MARTORELL: Martorell Viu

/by

WEB: https://martorellviu.wordpress.com/

ABRERA: Associació Naturalista d’Abrera (ANDA)

/by

Instagram: https://www.instagram.com/naturalistes_abrera/

Juliol: jornades, incendis, patrimoni, socis, memòria democràtica i vergonya

/by

Amb l’Escola d’Estiu hem iniciat el cicle de Jornades de diàleg d’enguany que tenen caràcter biennal. Ha estat sobre la mobilitat intracomarcal i la transició energètica, els dies 1 i 2 de juliol al Museu de Sant Boi de Llobregat. Les ponències i el debat han estat molt bones aportacions al coneixement de l’estat de la nostra comarca en aquesta temàtica (veure aquí).

Hem arrencat l’estiu també amb l’ensurt de grans incendis a la Segarra i a les Terres de l’Ebre; ensurt que, de moment i gràcies a les generoses pluges d’aquest juliol, no ha anat a més.  Però les condicions hi són i no paren de dir-nos-ho els experts: excés de massa forestal mal gestionada juntament amb unes condicions meteorològiques i de canvi climàtic que ens converteixen els boscos en un polvorí. I la nostra comarca té un 60% del seu territori amb masses forestals, amb nombroses urbanitzacions entremig; no és un risc negligible. Des del CREAF ens aporten coneixement i propostes per actuar (veure aquí).

Aquest 2025 està essent un any de pas pel que fa a la gestió de les visites de cap de setmana al Museu de la Colònia Sedó, doncs el conveni ja ha complert el període bàsic de la seva vigència i estem en període de negociació amb el MNACTEC per a la continuïtat de la prestació del servei. La relació del CECBLL amb la Colònia Sedó es remunta al 1992 i compta amb un històric d’accions i activitats més que remarcable, en col·laboració amb tot l’entorn de la Colònia. Hem preparat l’informe per a entregar al MNACTEC i us el fem a mans (aquí) perquè en conegueu   el detall de la riquesa de la relació, i del valor afegit que comporta la gestió d’equipaments culturals per part del CECBLL; de la nostra manera de ser i de fer.

En clau de patrimoni indicar que el proper mes de setembre, els dies 19 i 21, es duran a terme les 13es Jornades de Patrimoni, per encàrrec del Consell Comarcal, enguany sobre el Parc de Torreblanca i la seva transformació en parc metropolità,  organitzades conjuntament amb el propi Consell Comarcal, amb la col·laboració dels tres municipis que abasta el parc -Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern- i  l’AMB (veure aquí).

També en clau de cultura i patrimoni, indicar que aquest juliol l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat ha iniciat l’any Corberó (veure aquí) en motiu del 90è aniversari del naixement  d’aquest gran creador, i especialment indicar que les darreres adquisicions de patrimoni per part de l’Ajuntament permeten crear el que en podríem anomenar un districte patrimonial de gran valor, no només local i comarcal  sinó de país, del qual us en informarem en detall en un proper butlletí.

En clau interna de socis, recollir i aplaudir el nomenament de fill predilecte de Gavà per part del seu Ajuntament i de manera unànime per part de tots els grups polítics municipals, del nostre soci Josep Campmany i Guillot que ens va deixar l’any passat. A l’acte hi vàrem assistir  una nombrosa representació del CECBLL. Des d’aquestes línies el nostre reconeixement  a la seva família (veure aquí).

I felicitar al nostre soci  Miquel Roa López pel reconeixement a la seva tasca professional amb el premi ASPRIMA-SIMA 2025, pel projecte d’urbanització de la Seda-Paperera a El Prat de Llobregat, realitzat pel seu estudi  Arquitectura Produccions (veure aquí).

En l’àmbit memorialista,  recollir la nostra assistència a l’acte realitzat pel PSC a Sant Feliu de Llobregat, on presentaren la proposta de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, actualment en fase de tramitació parlamentaria, i d’interès significatiu per al CECBLL donada la nostra trajectòria i activitat en aquesta temàtica (veure aquí).

Recollir, tanmateix, l’acte de record a la memòria d’en Joan N. García-Nieto, que com bé sabeu el Centre n’havia estat patró de la Fundació que portava el seu nom, i el llegat del qual ara es troba a l’Arxiu Comarcal.

Comunicar-vos, finalment, que ens hem adherit al manifest  “Manifiesto Urgente por Gaza”  impulsat per organitzacions de caràcter nacional i internacional, com són UNICEF, Comitè Nacional Unrwa España, Save the Children, Médicos Sin Fronteras, Movimiento por la Paz i Intermon Oxfam. Lamentablement a data d’avui les notícies ens diuen que l’exèrcit israelià té concentrada tota la població de Gaza (2 milions d’habitants) en només el 15% del seu ja escàs territori, sense poder-ne sortir, sense disposar d’habitatge, ni serveis, ni aliments; un autèntic camp de concentració, un autèntic holocaust (veure aquí).

Incendi al bosc: el repte de la gestió en un context de canvi climàtic, per Adriana Clivillé

/by

Escrit per Adriana Clivillé, responsable de comunicació internacional del centre de recerca CREAF.

Foto: Adriana Clivillé

Un bosc en flames ens fa formular-nos molts interrogants, a banda de causar consternació i generar una gran alerta. Ens demanem quin tipus de prevenció cal aplicar, si la gestió forestal ha d’incloure pràctiques noves com ara les cremes controlades i, fins i tot, contemplem si l’hem d’incorporar a la nostra realitat com un component inherent al bosc mediterrani accentuat per la sequera. Sigui com sigui, és el gran desafiament al qual malauradament s’hi estan afegint els fenòmens meteorològics extrems vinculats als aiguats.

L’estreta relació entre incendi forestal i sequera s’agreuja en un context de canvi climàtic com l’actual, que a Catalunya cal abordar tenint en compte que entre 2021 i 2024 hem viscut la sequera més greu des que se’n tenen registres, segons evidencia un estudi del Servei Meteorològic de Catalunya. Les etiquetes per qualificar el moment actual se succeeixen i l’estiu de 2025 parlem d’incendis de sisena generació, de propagació ràpida i agressiva, capaços de modificar les condicions meteorològiques de la zona que cremen i el seu entorn immediat. La crisi climàtica provoca incendis cada vegada més extrems i sovint simultanis, que en gran part tenen el seu origen en l’abandonament de l’activitat agrícola, el terreny ocupat per matolls i bosc i la conseqüent acumulació de combustible sec. Un còctel que desborda la capacitat d’extinció i que fa 20 anys que assota de manera dràstica la península, tal com detalla el recent informe de WWF 2025 que fa balanç dels darrers 20 anys de focs fora de control.

Des de la recerca i el coneixement científic assessorem la gestió i informem la presa de decisions polítiques en aquest àmbit, i som una veu especialitzada més juntament amb d’altres sectors.

 

Un paisatge en mosaic

Davant els incendis, cal prioritzar la gestió del paisatge, posant les persones al centre i tenint presents les conseqüències a mig termini sobre diversos sectors i territoris. Gestionar el bosc i el paisatge amb el focus posat en evitar incendis vol dir, entre d’altres, planificar tales prescriptives, preveure l’ús de recursos com ara la llenya, equilibrar les necessitats econòmiques amb la preservació de l’entorn natural, evitar l’explotació descontrolada de la fusta, facilitar la regeneració dels arbres i, gràcies a tot plegat, contribuir al desenvolupament de les zones rurals i de muntanya.

Una dècada després de l’incendi que va cremar 1.235 a l’Anoia i al Bages, el paisatge d’Òdena (Anoia) està dominat per matollars i alguns pins i alzines, si bé s’esperava que el regenerés una pineda de pi blanc força atapeïda. Imatge: Galdric Mossoll, CREAF.

Ara bé, sent realistes, donada la manca de recursos per fer una gestió exhaustiva, és clau combinar gestió activa amb processos naturals, segons el territori i el risc. La renaturalització (‘rewilding’) del territori és una estratègia que defensen la ciència i la pràctica especialitzada sobre el terreny, sobretot arran d’assolir resultats valuosos i evidents a Europa i al món. Consisteix en combinar accions humanes amb processos naturals i posa en evidència que la natura té capacitat d’autoregular-se si se li dona l’espai i el temps. La ciència de la renaturalització defensa que la natura és un engranatge, que ha deixat de funcionar perquè des de la pràctica humana li hem extret algunes peces. La clau per recuperar-lo passa per recompondre’l perquè torni a funcionar de manera més autònoma, però no necessàriament replicant el seu estat originari, sinó promovent  un ecosistema viu, divers i dinàmic per tal que la natura s’adapti a entorns incerts com ara fenòmens climàtics extrems.

La distribució del paisatge en mosaic agro forestal passa per combinar el bosc amb terrenys de cultiu agrícola i introduir grans herbívors, en detriment d’un territori eminentment forestal, per mantenir la integritat ecològica del paisatge i la seva diversitat. D’aquesta manera s’evita l’acumulació de combustible sec al sotabosc, susceptible de cremar i propagar flames devastadores amb rapidesa.

 

Adaptades al foc

La història recent d’un bosc, totes les pertorbacions que ha experimentat i la seva memòria ecològica (la capacitat de les espècies vegetals de recordar estímuls o situacions com ara la falta d’aigua o la calor extrema i ser capaços d’adaptar-se als canvis) s’han de tenir en compte al planificar la seva gestió. Des del CREAF recolzem la gestió forestal adaptativa, que busca aprendre i adaptar-se als contextos d’incertesa provocats pel canvi climàtic. Consisteix en la presa de decisions basada en l’evidència científica i el seguiment constant de les pràctiques de gestió. I el que persegueix és aconseguir boscos més resilients al nou context ambiental.

Proposem establir àrees forestals prioritàries identificades als plans de prevenció, per centrar-hi els esforços de gestió. Això permet un ús òptim dels recursos econòmics i els efectius humans disponibles. L’acció a posar en marxa contempla dues línies d’acció: d’una banda, gestionar el paisatge i, de l’altra, gestionar les masses forestals.

Gestionar el paisatge és la principal estratègia per prevenir incendis forestals de grans proporcions i inclou, primer dissenyar i executar perímetres de protecció prioritària i, a continuació, crear discontinuïtats al paisatge mitjançant el mosaic d’antics conreus o pastures. Cal tenir en compte els 4 components del foc: el combustible de l’incendi, l’origen, la meteorologia com a intensificadora i la facilitat de propagació. Permet actuar sobre com està distribuït el territori, quines activitats hi tenen lloc, quins usos s’hi mantenen o com s’hi viu. Gestionar les masses forestals és una pràctica complementària que permet reduir la càrrega de combustible dels boscos (La part de gestió forestal adaptativa es basa en un informe intern del CREAF de juliol de 2025).

El 63,6% del territori de Catalunya és forestal, segons dades de l’IDESCAT,  una superfície que és un reservori de biodiversitat, atura la sequedat del sòl i aporta regulació hídrica, a banda d’estar lligat a aspectes culturals, d’identitat i de bioeconomia de les persones. Malgrat la primavera plujosa que hem viscut el 2025 i amb els embassaments al 75% de capacitat, els efectes d’una sequera persistent no desapareixen i, per això, més que mai cal jugar la carta de la prevenció i la gestió.

L’Escola d’Estiu del Baix Llobregat reflexiona sobre com ens movem i l’impacte que té

/by

Els dies 1 i 2 de juliol de 2025, el Museu de Sant Boi de Llobregat va acollir la 4a Escola d’Estiu del Baix Llobregat que enguany es va centrar en la mobilitat en relació a la transició energètica, una temàtica d’actualitat i d’especial rellevància per a la nostra comarca, amb una important densitat de població i travessada per infraestructures de gran capacitat.

L’Escola d’Estiu va comptar amb dues jornades de dues tardes, amb persones expertes en la temàtica. . L’Escola d’Estiu va començar el dia 1 de juliol amb la benvinguda al municipi de Javier López, tinent d’alcalde de l’Àrea de Ciutat Sostenible i Resilient de l’Ajuntament de Sant Boi i amb la presentació de Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Montse Lligadas, vocal de Junta del CECBLL va moderar les tres ponències de la primera sessió

La primera ponència va ser “El Baix Llobregat: Una comarca eix i una comarca cruïlla. Del territori al transport” de la mà de Carme Miralles, catedràtica de Geografia Urbana de la UAB. Entre d’altres coses, va destacar que el Baix Llobregat el defineixen diferents escales territorials: una internacional, una metropolitana i una local. Les dues primeres relacionades amb les grans infraestructures i les distàncies llargues i la última definida des de la proximitat, dels temps curts i de la vida quotidiana. Unes escales que sovint expressen disfuncions i on les primeres, les macros, han sigut les protagonistes del relat territorial, amagant la importància de la proximitat i de les infraestructures i els serveis de transport que requereixen.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

Tot seguit Carles Riba, president del CMES (Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i social sostenible) va parlar sobre “Transició energètica i transport”. Va destacar, entre d’altres, que en els darrers 200 anys, a redós dels fòssils, les societats desenvolupades han impulsat unes tendències, possibles gràcies a un transport massiu i barat: la població s’ha anat concentrant en grans ciutats lluny dels recursos de subsistència, el comerç globalitzat ens ha acostumat a disposar de productes de totes les procedències, i tant la segmentació de les produccions en localitzacions distanciades entre sí com l’impuls del turisme i l’oci de masses requereixen un plus de transport difícil de mantenir amb el futur sistema energètic renovable.

Vegeu aquí la seva ponència.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

I per acabar la primera sessió, Lluís Carrasco, membre del grup GITE Baix Llobregat (Grup Impulsor de la Transició Energètica del Baix Llobregat) i de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic) va intervenir per parlar d’”El futur del transport intracomarcal”. Va posa de manifest la ineficiència de les infraestructures ferroviàries i tramviàries existents per als desplaçaments transversals, així com les desigualtats i deficiències en la xarxa d’autobusos derivades dels diferents models de gestió. La va tractar el tema de les barreres físiques i de coordinació, i proposà un plà d’acció amb un focus en la intermodalitat, el desplegament del tramvia, la reordenació dels autobusos i el foment de la mobilitat activa, amb l’objectiu de cohesionar el territori, millorar l’accés a oportunitats i avançar cap a un model més sostenible.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

La segona jornada del 2 de  juliol, moderada per Genoveva Català, vocal de la Junta directiva, va consistir en dues ponències i una taula rodona.

Eduard J. Alvarez Palau, doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la UPC i professor de logística i transport a la UOC va fer la primera ponència de la jornada “La distribució urbana de mercaderies (DUM) i el món del comerç en l’actualitat”. Ens va aportar una visió integral del nou model de distribució de mercaderies que està emergint a les societats contemporànies degut al comerç electrònic i les preferències de consum dels ciutadans.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

A continuació, Montserrat García Blasco, membre de la Junta directiva de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic) i la CONFAVC (Confederació d’Associacions veïnals de Catalunya) va intervenir posant la mobilitat reduïda al centre del discurs, amb la seva ponència “La mobilitat personal, com resolem les barreres?”. Va destacar que tenir en compte l’accessibilitat als entorns urbans, als itineraris quotidians i als serveis de transport públic equival a parlar del dret a la mobilitat, Parlar de mobilitat sostenible i segura per a tothom, Parlar de lògica, usabilitat, responsabilitat professional i també política, Parlar de la vida quotidiana de les persones, dels usos de l’entorn urbà i de la diversitat de perfils de població, Parlar d’una responsabilitat compartida de tota la ciutadania i parlar d’inversions.

Vegeu aquí la seva presentació.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

Per acabar la jornada, el David Guerrero, periodista i soci del CECBLL, va moderar la taula rodona “Perspectives de futur en matèria de mobilitat i transició energètica”, que va comptar amb José Manuel Jurado, membre de la direcció i responsable de Mobilitat de CCOO BLLAPAG; Juan Alfaro Hinarejos, secretari general de la Secció Sindical d’UGT a Aigües de Barcelona; Neus Olea, directora general adjunta AEBALL-UPMBALL (Associació Empresarial de l’Hospitalet i Baix Llobregat – Unió Patronal Metal·lúrgica de l’Hospitalet i el Baix Llobregat); Joan Soler Moll, membre de l’òrgan de govern de PIMEC Baix Llobregat i conseller delegat de l’empresa Soler i Sauret; Mercedes Vidal, vicepresidenta de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic); Òscar Miquel, tècnic superior de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat i vocal de la Junta de CMES (Col·lectiu per a un nou model Energètic i Social Sostenible); i Víctor Luna, president de Som Mobilitat.

El diagnòstic compartit de la taula assenyala una forta dependència del vehicle privat, especialment per accedir als polígons industrials, la meitat dels quals no tenen oferta de transport públic. Aquesta situació genera problemes de congestió, emissions, sinistralitat laboral (un 20-25% dels accidents mortals són initinere) i desigualtat social, ja que dificulta l’accés a la feina per a qui no disposa de cotxe. Les propostes es van centrar  en diverses línies d’actuació: l’aplicació efectiva de la normativa existent, com els Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE), que actualment tenen un compliment molt baix; la necessitat d’inversions urgents en infraestructures clau (carril bus a la B-23, extensió de l’R1, connexió del tramvia); i l’enfortiment del transport públic, especialment l’autobús, que es considera la solució més ràpida i flexible per millorar la connectivitat.

L’Escola d’Estiu va tenir una assistència en sala de 50 persones inscrites que van contribuir,  amb les seves aportacions i preguntes, a enriquir els debats i reflexions finals de l’activitat.

Vegeu aquí el vídeo de la taula rodona:

 

Alguenes fotografies de la jornada:

 

 

Acte sobre la Llei de Memòria Democràtica

/by

L’apartat 1 de l’article 54 de l’Estatut d’autonomia disposa que “la Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya”.

Així comença l’exposició de motius per promoure una Llei de Memòria Democràtica de Catalunya. Un afer important, que tira les seves arrels el 2007, amb l’aprovació de la llei del Memorial Democràtic.

El passat 9 de juliol  vàrem ser invitats a assistir en la sessió que el PSC va fer al Casal de Joves de Sant Feliu de Llobregat, un acte de presentació d’aquesta nova llei que s’està treballant i que es preveu aprovar properament o, en tot cas, dins d’aquesta legislatura. El CECBL, des de la seva activitat memorialista, fa temps que aborda aquesta temàtica, que s’ha convertit en un dels nostres àmbits més importants. Com bé es va posar de manifest durant l’acte, l’associacionisme- especialment el memorialista – treballa des de fa anys fent recerca i divulgació i retent homenatge a les persones que van protagonitzar les lluites contra la dictadura i a favor de la democràcia. En el cas del CECBLL desenvolupem projectes d’aquest tall des de la dècada dels anys 90, amb exemples notoris, com la 6a Convocatòria de Recerca Col·lectiva, que es va dedicar al franquisme al Baix Llobregat. El 2005 va representar un punt d’inflexió important, amb la posada en marxa del projecte “El memorial democràtic del Baix Llobregat. De les experiències personals a l’èxit col·lectiu” i la creació del Memorial Democràtic del Baix Llobregat  (http://www.memorialbaixllobregat.cat/).  I aquesta línia es concreta actualment en l’11a Convocatòria de Recerca Col·lectiva dedicada a l’exili i la deportació al Baix Llobregat, que aplega una cinquantena llarga d’investigadors i investigadores.

L’acte de presentació de la nova llei va ser francament interessant. Es va posar l’accent en la necessitat de tenir una llei integral i de fer pedagogia i arribar a la gent més jove.  Vam poder escoltar persones representants del Parlament de Catalunya, de la Diputació i l’alcaldessa de la ciutat. En acabar es va fer un petit debat amb el públic.

Acte del PSC Baix Llobregat al Casal de Joves. / Foto: Redacció del Fet a Sant Feliu

Commemoració de l’Any Corberó 2025

/by

Esplugues commemora l’Any Xavier Coberó amb motiu del 90è aniversari del naixement de l’artista, que va morir el 2017. Durant un any, entre juliol de 2025 i juliol de 2026, es faran activitats diverses. El CECBLL va ser convidat a l’acte d’inici de la commemoració, que va tenir lloc a la Casa dels Cecs, que ara rep el nom d’Espai Corberó després que l’Ajuntament l’adquirís l’any 2022.

Es tracta d’un espai totalment extraordinari, a mig camí entre l’arquitectura i l’escultura, amb un laberint de 300 arcs i una zona enjardinada amb escultures de Xavier Corberó, basses d’aigua i un soterrani que funciona com a auditori per a 300 persones.

L’acte d’inici de l’Any Xavier Corberó va tenir lloc el dia 5 de juliol i va ser presentat i conduit per Tània Sàrrias. En un entorn espectacular vam poder gaudir d’un concert de l’artista internacional Leon Guallart amb moments brillants d’interacció entre aquest artista i la coral Som Night d’Esplugues.

L’alcalde, Eduard Sanz, va destacar que amb l’adquisició  de l’Espai Corberó i del Monestir de Montsió, ambdós pròxims al Museu de Can Tinturé i a la Rajoleta, es crea una pol cultural de referència en l’àrea metropolitana que expressa l’aposta de la ciutat per la cultura com a factor de desenvolupament i de cohesió.

El CECBLL participa en l’acte d’homenatge a Joan N. Garcia-Nieto, en el 31 aniversari de la seva mort

/by

Com cada any el CECBLL hem participat en l’acte d’homenatge a Joan N. Garcia-Nieto, en el 31 aniversari de la seva mort.

Un acte impulsat per les Comissions Obreres i Comuns del Baix Llobregat, on vam tenir l’oportunitat de compartir records i rellegir alguns dels seus escrits de la mà dels seus amics Paco Arias i Benigno Martínez. Sílvia López de Comuns i Joana Solsona, secretaria de Cultura i Memòria de les CCOO del BLLAPAG van glossar la seva figura posant en relleu la importància del seu llegat.

En nom del CECBLL vàrem recordar la publicació l’any passat del llibre “Un món que és urgent transformar”. Que posa de manifest les grans preocupacions que travessen la trajectòria vital del Joan N. García-Nieto; la justícia social, l’equitat, la redistribució de la riquesa. El seu pensament i les seves propostes van ser avançades al seu temps i mantenen la seva vigència. La lluita contra la pobresa i la desigualtat, el valor del treball digna, de la cultura i la defensa de la classe treballadora, la importància de garantir l’accés a drets i serveis, a persones habitualment excloses.

Un material absolutament necessari en aquests temps de foscor. Uns temps que cal urgentment transformar i en els que en Joan N. García-Nieto segur ens esperonaria a confrontar amb el racisme i la xenofòbia i per suposat a exigir la fi del genocidi a Gaza. Cridariem plegats Free Palestina!

Miquel Roa, arquitecte i soci del CECBLL, rep el Premi ASPRIMA-SIMA 2025

/by

L’arquitecte i soci del CECBLL Miquel Roa ha estat guardonat amb el Premi ASPRIMA-SIMA 2025 al Millor Desenvolupament Urbà a nivell de l’Estat espanyol pel seu projecte Seda-Paperera al Prat de Llobregat. Això significa doble premi per a la comarca. Enhorabona Miquel!

Els Premis ASPRIMA SIMA són els més prestigiosos del sector immobiliari. En la seva edició 2025 es van lliurar a la Real Fàbrica de Tapices de Madrid.

El projecte de Miquel Roa va ser considerat un dels més grans referents de l’urbanisme regeneratiu europeu. Transforma els antics terrenys industrials de les històriques fàbriques de la Seda i la Paperera en un nou model urbà centrat en la transició ecològica, la cohesió social i la innovació. El planejament consolida un barri nou de 6.000 habitatges, el 40% dels quals seran de protecció oficial i un 20% de titularitat pública en règim de lloguer assequible. A través d’una arquitectura oberta i col·laborativa es plantegen noves formes d’habitar adaptades a diferents models familiars i estils de vida, amb superilles per a vianants i al voltant d’una zona verda central. El projecte obre la porta a l’iurbanisme del futur.

Miquel Roa recollint el premi. L’acompanyen Alba Bou, alcaldessa del Prat de Llobregat, Jorge Ginés Franco, director general d’ASPRIMA i Miquel Àngel Díaz Batanero, president de l’Associació de Propietaris de l’Àmbit del Sectors de la Seda, la Paperera i l’Estació del Prat de Llobregat.

Assistim al Recercat del País Valencià a Llíria

/by

Els dies 6 i 7 de juny va tenir lloc a Llíria el IV Recercat del País Valencià, una trobada de centres d’estudis i de recerca local i comarcal impulsada per la FedinesPV (Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià) amb el suport de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU)
El programa va estar nodrit d’activitats, entre les quals destaquem una exposició sobre Vicent Andrés Estellés titulada “El País d’Estelles, l’Estellés del País”, i un concert d’Andreu Valor.
L’acte va tenir una excel·lent acollida. En la inauguració es va agrair especialment el compromís de la CCEPC i de l’IRMU amb els centres i instituts d’estudis. En paraules del president de FedinesPV, Josep Vicent Frechina, durant l’acte inaugural: “Perquè vivim temps molt foscos. Els més foscos dels darrers cinquanta anys per alguns dels principals valors que representa la FedinesPV: llengua, cultura i territori”.
A l’acte hi va assistir Jaume Bosch, representant del CECBLL a la Junta de la CCEPC.

Arrenca un estiu de mobilitat: la intracomarcal i l’aeroportuaria

/by

Ha arribat el juny i la comarca té la natura i els camps a vessar. El solstici ens obre la porta a l’estiu i ens omple de celebracions per tot el territori, des de les falles al Pirineu, a les fogueres per tots els pobles, la Flama del Canigó que encén multitud de fogueres per tot el país, la Patum i moltes Festes Majors; a la comarca les de Sant Joan i Sant Pere. El juny ve ple, el territori en va ple. Sabem aprofitar bé que la Terra tingui l’eix de rotació inclinat!

I mentre la Terra gira i gira, al Centre, un cop feta l’Assemblea ordinària d’enguany el dia 30 de maig, hem constituït la nova Junta i hem iniciat l’arrencada de les Comissions de Junta que volem implantar durant aquest propers tres anys de mandat. Comencem per la Comissió de Memòria Històrica i Democràtica, àrea on el Centre aplega un bon conjunt d’activitats, des del Memorial Democràtic del Baix Llobregat, amb el seu web, a la secretaria de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat (Consell Comarcal), i completat amb l’enorme tasca de moltes persones per tota la comarca que participen en les Recerques Col·lectives, tant les que s’acaben, com la de l’Exili i Deportació, les que continuen les recerques de la repressió franquista, o les que s’enceten, com la XIII Recerca Col·lectiva orientada a treballar l’evolució social, econòmica i territorial del Baix Llobregat com a comarca els darrers cinquanta anys, tot just en procés de plantejament.

El juny, però, també ens ha portat reptes importants al nostre territori amb la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat que ha fet la Generalitat.  Una gran infraestructura que serveix a tot el país, però que ens impacta de ple a la comarca. Un projecte complex en una comarca a vessar d’infraestructures metropolitanes i de país i amb els únics grans espais agraris, humits i costaners de tota la metròpoli barcelonina. Un patrimoni únic que no es pot traslladar enlloc més i que si es perd la metròpoli s’haurà empobrit. Riquesa de butxaca i riquesa de vida; volem treballar a fons per un debat serè que eviti caure en el dilema que alguns semblen voler imposar: per quatre ànecs no deixarem de progressar, oi?

Des del Centre ho entomem com un repte molt important per a la comarca, i també per a la metròpoli i per al país. En aquest sentit, hem emès una Nota de Junta que marca el camí que seguirem (la trobareu aquí), hem obert un repositori al nostre web i hem creat un grup de treball.

Durant aquest juny, hem assistit al Consell General del PEMB (Pla Estratègic de Barcelona) del que en som socis, i a l’acte de commemoració, celebrat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, del 80 aniversari de l’alliberament dels camps d’extermini nazi organitzat pel Memorial Democràtic juntament amb diverses entitats memorialistes com l’Amical Mauthausen, així com a l’assemblea de la secció comarcal de la UGT. També hem participat, per explicar la nostra activitat, en l’acte organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Conselleria de Cultura del Consell Comarcal de presentació als regidors i entitats de cultura de la comarca del pla de subvencions per al 2025.

I recordar a tothom que els dies 1 i 2 de juliol, al Museu de Sant Boi de Llobregat durem a terme la quarta Escola d’Estiu, enguany centrada a tractar la mobilitat intracomarcal i la transició energètica. Un acte celebrat en un municipi, però que parlarà sobre la realitat dels municipis de la nostra comarca. Ens afecta i ens implica a tothom.

Bon estiu!

“Foc, festa i identitat. La cultura popular d’estiu al Baix Llobregat” per Raül Carretero Campderrós

/by

Foto: Raül Carretero Campderrós

Amb l’arribada del solstici d’estiu, el calendari ens torna a posar davant una evidència: la cultura popular no s’atura, i el territori la fa seva amb una força renovada. L’estiu és sinònim de festa, però també és temps de rituals, transmissió cultural i identitat col·lectiva. Des del foc purificador de Sant Joan fins a les festes majors que omplen places i carrers, l’estiu al Baix Llobregat es converteix en una expressió directa d’allò que som com a comunitat.

Des de temps ancestrals, el solstici d’estiu ha estat vinculat a la renovació, al canvi de cicle i a la connexió amb els ritmes de la natura. Cultures d’arreu han celebrat aquest moment amb rituals on el foc, la música i la trobada comunitària tenen un paper central. A Catalunya, aquesta simbologia ha perviscut amb força en festes com la revetlla de Sant Joan, que tot i haver estat cristianitzada, conserva clarament l’esperit precristià de celebració del foc com a element de purificació i comunió col·lectiva. Aquesta festa, que marca l’inici del calendari festiu estival, és un punt d’inflexió cultural que obre la porta a una temporada on el carrer esdevé escenari de cultura viva.

El monument de Stonehenge servia per indicar i celebrar l’arribada del solstici d’estiu.

Cada municipi del Baix Llobregat és un microcosmos cultural amb formes pròpies de celebrar l’estiu. Des de les festes majors de Cornellà, Sant Feliu, Esplugues o El Prat, fins a celebracions més arrelades en el calendari religiós com les de Sant Llorenç, Santa Magdalena o la Mare de Déu d’Agost, on molts municipis viuen un esclat de cultura popular que abraça danses, cercaviles, castellers, gegants, correfocs, tabalades, balls i revetlles populars.

El foc hi té una presència transversal. Els correfocs i enceses omplen de llum i espurnes les nits, gràcies a la tasca incansable de colles de diables, tabalers i entitats que treballen de forma voluntària i comunitària. Són aquestes colles les que mantenen viva la flama de la cultura popular, i ho fan amb un compromís admirable, que va més enllà del fet festiu: és una feina pedagògica, cívica i de transmissió cultural.

Un dels valors principals de la cultura popular al Baix Llobregat és la seva capacitat d’arrelament en un territori marcat per la diversitat, les migracions i la transformació urbana. A diferència d’altres comarques més homogènies, el Baix Llobregat ha sabut generar espais on la cultura popular no només s’ha mantingut, sinó que s’ha adaptat i ha incorporat nous protagonismes, obrint-se a nous relats col·lectius.

La diversitat i la integració cultural és sempre present en el nostre territori i enriqueix la cultura

En aquest sentit, és especialment rellevant el paper de les entitats culturals i els centres d’estudi locals, que han estat fonamentals a l’hora de documentar, reivindicar i projectar la cultura festiva com a eix vertebrador de la identitat comarcal. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha contribuït activament a aquesta mirada, oferint una plataforma de reflexió, arxiu i coneixement compartit que dona profunditat a allò que, a vegades, pot semblar merament lúdic.

Les festes d’estiu, com totes les expressions de cultura popular, no són un espectacle congelat en el temps. Són patrimoni immaterial viu, que evoluciona i es reinterpreta. El repte —i la responsabilitat— de les institucions, els ajuntaments, els centres d’estudi i les entitats és saber acompanyar aquesta evolució amb respecte, suport i visió de futur.

Al Baix Llobregat, aquest futur es construeix des de l’escola, des de les associacions de barri, des dels grups de joves que s’apropen a la cultura popular com a espai de pertinença i expressió. Per això, cal continuar defensant la festa com a espai de cohesió, resistència cultural i transformació social. Cal anar recordant-nos que la cultura és un dret universal i essencial per a la nostra vida i comunitat.

Participar de les festes d’estiu és molt més que gaudir d’un programa d’activitats. És encendre una flama col·lectiva, fer comunitat, i contribuir activament a una cultura que no es compra ni es ven, sinó que es viu, es construeix i es transmet.

Catarsis col·lectiva de cultura, comunitat, foc Corre-cuita del Camell (Molins de Rei). Fotografia: Guillem Urbà

El Baix Llobregat, amb la seva riquesa associativa i el seu teixit cultural dens, és territori viu de cultura popular. I aquest estiu, com cada any, la festa ens recorda que som aquí, junts, i que la cultura compartida és el nostre millor llegat.

Tal i com va dir l’estimada Teresa Rebull (cantautora i militant cultural) “El poble que no celebra el que és, és un poble que oblida.”

 

 

Raül Carretero Campderrós

Gestor cultural i secretari de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya

Celebrem el Dia de l’Associacionisme Cultural al CECBLL

/by

El dia 4 de juny se celebra el Dia de l’Associacionisme Cultural (DASC)  per a rememorar la data del 4 de juny de 1964 quan es va celebrar el quart Festival Euterpe. Aquest va ser organitzat en format concurs per la Societat Coral Euterpe, sota la direcció general de Josep Anselm Clavé aplegant 2.000 cantaires de les 57 societats corals participants i un total de 300 músics. El festival va durar tres dies i va representar el moment de màxima esplendor del moviment coral d’en Clavé.

Cada any la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural convida a tots els equipaments culturals associatius i entitats de cultura popular de Catalunya a fer unes jornades de portes obertes en les dates properes al dia de la celebració. L’objectiu és acostar els ciutadans als ateneus, casals, casinos, orfeons, locals castellers o qualsevol tipus d’equipament cultural gestionat per associacions, convidar-los a entrar i fer-los partícips de la important tasca de difusió cultural que realitzen les entitats del país.

Aquest any el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem participat amb les activitats que es programen en el marc del DASC2025, i hem organitzat una jornada de portes obertes per venir a conèixer a la nostra seu els projectes que duem a terme així com tota la producció editorial que publiquem mitjançant Edicions del Llobregat, el segell editorial del CECBLL.

També vam oferir  als socis i les sòcies del CECBLL la possibilitat de treure’s el carnet RECERCAT, un carnet digital amb descomptes i promocions de moltes i diverses activitats culturals arreu de Catalunya.

Josep Padró parla a Cornellà de Llobregat de la Colònia Güell

/by

Un cop més hem tingut ocasió de presentar el llibre de Josep Padró La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió. Ha estat a Cornellà gràcies a la intervenció de l’Avenç, l’entitat d’estudis de referència en aquesta ciutat.

L’acte es va fer a la biblioteca Marta Mata i va comptar amb l’assistència d’una trentena de persones. Hi van intervenir Ignasi Doñate en representació de l’Avenç i Josep Padró, que va fer una magnífica explicació sobre la  història de la Colònia Güell basada en la recerca que recull el seu llibre.

L’acte es completava amb una visita de l’Avenç a la Colònia guiada pel mateix Josep Padró, que va tenir lloc amb anterioritat a la presentació del llibre. Una forma excel·lent de fer comarca i de donar valor al nostre patrimoni dins de casa.

El Museu de la Colònia Sedó acull l’actuació de l’Escola Municipal de les Arts d’Esparreguera

/by

Un any més, l’Escola Municipal de les Arts ha escollit el Museu de la Colònia Sedó per fer la seva actuació de final de curs. Vam poder gaudir de les actuacions del conjunt de pianos, de la Som Banda, del grup d’iniciació a la guitarra i de l’alumnat de dansa clàssica, espanyola i creativa.

Tot plegat, aprofitant les excel·lents condicions que ofereix l’espai del Museu a nivell acústic i d’entorn patrimonial.

L’esdeveniment forma part de les activitats de promoció que organitzem conjuntament el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Associació per a la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó. Algunes de les famílies que assistien per veure o escoltar els seus fills i filles no coneixien encara el Museu i ens van expressar la sorpresa en saber que comptem amb un patrimoni tant ric.

Aprofitem aquestes línies per agrair a l’Escola de les Arts aquesta contribució que fan al coneixement del patrimoni.

Sobre l’ampliació de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat

/by

Accedeix al repositori

El CECBLL ha creat al seu web un repositori de documents d’interès relacionats amb l’anunci de l’ampliació de l’aeroport per part del Molt Honorable President de la Generalitat Salvador Illa.

L’objectiu és crear un espai en el qual es pugui consultar la documentació oficial, així com els pronunciaments i arguments que es generin i les notícies que apareguin en els mitjans de comunicació.

El repositori incorpora la documentació que ja es va pujar l’any 2021, amb motiu del primer anunci oficial al respecte. És per això que està dividit en dues etapes.

El dia 11 de juny, la Junta del CECBLL, va aprovar el document “Nota de la Junta del CECBLL en relació a l’anunci de la proposta d’ampliació de l’aeroport”.

Nota de la Junta sobre l’anunci de la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat

 

A data de 10 de juny del 2025, el President de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Sr. Salvador Illa, ha fet pública la decisió del Govern de dur a terme l’ampliació de l’Aeroport del Prat.
L’any 2021, quan es va presentar per primera vegada per part d’AENA la proposta d’ampliació, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat va dur a terme un seguit d’actuacions de cara a poder analitzar la proposta i avaluar el seu impacte en el territori.

En aquell moment, en el seu Butlletí del mes de juny, el CECBLL va expressar el seu capteniment sobre el tema: “Per assolir els reptes del segle XXI (…) , cal una nova mirada, una nova manera de fer possible el desenvolupament de la vida humana des de la dignitat i el respecte pel planeta. Ha de ser possible guanyar-se la vida, sense malmetre la biodiversitat, l’aire, l’aigua i el sòl”

El CECBLL participa des de fa 50 anys en tots aquells aspectes que incideixen de manera significativa en la comarca contribuint-hi des del coneixement. En aquest sentit el CECBLL vol, en primer terme, analitzar la informació sobre el projecte en els documents que generi aquesta proposta, sobre la qual té inquietuds per com pot afectar el territori i el medi; expressar després del debat intern un posicionament com a entitat; i, si s’escau, ens comprometen a presentar-nos com a entitat interessada en el projecte en els períodes d’informació pública i propiciar la veu de la comarca concertant reunions amb els diversos agents i administracions amb presència en el territori.

Sant Feliu de Llobregat a 11 de juny de 2025

Es constitueix la Junta del CECBLL que va sortir de l’Assemblea 2025

/by

El dia 11 de juny la nova Junta del CECBLL que va sortir de l’Assemblea del 30 de maig va fer la seva primera reunió i va quedar, per tant, formalment constituïda.

En aquest enllaç podreu conèixer el nou equip, que encapçala l’olesà Jordi Sicart.

Si cliqueu aquí podeu veure tots els detalls de com va anar l’Assemblea de socis 2025.

En aquesta reunió de constitució la Junta va prendre els següents acords:

  1. Aprovar l’organització en Comissions
  2. Aprovar el document “Nota de la Junta del CECBLL en relació a l’anunci de la proposta d’ampliació de l’aeroport”.
  3. Adherir-nos al manifest impulsat per entitats memorialistes per demanar que el Memorial Democràtic de la Generalitat es converteixi en una Fundació per tenir major estabilitat.
  4. Adherir-hos al comunicat de l’Amical Mauthausen davant la situació a Gaza.

Des d’aquestes línies desitgem molta sort i molts encerts a aquesta nova Junta!

El CECBLL convidat a assistir a diversos actes comarcals i de país

/by

I sí, durant aquest mes de juny hem assistit convidats a diversos actes.

Concretament vam ser presents a l’homenatge a les persones deportades amb motiu dels 80 anys de l’alliberament dels camps d’extermini nazis. L’acte va tenir lloc el dia 16 al Saló Sant Jordi de la Generalitat iva ser organitzat pel  Memorial Democràtic i diverses entitats memorialistes, com l’Amical Mauthausen.

Durant l’acte vam poder escoltar una intervenció de la doctora Sara J. Brenneis, catedràtica d’espanyol a l’Amherst College de Massachussets, als EUA, que va parlar de la importància de la resistència i la deportació com a referències morals a l’Europa actual.

També vam poder escoltar les reflexions de persones deportades o dels seus familiars, que van parlar de l’impacte que els va suposar viure aquets terrible episodi històric. L’acte va comptar amb la intervenció del conseller de Justícia Ramon Espadaler i del Molt Honorable President de la Generalitat, Salvador Illa.

D’altra banda, també vam ser presents a la trobada de regidors i regidores de Cultura del Baix Llobregat organitzada a Sant Vicenç dels Horts pels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat i la conselleria de Cultura del Consell Comarcal. L’acte va comptar amb la participació d’Andreu Felip i Ventura, director dels esmentats Serveis Territorials, de Lídia Muñoz, consellera comarcal de Cultura, de Jordi Gil, regidor de l’Ajuntament amfitrió i de Carol Duran, directora general de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat. També va tenir la paraula en Jordi Sicart com a president del CECBLL.

I no podem deixar d’esmentar que també vam ser convidats a assistir a l’assemblea electoral d’UGT Baix Llobregat que va tenir lloc al Citilab de Cornellà el dia 26.

L’acte ha comptat amb l’assistència de representants polítics i sindicals i va comptar amb destacades paraules, com la d’Antoni Balmón, alcalde de Cornellà; Eva Martínez, presidenta  del Consell Comarcal; Omar Minguillón, secretari d’UGT de la regió metropolitna  o Albert Rodríguez Mihí, secretari general de CCOO Baix Llobregat.

Els parlaments van coincidir en destacar la importància del moviment obrer al Baix Llobregat i de les lluites que ens han portat a l’estat del benestar.

Ha tancat l’acte el candidat i finalment secretari general electe, Juan Carlos Fernández, que encapçalava un equip format també per Lourdes Ruiz, Leo Mancera, Cristina Rodrigo, Vanessa Ruíz i Poli Parrilla.

Experts en patrimoni industrial visiten de la mà del CECBLL la Colònia Bertrand de Sant Feliu de Llobregat

/by

El passat 4 de juny vam tenir ocasió de fer una visita tècnica als espais relacionats amb la Colònia Bertrand de Sant Feliu de Llobregat. Ens acompanyaven dues de les persones que més saben de colònies industrials a Europa: Gràcia Dorel-Ferré, especialista en la temàtica, professora en diverses universitats franceses, membre del TICCIH (Comité Internacional per a la Conservació i la Defensa del Patrimoni Industrial) i consultora per la UNESCO en aquesta temàtica; i Josep Padró, mestre i professor, expert en història de la Colònia Güell; ha publicat treballs de recerca i de divulgació i ha participat en congressos nacionals i internacionals. Tots dos són socis del CECBLL.

La visita va comptar amb l’assistència de l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, la Sra. Lourdes Borrell, del regidor de Memòria Democràtica, Jaume Mañoses i d’Antoni Onieva, assessor de tinences d’alcaldia.

Precisament l’Ajuntament ha senyalitzat recentment els espais pertanyents a l’antiga Colònia, aspecte aquest que contribueix a divulgar i a posar en valor el llegat d’aquest moment de la industrialització de  Sant Feliu i de la comarca. En aquest sentit, tant la Gràcia com el Josep van coincidir en la importància de preservar aquest patrimoni i d’estudiar-lo a fons.

Se celebra el Consell General del PEMB (Pla Estratègic Metropolità de Barcelona)

/by

Divendres 13 de juny vàrem assistir al Consell General del PEMB (Pla Estratègic Metropolità de Barcelona) com a membres que som de l’Associació.  PEMB està composta per grans institucions, presidida per l’alcalde de Barcelona i integrada per un conjunt de municipis i entitats del territori, entre les quals el CECBLL.

Es van presentar i aprovar la memòria i els comptes anuals corresponents a l’exercici 2024 i 3 projectes ens els quals participa el PEMB:

  • CULTIVATE, sobre alimentació compartida a les grans urbs, focalitzat en els aspectes de distribució i malbaratament
  • DESCARBONITZACIÓ A L’HABITATGE, orientat a mesures de descarbonització en el dia a dia als nostres habitatges.
  • GREEN IN CITIES, orientat a la implantació de l’agricultura urbana

Va tancar l’acte la  presentació de la Dimensió metropolitana del Pla de Barris i Vies, de la Generalitat de Catalunya, exposat pel seu director  Carles Martí  Jufresa.

CANVI DE JUNTA AL CECBLL

/by

Quan llegiu aquest butlletí ja serà un fet la renovació de la Junta d’enguany, un nou pas en el compliment de l’esperit  fundacional, en la posada en valor del llegat rebut i  en l’assumpció dels nous reptes que se’ns plantegen com a societat, com a comarca i com associació.

Arrencàvem el 2024 amb l’obertura del cinquantenari  del Centre; hem arrencat el 2025 amb la cloenda del cinquantenari: 50 anys…més un; tot un llegat! 50 anys; és un bon moment per tractar i reivindicar tres aspectes cabdals del Centre: la comarca, el propi Centre i l’associacionisme; els tres fortament entrelligats.

L’acta fundacional del 1974 estableix  que “..la comarca….necessita ser promocionada creant-hi un “Centre d’Estudis Comarcals”…en els aspectes culturals, historiogràfics, artístics i científics…en les poblacions que formen aquesta comarca.” Entenem que  el Centre ha complert i segueix complint aquesta voluntat; adaptant-nos als temps.

Ho hem fet a través de 5 presidències amb nombroses Juntes  per on han passat desenes de dones i homes. Centenars de persones, sòcies però també no sòcies, han aportat la seva col·laboració de manera desinteressada i s’ha comptat amb bons professionals. Un esforç comú enorme que avui en dia s’expressa a través de les Recerques Col·lectives; les Jornades de Patrimoni, Escola d’Estiu, Trobades i Col·loquis; el Memorial Democràtic del  Baix Llobregat; els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat; la gestió d’espais i serveis culturals;  les publicacions, a través de l’editorial pròpia;  l’activitat de comunicació, una significativa participació en el debat i fets territorials, i una molt significativa col·laboració, cooperació i coordinació amb entitats i institucions de la comarca i intercomarcals.

Tota aquesta activitat és el resultat d’una voluntat col·lectiva de ser i de fer; una gran voluntat de persistència.

Som comarca i som metròpoli.; una comarca metropolitana per activa i per passiva. Una comarca històricament amb més servituds que Una comarca, però, que sense defugir la seva circumstància, vol ser.  Volem seguir essent comarca de la mà de la capital de Catalunya i amb la resta del territori català. Volem tenir la nostra pròpia veu en tot allò que ens afecta. Som comarca, som una manera de viure.

Hem tingut i tenim grans reptes al davant, des dels aspectes demogràfics, als d’infraestructures, de mobilitat interna  i d’habitatge, de preservació de l’entorn i del territori , de contaminació i de canvi climàtic i un bon plec més. Som una comarca dinàmica amb més de 850 mil habitants, dins d’una metròpoli de varis milions d’habitants. Tenim diversitat de territoris, de paisatges i de gent. I una gran pressió, pròpia i externa. El Centre, ja des de l’inici i al llarg dels seus cinquanta anys, ha entomat tots aquest reptes i els ha tractat, des del coneixement, des del diàleg, des del debat i, quan ha calgut, des del carrer.

Tot això des de l‘associacionisme; aquesta unió de voluntats de la societat per a tractar aquells temes que li interessen d’àmbit cultural, patrimonial, territorial, paisatgístic, econòmic o social, des d’un plantejament complementari al de les Institucions. Un associacionisme que també té importants reptes al davant, i molt especialment els de tipus econòmico-financer i els de relleu generacional. L’associacionisme, per a seguir existint com a vehicle social, necessita associats (disculpeu la tautologia) i dinàmica generacional, que participin activament en el seu fer, i que alhora permeti disposar dels seus propis recursos per a disposar de capacitat d’actuació.

Aquest mes de maig ha estat fortament marcat per la memòria històrica, amb la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament dels camps nazis de Mauthausen. Així el dia 8 la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat va dur a terme l’acte d’Homenatge i Ofrena Florals als deportats als camps de concentració nazis. I del 9 al 12 de maig, a iniciativa del grup de treball de la XI  Recerca sobre Exili i Deportació del Baix Llobregat del CECBLL en coordinació amb la Xarxa de la Memòria Democràtica, es va participar en el viatge organitzat per l’Amical Mauthausen per a la indicada commemoració als camps nazis austríacs. Commemoració dolorosa  que es realitza quan el govern de Netanyahu està duent a terme una matança ètnica a Gaza; un nou genocidi.

L’activitat de memòria democràtica s’ha vist completada, a més amb una nova edició del programa Quan les Parets Parlen de Sant Feliu de Llobregat. S’han dut a terme activitats especials com la Passejada per la Colònia Sedó amb ulls de dona, protagonitzada per dones que hi varen viure i treballar, i s’ha continuat fent presentacions del llibre del soci del CECBLL en Josep Padró La Colònia Güell des de dins, a Sant Vicenç dels Horts, i que continuaran  el proper mes de juny a Cornellà. Al juny també, el dia 4, Jornada de portes obertes al CECBLL per al Dia de l’Associacionisme.

El dia 30 de maig hem celebrat l’Assemblea ordinària anual renovant la Junta; un dels actes més emblemàtic de la vida associativa del Centre. Refermant el compromís de l’entitat per seguir fomentant la participació activa.

A l’Assemblea acordarem reconèixer com a socis d’honor a Jordi Xavier Romero i Albert Massegur, com a testimonis de l’equip que el 20 de novembre de 1974 acordava a Martorell la fundació del Centre.

Amb profunda tristesa, hem conegut La recent defunció de l’Ignasi Riera Gassiot, soci que va contribuir a la fundació del Centre, un referent per la nostra entitat i pel territori. I que tal com relata Josep Ll. Atienza en aquest butlletí és una gran  pèrdua pel món de la cultura del nostre país.

“El Baix Llobregat homenatja els seus deportats als camps de concentració nazi amb la instal·lació d’una placa a Gusen”, per Maribel Ollé

/by

(CECBL- Amical Mauthausen-Consell Comarcal-XDBL)

Viatge d’homenatge en el 80è aniversari de l’alliberament dels camps

(9-12/5/2025)

Fotos: Placa d’homenatge als  deportats als camps de concentració  del Baix Llobregat instal.lada al Crematori de Gusen

 

El 9 de maig, coincidint amb el dia d’Europa, ens enlairavem  des del Prat de Llobregat per iniciar un viatge de quatre dies (9-12 de maig) als camps nazis d’Austria, formant part de la nodrida expedició de 200 persones de l’Amical de Mauthausen, amb motiu de la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament dels camps.  25 érem del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat  (CECBL), amb el propòsit de conèixer els camps i senyalitzar  en els seus murs l’empresonament i mort dels baixllobregatins  que hem anat coneixent i documentant que hi foren deportats.

Concebut com un viatge de conclusió  de la recerca Exili i deportació al Baix Llobregat, impulsada pel CECBL, el grup l’integravem sobretot  participants en la recerca (no tothom va poder venir), acompanyants seus, i membres de la Junta de l’Entitat. Però  el  projecte de portar-hi una placa era compartit  amb l’Amical de Mauthausen i el Consell Comarcal, present a la delegació de la Diputació,  a fi de donar a l’acte el màxim de legitimitat memorial i  representativitat comarcal.

El complex de camps de Mauthausen, tots al costat del Danubi, representen el principal lloc de deportació dels nostres deportats, com el de la resta de catalans i espanyols;  hi foren deportats més de 7.000 republicans, dels quals moriren uns 4.800.  No en va fou  anomenat el Camp dels espanyols. El total d’internats, de totes les nacionalitats, arribà a uns 200.000 persones, de les quals en moriren unes 90.000. Unes xifres que expliquen sobradament la seva  classificació com a camp de categoria III, quasi d’extermini. Montserrat Roig explicà que els nazis contemplaven que la durada mitjana d’un deportat havia de ser d’uns 9 mesos, però a Mauthausen ( i les seves extensions) es reduïa a uns  5-6. Del centenar de deportats del Baix Llobregat que coneixem avui, 91 hi foren deportats i patiren un captiveri despietat.

La delegació de la Diputació de Barcelona, presidida per la diputada de Memòria Democràtica, Lourdes Borrell (alcaldesa de Sant Feliu de Llobregat), la integraven, pel que fa a la comarca, el  Consell Comarcal del Baix Llobregat (amb Eva Martínez, presidenta i alcaldesa de Vallirana, i Lídia Muñoz, consellera de cultura i memòria democràtica), i diversos regidors (es) i alcaldes de la comarca: d’Olesa, Esplugues, Esparreguera, Viladecans, Molins de Rei, Gavà i Pallejà; amb qui compartirem homenatges i moments de conversa.

Així mateix, hi havia diversos  grups d’alumnes i professors d’instituts que  treballen en projectes  d’educació concertats amb l’Amical a través dels ajuntaments; coincidirem especialment  amb els de Manresa i Terrassa.

Linz, ciutat de joventut de Hitler, fou el lloc base d’on sortíem cada dia, amb un bon temps excepcional, a fer les visites i homenatges als  diferents memorials, en una apretadíssima agenda d’actes propis  de l’Amical i d’altres d’internacionals compartits, el nuclear  dels quals fou l’internacional  del  camp Central de Mauthausen, el diumenge 11, precedits pels homenatges a la Placa del govern de la Generalitat de Catalunya, al Memorial Francès, i al  Republicà.

Foto: Panoràmica del camp de Mauthausen des de l’exterior

Foto. Entrada al Camp de Mauthausen

Foto. Homenatge  del govern de Catalunya als deportats davant la placa de la Generalitat per una delegació encapçalada per Xavier Menendez, director del general de Memoria Democratica, amb Krytyna  Schreiber, delegada del govern a Europa central i Gerad Vives, director general d’Afers de la UE, entre altres, i amb la presencia del president de l’Amical Juan Manuel Calvo. Tambe hi han estat presents  els representants del govern central. El CECBL hi diposità flors.

Foto. Homenatge al Memorial Francès, amb la intervenció, a sota de Juan Manuel Calvo, president de l’Amical de Mauthausen

Foto. Homenatge al Memorial Republicà, parlaments i foto de grup (posterior)

Foto 4: Tota la delegació (els 200) de l‘Amical de Mauthausen al davant del Memorial Republicà del  Camp  de Mauthausen

L’excepcionalitat del 80è aniversari convertí l’acte, organitzat  sota el lema ‘Junts per un Mai Més’  en memorable. La cerimònia  que se celebra (amb variants) des de 1946,   començà amb la lectura del ‘Jurament de Mauthausen’, per joves de diferents llengües, evocant  el fet el 1945  pels presos alliberats (en 16 llengües)  sobre el deure de  recordar i preservar la solidaritat internacional  del viscuda als camps. El pas   de les delegacions  dels diferents països  d’origen dels presos, fins arribar al lloc de l’ofrena al centre de  l’Appelplatz (on feien formar els presos), esdevingué una marxa gairebé festiva de pobles d’Europa i de part del  món  darrere els seus stendards  brodats de coloraines (excepcionals els d’Italia) que ompliren l’ambient d’una fraternal energia que ens reconcilià amb la humanitat. En el trajecte  final de la delegació de l’Amical, on anàvem, vam poder veure  com s’incorporà Dolores Delgado, deixant per un moment l’oficialitat i barrejant-se  entre nosaltres,  darrera les banderes  republicanes, en un gest que es podia interpretar com una clucada d’ull als associats de l’Amical en relació a l’anunciada investigació  de la fiscalia de l’Estat sobre les responsabilitats de la dictadura franquista en la deportació dels republicans als camps nazis.

Foto. Vista de les delegacions de les diferents nacionalitats esperant el seu torn per entrar a fer l’ofrena al centre de l’Apellplatz

El passat mal resolt de  l’Estat espanyol  en relació a la memòria de la deportació, inherent essencialment  a l’exili republicà, es feu visible amb la incomoditat de molts assistents davant la presencia dels monarques actuals. Els deportats republicans, exiliats i declarats apàtrides,  a diferencia dels seus homòlegs europeus que  compten amb  memorials d’Estat, els republicans, en absencia d’un estat que els reconegués, aixecaren un  Memorial  en un espai cedit per França, que sufragaren els propis deportats alliberats,  associats  per tenir cura d’ells mateixos i construir  la memòria i els registres de la  seva deportació.

Com a acte final al camp central, assistirem a l’homenatge que es feia a la pedrera del camp, baixant per l’ emblemàtica  Todesstiege  o  escala de la  mort,  on s’evocaren paraules de l’escriptor  manresà, Amat Piniella, supervivent de Mauthausen que relatà la seva experiència i les atrocitats del camp a Kl Reich.

Foto. Vista de la pedrera del camp des de dalt les fatídiques escales

Foto. Les escales de la mort que conecten amb la pedrera, a baix

Foto: A baix a la pedrera

El dia de l’arribada, el 9, havíem estat al castell de Hartheim, lloc d’experimentacio i extermini, on tambe arribaren republicans, entre el quals una dotzena de  baixllobregatins que foren gasejats i cremats. Els seus noms són en un metracrilat expositiu en una avantsala dels espais d’extermini.

Foto: El castell de Hartheim

Foto. Homenatge al Claustre, i plaques a les parets en record i homenatge a les víctimes

Després dels homenatges al claustre i a la fosa exterior, anàrem a l’estacio de Mauthausen, a l’andana on baixaven tots els deportats que hi arribaven, a tocar de la qual hi ha un  escuet memorial.  El pratenc  Jose Quesada que amb la seva família hi arribà de nen amb el comboi d’Angulema, i es salvà de ser internat, fou el darrer testimoni viu (conegut) de la deportació comarcal (morí l’any passat). Finalment, anàrem a peu al memorial d’Anna Poitner, veïna de la població que en un acte de resistència amagà els negatius sostrets del camp de Mauthausen pels  membres del comando Poschaher, participat per  pratencs, al mur de pedra de casa seva.

Foto: Estacio de Mauthausen i el memorial a sota

Recorrer aquests espais de crims i mort industrialitzada, avui llocs de memòria  i expiació del  que no hauria de tornar a passar mai, ens referma encara més en la necessitat de donar conèixer la realitat de la deportació comarcal, i  educar en aquest coneixement des d’una solida formació en valors democràtics i drets humans.

Foto: Trobada convocada la segona nit a l’hotel per  l’Amical per intercanviar impressions amb els joves participants dels instituts inscrits als projectes educatius de l’Amical, i escoltar descendents de la deportació. Oberta a tots els altres.

El segon dia de l’itinerari memorial, el 10, a la tarda, era l’acordat  per les parts per   col.locar la placa a Gusen, el lloc més factible (guiats per Isidoro Teruel, secretari de l’Amical). Al matí visitarem Ebensee, en una zona de gran bellesa,  a la vora del llac Traunssee. De l’antic camp, creat la tardor de 1943, i més efímer, pràcticament no es conserva res, ocupat avui per residencies. Entrarem als túnels excavats  pels presos per amagar-hi la fabricació d’armament alemany a fi de protegir-la dels bombardejos aliats, que resultaren impressionants pel seu caràcter faraònic, i que costaren  la vida d’un gavanenc. L’homenatge  a l’nterior, amb cants compartits com Bella Ciao i  Canto a la Libertad de J.A. Labordeta, fou sentit.

Foto. Interior dels tunels d’Ebensee

Foto. Zona dels memorials a Ebensee

Foto. Membres del CECBL i de la  Delegacio de la Diputació

A la tarda, arribarem  a Gusen, on queden pocs vestigis de l’edificació del camp, enmig de la població, que es caracteritzà per unes condicions de treball encara més extenuants (la previsió de vida aquí era de tres mesos), i es on més baixllobregatins moriren.

Foto: Lloc de l’antiga entrada al camp de Gusen, avui reconvertida en xalet

Foto: El Memorial de Gusen,  de nova construcció, on  hi ha el Crematori (original), un espai  memorial exterior, i un espai expositiu

Abans dels homenatges programats,  en el  crematori procedirem, enmig d’una gernació de gent, i apretats en aquest petit espai, a col.locar en una paret, on hi ha moltes altres plaques, la placa d’homenatge als deportats del Baix Llobregat.

Foto. Crematori de Gusen

Foto. Vista de les plaques  d’homenatge dedicades als deportats  del Baix Llobregat, i  Gandesa, al costat dret.

Continuarem l’homenatge que no podíem fer en condicions a dins, a l’espai memorial exterior,  amb uns  breus parlaments d’ Isidoro Teruel, per l’Amical, d’Eva Martínez  per part de la presidència del Consell Comarcal,  i de Genoveva Català per part de la presidència del CECBL, amb participació dels   regidors de la comarca  de la delegació de la Diputació.

En aquesta placa permanent hem deixat constància del captiveri als camps nazis  d’un centenar de baixllobregatins, procedents de 21 poblacions de la comarca, la majoria, 91, a Mauthasen, dels quals 67 foren assassinats: 45 a Gusen, 12  gasejats a Hartheim, 9 a Mauthausen,  i  1 a Ebensee. Dos altres deportats moriren en  camps alemanys, un a Buchenwald, i un altre a Flossenburg.

Gent normal de l’exili republicà dels nostres carrers i viles, en situacions extremes, en llocs impensables; soldats de la República, mobilitzats de darrera hora, regidors de la UGT, del PSUC (un, alcalde), sindicalistes;   tots ells vençuts de la guerra que havien fugit d’una dictadura que s’albirava cruel i venjativa, i que a França, en un exili que ja era dur,  van caure en mans de l’ocupant. La majoria durant la invasio alemanya (primavera-estiu 1940)  quan es trobaven  propers a la línia Maginot en tasques de fortificació. Tambe deportats civils en el comboi  d’Angulema. I en nombre menor, a partir de 1943, alguns deportats de la resistència, que van gosar plantar cara a l’ocupant, empresonats per la policia alemanya en presons franceses i deportats a Alemanya, majorment.

Fotos.  Continuació de l’homenatge amb breus  parlaments  per part de l’Amical, el Consell Comarcal i el CECBL a l’espai memorial exterior de Gusen

Foto: Foto de grup extensa (membres del grup CECBL i de la Delegacio de la Diputació) despres dels parlaments al mateix espai memorial exterior de Gusen

 

Foto: Foto de grup  davant  al  Memorial republica de Gusen,  a l’espai memorial exterior

Fotos. El fiscal de l’Estat, Alvaro Garcia, la fiscal de Memoria  Dolores Delgado, i Pablo Bustindury, ministre de drets socials, en representació del govern espanyol a l’homenatge al Memorial repulbicà, A sota Dolores Delgado parlant

Molts dels seus noms ja són presents amb forma de  llambordes als seus carrers, a diverses  viles de la comarca, i ara els hem visibilitzat al lloc dels fets, a 1.650km, on patiren el macabre sistema concentracionari nazi.

La placa te un codi QR que enllaça amb el llistat de deportats de la comarca penjat a la Xarxa Democratica del Baix Llobregat, el qual coordina Isidoro Teruel, vinculat també a la recerca, i  que es va actualitzant.

També acompanyarem Maite Canalda (del grup de recerca, i descendent  de refugiats de la guerra que arribaren a Sant Just Desvern) en la  col.locació d’una placa, al costat de la nostra, d’homenatge als deportats de Gandesa.

El dia abans del viatge, el dia 8, havia tingut lloc l’homenatge anual als deportats de la comarca al Consell Comarcal del Baix Llobregat, al Parc de Torreblanca, on hi ha la placa commemorativa, amb les mateixes representacions, i d’altres, i la participació de l’IES Bruguers de Gavà inscrit al Projecte Buchenwald de l’Amical, els quals a l’abril visitaren el camp (https://elbaixllobregat.cat/premsa/el-baix-llobregat-reafirma-el-seu-comprom%C3%ADs-amb-la-mem%C3%B2ria-democr%C3%A0tica ).

Finalment, ens dirigirem a l’indret on tindria lloc l’homenatge internacional, amb participació de l’Amical, als deportats de totes les nacions a  Gusen,  al que fou l’ apelplatz del camp, zona on cridaven a formació als presoners, des d’on es veu el moli conservat de la pedrera que costà tantes vides.

Foto, Cerimònia de l’ homenatge internacional a Gusen,  a zona que ocupava l’Apellplatz del camp

El quart i darrer dia, el 12, en que hi havia programada  la visita guiada per l’Amical al Camp Central de Mauthausen vam poder completar l’homenatge als deportats de la comarca  amb la lectura pendent dels noms dels deportats de la comarca per part dels membres de la recerca col.lectiva Exili i Deportacio al Baix Llobregat, davant  la placa commemorativa de la Generalitat de Catalunya als deportats catalans, i dipositar-hi  flors per a ells, i tots els catalans, també gratament acompanyats de molts membres de la delegació de la Diputació.

Foto: Foto de grup a la porta d’entrada del Camp de Mauthausen

FOTOS: Continuació  de l’homenatge als deportats del Baix Llobregat amb la lectura de noms dels deportats per part dels membres de la recerca  Exili i deportació, davant la placa de la Generalitat de Catalunya , al camp de Mauthausen

Just abans, també havíem assistit, al costat mateix, a l’homenatge que Alfonso Lopez, soci del CECBL, i estudiós dels brigadistes que estigueren al castell de Castelldefels, havia promogut, d’acord amb l’Amical, a 7 d’aquests brigadistes que també acabaren deportats.

Vam  recórrer els  diferents espais del camp, i entrarem  en l’emblematica    ‘sala dels noms’ plantejada com un gran mausoleu de vidre en que en una atmosfera tènue s’il.luminen els noms de les víctimes que busques.

Foto . ‘Sala dels Noms’ al soterrani del Camp de Mauthasen

Foto . Tota la delegació (els 200) de l‘Amical de Mauthausen al davant del Memorial Republicà del  Camp  de Mauthausen

La tarda anterior, de l’11, en un interessant recorregut guiat per Linz, per joves residents a la ciutat associats a l’Amical, vam poder conèixer com es de tebia la memòria democràtica envers la figura de Hitler, molts projectes del qual a la ciutat han estat reivindicats.

Foto. Entrant a l’Ajuntament de Linz, guiats  per la Rocio, des del balco del qual Hitler proclamà l’annexio d’Austria al III Reich.  A l’interior  ens explicaren la configuració de la ciutat, reproduïda al terra, i el paper que hi tingué el fuhrer, que la volia convertir la ciutat en capital cultural

El nostre homenatge també volia ser una condemna al feixisme i una  defensa  del llegat democràtic que representen els deportats.  I 80 anys després, en un moment en què les resolucions de les Nacions Unides guanyades en acabar la 2GM (derrotat militarment el nazisme) salten pels aires i  es perpetren nous genocidis a mans de nous autoritarismes excloents, constatem com és d’imprescindible el conreu permanent dels valors de l’antifeixime, i com el llegat de Mauthausen ens continua interpel·lant.

La satisfacció per haver participat en aquest viatge, on no van faltar incidències i anècdotes, es gran per part de tots. Les paraules  de molts de nosaltres al watsap del grup del viatge en arribar son eloquents:  ‘Ha estat una experiència inoblidable, compartir emocions i gaudir de la fraternitat’ (Carles MartÍnez) ‘Un viatge inoblidable. Moltes gracies per la gran feinada d’organitzacio i  moure mes de 200 persones cap a Austria’ (Neus Ribas)  ‘Donar-vos les gràcies per aquests dies que hem compartit‘ (Elisa Llanos) ‘Vivencies intenses amb molta satisfacció d’haver anat i compartit aquesta experiència amb tots vosaltres. Gracies a tots i a totes’ (Josep Maria Gelabert) ‘Un viatge colpidor d’aprenentatge, reconeixement i emocions compartides’’ (Conxita Sanchez) ‘Ha estat un plaer compartir les experiències viscudes amb el grup en aquest viatge’ (Josep Campanales) ‘Experiencia intensa emocionant i d’impacte que no oblidarem’ (Roser Vilardell), ‘ Ha estat una experiència inoblidable i emocionant. Gràcies a l’Amical i a tots i a totes’ (Jaume Bosch)   Un gran esforç d’organitzacio que ens ha permes sumar vivencies i coneixements, de la nostra gent i la nostra comarca ‘ (Jordi Amigó) ‘Una experiència colpidora. Un no saber com expressar el terror humà davant la bellesa del paisatge’ (Jordi Sicart) ‘Moltes gràcies a tots i totes per un viatge ple de sentiments i difícil d’oblidar’ (Maite Canalda)  ‘Ha estat un viatge molt maco, i compartir-lo amb tots i totes vosaltres’ (Xavier Martí Juan) ‘ Les aportacions dels alumnes van ser molt enriquidores, molts moments emotius, moltes persones amb sentiment de concòrdia, que us agraeixo de tot cor’ (Anna)       ‘Un viatge a alguns dels nostres inferns del nostre mon que no podem oblidar, i seguir lluitant perque no es tornin a repetir…Gracies a la feina voluntaria imprescindible dels companys de l’Amical i tambe a la feina del CECBL (Tina Merino) ‘Dies intensos i vivències inoblidables de la mà de l’Amical i del CECBL. Organització d’excel.lent’ (Montserrat Farreny) ‘Gracies a tots i totes. Ha estat una experiència intensa, plena d’emoció i coneixement’ (Mònica Ximenez) ‘‘ Ha estat un plaer, sobretot per la  companyia’  (Olga).

Moltes gràcies a l’Amical !!!

Nota: Jaume Bosch, membre de la Junta del CECBL, a la tornada va publicar aquest interessant article sobre el viatge-homenatge a elBaix.cat : https://www.elbaix.cat/2025/05/18/mauthausen-el-baix-llobregat-el-rei-la-generalitat-i-la-joventut/

 

Maribel Ollé, sòcia i coordinadora de la recerca Exili i Deportació al Baix Llobregat del CECBL

L’olesà Jordi Sicart escollit nou president del CECBLL

/by

Qui en els darrers sis anys ha estat vicepresident de l’entitat ha pres el relleu a Genoveva Català en una assemblea electoral emotiva que ha comptat amb l’assistència d’una cinquantena llarga de socis i sòcies.

En la presentació de la seva candidatura, Jordi Sicart ha destacat que “tota l’activitat  del Centre d’Estudis és el resultat d’una voluntat col·lectiva de ser i de fer, fruit d’una gran aportació desinteressada de moltíssima gent al llarg de molts anys; una gran voluntat de persistència. Tot això comptant amb un equip tècnic de gran vàlua.”

Aquestes eleccions a la presidència del Centre van ser convocades el dia 5 de maig i la de Sicart ha estat l’única candidatura rebuda. Els principals eixos del programa d’actuació del nou president se centren en:

  • Donar continuïtat a tot el bagatge de que disposa el Centre, tot adequant-nos als nous focus d’interès de la nostra societat.
  • Desenvolupar i aprofundir en formes de gestió que ajudin a la dinamització associativa.
  • Millorar la base de continuïtat del Centre tant a nivell d’associats com dels recursos economico-financers.
  • Dur a terme les accions necessàries per a l’adequació de l’estructura organitzativa.

Jordi Sicart va néixer a Olesa de Montserrat (1958). És geògraf (UAB) i Màster en direcció d’empreses (EADA, 2004). Ha treballat 25 anys a Ecotècnia s.coop., enginyeria d’energies renovables i fabricant d’aerogeneradors, desenvolupant estudis mediambientals, d’emplaçaments eòlics i implantació de sistemes de gestió (ISO, EFQM, etc.). Durant 13 anys en va ser el secretari del Consell Rector. És soci del Centre d’Estudis des de l’any 1984 i des de l’any 2017 forma part de la Junta directiva, primer com a soci convidat i després com a membre de ple dret i vicepresident.

La candidatura de Jordi Sicart anava acompanyada d’una proposta d’equip de Junta que manté la paritat i la diversitat de mirades: Rafael Bellido (secretari), David Massana (tresorer) i ocupant les vocalies Jaume Bosch, Genoveva Català, Josep M. Cobos, Carme Figueras, Montserrat Lligades, Mariano Martínez, Isabel Ortuño, Oriol Pàmies, Pere Prats, Ferran Puig, Carles Riba, Carme Sanmartí, Conxita Sánchez i Esther Hachuel.

És interessant destacar que les persones que han ocupat la presidència en els últims anys es mantenen a la Junta. Una prova del seu compromís amb l’entitat i amb la comarca.

L’assemblea va acabar proclamant per unanimitat la nova presidència i la nova Junta. El punt final va ser un fort aplaudiment per a Genoveva Català – en agraïment per la feina ben feta com a presidenta del Centre – i per al nou president, Jordi Sicart, amb la confiança que el seu període estarà també ple de reptes assolits i de nous fruits que projectaran el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat cap als propers anys.

D’altra banda, l’assemblea, tal com és preceptiu, va aprovar la memòria d’activitats i el tancament del pressupost de 2024 i també va aprovar la proposta d’activitats 2025, així com les quotes de les persones associades i el pressupost d’aquest exercici.