Un any més, la XMD organitza l’acte d’Homenatge als Deportats del Baix Llobregat
Un any més, la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem organitzat l’acte anual per retre homenatge als deportats de la comarca. Els poc més d’un centenar de deportats que hem pogut localitzar, ha estat gràcies a l’esforç i la perseverança d’un col·lectiu de persones que amb l’arrencada de la Xarxa de Memòria l’any 2020 i amb la coordinació d’Amical de Mauthasuen, han aconseguit els noms i cognoms dels 102 baixllobregatins que van patir deportació a camps de concentració i extermini nazi.
Aquest any hem incorporat a l’homenatge dos centres escolars de Sant Feliu de Llobregat. Més d’un centenar de joves de l’INS Martí Dot i del col·legi Mare de Déu de la Mercè han estat els protagonistes de l’acte mitjançant la confecció d’un triangle que era el sistema de marcatge dels presoners en els camps de concentració nazis. Cada alumne duia el nom d’uns dels deportats per davant i pel darrera una reivindicació personal que van voler mostrar-nos durant la lectura dels noms dels deportats. També van redactar un manifest reivindicatiu on els i les alumnes van voler recordar als deportats i fer un crida a no repetir mai més la barbàrie del nazisme:
Nosaltres, que sortosament no hem patit aquesta experiència, pensem que el que va passar als camps no s’hauria de repetir mai més. Per això, per aconseguir-ho, haurem de deixar les diferències de costat, no hem de lluitar entre nosaltres ni odiar-nos. Hem de mirar-nos i reconèixer-nos tots com a humans, amb els mateixos drets i deures, independentment del nostre origen, cultura, ideologia, religió, orientació sexual, nacionalitat, discapacitat o qualsevol altra diferència entre nosaltres.
A l’acte no hi van faltar els parlaments institucionals que cada any ens donen suport i ens acompanyen: representants del Consell Comarcal del Baix Llobregat (Eva Martínez, presidenta i Lidia Muñoz, consellera comarcal de cultura i memòria), del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (Genoveva Català, presidenta), de la Generalitat de Catalunya (Gemma Ubasart, consellera de Justícia, Drets i Memòria), de la Diputació de Barcelona (Jesús Naharro, diputat de Memòria Democràtica) i de les Associacions Amical de Mauthausen i altres camps (Joan Calvo, president) i Amical de Buchelwald (Enric Garriga, president). També hi van ser presents altres entitats i sindicats com ara l’Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, CCOO, UGT i regidors, regidores, alcaldes i alcaldesses dels municipis que formen part de la Xarxa. A tots i totes moltes gràcies per acompanyar-nos un any més.
En finalitzar l’acte, i malgrat la pluja, de forma espontània els assistents a l’acte van voler fer l’ofrena floral a l’olivera plantada al Parc de Torreblanca en record a les víctimes.
‘Els camins antics i les muralles de Barcelona’, en col·laboració amb Amics del Prat
El passat dijous 23 de maig es va celebrar una Acte organitzat per l’Associació d’Amics del Prat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat amb el suport de l’Ajuntament del Prat i Fundesplai, amb el títol “ Els camins antics i les muralles de Barcelona”. Els ponents eren Dani Cortijo, historiador i professor, especialitzat en història de Barcelona i divulgador. Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, com TV3, Catalunya Ràdio, Betevé, entre d’altres. I Felip Neri Gordi, arquitecte, expert en patrimoni. Membre d’Amics del Prat i de la Comissió de Patrimoni de l’Ajuntament del Prat. Ha escrit diversos articles sobre béns patrimonials d’aquest municipi, com La Granja de la Ricarda, el Semàfor, l’Artesà o la Telegrafia.
A l’acte van participar també la Sra. Magda Ardiaca i Pau Rodríguez Cabanach, Presidenta d’Amics del Prat, Rafael Bellido Cárdenas, com a Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’historiador Pau Rodríguez Cabanach, com a moderador, Andreu Felip, Director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Lluis Mijoler, Alcalde del Prat.
L’esdeveniment es va celebrar a l’Auditori de la seu de Fundesplai i va comptar amb l’assistència de més d’un centener de persones.
Dani Cortijo i Felip Neri van centrar les seves intervencions en la importància de la conservació del patrimoni al voltant de l’antiga carretera de València que travessava la línia costanera, on es té constància que romanen dues construccions que en els segles XV o XVIII eren hostals vinculats a aquesta via de comunicació. Al respecte es conserva un tram d’aquest antic camí medieval que també mereix de la seva protecció.
La vinculació històrica de la ciutat de Barcelona amb el Prat també va ser objecte d’explicacions plenes de curiositats, així com la dinàmica urbana que comportà l’enderrocament del perímetre emmurallat.
Dins de l’acte també es va aprofitar per reivindicar béns patrimonials que mereixen de major difusió, com la casa Marconi, vinculada a aquest insigne científic italià I que es conserva dins del recinte d’AENA.
La intervenció del representant del Centre d’Estudis Comarcals es va centrar en la importància de les cruïlles de camins a la nostra comarca, que ha estat històricament una terra de pas.
GAVÀ: Associació d’amics del Museu de Gavà
L’Associació d’Amics del Museu de Gavà va ser fundada el 1981 amb l’objectiu de promoure i difondre la tasca del Museu de Gavà i, tanmateix, contribuir al seu sosteniment. El Museu de Gavà havia estat creat el 1978 i té com a principal “joia de la corona” les Mines Prehistòriques de Can Tintorer, jaciment neolític on, 5000 anys enrere, s’extreia la variscita, una pedra semipreciosa que, segons l’historiador llatí Plini el Vell, era la “joia més preuada per les dones romanes”.
Al llarg dels més de 40 anys de trajectòria, l’Associació ha desenvolupat regularment conferències divulgatives de la història i el patrimoni local i català, la col·lecció de llibres “La Nostra Gent”, que ja ha publicat 14 monografies, excursions per les rodalies i viatges per indrets d’interès cultural, com els ja tradicionals viatges de Cap d’Any (estades d’una setmana en indrets tan emblemàtics com Egipte, Jordània, el sud d’Itàlia o els Països Baixos, entre molts altres) i homenatges a personalitats locals del món de la Cultura (“In Memoriam”).
Taamateix, l’Associació fomenta la col·laboració amb altres entitats locals i comarcals, amb les quals ha promogut la creació dels cursos d’història local, els Premis “Descobrim Gavà” per a estudiants i escoles destinats a despertar l’interès pels treballs de recerca de batxillerat sobre la ciutat i les terres veïnes, les “Trobades de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà”, que enguany arriben a la 16a edició i han promogut la recerca en comú dels pobles i viles de l’antiga baronia o la recuperació de celebracions, tradicions i diversos indrets d’interès històric o patrimonial local (camins, fonts, restes preindustrials..).
Amb 246 socis a l’actualitat, l’Associació d’Amics del Museu de Gavà és una de les entitats més nombroses i de més prestigi a la ciutat de Gavà i un referent en l’àmbit museístic de Catalunya, essent membre fundador de la Federació Catalana d’Amics dels Museus.
Sant Salvador de les Espases
Dedicaré la P de Patrimoni del butlletí de maig a una petita ermita situada a uns 400 m snm en un puig que es troba a la confluència entre els municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vaquerisses, i en l’entorn de la muntanya de Montserrat. Parlo, com ja deveu sospitar, de Sant Salvador de les Espases. Es tracta d’una petita construcció religiosa d’origen romànic situada al congost del Cairat, a l’esquerra del Llobregat, que havia estat la capella de l’antic castell de les Espases, del qual es tenen notícies des del segle X. Possiblement l’ermita és del segle XI, tot i que posteriorment, al XIV i al XVII, va ser reformada. Montserrat Pagès atribueix al romànic la paret oest, i interpreta que es tracta d’un mur reaprofitat per construir aquest edifici de culte. Estaria feta amb un sistema constructiu molt similar al del castell d’Esparreguera, del qual es conserven uns pocs carreus al seu lloc.
El castell de les Espases i el d’Esparreguera estaven visualment enllaçats entre sí i amb altres castells de la zona. Formaven part de la mateixa jurisdicció, essent el més important en un principi el de les Espases, per raó de la seva ubicació estratègica i en alçada, amb un gran domini visual de la zona que s’havia de defensar. Recordem que el Llobregat feia de frontera amb Al-Alandalus. Però a finals del segle XII, la situació es va capgirar i la major habitabilitat de la zona del castell d’Esparreguera va fer que aquest li prengués el relleu. Malauradament cap dels dos està ben conservat. Del castell de les Espases només tenim mig basament d’una antiga torre de planta circular situada molt prop de l’ermita. I del castell d’Esparreguera a penes si queda la base del cos rectangular i està molt cobert de vegetació.
La capella estava construïda en un indret més baix que el castell i segurament més fàcil des del punt de vista constructiu. És petita i d’una sola nau de volta baixa amb absis rectangular. Està coronada per una petita espadanya ja sense campana. En temps més recents també ha estat restaurada diverses vegades. Potser una de les més destacades, segons la tesi doctoral de Montserrat Pagès, és la de 1924, quan es va crear una petita placeta al davant de la porta d’accés, on fins llavors només hi havia un pas estret al costat del precipici. El 1989 es va restaurar el retaule. La capella – que actualment és la construcció més antiga del conjunt – té adossades a la banda est unes estances que han servit de refugi i d’espai de suport a l’aplec que se celebra cada primer diumenge de setembre des de fa prop de 100 anys. L’organització de l’aplec la porta l’Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases, que és l’entitat que te cura del seu manteniment i conservació.
És també bonica de mencionar la llegenda que dona nom al conjunt. Precisament me l’explicava fa uns dies un bon amic, quan fèiem un itinerari per la zona: quan els musulmans van intentar conquerir el castell, els cristians van pregar perquè es produís un miracle, ja que només això podia salvar-los. És llavors quan va caure una pluja d’espases que va fer fugir l’enemic. Algunes d’aquestes espases són encara visibles en el terreny, prop del conjunt patrimonial, en forma de grans roques platejades i punxegudes.
Aquests dies, però, no són bons per a la petita ermita de Sant Salvador de els Espases. Sembla que una paret ha cedit i ha provocat l’esfondrament de part de la teulada. Es tracta d’un patrimoni protegit com a Be Cultural d’Interès Nacional, així que caldrà restaurar-lo.
Potser no és aquest el millor moment per fer una visita. Quan hi aneu, el camí surt d’Olesa de Montserrat i l’arribada ofereix unes vistes espectaculars.
Fotografies facilitades per l’Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases. El meu agraïment al Salvador.
Més informació:
PAGÈS, MONTSERRAT: Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Barcelona, 1992.
Turisme d’Olesa de Montserrat: https://www.turismeolesademontserrat.cat/ca/pl40/visitar/id52/sant-salvador-de-les-espases.htm
Viquipèdia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Salvador_de_les_Espases
Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases
Turisme del Baix Llobregat
https://www.turismebaixllobregat.com/ca/organitzat/cultura/ermita-de-sant-salvador-de-les-espases
Esther Hachuel
Col·loqui Internacional “Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”
El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat junt amb l’Associació per a la defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn, el Col·lectiu per un nou model Energètic i Social Sostenible, el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, la PIMEC Baix Llobregat i l’Ajuntament d’Esparreguera, organitzem aquest imprescindible Col·loqui Internacional sobre la Història i el futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia. A partir d’ara mateix ja us hi podeu inscriure en aquest enllaç.
Preservar el patrimoni industrial.
A la zona Nord del Baix Llobregat es conserva i es manté amb activitat productiva la Colònia Sedó, antic recinte fabril i residencial situat a Esparreguera, al costat del riu Llobregat. El conjunt ha estat recentment declarat Be Cultural d’Interès Local.
Els orígens de la Colònia se situen a mitjan del segle XIX, quan Miquel Puig i Catasús compra el dret d’ús d’un salt d’aigua – el molí de Broquetes – per instal·lar-hi la primera fàbrica. Amb posterioritat, la producció és permanentment ampliada gràcies a la interposició d’enginys per aprofitar més i millor l’energia de l’aigua.
Hom pot endinsar-se en la transcendent història d’aquesta colònia industrial gràcies al Museu, que forma part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). El Cecbll té cura de les visites dels caps de setmana i dels festius de 10 a 14 h (podeu fer reserva de la visita guiada trucant al telèfon ( 93 666 35 27) i el MNACTEC se n’ocupa de les visites concertades entre setmana (93 789 22 44).
Dialèctica entre aigua i energia
El Col·loqui Internacional “Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia” vol ser un àmbit on aportar coneixement i debat sobre aquests dos grans recursos al llarg de la història i, alhora, oferir un marc de debat sobre el futur de la Colònia Sedó en les seves diferents dimensions: la patrimonial i museística; la industrial en relació als recursos i a les necessitats energètiques i la residencial amb la perspectiva de la possible recuperació dels antics espais d’habitatge i vida social.
De manera permanent tenim en el debat públic aquesta dialèctica entre l’aigua i l’energia, atès que amb el pas del temps, els efectes del canvi climàtic, l’augment de la població i de les activitats agrícoles i industrials, l’aigua ha esdevingut un bé bàsic escàs i ha passat de ser font d’energia a ser consumidor d’energia en les plantes dessaladores i altres tractaments i manipulacions.
A més, en el moment actual, a la fi de l’era dels combustibles fòssils, que són finits, la humanitat es troba davant d’un nou repte energètic transcendent: la transició cap a les fonts d’energia renovable.
Per debatre entorn a la dialèctica entre aigua i energia ens arrelem a la història de la Colònia Sedó que per disposar del subministrament d’energia, va construir la resclosa del Cairat i un canal de més de 4 km amb un salt d’aigua de prop de 30 metres que mogué una gran turbina hidràulica de 1.400 CV, única a Europa; però ja entrat el segle XX, amb nous requeriments, els processos es van electrificar i van permetre que l’activitat persistís fins el 1979, quan va tancar a causa dels canvis en els mercats i de l’augment del preu de l’energia amb la segona crisi del petroli.
Espai empresarial situat en un recinte històric i en un entorn natural de gran valor.
Estem parlant d’una primera instal·lació fabril que comença el 1846. De la fabricació de teixits de pana a la crisi econòmica dels anys 70 amb el tancament definitiu el 1979. La divisió i venda del patrimoni propicià que en el recinte s’hi anessin instal·lant activitats diverses i que, amb menor quantitat de persones ocupades, encara sigui l’espai de treball per a desenes de treballadors i d’activitats de sectors diversos de la producció i/o distribució. El col·loqui serà acollit a la nau d’MTS Tech, una start up liderada per una jove emprenedora que dissenya i fabrica robots i que ha escollit aquest lloc emblemàtic carregat d’identitat i memòria on hi van treballar els seus avantpassats. També ens brindarà els seus serveis Sandro Desii Actividades gastronómicas, S.L. La participació del Gestor de la Junta d’empresaris i la bona disponibilitat del sector contribueix a posar en relleu aquest espai empresarial carregat d’història, molt viu i divers.
La propietat d’aquest conjunt patrimonial es reparteix entre el sector privat i el sector públic a través del departament de Cultura de la Generalitat i de l’Incasòl. El repte de posar en valor el patrimoni industrial i donar continuïtat a un polígon estratègic al Baix Llobregat nord és a les nostres mans, el passat i present industrial de Catalunya s’ho mereix.
De l’organització del col·loqui
En començar aquest peculiar editorial us assenyalàvem unes dates 23, 24 i 25 de maig. No us deixeu aclaparar per la densitat de tres dies de debat. Dissabte dia 25 farem una activitat lúdica: l’ itinerari del Camí de l’Aigua; si us hi inscriviu disposareu d’un bus des de la Colònia Sedó fins la presa del Cairat, el bus us hi aproparà i tot seguit (fent baixada) caminarem enmig de l’ entorn natural resseguint el curs de l’aigua, per acabar amb una visita a l’espai del Museu. El dia de jornada complerta serà dijous dia 23 que inclou diverses ponències de matí i tarda, pausa per dinar i inauguració d’una interessantíssima exposició sobre “L’aigua motor de fàbriques”. Divendres dia 24 la sessió és només fins el migdia i inclou també dinar. És del tot necessari complimentar la inscripció per a la reserva dels dinars i del transport. Transport: si dijous 23 i divendres 24, hom es desplaça amb FFCC fins a Olesa de Montserrat hi hauria sota demanda un servei de bus llançadora fins a la Colònia Sedó.
Podeu veure el programa sencer fent clic aquí.
- Sobre la història de la Colònia Sedó podeu adquirir el llibre al nostre web:
- O bé descarregar-lo en castellà, de forma gratuïta, al web del Ministeri de Cultura:
https://www.libreria.culturaydeporte.gob.es/libro/la-colonia-sedo-de-esparreguera_10074/
“Sopa de lletres”, per Maite Carranza
Des de fa ja més de sis anys dinamitzo un grup de lectura de dones del Centre d’Estudis del Baix Llobregat que, lluny de suposar-me cap càrrega, dóna valor a la paraula tertúlia en la seva acepció més genuïna. En aquest espai de llibertat, sota el sostre de l’acollidor edifici del Centre Cívic Mas Lluí al Carrer Estelí, un cop al trimestre xerrem, debatim, recomanem, ens fem confidències i passem una bona estona plegades al voltant d’un llibre.
Sovint em sento afortunada per saber-me veïna i companya de tantes dones intel·ligents, compromeses i cultes a qui els agrada llegir, conversar, anar al cinema, assistir a conferències, a recitals o a estrenes teatrals i que, com jo, gaudeixen d’aquestes estones de sororitat.
És un luxe, ho sé, i no és casual.
Potser coneixeu la Conxita Sánchez? o la Genoveva Català? o l’Esther Hachuel? Oi que sí? Doncs segur que ho enteneu perfectament. Elles (i d’altres) són les promotores principals de totes les meves vinculacions amb el Centre d’Estudis del Baix Llobregat. I, com comprendreu, em resulta impossible negar-los res perquè més enllà de la feina que em proposen sempre hi afegeixen l’entusiasme per tot allò que plantegen i la màgia de la complicitat. Qualsevol suggerència resulta llaminera, fàcil, bonica: presentar unes jornades sobre cultura, preparar un taller literari, fer una presentació, participar d’una taula rodona… Com es pot dir que no a uns ulls brillants, un somriure a la boca i la promesa que tot sortirà bé, que no caldrà preocupar-me per res, que seran al meu costat?
A la fotografia: l’autora Maite Carranza
I es compleix. Talment.
Per això mai (o gairebé mai) refuso una proposta seva i públicament em declaro admiradora incondicional del Centre d’Estudis del Baix Llobregat i de les persones que el lideren.
La primera col·laboració va ser un taller d’escriptura per a dones, ara farà onze anys. Era una proposta ben trabada i consensuada amb diverses entitats de la ciutat de Sant Feliu -com el Casal de la dona o l’Arxiu Comarcal- amb qui ja impulsàvem el Premi de relats Joana Raspall per a dones. I va resultar molt exitós, tant que vam haver de tancar la matrícula. La sinèrgia d’aquella primera experiència va traspassar el factor literari i va marcar-nos emotivament. Ens vam adonar que un taller d’escriptura per a dones és també un espai per a la reflexió personal que porta de forma natural a la confidència, a les aliances i a fer xarxa. A hores d’ara moltes de les persones participants encara recorden la màgia d’aquell taller improvisat que va permetre fer coneixences i bones amigues.
I malgrat la vida tan agitada que porto vaig fer un forat per un segon taller l’any 2017 que va repetir l’èxit del primer i, aquest sí, va tenir continuïtat en aquesta tertúlia literària, encara viva, que vincula més de 30 dones a l’entorn de la lectura i el debat. I no me’n canso perquè em dona el valor afegit de sentir-me part d’una comunitat i en sintonia amb persones properes.
Tanmateix, el Centre d’Estudis no només proposa tasques, sempre entoma qualsevol proposta per boja que sigui. Aquesta és la seva virtut la capacitat d’encaixar nous reptes. Amb el Centre d’Estudis he organitzat presentacions dels meus llibres, algun espectacle o trobades amb joves d’Instituts per parlar de literatura catalana. I malgrat el volum de feina que representa mai m’ha arribat el més mínim retret, ans al contrari, em faig creus de la gestió i el tracte. Tant de bo pogués dir el mateix d’altres Entitats. Però no m’agrada mentir. La realitat és més crua i desagradable de la que el Centre d’Estudis del Baix Llobregat ens té acostumats a creure.
Cal que existeixin més Centres d’Estudis Comarcals que dinamitzin la cultura des del respecte i l’admiració incondicional. Cal que la flama que va néixer fa 50 anys continuï ben viva i que ens il·lumini els propers cinquanta.
Potser sigui egoista, però vull que els meus fills i filles i potser els meus néts i nétes sàpiguen que molt a prop seu hi ha persones que estimen la cultura i els llibres i que sempre, com deia Xima del Bearn de Villalonga, sempre tindran un plat de sopa de lletres a la seva taula.
L’escalf d’aquest certesa em fa ser molt feliç.
Maite Carranza
El Delegat del Govern, Joan Borràs, visita el CECBLL
El Delegat territorial de Barcelona del Govern de la Generalitat de Catalunya, Joan Borràs i Alborch, va visitar el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat el 8 d’abril, on el van rebre una delegació de persones de l’entitat encapçalada per la presidenta Genoveva Català, el vicepresident Jordi Sicart, la responsable del cinquantenari del Centre Conxita Sànchez, el representant del Centre a la CCEPC Jaume Bosch, la directora Esther Hachuel i la Cap de projectes Neus Ribas.
En la trobada vam aprofitar per explicar-li les activitats que el CECBLL està duent a terme per la celebració del 50è aniversari, destacant el Col·loqui Internacional “Història i futur de la Colona Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”, que tindrà lloc els dies 23, 24 i 25 de maig a la Colònia Sedó d’Esparreguera, i la 12a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat que es celebrarà a Sant Vicenç dels Horts el 22 de novembre. També se li van mostrar les darrers edicions que hem publicat.
En Joan Borràs va ser alcalde del Papiol durant els anys 2015-2017 i va tornar a ocupar l’alcaldia l’any 2019. Aquesta proximitat ha fet que la trobada fos distesa i de fàcil entesa. Finalment el Delegat va signar tot inaugurant el llibre el llibre d’honor del CECBLL i el vam obsequiar amb un lot dels nostres llibres.
Presentació de dos llibres de la col·lecció “Una immersió ràpida”
La tarda del 15 d’abril vam reunir a la sala d’actes del Consell Comarcal una trentena de persones a la presentació de dos llibres de la col·lecció “Una immersió ràpida” de Tibidabo Edicions.
En primer lloc en Carles Riba, membre de junta del CECBLL i president del CMES, va presentar el seu nou llibre Energia. Una immersió ràpida, on dona respostes a preguntes bàsiques sobre l’energia per poder afrontar la crisi energètica actual. En Manel Torrent Aixa, Director tècnic al Consorci Agència Local d’Energia de Barcelona, va presentar el llibre Energies Renovables. Una immersió ràpida. El llibre ens explicar les diverses fonts d’energies renovables i dona pistes sobre com implantar-les a casa per esdevenir, també nosaltres, part activa d’aquesta transició energètica.
L’estil d’aquesta col·lecció combina rigor i divulgació, i està orientada a les persones que vulguin introduir-se en temàtiques actuals sobre ciència, filosofia, humanitat, ciències polítiques i socials.
Els autors van estar acompanyats de la presidenta del Consell Comarcal Eva Martínez, que va conduir l’acte i de Jordi Sicart, vicepresident del CECBLL i membre del Grup per a l’Impuls de la Transició Energètica al Baix Llobregat, que va presentar als autors.
L’acte estava organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, el Consell Comarcal, el Col·lectiu per un nou model Energètic i Social Sostenible i Tibidabo Edicions.
El CECBLL rep un reconeixement durant l’acte de tancament del 40è aniversari de l’ACBL
L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat va tancar la celebració dels seus 40 anys de vida el passat 15 d’abril, en un acte solemne i carregat d’emoció on van ser presents Natàlia Garriga, consellera de cultura del Govern de la Generalitat de Catalunya, Lidia Muñoz, consellera comarcal de cultura i memòria del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lourdes Borrell, alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat i la directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, M. Luz Retuerta, que van encapçalar els parlaments.
L’acte va ser un homenatge a les 4 dècades de servei que l’Arxiu Comarcal ha fet a la ciutadania de la comarca. Han estat 4 dècades de compromís, divulgació, respecte i amor pel patrimoni i el llegat documental que aquest arxiu custodia. De la mà de la seva directora, M. Luz Retuerta, aquest Arxiu ha crescut des d’aquell 23 d’abril de 1983 quan es va signar el conveni entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sant Feliu per emplaçar l’Arxiu a la ciutat. El 1993 l’Arxiu passà a la planta baixa de la Biblioteca Montserrat Roig on vam començar a compartir dependències amb el CECBLL. L’any 2015, s’inaugurà el nou Arxiu a l’actual seu del carrer Clementina Arderiu, on continuem compartint edifici, projectes, experiències i reptes.
L’acte va continuar amb tres protagonistes de diferents moments històrics de l’Arxiu: Jaume Bosch, regidor de Sant Feliu quan es va crear l’Arxiu i exdiputat al Parlament de Catalunya, Mercè Renom, historiadora i investigadora de l’Arxiu, i Joan Tardà, antic diputat a Corts i un dels primers investigadors de l’Arxiu.
Va cloure l’acte un reconeixement públic a totes les persones i institucions que han contribuït al creixement de l’Arxiu cedint els seus fons documentals i enriquint així la memòria de la nostra comarca. Genoveva Català, va recollir l’obsequi en nom del Centre d’Estudis. Es tracta d’una obra creada expressament per a l’ocasió per l’artista Jaume Amigó, amb uns gravats que simbolitzen els elements clau de l’Arxiu i la seva missió.
Des d’aquestes línies volem felicitar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat els seus 40 anys d’existència, a la M. Luz Retuerta -cor i ànima d’aquest Arxiu- i al seu equip, per tota la dedicació i feina que han fet durant tots aquests anys. Llarga vida a l’Arxiu!
Fotografies: Fet a Sant Feliu | Autoria: Marc Rius
Presentem el llibre ‘Contes del Baix Llobregat’ a Pallejà i Abrera
Aquest mes han continuat les presentacions del llibre Contes del Baix Llobregat, que com sabeu consta de 30 contes escrits per Rafael Bellido, un per a cada una de les 30 ciutats del Baix Llobregat; i 30 il·lustracions de Joana Llordella.
Presetnació a Pallejà
El dia 16 d’abril vam estar a Pallejà. Allà vam comptar amb la intervenció de l’alcaldessa, Acensión Checa, i amb la lectura de contes per part del pallejanenc Jordi Carbonell, soci del CECBLL, i de la pallejanenca i amiga de la lectura, Lola Massana.
El dia 29 vam estar a Abrera, on vam comptar amb una salutació de la regidora de Cultura, Arantxa Galofré, i de l’alcalde, Jesús Naharro. Les lectures van anar a càrrec de Míriam Claveria, directora de la Biblioteca, i de l’abrerenca i activista cultural Teresa Morral.
En tots dos casos van tenir també la paraula en Rafael Bellido i la Joana Llordella a més de la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals, Genoveva Català.
Presentació a Abrera
En acabar la presentació, autor i autora van signar exemplars per a les persones assistents que van voler comprar el llibre.
Un plaer recórrer el Baix Llobregat de la ma d’aquesta magnífica obra, i de la Joana i el Rafa. Gràcies, també a l’Yildirai!
Podreu trobar totes les pressentacions que anem programant arreu del Baix Llobregat en aquest enllaç: https://www.cecbll.cat/events/categories/edicions-del-llobregat/presentacio-de-llibre/llibre-contes-del-baix-llobregat/
Fotografies de Pallejà:
Fotografies d’Abrera:
Mostra de dansa a la Colònia Sedó
El dijous 25 d’abril va tenir lloc a la Colònia Sedó d’Esparreguera una mostra de dansa dels grups de l’Escola Municipal de les Arts d’Esparreguera, dedicada als ensenyaments no reglats de música i dansa. L’activitat es vincula a la celebració del Dia Internacional de la Dansa, que és el 29 d’abril.
Hi va haver participació de tots els grups de l’escola, des dels més petits fins als joves i vam poder gaudir de tots els estils, clàssica, espanyola i moderna.
En total vam comptar amb prop d’un centenar d’alumnes que van fer un itinerari de dansa a l’interior del Museu i en diversos punts de l’exterior del recinte fabril. Es van fer dos passis per tal de donar cabuda a les moltes famílies que es van inscriure per presenciar l’espectacle.
Aquest tipus d’esdeveniments programats a la Colònia Sedó pretenen donar a conèixer a grans i petits el patrimoni d’aquest espai històric de gran valor cultural.
Va ser una estona ben agradable, amb música i amb moltes ganes de ballar i de contagiar el ritme per part de l’alumnat.
Tolerància zero contra la violència masclista i vicària. El CECBLL s’adhereix al manifest promogut per l’Ajuntament del Prat
El passat dia 10 d’abril la Junta del Centre acordava subscriure el Manifest promogut per l’Ajuntament del Prat arran del triple assassinat a causa dels dramàtics fets ocorreguts la tarda del dia 9 d’abril a la ciutat, en què una dona veïna del Prat i els seus dos fills menors d’edat van ser trobats morts al seu domicili, presumptament assassinats del pare de família. L’Ajuntament del Prat encapçalà el dol i es disposà a acompanyar en aquest moment tan dolorós a la família de les víctimes.
El manifest que recolzàrem deia així: “El Prat, contra les violències masclistes i vicàries. “ El text analitzava i constatava que: “Les violències masclistes responen a causes estructurals d’un sistema patriarcal que, històricament, ha generat relacions socials desiguals entre dones i homes, i que segueix provocant discriminacions per raó de gènere en l’actualitat. Aquestes desigualtats es manifesten en l’àmbit domèstic, en les relacions laborals i econòmiques, en l’àmbit institucional i polític i, en general, en totes les esferes de la vida social. La discriminació per raó de gènere es manifesta en totes les edats i afecta tots els grups socials de forma transversal, i es troba en la base de la manifestació més extrema de les violències masclistes: els feminicidis.”
Sense cap mena de dubte la Junta de la nostra associació acordà sumar-nos a la Crida que demanda rebutjar el crim alhora que ens pronunciem a favor de la lluita contra la desigualtat de gènere i no estem disposats a tolerar cap discriminació per raó de gènere per petita que sembli, ni cap manifestació que la justifiqui. Rebutgem de forma contundent les violències masclistes.
El CECBLL assisteix als Premis de Radio Molins, que recorden a Gemma Tribó
El passat divendres 19 d’abril es va celebrar al Foment Cultural i Artístic de Molins de Rei la gala dels Premis Ràdio Molins de Rei. L’organització va tenir un sentit record per les persones vinculades a l’emissora que ens havien deixat recentment, com és el cas de la historiadora i investigadora Gemma Tribó. Col·laboradora habitual de l’emissora municipal, aquesta temporada havia començat a compartir un breu espai mensual al magazine “Bon dia i bona hora” per divulgar la història local, però malauradament només va ser a temps d’enregistrar el primer. Bego Floria, periodista i guanyadora del Premi Ràdio pel seu programa “Heroïnes qüotidianes”, també va tenir unes paraules per Tribó, recordant que havia estat una de les dones que havia passat per l’espai i que la conversa sencera es podia recuperar a www.radiomolinsderei.cat.
El CECBLL forma part de la celebració del 40è anversari d’Amics de Vallirana
La presidenta del CECBLL, Genoveva Català, va participar el passat divendres 19 d’abril a la Masia-Molí de Can Batlle, a l’acte central dels 40 anys d’Amics de Vallirana, associació local dedicada al coneixement i difusió en matèria de coneixement com la història, el patrimoni, les tradicions, el medi natural, etc. Català, acompanyà a la celebració al conjunt de persones associades; al seu president, Jaume Montané; a l’alcaldessa i presidenta del Consell Comarcal Eva Martínez; i al senador valliranenc Josep Lluís Cleries.
El CECBLL te la sort de comptar a la seva Junta amb un membre molt actiu també de l’associació Amics de Vallirana, en Francesc Ollé. Ollé, en la publicació comarcal elbaix.cat, fa una breu ressenya històrica de l’entitat valliranenca explicant el vincle del naixement de l’associació i l’arribada de la democràcia als municipis tot dient: “A l’inici dels anys 80 els municipis ja tenien ajuntaments democràtics, fet que va comportar una vida associativa més rica als pobles… El dia 31 de gener de 1984 es constituïa l’entitat amb tot el reconeixement públic i legal.”Ollé també recordà que “Els membres fundadors van tenir la convicció de que una tasca clau hauria de ser la recuperació de material històric. Així, l’obtenció de fotos i documents per incorporar-les a un futur arxiu i fer-ne exposicions i publicacions ha estat una constant. Es va disposar del fons del fotògraf local Joan Vives, un dels pioners d’aquest ofici i art a la comarca, donat que feia aquesta feina per diversos pobles l’any 1924, ara fa cent anys.” Sobre la base de la conservació de fons documentals, l’entitat ha promogut publicacions, conferències i exposicions tot vetllant per la conservació del patrimoni material i immaterial.
La participació a l’activitat central del 40è aniversari i la concurrència de persones d’edats diverses constaten allò que Ollé expressa: “Després de 40 anys, l’associació segueix fidelment les mateixes motivacions inicials; l’estima pel poble, el seu estudi i la preservació de la seva identitat, que es pot concretar en dos registres: la història i el patrimoni, establint-se com a principi que s’estima més allò que més es coneix.” La confiança amb la feina feta i l’estima per l’entorn empeny a les persones associades a seguir treballant i a contribuir a il·lusionar a noves generacions .
Font: https://www.elbaix.cat/2024/04/21/lentitat-amics-de-vallirana-fa-40-anys-per-francesc-olle/
Despedim a la Dra. Mercè Vidal, autora del llibre “Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat”
Fotografia de Mercè Vidal
Divendres 19 d’abril vam tenir la trista notícia de la mort de Mercè Vidal Jansana.
Ens havíem vist a l’acte de cloenda dels 40 anys de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Estava il·lusionada amb diversos projectes, entre els quals la cessió del fons documental de la seva recerca a l’Arxiu Comarcal i la possibilitat de reeditar el seu llibre Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat, publicat el 2005 per Edicions del Llobregat per encàrrec de l’Ajuntament de Sant Feliu. Un llibre que es va esgotar ràpidament per l’interès intrínsec i també pel rigor i l’exhaustivitat de la recerca.
La Mercè era d’Esplugues de Llobregat. S’havia doctorat en Història de l’Art el 1989 i era professora de la UB. Formava part del grup d’investigació consolidat GRACMON de la UB (Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporani), en el qual tenia una participació molt activa. Va ser autora de diversos llibres i d’articles en revistes especialitzades i havia impartit conferències, seminaris, cursos…
A Sant Feliu va dissenyar l’any 2010, per encàrrec de l’Ajuntament, la Ruta del Modernisme (https://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=14226), una oferta cultural que es manté viva i que atrau tant la gent i les escoles de Sant Feliu com de més enllà. Havia estat membre del Grup d’Estudis d’Esplugues i fundadora de l’associació Amics dels Museu i del Patrimoni d’Esplugues de Llobregat (AMPEL), entitat de la qual fou presidenta.
Hem perdut una activista cultural i una bona amiga. Descansa en pau, Mercè.
Ha mort Josep Maria Vilumara Lamarca, membre de la Junta del CECBLL entre el 1999 i 2001
El 22 d’abril ens ha arribat la noticia de la mort, als 84 anys, de Josep Maria Vilumara Lamarca, darrer propietari de les sederies Vilumara, amb fàbrica a L’Hospitalet, actualment rehabilitada com a Institut d’Ensenyament Secundari.
Fotografia de Josep Maria Vilumara
El Josep Maria va formar part de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat entre 1999 i 2001 i la seva tasca es va centrar en la Comissió de Patrimoni, intervenint en temes com la vil·la romana de Sant Joan Despí; la protecció de les casetes de tipologia tradicional, a Esplugues; la salvaguarda dels conjunts industrials de Can Bertrand i de Solà Sert a Sant Feliu, i l’inventari del Patrimoni Industrial de la Comarca en col·laboració amb el MNACTEC.
Fortament influenciat per la seva trajectòria personal, la defensa del patrimoni industrial va ser un dels seus grans centres d’interès. Mai va abandonar la idea que Can Vilumara compartís l’activitat educativa amb la memòria històrica d’allò que havia sigut.
La darrera col·laboració que vam tenir va ser fa un any, arran de l’edició del llibre FILANT CULTURA en el que ell parlava de la relació entre les fàbriques i els empresaris de Tecla Sala i Vilumara.
Insistent fins a dir prou, de criteris sòlids, treballador incansable i col·laborador en tot moment, avui volem tenir un record per qui va ser un bon amic i una excel·lent persona.
Josep Padró i Carles Riba.
Esparreguera: Associació per a la defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn
L’Associació per a la defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn és una entitat de recent creació; vam fer el nostre acte inaugural com entitat al febrer de 2018. Ens motivava el convenciment que la Colònia Sedó d’Esparreguera, tot i haver estat la Colònia tèxtil més gran d’Espanya, no havia tingut fins aleshores l’atenció que es mereixia, ni havia comptat amb plans de protecció patrimonial acords amb la importància del patrimoni que atresorava.
Al llarg d’aquests anys hem contribuït a que la reobertura del Museu de la Colònia Sedó, propietat del MNACTEC, fos una realitat amb la signatura, a finals de 2019, d’un conveni entre el MNACTEC i el CECBLL. Des d’aleshores hem procurat potenciar el Museu amb l’impuls de diverses iniciatives, com ara, la realització d’obres de teatre i recitals de poesia, concerts de música i dansa, presentació de llibres, realització d’itineraris guiats pel recinte del polígon i la Colònia obrera. Hem difós l’interès i el coneixement de la Colònia entre diversos centres escolars a través de xerrades, l’organització de visites i l’impuls de Treballs de Recerca entre l’alumnat. També hem contribuït a implicar l’Ajuntament d’Esparreguera en el futur de la Colònia, iniciatives que s’han concretat en l’aprovació d’un BCIL, la creació d’un Comissionat específic per a la Colònia Sedó i la recent aprovació d’una partida pressupostària per a l’adquisició de la Casa de l’amo. També hem desenvolupat diversos itineraris per l’entorn de la Colònia, hem organitzat xerrades, exposicions i sortides culturals.
Entre els projectes més immediats que estem organitzant podem destacar una visita a la Colònia escocesa de New Lanark, Patrimoni de la Humanitat, la realització d’una exposició fotogràfica centrada en l’habitatge obrer i la participació en l’organització del Col·loqui internacional sobre Aigua, Energia i Territori previst per a la primavera del 2024.
Can Negre de Sant Joan Despí
Es tracta d’una masia situada al centre del nucli urbà de Sant Joan Despí amb orígens al segle XVII. Inicialment tenia l’aspecte clàssic d’una casa pairal catalana amb teulada a dues aigües amb la carena perpendicular a la façana, fins que a principis del segle XX va ser reformada per l’arquitecte modernista Josep M. Jujol per convertir-se en la casa d’estiueig dels seus propietaris.
Jujol, que havia col·laborat amb Antoni Gaudí en diversos projectes, va tenir un important vincle amb Sant Joan Despí, ja que hi tenia família i va ser l’arquitecte municipal.
La masia era propietat de Pere Negre i de la seva esposa, Engràcia Balet Vinyes, que era íntima amiga de Josefa Romeu, tia política de Josep M. Jujol i promotora d’una de les seves obres més destacades: la Torre de la Creu, coneguda també com la Torre dels Ous. Aquesta primera construcció a Sant Joan Despí el va portar després a la reforma de Can Negre i finalment a ser l’arquitecte municipal de la ciutat.
De fet aquestes dues dones, Josefa Romeu i Engràcia Balet, són les principals mecenes, promotores i benefactores quan Jujol inicia la seva carrera professional.
La masia original va ser reformada i ampliada per l’arquitecte modernista que va jugar profusament amb la decoració, tirant de línies ondulades i dels motius vegetals i animals.
Can Negre no deixa ningú indiferent. La seva façana està rematada per línies sinuoses que ressegueixen la doble inclinació de la teulada. Un dels elements més originals i destacats és la tribuna en forma de carrossa que es troba a l’alçada del primer pis, sobre l’eix central de la façana, que de fet presenta una important asimetria. Com la tribuna, tots els elements funcionals de la façana (obertures de finestres, portes, ràfecs…) són aprofitats per Jujol per crear efectes decoratius i per imprimir al conjunt un aire modernista de línies corbes i imprecises. I òbviament no hi falta el trencadís, emprat en la façana, especialment en la part superior de la tribuna, que ofereix una vista especial des de l’interior per les finestres. I també en altres elements del petit jardí de l’entrada.
L’interior és tant o més espectacular que la façana. Es diu que Jujol va imprimir a la casa la seva devoció per la Mare de Déu, que compartia amb Engràcia Balet. Dins hi destaca el color blau (blauet) anomenat per alguns “blau jujolià”, d’un to aproximat al cobalt, però més profund, i que ha estat associat al color del mantell de la Verge. Sovint, per sobre del blau, Jujol hi posa decoracions fetes amb altres colors vius o simplement en color blanc per crear imatges contrastades. Certament l’interior està ple de simbolisme religiós. Un dels espais més emblemàtics és la capella, on un esgrafiat resa: “Pere i Engràcia me feren”. Aquí identifiquem tant l’estil propi de l’arquitecte com la influència de Gaudí; També destaca l’escala amb coberta helicoidal pintada de blau.
Actualment la casa acull el Centre Jujol Can Negre – Escola d’Art i des d’aquí es programen itineraris culturals per la ciutat amb l’objectiu de donar a conèixer el patrimoni de Sant Joan Despí i, especialment, el llegat de Jujol.
Més informació
Centre Jujol-Can Negre · Pl. Catalunya, s/n
Tel. 93 373 73 63 · cannegre@sjdespi.net
Ajuntament de Sant Joan Despí: https://sjdespi.cat/la-ciutat-temes/cultura/centre-jujol-can-negre-escola-dart
Consorci de Turisme del Baix Llobregat: https://www.turismebaixllobregat.com/ca/organitzat/cultura/centre-jujol-can-negre
Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Negre
Esther Hachuel
Març en clau de dona
Seguim commemorant els 50 anys de la fundació de la nostra associació. Aquest mes de març ho fem en clau de dona. Per mitjà de les nostres publicacions recuperem algunes de les aportacions que mostren treballs referits al llegat de les dones a la comarca. Com sempre ens recolzem en la memòria, en la transmissió oral de les dones que han estat actives al Centre d’Estudis i, sobretot, ens acollim a les publicacions que testimonien l’atenció que les estudioses de la comarca han dispensat al rol de les dones.
Són indicatives les dates de les edicions de les publicacions que oferim en la promoció en clau de dona. La primera que oferim fou publicada 24 anys després de la fundació del Centre, l’any 1998, i és el número 4 de Materials del Baix Llobregat; de l’any 2002 és la segona de les publicacions que oferim i són els dos volums resultants de la cinquena recerca col·lectiva, dirigida per Cristina Borderías i Soledad Bengoechea; tracta sobre Les dones i la Història al Baix Llobregat. Les següents publicacions són el resultat de diferents projectes fets l’any 2018: per un costat, El trencadís violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despí, fruit de la Jornada de Patrimoni celebrada en aquesta població, i l’altra és la publicació de l’exemplar número 22 de Materials del Baix Llobregat, que relata les intervencions del seminari “Existeix l’urbanisme feminista?”
Tornem al Dossier “Les Dones al Baix Llobregat”, publicat a l’exemplar número 4 de Materials del Baix Llobregat l’any 1998 i veurem en els articles algunes de les principals temàtiques que encara avui són presents en la nostra societat:
- Dones, present, passat i futur.
- Quan els espais públics parlen en femení.
- En record de M. Carmen García-Nieto París.
- Els Centres de “Planing” al Baix Llobregat: La seva creació, la seva història. Polítiques públiques adreçades a les dones en l’àmbit de l’administració local al Baix Llobregat.
- Els programes europeus com a suport a les polítiques municipals d’igualtat d’oportunitats.
- Una experiència per la igualtat de les dones a l’Hospitalet.
- Dona i política al Baix Llobregat. Lluny de la paritat democràtica.
- La violència domèstica: un crim social contra les dones.
- Es pot parlar de “feminització de la societat” i de “feminització de la pobresa”.
Si agafem i refem cadascun dels articles d’aquest Dossier amb voluntat d’actualització tot fent-ne una versió 2024 (26 anys després), possiblement vegem l’evolució de la nostra societat i la permanència temàtica de molts dels eixos socials, econòmics, culturals i polítics que encara romanen en la societat baixllobregatina i en la vida de les dones. No és casual que el Baix Llobregat ja porti celebrades 5 edicions d’un Congrés Comarcal de Dones i que el 23 de març del 2018 es fes públic el Decàleg per a la construcció de ciutats feministes subscrit per alcaldesses i regidores de tots els municipis de la comarca.
Des del 2017, el fenomen internacional del me too (jo també) i més recent del se acabó són precedents de l’empoderament de les dones en àmbits de tanta repercussió social com el món del futbol, i tot plegat manté el 8 de març com a data on es concentren grans mobilitzacions inclosa una vaga. Del 2017 ençà encara han crescut més els lideratges feministes i s’ha treballat per avançar en la consecució de drets d’igualtat i respecte de les persones amb independència de la seva vida i la seva identificació sexual.
L’onada de l’avenç feminista pot tenir refluxos; tot i això, enguany ha tornat a omplir carrers i places, celebracions institucionals i declaracions diverses, com el cas del Manifest de les entitats municipalistes FMC i ACM, tot dient que “són molts els avenços que s’han aconseguit, però encara queda un llarg camí per recórrer per erradicar definitivament qualsevol discriminació i aconseguir la plena participació de les dones, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de la societat”. El mateix Manifest també reitera que “el desafiament és col·lectiu, i plegats podem construir un món on les dones i les nenes visquin lliures de discriminació i violència, assolint així la veritable igualtat”.
Les nuvolades dels qui no volen l’avenç i els bons auguris de qui lluita per eixamplar drets són presents alhora. L’esperança té el seu fonament en un moviment feminista fort i present arreu, per això des del Centre d’Estudis seguim aportant coneixement i per això hem organitzat la conferència de Gràcia Dorel-Ferré sobre “Les dones i la indústria. El cas de la Colònia Sedó d’Esparreguera” i tot seguit hem gaudit d’un peça teatral sobre el “8 de març”, amb guió i direcció de Robert Gobern.
“Paquet de llibres en clau de dona” https://llobregat.acblnk.com/show/2593378/YcsAQnPrcQo2XinsLr74hGAfOwwWK2zTTX/66b70f7c07b01b206c849a059451c65f/
A vint-i dos anys d’una recerca pionera: entrevista a Cristina Borderías
ENTREVISTA DE MERCÈ RENOM A CRISTINA BORDERÍAS
El moviment feminista va ser molt actiu al Baix Llobregat i en la dècada de 1990 reforçava la seva presència social i institucional. Alba García, des de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, impulsava el Programa de la Dona; Maria Luz Retuerta, des de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, el 1995 promovia la creació dels premis de recerca Novadona (després denominats Blanca Bardiera) i entre gener i març de 1997, acollia unes tertúlies feministes que projectaven a la comarca la celebració dels vint anys de les primeres jornades feministes de 1976.
En aquell marc, l’abril de 1997 el Curs d’iniciació a la recerca històrica que acostumava a organitzar l’Arxiu es va dedicar a l’estudi de la història de les dones, com a pas previ a la recerca col·lectiva que a finals de 1997 va convocar el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Aquella cinquena recerca col·lectiva dedicada a l’estudi del paper de les dones en la història del Baix Llobregat va donar lloc a dinou estudis publicats en dos volums el 2002 (vegeu els sumari al final d’aquesta entrevista).
La direcció d’aquella recerca va anar a càrrec de la historiadora Cristina Borderías i la coordinació la va dur la historiadora Soledad Bengoechea.
Encara avui, després de vint-i-dos anys, l’obra es pot considerar pionera en presentar estudis des diferents localitats, d’un ampli ventall temàtic i d’una extensa cronologia –des de la baixa edat mitjana fins als temps present– els quals mostren una multiplicitat de pràctiques i d’experiències socials amb un extremat rigor i uns plantejaments que eren innovadors en el seu temps i encara són vigents avui. La publicació compta amb una completa bibliografia i una extensa introducció a càrrec de Cristina Borderías que és tota una lliçó teòrica i metodològica sobre l’estudi de les dones en la història en general i sobre les aportacions fetes sobre el Baix Llobregat.
En el marc de les celebracions del 8 de maig, és oportú re-visitar aquella recerca i comentar alguns aspectes sobre com es va dur a terme aquella recerca col·lectiva i posar en relleu les aportacions més rellevants des d’un punt de vista general, en el context de la bibliografia de l’època i vistes des d’avui.
Hem fet una entrevista a Cristina Borderías per tal de fer un recordatori d’aquell procés investigador que va durar cinc anys i per demanar-li quin és el panorama actual.
* * *
MR: Com recordes el projecte i el procés que vau viure les persones que el vau dur a terme?
CB: Va ser un projecte de cinc anys molt intens, molt creatiu i amb molts intercanvis i debats en diversos seminaris en els que van participar les diferents autores i autors. Encara que els diferents capítols són producte de recerques individuals es pot parlar d’una recerca col·lectiva en la mesura en què en els seminaris tractàvem d’identificar preguntes comunes per fer intel·ligibles les connexions que unien els diferents treballs i mirar de passar de la història de les dones a la història de gènere. En tinc molt bon record.
MR: Era fàcil trobar documentació, o calia una metodologia indirecta per a treure resultats?
CB: La documentació dels arxius acostuma a ser pròpia dels fets administratius, econòmics i polítics històrics, on rarament hi conten les dones. Les i els investigadors van saber trobar altres fonts i, sobretot, aplicar lectures sense biaixos.
MR: Va ser interessant prendre el Baix Llobregat com a espai d’estudi del paper de les dones en la història? Vau fer una aportació innovadora respecte dels plantejaments més tradicionals?
CB: Crec que sí. Es van presentar estudis de diferents llocs, temàtiques i cronologies.. Analitzaven continuïtats i canvis en les vides de les dones i obrien nous itineraris d’investigació. La historiografia dels anys seixanta intentava visibilitzar la presència de les dones i les seves contribucions als diferents àmbits de la història. S’ha criticat molt sovint la història contributiva. Però és un enfocament molt rellevant perquè permet posar en valor l’aportació històrica de les dones en els diferents nivells socials: el treball, la família, la subsistència, el benestar, els nivells de vida, la cultura, la política. És un primer pas necessari. Però cal anar més enllà per a veure com el fet de tenir en compte les experiències de les dones canvia les interpretacions clàssiques en cadascun dels camps d’anàlisi
MR: Quina diferència hi ha entre història de les dones i història de gènere?
CB: La història de les dones i dels homes està marcada per les identitats i les relacions de gènere, que es construeixen històricament. El gènere no és una variable, com a vegades es presenta, és una clau fonamental de l’organització social. La divisió del treball en l’esfera de la producció i de la reproducció, per exemple, està condicionada a cada moment històric pels models de gènere dominants. Les decisions empresarials de a qui contractar, quin tipus de contracte, quins salaris, quins beneficis socials s’atorguen, no són alienes als models de gènere. La major precarietat del treball femení és resultat d’uns models que s’han anat construint al llarg del temps i que consideren a les dones com a treballadores subsidiàries. La legislació laboral que durant llarg temps ha atorgat diferents drets als treballs masculins i femenins també ho és, com també el diferent accés a l’educació d’homes i dones, o el diferent valor donat al treball domèstic de les dones per a la seva família i per tant la seva exclusió de les polítiques de previsió social i benestar. No s’entén la història de les dones, com tampoc la dels homes, si no s’analitza des d’una perspectiva de gènere que tingui en compte també les relacions de classe, ètnia…, des d’una perspectiva interseccional.
MR: Com veus els estudis de dones i de gènere avui?
CB: Si s’observa amb una perspectiva de llarg termini el balanç és molt positiu. Coneixem avui molt millor la història de les dones i sabem molt més sobre com funcionen les relacions de gènere, com afecten el desenvolupament històric en molts àmbits i com influeixen en la reproducció de les desigualtat socials. Aquest coneixement permet tenir una major influència en el desenvolupament de polítiques públiques.
MR: I el panorama acadèmic?
CB: El panorama acadèmic no és tan optimista, ni en la recerca ni en la presència de dones en els àmbits de decisió sobre la recerca i la docència. Hi ha un desequilibri important entre el desenvolupament de la recerca, que ha estat molt important, i la impermeabilitat de l’acadèmia, en general, a integrar una perspectiva de gènere en l’anàlisi històrica i en la correcció de les desigualtats en la seva estructura. En gran manera els estudis sobre la història de les dones i del gènere continuen sent tangencials, i la presència de les dones en els àmbits de decisió sent menors de la que correspondria.
MR:Gràcies Cristina.
SUMARIS:
SUMARI: Vol I
SUMARI: Volum II
En el marc del 8 de març, Dia internacional de la Dona, des del CECBLL hem impusat un paquet de llibres en el qual incloem els dos llibres resultants de la 5a recerca col·lectiva ‘Les dones al Baix Llobregat I i II’. Pots adquirir-lo aquí.
Nova assemblea de socis i sòcies del CECBLL 2024
El 29 de febrer vam celebrar l’Assemblea general de socis i sòcies del CECBLL amb una trentena persones assistents. La presidenta de l’entitat Genoveva Català, després de donar la benvinguda, va dedicar unes paraules a dues persones sòcies del CECBLL molt estimades: Gemma Tribó Traveria, membre de la Junta i col·laboradora del Centre des dels seus inicis, que va perdre la vida a l’octubre a conseqüència d’un accident. I Josep Campmany, que també ha estat membre de Junta durant molts anys que ara està greument malalt.
Tot seguit es va procedir a les aprovacions perceptives de les assemblees com son la memòria d’activitats i el tancament econòmic de l’any anterior, i la presentació del nou projecte d’activitat de l’any en curs amb el seu pressupost.
Referent a l’any 2023 es van presentar i aprovar les quatre memòries de l’activitat que dur a terme el CECBLL que són: la memòria general del Centre d’Estudis Comarcals, la del Museu de la Colònia Sedó, que fem en virtut del conveni de gestió de les visites guiades que tenim subscrit amb el MNACTEC; la memòria de la Xarxa de Memòria Democràtica del Consell Comarcal, ja que ostentem la secretaria tècnica; i la del Centre Cívic Mas Lluí, que gestionem també gràcies a un conveni amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. També es van aprovar els resultats dels comptes anuals del 2023 amb una dels fons propis gràcies a les aportacions dels excedents que s’han pogut fer en els darrers anys.
Pel que fa a l’any 2024, es va presentar un projecte d’activitats tenyit de celebració ja que enguany fa 50 anys de la fundació del CECBLL amb el propòsit de reforçar l’entitat i prepara-la per a la seva continuïtat en els propers decennis. El vicepresident Jordi Sicart, va explicar el pressupost per fer front a la celebració i la proposta de les noves quotes que també van ser aprovades per l’Assemblea. Destaquem la Quota zero per al primer any de les noves persones associades i la Quota d’apadrinament, que no pagarien quota el primer any i tindrien un descompte del 50% el segon any, amb l’objectiu que alguns socis aportin nous membres a l’entitat.
Per acabar, es va acordar atorgar el títol de soci honorífic a Josep Campmany i Guillot, doctor en ciències físiques per la UB i investigador científic al sincrotró Alba, alhora que estudiós local. Ha format part de la Junta del CECBLL i ha estat president del Centre d’Estudis de Gavà. Ha coordinat durant molts anys Materials del Baix Llobregat i la recerca sobre els Fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat.
Podeu recuperar l’Acta de l’Assemblea i els documens que es van tractar al següent enllaç: https://www.cecbll.cat/banc-documental/
Presentacions del llibre Contes del Baix Llobregat a Esparreguera i Sant Vicenç dels Horts
El llibre, Contes del Baix Llobregat segueix el seu itinerari de presentacions. Aquest mes de març l’hem pogut portar a Sant Vicenç dels Horts i a Esparreguera. Recordem que el llibre, vinculat al cinquantenari del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, ha estat escrit per Rafael Bellido i il·lustrat per Joana Llordella.
A Sant Vicenç, el dia 1 de març, vam comptar amb la participació de la directora de la Biblioteca, Helena Sánchez, que va llegir un fragment del conte de Sant Vicenç. També van parlar el Regidor de Cultura, Jordi Gil i l’autor Rafael Bellido; i en representació de Joana Llordella, que no va poder assistir, va parlar l’Yildirai Ileri. L’acte el va cloure Genoveva Català, la presidenta del Centre.
En el cas d’Esparreguera, ciutat natal de la Joana i on hi viu, la biblioteca va muntar “festa grossa” el 6 de març amb la presentació del llibre. Van intervenir l’alcalde Eduard Rivas i Genoveva Català, presidenta del CECBLL, amb la Joana i el Rafa. Hi va haver lectura de fragments de la ma d’Henar Morera, Dolors Llordella i Anna Feixas; i vam tenir l’acompanyament musical d’Erol Ileri al piano i la veu de Guille Pereca. Aquell mateix dia es van poder veure, al vestíbul de la biblioteca, algunes de les il·lustracions de Joana Llordella que hi han estat exposades fins el 22 de març.
Fotografies de Sant Vicenç:
Fotografies d’Esparreguera:
Presentació del llibre “La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió”.
El passat diumenge 3 de març vam presentar a l’Ateneu Unió de la Colònia Güell el llibre de Josep Padró La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió, editat per Edicions del Llobregat.
Va ser un acte absolutament entranyable. Quasi dues-centes persones van voler acompanyar en Josep en aquest dia tan especial. Venien de la Colònia, de Santa Coloma, de Sant Boi. Però alguns s’hi van arribar de més lluny, moguts per la voluntat de fer costat a l’autor.
L’acte va comptar amb les intervencions de l’alcaldessa de Santa Coloma, Anna Martínez; el regidor de Patrimoni, Jordi Bartomeu; la presidenta del Consell Comarcal, Eva M. Martínez; el diputat de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, que venia com a delegat de la seva presidenta; i Genoveva Català, presidenta del CECBLL. En Josep va fer una intervenció breu, d’uns 30 minuts, tot explicant els principals trets del seu llibre i expressant el seu agraïment vers les persones i les institucions que han contribuït a fer-lo possible.
Aquest llibre de Josep Padró, soci del CECBLL, és el primer que parla de la Colònia Güell en clau social. En clau de la vida i de la història de la gent que va arribar, va viure i va treballar a la Colònia Güell. Voluntàriament l’autor ha defugit posar el pes en l’arquitectura modernista i en la figura de Gaudí, que han estat abastament tractades
Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
08980 Sant Feliu de Llobregat
