Archive for category: 01 Butlletí

Algunes persones miren el món i diuen: Per què?

Altres miren al món i diuen: Perquè no?

–George Bernard Shaw-.

Estem finalitzant l’any, l’any del congrés. En el món cada cop més complex en el que vivim, té un gran valor la tasca de reflexió i la reconsideració de les idees que ens acompanyen i marquen la nostra vida. Hem arriscat, perquè no?  Hem abordat la complexitat de manera complexa i  això ha fet destacable el congrés EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT.  Més de 60 actes, activitat als 30 municipis de la comarca, col·laboració de més de 300 persones expertes i la participació directa de més de 3.000 persones de la comarca i d’arreu.

Partint d’una mirada retrospectiva al passat i d’aquesta necessitat de reflexionar en comú sobre el present i el futur, s’ha fet un exercici de participació i d’implicació pioner, un exercici de suma de pensaments i mirades de vegades divergents però amb voluntat de construir plegades. Els resultats es visualitzaran en la presentació de les conclusions al gener de 2017. La presentació  recollirà sintèticament els debats, el workshop de paisatge i el fòrum municipalista i obrirà possibilitats per marcar estratègies, acords i compromisos futurs d’àmbit comarcal. Els seus resultats, sens dubte, indicaran també línies futures d’actuació i de treball del CECBLL.

Però tot i que el congrés ha projectat el Centre com mai, ens enganyariem si només parléssim del congrés, ja que hem tirat endavant un alt volum d’activitats i projectes de tota mena, mantenint així la raó de ser de l’entitat: l’estudi i la projecció del territori, del seu patrimoni i de la seva gent. Així, les recerques col·lectives (Setmana Tràgica i geologia) han avançat a bon ritme; amb l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i amb l’Arxiu Municipal de Molins de Rei hem fet els continguts de l’exposició sobre Santa Creu d’Olorda per la Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat; hem fet conferències, taules rodones i presentacions de llibres (Rius de Sal i el Canal de la Infanta); hem treballat en el projecte Edurecerca amb els Serveis Territorials d’Ensenyament; hem participat en premis i beques i hem mantingut la col·laboració amb ETV per parlar del patrimoni de la comarca… Ha estat l’any de la renovació de mandat i de junta en Assemblea extraordinària. També hem continuat gestionant el Centre Cívic Mas Lluí i programant-hi activitats per convertir-ho en un espai de referència no només al barri sinó a la ciutat. I hem finalitzat el gruix de l’activitat amb quelcom molt significatiu per al Centre: els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, que han comptat amb 90 nominacions d’arreu i han mostrat, una vegada més, el dinamisme i la importància de la cultura que es fa i que es gaudeix al Baix Llobregat.

Com podreu comprovar a la memòria, un any d’intens treball que no hauria estat possible sense el voluntariat i el seu temps; tampoc sense el ferm compromís de les persones que ens donen el seu suport professional ni sense el recolzament d’entitats, institucions i empreses que ens aixopluguen i ens ajuden a continuar la nostra tasca: consolidar i fer avançar la cultura a la nostra comarca. Tal com dèiem a la presentació del Premis de Reconeixement “ el Baix Llobregat, lluny de desdibuixar-se, té un carisma i una força imbatibles perquè té una gent lluitadora, treballadora i que manté encesa la flama de la utopia”. Gràcies moltes gràcies a tothom.

Bon Nadal i us desitgem el millor pel 2017 que el tenim a tocar!

La notícia apareguda a primers d’aquest mes d’octubre que Brusel·les ha seleccionat un projecte d’una ciutat del Baix Llobregat entre 113 projectes de tota Europa com a Acció Urbana Innovadora de Transició Energètica, és una excel·lent notícia i un estímul per a la comarca. Tres ciutats han estat seleccionades en aquest apartat: Göteborg, París i Viladecans. Aquesta convocatòria és la primera de la història del Comitè de les Regions en què les ciutats s’han pogut presentar directament sense passar pel sedàs dels Estats, i el resultat ha estat que del conjunt de 378 ciutats presentades en les diverses modalitats innovadores només quatre ciutats espanyoles han vist seleccionats els seus projectes, Madrid, Barcelona, Bilbao i Viladecans.

Aquest escurçament de distàncies entre la Unió Europea i els pobles i ciutats, aquesta línia directa sense intermediaris ni quotes, pot obrir nous camins de finançament per a una comarca que en el seu ADN manté la innovació i la participació com un dels seus signes d’identitat, tal com s’ha demostrat en el Baix Llobregat a Debat, organitzat pel nostre CECBLL.

La transició energètica és un objectiu important però encara allunyat de la ciutadania. Inclou les energies renovables però també l’estalvi passiu que disminueix les necessitats i la despesa en il·luminació, calefacció i refrigeració. Això requereix informació, pedagogia, aprenentatge, canvi d’hàbits i també modificacions en els edificis per fer-los més càlids a l’ hivern i menys calorosos a l’estiu.

Fins ara s’ha parlat poc de l’estalvi passiu i s’ha practicat encara menys perquè la sostenibilitat és un concepte molt utilitzat en el llenguatge però també una cultura gens arrelada en l’àmbit privat i poc desenvolupada en les polítiques públiques.

El projecte VilaWatt de Viladecans de 5,3 milions d’euros, amb el 80% finançat per la UE, aborda en un barri concret un problema endèmic en molts barris de la nostra comarca, sobretot en aquells pobles i ciutats que van tenir un creixement exponencial als anys setanta: les tres quartes parts dels seus edificis són anteriors a l’any 76 i per tant pitjor aïllats i més vulnerables a les variacions climàtiques.

És un projecte experimental que vol transformar la transició energètica en un motor de participació i transformació social, impulsar un model cooperatiu per al subministrament d’energia, crear una moneda local tant per fer visible l’estalvi energètic com per fomentar el comerç de proximitat i arrencar i consolidar la rehabilitació energètica dels habitatges.

Tal com assenyala Carles Riba, l’anterior president del CECBLL, en el llibre “El crac energètic” “Si les energies renovables podrien ser una part de la solució al crac energètic, no són suficients si mantenim el consum actual”. Per tant, sembla evident les polítiques públiques municipals sobre l’energia s’haurien de dirigir pel camí gairebé inexplorat d’estendre la cultura de l’estalvi i així reduir la demanda dels habitatges.

Sumar la millora profunda del confort tèrmic  a les millores clàssiques de la rehabilitació, els ascensors i la renovació de les façanes té un benefici afegit: crear noves activitats i nous jaciments d’ocupació per a la construcció, un sector que ha ocupat històricament molta mà d’obra al Baix Llobregat. Construcció sense creixement urbà. Créixer cap endins i no cap enfora, disminuir les emissions de CO2 en comptes d’augmentar-les. El Baix Llobregat obre el camí.

Aquest mes de setembre han tingut lloc les Jornades Europees del Patrimoni. Al Baix Llobregat s’han proposat activitats de tota mena a redós d’aquesta proposta que el Consell d’Europa va impulsar l’any 1991.

El lema inicial va ser molt clar: Europa, un patrimoni comú. Els objectius, tal com queden recollits a la pàgina web del Consell d’Europa, són ben curiosos:

• Sensibilitzar la ciutadania europea de la riquesa i la diversitat cultural d’Europa.
• Crear un clima en el qual es pugui posar en valor i estimular el ric mosaic cultural europeu.
• Rebatre el racisme i la xenofòbia i encoratjar una major tolerància a Europa […]
• Informar al públic i a les autoritats polítiques sobre la necessitat de protegir el patrimoni cultural contra les noves amenaces.
• Invitar Europa a respondre als desafiaments socials, polítics i econòmics que afronta.

Val la pena detenir-s’hi un moment. Dels 5 objectius, només dos poden ésser considerat com a intrínsecs a l’àmbit del patrimoni. Els altres tenen a veure amb la diversitat cultural, amb la lluita contra la xenofòbia i l’estímul a la tolerància i amb la necessitat de respondre als nous desafiaments que se li plantegen a Europa en el terreny social, econòmic i polític.

A això cal sumar un altre aspecte que no es menciona, però que és tanmateix el principal objectiu de les Jornades: contribuir a construir Europa en l’imaginari col·lectiu. Europa està perduda si és vista per la ciutadania únicament com una comunitat econòmica o geopolítica. I el patrimoni juga un paper cabdal en la percepció d’Europa com a unitat social. És un element d’identitat. Europa necessita del patrimoni per esdevenir una realitat.

I el patrimoni, com la cultura, és també un element de sostenibilitat: contribueix a la planificació urbanística,  dota  les ciutats (especialment les més industrialitzades) d’elements de valor cultural vinculats a l’oci o a la formació, conserva la memòria, fa de pont per al diàleg intercultural…

Quantes coses ens pot aportar el patrimoni! Com d’exigents som vers l’herència del passat. I això no és negatiu. Però resulta sorprenent que, per contra, se li dediquin tan pocs recursos i tan poca atenció.

Si comparem les Jornades amb els dies internacionals o mundials (de les dones treballadores, del medi ambient, de la infància…), potser delaten també la situació de vulnerabilitat i d’oblit que pateix el patrimoni malgrat l’enorme importància social, històrica o econòmica, que té.

És cert que sovint aquest escenari de falta de cura del patrimoni ve determinat perquè no se sap ni què fer ni com fer-ho, especialment quan es tracta d’un patrimoni mancat d’espectacularitat. Ens hauríem d’acostumar a fer intervenir especialistes en patrimoni, en paisatge, en pedagogia, etc per aplegar propostes adaptades a cada context. El model del gran patrimoni (també repensable) no serveix per al patrimoni que més habitualment trobem a les ciutats de l’àrea metropolitana. Tenim molt per fer.

Però sigui com sigui, les Jornades han aportat el seu granet de sorra. Han anat revelant mica en mica algunes qüestions importants. Una d’elles, que el patrimoni no existeix sense la participació ciutadana.  No s’hi val que els estats decideixin quin és el nostre patrimoni i la ciutadania no és una mera consumidora  de productes culturals. És generadora de patrimoni, d’opinió vers els elements del passat i és un agent de sensibilització molt més potent que els estats.

De fet, enguany el lema ha estat Patrimoni de tot@s i ha pretès posar de relleu el requisit de la “cooperació multilateral de tots els agents necessaris per a difondre i conservar el patrimoni cultural i fomentar la màxima visibilitat de la participació ciutadana”.

Més enllà del que s’escriu sobre el paper, a la pràctica, aquestes darreres Jornades han estat afortunadament salpebrades de participació ciutadana: programació d’activitats, reivindicacions de patrimonialització reeixides, debats amb una forta implicació ciutadana…

Tot ens fa pensar que algun dia, com al Regne Unit, serà possible també aquí asseure en una mateixa taula representants de l’administració, persones expertes i ciutadans i ciutadanes per començar a treballar plegats en benefici del patrimoni. Pel bé comú.

Mirem la comarca, des de Montserrat fins els mar, seguint el curs del riu que ens dóna el seu nom. Acostem-nos als espais naturals del Delta, resseguim el Parc Agrari i totes les zones on encara és possible la pràctica de l’agricultura. No ens oblidem de les nostres muntanyes, les del Baix i les de la  serralada de Collserola. Reconeguem-nos totes les persones en les nostres viles i ciutats, en els espais creats per a la indústria i pel transport. Reivindiquem el dret a gaudir de l’aire, de l’aigua i de la terra. Comença el temps d’aconseguir un Baix Llobregat més influent a Catalunya que s’incorpori com a tal a l’agenda dels reptes de la regió primera.

EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT ens va convocar per reflexionar sobre l’evolució i el futur de la comarca, per situar el debat en el moment actual i per incorporar el coneixement i de l’experiència de totes les persones que ens han volgut acompanyar en aquest “viatge”.

Segurament les noves claus sobre les quals hauran de pivotar el pensament i l’acció en el futur immediat són la necessitat de gestionar el territori amb una visió global (zones naturals, agrícoles, urbanitzades, industrials, etc); el caràcter finit dels recursos naturals i de les fonts d’energia fòssils; el reconeixement que només una societat cohesionada i justa pot dur al benestar col·lectiu; i la idea que la cultura i la identitat poden jugar un paper clau tant en els aspectes anteriors com, de forma general, en el desenvolupament sostenible del Baix Llobregat.

Els reptes que s’esdevenen d’aquestes premisses requereixen de la implicació i de l’esforç col·lectius.

Així es va fer palès durant el planari del congrés EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT, que va tenir lloc els dies 8 i 9 de juliol al Palau Falguera  de Sant Feliu de Llobregat.

Hi van participar més de 200 persones i va ser la culminació d’un llarg procés de reflexió i d’aprenentatge en el qual hem debatut, escoltat i recollit.

Si sumem, la xifra de la mobilització és alta: vint institucions representades en el Comitè organitzador. Cinquanta tres persones formant el Comitè científic. Prop de 300 adhesions formalitzades a través del web del congrés. Més de 200 persones expertes que han compartit amb nosaltres els seus sabers a través de les taules rodones, diàlegs i conferències programades. Més de 2000 que han participat de manera activa, assistint als actes, compartint les seves experiències i vivències i contrastant les seves opinions.  El voluntariat del CECBLL i d’altres institucions, com el Consell Comarcal i el petit equip de professionals que hi ha donat suport. Una vintena de comunicacions (fins el 15 de setembre és obert el termini per presentar-ne). El suport d’administracios, de fundacions i d’empreses. Els 30 ajuntaments del Baix Llobregat, que han acollit amb interès i amb esperit de col·laboració les més de 50 activitats programades. I la presència a la comarca d’un grup de 30 estudiants de diverses universitats europees que, sota la direcció dels professors Francesc Muñoz (UAB) i Massimo Angrelli (Universitat Chieti-Pescara d’Itàlia) han realitzat el taller internacional Paisatges Contemporanis al Baix Llobregat, del qual han sorgit propostes de gestió del paisatge i del patrimoni baixllobregatí absolutament innovadores i imaginatives i amb possibilitats de desenvolupament.

A totes aquestes persones i institucions el nostre més sincer agraïment des d’aquestes línies.

Tot plegat ha tingut també grans efectes col·laterals:  hem connectat i interconnectat persones i col·lectius; especialistes, institucions, organitzacions, ciutadania… hem fet un gran soroll… hem fet i hem promogut noves coneixences; i potser, perquè no dir-ho, hem creat escola… S’ha abordat la complexitat amb un mètode complex i amb l’esperit d’emprendre i fer un camí de descoberta cercant els interrogants i sumant capacitats.

La reflexió sobre la nostra realitat territorial, social i administrativa i l’encaix de la comarca en l’Àrea Metropolitana han estat recurrents en el debat. Hem parlat de la identitat Baixllobregatina i de la metropolitana, dues realitats en convivència. Ha estat interessant percebre les diferents visions i la reafirmació de la dimensió cívica de la comarca molt lligada a les lluites i l’accés a els drets socials. Hem descobert una comarca diferent; el Baix no és una comarca a l’ús i aquesta és la seva fortalesa. Multicèntrica, polièdrica. Una comarca de comarques; singular, complexa i apassionant.

Durant aquests mesos, hem acomplert els objectius. Ens hem dotat d’un cos argumental que està a disposició de tothom, de totes les entitats i persones que tinguin interès i vulguin aprofundir en les diferents temàtiques. Hem generat un patrimoni documental, un coneixement valuós que pot ajudar a fer les preguntes correctes per trobar les respostes encertades. No ens correspon a nosaltres la responsabilitat de tirar endavant el reguitzell de propostes que han sortit. Doncs alguns dels reptes detectats són totalment transversals i necessiten de la contribució i de l’encavalcament de l’àmbit i dels agents culturals, de l’econòmic i del de la gestió del territori. Així, la definició de la identitat del Baix Llobregat, l’aprofitament de la proximitat de Barcelona com a factor positiu de desenvolupament des dels criteris de la “peer polity” (tracte entre iguals) o el sorgiment del nou model social, econòmic i energètic que albira l’actual crisi i que ens han de dur a un nou marc d’equitat, en són alguns dels més importants.

A la tardor es presentaren les conclusions. Serà un document que incorporarà les aportacions dels debats del Plenari i també dels debats del Fòrum Municipalista. Un document per ajudar a afrontar els reptes futurs del Baix Llobregat.

El Baix Llobregat a Debat ha fet quelcom molt rellevant, ens ha situat a l’agenda pública. Ens hem reconegut i hem retornat l’autoestima d’un territori de vegades desconegut i ignorat. Perquè EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT és un congrés que ens ha permès parlar, pensar i projectar el Baix Llobregat del futur arrelant-nos en el present i sense oblidar el passat. I ha estat també un exercici que transcendeix l’àmbit territorial i fa propostes més enllà, d’allò local a allò global. Una proposta de participació ciutadana i una eina de transformació social. Perquè la comarca s’ho val!

El Congrés Baix Llobregat a Debat està en marxa. És  una marxa res silenciosa perquè la força del debat és la reflexió, però també la paraula en veu alta. Les taules rodones creades en els diferents pobles i ciutats del Baix són  a més de nous espais de diàleg, nusos d’una xarxa de coneixements existents però dispersos, d’experiències no sempre ben conegudes que mereixen ser compartides.

Les taules rodones estan dibuixant el Baix del futur, però a la vegada estan descobrint un gran desconegut: el Baix Llobregat del present. Un Baix sovint ignorat, perquè no sempre la nostra mà dreta sap el que fa la mà esquerra, i viceversa. La ignorància i el desconeixement mutu ens debilita, el coneixement ens enforteix. El Baix Llobregat a Debat està generant coneixement, ampliant la llista d’amics i coneguts i demostrant que la nostra comarca no és un model estàtic ancorat en la mitologia dels vuitanta, ni tan sols en la del principi dels dos mil, perquè trepitja fort en aquest segle XXI. Els nostres trenta municipis ja no són els trenta personatges a la recerca d’autor que eren fa gairebé quaranta anys. Tenim més de vuit-cents mil habitants, som la tercera comarca més poblada de Catalunya i aspirem a tenir el pes social, cultural, científic  i econòmic que ens correspon.

Una comarca és territori comú quan és trepitjada, viscuda i coneguda per qui hi viu, quan a part de ser una divisió en el mapa forma part de la identitat dels seus habitants. Aquest Congrés que recorre les nostres viles, que ajunta estudiosos i protagonistes econòmics, culturals i intel·lectuals de diferents municipis, alhora que crea coneixement i reconeixement, que analitza i reflexiona, està produint un efecte tant o més important. Està establint noves connexions en aquesta comarca que avança veloç cap als anys vint del segle XXI, actualitzant vells relats i creant de nous, reconnectant fils que s’havien perdut.

El Baix Llobregat necessita el Congrés Baix Llobregat a Debat perquè li cal mirar-se al mirall i reconèixer-se com una comarca on sagnen les ferides socials de la crisi, però que ha crescut més maca del que imaginava, on han florit virtuts més ignorades que reconegudes, que cal treure de la seva relativa clandestinitat.

Queda enterrat el vell fantasma de les ciutats dormitori, però seguim coneixent més el nostre Baix per la ruta de la feina, pel recorregut que ens porta a l’horari laboral que per la ruta del nostre temps lliure, de les nostres hores d’oci, de la nostra activitat cultural, de gaudir de la natura diversa que va des de Montserrat fins a la Mediterrània, des de Collserola fins al Garraf. No ens ho posa fàcil el dèficit que encara roman com trenta anys enrere. El transport públic entre els pobles de la comarca. Una xarxa encara per fer i cosir.

Tot i així cal valorar el que som per decidir millor el que voldrem ser. Al Baix neixen les millors carxofes de Catalunya, però també la investigació científica, la creació literària, el cinema, els músics, els actors, els directors i les companyies teatrals, les iniciatives mediambientals i econòmiques. Descobrir el Baix del present, els paradisos que tenim a la cantonada i les coses bones que passen al municipi del costat, o en aquells i aquelles del Delta, o de la Vall Baixa, o de l’Nord, o de l’Sud. Descobrir-nos és, a més d’una contribució al debat, una inesperada i agradable sorpresa.

Les dades que s’acaben de fer públiques sobre la diada de Sant Jordi a les llibreries són ben eloqüents: han augmentat les vendes, més del 50% dels llibres venuts són en català i els 20 títols que ocupen els rànquings només representen un 5% de les vendes. Bones notícies, doncs, per a la salut. Sí, perquè la salut de la lectura, de la llengua i de la literatura és la de la cultura, i això repercuteix també en la salut mental de la societat.

Ha estat una bona notícia per a la salut de la lectura, la qual, lluny de quedar supeditada a la sempre creixent influència de la imatge, va guanyant pes en la nostra societat. Es va poder constatar, també, en la taula rodona sobre la lectura que, en el marc del Congrés “El Baix Llobregat a debat”, es va dur a terme a Sant Joan Despí a mitjan mes d’abril. Organitzada des de la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan, s’hi va constatar la importància que en els darrers anys han adquirit les biblioteques, les quals actuen com a veritables centres de dinamització literària.

També ho ha estat per a la salut de la llengua catalana, que, tot i les dificultats permanents per sobreviure, va aconseguint de surar en aquest marasme lingüístic que és el país. Està bé que, en la diada del llibre i la lectura, la llengua pròpia del país no quedi ofegada per les altres.

Bona notícia, encara, per a la salut de la literatura, ja que els lectors no s’acontenten amb allò que dicten les publicitats editorials o mediàtiques sinó que trien i remenen, i es queden amb allò que els ve més de gust: el 95% de les vendes no consten als rànquings, i per tant hi ha una diversificació de títols molt interessant. I un aspecte més encara, bona salut per al llibre de paper! Qui ho deia, que el llibre electrònic enfonsaria els tradicionals? El llibre electrònic trobarà el seu espai i conviurà amablement amb els de sempre.

Aquesta mateixa setmana darrera d’abril s’ha fet una altra taula rodona organitzada pel Congrés sobre el món literari al Baix Llobregat, i s’ha pogut constatar la vitalitat no solament de la literatura sinó també de la divulgació i la promoció que se’n fa a través de recitals, tallers d’escriptura, clubs de lectura o premis literaris, organitzats per institucions, entitats, llibreries o biblioteques. Idees que s’hi van desgranar: que les llibreries haurien de ser més centres culturals i no solament botigues de llibres, que les biblioteques fan una feina de dinamització cultural important, que els premis literaris són imprescindibles per donar empenta i visibilitat a noves creacions, que la literatura continua tenint molta vitalitat, perquè no depèn de publicitat ni de conjuntures concretes, sinó -i per sort- de la necessitat vital de l’escriptor.

Que almenys el mes d’abril continuï així per molts anys!