EL dissabte 27 de setembre, hem participat a la “Matinal de recerca local” organitzada per l’Institut Ramon Muntaner en el marc de la Setmana del Llibre en Català.
Al Passeig de Lluís Companys de Barcelona s’hi van aplegar autors i autores de publicacions de recerca local, i l’edició número 27 de Materials del Baix Llobregat, El futur de les energies renovables al Baix Llobregat ha estat seleccionada per participar en aquesta matinal. Carles Riba i Eduard Furró, coautors de la publicació, van assistir a la trobada on van conversar, compartir experiències, i donar visibilitat a les edicions del nostre centre d’estudis.
Font: IRMU. Procedència: Vèrtex
https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2025/09/30.jpg7681024Helenahttps://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.pngHelena2025-09-30 11:57:552025-09-30 15:41:36Participem a la Setmana del Llibre en Català de la mà de l’Institut Ramon Muntaner
https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.png00Helenahttps://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.pngHelena2025-09-17 10:45:452025-09-17 10:46:01CERVELLÓ: Segle Nou
https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.png00Helenahttps://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.pngHelena2025-09-17 09:58:512025-09-17 09:58:51PALLEJÀ: Grup de recerca i patrimoni de Palleja
https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.png00Helenahttps://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.pngHelena2025-09-17 09:01:272025-09-17 09:01:27BEGUES: Associació per a la Recerca Etnològica de Begues
Amb l’Escola d’Estiu hem iniciat el cicle de Jornades de diàleg d’enguany que tenen caràcter biennal. Ha estat sobre la mobilitat intracomarcal i la transició energètica, els dies 1 i 2 de juliol al Museu de Sant Boi de Llobregat. Les ponències i el debat han estat molt bones aportacions al coneixement de l’estat de la nostra comarca en aquesta temàtica (veure aquí).
Hem arrencat l’estiu també amb l’ensurt de grans incendis a la Segarra i a les Terres de l’Ebre; ensurt que, de moment i gràcies a les generoses pluges d’aquest juliol, no ha anat a més. Però les condicions hi són i no paren de dir-nos-ho els experts: excés de massa forestal mal gestionada juntament amb unes condicions meteorològiques i de canvi climàtic que ens converteixen els boscos en un polvorí. I la nostra comarca té un 60% del seu territori amb masses forestals, amb nombroses urbanitzacions entremig; no és un risc negligible. Des del CREAF ens aporten coneixement i propostes per actuar (veure aquí).
Aquest 2025 està essent un any de pas pel que fa a la gestió de les visites de cap de setmana al Museu de la Colònia Sedó, doncs el conveni ja ha complert el període bàsic de la seva vigència i estem en període de negociació amb el MNACTEC per a la continuïtat de la prestació del servei. La relació del CECBLL amb la Colònia Sedó es remunta al 1992 i compta amb un històric d’accions i activitats més que remarcable, en col·laboració amb tot l’entorn de la Colònia. Hem preparat l’informe per a entregar al MNACTEC i us el fem a mans (aquí) perquè en conegueu el detall de la riquesa de la relació, i del valor afegit que comporta la gestió d’equipaments culturals per part del CECBLL; de la nostra manera de ser i de fer.
En clau de patrimoni indicar que el proper mes de setembre, els dies 19 i 21, es duran a terme les 13es Jornades de Patrimoni, per encàrrec del Consell Comarcal, enguany sobre el Parc de Torreblanca i la seva transformació en parc metropolità, organitzades conjuntament amb el propi Consell Comarcal, amb la col·laboració dels tres municipis que abasta el parc -Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern- i l’AMB (veure aquí).
També en clau de cultura i patrimoni, indicar que aquest juliol l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat ha iniciat l’any Corberó (veure aquí) en motiu del 90è aniversari del naixement d’aquest gran creador, i especialment indicar que les darreres adquisicions de patrimoni per part de l’Ajuntament permeten crear el que en podríem anomenar un districte patrimonial de gran valor, no només local i comarcal sinó de país, del qual us en informarem en detall en un proper butlletí.
En clau interna de socis, recollir i aplaudir el nomenament de fill predilecte de Gavà per part del seu Ajuntament i de manera unànime per part de tots els grups polítics municipals, del nostre soci Josep Campmany i Guillot que ens va deixar l’any passat. A l’acte hi vàrem assistir una nombrosa representació del CECBLL. Des d’aquestes línies el nostre reconeixement a la seva família (veure aquí).
I felicitar al nostre soci Miquel Roa López pel reconeixement a la seva tasca professional amb el premi ASPRIMA-SIMA 2025, pel projecte d’urbanització de la Seda-Paperera a El Prat de Llobregat, realitzat pel seu estudi Arquitectura Produccions (veure aquí).
En l’àmbit memorialista, recollir la nostra assistència a l’acte realitzat pel PSC a Sant Feliu de Llobregat, on presentaren la proposta de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, actualment en fase de tramitació parlamentaria, i d’interès significatiu per al CECBLL donada la nostra trajectòria i activitat en aquesta temàtica (veure aquí).
Recollir, tanmateix, l’acte de record a la memòria d’en Joan N. García-Nieto, que com bé sabeu el Centre n’havia estat patró de la Fundació que portava el seu nom, i el llegat del qual ara es troba a l’Arxiu Comarcal.
Comunicar-vos, finalment, que ens hem adherit al manifest “Manifiesto Urgente por Gaza” impulsat per organitzacions de caràcter nacional i internacional, com són UNICEF, Comitè Nacional Unrwa España, Save the Children, Médicos Sin Fronteras, Movimiento por la Paz i Intermon Oxfam. Lamentablement a data d’avui les notícies ens diuen que l’exèrcit israelià té concentrada tota la població de Gaza (2 milions d’habitants) en només el 15% del seu ja escàs territori, sense poder-ne sortir, sense disposar d’habitatge, ni serveis, ni aliments; un autèntic camp de concentració, un autèntic holocaust (veure aquí).
Escrit per Adriana Clivillé, responsable de comunicació internacional del centre de recerca CREAF.
Foto: Adriana Clivillé
Un bosc en flames ens fa formular-nos molts interrogants, a banda de causar consternació i generar una gran alerta. Ens demanem quin tipus de prevenció cal aplicar, si la gestió forestal ha d’incloure pràctiques noves com ara les cremes controlades i, fins i tot, contemplem si l’hem d’incorporar a la nostra realitat com un component inherent al bosc mediterraniaccentuat per la sequera. Sigui com sigui, és el gran desafiament al qual malauradament s’hi estan afegint els fenòmens meteorològics extrems vinculats als aiguats.
L’estreta relació entre incendi forestal i sequera s’agreuja en un context de canvi climàtic com l’actual, que a Catalunya cal abordar tenint en compte que entre 2021 i 2024 hem viscut la sequera més greu des que se’n tenen registres, segons evidencia un estudi del Servei Meteorològic de Catalunya. Les etiquetes per qualificar el moment actual se succeeixen i l’estiu de 2025 parlem d’incendis de sisena generació, de propagació ràpida i agressiva, capaços de modificar les condicions meteorològiques de la zona que cremen i el seu entorn immediat. La crisi climàtica provoca incendis cada vegada més extrems i sovint simultanis, que en gran part tenen el seu origen en l’abandonament de l’activitat agrícola, el terreny ocupat per matolls i bosc i la conseqüent acumulació de combustible sec. Un còctel que desborda la capacitat d’extinció i que fa 20 anys que assota de manera dràstica la península, tal com detalla el recent informe de WWF 2025 que fa balanç dels darrers 20 anys de focs fora de control.
Des de la recerca i el coneixement científic assessorem la gestió i informem la presa de decisions polítiques en aquest àmbit, i som una veu especialitzada més juntament amb d’altres sectors.
Un paisatge en mosaic
Davant els incendis, cal prioritzar la gestió del paisatge, posant les persones al centre i tenint presents les conseqüències a mig termini sobre diversos sectors i territoris. Gestionar el bosc i el paisatge amb el focus posat en evitar incendis vol dir, entre d’altres, planificar tales prescriptives, preveure l’ús de recursos com ara la llenya, equilibrar les necessitats econòmiques amb la preservació de l’entorn natural, evitar l’explotació descontrolada de la fusta, facilitar la regeneració dels arbres i, gràcies a tot plegat, contribuir al desenvolupament de les zones rurals i de muntanya.
Una dècada després de l’incendi que va cremar 1.235 a l’Anoia i al Bages, el paisatge d’Òdena (Anoia) està dominat per matollars i alguns pins i alzines, si bé s’esperava que el regenerés una pineda de pi blanc força atapeïda. Imatge: Galdric Mossoll, CREAF.
Ara bé, sent realistes, donada la manca de recursos per fer una gestió exhaustiva, és clau combinar gestió activa amb processos naturals, segons el territori i el risc. La renaturalització (‘rewilding’) del territori és una estratègia que defensen la ciència i la pràctica especialitzada sobre el terreny, sobretot arran d’assolir resultats valuosos i evidents a Europa i al món. Consisteix en combinar accions humanes amb processos naturals i posa en evidència que la natura té capacitat d’autoregular-se si se li dona l’espai i el temps. La ciència de la renaturalització defensa que la natura és un engranatge, que ha deixat de funcionar perquè des de la pràctica humana li hem extret algunes peces. La clau per recuperar-lo passa per recompondre’l perquè torni a funcionar de manera més autònoma, però no necessàriament replicant el seu estat originari, sinó promovent un ecosistema viu, divers i dinàmic per tal que la natura s’adapti a entorns incerts com ara fenòmens climàtics extrems.
La distribució del paisatge en mosaic agro forestal passa per combinar el bosc amb terrenys de cultiu agrícola i introduir grans herbívors, en detriment d’un territori eminentment forestal, per mantenir la integritat ecològica del paisatge i la seva diversitat. D’aquesta manera s’evita l’acumulació de combustible sec al sotabosc, susceptible de cremar i propagar flames devastadores amb rapidesa.
Adaptades al foc
La història recent d’un bosc, totes les pertorbacions que ha experimentat i la seva memòria ecològica (la capacitat de les espècies vegetals de recordar estímuls o situacions com ara la falta d’aigua o la calor extrema i ser capaços d’adaptar-se als canvis) s’han de tenir en compte al planificar la seva gestió. Des del CREAF recolzem la gestió forestal adaptativa, que busca aprendre i adaptar-se als contextos d’incertesa provocats pel canvi climàtic. Consisteix en la presa de decisions basada en l’evidència científica i el seguiment constant de les pràctiques de gestió. I el que persegueix és aconseguir boscos més resilients al nou context ambiental.
Proposem establir àrees forestals prioritàries identificades als plans de prevenció, per centrar-hi els esforços de gestió. Això permet un ús òptim dels recursos econòmics i els efectius humans disponibles. L’acció a posar en marxa contempla dues línies d’acció: d’una banda, gestionar el paisatge i, de l’altra, gestionar les masses forestals.
Gestionar el paisatge és la principal estratègia per prevenir incendis forestals de grans proporcions i inclou, primer dissenyar i executar perímetres de protecció prioritària i, a continuació, crear discontinuïtats al paisatge mitjançant el mosaic d’antics conreus o pastures. Cal tenir en compte els 4 components del foc: el combustible de l’incendi, l’origen, la meteorologia com a intensificadora i la facilitat de propagació. Permet actuar sobre com està distribuït el territori, quines activitats hi tenen lloc, quins usos s’hi mantenen o com s’hi viu. Gestionar les masses forestals és una pràctica complementària que permet reduir la càrrega de combustible dels boscos (La part de gestió forestal adaptativa es basa en un informe intern del CREAF de juliol de 2025).
El 63,6% del territori de Catalunya és forestal, segons dades de l’IDESCAT, una superfície que és un reservori de biodiversitat, atura la sequedat del sòl i aporta regulació hídrica, a banda d’estar lligat a aspectes culturals, d’identitat i de bioeconomia de les persones. Malgrat la primavera plujosa que hem viscut el 2025 i amb els embassaments al 75% de capacitat, els efectes d’una sequera persistent no desapareixen i, per això, més que mai cal jugar la carta de la prevenció i la gestió.
https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2025/07/1.jpg7681024Helenahttps://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.pngHelena2025-07-29 09:15:012025-07-31 07:05:21Incendi al bosc: el repte de la gestió en un context de canvi climàtic, per Adriana Clivillé
Els dies 1 i 2 de juliol de 2025, el Museu de Sant Boi de Llobregat va acollir la 4a Escola d’Estiu del Baix Llobregat que enguany es va centrar en la mobilitat en relació a la transició energètica, una temàtica d’actualitat i d’especial rellevància per a la nostra comarca, amb una important densitat de població i travessada per infraestructures de gran capacitat.
L’Escola d’Estiu va comptar amb dues jornades de dues tardes, amb persones expertes en la temàtica. . L’Escola d’Estiu va començar el dia 1 de juliol amb la benvinguda al municipi de Javier López, tinent d’alcalde de l’Àrea de Ciutat Sostenible i Resilient de l’Ajuntament de Sant Boi i amb la presentació de Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Montse Lligadas, vocal de Junta del CECBLL va moderar les tres ponències de la primera sessió
La primera ponència va ser “El Baix Llobregat: Una comarca eix i una comarca cruïlla. Del territori al transport” de la mà de Carme Miralles, catedràtica de Geografia Urbana de la UAB. Entre d’altres coses, va destacar que el Baix Llobregat el defineixen diferents escales territorials: una internacional, una metropolitana i una local. Les dues primeres relacionades amb les grans infraestructures i les distàncies llargues i la última definida des de la proximitat, dels temps curts i de la vida quotidiana. Unes escales que sovint expressen disfuncions i on les primeres, les macros, han sigut les protagonistes del relat territorial, amagant la importància de la proximitat i de les infraestructures i els serveis de transport que requereixen.
Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:
Tot seguit Carles Riba, president del CMES (Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i social sostenible) va parlar sobre “Transició energètica i transport”. Va destacar, entre d’altres, que en els darrers 200 anys, a redós dels fòssils, les societats desenvolupades han impulsat unes tendències, possibles gràcies a un transport massiu i barat: la població s’ha anat concentrant en grans ciutats lluny dels recursos de subsistència, el comerç globalitzat ens ha acostumat a disposar de productes de totes les procedències, i tant la segmentació de les produccions en localitzacions distanciades entre sí com l’impuls del turisme i l’oci de masses requereixen un plus de transport difícil de mantenir amb el futur sistema energètic renovable.
I per acabar la primera sessió, Lluís Carrasco, membre del grup GITE Baix Llobregat (Grup Impulsor de la Transició Energètica del Baix Llobregat) i de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic) va intervenir per parlar d’”El futur del transport intracomarcal”. Va posa de manifest la ineficiència de les infraestructures ferroviàries i tramviàries existents per als desplaçaments transversals, així com les desigualtats i deficiències en la xarxa d’autobusos derivades dels diferents models de gestió. La va tractar el tema de les barreres físiques i de coordinació, i proposà un plà d’acció amb un focus en la intermodalitat, el desplegament del tramvia, la reordenació dels autobusos i el foment de la mobilitat activa, amb l’objectiu de cohesionar el territori, millorar l’accés a oportunitats i avançar cap a un model més sostenible.
Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:
La segona jornada del 2 de juliol, moderada per Genoveva Català, vocal de la Junta directiva, va consistir en dues ponències i una taula rodona.
Eduard J. Alvarez Palau, doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la UPC i professor de logística i transport a la UOC va fer la primera ponència de la jornada “La distribució urbana de mercaderies (DUM) i el món del comerç en l’actualitat”. Ens va aportar una visió integral del nou model de distribució de mercaderies que està emergint a les societats contemporànies degut al comerç electrònic i les preferències de consum dels ciutadans.
Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:
A continuació, Montserrat García Blasco, membre de la Junta directiva de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic) i la CONFAVC (Confederació d’Associacions veïnals de Catalunya) va intervenir posant la mobilitat reduïda al centre del discurs, amb la seva ponència “La mobilitat personal, com resolem les barreres?”. Va destacar que tenir en compte l’accessibilitat als entorns urbans, als itineraris quotidians i als serveis de transport públic equival a parlar del dret a la mobilitat, Parlar de mobilitat sostenible i segura per a tothom, Parlar de lògica, usabilitat, responsabilitat professional i també política, Parlar de la vida quotidiana de les persones, dels usos de l’entorn urbà i de la diversitat de perfils de població, Parlar d’una responsabilitat compartida de tota la ciutadania i parlar d’inversions.
Per acabar la jornada, el David Guerrero, periodista i soci del CECBLL, va moderar la taula rodona “Perspectives de futur en matèria de mobilitat i transició energètica”, que va comptar amb José Manuel Jurado, membre de la direcció i responsable de Mobilitat de CCOO BLLAPAG; Juan Alfaro Hinarejos, secretari general de la Secció Sindical d’UGT a Aigües de Barcelona; Neus Olea, directora general adjunta AEBALL-UPMBALL (Associació Empresarial de l’Hospitalet i Baix Llobregat – Unió Patronal Metal·lúrgica de l’Hospitalet i el Baix Llobregat); Joan Soler Moll, membre de l’òrgan de govern de PIMEC Baix Llobregat i conseller delegat de l’empresa Soler i Sauret; Mercedes Vidal, vicepresidenta de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic); Òscar Miquel, tècnic superior de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat i vocal de la Junta de CMES (Col·lectiu per a un nou model Energètic i Social Sostenible); i Víctor Luna, president de Som Mobilitat.
El diagnòstic compartit de la taula assenyala una forta dependència del vehicle privat, especialment per accedir als polígons industrials, la meitat dels quals no tenen oferta de transport públic. Aquesta situació genera problemes de congestió, emissions, sinistralitat laboral (un 20-25% dels accidents mortals són initinere) i desigualtat social, ja que dificulta l’accés a la feina per a qui no disposa de cotxe. Les propostes es van centrar en diverses línies d’actuació: l’aplicació efectiva de la normativa existent, com els Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE), que actualment tenen un compliment molt baix; la necessitat d’inversions urgents en infraestructures clau (carril bus a la B-23, extensió de l’R1, connexió del tramvia); i l’enfortiment del transport públic, especialment l’autobús, que es considera la solució més ràpida i flexible per millorar la connectivitat.
L’Escola d’Estiu va tenir una assistència en sala de 50 persones inscrites que van contribuir, amb les seves aportacions i preguntes, a enriquir els debats i reflexions finals de l’activitat.
Vegeu aquí el vídeo de la taula rodona:
Alguenes fotografies de la jornada:
https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2025/05/CARTELL-BASIC.jpg13501080Helenahttps://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.pngHelena2025-07-29 09:11:452025-07-31 07:18:45L’Escola d’Estiu del Baix Llobregat reflexiona sobre com ens movem i l’impacte que té
https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2025/07/16.jpg7681024Helenahttps://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.pngHelena2025-07-29 09:04:112025-07-31 07:10:40Sentit homenatge a Josep Campmany. L’Ajuntament de Gavà li atorga el títol de Fill Predilecte de la Ciutat.
L’apartat 1 de l’article 54 de l’Estatut d’autonomia disposa que “la Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya”.
Així comença l’exposició de motius per promoure una Llei de Memòria Democràtica de Catalunya. Un afer important, que tira les seves arrels el 2007, amb l’aprovació de la llei del Memorial Democràtic.
El passat 9 de juliol vàrem ser invitats a assistir en la sessió que el PSC va fer al Casal de Joves de Sant Feliu de Llobregat, un acte de presentació d’aquesta nova llei que s’està treballant i que es preveu aprovar properament o, en tot cas, dins d’aquesta legislatura. El CECBL, des de la seva activitat memorialista, fa temps que aborda aquesta temàtica, que s’ha convertit en un dels nostres àmbits més importants. Com bé es va posar de manifest durant l’acte, l’associacionisme- especialment el memorialista – treballa des de fa anys fent recerca i divulgació i retent homenatge a les persones que van protagonitzar les lluites contra la dictadura i a favor de la democràcia. En el cas del CECBLL desenvolupem projectes d’aquest tall des de la dècada dels anys 90, amb exemples notoris, com la 6a Convocatòria de Recerca Col·lectiva, que es va dedicar al franquisme al Baix Llobregat. El 2005 va representar un punt d’inflexió important, amb la posada en marxa del projecte “El memorial democràtic del Baix Llobregat. De les experiències personals a l’èxit col·lectiu” i la creació del Memorial Democràtic del Baix Llobregat (http://www.memorialbaixllobregat.cat/). I aquesta línia es concreta actualment en l’11a Convocatòria de Recerca Col·lectiva dedicada a l’exili i la deportació al Baix Llobregat, que aplega una cinquantena llarga d’investigadors i investigadores.
L’acte de presentació de la nova llei va ser francament interessant. Es va posar l’accent en la necessitat de tenir una llei integral i de fer pedagogia i arribar a la gent més jove. Vam poder escoltar persones representants del Parlament de Catalunya, de la Diputació i l’alcaldessa de la ciutat. En acabar es va fer un petit debat amb el públic.
Acte del PSC Baix Llobregat al Casal de Joves. / Foto: Redacció del Fet a Sant Feliu
https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2025/07/17.jpg7681024Helenahttps://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.pngHelena2025-07-29 08:57:092025-07-31 07:14:26Acte sobre la Llei de Memòria Democràtica
Esplugues commemora l’Any Xavier Coberó amb motiu del 90è aniversari del naixement de l’artista, que va morir el 2017. Durant un any, entre juliol de 2025 i juliol de 2026, es faran activitats diverses. El CECBLL va ser convidat a l’acte d’inici de la commemoració, que va tenir lloc a la Casa dels Cecs, que ara rep el nom d’Espai Corberó després que l’Ajuntament l’adquirís l’any 2022.
Es tracta d’un espai totalment extraordinari, a mig camí entre l’arquitectura i l’escultura, amb un laberint de 300 arcs i una zona enjardinada amb escultures de Xavier Corberó, basses d’aigua i un soterrani que funciona com a auditori per a 300 persones.
L’acte d’inici de l’Any Xavier Corberó va tenir lloc el dia 5 de juliol i va ser presentat i conduit per Tània Sàrrias. En un entorn espectacular vam poder gaudir d’un concert de l’artista internacional Leon Guallart amb moments brillants d’interacció entre aquest artista i la coral Som Night d’Esplugues.
L’alcalde, Eduard Sanz, va destacar que amb l’adquisició de l’Espai Corberó i del Monestir de Montsió, ambdós pròxims al Museu de Can Tinturé i a la Rajoleta, es crea una pol cultural de referència en l’àrea metropolitana que expressa l’aposta de la ciutat per la cultura com a factor de desenvolupament i de cohesió.
https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2025/07/18.jpg7681024Helenahttps://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.pngHelena2025-07-29 08:56:162025-07-31 07:14:51Commemoració de l’Any Corberó 2025
Com cada any el CECBLL hem participat en l’acte d’homenatge a Joan N. Garcia-Nieto, en el 31 aniversari de la seva mort.
Un acte impulsat per les Comissions Obreres i Comuns del Baix Llobregat, on vam tenir l’oportunitat de compartir records i rellegir alguns dels seus escrits de la mà dels seus amics Paco Arias i Benigno Martínez. Sílvia López de Comuns i Joana Solsona, secretaria de Cultura i Memòria de les CCOO del BLLAPAG van glossar la seva figura posant en relleu la importància del seu llegat.
En nom del CECBLL vàrem recordar la publicació l’any passat del llibre “Un món que és urgent transformar”. Que posa de manifest les grans preocupacions que travessen la trajectòria vital del Joan N. García-Nieto; la justícia social, l’equitat, la redistribució de la riquesa. El seu pensament i les seves propostes van ser avançades al seu temps i mantenen la seva vigència. La lluita contra la pobresa i la desigualtat, el valor del treball digna, de la cultura i la defensa de la classe treballadora, la importància de garantir l’accés a drets i serveis, a persones habitualment excloses.
Un material absolutament necessari en aquests temps de foscor. Uns temps que cal urgentment transformar i en els que en Joan N. García-Nieto segur ens esperonaria a confrontar amb el racisme i la xenofòbia i per suposat a exigir la fi del genocidi a Gaza. Cridariem plegats Free Palestina!
https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2025/07/21.jpg7681024Helenahttps://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.pngHelena2025-07-29 08:55:342025-07-31 07:06:44El CECBLL participa en l’acte d’homenatge a Joan N. Garcia-Nieto, en el 31 aniversari de la seva mort
L’arquitecte i soci del CECBLL Miquel Roa ha estat guardonat amb el Premi ASPRIMA-SIMA 2025 al Millor Desenvolupament Urbà a nivell de l’Estat espanyol pel seu projecte Seda-Paperera al Prat de Llobregat. Això significa doble premi per a la comarca. Enhorabona Miquel!
Els Premis ASPRIMA SIMA són els més prestigiosos del sector immobiliari. En la seva edició 2025 es van lliurar a la Real Fàbrica de Tapices de Madrid.
El projecte de Miquel Roa va ser considerat un dels més grans referents de l’urbanisme regeneratiu europeu. Transforma els antics terrenys industrials de les històriques fàbriques de la Seda i la Paperera en un nou model urbà centrat en la transició ecològica, la cohesió social i la innovació. El planejament consolida un barri nou de 6.000 habitatges, el 40% dels quals seran de protecció oficial i un 20% de titularitat pública en règim de lloguer assequible. A través d’una arquitectura oberta i col·laborativa es plantegen noves formes d’habitar adaptades a diferents models familiars i estils de vida, amb superilles per a vianants i al voltant d’una zona verda central. El projecte obre la porta a l’iurbanisme del futur.
Miquel Roa recollint el premi. L’acompanyen Alba Bou, alcaldessa del Prat de Llobregat, Jorge Ginés Franco, director general d’ASPRIMA i Miquel Àngel Díaz Batanero, president de l’Associació de Propietaris de l’Àmbit del Sectors de la Seda, la Paperera i l’Estació del Prat de Llobregat.
https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2025/07/24.jpg7681024Helenahttps://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.pngHelena2025-07-29 08:53:342025-07-31 07:07:54Miquel Roa, arquitecte i soci del CECBLL, rep el Premi ASPRIMA-SIMA 2025
Els dies 6 i 7 de juny va tenir lloc a Llíria el IV Recercat del País Valencià, una trobada de centres d’estudis i de recerca local i comarcal impulsada per la FedinesPV (Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià) amb el suport de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU)
El programa va estar nodrit d’activitats, entre les quals destaquem una exposició sobre Vicent Andrés Estellés titulada “El País d’Estelles, l’Estellés del País”, i un concert d’Andreu Valor.
L’acte va tenir una excel·lent acollida. En la inauguració es va agrair especialment el compromís de la CCEPC i de l’IRMU amb els centres i instituts d’estudis. En paraules del president de FedinesPV, Josep Vicent Frechina, durant l’acte inaugural: “Perquè vivim temps molt foscos. Els més foscos dels darrers cinquanta anys per alguns dels principals valors que representa la FedinesPV: llengua, cultura i territori”.
A l’acte hi va assistir Jaume Bosch, representant del CECBLL a la Junta de la CCEPC.
https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.png00Helenahttps://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.pngHelena2025-06-30 09:21:172025-06-30 10:02:42Assistim al Recercat del País Valencià a Llíria
Ha arribat el juny i la comarca té la natura i els camps a vessar. El solstici ens obre la porta a l’estiu i ens omple de celebracions per tot el territori, des de les falles al Pirineu, a les fogueres per tots els pobles, la Flama del Canigó que encén multitud de fogueres per tot el país, la Patum i moltes Festes Majors; a la comarca les de Sant Joan i Sant Pere. El juny ve ple, el territori en va ple. Sabem aprofitar bé que la Terra tingui l’eix de rotació inclinat!
I mentre la Terra gira i gira, al Centre, un cop feta l’Assemblea ordinària d’enguany el dia 30 de maig, hem constituït la nova Junta i hem iniciat l’arrencada de les Comissions de Junta que volem implantar durant aquest propers tres anys de mandat. Comencem per la Comissió de Memòria Històrica i Democràtica, àrea on el Centre aplega un bon conjunt d’activitats, des del Memorial Democràtic del Baix Llobregat, amb el seu web, a la secretaria de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat (Consell Comarcal), i completat amb l’enorme tasca de moltes persones per tota la comarca que participen en les Recerques Col·lectives, tant les que s’acaben, com la de l’Exili i Deportació, les que continuen les recerques de la repressió franquista, o les que s’enceten, com la XIII Recerca Col·lectiva orientada a treballar l’evolució social, econòmica i territorial del Baix Llobregat com a comarca els darrers cinquanta anys, tot just en procés de plantejament.
El juny, però, també ens ha portat reptes importants al nostre territori amb la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat que ha fet la Generalitat. Una gran infraestructura que serveix a tot el país, però que ens impacta de ple a la comarca. Un projecte complex en una comarca a vessar d’infraestructures metropolitanes i de país i amb els únics grans espais agraris, humits i costaners de tota la metròpoli barcelonina. Un patrimoni únic que no es pot traslladar enlloc més i que si es perd la metròpoli s’haurà empobrit. Riquesa de butxaca i riquesa de vida; volem treballar a fons per un debat serè que eviti caure en el dilema que alguns semblen voler imposar: per quatre ànecs no deixarem de progressar, oi?
Des del Centre ho entomem com un repte molt important per a la comarca, i també per a la metròpoli i per al país. En aquest sentit, hem emès una Nota de Junta que marca el camí que seguirem (la trobareu aquí), hem obert un repositori al nostre web i hem creat un grup de treball.
Durant aquest juny, hem assistit al Consell General del PEMB (Pla Estratègic de Barcelona) del que en som socis, i a l’acte de commemoració, celebrat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, del 80 aniversari de l’alliberament dels camps d’extermini nazi organitzat pel Memorial Democràtic juntament amb diverses entitats memorialistes com l’Amical Mauthausen, així com a l’assemblea de la secció comarcal de la UGT. També hem participat, per explicar la nostra activitat, en l’acte organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Conselleria de Cultura del Consell Comarcal de presentació als regidors i entitats de cultura de la comarca del pla de subvencions per al 2025.
I recordar a tothom que els dies 1 i 2 de juliol, al Museu de Sant Boi de Llobregat durem a terme la quarta Escola d’Estiu, enguany centrada a tractar la mobilitat intracomarcal i la transició energètica. Un acte celebrat en un municipi, però que parlarà sobre la realitat dels municipis de la nostra comarca. Ens afecta i ens implica a tothom.
Bon estiu!
https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/02/editorial.jpg400710Helenahttps://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.pngHelena2025-06-30 09:00:112025-06-30 09:35:40Arrenca un estiu de mobilitat: la intracomarcal i l’aeroportuaria
Amb l’arribada del solstici d’estiu, el calendari ens torna a posar davant una evidència: la cultura popular no s’atura, i el territori la fa seva amb una força renovada. L’estiu és sinònim de festa, però també és temps de rituals, transmissió cultural i identitat col·lectiva. Des del foc purificador de Sant Joan fins a les festes majors que omplen places i carrers, l’estiu al Baix Llobregat es converteix en una expressió directa d’allò que som com a comunitat.
Des de temps ancestrals, el solstici d’estiu ha estat vinculat a la renovació, al canvi de cicle i a la connexió amb els ritmes de la natura. Cultures d’arreu han celebrat aquest moment amb rituals on el foc, la música i la trobada comunitària tenen un paper central. A Catalunya, aquesta simbologia ha perviscut amb força en festes com la revetlla de Sant Joan, que tot i haver estat cristianitzada, conserva clarament l’esperit precristià de celebració del foc com a element de purificació i comunió col·lectiva. Aquesta festa, que marca l’inici del calendari festiu estival, és un punt d’inflexió cultural que obre la porta a una temporada on el carrer esdevé escenari de cultura viva.
El monument de Stonehenge servia per indicar i celebrar l’arribada del solstici d’estiu.
Cada municipi del Baix Llobregat és un microcosmos cultural amb formes pròpies de celebrar l’estiu. Des de les festes majors de Cornellà, Sant Feliu, Esplugues o El Prat, fins a celebracions més arrelades en el calendari religiós com les de Sant Llorenç, Santa Magdalena o la Mare de Déu d’Agost, on molts municipis viuen un esclat de cultura popular que abraça danses, cercaviles, castellers, gegants, correfocs, tabalades, balls i revetlles populars.
El foc hi té una presència transversal. Els correfocs i enceses omplen de llum i espurnes les nits, gràcies a la tasca incansable de colles de diables, tabalers i entitats que treballen de forma voluntària i comunitària. Són aquestes colles les que mantenen viva la flama de la cultura popular, i ho fan amb un compromís admirable, que va més enllà del fet festiu: és una feina pedagògica, cívica i de transmissió cultural.
Un dels valors principals de la cultura popular al Baix Llobregat és la seva capacitat d’arrelament en un territori marcat per la diversitat, les migracions i la transformació urbana. A diferència d’altres comarques més homogènies, el Baix Llobregat ha sabut generar espais on la cultura popular no només s’ha mantingut, sinó que s’ha adaptat i ha incorporat nous protagonismes, obrint-se a nous relats col·lectius.
La diversitat i la integració cultural és sempre present en el nostre territori i enriqueix la cultura
En aquest sentit, és especialment rellevant el paper de les entitats culturals i els centres d’estudi locals, que han estat fonamentals a l’hora de documentar, reivindicar i projectar la cultura festiva com a eix vertebrador de la identitat comarcal. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha contribuït activament a aquesta mirada, oferint una plataforma de reflexió, arxiu i coneixement compartit que dona profunditat a allò que, a vegades, pot semblar merament lúdic.
Les festes d’estiu, com totes les expressions de cultura popular, no són un espectacle congelat en el temps. Són patrimoni immaterial viu, que evoluciona i es reinterpreta. El repte —i la responsabilitat— de les institucions, els ajuntaments, els centres d’estudi i les entitats és saber acompanyar aquesta evolució amb respecte, suport i visió de futur.
Al Baix Llobregat, aquest futur es construeix des de l’escola, des de les associacions de barri, des dels grups de joves que s’apropen a la cultura popular com a espai de pertinença i expressió. Per això, cal continuar defensant la festa com a espai de cohesió, resistència cultural i transformació social. Cal anar recordant-nos que la cultura és un dret universal i essencial per a la nostra vida i comunitat.
Participar de les festes d’estiu és molt més que gaudir d’un programa d’activitats. És encendre una flama col·lectiva, fer comunitat, i contribuir activament a una cultura que no es compra ni es ven, sinó que es viu, es construeix i es transmet.
Catarsis col·lectiva de cultura, comunitat, foc Corre-cuita del Camell (Molins de Rei). Fotografia: Guillem Urbà
El Baix Llobregat, amb la seva riquesa associativa i el seu teixit cultural dens, és territori viu de cultura popular. I aquest estiu, com cada any, la festa ens recorda que som aquí, junts, i que la cultura compartida és el nostre millor llegat.
Tal i com va dir l’estimada Teresa Rebull (cantautora i militant cultural) “El poble que no celebra el que és, és un poble que oblida.”
Gestor cultural i secretari de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya
https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2025/06/1-1.jpg7681024Helenahttps://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.pngHelena2025-06-30 08:57:582025-06-30 09:45:23“Foc, festa i identitat. La cultura popular d’estiu al Baix Llobregat” per Raül Carretero Campderrós
El dia 4 de juny se celebra el Dia de l’Associacionisme Cultural (DASC) per a rememorar la data del 4 de juny de 1964 quan es va celebrar el quart Festival Euterpe. Aquest va ser organitzat en format concurs per la Societat Coral Euterpe, sota la direcció general de Josep Anselm Clavé aplegant 2.000 cantaires de les 57 societats corals participants i un total de 300 músics. El festival va durar tres dies i va representar el moment de màxima esplendor del moviment coral d’en Clavé.
Cada any la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural convida a tots els equipaments culturals associatius i entitats de cultura popular de Catalunya a fer unes jornades de portes obertes en les dates properes al dia de la celebració. L’objectiu és acostar els ciutadans als ateneus, casals, casinos, orfeons, locals castellers o qualsevol tipus d’equipament cultural gestionat per associacions, convidar-los a entrar i fer-los partícips de la important tasca de difusió cultural que realitzen les entitats del país.
Aquest any el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem participat amb les activitats que es programen en el marc del DASC2025, i hem organitzat una jornada de portes obertes per venir a conèixer a la nostra seu els projectes que duem a terme així com tota la producció editorial que publiquem mitjançant Edicions del Llobregat, el segell editorial del CECBLL.
També vam oferir als socis i les sòcies del CECBLL la possibilitat de treure’s el carnet RECERCAT, un carnet digital amb descomptes i promocions de moltes i diverses activitats culturals arreu de Catalunya.
https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2025/06/5-2.jpg7681024Helenahttps://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.pngHelena2025-06-30 08:55:232025-06-30 09:45:59Celebrem el Dia de l’Associacionisme Cultural al CECBLL
Un cop més hem tingut ocasió de presentar el llibre de Josep Padró La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió. Ha estat a Cornellà gràcies a la intervenció de l’Avenç, l’entitat d’estudis de referència en aquesta ciutat.
L’acte es va fer a la biblioteca Marta Mata i va comptar amb l’assistència d’una trentena de persones. Hi van intervenir Ignasi Doñate en representació de l’Avenç i Josep Padró, que va fer una magnífica explicació sobre la història de la Colònia Güell basada en la recerca que recull el seu llibre.
L’acte es completava amb una visita de l’Avenç a la Colònia guiada pel mateix Josep Padró, que va tenir lloc amb anterioritat a la presentació del llibre. Una forma excel·lent de fer comarca i de donar valor al nostre patrimoni dins de casa.
https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2025/06/6-2.jpg7681024Helenahttps://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.pngHelena2025-06-30 08:54:472025-06-30 09:46:56Josep Padró parla a Cornellà de Llobregat de la Colònia Güell
Un any més, l’Escola Municipal de les Arts ha escollit el Museu de la Colònia Sedó per fer la seva actuació de final de curs. Vam poder gaudir de les actuacions del conjunt de pianos, de la Som Banda, del grup d’iniciació a la guitarra i de l’alumnat de dansa clàssica, espanyola i creativa.
Tot plegat, aprofitant les excel·lents condicions que ofereix l’espai del Museu a nivell acústic i d’entorn patrimonial.
L’esdeveniment forma part de les activitats de promoció que organitzem conjuntament el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Associació per a la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó. Algunes de les famílies que assistien per veure o escoltar els seus fills i filles no coneixien encara el Museu i ens van expressar la sorpresa en saber que comptem amb un patrimoni tant ric.
Aprofitem aquestes línies per agrair a l’Escola de les Arts aquesta contribució que fan al coneixement del patrimoni.
https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2025/06/9-1-e1751273245389.jpg1024768Helenahttps://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.pngHelena2025-06-30 08:53:512025-06-30 09:48:35El Museu de la Colònia Sedó acull l’actuació de l’Escola Municipal de les Arts d’Esparreguera
El CECBLL ha creat al seu web un repositori de documents d’interès relacionats amb l’anunci de l’ampliació de l’aeroport per part del Molt Honorable President de la Generalitat Salvador Illa.
L’objectiu és crear un espai en el qual es pugui consultar la documentació oficial, així com els pronunciaments i arguments que es generin i les notícies que apareguin en els mitjans de comunicació.
El repositori incorpora la documentació que ja es va pujar l’any 2021, amb motiu del primer anunci oficial al respecte. És per això que està dividit en dues etapes.
Nota de la Junta sobre l’anunci de la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat
A data de 10 de juny del 2025, el President de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Sr. Salvador Illa, ha fet pública la decisió del Govern de dur a terme l’ampliació de l’Aeroport del Prat.
L’any 2021, quan es va presentar per primera vegada per part d’AENA la proposta d’ampliació, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat va dur a terme un seguit d’actuacions de cara a poder analitzar la proposta i avaluar el seu impacte en el territori.
En aquell moment, en el seu Butlletí del mes de juny, el CECBLL va expressar el seu capteniment sobre el tema: “Per assolir els reptes del segle XXI (…) , cal una nova mirada, una nova manera de fer possible el desenvolupament de la vida humana des de la dignitat i el respecte pel planeta. Ha de ser possible guanyar-se la vida, sense malmetre la biodiversitat, l’aire, l’aigua i el sòl”
El CECBLL participa des de fa 50 anys en tots aquells aspectes que incideixen de manera significativa en la comarca contribuint-hi des del coneixement. En aquest sentit el CECBLL vol, en primer terme, analitzar la informació sobre el projecte en els documents que generi aquesta proposta, sobre la qual té inquietuds per com pot afectar el territori i el medi; expressar després del debat intern un posicionament com a entitat; i, si s’escau, ens comprometen a presentar-nos com a entitat interessada en el projecte en els períodes d’informació pública i propiciar la veu de la comarca concertant reunions amb els diversos agents i administracions amb presència en el territori.
Sant Feliu de Llobregat a 11 de juny de 2025
https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2025/06/13-1.jpg7681024Helenahttps://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.pngHelena2025-06-30 08:32:132025-06-30 09:48:54Sobre l’ampliació de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat
El dia 11 de juny la nova Junta del CECBLL que va sortir de l’Assemblea del 30 de maig va fer la seva primera reunió i va quedar, per tant, formalment constituïda.
En aquest enllaç podreu conèixer el nou equip, que encapçala l’olesà Jordi Sicart.
Si cliqueu aquí podeu veure tots els detalls de com va anar l’Assemblea de socis 2025.
En aquesta reunió de constitució la Junta va prendre els següents acords:
Adherir-nos al manifest impulsat per entitats memorialistes per demanar que el Memorial Democràtic de la Generalitat es converteixi en una Fundació per tenir major estabilitat.
Adherir-hos al comunicat de l’Amical Mauthausen davant la situació a Gaza.
Des d’aquestes línies desitgem molta sort i molts encerts a aquesta nova Junta!
https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2025/06/14-1.jpg7681024Helenahttps://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2024/01/logo-2x.pngHelena2025-06-30 08:25:272025-12-22 14:54:49Es constitueix la Junta del CECBLL que va sortir de l’Assemblea 2025
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis segons un perfil elaborat a partir dels vostres hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Per a més informació consulteu la política de cookies.
Podeu acceptar totes les cookies prement el botó "Acceptar", rebutjar-ne l’ús prement el botó "Rebutjar" i configurar-les prement el botó "Configurar".
És possible que sol·licitem que s'estableixin galetes al vostre dispositiu. Utilitzem cookies per informar-nos quan visiteu els nostres llocs web, com interactueu amb nosaltres, per enriquir la vostra experiència d'usuari i per personalitzar la vostra relació amb el nostre lloc web.
Feu clic als diferents encapçalaments de categoria per saber-ne més. També podeu canviar algunes de les vostres preferències. Tingueu en compte que bloquejar alguns tipus de cookies pot afectar la vostra experiència als nostres llocs web i els serveis que podem oferir.
Cookies essencials del lloc web
Aquestes galetes són estrictament necessàries per oferir-vos els serveis disponibles a través del nostre lloc web i per utilitzar algunes de les seves característiques.
Com que aquestes galetes són estrictament necessàries per oferir-vos el lloc web, rebutjar-les afectarà el funcionament del nostre lloc. Sempre podeu bloquejar o eliminar les galetes canviant la configuració del vostre navegador i forçant el bloqueig de totes les galetes d'aquest lloc web. Però això sempre us demanarà que accepteu o rebutgeu les galetes quan torneu a visitar el nostre lloc.
Respectem totalment si voleu rebutjar les galetes, però per evitar demanar-vos-ho una i altra vegada, permeteu-nos emmagatzemar una galeta per això. Podeu desactivar-vos en qualsevol moment o optar per altres galetes per obtenir una millor experiència. Si rebutgeu les galetes, eliminarem totes les galetes establertes al nostre domini.
Us proporcionem una llista de galetes emmagatzemades al vostre ordinador al nostre domini perquè pugueu comprovar què hem emmagatzemat. Per motius de seguretat no podem mostrar ni modificar les galetes d'altres dominis. Podeu comprovar-ho a la configuració de seguretat del vostre navegador.
Cookies de Google Analytics
Aquestes galetes recullen informació que s'utilitza de forma agregada per ajudar-nos a entendre com s'està utilitzant el nostre lloc web o l'eficàcia de les nostres campanyes de màrqueting, o per ajudar-nos a personalitzar el nostre lloc web i l'aplicació per millorar la vostra experiència.
Si no voleu que fem un seguiment de la vostra visita al nostre lloc, podeu desactivar el seguiment al vostre navegador aquí:
Altres serveis externs
També fem servir diferents serveis externs, com ara Google Webfonts, Google Maps i proveïdors de vídeo externs. Com que aquests proveïdors poden recopilar dades personals com la vostra adreça IP, us permetem bloquejar-les aquí. Tingueu en compte que això podria reduir en gran mesura la funcionalitat i l'aspecte del nostre lloc. Els canvis tindran efecte un cop torneu a carregar la pàgina.
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
Participem a la Setmana del Llibre en Català de la mà de l’Institut Ramon Muntaner
/by HelenaEL dissabte 27 de setembre, hem participat a la “Matinal de recerca local” organitzada per l’Institut Ramon Muntaner en el marc de la Setmana del Llibre en Català.
Al Passeig de Lluís Companys de Barcelona s’hi van aplegar autors i autores de publicacions de recerca local, i l’edició número 27 de Materials del Baix Llobregat, El futur de les energies renovables al Baix Llobregat ha estat seleccionada per participar en aquesta matinal. Carles Riba i Eduard Furró, coautors de la publicació, van assistir a la trobada on van conversar, compartir experiències, i donar visibilitat a les edicions del nostre centre d’estudis.
Font: IRMU. Procedència: Vèrtex
CERVELLÓ: Segle Nou
/by HelenaInstagram: https://www.instagram.com/seglenou/
PALLEJÀ: Grup de recerca i patrimoni de Palleja
/by HelenaNova entitat creada al 2025.
BEGUES: Associació per a la Recerca Etnològica de Begues
/by Helena+ informació: https://entitatsbegues.cat/areb/
MOLINS: Amics del Museu
/by HelenaInstagram: https://www.instagram.com/amics_museumolins/
PAPIOL: Associació Museu de Papiol
/by Helena+ INFO: https://www.elpapiol.cat/descobrir-el-papiol/registre-dentitats/associacio-museu-del-papiol.html
MARTORELL: Martorell Viu
/by HelenaWEB: https://martorellviu.wordpress.com/
ABRERA: Associació Naturalista d’Abrera (ANDA)
/by HelenaInstagram: https://www.instagram.com/naturalistes_abrera/
Juliol: jornades, incendis, patrimoni, socis, memòria democràtica i vergonya
/by HelenaAmb l’Escola d’Estiu hem iniciat el cicle de Jornades de diàleg d’enguany que tenen caràcter biennal. Ha estat sobre la mobilitat intracomarcal i la transició energètica, els dies 1 i 2 de juliol al Museu de Sant Boi de Llobregat. Les ponències i el debat han estat molt bones aportacions al coneixement de l’estat de la nostra comarca en aquesta temàtica (veure aquí).
Hem arrencat l’estiu també amb l’ensurt de grans incendis a la Segarra i a les Terres de l’Ebre; ensurt que, de moment i gràcies a les generoses pluges d’aquest juliol, no ha anat a més. Però les condicions hi són i no paren de dir-nos-ho els experts: excés de massa forestal mal gestionada juntament amb unes condicions meteorològiques i de canvi climàtic que ens converteixen els boscos en un polvorí. I la nostra comarca té un 60% del seu territori amb masses forestals, amb nombroses urbanitzacions entremig; no és un risc negligible. Des del CREAF ens aporten coneixement i propostes per actuar (veure aquí).
Aquest 2025 està essent un any de pas pel que fa a la gestió de les visites de cap de setmana al Museu de la Colònia Sedó, doncs el conveni ja ha complert el període bàsic de la seva vigència i estem en període de negociació amb el MNACTEC per a la continuïtat de la prestació del servei. La relació del CECBLL amb la Colònia Sedó es remunta al 1992 i compta amb un històric d’accions i activitats més que remarcable, en col·laboració amb tot l’entorn de la Colònia. Hem preparat l’informe per a entregar al MNACTEC i us el fem a mans (aquí) perquè en conegueu el detall de la riquesa de la relació, i del valor afegit que comporta la gestió d’equipaments culturals per part del CECBLL; de la nostra manera de ser i de fer.
En clau de patrimoni indicar que el proper mes de setembre, els dies 19 i 21, es duran a terme les 13es Jornades de Patrimoni, per encàrrec del Consell Comarcal, enguany sobre el Parc de Torreblanca i la seva transformació en parc metropolità, organitzades conjuntament amb el propi Consell Comarcal, amb la col·laboració dels tres municipis que abasta el parc -Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern- i l’AMB (veure aquí).
També en clau de cultura i patrimoni, indicar que aquest juliol l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat ha iniciat l’any Corberó (veure aquí) en motiu del 90è aniversari del naixement d’aquest gran creador, i especialment indicar que les darreres adquisicions de patrimoni per part de l’Ajuntament permeten crear el que en podríem anomenar un districte patrimonial de gran valor, no només local i comarcal sinó de país, del qual us en informarem en detall en un proper butlletí.
En clau interna de socis, recollir i aplaudir el nomenament de fill predilecte de Gavà per part del seu Ajuntament i de manera unànime per part de tots els grups polítics municipals, del nostre soci Josep Campmany i Guillot que ens va deixar l’any passat. A l’acte hi vàrem assistir una nombrosa representació del CECBLL. Des d’aquestes línies el nostre reconeixement a la seva família (veure aquí).
I felicitar al nostre soci Miquel Roa López pel reconeixement a la seva tasca professional amb el premi ASPRIMA-SIMA 2025, pel projecte d’urbanització de la Seda-Paperera a El Prat de Llobregat, realitzat pel seu estudi Arquitectura Produccions (veure aquí).
En l’àmbit memorialista, recollir la nostra assistència a l’acte realitzat pel PSC a Sant Feliu de Llobregat, on presentaren la proposta de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, actualment en fase de tramitació parlamentaria, i d’interès significatiu per al CECBLL donada la nostra trajectòria i activitat en aquesta temàtica (veure aquí).
Recollir, tanmateix, l’acte de record a la memòria d’en Joan N. García-Nieto, que com bé sabeu el Centre n’havia estat patró de la Fundació que portava el seu nom, i el llegat del qual ara es troba a l’Arxiu Comarcal.
Comunicar-vos, finalment, que ens hem adherit al manifest “Manifiesto Urgente por Gaza” impulsat per organitzacions de caràcter nacional i internacional, com són UNICEF, Comitè Nacional Unrwa España, Save the Children, Médicos Sin Fronteras, Movimiento por la Paz i Intermon Oxfam. Lamentablement a data d’avui les notícies ens diuen que l’exèrcit israelià té concentrada tota la població de Gaza (2 milions d’habitants) en només el 15% del seu ja escàs territori, sense poder-ne sortir, sense disposar d’habitatge, ni serveis, ni aliments; un autèntic camp de concentració, un autèntic holocaust (veure aquí).
Incendi al bosc: el repte de la gestió en un context de canvi climàtic, per Adriana Clivillé
/by HelenaEscrit per Adriana Clivillé, responsable de comunicació internacional del centre de recerca CREAF.
Foto: Adriana Clivillé
Un bosc en flames ens fa formular-nos molts interrogants, a banda de causar consternació i generar una gran alerta. Ens demanem quin tipus de prevenció cal aplicar, si la gestió forestal ha d’incloure pràctiques noves com ara les cremes controlades i, fins i tot, contemplem si l’hem d’incorporar a la nostra realitat com un component inherent al bosc mediterrani accentuat per la sequera. Sigui com sigui, és el gran desafiament al qual malauradament s’hi estan afegint els fenòmens meteorològics extrems vinculats als aiguats.
L’estreta relació entre incendi forestal i sequera s’agreuja en un context de canvi climàtic com l’actual, que a Catalunya cal abordar tenint en compte que entre 2021 i 2024 hem viscut la sequera més greu des que se’n tenen registres, segons evidencia un estudi del Servei Meteorològic de Catalunya. Les etiquetes per qualificar el moment actual se succeeixen i l’estiu de 2025 parlem d’incendis de sisena generació, de propagació ràpida i agressiva, capaços de modificar les condicions meteorològiques de la zona que cremen i el seu entorn immediat. La crisi climàtica provoca incendis cada vegada més extrems i sovint simultanis, que en gran part tenen el seu origen en l’abandonament de l’activitat agrícola, el terreny ocupat per matolls i bosc i la conseqüent acumulació de combustible sec. Un còctel que desborda la capacitat d’extinció i que fa 20 anys que assota de manera dràstica la península, tal com detalla el recent informe de WWF 2025 que fa balanç dels darrers 20 anys de focs fora de control.
Des de la recerca i el coneixement científic assessorem la gestió i informem la presa de decisions polítiques en aquest àmbit, i som una veu especialitzada més juntament amb d’altres sectors.
Un paisatge en mosaic
Davant els incendis, cal prioritzar la gestió del paisatge, posant les persones al centre i tenint presents les conseqüències a mig termini sobre diversos sectors i territoris. Gestionar el bosc i el paisatge amb el focus posat en evitar incendis vol dir, entre d’altres, planificar tales prescriptives, preveure l’ús de recursos com ara la llenya, equilibrar les necessitats econòmiques amb la preservació de l’entorn natural, evitar l’explotació descontrolada de la fusta, facilitar la regeneració dels arbres i, gràcies a tot plegat, contribuir al desenvolupament de les zones rurals i de muntanya.
Una dècada després de l’incendi que va cremar 1.235 a l’Anoia i al Bages, el paisatge d’Òdena (Anoia) està dominat per matollars i alguns pins i alzines, si bé s’esperava que el regenerés una pineda de pi blanc força atapeïda. Imatge: Galdric Mossoll, CREAF.
Ara bé, sent realistes, donada la manca de recursos per fer una gestió exhaustiva, és clau combinar gestió activa amb processos naturals, segons el territori i el risc. La renaturalització (‘rewilding’) del territori és una estratègia que defensen la ciència i la pràctica especialitzada sobre el terreny, sobretot arran d’assolir resultats valuosos i evidents a Europa i al món. Consisteix en combinar accions humanes amb processos naturals i posa en evidència que la natura té capacitat d’autoregular-se si se li dona l’espai i el temps. La ciència de la renaturalització defensa que la natura és un engranatge, que ha deixat de funcionar perquè des de la pràctica humana li hem extret algunes peces. La clau per recuperar-lo passa per recompondre’l perquè torni a funcionar de manera més autònoma, però no necessàriament replicant el seu estat originari, sinó promovent un ecosistema viu, divers i dinàmic per tal que la natura s’adapti a entorns incerts com ara fenòmens climàtics extrems.
La distribució del paisatge en mosaic agro forestal passa per combinar el bosc amb terrenys de cultiu agrícola i introduir grans herbívors, en detriment d’un territori eminentment forestal, per mantenir la integritat ecològica del paisatge i la seva diversitat. D’aquesta manera s’evita l’acumulació de combustible sec al sotabosc, susceptible de cremar i propagar flames devastadores amb rapidesa.
Adaptades al foc
La història recent d’un bosc, totes les pertorbacions que ha experimentat i la seva memòria ecològica (la capacitat de les espècies vegetals de recordar estímuls o situacions com ara la falta d’aigua o la calor extrema i ser capaços d’adaptar-se als canvis) s’han de tenir en compte al planificar la seva gestió. Des del CREAF recolzem la gestió forestal adaptativa, que busca aprendre i adaptar-se als contextos d’incertesa provocats pel canvi climàtic. Consisteix en la presa de decisions basada en l’evidència científica i el seguiment constant de les pràctiques de gestió. I el que persegueix és aconseguir boscos més resilients al nou context ambiental.
Proposem establir àrees forestals prioritàries identificades als plans de prevenció, per centrar-hi els esforços de gestió. Això permet un ús òptim dels recursos econòmics i els efectius humans disponibles. L’acció a posar en marxa contempla dues línies d’acció: d’una banda, gestionar el paisatge i, de l’altra, gestionar les masses forestals.
Gestionar el paisatge és la principal estratègia per prevenir incendis forestals de grans proporcions i inclou, primer dissenyar i executar perímetres de protecció prioritària i, a continuació, crear discontinuïtats al paisatge mitjançant el mosaic d’antics conreus o pastures. Cal tenir en compte els 4 components del foc: el combustible de l’incendi, l’origen, la meteorologia com a intensificadora i la facilitat de propagació. Permet actuar sobre com està distribuït el territori, quines activitats hi tenen lloc, quins usos s’hi mantenen o com s’hi viu. Gestionar les masses forestals és una pràctica complementària que permet reduir la càrrega de combustible dels boscos (La part de gestió forestal adaptativa es basa en un informe intern del CREAF de juliol de 2025).
El 63,6% del territori de Catalunya és forestal, segons dades de l’IDESCAT, una superfície que és un reservori de biodiversitat, atura la sequedat del sòl i aporta regulació hídrica, a banda d’estar lligat a aspectes culturals, d’identitat i de bioeconomia de les persones. Malgrat la primavera plujosa que hem viscut el 2025 i amb els embassaments al 75% de capacitat, els efectes d’una sequera persistent no desapareixen i, per això, més que mai cal jugar la carta de la prevenció i la gestió.
L’Escola d’Estiu del Baix Llobregat reflexiona sobre com ens movem i l’impacte que té
/by HelenaL’Escola d’Estiu va comptar amb dues jornades de dues tardes, amb persones expertes en la temàtica. . L’Escola d’Estiu va començar el dia 1 de juliol amb la benvinguda al municipi de Javier López, tinent d’alcalde de l’Àrea de Ciutat Sostenible i Resilient de l’Ajuntament de Sant Boi i amb la presentació de Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Montse Lligadas, vocal de Junta del CECBLL va moderar les tres ponències de la primera sessió
La primera ponència va ser “El Baix Llobregat: Una comarca eix i una comarca cruïlla. Del territori al transport” de la mà de Carme Miralles, catedràtica de Geografia Urbana de la UAB. Entre d’altres coses, va destacar que el Baix Llobregat el defineixen diferents escales territorials: una internacional, una metropolitana i una local. Les dues primeres relacionades amb les grans infraestructures i les distàncies llargues i la última definida des de la proximitat, dels temps curts i de la vida quotidiana. Unes escales que sovint expressen disfuncions i on les primeres, les macros, han sigut les protagonistes del relat territorial, amagant la importància de la proximitat i de les infraestructures i els serveis de transport que requereixen.
Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:
Tot seguit Carles Riba, president del CMES (Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i social sostenible) va parlar sobre “Transició energètica i transport”. Va destacar, entre d’altres, que en els darrers 200 anys, a redós dels fòssils, les societats desenvolupades han impulsat unes tendències, possibles gràcies a un transport massiu i barat: la població s’ha anat concentrant en grans ciutats lluny dels recursos de subsistència, el comerç globalitzat ens ha acostumat a disposar de productes de totes les procedències, i tant la segmentació de les produccions en localitzacions distanciades entre sí com l’impuls del turisme i l’oci de masses requereixen un plus de transport difícil de mantenir amb el futur sistema energètic renovable.
Vegeu aquí la seva ponència.
Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:
I per acabar la primera sessió, Lluís Carrasco, membre del grup GITE Baix Llobregat (Grup Impulsor de la Transició Energètica del Baix Llobregat) i de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic) va intervenir per parlar d’”El futur del transport intracomarcal”. Va posa de manifest la ineficiència de les infraestructures ferroviàries i tramviàries existents per als desplaçaments transversals, així com les desigualtats i deficiències en la xarxa d’autobusos derivades dels diferents models de gestió. La va tractar el tema de les barreres físiques i de coordinació, i proposà un plà d’acció amb un focus en la intermodalitat, el desplegament del tramvia, la reordenació dels autobusos i el foment de la mobilitat activa, amb l’objectiu de cohesionar el territori, millorar l’accés a oportunitats i avançar cap a un model més sostenible.
Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:
La segona jornada del 2 de juliol, moderada per Genoveva Català, vocal de la Junta directiva, va consistir en dues ponències i una taula rodona.
Eduard J. Alvarez Palau, doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la UPC i professor de logística i transport a la UOC va fer la primera ponència de la jornada “La distribució urbana de mercaderies (DUM) i el món del comerç en l’actualitat”. Ens va aportar una visió integral del nou model de distribució de mercaderies que està emergint a les societats contemporànies degut al comerç electrònic i les preferències de consum dels ciutadans.
Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:
A continuació, Montserrat García Blasco, membre de la Junta directiva de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic) i la CONFAVC (Confederació d’Associacions veïnals de Catalunya) va intervenir posant la mobilitat reduïda al centre del discurs, amb la seva ponència “La mobilitat personal, com resolem les barreres?”. Va destacar que tenir en compte l’accessibilitat als entorns urbans, als itineraris quotidians i als serveis de transport públic equival a parlar del dret a la mobilitat, Parlar de mobilitat sostenible i segura per a tothom, Parlar de lògica, usabilitat, responsabilitat professional i també política, Parlar de la vida quotidiana de les persones, dels usos de l’entorn urbà i de la diversitat de perfils de població, Parlar d’una responsabilitat compartida de tota la ciutadania i parlar d’inversions.
Vegeu aquí la seva presentació.
Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:
Per acabar la jornada, el David Guerrero, periodista i soci del CECBLL, va moderar la taula rodona “Perspectives de futur en matèria de mobilitat i transició energètica”, que va comptar amb José Manuel Jurado, membre de la direcció i responsable de Mobilitat de CCOO BLLAPAG; Juan Alfaro Hinarejos, secretari general de la Secció Sindical d’UGT a Aigües de Barcelona; Neus Olea, directora general adjunta AEBALL-UPMBALL (Associació Empresarial de l’Hospitalet i Baix Llobregat – Unió Patronal Metal·lúrgica de l’Hospitalet i el Baix Llobregat); Joan Soler Moll, membre de l’òrgan de govern de PIMEC Baix Llobregat i conseller delegat de l’empresa Soler i Sauret; Mercedes Vidal, vicepresidenta de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic); Òscar Miquel, tècnic superior de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat i vocal de la Junta de CMES (Col·lectiu per a un nou model Energètic i Social Sostenible); i Víctor Luna, president de Som Mobilitat.
El diagnòstic compartit de la taula assenyala una forta dependència del vehicle privat, especialment per accedir als polígons industrials, la meitat dels quals no tenen oferta de transport públic. Aquesta situació genera problemes de congestió, emissions, sinistralitat laboral (un 20-25% dels accidents mortals són initinere) i desigualtat social, ja que dificulta l’accés a la feina per a qui no disposa de cotxe. Les propostes es van centrar en diverses línies d’actuació: l’aplicació efectiva de la normativa existent, com els Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE), que actualment tenen un compliment molt baix; la necessitat d’inversions urgents en infraestructures clau (carril bus a la B-23, extensió de l’R1, connexió del tramvia); i l’enfortiment del transport públic, especialment l’autobús, que es considera la solució més ràpida i flexible per millorar la connectivitat.
L’Escola d’Estiu va tenir una assistència en sala de 50 persones inscrites que van contribuir, amb les seves aportacions i preguntes, a enriquir els debats i reflexions finals de l’activitat.
Vegeu aquí el vídeo de la taula rodona:
Alguenes fotografies de la jornada:
Sentit homenatge a Josep Campmany. L’Ajuntament de Gavà li atorga el títol de Fill Predilecte de la Ciutat.
/by HelenaActe sobre la Llei de Memòria Democràtica
/by HelenaL’apartat 1 de l’article 54 de l’Estatut d’autonomia disposa que “la Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya”.
Així comença l’exposició de motius per promoure una Llei de Memòria Democràtica de Catalunya. Un afer important, que tira les seves arrels el 2007, amb l’aprovació de la llei del Memorial Democràtic.
El passat 9 de juliol vàrem ser invitats a assistir en la sessió que el PSC va fer al Casal de Joves de Sant Feliu de Llobregat, un acte de presentació d’aquesta nova llei que s’està treballant i que es preveu aprovar properament o, en tot cas, dins d’aquesta legislatura. El CECBL, des de la seva activitat memorialista, fa temps que aborda aquesta temàtica, que s’ha convertit en un dels nostres àmbits més importants. Com bé es va posar de manifest durant l’acte, l’associacionisme- especialment el memorialista – treballa des de fa anys fent recerca i divulgació i retent homenatge a les persones que van protagonitzar les lluites contra la dictadura i a favor de la democràcia. En el cas del CECBLL desenvolupem projectes d’aquest tall des de la dècada dels anys 90, amb exemples notoris, com la 6a Convocatòria de Recerca Col·lectiva, que es va dedicar al franquisme al Baix Llobregat. El 2005 va representar un punt d’inflexió important, amb la posada en marxa del projecte “El memorial democràtic del Baix Llobregat. De les experiències personals a l’èxit col·lectiu” i la creació del Memorial Democràtic del Baix Llobregat (http://www.memorialbaixllobregat.cat/). I aquesta línia es concreta actualment en l’11a Convocatòria de Recerca Col·lectiva dedicada a l’exili i la deportació al Baix Llobregat, que aplega una cinquantena llarga d’investigadors i investigadores.
L’acte de presentació de la nova llei va ser francament interessant. Es va posar l’accent en la necessitat de tenir una llei integral i de fer pedagogia i arribar a la gent més jove. Vam poder escoltar persones representants del Parlament de Catalunya, de la Diputació i l’alcaldessa de la ciutat. En acabar es va fer un petit debat amb el públic.
Acte del PSC Baix Llobregat al Casal de Joves. / Foto: Redacció del Fet a Sant Feliu
Commemoració de l’Any Corberó 2025
/by HelenaEsplugues commemora l’Any Xavier Coberó amb motiu del 90è aniversari del naixement de l’artista, que va morir el 2017. Durant un any, entre juliol de 2025 i juliol de 2026, es faran activitats diverses. El CECBLL va ser convidat a l’acte d’inici de la commemoració, que va tenir lloc a la Casa dels Cecs, que ara rep el nom d’Espai Corberó després que l’Ajuntament l’adquirís l’any 2022.
Es tracta d’un espai totalment extraordinari, a mig camí entre l’arquitectura i l’escultura, amb un laberint de 300 arcs i una zona enjardinada amb escultures de Xavier Corberó, basses d’aigua i un soterrani que funciona com a auditori per a 300 persones.
L’acte d’inici de l’Any Xavier Corberó va tenir lloc el dia 5 de juliol i va ser presentat i conduit per Tània Sàrrias. En un entorn espectacular vam poder gaudir d’un concert de l’artista internacional Leon Guallart amb moments brillants d’interacció entre aquest artista i la coral Som Night d’Esplugues.
L’alcalde, Eduard Sanz, va destacar que amb l’adquisició de l’Espai Corberó i del Monestir de Montsió, ambdós pròxims al Museu de Can Tinturé i a la Rajoleta, es crea una pol cultural de referència en l’àrea metropolitana que expressa l’aposta de la ciutat per la cultura com a factor de desenvolupament i de cohesió.
El CECBLL participa en l’acte d’homenatge a Joan N. Garcia-Nieto, en el 31 aniversari de la seva mort
/by HelenaCom cada any el CECBLL hem participat en l’acte d’homenatge a Joan N. Garcia-Nieto, en el 31 aniversari de la seva mort.
Un acte impulsat per les Comissions Obreres i Comuns del Baix Llobregat, on vam tenir l’oportunitat de compartir records i rellegir alguns dels seus escrits de la mà dels seus amics Paco Arias i Benigno Martínez. Sílvia López de Comuns i Joana Solsona, secretaria de Cultura i Memòria de les CCOO del BLLAPAG van glossar la seva figura posant en relleu la importància del seu llegat.
En nom del CECBLL vàrem recordar la publicació l’any passat del llibre “Un món que és urgent transformar”. Que posa de manifest les grans preocupacions que travessen la trajectòria vital del Joan N. García-Nieto; la justícia social, l’equitat, la redistribució de la riquesa. El seu pensament i les seves propostes van ser avançades al seu temps i mantenen la seva vigència. La lluita contra la pobresa i la desigualtat, el valor del treball digna, de la cultura i la defensa de la classe treballadora, la importància de garantir l’accés a drets i serveis, a persones habitualment excloses.
Un material absolutament necessari en aquests temps de foscor. Uns temps que cal urgentment transformar i en els que en Joan N. García-Nieto segur ens esperonaria a confrontar amb el racisme i la xenofòbia i per suposat a exigir la fi del genocidi a Gaza. Cridariem plegats Free Palestina!
Miquel Roa, arquitecte i soci del CECBLL, rep el Premi ASPRIMA-SIMA 2025
/by HelenaL’arquitecte i soci del CECBLL Miquel Roa ha estat guardonat amb el Premi ASPRIMA-SIMA 2025 al Millor Desenvolupament Urbà a nivell de l’Estat espanyol pel seu projecte Seda-Paperera al Prat de Llobregat. Això significa doble premi per a la comarca. Enhorabona Miquel!
Els Premis ASPRIMA SIMA són els més prestigiosos del sector immobiliari. En la seva edició 2025 es van lliurar a la Real Fàbrica de Tapices de Madrid.
El projecte de Miquel Roa va ser considerat un dels més grans referents de l’urbanisme regeneratiu europeu. Transforma els antics terrenys industrials de les històriques fàbriques de la Seda i la Paperera en un nou model urbà centrat en la transició ecològica, la cohesió social i la innovació. El planejament consolida un barri nou de 6.000 habitatges, el 40% dels quals seran de protecció oficial i un 20% de titularitat pública en règim de lloguer assequible. A través d’una arquitectura oberta i col·laborativa es plantegen noves formes d’habitar adaptades a diferents models familiars i estils de vida, amb superilles per a vianants i al voltant d’una zona verda central. El projecte obre la porta a l’iurbanisme del futur.
Miquel Roa recollint el premi. L’acompanyen Alba Bou, alcaldessa del Prat de Llobregat, Jorge Ginés Franco, director general d’ASPRIMA i Miquel Àngel Díaz Batanero, president de l’Associació de Propietaris de l’Àmbit del Sectors de la Seda, la Paperera i l’Estació del Prat de Llobregat.
Assistim al Recercat del País Valencià a Llíria
/by HelenaEls dies 6 i 7 de juny va tenir lloc a Llíria el IV Recercat del País Valencià, una trobada de centres d’estudis i de recerca local i comarcal impulsada per la FedinesPV (Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià) amb el suport de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU)
El programa va estar nodrit d’activitats, entre les quals destaquem una exposició sobre Vicent Andrés Estellés titulada “El País d’Estelles, l’Estellés del País”, i un concert d’Andreu Valor.
L’acte va tenir una excel·lent acollida. En la inauguració es va agrair especialment el compromís de la CCEPC i de l’IRMU amb els centres i instituts d’estudis. En paraules del president de FedinesPV, Josep Vicent Frechina, durant l’acte inaugural: “Perquè vivim temps molt foscos. Els més foscos dels darrers cinquanta anys per alguns dels principals valors que representa la FedinesPV: llengua, cultura i territori”.
A l’acte hi va assistir Jaume Bosch, representant del CECBLL a la Junta de la CCEPC.
Arrenca un estiu de mobilitat: la intracomarcal i l’aeroportuaria
/by HelenaHa arribat el juny i la comarca té la natura i els camps a vessar. El solstici ens obre la porta a l’estiu i ens omple de celebracions per tot el territori, des de les falles al Pirineu, a les fogueres per tots els pobles, la Flama del Canigó que encén multitud de fogueres per tot el país, la Patum i moltes Festes Majors; a la comarca les de Sant Joan i Sant Pere. El juny ve ple, el territori en va ple. Sabem aprofitar bé que la Terra tingui l’eix de rotació inclinat!
I mentre la Terra gira i gira, al Centre, un cop feta l’Assemblea ordinària d’enguany el dia 30 de maig, hem constituït la nova Junta i hem iniciat l’arrencada de les Comissions de Junta que volem implantar durant aquest propers tres anys de mandat. Comencem per la Comissió de Memòria Històrica i Democràtica, àrea on el Centre aplega un bon conjunt d’activitats, des del Memorial Democràtic del Baix Llobregat, amb el seu web, a la secretaria de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat (Consell Comarcal), i completat amb l’enorme tasca de moltes persones per tota la comarca que participen en les Recerques Col·lectives, tant les que s’acaben, com la de l’Exili i Deportació, les que continuen les recerques de la repressió franquista, o les que s’enceten, com la XIII Recerca Col·lectiva orientada a treballar l’evolució social, econòmica i territorial del Baix Llobregat com a comarca els darrers cinquanta anys, tot just en procés de plantejament.
El juny, però, també ens ha portat reptes importants al nostre territori amb la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat que ha fet la Generalitat. Una gran infraestructura que serveix a tot el país, però que ens impacta de ple a la comarca. Un projecte complex en una comarca a vessar d’infraestructures metropolitanes i de país i amb els únics grans espais agraris, humits i costaners de tota la metròpoli barcelonina. Un patrimoni únic que no es pot traslladar enlloc més i que si es perd la metròpoli s’haurà empobrit. Riquesa de butxaca i riquesa de vida; volem treballar a fons per un debat serè que eviti caure en el dilema que alguns semblen voler imposar: per quatre ànecs no deixarem de progressar, oi?
Des del Centre ho entomem com un repte molt important per a la comarca, i també per a la metròpoli i per al país. En aquest sentit, hem emès una Nota de Junta que marca el camí que seguirem (la trobareu aquí), hem obert un repositori al nostre web i hem creat un grup de treball.
Durant aquest juny, hem assistit al Consell General del PEMB (Pla Estratègic de Barcelona) del que en som socis, i a l’acte de commemoració, celebrat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, del 80 aniversari de l’alliberament dels camps d’extermini nazi organitzat pel Memorial Democràtic juntament amb diverses entitats memorialistes com l’Amical Mauthausen, així com a l’assemblea de la secció comarcal de la UGT. També hem participat, per explicar la nostra activitat, en l’acte organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Conselleria de Cultura del Consell Comarcal de presentació als regidors i entitats de cultura de la comarca del pla de subvencions per al 2025.
I recordar a tothom que els dies 1 i 2 de juliol, al Museu de Sant Boi de Llobregat durem a terme la quarta Escola d’Estiu, enguany centrada a tractar la mobilitat intracomarcal i la transició energètica. Un acte celebrat en un municipi, però que parlarà sobre la realitat dels municipis de la nostra comarca. Ens afecta i ens implica a tothom.
Bon estiu!
“Foc, festa i identitat. La cultura popular d’estiu al Baix Llobregat” per Raül Carretero Campderrós
/by HelenaFoto: Raül Carretero Campderrós
Amb l’arribada del solstici d’estiu, el calendari ens torna a posar davant una evidència: la cultura popular no s’atura, i el territori la fa seva amb una força renovada. L’estiu és sinònim de festa, però també és temps de rituals, transmissió cultural i identitat col·lectiva. Des del foc purificador de Sant Joan fins a les festes majors que omplen places i carrers, l’estiu al Baix Llobregat es converteix en una expressió directa d’allò que som com a comunitat.
Des de temps ancestrals, el solstici d’estiu ha estat vinculat a la renovació, al canvi de cicle i a la connexió amb els ritmes de la natura. Cultures d’arreu han celebrat aquest moment amb rituals on el foc, la música i la trobada comunitària tenen un paper central. A Catalunya, aquesta simbologia ha perviscut amb força en festes com la revetlla de Sant Joan, que tot i haver estat cristianitzada, conserva clarament l’esperit precristià de celebració del foc com a element de purificació i comunió col·lectiva. Aquesta festa, que marca l’inici del calendari festiu estival, és un punt d’inflexió cultural que obre la porta a una temporada on el carrer esdevé escenari de cultura viva.
El monument de Stonehenge servia per indicar i celebrar l’arribada del solstici d’estiu.
Cada municipi del Baix Llobregat és un microcosmos cultural amb formes pròpies de celebrar l’estiu. Des de les festes majors de Cornellà, Sant Feliu, Esplugues o El Prat, fins a celebracions més arrelades en el calendari religiós com les de Sant Llorenç, Santa Magdalena o la Mare de Déu d’Agost, on molts municipis viuen un esclat de cultura popular que abraça danses, cercaviles, castellers, gegants, correfocs, tabalades, balls i revetlles populars.
El foc hi té una presència transversal. Els correfocs i enceses omplen de llum i espurnes les nits, gràcies a la tasca incansable de colles de diables, tabalers i entitats que treballen de forma voluntària i comunitària. Són aquestes colles les que mantenen viva la flama de la cultura popular, i ho fan amb un compromís admirable, que va més enllà del fet festiu: és una feina pedagògica, cívica i de transmissió cultural.
Un dels valors principals de la cultura popular al Baix Llobregat és la seva capacitat d’arrelament en un territori marcat per la diversitat, les migracions i la transformació urbana. A diferència d’altres comarques més homogènies, el Baix Llobregat ha sabut generar espais on la cultura popular no només s’ha mantingut, sinó que s’ha adaptat i ha incorporat nous protagonismes, obrint-se a nous relats col·lectius.
La diversitat i la integració cultural és sempre present en el nostre territori i enriqueix la cultura
En aquest sentit, és especialment rellevant el paper de les entitats culturals i els centres d’estudi locals, que han estat fonamentals a l’hora de documentar, reivindicar i projectar la cultura festiva com a eix vertebrador de la identitat comarcal. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha contribuït activament a aquesta mirada, oferint una plataforma de reflexió, arxiu i coneixement compartit que dona profunditat a allò que, a vegades, pot semblar merament lúdic.
Les festes d’estiu, com totes les expressions de cultura popular, no són un espectacle congelat en el temps. Són patrimoni immaterial viu, que evoluciona i es reinterpreta. El repte —i la responsabilitat— de les institucions, els ajuntaments, els centres d’estudi i les entitats és saber acompanyar aquesta evolució amb respecte, suport i visió de futur.
Al Baix Llobregat, aquest futur es construeix des de l’escola, des de les associacions de barri, des dels grups de joves que s’apropen a la cultura popular com a espai de pertinença i expressió. Per això, cal continuar defensant la festa com a espai de cohesió, resistència cultural i transformació social. Cal anar recordant-nos que la cultura és un dret universal i essencial per a la nostra vida i comunitat.
Participar de les festes d’estiu és molt més que gaudir d’un programa d’activitats. És encendre una flama col·lectiva, fer comunitat, i contribuir activament a una cultura que no es compra ni es ven, sinó que es viu, es construeix i es transmet.
Catarsis col·lectiva de cultura, comunitat, foc Corre-cuita del Camell (Molins de Rei). Fotografia: Guillem Urbà
El Baix Llobregat, amb la seva riquesa associativa i el seu teixit cultural dens, és territori viu de cultura popular. I aquest estiu, com cada any, la festa ens recorda que som aquí, junts, i que la cultura compartida és el nostre millor llegat.
Tal i com va dir l’estimada Teresa Rebull (cantautora i militant cultural) “El poble que no celebra el que és, és un poble que oblida.”
Raül Carretero Campderrós
Gestor cultural i secretari de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya
Celebrem el Dia de l’Associacionisme Cultural al CECBLL
/by HelenaEl dia 4 de juny se celebra el Dia de l’Associacionisme Cultural (DASC) per a rememorar la data del 4 de juny de 1964 quan es va celebrar el quart Festival Euterpe. Aquest va ser organitzat en format concurs per la Societat Coral Euterpe, sota la direcció general de Josep Anselm Clavé aplegant 2.000 cantaires de les 57 societats corals participants i un total de 300 músics. El festival va durar tres dies i va representar el moment de màxima esplendor del moviment coral d’en Clavé.
Cada any la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural convida a tots els equipaments culturals associatius i entitats de cultura popular de Catalunya a fer unes jornades de portes obertes en les dates properes al dia de la celebració. L’objectiu és acostar els ciutadans als ateneus, casals, casinos, orfeons, locals castellers o qualsevol tipus d’equipament cultural gestionat per associacions, convidar-los a entrar i fer-los partícips de la important tasca de difusió cultural que realitzen les entitats del país.
Aquest any el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem participat amb les activitats que es programen en el marc del DASC2025, i hem organitzat una jornada de portes obertes per venir a conèixer a la nostra seu els projectes que duem a terme així com tota la producció editorial que publiquem mitjançant Edicions del Llobregat, el segell editorial del CECBLL.
També vam oferir als socis i les sòcies del CECBLL la possibilitat de treure’s el carnet RECERCAT, un carnet digital amb descomptes i promocions de moltes i diverses activitats culturals arreu de Catalunya.
Josep Padró parla a Cornellà de Llobregat de la Colònia Güell
/by HelenaUn cop més hem tingut ocasió de presentar el llibre de Josep Padró La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió. Ha estat a Cornellà gràcies a la intervenció de l’Avenç, l’entitat d’estudis de referència en aquesta ciutat.
L’acte es va fer a la biblioteca Marta Mata i va comptar amb l’assistència d’una trentena de persones. Hi van intervenir Ignasi Doñate en representació de l’Avenç i Josep Padró, que va fer una magnífica explicació sobre la història de la Colònia Güell basada en la recerca que recull el seu llibre.
L’acte es completava amb una visita de l’Avenç a la Colònia guiada pel mateix Josep Padró, que va tenir lloc amb anterioritat a la presentació del llibre. Una forma excel·lent de fer comarca i de donar valor al nostre patrimoni dins de casa.
El Museu de la Colònia Sedó acull l’actuació de l’Escola Municipal de les Arts d’Esparreguera
/by HelenaUn any més, l’Escola Municipal de les Arts ha escollit el Museu de la Colònia Sedó per fer la seva actuació de final de curs. Vam poder gaudir de les actuacions del conjunt de pianos, de la Som Banda, del grup d’iniciació a la guitarra i de l’alumnat de dansa clàssica, espanyola i creativa.
Tot plegat, aprofitant les excel·lents condicions que ofereix l’espai del Museu a nivell acústic i d’entorn patrimonial.
L’esdeveniment forma part de les activitats de promoció que organitzem conjuntament el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Associació per a la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó. Algunes de les famílies que assistien per veure o escoltar els seus fills i filles no coneixien encara el Museu i ens van expressar la sorpresa en saber que comptem amb un patrimoni tant ric.
Aprofitem aquestes línies per agrair a l’Escola de les Arts aquesta contribució que fan al coneixement del patrimoni.
Sobre l’ampliació de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat
/by HelenaAccedeix al repositori
El CECBLL ha creat al seu web un repositori de documents d’interès relacionats amb l’anunci de l’ampliació de l’aeroport per part del Molt Honorable President de la Generalitat Salvador Illa.
L’objectiu és crear un espai en el qual es pugui consultar la documentació oficial, així com els pronunciaments i arguments que es generin i les notícies que apareguin en els mitjans de comunicació.
El repositori incorpora la documentació que ja es va pujar l’any 2021, amb motiu del primer anunci oficial al respecte. És per això que està dividit en dues etapes.
El dia 11 de juny, la Junta del CECBLL, va aprovar el document “Nota de la Junta del CECBLL en relació a l’anunci de la proposta d’ampliació de l’aeroport”.
Es constitueix la Junta del CECBLL que va sortir de l’Assemblea 2025
/by HelenaEl dia 11 de juny la nova Junta del CECBLL que va sortir de l’Assemblea del 30 de maig va fer la seva primera reunió i va quedar, per tant, formalment constituïda.
En aquest enllaç podreu conèixer el nou equip, que encapçala l’olesà Jordi Sicart.
Si cliqueu aquí podeu veure tots els detalls de com va anar l’Assemblea de socis 2025.
En aquesta reunió de constitució la Junta va prendre els següents acords:
Des d’aquestes línies desitgem molta sort i molts encerts a aquesta nova Junta!