Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
08980 Sant Feliu de Llobregat
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
08980 Sant Feliu de Llobregat
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis segons un perfil elaborat a partir dels vostres hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Per a més informació consulteu la política de cookies. Podeu acceptar totes les cookies prement el botó "Acceptar", rebutjar-ne l’ús prement el botó "Rebutjar" i configurar-les prement el botó "Configurar".
AcceptarConfigurarRebutjarÉs possible que sol·licitem que s'estableixin galetes al vostre dispositiu. Utilitzem cookies per informar-nos quan visiteu els nostres llocs web, com interactueu amb nosaltres, per enriquir la vostra experiència d'usuari i per personalitzar la vostra relació amb el nostre lloc web.
Feu clic als diferents encapçalaments de categoria per saber-ne més. També podeu canviar algunes de les vostres preferències. Tingueu en compte que bloquejar alguns tipus de cookies pot afectar la vostra experiència als nostres llocs web i els serveis que podem oferir.
Aquestes galetes són estrictament necessàries per oferir-vos els serveis disponibles a través del nostre lloc web i per utilitzar algunes de les seves característiques.
Com que aquestes galetes són estrictament necessàries per oferir-vos el lloc web, rebutjar-les afectarà el funcionament del nostre lloc. Sempre podeu bloquejar o eliminar les galetes canviant la configuració del vostre navegador i forçant el bloqueig de totes les galetes d'aquest lloc web. Però això sempre us demanarà que accepteu o rebutgeu les galetes quan torneu a visitar el nostre lloc.
Respectem totalment si voleu rebutjar les galetes, però per evitar demanar-vos-ho una i altra vegada, permeteu-nos emmagatzemar una galeta per això. Podeu desactivar-vos en qualsevol moment o optar per altres galetes per obtenir una millor experiència. Si rebutgeu les galetes, eliminarem totes les galetes establertes al nostre domini.
Us proporcionem una llista de galetes emmagatzemades al vostre ordinador al nostre domini perquè pugueu comprovar què hem emmagatzemat. Per motius de seguretat no podem mostrar ni modificar les galetes d'altres dominis. Podeu comprovar-ho a la configuració de seguretat del vostre navegador.
Aquestes galetes recullen informació que s'utilitza de forma agregada per ajudar-nos a entendre com s'està utilitzant el nostre lloc web o l'eficàcia de les nostres campanyes de màrqueting, o per ajudar-nos a personalitzar el nostre lloc web i l'aplicació per millorar la vostra experiència.
Si no voleu que fem un seguiment de la vostra visita al nostre lloc, podeu desactivar el seguiment al vostre navegador aquí:
També fem servir diferents serveis externs, com ara Google Webfonts, Google Maps i proveïdors de vídeo externs. Com que aquests proveïdors poden recopilar dades personals com la vostra adreça IP, us permetem bloquejar-les aquí. Tingueu en compte que això podria reduir en gran mesura la funcionalitat i l'aspecte del nostre lloc. Els canvis tindran efecte un cop torneu a carregar la pàgina.
Configuració de Google Webfonts:
Configuració de Google Maps:
Configuració de Google reCaptcha:
Embeds de Vimeo i Youtube:
Per a més informació consulteu la política de cookies.
Preparant el viatge pel 80è aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen
/by HelenaUna delegació de 25 persones del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, formada bàsicament de persones vinculades a la XI recerca col·lectiva sobre Exili i deportació i persones de la Junta de l’entitat, viatjaran a Àustria als actes commemoratius del 80è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen.
La tarda del 10 d’abril vam fer una reunió amb les persones que viatjaran a Mauthausen i ens va acompanyar el secretari d’Amical Mauthausen, Isidoro Teruel, organitzadors dels viatge. Ens va explicar el programa detallat i els diferents espais de memòria que es visitaran.
El 5 de maig del 1945 les tropes americanes entraven a Mauthausen, un dels darrers camps del Reich que fou alliberat. Poc més d’un centenar de baixllobregatins (tot homes) van ser deportats als camps de concentració nazis, 91 dels quals van anar a parar al camp de Mauthausen.
Assistim a la presentació del llibre “De Lacunaria a la ciutat del Prat” de Pau Rodríguez
/by HelenaL’historiador pratenc Pau Rodríguez Cabanach va presentar el seu llibre “De Lacunària a la ciutat del Prat” el dia 2 d’abril de 2025 a l’equipament del Cèntric del Prat de Llobregat, acte organitzat per l’entitat local ” Tinta Blava”.
El llibre és un recull d’històries de persones i llocs d’aquesta localitat, on pren protagonisme la convivència de la comunitat pratenca amb el Delta i el mar. Es tracta d’una obra amena, on les referències al medi natural i a l’estructura urbana, obren la porta a estimar intensament aquesta ciutat.
El dia de la presentació, la sala era plena d’assistents, que mostraren molt interès per les explicacions de l’autor sobre les recerques que conformen aquest llibre.
Membres de la Societat Catalana de Tecnologia, amb el seu president Jordi Regalés, visiten la Colònia Sedó d’Esparreguera
/by HelenaAquest mes d’abril, concretament el dia 5, vam rebre al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera un grup de membres de la Societat Catalana de Tecnologia encapçalat pel seu president, Jordi Regalés. La SCT és una filial de l’Institut d’Estudis Catalans adscrita a la Secció de Ciències i Tecnologia. Té per finalitat el conreu de la tecnologia en les seves diverses vessants, fomentant-ne la investigació i contemplant-la com a factor de cultura.
La visita va ser molt enriquidora, ja que les persones assistents van fer aportacions molt interessants respecte del funcionament de la maquinària que va permetre fer de la fàbrica de can Sedó una de les més productives de Catalunya gràcies a la seva gran turbina de 1.400 cavalls de potència i a altres enginys per a la captació d’energia.
L’activitat s’emmarca en el projecte de dinamització del Museu de la Colònia Sedó que el CECBLL ve desenvolupant des del setembre de 2019, quan vam assumir la gestió de les visites gràcies a un conveni amb l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural per mediació del MNACTEC.
Des d’aquestes línies agraïm a l’SCT el seu interès.
L’Aula Joan Garcia-Nieto visita equipaments de Molins de Rei: Federació Obrera i Museu del Renaixement
/by HelenaL’Aula Joan Garcia Nieto de Comissions Obreres del Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf (BLLAPAG) , dins dels activitats culturals i de memòria democràtica que promou, va visitar diferents equipaments culturals de Molins de Rei el dissabte 5 d’abril.
En el marc dels actes d’aniversari de la proclamació de la II República visitaren a primera hora del matí la Federació Obrera, on l’historiador molinenc Carles Martínez va fer una conferència sobre la importància de la Federació Obrera i els seus associats com entitat clau en la construcció i la defensa de la República i la democràcia . Coincidí que a l’activitat hi eren presents el nou Secretari de la Unió Territorial de CCOO (BLLAPAG) Albert Rodriguez i també el nou President de l’Associació Obrera, Ivan Arcas.
L’activitat liderada per l’ historiador molinenc Carles Martínez consistí en una documentada explicació de la Federació Obrera, la salutació d’ Ivan Arcas actual president de l’Associació Obrera; la visita a l’exposició del Memorial Democràtic i la posterior visita al Museu del Renaixement. Entre les persones assistents hi havia membres de junta i associades del Cecbll i de l’Associació per a la Memòria Democràtica del Baix Llobregat.
En l’activitat es va conèixer com desenes de mans de les persones associades de la Federació Obrera de Molins de Rei donaren vida a l’edifici projectat per l’arquitecte modernista Cèsar Martinell. La Federació Obrera (1915) és fruit de la fusió de tres societats: la Llar Obrera, l’Aliança d’Obrers Paletes i la Societat d’Agricultors. Amb l’adveniment de la Segona República, la Federació va presentar una candidatura a les eleccions locals del 12 d’abril de 1931 que va resultar guanyadora. Amb la Guerra Civil aquesta federació es va dissoldre i es va constituir com a casal socialista –adherit al PSUC–, i va continuar fent tasques de mutualitat.
L’any 1939 tots els socis van ser espoliats i el local esdevingué seu del sindicat vertical (CNS), se’l coneixia com “Hogar de productor”, els anys19 70 s’hi gestaren les naixents Comissions Obreres, atès que els treballadors ocuparen els llocs de representació del sindicat vertical . Fins al 4 de desembre de 1997, la Federació es va cedir definitivament a l’Ajuntament de Molins de Rei tot i que ja des del 1980 l’Estat n’havia fet una provisional cessió d’ús. En la transició els antics socis encara vius i els seus descendents es constituïen en Associació Obrera que junt amb el primer ajuntament democràtica del 1979 reclamaren el retorn de l’equipament. Aquesta associació ha continuat existint fins a l’actualitat; enguany s’ha renovat la Junta i es proposen fer una tasca intensa en matèria de memòria històrica i democràtica.
D’altra banda en la visita al recent estrenat Museu del Renaixement es pogueren observar les valuoses restes arquitectòniques del Palau que encara es conserven que son d’una gran bellesa i ens recorden la monumentalitat que va arribar a tenir l’edifici, com a residència senyorial de la família Requesens a Molins de Rei.
El relat del museu s’articula al voltant de tres temes que són els grans protagonistes a cada una de les tres plantes: la història dels Requesens a Molins de Rei, les característiques principals de l’art del Renaixement i la vida quotidiana al segle XVI.
El fons museogràfic és d’objectes propis i de cessions d’altres museus com del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu del Prado, el Museu d’Història de Barcelona o el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, entre d’altres, han cedit les seves obres.
L’ACPEPF organitza una jornada sobre el valor pedagògic del testimoni a La Model
/by HelenaEl 8 d’abril l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme (ACPEPF) van organitzar una interesant jornada sobre el valor pedagògic del testimoni, amb especialistes en la matèria. Conxita Sánchez, vocal de Junta i Neus Ribas, cap de projectes del CECBLL van assistir a la jornada.
Aquesta activitat es va realitzar a l’espai memorialístic de la Presó Model de Barcelona i va ser conduïda i presentada per Carles Vallejo Calderón (president de l’ACPEPF) i Isabel Alonso Dávila (coordinadora de la comissió pedagògica de l’ACPEPF).
A la jornada hi van intervenir representants d’institucions memorialistes (ACPEPF, Institut Navarrès de Memòria i Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya), juntament amb represaliats i represaliades i familiars, provinents de diferents punts de la geografia espanyola i també d’Itàlia i Alemania, que van debatre sobre el paper i el valor dels testimonis a les aules educatives.
L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat presenta el llibre “El Baix Llobregat desaparegut”
/by HelenaEl proppassat dia 8 d’abril es va dur a terme a la seu de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat la presentació del llibre El Baix Llobregat desaparegut, que té com autora la historiadora, sòcia del CECBLL, i ex-directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat M. Luz Retuerta, amb pròleg de la també sòcia del CECBLL Mercè Renom i editat per la baixllobregatina Efadós.
370 pàgines amb més de 370 fotografies dels 30 municipis de la comarca, de realitats, moments, indrets i persones ja desaparegudes. Com indica l’autora en la seva introducció “Imatges per evocar una història”. Fotografies realitzades per fotògrafs i editors postals de la pròpia comarca i també barcelonins, així com pels mateixos baixllobregatins, recollides en els seus àlbums familiars, esdevinguts així documents de memòria col.lectiva.
Un recull que abasta des d’una fotografia dels anys seixanta del segle XIX fins a fotografies de mitjans dels anys seixanta del segle XX; cent anys!! Un recull que ha sorprès a tothom i que com molt bé va indicar l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, ha estat com “un Baix Llobregat aparegut”. De fet, en el pròleg la Mercè Renom ens indica que “El Baix Llobregat que ens mostra aquest llibre no ha desaparegut del tot, malgrat el que suggereix el títol. Mostra un substrat de modes de vida sobre el qual s’ha fet la comarca d’avui”.
Varen assistir a l’acte més d’una vuitantena de persones, que va comptar amb la intervenció de la cap d’Àrea d’Imatges, Gràfics i Audiovisuals de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Imma Navarro Molleví, i els parlaments de la consellera de cultura del Consell Comarcal, Lidia Muñoz i l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat Lourdes Borrell.
Publicat i presentat un llibre pòstum de Gemma Tribó “De bandoler a caça recompenses. La vida fora de la llei d’en Cebrià Camps”, amb il·lustracions d’Aïda Galceràn
/by HelenaLa llibreria CENT VIDES de Molins de Rei fou inaugurada el 4 de novembre del 2022. La seva propietària Marta Padilla, és una llibretera especialista en el sector que ha cursat la 8a edició del postgrau en Llibreria impartit per l’Escola de Llibreria de la Facultat d’Informació i mitjans audiovisuals de la Universitat de Barcelona.
Aquest amable espai de cultura del carrer Verdaguer, 98 sovint acull presentacions d’interessants publicacions, sobretot d’autors i autores locals. Dimarts dia 8 d’abril fou l’ indret escollit per a presentar la darrera publicació de la molt enyorada Gemma Tribó.
Ens referim al llibre “De bandoler a caça recompenses. La vida fora de la llei d’en Cebrià Camps”, es tracta d’una publicació de la col·lecció Aktual especialitzada en “lectura fàcil”. Aquesta és una col·lecció que adapta obres d’autors i autores contemporanis a una modalitat d’escriptura que faciliti la comprensió i així s’adapti la narrativa a tota mena de lectors.
L’ abscència de la Gemma Tribó convertí la presentació en un acte entranyable de record de la seva persona i de reconeixement de la seva vàlua intel·lectual i alhora hom mostrà l’afecte vers la seva família. En feu la presentació Núria Casals Girona, editora de la Mar de Fàcil que glosà el potent perfil pedagògic de la Gemma i el seu entusiasme vers el potencial d’aquesta modalitat de publicació tot recordant un altre dels seus llibres “Avui per tú, demà per mí”. Tot seguit intervingué la jove il·lustradora Aïda Galceràn que explicà la diferència entre fer il·lustracions per a relats infantils i l’especificitat de la col·lecció Aktual, agraí el suport i l’orientació de l’editora. Finalment Carles Martinez intervingué també en la seva condició d’historiador i company de vida de la Gemma, amb emoció mostrà l’enorme enyor i com expert ens situà en el context històric del bandolerisme dels segle XVII, tot desmitificant-ne la visió del romanticisme històric, cosa que queda assenyalat en el mateix títol del llibre.
Més informació: https://viumolinsderei.com/2025/04/10/la-presentacio-del-llibre-postum-de-gemma-tribo-desborda-la-llibreria-cent-vides/
Carles Riba fa una ponència en la jornada per impulsar una xarxa de Comunitats Energètiques al Baix Llobregat
/by HelenaDesprés de la jornada del dissabte 12 d’abril a l’Ateneu Santfeliuenc, s’ha consolidat un pas important cap a la creació d’una xarxa de Comunitats Energètiques al Baix Llobregat. L’esdeveniment, impulsat pel Grup Local Baix de Som Energia, l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat i el Consell Comarcal del Baix Llobregat, va reunir diverses persones interessades, col·lectius i administracions a impulsar un model energètic més just, democràtic i sostenible.
Durant la jornada, es van compartir experiències, reptes i oportunitats per avançar en la creació i consolidació de comunitats energètiques locals, que permeten a la ciutadania generar, gestionar i compartir energia renovable pròpia. Es van abordar temes com les barreres legals, administratives i financeres, així com la necessitat d’assessorament tècnic i organitzatiu per facilitar aquests projectes.
Les ponències van destacar la importància de la participació ciutadana, la col·laboració entre Comunitats i administracions, i, sobretot, la necessitat de crear una xarxa de suport i coordinació entre les diferents iniciatives a la comarca. La sessió de treball va permetre explorar estratègies per a la coordinació i el creixement dels projectes energètics col·lectius.
Entre les potències van participar:
1a sessió: context energètic i experiències de Comunitats a la comarca
Carles Riba i Romeva, enginyer, escriptor i polític català. Doctorat en enginyeria industrial el 1974, ha exercit de professor a la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1997. Paral·lelament, fou president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat del 1995 al 2013. Des del 2013 és el president del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic Social i Sostenible (CMES).
Clara Ferrer Gavarro, consultora d’energia de la Fundació La Bastida, Som una fundació que neix amb el Cooperativisme i l’Economia Social i Solidària al nostre ADN. Des de Cornellà, al Baix Llobregat, impulsem el model Cooperatiu i l’Economia Social i Solidària com a alternativa al capitalisme en la manera de produir i organitzar-se, i com a eina de transformació social.
Roger Reixach Sánchez, membre de l’equip d’Energia Col·lectiva de Som Energia des de febrer de 2023 i membre del Grup Local del Baix Llobregat des de 2014.
2a sessió: suport per part de l’administració
Carme Melcion Fontbernat, Responsable de programes d’inversió climàtica, Secció de Suport a la Gestió Energètica Local Oficina Tècnica de canvi Climàtic i Sostenibilitat Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica
Marcel Camps Inglès, és responsable dels projectes de Comunitats Energètiques i Flexibilitat de la Demanda a l’Oficina de Transició Energètica de l’AMB. Enginyer de l’Energia amb experiència en renovables, mercats elèctrics i autoconsum, ha coordinat projectes europeus com l’H2020 UP-STAIRS, V2MARKET i LIFE COMANAGE.
Oscar Miquel Sicilia, Des de fa 2 anys és el tècnic de l´Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat i els principals objectius del projecte són impulsar projectes d’energies renovables a la comarca i que aquests tinguin un model distribuït i participat.
Josep Lluís Martínez, tècnic de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat. L’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat és el dispositiu referent de l’Economia Social i Solidària al Baix Llobregat. Josep Lluís Martínez també és professor d’Economia Política i Ambiental a la Universitat Autònoma de Barcelona i soci de la cooperativa l’Àgora de la Terra.
Si premeu aquest enllaç podreu accedir a la carpeta amb totes les presentacions utilitzades a la jornada.
En definitiva, aquesta trobada ha reforçat la voluntat del Baix Llobregat de transformar el model energètic actual cap a un sistema més accessible, democràtic i sostenible, amb la creació d’una xarxa que faciliti l’intercanvi d’experiències, recursos i suport mutu entre les diferents comunitats energètiques locals.
Si teniu interés de participar podeu escriure a baixllobregat@somenergia.coop o enviar missatge de Whatsapp o Telegram al 697 61 81 38.
Font: Grup Local del Baix Llobregat de Som Energia, Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat
Genoveva Català participa a la presentació del llibre “El blau al meu costat”, d’Eva Moreno Bosch
/by HelenaEL BLAU AL MEU COSTAT
Primera novel·la d’Eva Moreno Bosch
La primera quinzena d’abril i abans de Setmana Santa ha estat plena de presentacions de llibres arreu de la comarca. Ens permetem comunicar-ne alguna d’aquestes novetats (no arribem a totes) ens agrada informar-vos sobre la primera novel·la de la polifacètica Eva Moreno Bosch, guanyadora del Premi Ciutat d’Alzira del 2024, es tracta d’ El Blau al meu costat, la primera novel·la de l’Eva, però no pas la seva primera obra ja que ha conreat el teatre, la poesia i el relat. Les seves creacions ha estat reconegudes amb més de cinquanta guardons literaris. El Blau al meu costat, tal com hem dit ha merescut el Premi Ciutat d’Alzira 2024. El jurat del ha destacat la gran qualitat de les obres presentades i ha escollit El Blau al meu costat, indicant que la novel·la “aconsegueix retratar la lluita d’una dona per trobar el seu lloc. Una novel·la que combina la força narrativa, la profunditat emocional i una mirada crítica sobre la història”.
El perfil d’Eva Moreno és extens, Català recordà que fou nomenada Mestra en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona-Sants del 2017, després de guanyar a les tres categories dels Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Mestre en Gai Saber és el títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de la seva restauració el 1859, i posteriorment pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili del 1941 al 1977, als poetes guanyadors dels tres premis ordinaris: l’Englantina d’or, la Flor Natural i la Viola d’or i argent. Un total de 74 persones han rebut aquesta distinció (cinc dones i seixanta-nou homes); el primer de rebre-la va ser Víctor Balaguer (1861) i, la més recent, Eva Moreno Bosch (2017).”
Us animem a comprovar la capacitat creativa d’Eva Moreno, llegint la seva novel·la o qualsevol de les seves obres i també acudint a la seva web https://evamorenobosch.cat/ en aquesta pàgina hi trobareu molta informació i uns magnífics audiovisuals, creats per l’autora, que ajuden a endinsar-nos al món de la novel·la i que també serviren en la presentació de la novel·la a la Biblioteca El Molí.
Josep Maria Mata-Perelló, guardonat Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya
/by HelenaEl professor Josep Maria Mata-Perelló, que ha estat al director de la VIII recerca col·lectiva del CECBLL sobre la geologia i la mineria a la comarca del Baix Llobregat juntament amb Ferran Climent, ha estat guardonat Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya, una de les màximes distincions que atorga el govern. La distinció reconeix el seu compromís amb el patrimoni geològic i miner, la seva tasca acadèmica i la seva dedicació a la societat civil.
Des del CECBLL vam recolzar aquesta candidatura juntament amb més de 40 entitats i 300 persones a títol individual, i ens alegra profundament aquest reconeixement per la seva incansable tasca investigadora i divulgadora del patrimoni geològic i miner d’arreu.
Mata-Perelló és Doctor en Geologia per la Universitat de Barcelona, catedràtic de Cristal·lografia i Mineralogia a la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC).
Es col·loca una llamborda Stolpersteine en memòria a Francisco Casares Rodríguez
/by HelenaEl dimarts 29 d’abril, Sant Just Desvern va col·locar una llamborda Stolpersteine davant la casa on va viure Francisco Casares Rodríguez, veí del municipi que va sobreviure quatre anys a l’horror del camp de concentració de Mauthausen.
En l’acte homenatge hi va participar la seva família, membres del Centre d’Estudis Santjustencs i la Teresa Cots i el Juli Ochoa que van fer recerca sobre la seva figura publicant l’estudi “Francisco Casares: sobreviure l’infern de Mauthausen” (podeu descarregar-lo aquí). També hi va participar l’artista i creador de les llambordes Stolpersteine, Gunter Demnig, l’alcalde de Sant Just Desvern, Joan Basagañas, el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Menéndez, el Cònsul General d’Alemania, Dirk Rotenberg, el president d’Amical Mauthausen, Joan Calvo, el vocal de Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Jaume Bosch i Marc Masjuan, dels Tallers de Música, que va interpretar “El Cant dels Ocells”.
AUTORIES DEL BAIX LLOBREGAT
/by HelenaEn motiu de Sant Jordi 2025, hem actualizat el llistat d’autors i autores que haviem fet del Baix Llobregat al 2020. Qualsevol nom que hi trobeu a faltar ens el podeu fer saber al nostre correu cecbll@llobregat.info i l’afegirem.
Abrera
J. Luís Garcia Herrera
Maribel Ollé
Begues
Francesc Parcerisas Vázquez
Maria Guashc
Castelldefels
Ignacio Gamen
Joan Lluís Amigó
Jordi Navarro Pérez
Sérvulo González
Castellví de Rosanes
Daniel Harri
Joan Ríos
Cervelló
Carles Camps Mundó
Clara Escajedo
Josep Llurba
Rosaura Serra
Collbató
Josep M. Cobos
Maria Ardel
Corbera de Llobregat
Álex Planas
Anna Canyelles
Joan Tardà Coma
Lola Salmerón
Mercè Anguera i Cañellas
Montserrat Galícia Gorritz
Ramon Rull Badenes
Cornellà de Llobregat
Alicia Lakatos
Empar Fernández
Ernesto Rincón
Francesc Xavier-Simarro
Griselda Martín
Ignasi Doñate
Ivàn Humanes Bespín
Jaume Funes
Jorge Gamero
Josep Nadal
Lluís Campo Vidal
Margarita Espuña
Montserrat Galicia
Rosa Garcia Calleja
Toni Hill
Vicente Corachán
Esparreguera
Abel Martínez
Àngels Massip
David Navarro
Eleuteri Navarro
Emma Mussoll
Enric Gili
Francesc Guitart (il·lustrador)
Gerard Bidegain
Imma Mestre (il·lustradora)
Joan Cifuentes
Joan Llort
Joana Llordella
Joana Santamans (il·lustradora)
Jordi Gobern
José Cifuentes Mesa
Josep Paulo
Josep Puig Jorba
Kima Guitart
Lluis Llongueras
Lyona (Marta Puig)
Manel Ruiz
Maria Monturiol
Míriam Nomen
Montserrat Simó
Neus Ribas
Oriol Malet (il·lustrador)
Ramon Besora
Esplugues de Llobregat
Carles Coloma Collado
Carolina Orgillés
Joan Verdaguer i Andrés
Jordi Macarulla
Josep Florenza i Brillas
Josep Maria J. L. Giménez Ramos
Lídia Verdier Guasques
M. Roser Algué Vendrells
Roser Camps Sutorras
Gavà
Albert Villanueva
Emma Marzábal
Joan Albert de la Peña
Josep Campmany
Marcel·lí Reyes Vidal
Martorell
Alfred Mauri
Andreu González Castro
Daniel Canals
Esteban Miguélez
Ferran Balanza
Jesús Lana
Jordi Benavente
Josep Maria Calaf
Josep Sariols
Josep Vila
Llum Saumell
Margarida Moles
Neus Céster
Núria Domènech
Ricard Garcia
Ricard Garcia
Teresa Amat
Toni Real
Molins de Rei
Adrià Sabat
Albert Galera
Àngels Bogunyà
Conxita Solans
David Plana
Estel Solé
Eva Moreno
Francesc Ballester
Gemma Tribó
Jesús Ballaz Zabalza
Jordi Anducas
Maria Àngels Bogunyà
Maria Giberga
Míriam Cano
Mònica Usart
Pere Raich
Xavier Martí
Olesa de Montserrat
Elisenda Solsona i Margarit
Eva Sánchez Paniagua
Joan Egea
Josep Duran
Josep Temporal
Marc Amat
Miquel Guillamon
Míriam Garcia Villa
Montserrat Casas
Pepa Fraile
Ricardo Peregrina (il·lustrador)
Santi Baró i Raurell
Blanca Mampel
Xavier Rota
Joan Soler Gionés
Pallejà
Albert Massegur
Aurora Giménez Padilla
Hignio San Millán
Josep Portillo López
Montserrat Nadal Prats
Verónica Asensio Arjona
La Palma de Cervelló
Jordi Roig
Margarita Espuña Cerezo
El Papiol
Alberto Ramos
Ana Serra
Laura Amor
Manuel Prats
Sandra Posadas
El Prat de Llobregat
Abel López Puerta
Aguas Rodríguez Prieto
Alicia Gadi
Conxita Herrero Delfa
Cristian Olivé Peñas
Daniel Jerez Torns
Francisco Llorca
Gabriel García de Oro
Inés Tinta Fina (Núria Inés)
Jaume Codina
Joan Monblanc
Juana Dolores Romero Casanova
Laia Vilaseca
Marga Gómez
Mariano Martínez
Pau Rodríguez
Purificación Hernández Molero
Rosa Ribas
Rush Smith
Salvador Balcells i Vilà
Sergio Colomino Ruiz
Toni Arencón i Arias
Yaiza Sevillano
Sant Andreu de la Barca
Evilasio Moya Porras
Jenn Díaz
Jordi Bañeres
Rosa de Santiago Núñez
Sant Boi de Llobregat
Abel Santos
Alfred Segarra
Amadeu Alemany Rebordosa
Angeles Almazán
Carles Serret
Carme Raichs
Ció Lerma
Cristina Puigbert
David Arrabal Carrión
Emilio Moreno Delgado
Germà Terol
Gustavo Latrecchiana
Jaume Mestres
Joan Pau Inarejos
Kiko Amat
Lluís Carbonell
Maite Moreno
Nati Comas
Núria Salán
Pep Rovira
Raquel Gu
Vicente Corachán
Víctor Jurado Riba
Víctor Parkas
Xavier Bonet (Il·lustrador)
Sant Climent de Llobregat
Agustí Bubí Morgades
Aitana Ocaña Morales
Climent Salinas Griñan
Climent Salinas Griñán
Gerard Solís
Guillem Martí
Jaume Fulquet i Baqués
Josep Vendrell Gelabert
Josep Vendrell i Marieges
Judith Diaz
Maria Isabel Villalobos
María José Ariño Labry
Marià Vendrell Condeminas
Marina Sánchez Sanahuja
Sant Esteve Sesrovires
Isabel Garcia Trócoli
Isabel Gomez Hurtado
Jèssica del Moral
Jordi Prunés
Laia Prieto
Locatis pel Món
Marta Fresnedoso
Marta Jorba
Naia Casanou
Núria Pradas
Carles Schnabel
Rat Parellada
Rosa del Desierto
Víctor Sentelles
Sant Feliu de Llobregat
Ágata Crespo
Agustí García Larios
Agustí Vilar
Andrés Linares
Àngel Merino
Anna Godoy López
Antonio Carmona
Carlos Peramo
Carme Sanmartí
Cristina Sans
Elisabet Mingo
Esther Hachuel
Félix J Palma
Gerardo Domínguez Angulo
Gloria Gómez
Irene Zurrón
Jaume Bosch
Jaume Manyoses
Jaume Riera i Sans
Jenn Díaz
Joan Dausà
Joan Zapatero
Joana Raspall i Juanola
Jordi Cruz
Jordi San José
Jorge Claramunt Raspall
José García Vicente
José López Artero
José Ramón García Moreno
José Villalón Saborido
Lea Gibert
Leonor Parreu
Lluís Tuells
M. Luz Retuerta
Ma Teresa Calero Coso
Maika Carroggio
Maite Carranza
Marc Pastor
Marcial Fuente Sahuquillo
Martí Dot i Parellada
Moisés Plomar Esteban
Núria Feijóo
Pons Pons
Quique Iriarte
Rafael Bellido
Raquel Pastor
Ruth Tormo
Verónica Fabra Godó
Víctor Panicello
Xavier Salas Martin
Sant Joan Despí
Alejandro Ros Mateos
Alexandra Cesane
Carles Riba
Conxita Sánchez
Francesc Latorre
Miquel Ruíz
Montserrat Duran
Montserrat Torra
Mercè Renom Pulit
Pepa Mayo y Osorio
Sant Just Desvern
Àngel Casas i Mas
Anna Agulló
Carme Jiménez Huertas
Helga Simón i Molas
Imma Pericas
Jo Alexander
Joan Margarit i Consernau
Jordi Amigó
Josep Maria Masjuan
Juli Ochoa
Pilar Carceller
Pilar Senpau
Silvana Vogt
Sant Vicenç del Horts
Camil Rull
Irene Gómez
Isabel Prescolí
Joaquim Pastor Forn
Jordi Boladeras
Sara Cabrera
Santa Coloma de Cervelló
Enric Gil
Eva Melús
Gabriel Boloix
Jaume García Urpí
Josep Padró Margalló
Perdo Carrion Pardo
Pilar Ribera
Torrelles de Llobregat
Farners Casas Fontcoberta
Ignasi Llorente
Jesús Vila
Joan Carles Valero
Josep-Manuel Rafí
Maria Palet (il·lustradora)
Sílvia Llorente
Vallirana
Anna Tortajada
Francesc Ollé
Jaume Montané
Jordi Sierra i Fabra
Raúl Montilla
Viladecans
José Luis Atienza
Noemí Trujillo
Manuel Luengo
Xavier Calderé
MIREM EL BAIX LLOBREGAT AMB ULLS DE DONA
/by HelenaA l’any 1997 el CECBLL i l’Arxiu Comarcal impulsàrem la cinquena recerca col·lectiva sobre la dona i la història al Baix Llobregat. La dirigien Cristina Borderias i Soledad Bengoechea i els treballs abraçaren els segles XIX i XX. L’any passat en aquest mateix butlletí Mercè Renom entrevistava Cristina Borderias fent la següent observació sobre la investigació “encara avui, l’obra es pot considerar pionera en presentar estudis des diferents localitats, d’un ampli ventall temàtic i d’una extensa cronologia –des de la baixa edat mitjana fins als temps present– els quals mostren una multiplicitat de pràctiques i d’experiències socials amb un extremat rigor i uns plantejaments que eren innovadors en el seu temps i encara són vigents avui.”
L’any 1998 el número 4 de Materials del Baix Llobregat es dedicà a “Les dones al Baix Llobregat” una desena d’articles tractaren diferents camps, entre ells hi havia el de Genoveva Català que parlava de “Dona i política al Baix Llobregat. Lluny de la paritat democràtica” qui començà el seu article tot dient “Desenvolupar democràticament una comunitat sense comptar amb la participació activa de la meitat de la població és un dèficit democràtic i una gran pèrdua de recursos humans”. En el primer article de la publicació la historiadora Cèlia Cañellas el clogué tot dient “La iniciativa del Consell de Redacció per a la confecció d’aquest dossier reflecteix l’interès per l’anàlisi de la realitat des d’una òptica de gènere empresa des del Cecbll en sintonia innegable amb la major presència i protagonisme femení en el sí de l’entitat”.
Si resseguim l’activitat del Cecbll veurem com el feminisme sempre és present en les nostres activitats, tant en la recerca com en les publicacions. La nostra és també una mirada de la comarca amb ulls de dona. L’any 2017 s’engegà “Fòrum de dones. Lideratges femenins al Baix. 40 anys de feminisme” debatent sobre Dones, cultura i ciència; Dones, indústria i tecnologia i Feminisme als municipis. Convé recordar que des de l’any 2002 a la comarca se celebra el Congrés de Dones, la nostra associació sempre hi hem participat activament a tall de recordatori assenyalem que en la 6a edició l’any 2022 treballarem dues activitats relacionades amb les dones i l’entorn tecnològic que permeteren fer les nostres aportacions després d’un intens debat amb dues expertes i una interessant activitat amb alumnes de l’IES Montserrat Colomer de Sant Esteve Sesrovires .
El calendari de treballs vinculat amb el coneixement de la vida de les dones no s’ha aturat mai, recordem l’itinerari urbà “Trencadís violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despi” o el número 22 de Materials del Baix Llobregat dels anys 2018/2019 sobre la “Mirada feminista de l’urbanisme”, coincident amb l’elaboració del “Decàleg per a la construcció de ciutats feministes” fet conjuntament entre el CECBLL i les alcaldesses de la comarca.
Cada any pel 8 de març ens esmercem en fer una programació específica que aporti coneixement i reconeixement sobre les dones i el feminisme. Enguany només ens ha quedat pendent una activitat (suspesa a causa de la pluja) que reprogramarem al mes de maig. Es tracta de “Dones que formen part de la història” consistent en una passejada per la Colònia Sedó, on les dones que hi havien treballat ens explicaran les seves vivències, tot plegat preparat per Joana Llordella. Com sabeu, en moltes ocasions de mà de Gràcia Dorel hem aprofundit en la vida de les dones a la indústria tèxtil al llarg de la història.
A l’actualitat arreu hi trobem una enorme sensibilitat i aquest març una vegada més s’ha fet palesa la importància social del moviment de dones deixant clara la vindicació dels seus drets, davant els atacs d’alguns sectors reaccionaris s’han omplert de vida els carrers tot dient que “ni un pas enrere ni una menys”. També és remarcable que el govern de Catalunya en el seu manifest reconegui “el feminisme com a moviment de totes des de la seva diversitat, ha estat un far d’esperança, creant espais de reflexió i d’acció als nostres pobles i ciutats on cada vegada més persones, es reconeixen com a part d’un gran moviment que lluita per la construcció de societats més justes, equitatives i inclusives” .
La intensa activitat d’aquest març de 2025 queda palesa en el sumari del butlletí on reflectim l’agenda pròpia plena d’activitats com la presentació del llibre de Contes arreu dels municipis i d’altres esdeveniments d’interès comarcal com la celebració del centenari de la companyia Soler i Sauret, la quarta assemblea comarcal de Comissions Obreres del Baix Llobregat, Alt Penedès, Garraf i Anoia, o la presentació de la proposta de SOS Llobregat de Parc Natural i Agrari per a la protecció dels terrenys naturals i agraris del Delta, la Vall baixa i els connectors ecològics. Fixem-nos en els eixos dels tres esdeveniments: activitat econòmica i de servei públic d’una empresa familiar, el món del treball i els drets socials i la protecció del medi ambient. A tots aquests esdeveniments hi hem estat convidades atesa la trajectòria de l’entitat durant 50 anys on tothom ens reconeix pel rigor en la recerca i en la difusió del coneixement, ambdós treballs els fem plena i intensament connectades amb la vida quotidiana de la gent.
Ah!! a més a més aquest març ha plogut “l’aigua és vida!”
“ELLES, TEIXIDORES DE VIDA”, per Joana Llordella
/by HelenaRecordar és obrir el cor i recuperar les dones de la nostra comunitat és part de la solució al conflicte iniciat a causa d’una educació retrògrada durant el franquisme.
Fa pocs dies llegíem a la premsa que els joves d’entre 18 i 25 anys se situen més aviat en una tendència política de dretes i que el triple d’homes, més que no pas les dones, els agraden més els postulats de dretes i d’extrema dreta. Tenim un problema. Per altra banda, 6 de cada 10 homes joves rebutgen el feminisme sense deixar clar que estan contra la igualtat. Tenim un altre problema.
Joana Llordella Zamora
Com que he passat mitja vida amb adolescents i mai havia constatat aquest estat d’opinió, no és que no m’ho cregui, —tot i que tampoc he analitzat les enquestes que han utilitzat per aquest estudi—, sinó que m’ha fet reflexionar per intentar esbrinar els motius d’aquesta actitud.
Estan descontents. I de qui és culpa? Aquí tenim la resposta. Si aquests nois han viscut sense dificultats econòmiques, per lògica les dones del seu entorn tampoc; per tant, ells probablement no entenen el motiu de tanta reivindicació femenina. Altrament, si els joves no estan “ben educats”, es poden sentir incòmodes davant de les denúncies als mitjans per l’assenyalament públic contra els homes, en moltes ocasions famosos o bé homes que sempre s’havia suposat que tenien conductes indiscutibles, com ara mestres, capellans, instructors, educadors, etc. I si a aquests nois, a més, els costa tenir una bona posició econòmica, un bon habitatge o la independència total de la família, cauran fàcilment en discursos extremistes, tant d’esquerra com de dretes. Podem parlar de contrarevolució, potser.
Potser els joves, sense saber-ho, experimenten la pressió que han sentit fins ara moltes dones: com ara que la societat els demana tenir un cos perfecte com el d’un model publicitari, i això costa molt d’esforç. S’ha de tenir el cap molt ben moblat per no sentir-se dominat i rebel·lar-s’hi, que és el que tradicionalment han fet les feministes.
I no en justifico l’actitud, per suposat, que sabem que hi ha molts joves que no pensen d’aquesta manera! Però si volem evitar que aquest nombre creixi, hem de fer pedagogia. A aquests joves se’ls ha d’educar, de ben petits a la família i, sobretot, als espais comuns com ara l’escola, els instituts, o els espais de lleure: per què hem de ser feministes, per què parlar d’esquerres o dretes va lligat també al concepte de feminisme o masclisme. De jove vaig conèixer companys d’esquerres –això deien– que estaven a l’exili per les seves idees i, en canvi, tenien una actitud envers les seves companyes pitjor que la dels patriarques bíblics.
Per tant, hem de saber connectar amb el malestar d’aquests joves a través de l’educació i fer-los crítics davant els discursos tòxics que poden trobar a les xarxes. No hi ha un altre camí, possiblement. Aplaudeixo els qui expliquen història, literatura, o el que sigui, amb la mirada reivindicativa de la igualtat entre els homes i dones, i postulen un món sense diferències de religió o de classe social ni ètniques. Sempre amb una mirada crítica.
Per la meva part continuaré estudiant i fent conèixer la vida de moltes dones del passat i del present amb l’objectiu de reivindicar-ne la memòria, la història i el present. Viure i lluitar plegats, sí, però sense baixar la guàrdia perquè tenim molts segles de dominació patriarcal i això només ho podrem solucionar amb l’activisme totes plegades.
Elles, teixidores de vida esparreguerina, el llibre que acabem de publicar, és el resultat també de moltes recerques que vaig dur a terme amb el meu alumnat i ara m’he adonat que majoritàriament van ser amb noies. No hauria d’haver estat així perquè hauria estat la millor manera de prendre consciència de la causa del feminisme, però va poder ser perquè els deixava triar el subjecte de la recerca i els nois no s’hi van interessar. En els treballs de literatura hi vaig poder incidir més i d’aquesta manera, molts nois van descobrir la tendresa i els privilegis de la lectura i l’escriptura. Tant de bo hagi aconseguit potenciar la seva autoestima sense atiar l’ego, sense l’estigma de models que voldríem obsolets.
Elles, teixidores de vida esparreguerina conté biografies molt diverses, de temàtica variada: des d’aquella regidora que recordava que havia estat una experiència de la qual havia après moltíssim però, ben mirat, era difícil de compaginar la vida de casada, els fills, la mare malalta, el pare i l’àvia a qui havia de cuidar… O una altra, que de petita, sense aigua corrent a casa, era ella, i no el seu germà, la qui havia d’anar a buscar aigua a la font, i no pas a prop de casa; També la que havia començat a treballar abans dels 14 anys, encara que no fos legal perquè a casa ho necessitaven.
Hi apareixen dones singulars, desconegudes a la nostra comunitat, tot i que havien viscut a Esparreguera, com és el cas de la lliurepensadora Maria Trulls, filla de pares treballadors del tèxtil en una fabriqueta de la vila, o altres casos com els de les guaridores, perquè a la meva infantesa era freqüent visitar alguna veïna o familiar quan tenies torticoli o alguna altra malaltia. En aquest apartat expliquem casos concrets que vam esbrinar amb les nostres alumnes. ¡Quina llàstima que no ho haguéssim treballat també amb els nois!
Es parla de les dones represaliades pel franquisme o de les exiliades, de l’estraperlo que sovint era practicat per les nostres dones de la postguerra, de la vida miserable que van haver de viure moltes dones que s’havien quedat sense l’home o el pare i havien de sobreviure sobreexplotades; tractem l’explotació de les obreres i les seves reivindicacions a la fàbrica Sedó, entre d’altres.
I tot això, embolcallat amb el sentiment d’admiració cap a elles, les nostres mares, àvies i demés dones, sense cap retret als homes, des de la perspectiva d’una dona ja gran que es mira el món com si fos l’última oportunitat que té de facilitar aquesta transformació que és tan necessària. Tant de bo que cadascú de nosaltres pugui ser la llavor d’aquest canvi. Cadascú en el seu entorn aprenent del passat configurant un nou futur.
La commemoració del 8M
/by HelenaAquest any el 8M del Centre d’Estudis ha estat prenyat de propostes.
I finalment, el dia 23, teníem programada una activitat a la Colònia Sedó, on gestionem les visites al Museu gràcies a un acord amb la Generalitat. Però la pluja ens va obligar a ajornar-la. No us preocupeu, tornarem a programar aquesta activitat que consistia en una passejada per la Colònia de la ma de dones que hi han treballat i que estaven disposades a regalar-nos generosament les seves vivències. Us tindrem informades.
Seguim voltant per la comarca amb Contes del Baix Llobregat
/by HelenaMolins de Rei
Olesa de Montserrat
Gavà
El Prat de Llobregat
Quatre han estat els municipis on hem presentat el llibre Contes del Baix Llobregat de Rafael Bellido amb il·lustracions de Joana Llordella, durant aquest mes de març que tanquem.
Els municipis d’Olesa de Montserrat (28 de febrer), Gavà ( 6 de març), El Prat de Llobregat ( 13 de març) i Molins de Rei ( 17 de març) han acollit aquestes presentacions. Com és habitual, a banda de les explicacions de l’autor i la il·lustradora, ens han acompanyat lectors i lectores dels municipis que ens han regalat la seva interpretació i lectura d’un dels contes del llibre. Volem donar les gràcies a Meritxell Cortés d’Olesa, Albert Villanueva i Emma Marzábal de Gavà, Àngela Jove i Arnau Puig d’El Prat i als participants Club de Lectura Dramatitzada de Molins de Rei per les seves lectures.
També a totes les persones que ens han acompanyat en aquestes 4 presentacions, a les autoritats que ens han acollit als seu municipis i a les diverses biblioteques d’arreu de la comarca pel seu interès en presentar aquest llibre.
Podeu veure el reportatge que Gavà Televisió va fer el dia 6 de març aquí.
I la gravació de l’acte de Molins de Rei en el següent enllaç:
ASSEMBLEA DE CMES I CONFERÈNCIA DE GENÍS ROCA. Com educar i impulsar la transició energètica en el context de la comunicació actual
/by HelenaL’avinentesa de celebrar aquestes sessions a la seu de FUNDESPLAI va facilitar que les persones assistents poguessin conèixer de primera mà les instal·lacions del Centre on s’ubiquen les oficines, un alberg i aules de formació tot plegat construït i gestionat amb criteris de sostenibilitat i eficiència energètica i també conegueren que les cases de colònies de la xarxa Fundesplai, gaudeixen de certificació per la qualitat ambiental i la promoció del turisme sostenible.
Visitem la Rajoleta d’Esplugues de Llobregat
/by HelenaEl passat 5 de març vam tenir ocasió de visitar aquest patrimoni d’Esplugues de la ma de Marina Pons, tècnica de comunicació i activitats dels Museus d’Esplugues i Carme Comas, directora dels Museus d’Esplugues. motiu de la visita era aprendre més sobre la producció ceràmica ja que des del mes de novembre de 2024 el CECBLL gestiona l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera a través d’un conveni amb l’Ajuntament.
Vam tenir ocasió de visitar l’exposició temporal de Can Tinturé i els forns de coll d’ampolla de la Rajoleta, un conjunt que pertany al sistema territorial de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
La Rajoleta era el nom popular que rebia la Fàbrica Pujol i Bausis, que va estar en funcionament durant més de 100 anys fins el 1984, quan va cessar l’activitat.
Les rajoles i les rajoletes fetes a la Pujol i Bausis es van popularitzar de forma extraordinària entre finals del segle XIX i principis del XX i estan presents en moltes ciutats de Catalunya decorant encara que sigui de forma discreta, les façanes de molts edificis. A més, van ser molt utilitzades per arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch o Gallifa entre altres.
Una visita i un acolliment magnífics. Moltes gràcies!
El CECBLL participa als 100 anys de Soler i Sauret, empresatransport col·lectiu de viatgers i associada i al CECBLL
/by HelenaSOLER I SAURET , 100 ANYS AL SERVEI DE LA MOBILITAT
Foto: Soler i Sauret
La Breu Història de la Companyia Soler i Sauret (1925/1990) és el llibre que sorgí de les memòries del comptable de l’empresa Josep Batlle i Marcé i fou presentat l’any 2017 i editat per Edicions del Llobregat. Vam tenir l’honor d’encarregar-nos de la publicació. Prologaren la publicació els historiadors Gemma Tribò i Carles Martínez, tot explicant-nos el context històric de la vida de la companyia i mostrant el perquè de l’associació de les famílies Ribas i Soler a l’any 1925 naixia la companyia Soler i Sauret .
Des de la seva fundació el 13 de març de 1925, Soler i Sauret ha estat protagonista en la transformació del transport al nostre territori, adaptant-se a les necessitats canviants de la societat i apostant per la innovació i la sostenibilitat. Actualment, l’empresa compta amb 260 empleats, 130 vehicles i transporta a més de 8,5 milions de passatgers anualment.
La presidenta del CECBLL, Genoveva Català, durant el seu discurs durant el centenari de Soler i Sauret
El CECBLL tenim com a persona jurídica associada la companyia Soler i Sauret, amb qui sempre hem comptat, en aquesta ocasió vam tenir l’honor de poder participar en la celebració del Centenari el passat 13 de març de 2025 al Palau Falguera i donaren la paraula en la celebració a la nostra Presidenta, Genoveva Català que a més de fer un breu repàs històric de la companyia ens recordà que Soler i Sauret el mes de novembre de 2022 va rebre el premi a les experiències econòmiques en el marc del certamen comarcal dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat que des de fa 25 anys organitzem.
L’acte el va obrir el conseller delegat de l’empresa, Joan Soler, que va destacar la importància de la mobilitat com a palanca per generar riquesa i prosperitat per transformar el territori, objectiu que ha guiat l’evolució de l’empresa des de 1925. Clogué les intervencions el Molt Honorable Salvador Illa, President de la Generalitat que va lloar la feina centenària de l’empresa: “tant de bo que avui hi hagués més Solers i Sauret” tot indicant el valor “una empresa familiar que té una mirada a llarg termini” i que “és molt positiu per l’economia i pel país tenir empreses familiars”.
També intervingueren; Lourdes Borrell, Alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, va considerar que no es pot deslligar la companyia de la història, el present i el futur de Sant Feliu i Lluïsa Moret, Presidenta de la Diputació de Barcelona que va destacar el paper de Soler i Sauret com agent de canvi a la vida dels ciutadans i com a referent d’innovació, de mobilitat sostenible i de feminització del sector.
Des del sector empresarial; Antoni Cañete, President de PIMEC va reivindicar el paper importantíssim del petit empresari “Amb aquest aniversari, no només demostreu la vostra tenacitat al llarg del temps. Esteu demostrant la fortalesa de tot el teixit empresarial català. Sou el gran exemple que les empreses familiars poden durar i créixer en el temps, mantenint l’esperit amb la qual es van fundar” i Josep María Chavarría, President de FECAV va posar en valor el model d’empresa de Soler i Sauret: “Un model d’empresa que, molts cops, prioritza donar el servei que requereix i demana l’usuari, per damunt d’altres objectius, inclús per davant de la rendibilitat.”
La celebració va comptar amb la presència tal com ja hem dit del president de la Generalitat, Salvador Illa; alcaldesses i alcaldes dels municipis on opera (Avinyonet del Penedès, Vallirana, Cervelló, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Joan Despí, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Castellví de Rosanes, Martorell, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat i Valldoreix), autoritats locals i representants del sector del transport.
Martorell acull la celebració del quart congrés de CCOO del Baix Llobregat, Alt Penedès , Anoia i Garraf
/by HelenaEl Congrés clogué amb el reconeixement per la tasca del secretari sortint, Josep Maria Romero i l’elecció d’Albert Rodríguez com a nou secretari general; 188 delegats i delegades ompliren l’Auditori. Quasi unanimitats per a l’informe de gestió (93,3 %) i en l’elecció del nou secretari Albert Rodríguez Mihí que fou escollit amb el (92 %) dels vots emesos. És graduat social, prové de l’empresa metal·lúrgica Mahle de Vilanova i la Geltrú i ha desenvolupat diverses responsabilitats internes a CCOO.
El pla d’acció del sindicat pels propers quatre anys va ser aprovat amb el (95 %) dels vots. També tiraren endavant tres resolucions: Acció Jove, Per un territori sostenible amb millor mobilitat i Sindicalisme sociopolític davant la realitat metropolitana.
La intercomarcal de CCOO és la primera força sindical al conjunt de les quatre comarques amb el 43 % de representativitat i és també la unió intercomarcal més potent del sindicat amb 29.468 persones afiliades. Aporta 62 delegats i delegades al 13è congrés nacional que tindrà lloc els propers dies 9, 10 i 11 d’abril al Palau de Congressos de Barcelona.
Assisitim a l’acte de SOS Baix Llobregat “Salvem el Delta del Llobregat” a Sant Boi
/by HelenaAmb el clam SALVEM EL DELTA DEL LLOBREGAT es proposà crear un Parc Natural i Agrari per protegir la totalitat dels ecosistemes i l’activitat agrària
La proposta fou presentada després d’un diàleg entre representants de grups de la zona sobre les amenaces, especialment urbanístiques i per a la pagesia local, i després de les lluites guanyades en el passat com l’oposició als projectes Barça Parc o Eurovegas.
La proposta de Parc Natural i Agrari s’argumenta com una eina per protegir la totalitat dels terrenys naturals i agraris del delta del Llobregat i la Vall baixa, així com els connectors ecològics. Uns entorns que pateixen històricament contínues agressions que responen a interessos econòmics i especulatius.
La iniciativa d’impulsar un Parc Natural i Agrari al delta del Llobregat sorgeix com una proposta constructiva en la cerca d’una solució que pugui aturar aquestes agressions al territori. Des de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, entenen que les figures de protecció actuals han estat insuficients . La figura del Parc Natural i Agrari permet blindar el territori davant futurs plans urbanístics a l’empara de la normativa europea Xarxa Natura 2000 per la protecció d’espais naturals.
A l’activitat també hi participà Ana de Sousa, advocada i investigadora social, en representació del moviment social Per L’Horta, que ha explicat l’experiència de l’aprovació de la llei de l’Horta a les Corts Valencianes, per primera vegada a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP). I també ha fet referència a les dificultats actuals, amb la supressió del Consell de l’Horta per part del govern de Carlos Mazón.
La jornada va acabar amb un concert final, del grup de folk Trèvol, generà un ambient festiu i agradable entre les persones i grups que s’estan unint entorn d’aquesta proposta.
Un any mes, se celebrn els Premis de Radio Molins de Rei.
/by HelenaLa sala del Foment Cultural i Artístic de Molins de Rei el divendres 28 de març a quarts de nou del vespre estava plena de gom a gom, com cada any s’hi tornava a celebrar la gala de lliurament dels PREMIS RÀDIO MOLINS DE REI. Oriol Romeu i Sílvia Artés conduïren esplèndidament la festa que fou amenitzada per la formació “The Spinoff”. Els guardons foren: el Premi Cultura per a la fotògrafa Paula Artés, el Premi Impuls per a Caravan Made, el Premi Valors per a Enreda’t per la Discapacitat i el Premi Innovació per a Lluís Fisas, de Can Fisas. El Premi Micròfon es va atorgar a Toni Ramoneda pel seu programa setmanal Generació Chic i el Premi Ràdio per al programa Obrint Camins. Finalment, el Premi Comunicació Miquel Armengol, reconeix enguany Neus Bonet, periodista i professora universitària a la UPF i URL i exdegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya i presidenta de Ràdio Associació de Catalunya.
El jurat d’aquesta edició ha estat format pels periodistes Elisenda Colell, David Guerrero, Roger Castillo i Irma Pina; Helena Artatxo, responsable d’Estratègia i Comunicació de Molins Comerç; Jordi Roca, agent de medi natural i Albert Segura, tècnic d’esdeveniments culturals.
El jurat cada any pel Premi Trajectòria proposa tres candidats provinents de diferents àmbits i disciplines i tots amb una estreta relació amb la vila. El guanyador es decideix per votació popular. Les persones candidates enguany foren Abdoulaye Fall, Genoveva Català i Montserrat Toran. El resultat de la votació popular es va conèixer en directe en el mateix moment de l’atorgament. Enguany el Premi Trajectòria fou per Montserrat Toran, una dona que des de molt jove ha estimat i ha ensenyat música i ha treballat en la cura de la gent gran a la Llar d’Avis Dr. Josep Mestre, en l’actualitat un cop jubilada, continua implicada en el món cultural i musical, ha format part de diverses corals i participa en esdeveniments de gran abast social com el Poema de Nadal. Recordem que el candidat Abdoulaye Fall fou guardonat en l’edició de l’any passat dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat pel que fa a experiències individuals i que Genoveva Català és l’actual presidenta del Centre.
Al març, amb M de matrimoni
/by HelenaEl concepte i el terme “patrimoni” tenen una clara arrel androcèntrica. Patri-moni esdevé clarament de pater. És el llegat del pare, per dir-ho d’alguna manera. Potser per això la historiadora Hellen Hertz es preguntava l’any 2002 en el seu article “Matrimoine” si hauríem gestionat igual el patrimoni si se n’hagués dit “matrimoni”, és a dir, el llegat de les mares. Probablement no.
Gabriela Frigola
Però a més d’aquest biaix en la mateixa denominació d’allò que considerem de valor cultural (històric, artístic, etnogràfic, etc.) – el patrimoni – trobem un biaix sobre l’univers de tot allò susceptible de ser-ho. Sempre serà més patrimoni un palau que un safareig. Una sala noble que una cuina. Un espai públic que un de privat. I això s’esdevé precisament del vincle que hi ha entre aquests elements i els homes o les dones. Què conservem, què patrimonialitzem, a què li donem valor… no és un fet intrínsecament unit als objectes mobles o immobles, materials o immaterials, sinó a l’escala social de valors. El patrimoni ve del passat, però el fem en el present. I tradicionalment hem menystingut el llegat de les dones i hem híper-valorat el dels homes.
Però a més d’aquest procedir, que alguns col·legues (em consta) entenen com un acte gairebé involuntari o reflex provocat per la forma en què ens han educat en aquest patriarcat ancestral, hi ha un altre potser encara més pervers: el d’amagar l’existència mateixa de les dones i el paper que han jugat en la generació de patrimoni cultural. I això no ha passat un cop i per atzar. Ha passat sistemàticament. Si analitzem la història del patrimoni català a fons, veurem que és un fenomen que es repeteix de forma escandalosa. I el Baix Llobregat no s’escapa a aquesta forma de fer.
L’any 2019, amb Conxita Sánchez, Neus Ribas i Montserrat Duran, vaig tenir l’oportunitat i el plaer de participar en l’elaboració d’una ruta feminista per Sant Joan Despí que va ser recollida en el llibre Trencadís Violeta[1] gràcies al suport de l’Ajuntament.
Aquella petita recerca estava orientada a crear un itinerari cultural per la ciutat en clau de vivències i d’experiències de dones, singulars i en col·lectiu indistintament. D’una banda vam poder comprovar que les dones hem deixat empremta en l’urbanisme de la ciutat. I de l’altre com sistemàticament, l’exercici del poder masculí ha mirat d’esborrar aquesta empremta. I no estem parlant d’esborrar el nom de dones transgressores. Simplement d’esborrar el nom de dones. Entre els casos més colpidors trobem el de Gabriela Frigola i el de Josefa Marsans Peix, unides per una injustícia. Gabriela (https://ca.wikipedia.org/wiki/Gabriela_de_Fr%C3%ADgola_Barbaza) va ser una de les primeres mestres d’un grup de nenes, càrrec que va exercir entre 1886 i 1925. Va rebre diversos reconeixements per la seva incansable tasca a favor de l’ensenyament de les noies i per la dignificació de les escoles. L’any 1925 la Junta Local d’Ensenyament va proposar a l’Ajuntament que la nova escola de nenes portés el seu nom. Però finalment l’escola es va dir “Agrupación Escolar Mixta Casas-Laporte”. Casas per Frederic Casas, qui “suposadament” va cedir els terrenys per fer-hi l’escola. I Laporte per l’alcalde del moment. De Gabriela res! Però encara hi ha més. Frederic Casas era el marit de Josefa Marsans, la dona que va cedir a títol pòstum els terrenys per a la construcció d’una escola. De fet, la mateixa escriptura de cessió del solar explicitava que la cessió es devia “…al deseo de complir la voluntat de su difunta esposa, Doña Josefa Marsans Peix, que en reiterades ocasiones le había expresado su propòsito de hacer algo a favor de dicho pueblo”. L’escriptura també deia que les parts s’obligaven a posar una placa per perpetuar la memòria de Josefa Marsans Peix, però això no va arribar a fer-se mai. I encara més, un carrer cèntric de Sant Joan Despí, porta el nom de Frederic Casas. De Josefa, res…
Josefa Romeu
En el mateix llibret podeu trobar un altre cas d’injustícia. Poques vegades es parla del paper que van jugar les dones mecenes en la creació o la promoció d’arquitectura creativa i artística. El Trencadís Violeta recull dos casos flagrants: la Torre de la Creu i la masia de Can Negre, dos dels edificis més emblemàtics del modernisme i del Baix Llobregat, ambdós obra de Jujol. Amdós promocionats per dones.
La Torre de la Creu va ser un encàrrec de Josefa Romeu al llavors jove arquitecte, de qui era tia política. Jujol va tenir via lliure per fer el que volgués i Josefa va assumir els costos de l’obra.
La masia de Can Negre també té al darrere el mecenatge femení, en aquest cas d’Engràcia Balet Viñas, amiga íntima de Josefa Romeu i esposa de Pere Negre, propietari de la casa. El matrimoni va sufragar amb els respectius patrimonis la reforma que va transformar la vella casa pairal en l’actual puntal del modernisme. De fet, Jujol sí va mostrar aquest doble mecenatge incorporant mencions a l’arquitectura interior, com l’esgrafiat que es troba a la capella i que resa “Pere i Engràcia me feren”.
Tot això que explico no pretén aportar una visió pessimista o victimista. Ni ser una queixa. Ans al contrari, sense diagnòstic no hi ha cura possible. Per tant, només he volgut recordar en un mes de març que tenim molt per caminar i que el camí il·lusiona! Una petita solució inicial podria ser que els catàlegs de patrimoni i els itineraris culturals– basats sempre en el patrimoni – incorporessin la mirada feminista.
[1] SÁNCHEZ, C; HACHUEL, E; RIBAS, N; DURAN, M.: Trencadís violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despí. Edicions del Llobregat, 2019.
Esther Hachuel
Directora del CECBLL
SANT ANDREU: DEMASAB – Defensa del Medi Ambient de Sant Andreu de la Barca
/by HelenaDEMASAB (Defensa del Medi Ambient de Sant Andreu de la Barca) és un col·lectiu ecologista que treballa per la preservació i divulgació del patrimoni natural i ambiental del municipi i el seu entorn. Desenvolupem activitats de sensibilització, participació ciutadana i recerca sobre el medi ambient local, amb l’objectiu de fomentar una consciència ecològica i sostenible a Sant Andreu de la Barca.