SANT FELIU: Arrels Locals

/by

Arrels Locals va néixer el 2012 amb la il·lusió de donar a conèixer la història de Sant Feliu de Llobregat. Fou creada per divulgar la història del nostre municipi d’una forma diferent, amena i divertida però sempre amb rigor històric. Així, un equip interdisciplinari format per diverses persones apassionades per la història, el patrimoni, la cultura i les arrels del nostre municipi vam començar a caminar.

Treballem per:

  • Recuperar la memòria històrica col·lectiva i conèixer l’evolució del patrimoni històric, social, industrial i natural de Sant Feliu de Llobregat.
  • Posar en valor, difondre i promoure el patrimoni històric del territori.

El 2014 vam participar en el Fòrum de Cultura Local amb una xerrada-diagnosi per a definir el Patrimoni. D’aquí van néixer les Finestres al Passat i la Setmana del Patrimoni, una proposta col·laborativa i creativa amb totes les entitats i institucions que viuen i reviuen el patrimoni. Aquest és el nostre gran projecte. Vam crear el web www.santfeliuabans.cat per a difondre la Setmana i catalogar i presentar totes aquelles iniciatives que s’han dut a terme a la nostra ciutat amb l’objectiu de promoure el nostre patrimoni. Des del 2018 la Setmana del Patrimoni està emmarcada dins del pla estratègic de cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i nosaltres com a entitat hi participem; tota la informació està centralitzada al web de l’Ajuntament. Paral·lelament, es va crear una Mesa de Patrimoni, òrgan consultiu integrada per les Institucions i entitats culturals del municipi.

Actualment, estem portant un projecte nou de manera cooperativa amb altres entitats culturals de la ciutat que està relacionat amb el patrimoni natural: la catalogació i conservació de la pedra seca dins del nostre municipi. Des de la nostra creació creiem en els projectes col·laboratius, i un clar exemple d’això són les diverses línies d’actuació que hem engegat en l’àmbit educatiu i cultural de la ciutat al llarg de la nostra trajectòria.

Entre totes podem cuidar, estimar i protegir el nostre patrimoni i donar a conèixer la història de Sant Feliu de Llobregat.

SANT CLIMENT: Memòria i Vida

/by

 

Memòria i Vida de Sant Climent de Llobregat es va formar l’any 2015.

L’entitat està integrada per un grup de persones interessades en la història de la localitat, en la preservació de la memòria oral i escrita i el patrimoni cultural i arquitectònic del poble.

Els seus objectius principals són:

  • Impulsar la recerca, l’estudi, la protecció, la restauració i conservació de la riquesa local; registrant, inventariant i catalogant tot el que forma part d’aquest patrimoni.

A l’hora de posar-nos a treballar hem començat per rebuscar i localitzar les antigues mines de plom i barita del nostre terme que ara estan majoritàriament tapades i abandonades, però de les quals han quedat vestigis que ningú ja recordava on podien ser, perdudes per la muntanya.

Ara en tenim les coordenades. Un parell de grups d’espeleòlegs hi han baixat (sols es pot accedir per obertures de ventilació) i n’han fet unes fotografies precioses.

Acabada aquesta activitat ens hem posat amb el tema de la pedra seca. Actualment, el terme del nostre poble majoritàriament és cobert de bosc, però a principis del segle passat tot eren vinyes, oliveres i garrofers. Més tard els cirerers van substituir la vinya. En definitiva que les muntanyes són dibuixades per quilòmetres de marges de pedra seca i per un bon grapat de barraques de vinya.

La primera feina va ser localitzar les barraques, cosa difícil per estar moltes d’elles mig enderrocades i amagades per l’espessa vegetació. Ja en tenim més de cent vint, i el següent pas és restaurar-les. Ja n’hem recuperat i restaurat quaranta-dues.

Una altre grup de treball que forma part de l’Associació és Amics de la Gent Gran de Sant Climent que promou accions per millorar l’envelliment de la gent gran, memòria històrica del nostre poble.

Maig a la Colònia Sedó; Maig Cooperatiu a la comarca

/by

Escrivim aquest editorial satisfetes per la feina feta  i la bona acollida del Col·loqui Internacional Història i Futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia, celebrat els dies 23, 24 i 25 de maig. La presidenta del CECBLL en la seva intervenció inicial en nom de la Comissió organitzadora deia: “com veieu aquesta activitat que avui us presentem és fruit d’una bona entesa i cooperació entre el sector públic, el sector empresarial i el món associatiu de la cultura i del coneixement.” Des del Centre hem cooperat per avançar vers la definició del projecte i el model de governança pel futur de la Colònia Sedó, mobilitzant coneixement, visions i voluntats.

Sovint en les nostres intervencions apel·lem al concepte de cooperació; tenim clar que per a associacions com la nostra sense cooperar, o sigui sense fer servir  aquesta capacitat d’obrar de manera conjunta per aconseguir tota mena de fites, els objectius que ens plantegem serien inassolibles.

Pel maig al Baix Llobregat es parla molt de cooperar; l’economia social i solidària està  arrelada a la comarca i cada any aquest sector de l’activitat econòmica convoca el MAIG COOPERATIU, activitat destacable liderada  per l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat. El MAIG COOPERATIU  des de l’any 2016 esdevé un dels moments clau per visibilitzar i sensibilitzar vers l’economia social i solidària. Enguany, entre moltes de les activitats desenvolupades, s’ha debatut entorn l’economia social per a l’envelliment en comunitat amb la voluntat de reflexionar sobre el cohabitatge sènior cooperatiu, i les relacions socials i de cures.

Com prou bé sabeu aquest any totes les activitats que fem estan impregnades de la celebració del nostre 50è aniversari. Hem recorregut un llarg camí fomentant l’estudi i el coneixement de la comarca des de totes les vessants. En el camp de l’estudi són singulars els nostres projectes de recerca. Més d’una desena de recerques s’han ocupat d’escatir  diferents camps de l’activitat humana al nostre territori. La darrera recerca ja acabada i publicada ha estat “Teixint solidaritats al Baix Llobregat. Història, realitat i perspectives cooperatives (1900-2023)”. Aquest llibre és fruit del treball col·lectiu d’onze persones, que tracten d’una dotzena de camps del cooperativisme a la comarca, dirigides per Josep Lluís Martínez Gonzàlez.

El CECBLL hem volgut endinsar-nos  en el coneixement del cooperativisme i de l’economia social,  hem volgut  aprofundir en aquesta forma d’organització social encarrilada a satisfer necessitats individuals i col·lectives a través d’activitats econòmiques de producció, de distribució i de serveis.

L’abast temàtic que abraça aquesta recerca mostra moments històrics del cooperativisme i el seu arrelament a l’actualitat. Es pretén donar una visió històrica, i també mostrar  l’estat actual del cooperativisme i de l’economia social, fer una diagnosi i orientar sobre quin podria ser el futur d’aquesta forma d’economia.

Mentre transitem del mes de maig al mes de juny seguim apel·lant al concepte de cooperació; el 17  de juny presentarem a Sant Joan Despí una altra de les nostres publicacions amb el títol ”Persones, valors i xarxes. El Baix Llobregat a través dels Premis de Reconeixement Cultural”. Aquesta obra recull les onze edicions dels premis i posa de relleu la seva aportació a la comarca fent més densa la xarxa de relacions entre persones i entitats, tot facilitant-ne el reconeixement, la cooperació  i la cohesió social.

Aquest nou llibre posa de relleu que els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat són una eina de comprensió del territori, de la seva gent i de les seves iniciatives i projectes remarcables. Contribueixen a enfortir  la idea de comarca i a identificar les persones que hi viuen. Projecten el Baix Llobregat més enllà del nostre territori. Mantenen vives les arrels culturals i incorporen la diversitat aplegada. Són un mirall que ens ha permès veure qui som i com hem anat canviant.

Des de 1999, les onze convocatòries dels Premis han donat visibilitat a quasi un miler de projectes de la comarca, plens de valors culturals, cívics i socials i a molts projectes innovadors que són constitutius de la identitat de la comarca. L’objectiu d’aquest nou llibre del CECBLL és divulgar aquests valors, informar sobre els Premis i fer un balanç de les propostes premiades en les onze convocatòries, tant des d’un punt de vista quantitatiu com qualitatiu.

I per cert, ja anem per la vuitena presentació pel pobles de la comarca del llibre “Contes del Baix Llobregat”. Ens hem de felicitar per tenir tant de talent creatiu a la comarca.

50 Anys del Centre d’Estudis del Baix Llobregat: Una celebració de l’economia social, pel Dr. Èric Gómez

/by

El Centre d’Estudis del Baix Llobregat celebra aquest any el seu cinquantè aniversari, un moment idoni per reflexionar sobre el seu impacte profund en diversos àmbits de la comarca. Des de la seva fundació, el Centre ha estat un pilar en l’estudi i la difusió de models econòmics alternatius, ja sigui amb la seva implicació amb projectes com l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat; o donant suport constant a la recerca històrica, i que va cristal·litzar en la magnífica publicació “Teixint solidaritats al Baix Llobregat. Història, realitat i perspectives cooperatives (1900-2023)”.

Aquest llibre mostra que la comarca del Baix Llobregat ha sigut un dels pols del país en la difusió de l’economia social. Des del naixement de cooperativisme industrial molt vinculat a la fabricació de vidre, ja des de finals del segle XIX i d’importància cabdal a municipis com Cervelló o Cornellà, al cooperativisme d’habitatge tan present a barris del Prat de Llobregat i de Sant Boi. Però aquesta publicació no només recull les dinàmiques històriques de la cooperació a la comarca, sinó que també destaca com les iniciatives modernes d’economia social han arrelat en aquest ric llegat de solidaritat i cooperativisme.

Un esperit que des del 2016 queda recollit al projecte de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, finançat per la Generalitat de Catalunya i impulsat al territori per empreses d’economia social, ajuntaments i el Consell Comarcal. Gràcies a aquest programa, el Baix Llobregat ha vist un renaixement cooperatiu, amb prop de 200 noves iniciatives que han afegit més de 750 llocs de treball a l’economia local.

En aquest context, vull recordar la figura de Xavier Giménez, el tècnic d’economia social del Prat de Llobregat, que va ser un dels impulsors de l’Ateneu des dels seus inicis, i que malauradament fa poc ens acaba de deixar. La seva contribució va més enllà dels seus esforços professionals; representa l’esperit de tota una comunitat que busca transformar l’economia des de les bases amb uns valors que el Centre d’Estudis ha volgut promoure des de la seva fundació: la cooperació, la igualtat i la innovació social.

Celebrem aquesta fita històrica reconeixent no només el passat, sinó també mirant cap al futur amb optimisme. Les estadístiques impressionants de creació d’empreses i llocs de treball mostren que l’aposta per l’economia social no només és viable, sinó també essencial per a un futur sostenible. Així, mentre recordem a figures clau com Xavier Giménez, també renovem el nostre compromís de seguir el seu camí de cooperació i solidaritat.

Aquest aniversari del Centre d’Estudis del Baix Llobregat no és només un recordatori de què s’ha fet, sinó un claríssim senyal de cap a on podem anar. Mentre continuem “teixint solidaritats”, continuem creant una comunitat més forta, més justa i més cooperativa. Celebrem aquests cinquanta anys amb una mirada cap al futur, inspirats pel passat i motivats per les possibilitats infinites que ens ofereix l’economia social.

 

Dr. Èric Gómez, coordinador de l’Àrea de Desenvolupament econòmic del Consell Comarcal i professor d’història econòmica de la UOC.

Presentació del llibre ‘Un món que és urgent transformar. 30 anys sense Joan N. Garcia-Nieto’

/by

En el marc dels actes de celebració de l’1 de maig es va presentar a l’Aula Garcia-Nieto de CCOO a Cornellà el llibre coordinat per Jaume Funes Un món que és urgent transformar. 30 anys sense Joan N. Garcia-Nieto, editat per CCOO, l’Arxiu Comarcal i el Centre d’Estudis Comarcals a petició de CCOO. Una obra que pretén se un homenatge a la figura de Garcia-Nieto.

El llibre recull textos originals Joan N. Garcia-Nieto – la majoria dipositats a l’Arxiu Comarcal – i lectures o interpretacions de les mateixes temàtiques fetes per diversos autors i autores a la llum del moment actual. I es demostra que el pensament de Joan N. és, 30 anys després de la seva mort, més vigent que mai.

L’acte va ser conduit per Sònia Herrera, doctora en Comunicació Audiovisual, feminista i responsable de l’Àrea Social de Cristianisme i Justícia.

Van intervenir, entre altres, Josep Maria Romero Velarde, secretari general de CCOO del Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf, i promotor de l’obra. Jaume Funes Artiaga, coordinador; Antoni Balmón, alcalde de Cornellà;  i diversos autors i autores. També la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, com a representant de l’entitat responsable de l’edició.

L’acte, organitzat per CCOO, va comptar també amb interpretacions musicals de piano i trompeta.

La sala lluïa esplèndida, amb unes 200 persones que l’omplien de gom a gom.

Fotografies de CCOO.

Un any més, la XMD organitza l’acte d’Homenatge als Deportats del Baix Llobregat

/by

Un any més, la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem organitzat l’acte anual per retre homenatge als deportats de la comarca. Els poc més d’un centenar de deportats que hem pogut localitzar, ha estat gràcies a l’esforç i la perseverança d’un col·lectiu de persones que amb l’arrencada de la Xarxa de Memòria l’any 2020 i amb la coordinació d’Amical de Mauthasuen, han aconseguit els noms i cognoms dels  102 baixllobregatins que van patir deportació a camps de concentració i extermini nazi.

Aquest any hem incorporat a l’homenatge dos centres escolars de Sant Feliu de Llobregat. Més d’un centenar de joves de l’INS Martí Dot i del col·legi Mare de Déu de la Mercè han estat els protagonistes de l’acte mitjançant la confecció d’un triangle que era el sistema de marcatge dels presoners en els camps de concentració nazis. Cada alumne duia el nom d’uns dels deportats per davant i pel darrera una reivindicació personal que van voler mostrar-nos durant la lectura dels noms dels deportats. També van redactar un manifest reivindicatiu on els i les alumnes van voler recordar als deportats i fer un crida a no repetir mai més la barbàrie del nazisme:

Nosaltres, que sortosament no hem patit aquesta experiència, pensem que el que va passar als camps no s’hauria de repetir mai més. Per això, per aconseguir-ho, haurem de deixar les diferències de costat, no hem de lluitar entre nosaltres ni odiar-nos. Hem de mirar-nos i reconèixer-nos tots com a humans, amb els mateixos drets i deures, independentment del nostre origen, cultura, ideologia, religió, orientació sexual, nacionalitat, discapacitat o qualsevol altra diferència entre nosaltres.

A l’acte no hi van faltar els parlaments institucionals que cada any ens donen suport i ens acompanyen: representants del Consell Comarcal del Baix Llobregat (Eva Martínez, presidenta i Lidia Muñoz, consellera comarcal de cultura i memòria), del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (Genoveva Català, presidenta), de la Generalitat de Catalunya (Gemma Ubasart, consellera de Justícia, Drets i Memòria), de la Diputació de Barcelona (Jesús Naharro, diputat de Memòria Democràtica) i de les Associacions Amical de Mauthausen i altres camps (Joan Calvo, president) i Amical de Buchelwald (Enric Garriga, president). També hi van ser presents altres entitats i sindicats com ara l’Associació per la  Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, CCOO,  UGT i regidors, regidores, alcaldes i alcaldesses dels municipis que formen part de la Xarxa. A tots i totes moltes gràcies per acompanyar-nos un any més.

En finalitzar l’acte, i malgrat la pluja, de forma espontània els assistents a l’acte van voler fer l’ofrena floral a l’olivera plantada al Parc de Torreblanca en record a les víctimes.

‘Els camins antics i les muralles de Barcelona’, en col·laboració amb Amics del Prat

/by

El passat dijous 23 de maig es va celebrar una Acte organitzat per l’Associació d’Amics del Prat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat amb el suport de l’Ajuntament del Prat i Fundesplai, amb el títol “ Els camins antics i les muralles de Barcelona”. Els ponents eren Dani Cortijo, historiador i professor, especialitzat en història de Barcelona i divulgador.  Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, com TV3, Catalunya Ràdio, Betevé, entre d’altres. I Felip Neri Gordi, arquitecte, expert en patrimoni. Membre d’Amics del Prat i de la Comissió de Patrimoni de l’Ajuntament del Prat. Ha escrit diversos articles sobre béns patrimonials d’aquest municipi, com La Granja de la Ricarda, el Semàfor, l’Artesà o la Telegrafia.

A l’acte van participar també la Sra.  Magda Ardiaca i Pau Rodríguez Cabanach, Presidenta d’Amics del Prat, Rafael Bellido Cárdenas, com a Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’historiador Pau Rodríguez Cabanach, com a moderador, Andreu Felip,  Director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Lluis Mijoler, Alcalde del Prat.

L’esdeveniment es va celebrar a l’Auditori de la seu de Fundesplai i va comptar amb l’assistència de més d’un centener de persones.

Dani Cortijo i Felip Neri van centrar les seves intervencions en la importància de la conservació del patrimoni al voltant de l’antiga carretera de València que travessava la línia costanera, on es té constància que romanen dues construccions que  en els segles XV o XVIII eren hostals vinculats a aquesta via de comunicació.  Al respecte es conserva un tram d’aquest antic camí medieval que també mereix de la seva protecció.

La vinculació històrica de la ciutat de Barcelona amb el Prat també va ser objecte d’explicacions plenes de curiositats, així com la dinàmica urbana que comportà l’enderrocament del perímetre emmurallat.

Dins de l’acte també es va aprofitar per reivindicar béns patrimonials que mereixen de major difusió, com la casa Marconi, vinculada a aquest insigne científic italià I que es conserva dins del recinte d’AENA.

La intervenció del representant del Centre d’Estudis Comarcals es va centrar en la importància de les cruïlles de camins a la nostra comarca, que ha estat històricament una terra de pas.

GAVÀ: Associació d’amics del Museu de Gavà

/by

Web Site  E-Mail

L’Associació d’Amics del Museu de Gavà va ser fundada el 1981 amb l’objectiu de promoure i difondre la tasca del Museu de Gavà i, tanmateix, contribuir al seu sosteniment. El Museu de Gavà havia estat creat el 1978 i té com a principal “joia de la corona” les Mines Prehistòriques de Can Tintorer, jaciment neolític on, 5000 anys enrere, s’extreia la variscita, una pedra semipreciosa que, segons l’historiador llatí Plini el Vell, era la “joia més preuada per les dones romanes”.

Al llarg dels més de 40 anys de trajectòria, l’Associació ha desenvolupat regularment conferències divulgatives de la història i el patrimoni local i català, la col·lecció de llibres “La Nostra Gent”, que ja ha publicat 14 monografies, excursions per les rodalies i viatges per indrets d’interès cultural, com els ja tradicionals viatges de Cap d’Any (estades d’una setmana en indrets tan emblemàtics com Egipte, Jordània, el sud d’Itàlia o els Països Baixos, entre molts altres) i homenatges a personalitats locals del món de la Cultura (“In Memoriam”).

Taamateix, l’Associació fomenta la col·laboració amb altres entitats locals i comarcals, amb les quals ha promogut la creació dels cursos d’història local, els Premis “Descobrim Gavà” per a estudiants i escoles destinats a despertar l’interès pels treballs de recerca de batxillerat sobre la ciutat i les terres veïnes, les “Trobades de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà”, que enguany arriben a la 16a edició i han promogut la recerca en comú dels pobles i viles de l’antiga baronia o la recuperació de celebracions, tradicions i diversos indrets d’interès històric o patrimonial local (camins, fonts, restes preindustrials..).

Amb 246 socis a l’actualitat, l’Associació d’Amics del Museu de Gavà és una de les entitats més nombroses i de més prestigi a la ciutat de Gavà i un referent en l’àmbit museístic de Catalunya, essent membre fundador de la Federació Catalana d’Amics dels Museus.

Sant Salvador de les Espases

/by

Dedicaré la P de Patrimoni del butlletí de maig a una petita ermita situada a uns 400 m snm en un puig que es troba a la confluència entre els municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vaquerisses, i en l’entorn de la muntanya de Montserrat. Parlo, com ja deveu sospitar, de Sant Salvador de les Espases. Es tracta d’una petita construcció religiosa d’origen romànic situada al congost del Cairat, a l’esquerra del Llobregat, que havia estat la capella de l’antic castell de les Espases, del qual es tenen notícies des del segle X. Possiblement l’ermita és del segle XI, tot i que posteriorment, al XIV i al XVII, va ser reformada. Montserrat Pagès atribueix al romànic la paret oest, i interpreta que es tracta d’un mur reaprofitat per construir aquest edifici de culte. Estaria feta amb un sistema constructiu molt similar al del castell d’Esparreguera, del qual es conserven uns pocs carreus al seu lloc.

El castell de les Espases i el d’Esparreguera estaven visualment enllaçats entre sí i amb altres castells de la zona. Formaven part de la mateixa jurisdicció, essent el més important en un principi el de les Espases, per raó de la seva ubicació estratègica i en alçada, amb un gran domini visual de la zona que s’havia de defensar. Recordem que el Llobregat feia de frontera amb Al-Alandalus. Però a finals del segle XII, la situació es va capgirar i la major habitabilitat de la zona del castell d’Esparreguera va fer que aquest li prengués el relleu. Malauradament cap dels dos està ben conservat. Del castell de les Espases només tenim mig basament d’una antiga torre de planta circular situada molt prop de l’ermita. I del castell d’Esparreguera a penes si queda la base del cos rectangular i està molt cobert de vegetació.

La capella estava construïda en un indret més baix que el castell i segurament més fàcil des del punt de vista constructiu. És petita i d’una sola nau de volta baixa amb absis rectangular. Està coronada per una petita espadanya ja sense campana. En temps més recents també ha estat restaurada diverses vegades. Potser una de les més destacades, segons la tesi doctoral de Montserrat Pagès, és la de 1924, quan es va crear una petita placeta al davant de la porta d’accés, on fins llavors només hi havia un pas estret al costat del precipici. El 1989 es va restaurar el retaule. La capella – que actualment és la construcció més antiga del conjunt – té adossades a la banda est unes estances que han servit de refugi i d’espai de suport a l’aplec que se celebra cada primer diumenge de setembre des de  fa prop de 100 anys. L’organització de l’aplec la porta l’Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases, que és l’entitat que te cura del seu manteniment i conservació.

És també bonica de mencionar la llegenda que dona nom al conjunt. Precisament me l’explicava fa uns dies un bon amic, quan fèiem un itinerari per la zona: quan els musulmans van intentar conquerir el castell, els cristians van pregar perquè es produís un miracle, ja que només això podia salvar-los. És llavors quan va caure una pluja d’espases que va fer fugir l’enemic. Algunes d’aquestes espases són encara visibles en el terreny, prop del conjunt patrimonial, en forma de grans roques platejades i punxegudes.

Aquests dies, però, no són bons per a la petita ermita de Sant Salvador de els Espases. Sembla que una paret ha cedit i ha provocat l’esfondrament de part de la teulada. Es tracta d’un patrimoni protegit com a Be Cultural d’Interès Nacional, així que caldrà restaurar-lo.

Potser no és aquest el millor moment per fer una visita. Quan hi aneu, el camí surt d’Olesa de Montserrat i l’arribada ofereix unes vistes espectaculars.

 

Fotografies facilitades per l’Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases. El meu agraïment al Salvador.

 

Més informació:

PAGÈS, MONTSERRAT: Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Barcelona, 1992.

Turisme d’Olesa de Montserrat: https://www.turismeolesademontserrat.cat/ca/pl40/visitar/id52/sant-salvador-de-les-espases.htm

Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Salvador_de_les_Espases

Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases

https://www.olesademontserrat.cat/directori/entitats-i-associacions-entitats-culturals/amics-de-sant-salvador-de-les-espases

Turisme del Baix Llobregat

https://www.turismebaixllobregat.com/ca/organitzat/cultura/ermita-de-sant-salvador-de-les-espases

 

Esther Hachuel

Col·loqui Internacional “Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”

/by

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat junt amb l’Associació per a la defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn, el  Col·lectiu per un nou model Energètic i Social Sostenible, el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, la PIMEC Baix Llobregat i l’Ajuntament d’Esparreguera, organitzem aquest imprescindible Col·loqui Internacional sobre la Història i el futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia. A partir d’ara mateix ja us hi podeu inscriure en aquest enllaç.

 

Preservar el patrimoni industrial.

A la zona Nord del Baix Llobregat es conserva i es manté amb activitat productiva la Colònia Sedó, antic recinte fabril i residencial situat a Esparreguera, al costat del riu Llobregat. El conjunt ha estat recentment declarat Be Cultural d’Interès Local.

Els orígens de la Colònia se situen a mitjan del segle XIX, quan Miquel Puig i Catasús compra el dret d’ús d’un salt d’aigua – el molí de Broquetes – per instal·lar-hi la primera fàbrica. Amb posterioritat, la producció és permanentment ampliada gràcies a la interposició d’enginys per aprofitar més i millor l’energia de l’aigua.

Hom pot endinsar-se en la transcendent història d’aquesta colònia industrial gràcies al Museu, que forma part  del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).  El Cecbll  té cura de les visites dels caps de setmana i dels festius de 10 a 14 h (podeu fer reserva de la visita guiada trucant al telèfon ( 93 666 35 27) i el MNACTEC se n’ocupa de les visites concertades entre setmana (93 789 22 44).

 

Dialèctica entre aigua i energia

El Col·loqui Internacional “Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia” vol ser un àmbit on aportar coneixement i debat sobre aquests dos grans recursos al llarg de la història i, alhora, oferir un marc de debat sobre el futur de la Colònia Sedó en les seves diferents dimensions: la patrimonial i museística; la industrial en relació als recursos i a les necessitats energètiques i la residencial amb la perspectiva de la possible recuperació dels antics espais d’habitatge i vida social.

De manera permanent tenim en el debat públic aquesta dialèctica entre l’aigua i l’energia, atès que amb el pas del temps, els efectes del canvi climàtic, l’augment de la població i de les activitats agrícoles i industrials, l’aigua ha esdevingut un bé bàsic escàs i ha passat de ser font d’energia a ser consumidor d’energia en les plantes dessaladores i altres tractaments i manipulacions.

A més, en el moment actual, a la fi de l’era dels combustibles fòssils, que són finits, la humanitat es troba davant d’un nou repte energètic transcendent: la transició cap a les fonts d’energia renovable.

Per debatre entorn a la dialèctica entre aigua i energia ens arrelem a la història de la Colònia Sedó que per disposar del subministrament  d’energia, va construir la resclosa del Cairat i un canal de més de 4 km amb un salt d’aigua de prop de 30 metres que mogué una gran turbina hidràulica de 1.400 CV, única a Europa; però ja entrat el segle XX, amb nous requeriments, els processos es van electrificar i van permetre que l’activitat persistís fins el 1979, quan va tancar a causa dels canvis en els mercats i de l’augment del preu de  l’energia amb la segona crisi del petroli.

 

Espai empresarial situat en un recinte històric i en un entorn natural de gran valor.

Estem parlant d’una primera instal·lació fabril que comença el 1846. De la fabricació de teixits de pana a la crisi econòmica dels anys 70 amb el tancament definitiu el 1979. La divisió i venda del patrimoni propicià que en el recinte s’hi  anessin  instal·lant activitats diverses i que, amb menor quantitat de persones ocupades, encara sigui l’espai de treball per a desenes de treballadors i d’activitats de sectors diversos de la producció i/o distribució. El col·loqui serà acollit a la nau d’MTS Tech, una start up liderada per una jove emprenedora que dissenya i fabrica robots i que ha escollit  aquest lloc emblemàtic carregat d’identitat i memòria on hi van treballar els seus avantpassats. També ens brindarà els seus serveis Sandro Desii Actividades gastronómicas, S.L. La participació del Gestor de la Junta d’empresaris i la bona disponibilitat del sector contribueix a posar en relleu aquest espai empresarial carregat d’història, molt viu i divers.

La propietat d’aquest conjunt patrimonial es reparteix entre el sector privat i el sector públic a través del departament de Cultura de la Generalitat i de  l’Incasòl. El repte de posar en valor el patrimoni  industrial i donar continuïtat a un polígon estratègic al Baix Llobregat nord és a les nostres mans, el passat i present industrial de Catalunya s’ho mereix.

 

De l’organització del col·loqui

En començar aquest peculiar editorial us assenyalàvem unes dates 23, 24 i 25 de maig. No us deixeu aclaparar per la densitat de tres dies de debat. Dissabte dia 25 farem una activitat lúdica:  l’ itinerari del Camí de l’Aigua; si us hi inscriviu disposareu d’un bus des de la Colònia Sedó fins la presa del Cairat, el bus us hi aproparà i tot seguit (fent baixada) caminarem enmig de l’ entorn natural resseguint el curs de l’aigua, per acabar amb una visita a l’espai del Museu. El dia de jornada complerta serà  dijous dia 23 que inclou diverses ponències de matí i tarda, pausa per dinar i  inauguració d’una interessantíssima exposició sobre “L’aigua motor de fàbriques”.  Divendres dia 24 la sessió és només fins el migdia i inclou també dinar. És del tot necessari complimentar la inscripció per a la reserva dels dinars i del transport. Transport: si dijous 23 i divendres 24, hom es desplaça amb FFCC fins a Olesa de Montserrat hi hauria sota demanda un servei de bus llançadora fins a la Colònia Sedó.

 

Podeu veure el programa sencer fent clic aquí.

 

  • Sobre la història de la Colònia Sedó podeu adquirir el llibre al nostre web:

https://www.cecbll.cat/index.php/producte/la-colonia-sedo-desparreguera-la-llarga-trajectoria-una-colonia-industrial-emblematica/

 

  • O bé descarregar-lo en castellà, de forma gratuïta, al web del Ministeri de Cultura:

https://www.libreria.culturaydeporte.gob.es/libro/la-colonia-sedo-de-esparreguera_10074/

“Sopa de lletres”, per Maite Carranza

/by

Des de fa ja més de sis anys dinamitzo un grup de lectura de dones del Centre d’Estudis  del Baix Llobregat que, lluny de suposar-me cap càrrega, dóna valor a la paraula tertúlia en la seva acepció més genuïna. En aquest espai de llibertat, sota el sostre de l’acollidor edifici del Centre Cívic Mas Lluí al Carrer Estelí, un cop al trimestre xerrem, debatim, recomanem, ens fem confidències i passem una bona estona plegades al voltant d’un llibre.

Sovint em sento afortunada per saber-me veïna i companya de tantes dones intel·ligents, compromeses i cultes a qui els agrada llegir, conversar, anar al cinema, assistir a conferències, a recitals o a estrenes teatrals i que, com jo, gaudeixen d’aquestes estones de sororitat.

És un luxe, ho sé, i no és casual.

Potser coneixeu la Conxita Sánchez? o la Genoveva Català? o l’Esther Hachuel? Oi que sí? Doncs segur que ho enteneu perfectament. Elles (i d’altres) són les promotores principals de totes les meves vinculacions amb el Centre d’Estudis del Baix Llobregat. I, com comprendreu, em resulta impossible negar-los res perquè més enllà de la feina que em proposen sempre hi afegeixen l’entusiasme per tot allò que plantegen i la màgia de la complicitat. Qualsevol suggerència resulta llaminera, fàcil, bonica: presentar unes jornades sobre cultura, preparar un taller literari, fer una presentació, participar d’una taula rodona… Com es pot dir que no a uns ulls brillants, un somriure a la boca i la promesa que tot sortirà bé, que no caldrà preocupar-me per res, que seran al meu costat?

A la fotografia: l’autora Maite Carranza

I es compleix. Talment.

Per això mai (o gairebé mai) refuso una proposta seva i públicament em declaro admiradora incondicional del Centre d’Estudis del Baix Llobregat i de les persones que el lideren.

La primera col·laboració va ser un taller d’escriptura per a dones, ara farà onze anys. Era una proposta ben trabada i consensuada amb diverses entitats de la ciutat de Sant Feliu -com el Casal de la dona o l’Arxiu Comarcal- amb qui ja impulsàvem el Premi de relats Joana Raspall per a dones. I va resultar molt exitós, tant que vam haver de tancar la matrícula. La sinèrgia d’aquella primera experiència va traspassar el factor literari i va marcar-nos emotivament. Ens vam adonar que un taller d’escriptura per a dones és també un espai per a la reflexió personal que porta de forma natural a la confidència, a les aliances i a fer xarxa.  A hores d’ara moltes de les persones participants encara recorden la màgia d’aquell taller improvisat que va permetre fer coneixences i bones amigues.

I malgrat la vida tan agitada que porto vaig fer un forat per un segon taller l’any 2017 que va repetir l’èxit del primer i, aquest sí, va tenir continuïtat en aquesta tertúlia literària, encara viva, que vincula més de 30 dones a l’entorn de la lectura i el debat. I no me’n canso perquè em dona el valor afegit de sentir-me part d’una comunitat i en sintonia amb persones properes.

Tanmateix, el Centre d’Estudis no només proposa tasques, sempre entoma qualsevol proposta per boja que sigui. Aquesta és la seva virtut la capacitat d’encaixar nous reptes. Amb el Centre d’Estudis he organitzat presentacions dels meus llibres, algun espectacle o trobades amb joves d’Instituts per parlar de literatura catalana. I malgrat el volum de feina que representa mai m’ha arribat el més mínim retret, ans al contrari, em faig creus de la gestió i el tracte. Tant de bo pogués dir el mateix d’altres Entitats. Però no m’agrada mentir. La realitat és més crua i desagradable de la que el Centre d’Estudis del Baix Llobregat ens té acostumats a creure.

Cal que existeixin més Centres d’Estudis Comarcals que dinamitzin la cultura des del respecte i l’admiració incondicional. Cal que la flama que va néixer fa 50 anys continuï ben viva i que ens il·lumini els propers cinquanta.

Potser sigui egoista, però vull que els meus fills i filles i potser els meus néts i nétes sàpiguen que molt a prop seu hi ha persones que estimen la cultura i els llibres i que sempre, com deia  Xima del Bearn de Villalonga, sempre tindran un plat de sopa de lletres a la seva taula.

L’escalf d’aquest certesa em fa ser molt feliç.

Maite Carranza

El Delegat del Govern, Joan Borràs, visita el CECBLL

/by

 

El Delegat territorial de Barcelona  del Govern de la Generalitat de Catalunya, Joan Borràs i Alborch, va visitar el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat el 8 d’abril, on el van rebre una delegació de persones de l’entitat encapçalada per la presidenta Genoveva Català, el vicepresident Jordi Sicart, la responsable del cinquantenari del Centre Conxita Sànchez, el representant del Centre a la CCEPC Jaume Bosch, la directora Esther Hachuel i la Cap de projectes Neus Ribas.

 

En la trobada vam aprofitar per explicar-li les activitats que el CECBLL està duent a terme per la celebració del 50è aniversari, destacant el Col·loqui Internacional “Història i futur  de la Colona Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”, que tindrà lloc els dies 23, 24 i 25 de maig a la Colònia Sedó d’Esparreguera, i la 12a edició dels Premis de Reconeixement  Cultural del Baix Llobregat que es celebrarà a Sant Vicenç dels Horts el 22 de novembre. També se li van mostrar les darrers edicions que hem publicat.

 

En Joan Borràs va ser alcalde del Papiol durant els anys 2015-2017 i va tornar a ocupar l’alcaldia l’any 2019. Aquesta proximitat ha fet que la trobada fos distesa i de fàcil entesa. Finalment el Delegat va signar tot inaugurant el llibre el llibre d’honor del CECBLL i el vam obsequiar amb un lot dels nostres llibres.

 

 

 

Presentació de dos llibres de la col·lecció “Una immersió ràpida”

/by

La tarda del 15 d’abril vam reunir a la sala d’actes del Consell Comarcal una trentena de persones a la presentació de dos llibres de la col·lecció “Una immersió ràpida” de Tibidabo Edicions.

En primer lloc en Carles Riba, membre de junta del CECBLL i president del CMES, va presentar el seu nou llibre Energia. Una immersió ràpida, on dona respostes a preguntes bàsiques sobre l’energia per poder afrontar la crisi energètica actual. En Manel Torrent Aixa, Director tècnic al Consorci Agència Local d’Energia de Barcelona, va presentar el llibre Energies Renovables. Una immersió ràpida. El llibre ens explicar les diverses fonts d’energies renovables i dona pistes sobre com implantar-les a casa per esdevenir, també nosaltres, part activa d’aquesta transició energètica.

L’estil d’aquesta col·lecció combina rigor i divulgació, i està orientada a les persones que vulguin introduir-se en temàtiques actuals sobre ciència, filosofia, humanitat, ciències polítiques i socials.

Els autors van estar acompanyats de la presidenta del Consell Comarcal Eva Martínez, que va conduir l’acte i de Jordi Sicart, vicepresident del CECBLL i membre del Grup per a l’Impuls de la Transició Energètica al Baix Llobregat, que va presentar als autors.

L’acte estava organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, el Consell Comarcal, el Col·lectiu per un nou model Energètic i Social Sostenible i Tibidabo Edicions.

El CECBLL rep un reconeixement durant l’acte de tancament del 40è aniversari de l’ACBL

/by

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat va tancar la celebració dels seus 40 anys de vida el passat 15 d’abril, en un acte solemne i carregat d’emoció on van ser presents Natàlia Garriga, consellera de cultura del Govern de la Generalitat de Catalunya, Lidia Muñoz, consellera comarcal de cultura i memòria del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lourdes Borrell, alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat i la directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, M. Luz Retuerta, que van encapçalar els parlaments.

L’acte va ser un homenatge a les 4 dècades de servei que l’Arxiu Comarcal ha fet a la ciutadania de la comarca. Han estat 4 dècades de compromís, divulgació, respecte i amor pel patrimoni i el llegat documental que aquest arxiu custodia. De la mà de la seva directora, M. Luz Retuerta, aquest Arxiu ha crescut des d’aquell 23 d’abril de 1983 quan es va signar el conveni entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sant Feliu per emplaçar l’Arxiu a la ciutat. El 1993 l’Arxiu passà a la planta baixa de la Biblioteca Montserrat Roig on vam començar a compartir dependències amb el CECBLL. L’any 2015, s’inaugurà el nou Arxiu a l’actual seu del carrer Clementina Arderiu, on continuem compartint edifici, projectes, experiències i reptes.

L’acte va continuar amb tres protagonistes de diferents moments històrics de l’Arxiu: Jaume Bosch, regidor de Sant Feliu quan es va crear l’Arxiu i exdiputat al Parlament de Catalunya, Mercè Renom, historiadora i investigadora de l’Arxiu, i Joan Tardà, antic diputat a Corts i un dels primers investigadors de l’Arxiu.

Va cloure l’acte un reconeixement públic a totes les persones i institucions que han contribuït al creixement de l’Arxiu cedint els seus fons documentals i enriquint així la memòria de la nostra comarca. Genoveva Català, va recollir l’obsequi en nom del Centre d’Estudis. Es tracta d’una obra creada expressament per a l’ocasió per l’artista Jaume Amigó, amb uns gravats que simbolitzen els elements clau de l’Arxiu i la seva missió.

Des d’aquestes línies volem felicitar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat els seus 40 anys d’existència, a la M. Luz Retuerta -cor i ànima d’aquest Arxiu- i al seu equip, per tota la dedicació i feina que han fet durant tots aquests anys. Llarga vida a l’Arxiu!

Fotografies: Fet a Sant Feliu | Autoria: Marc Rius

Presentem el llibre ‘Contes del Baix Llobregat’ a Pallejà i Abrera

/by

Aquest mes han continuat les presentacions del llibre Contes del Baix Llobregat, que com sabeu consta de 30 contes escrits per Rafael Bellido, un per a cada una de les 30 ciutats del Baix Llobregat; i 30 il·lustracions de Joana Llordella.

Presetnació a Pallejà

El dia 16 d’abril  vam estar a Pallejà. Allà vam comptar amb la intervenció de l’alcaldessa, Acensión Checa, i amb la lectura de contes per part del pallejanenc Jordi Carbonell, soci del CECBLL, i de la pallejanenca i amiga de la lectura, Lola Massana.

El dia 29 vam estar a Abrera, on vam comptar amb una salutació de la regidora de Cultura, Arantxa Galofré, i de l’alcalde, Jesús Naharro. Les lectures van anar a càrrec de Míriam Claveria, directora de la Biblioteca, i de l’abrerenca i activista cultural Teresa Morral.

En tots dos casos van tenir també la paraula en Rafael Bellido i la Joana Llordella a més de la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals, Genoveva Català.

Presentació a Abrera

En acabar la presentació, autor i autora van signar exemplars per a les persones assistents que van voler comprar el llibre.

Un plaer recórrer el Baix Llobregat de la ma d’aquesta magnífica obra, i de la Joana i el Rafa. Gràcies, també a l’Yildirai!

 

Podreu trobar totes les pressentacions que anem programant arreu del Baix Llobregat en aquest enllaç: https://www.cecbll.cat/events/categories/edicions-del-llobregat/presentacio-de-llibre/llibre-contes-del-baix-llobregat/

 

Fotografies de Pallejà:

 

 

Fotografies d’Abrera:

 

Mostra de dansa a la Colònia Sedó

/by

El dijous 25 d’abril va tenir lloc a la Colònia Sedó d’Esparreguera una mostra de dansa dels grups de l’Escola Municipal de les Arts d’Esparreguera, dedicada als ensenyaments no reglats de música i dansa. L’activitat es vincula a la celebració del Dia Internacional de la Dansa, que és el 29 d’abril.

Hi va haver participació de tots els grups de l’escola, des dels més petits fins als joves i vam poder gaudir de tots els estils, clàssica, espanyola i moderna.

En total vam comptar amb prop d’un centenar d’alumnes que van fer un itinerari de dansa a l’interior del Museu i en diversos punts de l’exterior del recinte fabril. Es van fer dos passis per tal de donar cabuda a les moltes famílies que es van inscriure per presenciar l’espectacle.

Aquest tipus d’esdeveniments programats a la Colònia Sedó pretenen donar a conèixer a grans i petits el patrimoni d’aquest espai històric de gran valor cultural.

Va ser una estona ben agradable, amb música i amb moltes ganes de ballar i de contagiar el ritme per part de l’alumnat.

Tolerància zero contra la violència masclista i vicària. El CECBLL s’adhereix al manifest promogut per l’Ajuntament del Prat

/by

El passat dia 10 d’abril la Junta del Centre acordava subscriure el Manifest promogut per l’Ajuntament del Prat arran del triple assassinat a causa dels dramàtics fets ocorreguts la tarda del dia 9 d’abril a la ciutat, en què una dona veïna del Prat i els seus dos fills menors d’edat van ser trobats morts al seu domicili, presumptament assassinats del pare de família.  L’Ajuntament del Prat encapçalà el dol i es disposà a acompanyar en aquest moment tan dolorós a la família de les víctimes.

El manifest que recolzàrem deia així: “El Prat, contra les violències masclistes i vicàries. “ El text analitzava i constatava que: “Les violències masclistes responen a causes estructurals d’un sistema patriarcal que, històricament, ha generat relacions socials desiguals entre dones i homes, i que segueix provocant discriminacions per raó de gènere en l’actualitat. Aquestes desigualtats es manifesten en l’àmbit domèstic, en les relacions laborals i econòmiques, en l’àmbit institucional i polític i, en general, en totes les esferes de la vida social. La discriminació per raó de gènere es manifesta en totes les edats i afecta tots els grups socials de forma transversal, i es troba en la base de la manifestació més extrema de les violències masclistes: els feminicidis.”

Sense cap mena de dubte la Junta de la nostra associació acordà sumar-nos a la Crida que demanda rebutjar el crim alhora que ens pronunciem a favor de la   lluita contra la desigualtat de gènere i no estem disposats a tolerar cap discriminació per raó de gènere per petita que sembli, ni cap manifestació que la justifiqui.  Rebutgem de forma contundent les violències masclistes.

El CECBLL assisteix als Premis de Radio Molins, que recorden a Gemma Tribó

/by

El passat divendres 19 d’abril es va celebrar al Foment Cultural i Artístic de Molins de Rei la gala dels Premis Ràdio Molins de Rei. L’organització va tenir un sentit record per les persones vinculades a l’emissora que ens havien deixat recentment, com és el cas de la historiadora i investigadora Gemma Tribó. Col·laboradora habitual de l’emissora municipal, aquesta temporada havia començat a compartir un breu espai mensual al magazine “Bon dia i bona hora” per divulgar la història local, però malauradament només va ser a temps d’enregistrar el primer. Bego Floria, periodista i guanyadora del Premi Ràdio pel seu programa “Heroïnes qüotidianes”, també va tenir unes paraules per Tribó, recordant que havia estat una de les dones que havia passat per l’espai i que la conversa sencera es podia recuperar a www.radiomolinsderei.cat.

El CECBLL forma part de la celebració del 40è anversari d’Amics de Vallirana

/by

La presidenta del CECBLL, Genoveva Català,  va participar el passat divendres 19 d’abril a la Masia-Molí de Can Batlle, a l’acte central dels 40 anys d’Amics de Vallirana, associació local dedicada al coneixement i difusió en matèria de coneixement com la història, el patrimoni, les tradicions, el medi natural, etc. Català, acompanyà a la celebració al conjunt de persones associades; al seu president, Jaume Montané; a l’alcaldessa i presidenta del Consell Comarcal Eva Martínez; i al senador valliranenc Josep Lluís Cleries.

 

El CECBLL te la sort de comptar a la seva Junta amb un membre molt actiu també de l’associació Amics de Vallirana, en Francesc Ollé. Ollé, en la publicació comarcal elbaix.cat, fa una breu ressenya històrica de l’entitat valliranenca explicant el vincle del naixement de l’associació i l’arribada de la democràcia als municipis tot dient: “A l’inici dels anys 80 els municipis ja tenien ajuntaments democràtics, fet que va comportar una vida associativa més rica als pobles… El dia 31 de gener de 1984 es constituïa l’entitat amb tot el reconeixement públic i legal.”Ollé també recordà que “Els membres fundadors van tenir la convicció de que una tasca clau hauria de ser la recuperació de material històric. Així, l’obtenció de fotos i documents per incorporar-les a un futur arxiu i fer-ne exposicions i publicacions ha estat una constant. Es va disposar del fons del fotògraf local Joan Vives, un dels pioners d’aquest ofici i art a la comarca, donat que feia aquesta feina per diversos pobles l’any 1924, ara fa cent anys.” Sobre la base de la conservació de fons documentals, l’entitat ha promogut publicacions, conferències i exposicions tot vetllant per la conservació del patrimoni material i immaterial.

La participació a l’activitat central del 40è aniversari i la concurrència de persones d’edats diverses constaten allò que Ollé expressa: “Després de 40 anys, l’associació segueix fidelment les mateixes motivacions inicials; l’estima pel poble, el seu estudi i la preservació de la seva identitat, que es pot concretar en dos registres: la història i el patrimoni, establint-se com a principi que s’estima més allò que més es coneix.”  La confiança amb la feina feta i l’estima per l’entorn empeny a les persones associades a seguir treballant i a contribuir a il·lusionar a noves generacions .

 

Font: https://www.elbaix.cat/2024/04/21/lentitat-amics-de-vallirana-fa-40-anys-per-francesc-olle/

Despedim a la Dra. Mercè Vidal, autora del llibre “Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat”

/by

 

Fotografia de Mercè Vidal

Divendres 19 d’abril vam tenir la trista notícia de la mort de Mercè Vidal Jansana.

Ens havíem vist a l’acte de cloenda dels 40 anys de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Estava il·lusionada amb diversos projectes, entre els quals la cessió del fons documental de la seva recerca a l’Arxiu Comarcal i la possibilitat de reeditar el seu llibre Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat, publicat el 2005 per Edicions del Llobregat per encàrrec de l’Ajuntament de Sant Feliu. Un llibre que es va esgotar ràpidament per l’interès intrínsec i també pel rigor i l’exhaustivitat de la recerca.

La Mercè era d’Esplugues de Llobregat. S’havia doctorat en Història de l’Art el 1989 i era professora de la UB. Formava part del grup d’investigació consolidat GRACMON  de la UB (Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporani), en el qual tenia una participació molt activa. Va ser autora de diversos llibres i d’articles en revistes especialitzades i havia impartit conferències, seminaris, cursos…

A Sant Feliu va dissenyar l’any 2010, per encàrrec de l’Ajuntament, la Ruta del Modernisme (https://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=14226), una oferta cultural que es manté viva i que atrau tant la gent i les escoles de Sant Feliu com de més enllà. Havia estat membre del Grup d’Estudis d’Esplugues i fundadora de l’associació Amics dels Museu i del Patrimoni d’Esplugues de Llobregat (AMPEL), entitat de la qual fou presidenta.

Hem perdut una activista cultural i una bona amiga. Descansa en pau, Mercè.

Ha mort Josep Maria Vilumara Lamarca, membre de la Junta del CECBLL entre el 1999 i 2001

/by

El 22 d’abril ens ha arribat la noticia de la mort, als 84 anys, de Josep Maria Vilumara Lamarca, darrer propietari de les sederies Vilumara, amb fàbrica a L’Hospitalet, actualment rehabilitada com a Institut d’Ensenyament Secundari.

Fotografia de Josep Maria Vilumara

El Josep Maria va formar part de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat entre 1999 i 2001 i la seva tasca es va centrar en la Comissió de Patrimoni, intervenint en temes com la vil·la romana de Sant Joan Despí; la protecció de les casetes de tipologia tradicional, a Esplugues; la salvaguarda dels conjunts industrials de Can Bertrand i de Solà Sert a Sant Feliu, i l’inventari del Patrimoni Industrial de la Comarca en col·laboració amb el MNACTEC.

Fortament influenciat per la seva trajectòria personal, la defensa del patrimoni industrial va ser un dels seus grans centres d’interès. Mai va abandonar la idea que Can Vilumara compartís l’activitat educativa amb la  memòria històrica d’allò que havia sigut.

La darrera col·laboració que vam tenir va ser fa un any,  arran de l’edició del llibre FILANT CULTURA en el que ell parlava de la relació entre les fàbriques i els empresaris  de Tecla Sala i Vilumara.

Insistent fins a dir prou, de criteris sòlids, treballador incansable i col·laborador en tot moment, avui volem tenir un  record per qui va ser un bon amic i una excel·lent persona.

Josep Padró i Carles Riba.

Esparreguera: Associació per a la defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn

/by


LinkEmailFacebookInstagramTwitter

L’Associació per a la defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn és una entitat de recent creació; vam fer el nostre acte inaugural com entitat al febrer de 2018. Ens motivava el convenciment que la Colònia Sedó d’Esparreguera, tot i haver estat la Colònia tèxtil més gran d’Espanya, no havia tingut fins aleshores l’atenció que es mereixia, ni havia comptat amb plans de protecció patrimonial acords amb la importància del patrimoni que atresorava.

Al llarg d’aquests anys hem contribuït a que la reobertura del Museu de la Colònia Sedó, propietat del MNACTEC, fos una realitat amb la signatura, a finals de 2019, d’un conveni entre el MNACTEC i el CECBLL. Des d’aleshores hem procurat potenciar el Museu amb l’impuls de diverses iniciatives, com ara, la realització d’obres de teatre i recitals de poesia, concerts de música i dansa, presentació de llibres, realització d’itineraris guiats pel recinte del polígon i la Colònia obrera. Hem difós l’interès i el coneixement de la Colònia entre diversos centres escolars a través de xerrades, l’organització de visites i l’impuls de Treballs de Recerca entre l’alumnat. També hem contribuït a implicar l’Ajuntament d’Esparreguera en el futur de la Colònia, iniciatives que s’han concretat en l’aprovació d’un BCIL, la creació d’un Comissionat específic per a la Colònia Sedó i la recent aprovació d’una partida pressupostària per a l’adquisició de la Casa de l’amo. També hem desenvolupat diversos itineraris per l’entorn de la Colònia, hem organitzat xerrades, exposicions i sortides culturals.

Entre els projectes més immediats que estem organitzant podem destacar una visita a la Colònia escocesa de New Lanark, Patrimoni de la Humanitat, la realització d’una exposició fotogràfica centrada en l’habitatge obrer i la participació en l’organització del Col·loqui internacional sobre Aigua, Energia i Territori previst per a la primavera del 2024.