essencialment a l’exili republicà, es feu visible amb la incomoditat de molts assistents davant la presencia dels monarques actuals. Els deportats republicans, exiliats i declarats apàtrides, a diferencia dels seus homòlegs europeus que compten amb memorials d’Estat, els republicans, en absencia d’un estat que els reconegués, aixecaren un Memorial en un espai cedit per França, que sufragaren els propis deportats alliberats, associats per tenir cura d’ells mateixos i construir la memòria i els registres de la seva deportació.
Com a acte final al camp central, assistirem a l’homenatge que es feia a la pedrera del camp, baixant per l’ emblemàtica Todesstiege o escala de la mort, on s’evocaren paraules de l’escriptor manresà, Amat Piniella, supervivent de Mauthausen que relatà la seva experiència i les atrocitats del camp a Kl Reich.
Foto. Vista de la pedrera del camp des de dalt les fatídiques escales
Foto. Les escales de la mort que conecten amb la pedrera, a baix
Foto: A baix a la pedrera
El dia de l’arribada, el 9, havíem estat al castell de Hartheim, lloc d’experimentacio i extermini, on tambe arribaren republicans, entre el quals una dotzena de baixllobregatins que foren gasejats i cremats. Els seus noms són en un metracrilat expositiu en una avantsala dels espais d’extermini.
Foto: El castell de Hartheim
Foto. Homenatge al Claustre, i plaques a les parets en record i homenatge a les víctimes
Després dels homenatges al claustre i a la fosa exterior, anàrem a l’estacio de Mauthausen, a l’andana on baixaven tots els deportats que hi arribaven, a tocar de la qual hi ha un escuet memorial. El pratenc Jose Quesada que amb la seva família hi arribà de nen amb el comboi d’Angulema, i es salvà de ser internat, fou el darrer testimoni viu (conegut) de la deportació comarcal (morí l’any passat). Finalment, anàrem a peu al memorial d’Anna Poitner, veïna de la població que en un acte de resistència amagà els negatius sostrets del camp de Mauthausen pels membres del comando Poschaher, participat per pratencs, al mur de pedra de casa seva.
Foto: Estacio de Mauthausen i el memorial a sota
Recorrer aquests espais de crims i mort industrialitzada, avui llocs de memòria i expiació del que no hauria de tornar a passar mai, ens referma encara més en la necessitat de donar conèixer la realitat de la deportació comarcal, i educar en aquest coneixement des d’una solida formació en valors democràtics i drets humans.
Foto: Trobada convocada la segona nit a l’hotel per l’Amical per intercanviar impressions amb els joves participants dels instituts inscrits als projectes educatius de l’Amical, i escoltar descendents de la deportació. Oberta a tots els altres.
El segon dia de l’itinerari memorial, el 10, a la tarda, era l’acordat per les parts per col.locar la placa a Gusen, el lloc més factible (guiats per Isidoro Teruel, secretari de l’Amical). Al matí visitarem Ebensee, en una zona de gran bellesa, a la vora del llac Traunssee. De l’antic camp, creat la tardor de 1943, i més efímer, pràcticament no es conserva res, ocupat avui per residencies. Entrarem als túnels excavats pels presos per amagar-hi la fabricació d’armament alemany a fi de protegir-la dels bombardejos aliats, que resultaren impressionants pel seu caràcter faraònic, i que costaren la vida d’un gavanenc. L’homenatge a l’nterior, amb cants compartits com Bella Ciao i Canto a la Libertad de J.A. Labordeta, fou sentit.
Foto. Interior dels tunels d’Ebensee
Foto. Zona dels memorials a Ebensee
Foto. Membres del CECBL i de la Delegacio de la Diputació
A la tarda, arribarem a Gusen, on queden pocs vestigis de l’edificació del camp, enmig de la població, que es caracteritzà per unes condicions de treball encara més extenuants (la previsió de vida aquí era de tres mesos), i es on més baixllobregatins moriren.
Foto: Lloc de l’antiga entrada al camp de Gusen, avui reconvertida en xalet
Foto: El Memorial de Gusen, de nova construcció, on hi ha el Crematori (original), un espai memorial exterior, i un espai expositiu
Abans dels homenatges programats, en el crematori procedirem, enmig d’una gernació de gent, i apretats en aquest petit espai, a col.locar en una paret, on hi ha moltes altres plaques, la placa d’homenatge als deportats del Baix Llobregat.
Foto. Crematori de Gusen
Foto. Vista de les plaques d’homenatge dedicades als deportats del Baix Llobregat, i Gandesa, al costat dret.
Continuarem l’homenatge que no podíem fer en condicions a dins, a l’espai memorial exterior, amb uns breus parlaments d’ Isidoro Teruel, per l’Amical, d’Eva Martínez per part de la presidència del Consell Comarcal, i de Genoveva Català per part de la presidència del CECBL, amb participació dels regidors de la comarca de la delegació de la Diputació.
En aquesta placa permanent hem deixat constància del captiveri als camps nazis d’un centenar de baixllobregatins, procedents de 21 poblacions de la comarca, la majoria, 91, a Mauthasen, dels quals 67 foren assassinats: 45 a Gusen, 12 gasejats a Hartheim, 9 a Mauthausen, i 1 a Ebensee. Dos altres deportats moriren en camps alemanys, un a Buchenwald, i un altre a Flossenburg.
Gent normal de l’exili republicà dels nostres carrers i viles, en situacions extremes, en llocs impensables; soldats de la República, mobilitzats de darrera hora, regidors de la UGT, del PSUC (un, alcalde), sindicalistes; tots ells vençuts de la guerra que havien fugit d’una dictadura que s’albirava cruel i venjativa, i que a França, en un exili que ja era dur, van caure en mans de l’ocupant. La majoria durant la invasio alemanya (primavera-estiu 1940) quan es trobaven propers a la línia Maginot en tasques de fortificació. Tambe deportats civils en el comboi d’Angulema. I en nombre menor, a partir de 1943, alguns deportats de la resistència, que van gosar plantar cara a l’ocupant, empresonats per la policia alemanya en presons franceses i deportats a Alemanya, majorment.
Fotos. Continuació de l’homenatge amb breus parlaments per part de l’Amical, el Consell Comarcal i el CECBL a l’espai memorial exterior de Gusen
Foto: Foto de grup extensa (membres del grup CECBL i de la Delegacio de la Diputació) despres dels parlaments al mateix espai memorial exterior de Gusen
Foto: Foto de grup davant al Memorial republica de Gusen, a l’espai memorial exterior
Fotos. El fiscal de l’Estat, Alvaro Garcia, la fiscal de Memoria Dolores Delgado, i Pablo Bustindury, ministre de drets socials, en representació del govern espanyol a l’homenatge al Memorial repulbicà, A sota Dolores Delgado parlant
Molts dels seus noms ja són presents amb forma de llambordes als seus carrers, a diverses viles de la comarca, i ara els hem visibilitzat al lloc dels fets, a 1.650km, on patiren el macabre sistema concentracionari nazi.
La placa te un codi QR que enllaça amb el llistat de deportats de la comarca penjat a la Xarxa Democratica del Baix Llobregat, el qual coordina Isidoro Teruel, vinculat també a la recerca, i que es va actualitzant.
També acompanyarem Maite Canalda (del grup de recerca, i descendent de refugiats de la guerra que arribaren a Sant Just Desvern) en la col.locació d’una placa, al costat de la nostra, d’homenatge als deportats de Gandesa.
El dia abans del viatge, el dia 8, havia tingut lloc l’homenatge anual als deportats de la comarca al Consell Comarcal del Baix Llobregat, al Parc de Torreblanca, on hi ha la placa commemorativa, amb les mateixes representacions, i d’altres, i la participació de l’IES Bruguers de Gavà inscrit al Projecte Buchenwald de l’Amical, els quals a l’abril visitaren el camp (https://elbaixllobregat.cat/premsa/el-baix-llobregat-reafirma-el-seu-comprom%C3%ADs-amb-la-mem%C3%B2ria-democr%C3%A0tica ).
Finalment, ens dirigirem a l’indret on tindria lloc l’homenatge internacional, amb participació de l’Amical, als deportats de totes les nacions a Gusen, al que fou l’ apelplatz del camp, zona on cridaven a formació als presoners, des d’on es veu el moli conservat de la pedrera que costà tantes vides.
Foto, Cerimònia de l’ homenatge internacional a Gusen, a zona que ocupava l’Apellplatz del camp
El quart i darrer dia, el 12, en que hi havia programada la visita guiada per l’Amical al Camp Central de Mauthausen vam poder completar l’homenatge als deportats de la comarca amb la lectura pendent dels noms dels deportats de la comarca per part dels membres de la recerca col.lectiva Exili i Deportacio al Baix Llobregat, davant la placa commemorativa de la Generalitat de Catalunya als deportats catalans, i dipositar-hi flors per a ells, i tots els catalans, també gratament acompanyats de molts membres de la delegació de la Diputació.
Foto: Foto de grup a la porta d’entrada del Camp de Mauthausen
FOTOS: Continuació de l’homenatge als deportats del Baix Llobregat amb la lectura de noms dels deportats per part dels membres de la recerca Exili i deportació, davant la placa de la Generalitat de Catalunya , al camp de Mauthausen
Just abans, també havíem assistit, al costat mateix, a l’homenatge que Alfonso Lopez, soci del CECBL, i estudiós dels brigadistes que estigueren al castell de Castelldefels, havia promogut, d’acord amb l’Amical, a 7 d’aquests brigadistes que també acabaren deportats.
Vam recórrer els diferents espais del camp, i entrarem en l’emblematica ‘sala dels noms’ plantejada com un gran mausoleu de vidre en que en una atmosfera tènue s’il.luminen els noms de les víctimes que busques.
Foto . ‘Sala dels Noms’ al soterrani del Camp de Mauthasen
Foto . Tota la delegació (els 200) de l‘Amical de Mauthausen al davant del Memorial Republicà del Camp de Mauthausen
La tarda anterior, de l’11, en un interessant recorregut guiat per Linz, per joves residents a la ciutat associats a l’Amical, vam poder conèixer com es de tebia la memòria democràtica envers la figura de Hitler, molts projectes del qual a la ciutat han estat reivindicats.
Foto. Entrant a l’Ajuntament de Linz, guiats per la Rocio, des del balco del qual Hitler proclamà l’annexio d’Austria al III Reich. A l’interior ens explicaren la configuració de la ciutat, reproduïda al terra, i el paper que hi tingué el fuhrer, que la volia convertir la ciutat en capital cultural
El nostre homenatge també volia ser una condemna al feixisme i una defensa del llegat democràtic que representen els deportats. I 80 anys després, en un moment en què les resolucions de les Nacions Unides guanyades en acabar la 2GM (derrotat militarment el nazisme) salten pels aires i es perpetren nous genocidis a mans de nous autoritarismes excloents, constatem com és d’imprescindible el conreu permanent dels valors de l’antifeixime, i com el llegat de Mauthausen ens continua interpel·lant.
La satisfacció per haver participat en aquest viatge, on no van faltar incidències i anècdotes, es gran per part de tots. Les paraules de molts de nosaltres al watsap del grup del viatge en arribar son eloquents: ‘Ha estat una experiència inoblidable, compartir emocions i gaudir de la fraternitat’ (Carles MartÍnez) ‘Un viatge inoblidable. Moltes gracies per la gran feinada d’organitzacio i moure mes de 200 persones cap a Austria’ (Neus Ribas) ‘Donar-vos les gràcies per aquests dies que hem compartit‘ (Elisa Llanos) ‘Vivencies intenses amb molta satisfacció d’haver anat i compartit aquesta experiència amb tots vosaltres. Gracies a tots i a totes’ (Josep Maria Gelabert) ‘Un viatge colpidor d’aprenentatge, reconeixement i emocions compartides’’ (Conxita Sanchez) ‘Ha estat un plaer compartir les experiències viscudes amb el grup en aquest viatge’ (Josep Campanales) ‘Experiencia intensa emocionant i d’impacte que no oblidarem’ (Roser Vilardell), ‘ Ha estat una experiència inoblidable i emocionant. Gràcies a l’Amical i a tots i a totes’ (Jaume Bosch) Un gran esforç d’organitzacio que ens ha permes sumar vivencies i coneixements, de la nostra gent i la nostra comarca ‘ (Jordi Amigó) ‘Una experiència colpidora. Un no saber com expressar el terror humà davant la bellesa del paisatge’ (Jordi Sicart) ‘Moltes gràcies a tots i totes per un viatge ple de sentiments i difícil d’oblidar’ (Maite Canalda) ‘Ha estat un viatge molt maco, i compartir-lo amb tots i totes vosaltres’ (Xavier Martí Juan) ‘ Les aportacions dels alumnes van ser molt enriquidores, molts moments emotius, moltes persones amb sentiment de concòrdia, que us agraeixo de tot cor’ (Anna) ‘Un viatge a alguns dels nostres inferns del nostre mon que no podem oblidar, i seguir lluitant perque no es tornin a repetir…Gracies a la feina voluntaria imprescindible dels companys de l’Amical i tambe a la feina del CECBL (Tina Merino) ‘Dies intensos i vivències inoblidables de la mà de l’Amical i del CECBL. Organització d’excel.lent’ (Montserrat Farreny) ‘Gracies a tots i totes. Ha estat una experiència intensa, plena d’emoció i coneixement’ (Mònica Ximenez) ‘‘ Ha estat un plaer, sobretot per la companyia’ (Olga).
Moltes gràcies a l’Amical !!!
Nota: Jaume Bosch, membre de la Junta del CECBL, a la tornada va publicar aquest interessant article sobre el viatge-homenatge a elBaix.cat : https://www.elbaix.cat/2025/05/18/mauthausen-el-baix-llobregat-el-rei-la-generalitat-i-la-joventut/
Maribel Ollé, sòcia i coordinadora de la recerca Exili i Deportació al Baix Llobregat del CECBL
Adeu, X. El CECBLL para de publicar en l’antic Twitter
/by HelenaEl CECBLL deixa de publicar twits de forma directa a la xarxa X (antic Twitter). El passat 26 de març de 2025 la Junta de Govern de la nostra associació va acordar restar INACTIUS a la xarxa X.
La xarxa ha esdevingut una plataforma en la que hi tenen molta ressonància tota mena de teories de la conspiració i de la desinformació, alhora que transmet idees que atempten contra els drets humans, com ara l’odi a les minories ètniques , la misogínia i el racisme . Tot plegat forma part dels continguts virals que es distribueixen per X, des d’ on aconsegueixen viralitat i capten més temps dels usuaris a la xarxa amb la finalitat de guanyar més diners per la publicitat.
Aquest acord expressa la repulsa davant de l’augment de l’ús de la xarxa per fomentar el pensament absolutista i supremacista del seu propietari Elon Musk tant en la política dels Estatuts Units com arreu del món occidental.
Tot preparant l’Assemblea Electoral del CECBLL del 30 de maig
/by HelenaSent així les coses les persones associades es poden preguntar perquè la data de l’Assemblea no és fins el 30 de maig. La Junta de Govern va estimar convenient donar la màxima prioritat al conjunt de gestions que serveixin per complir el calendari d’activitats i els compromisos assolits. Per tot això el dia 10 d’abril totes les persones associades rebíem un email que ens deia : “Què ens espera aquest 2025 al CECBLL? T’ho avancem!” i exposàvem algunes de les principals activitats programades per aquest 2025: 4a Escola d’estiu “Mobilitat i transició energètica” 1 i 2 de juliol a Sant Boi de Llobregat; 13a Jornada de patrimoni “El Parc de Torreblanca, espais privats i públics; els parcs metropolitans” setembre a Sant Just Desvern; 9aTrobada d’entitats d’estudi “Convivència dels espais naturals i els industrials” octubre a Olesa de Montserrat; 9a Jornada de paisatges contemporanis “Habitatge, perspectiva des del Baix Llobregat“ novembre a Esparreguera i a El Prat de Llobregat.
A més d’aquestes activitats continuem immerses en la conclusió de la recerca col·lectiva “Exili i Deportacio” així com amb múltiples activitats de Memòria democràtica, algunes d’elles aplegades entorn a la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat. Aquest any el Cecbll participarem del dia 9 al 12 de maig a la commemoració dels 80 anys de l’alliberament del Camp de Concentració de Mathausen conjuntament amb l’Amical i el Consell Comarcal.
Aquest any 2025 l’encetàvem presentant l’exemplar número 27 de Materials del Baix de Llobregat que resumia els nostres primers 50 anys. Constatem que la nostra associació continua plena de projectes i amb molta energia i enguany sabrà conjugar el seguiment acurat de la programació amb una convocatòria electoral que de ben segur ens propiciarà un nou equip entusiasta i amb gran capacitat per seguir treballant.
Es presenta a Sant Boi el llibre “La Colònia Güell des de dins” per Sant Jordi
/by HelenaEls dies 22 i 23 d’abril, la Torre del Sol de Sant Boi de Llobregat s’ha convertit en un escenari literari on es van presentar les darreres novetats d’autors locals. El vespre del dia de Sant Jordi van convidar al nostre soci i col·laborador Josep Padró, autor del llibre La Colònia Güell des de dins a participar en aquest carrousel de presentacions. Josep Manel Gómez, membre del Centre d’Estudis Santa Coloma de Cervelló va fer la presentació de l’autor.
El llibre La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió de Josep Padró Margó és una obra fonamental per entendre la història social i humana d’aquesta emblemàtica colònia industrial catalana. Publicat el 2023 per Edicions del Llobregat, el llibre ha estat guardonat amb un accèssit als Premis Bonaplata 2024, atorgats per l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC), en reconeixement a la seva aportació rigorosa i innovadora al coneixement del patrimoni industrial català.
L’obra recorre la història de la Colònia Güell des dels seus orígens al Vapor Vell de Sants fins al tancament de la fàbrica el 1973, oferint una visió detallada de la vida quotidiana dels treballadors i les seves famílies. A diferència d’altres estudis centrats en l’arquitectura modernista i l’obra de Gaudí, Padró posa l’accent en la dimensió social, econòmica i humana de la colònia, aportant testimonis i documents que revelen la complexitat de la vida a la colònia.
Multitudinari i emocionant homenatge de Cornellà i el Baix Llobregat a Frederic Prieto
/by HelenaFont: Tot Hospialet
L’Auditori de Cornellà es va omplir aquest dimecres, 2 d’abril, per retre homenatge a Frederic Prieto i Caballé, alcalde de la ciutat escollit en les eleccions municipals del 3 d’abril de 1979, avui fa quaranta sis anys. Prieto també fou diputat d’Esports i Turisme de la Diputació de Barcelona, primer Síndic de Greuges local de Cornellà i president de la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat.
L’acte, organitzat per una Comissió Cívica, va consistir en una part que va tenir lloc a l’exterior de l’Auditori, abans i després de la que es va desenvolupar a l’interior: va ser l’aportació a l’homenatge dels Castellers i els Diables de la ciutat. Dins, l’acte va transcórrer amb molta agilitat i amb una acurada posada en escena. Va intervenir en primer lloc la filla d’en Frederic, Marta Prieto Aràjol, que va destacar la part més humana i familiar del seu pare. A continuació, qui fou alcalde del Prat de Llobregat mentre Prieto en fou de Cornellà, Lluís Tejedor, militant com ell del PSUC i Iniciativa, va recordar els anys dels primers ajuntaments democràtics i va encoratjar al públic a continuar lluitant per la democràcia i la igualtat. També va intervenir l’activista cultural i exfuncionària de l’Ajuntament, Lídia Hil, que va explicar el que va significar l’arribada de Frederic Prieto a l’alcaldia, recordant que tenia la porta del despatx sempre oberta a tothom, i destacant la seva defensa del dret a decidir durant el procés sobiranista que va culminar el 2017. Finalment, l’alcalde la ciutat, Antonio Balmón, va incidir en el paper decisiu de Bandera Roja, el PSUC i CCOO en posar les bases del que seria Cornellà i va voler destacar la necessitat de la suma en l’acció política. Les intervencions van anar intercalades amb diverses actuacions musicals. L’acte va acabar amb el Cant de la Senyera interpretat per cinc formacions corals de la ciutat.
La primera col·laboració directe de Frederic Prieto amb l’entorn del CECBLL va ser a través de la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat creada el 13 de juliol de 2007 i de la qual en va formar part. Ja des de l’inici, va proposar crear la figura de dictamen per als acords de la Comissió Cívica de Patrimoni i va destacar com a ponent del dictamen sobre el Canal de la Infanta, aprovat per unanimitat el març de 2008, després d’un llarg, rigorós i ordenat procés d’informació, consultes i debat i d’una adequada estructuració del text (motivació, constatacions i consideracions, conclusions i bibliografia). Aquest dictamen, presentat el 2 d’abril de 2008 a Can Mercader de Cornellà, va tenir una àmplia repercussió social i institucional i, i va constituir el model per els dictàmens posteriors de la Comissió Cívica de Patrimoni que, més endavant, va presidir. A partir del setembre de 2011, a petició seva, Frederic Prieto va començar a assistir a les reunions de Junta del CECBLL amb veu però sense vot com a representant de la Comissió Cívica del Patrimoni, ja que considerava que aquesta havia de donar comptes a la Junta de la feina feta. Posteriorment, va esdevenir membre de les juntes del CECBLL des de l’any 2012, encara essent jo president, fins a l’any 2019, a la fi de la presidència de Conxita Sánchez, i a les portes de la malaltia que l’ha dut a la mort L’any 2012, a rel de la lluita contra Eurovegas, Frederic Prieto va redactar per encàrrec de la Junta del CECBLL, el text ‘Eurovegas: Unes notes des de la perspectiva del desenvolupament turístic, econòmic i ocupacional’.
Entre el públic que omplia la sala d’actes hi havia, al costat de moltes altres persones amigues d’en Frederic Prieto, l’expresident de la Generalitat José Montilla, antics càrrecs públics del PSC com Enric Truñó o l’exalcalde d’Esplugues Toni Pérez, membres dels Comuns com l’alcaldessa del Prat, Alba Bou, o el diputat al Parlament, Lluís Mijoler, els exdiputats del PSUC, Eulalia Vintró i Jordi Borja, o els exdiputats d’ICV al Parlament, Jaume Bosch i Dolors Comas, i també l’exdiputat d’ERC al Congrés, Joan Tardà, veí de Cornellà. També hi eren el fins fa poc secretari general de CCOO del Baix Llobregat, Josep Maria Romero, i l’actual, Albert Rodríguez Mihí, o el president de l’Associació de Persones Preses Polítiques del Franquisme, Carles Vallejo.
Per part del CECBLL, hi va assistir una gran representació entre les quals hi trovàrem la presidenta dle CECBLL, Genoveva Català; i els ex-presidents Conxita Sànchez i Carles Riba.
Text a partir de la notícia ublicada a elbaix.cat.
Sant Jordi 2025: descomptes i un recull d’autors i autores baixllobregatines
/by HelenaAmb motiu de Sant Jordi, el CECBLL ha dut a terme diverses accions per celebrar aquesta Diada de Catalunya. Primerament, hem continuat amb oferent els descomptes en les nostres publicacions pel mes d’abril. Per una banda, durant tot el mes tothom tenia un 10% de descomptes en llibres, i les persones associades tenien un 60%. A més, durant la setmana de sant Jordi (del 21 al 27 d’abril) es va oferir el llibre “Teixint solidaritats al Baix Llobregat. Història, realitat i perspectives cooperatives (1900-2023)” al preu promocional de 10€.
Per altra banda, també vam organitzar la presentació del llibre de “La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió” de Josep Padró a Sant Boi, dins d’una tarda de presentacions d’autors locals. Podeu trobar la notícia completa aquí.
Finalment, hem actualizat el llistat d’autors i autores que haviem fet del Baix Llobregat al 2020. Qualsevol nom que hi trobeu a faltar ens el podeu fer saber al nostre correu cecbll@llobregat.info i l’afegirem. La podeu consultar aquí.