La segona de les activitats del Cicle de conferències i mosaics d’experiències d’acord amb les bases del Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat d’experiències econòmiques, la vam dur a terme el 31 de maig al teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca. Després de la benvinguda de l’alcaldessa Ana Maria Alba i de la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, la moderadora de la sessió, Carme Figueras, membre de la Junta del CECBLL, va presen una interessant conferència de l’economista i consultor en polítiques públiques Eduard Jiménez Hernández, Metrópolis, globalització  i sostenibilitat econòmica. 

Tot seguit la moderadora va donar pas a  6 experiències econòmiques singulars de la comarca per observar i copsar l’actualitat comarcal en la temàtica econòmica: en Joan Soler ens va explicar el cas de l’empresa familiar que dirgeix, amb un fort assentament al sector del transport col·lectiu de viatgers,  SOLER I SAURET; Maria Visa, ens va explicar en què consisteix l’empresa  MTS TECH, una empresa  ubicada al polígon industrial Sedó dedicada a l’automatització de la logística amb robòtica mòbil;  Tomi Jiménez, ens va explicar  el cas d’una empresa sobre innovació en matèria de producció agrícola ALABALL BERROS; Ramon Andreu, de RA ARQUITECTES, va intervenir  parlant sobre la rehabilitació d’edificis històrics; Maria José Navarrete va parlar de FUNDESPLAI, una potent entitat dedicada a l’economia social;  Albert Marsà,  de MTK SPACE, ens va explicar el cas d’una cooperativa audiovisual instal·lada al polígon Matacàs; i per últim Lourdes Borrell, responsable política de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, ens va explicar l’impuls que donen des de l’Ateneu a l’economia social i sòlidària.

La sessió la va claususar el regidor de cultura de Sant Andreu de la Barca, Juan Pablo Beas.

Us deixem amb el vídeo de la sessió:

 

 

 

Antonio Cerrillo, periodista de la Vanguardia especialitzat en medi ambient, va fer la darrera conferència del Cicle de conferències i experiències ecològiques d’acord amb les bases dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. El 14 de juny érem a  la Casa de Cultura de Collbató escoltant la magnífica conferència i les quatre experiències ecològiques de la comarca que es van presentar després de la xerrada: Carles Riba, president del CMES Col·lectiu per un nou model energètic i social, ens va parlar de les comunitats energètiques; Silvia Ruiz, ens va parlar de la Taula Ciutadana pel Clima Begues; Carlos Delgado, ens va explicar el negoci  d’extracció de resina que van muntar amb la seva dona, Forest Baix de Vallirana; i Jordi Fortuny, ens va parlar de les reivindicacions de la plataforma d’entitats i col·lectius SOS Llobregat i L’Hospitalet.

Aquesta sessió la va moderar Rafael Bellido, membre de la Junta del CECBLL. La van obrir l’alcalde de Collbató, Miquel Solà, i la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, i va fer la cloenda la regidora de cultura de Collbató, Mar Andreu Rojas.

 

 

L’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, els ajuntaments i les entitats d’economia social i les cooperatives del Baix Llobregat organitzem un any més la setena edició d’aquest cicle d’activitats de difusió de l’economia social i cooperativa a la comarca.

El 23 de maig, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem col·laborat en aquesta nova edició del Maig Cooperatiu amb la presentació de la recerca “El cooperativisme de consum al Baix Llobregat”, que forma part de la 12a Convocatòria de recerca col·lectiva de l’entitat, per estudiar de forma col·laborativa el cooperativisme al Baix Llobregat. La recerca, dirigida pel Dr. José Luís Martínez, compta amb unes 16 persones voluntàries, entre elles el professor de la Universitat de València, Francisco Medina, que ha analitzat el cas d’una cooperativa de l’Hospitalet de Llobregat que aboca llum per conèixer el cooperativisme de consum al Baix Llobregat.

Vegeu el vídeo de la sessió:

 

El sindicalismo del siglo XXI. Nuevos retos

Durante los últimos años los logros conseguidos por los sindicatos para defender e impulsar los derechos de los trabajadores/as, han sido importantes pero no son suficientes para conseguir una sociedad más justa e igualitaria.

Tenemos que poner en relieve la importancia en algunas de las medidas impulsadas por UGT como los ERTEs, que han permitido salvar millones de puestos de trabajo durante la pandemia, el Ingreso Mínimo Vital para los colectivos más vulnerables, la Ley del Teletrabajo, la Ley Rider; la subida del SMI que ha pasado en 5 años de 655€ a 1.000€ actuales, la Reforma de las Pensiones que ha derogado la del PP del año 2013 y que garantiza el poder adquisitivo de nuestros pensionistas actuales y futuros y por supuesto la Reforma Laboral, imprescindible para el impulso de la economía, del empleo y la mejora de los derechos de la clase trabajadora.

Para el futuro de nuestro país hay una serie de retos imprescindibles que UGT hemos reivindicado el 1º de Mayo, sueldos dignos, empleo estable y de calidad que acaben con las desigualdades para que la crisis “No la pague de nuevo la clase trabajadora”.

Ha sido un 1º de mayo con carácter de celebración por los retos conseguidos, pero muy reivindicativo para conseguir las nuevas conquistas sociales.

Lo más importante SUBIR LOS SALARIOS, la inflación está disparada (9 %) más aun con la guerra de Ucrania y las personas trabajadoras no pueden pagar sus efectos.

Para ello todos los convenios deben contemplar una cláusula de revisión salarial, para recuperar poder adquisitivo. Subir los salarios es la prioridad de UGT para el 2022 para seguir avanzando y ganar la clase trabajadora.

Otro reto que queremos como Sindicato es un nuevo Estatuto de los Trabajadores/as del siglo XXI. Un Estatuto que recoja la nueva realidad productiva y nuevos derechos para los delegados/as que garantice la acción sindical en la empresa para que los trabajadores/as, tengan mejores condiciones laborales y salariales.

Caminar hacia una reducción de jornada de 32 horas semanales, mejorar la salud y seguridad en el trabajo, mejorar el precio de la energía. Todas estas nuevas medidas deben servir para transformar las empresas, crear empleos de calidad y avanzar  hacia una economía verde y sostenible que mejore las condiciones de vida de toda la sociedad.

Sin duda alguna todos estos retos se conseguirán si los sindicatos son fuertes y respetados, por ello es necesario que los trabajadores/as se afilien y participen en los sindicatos de clase.

Juan Carlos Fernández
Secretario Comarcal UGT BAIX LLOBREGAT

El cap de setmana del 14 i el 15 de maig, en el marc del Dia Internacional dels Museus, el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) va  organitzar a la seu del Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera una nova edició del programa “Reviu Can Sedó”, que mostrava el passat de l’antiga colònia tèxtil a partir d’una visita teatralitzada a càrrec de l’Escola de Teatre La Passió d’Esparreguera. El recorregut plantejava dins del Museu diversos escenaris en els quals es produïen  diàlegs entre actors que, vestits d’època, representaven diferents personatges vinculats a la fàbrica. Vam poder veure dues dones al peu del teler, dos obrers que feien anar la turbina, les mestres de l’escola republicana ensenyant nens i nenes, i els amos de la fàbrica cofois al peu de la caiguda d’aigua de l’aqüeducte. La visita es repetia cada 30 minuts,  de manera que més de 400 persones van poder gaudir-la. Va ser una activitat totalment gratuïta i el públic es va mostrar satisfet amb la proposta.

Les visites teatralitzades a Can Sedó amb motiu del Dia Internacional dels Museus ja s’havien fet anteriorment, però no es van poder programar ni al 2020 ni al 2021 degut a la situació de pandèmia.

Com cada any, el Centre d’Estudis celebrem la nostra assemblea anual, aquesta vegada amb renovació de Junta directiva. La tarda del dijous 26 de maig, amb un assitència de prop d’una quarentena de socis i sòcis de la nostra entitat, vam aprovar la memòria d’activitats de l’any passat i els comptes anuals, i també es va aprovar el projecte d’activitats i el pressupost d’aquest 2022. Com marquen els nostres estatuts, cada tres anys s’ha de renovar la Junta directiva i, de nou, la candidtaura presentada per Genoveva Català ha estat l’escollida per assumir els tres propers anys del CECBLL. En el seu projecte per al període 2022-2025, destaca que en el bell mig del mandat celebrarem els 50 anys d’existència de l’associació i que  el seu propòsit és centrar la commemoració en el lema “1974-2024 el Baix Llobregat a cavall de dos segles”. A la candidatura presentada per Català, l’acompanyen les següents persones que formen part de l’actual Junta directiva de l’entitat:

1. Genoveva Català, presidenta
2. Jordi Sicart, vicepresident
3. Gemma Tribó, secretària
4. David Massana, tresorer
5. Anna Antó, vocal
6. Rafa Bellido, vocal
7. Edgar Berengena, vocal
8. M.Jesús Bono, vocal
9. Jaume Bosch, vocal
10. Carme Figueras, vocal
11. Sílvia Guillen, vocal
12. Pere Àngel Montserrat, vocal
13. Francesc Ollé, vocal
14. Isabel Ortuño, vocal
15. Ferran Puig, vocal
16. Carles Riba, vocal
17. Conxita Sánchez, vocal
18. Mercè Sellés, vocal

Durant el desenvoluoament de la sessió, també es va fer un especial agraïment a les tres persones que van deixar la Junta en aquesta assemblea, després d’anys de col·laboració intensa i de valuoses aportacions a l’associació: Xavier Mas, Àngels Massip d’Esparreguera i Josep Campmany de Gavà.

Com és habitual, vam acabar l’assemblea amb una activitat més lúdica i, en aquesta ocasió,  en Carles Riba Romeva ens va presetar el seu darrer llibre Itinerari energètic integral. Obtenció d’energia útil en un sistema renovable, que podeu adquirir en aquest enllaç

Albert Massegur Giralt és un dels tres socis fundadors  del CECBLL que encara són vius, junt amb Jordi-Xavier Romero i Josep M. Canals. Dissabte dia 14 de maig els Amics del Museu de Pallejà, amb un any de retard per la pandemia, celebraren el seu 25 aniversari. n el marc d’aquesta activitat van considerar convenient retre homenatge a un dels seus impulsors que fou Albert Massegur, nascut a Barcelona l’any 1941, que ha viscut a Abrera i a Molins de Rei i que  des de l’any  1969 viu a Pallejà. De formació autodidacta, el 1974 fundà, junt amb un grup de joves, el Museu de Pallejà. Fou cronista oficial de Pallejà entre el 1973 i el 1980. Ha publicat Pallejà, apunts històrics (1985), Pallejà, toponímia i quelcom més (1991), 200 anys de la Concòrdia de Pallejà (2003) i El castell de Pallejà i altres masies del terme (2003).

L’activitat d’aquest dissabte agafà per sorpresa a l’Albert, les persones qui l’organitzaren sabien que no és amic de lloances, el seu esperit és fer calladament. El dens programa de l’activitat  constava d’una glosa sobre la vigència del present arrelat en el passat per part dels Amics del Museu a càrrec de Montserrat Cloquell (presienta d’Amics del Museu), seguida d’una conferència del propi Albert Massegur respecte la “Importància del Castell de Pallejà al Baix Llobregat”, acabant aquesta primera part amb la intervenció de Josep M. Solías (director del Museu de l’Hospitalet) que disertà sobre “Els museus locals i els bons homes”.

Solías, ja introduïa el perfil de l’ homenatge. A la segona part i entrant ja en l’activitat de reconeixement , la directora del Museu Municipal de Pallejà, Núria Armengou, d’una manera precisa i detallada va revisar la llarga i extensa trajectòria de l’Albert Massegur. També intervingueren Josep Montfort, (Amics del Museu de Molins de Rei) i Ferran Balanza de Martorell i exmembre de la Junta del  CECBLL; ambdós assenyalaren la importància de la iniciativa social en matèria d’història local i treball museogràfic i la necessària vinculació amb l’administració local per fer possible la seva permanència. Ambdós insistiren en  la valuosa aportació de l’Albert Massegur al llarg de 50 anys en favor de l’estudi i l’estima per la història local i comarcal i la seva enorme aportació.

Per la seva part la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, acompanyada per Francesc Ollé, va donar lectura a l’acta fundacional del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat signada el 23 de novembre de 1974. Ressaltà la part del seu redactat que deia: “Se consideró que el BAIX LLOBREGAT es en la actualidad la comarca catalana más desintegrada y conflictiva que necesita ser promocionada creando en la misma un “Centre d’Estudis Comarcals”. Se informó que en el aspecto de la cultura, la historiografía del BAIX LLOBREGAT merece una atención particular y que se debe lograr un mayor desarrollo cultural, artístico y científico en las poblaciones que forman esta comarca con signos evidentes de una voluntad de superación” Aquest paràgraf va servir per recordar que aquell mateix any entre el 4 i el 10 de juliol la comarca visqué una gran  vaga general en solidaritat amb els treballadors d’ELSA (Cornellà) i SOLVAY (Martorell) que fou l’esperit  perquè s’anomenés  la comarca com  “cinturón rojo de Barcelona”. En aquells moments, poc a poc,  es  van generar espais de reivindicació democràtica com el Congrés de Cultura Catalana o les Assemblees Democràtiques (vinculades a l’Assemblea de Catalunya). El Centre d’Estudis naixia de la mateixa ànsia de superació d’un llarg període de foscor, de repressió i desconsideració de les gents, dels territoris i de la història.

La nostra entitat li vam lliurar com a agraïment  un diploma que deia així: “En homenatge i reconeixement,  ALBERT MASSEGUR GIRALT, Membre fundador del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat per la seva dedicació a la Cultura”

La regidora de Cultura de Pallejà Sandra Neiro, obria l’activitat i  la cloenda fou a càrrec del regidor de Pallejà i Conseller Comarcal Jordi Carbonell i l’alcaldessa de la localitat Ascensió Ràtia que  cloïa anunciant que d’acord amb el procediment administratiu, properament el Ple de l’Ajuntament declararia a Albert Massegur, fill adoptiu de Pallejà.

 

 

 

 

El Centre Jujol Can Negre de Sant Joan Despí va ser l’espai que va acollir el primer dels actes del cicle de conferències i mosaics d’experiències per fer camí cap als Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.

Aquesta primera sessió es va dur a terme el dimarts 24 de maig i l’objectiu de la sessió era conèixer i observar el moment actual d’alguns dels principals camps temàtics relacionats amb els drets socials de l’educació, la salut, el treball, l’habitatge, l’equitat, les cures i el suport i l’acolliment  de persones migrades i refugiades.

Va obrir la sessió l’alcaldessa de Sant Joan Despí, Belen Garcia, la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, i la vocal de Junta Conxita Sánchez, que va moderar la sessió. A continucació, Conxita Sánchez va donar pas a tres mirades temàtiques. La primera mirada la feia en Paco Ramos, professor de secundària, sobre l’ensenyament; la segona la va fer  Victòria Lebrón Campos, metgessa, sobre salut;  i la tercerca Miguel Ángel Merinos, sindicalista, sobre el treball.

Tot seguit Conxita Sánchez ens va presentar als ponents de la jornada, Ricard Gomà, director de l’IERMB, i Laia Ortiz, directora d’Acció Social i Comunitària de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, que van fer les seves intervencions d’apertura de l’acte d’experiències socials, tot facilitant la reflexió sobre quins són els actuals reptes en matèria d’acció social.

Seguidament es van convidar una sèrie persones a explicar-nos experiències socials de rellevància que s’estan desenvolupant a la nostra comarca: Viqui Castellanos, consellera comarcal de Dones, Gent Gran i LGTBI, ens va explicar la posada en marxa del 6è Congrés de dones del Baix Llobregat sota el lema: #SomUna; Xavier Mas d’Esparreguera, empresari, membre de la Junta del CECBLL, és l’ideòleg del Hub Espai de Creació d’Esparreguera; Sara Suárez, Fundadora i presidenta de l’associació de cuidadors “Cuidando de ti” de Sant Boi de Llobregat, que donen suport a les famílies cuidadores de persones en situació de dependència; Lucía López Fernández, responsable de l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat, que ens va explicar l’Observatori de Gènere Metropolità; Gina Pol, consellera comarcal de Salut, ens va mostar el Projecte Expositiu Mons. El món reflex; i finalment Laure Pérez, Director del CFA Arquitecte Jujol , ens va explicar el projecte Garage Lab i projecte MHM. També van intervenir Julián Carrasco,  de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes del Baix Llobregat i  Raquel Casanovas, de l’associació Solidança.

Per acabar, el regidor de cultura de Sant Joan Despí, Àlex Medrano, ens va fer la clausura de la sessió.

 

 

 

Caminem cap als Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat!

Cicle de conferències i mosaics d’experiències d’acord amb les bases del Premis

 

La Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat va organitzar l’acte d’homematje a les persones deportades del Baix Llobregat al Parc de Torreblaba el matí del 8 de maig. L’any 2021 ja es va fer aquest homentage als deportats i als seus familiars que al llarg de dos anys s’havien localitzat gràcies a la feina impulsada des d’Amical Mauthasen, el CECBLL, ajuntaments de la comarca, i investigadors i investigadores de diversos municipis del Baix Llobregat. Es va decidir tornar a fer l’homenatge degut a les restriccions d’aforament al que estavem sotmesos durant l’homenatge de l’any passat. Aquesta vegada hi van assitir familiars de les persones deportades, entitats, representants polítics i tècnics d’alguns ajuntaments i sindicats de la comarca.

L’acte el va presidir el conseller de Cultura, Medi Ambient i Memòria Democràtica, Jordi Carbonell, amb la participació de la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat,  Genoveva Català, el president de l’Amical de Mauthausen, Joan Manel Calvo, el director del Museu Memorial de l’Exili, Enric Pujol, i la diputada adjunta a la Presidència de la Diputació de Barcelona i alcaldessa d’Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz.

Conduït pel periodista Sergi Picazo, l’acte va comptar amb la intervenció de la Federació Catalana d’Entitats Corals en la part cultural, que van cantar dues peces sota la direcció de  Juan Carlos Márquez;  i Acrobat Cultura ens va oferir un recital poètic de gran qualitat a càrrec de l’Estel Solé, poeta, i la Pilar Gastou al violí. L’acte va finalitzar amb la lectura dels 98 noms dels deportats i amb l’ofrena floral a l’espai de record del Parc de Torreblanca, al peu de l’olivera.

L’acte es va realitzar dins del marc de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, creada l’any 2020 amb l’objectiu d’impulsar les polítiques en matèria de memòria democràtica de la comarca. Formem part de la Xarxa 25 ajuntaments de la comarca, entitats, sindicats, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, l’Amical Mauthausen, el Centre d’Estudis Comarcals i el Consell Comarcal del Baix Llobregat i l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.

A banda d’aquest acte  d’homenatge, la Xarxa de Memòria també ha organitzat el Cicle de Cinema Mai Més a dos municipis; als Cinemes Can Castellet de Sant Boi de Llobrega, es va presentar “L’Holocaust, la deportació i la seva memòria” a partir d’una seqüència didàctica de sis fragments cinematogràfics seleccionats de films comercials, la tarda del divendres 6 de maig; i la tarda del 21 de maig, al Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat, es va projectar el documental “Los olvidados de la Linea Maginot” (EnricCanals, 2014) seguit d’un cinefòrum a càrrec de Joan Calvo, president de l’Amical de Mauthausen.

 

 

 

 

 

El passat dia 7 d’abril, per iniciativa de PIMEC, va tenir lloc al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera una sessió de treball sota el títol “Reptes i oportunitats de la Colònia Sedó”. Va ser una sessió a porta tancada que reunia representants de l’Ajuntament d’Esparreguera, de PIMEC Baix Llobregat i L’Hospitalet, de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn i del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. També va ser convidat el director del mNACTEC, que per raó d’agenda va haver de declinar la invitació.

Després de la benvinguda de l’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, es va fer una visita guiada a les instal·lacions de la Colònia.

Tot seguit es va iniciar la sessió de treball amb la presentació del projecte per declarar la colònia Bé Cultural d’Interès Local per part de Rogeli Salvador, regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Esparreguera. Després hi va haver una taula de debat moderada pel sr. Àngel Hermosilla, director de l’Àrea d’Economia i Empresa de PIMEC, on hi van participar Àngel Díaz, membre de la sectorial de PIMEC Turisme i Colònia Güell, Iago Pineda i Andrea las Hayas, arquitectes guanyadors del projecte Europan16-Ciutats Vives, i Esther Hachuel, directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que va intervenir amb l’objectiu de contribuir a la reflexió sobre els ingredients a tenir presents en la conservació i posada en valor del patrimoni de la Colònia Sedó. Podeu descarregar-vos aquí la seva intervenció.

EL PLAER DE LLEGIR LITERATURA

Com llegim? Com abordem l’acte de la lectura i aconseguim el plaer de llegir? Perquè no ho fem pas sempre igual, sinó que cada llibre té unes circumstàncies concretes i per això ens hi acostem de maneres diferents: el recomanen, n’he llegit la crítica, me l’han regalat, l’he vist i m’han vingut ganes de comprar-lo per algun motiu estrany, és una novetat d’un autor que m’agrada sempre, sembla interessant pel títol… Tots aquests factors ens fan agafar el llibre amb expectatives molt variades. I si n’hi ha més d’un per triar, encara s’hi afegeix la darrera decisió: per quin començo? Això depèn encara d’altres factors, com ara el moment concret, l’estat d’ànim, quin és el llibre que acabem de llegir… Tot plegat influirà en el resultat de la lectura: m’ha agradat o no, m’ha entusiasmat, ha estat un llibre pesat o avorrit, interessant, no el podia deixar…

En la meva experiència lectora, crec que m’ha passat de tot: una novel·la que tothom deia que era boníssima però a mi no m’ha agradat perquè s’assemblava massa a la que acabava de llegir, que m’ha entusiasmat; un assaig, èxit editorial incontestable, que a la meitat ja m’ha deixat d’interessar; una novel·la que m’ha encantat, tot i que la síntesi de la contracoberta no s’assemblava gaire al contingut. Tot això m’ha provocat noves maneres de fer respecte de la lectura. He après que, si un llibre m’ha entusiasmat, he de deixar passar uns dies abans d’agafar-ne un altre, perquè d’alguna manera l’he de “pair”, l’he de recrear, he de pensar-hi un temps. Si un llibre ha deixat d’interessar-me o m’avorreix cap a la meitat, en definitiva, si no en gaudeixo, doncs el deixo; no val la pena perdre temps amb una lectura que no et compensa, hi ha tant per llegir! I pel que fa a les síntesis de la contracoberta, en el cas de les novel·les he deixat de llegir-les, perquè de vegades no s’adiu amb el contingut i això et decep; o gairebé t’explica com acaba, o t’avança fets que t’havien de sorprendre…

Però en aquesta meva experiència lectora, també m’he trobat amb moltíssims llibres impagables, d’aquells que no vols que s’acabin. Són novel·les que m’han aportat experiències de lectura i sensacions diferents, però totes elles m’han deixat un pòsit important de tendresa, d’humanitat, de gaudi, de vida. Hi he trobat la literatura de debò. És difícil fer-ne una tria, però en destacaré cinc:

Una altra vida encara, de Theodor Kallifatides. Primera novel·la en grec d’aquest autor grec que ha escrit tota la vida novel·les en suec, perquè viu allà, i que quan va tornar a Grècia al cap dels anys va escriure aquesta petita història, tendra i senzilla, plàcida i optimista, que transmet ganes de viure.

Crónica de una muerte anunciada, de Gabriel García Márquez. Aquí no hi ha placidesa, tot el contrari. Però aquesta història és tan ben travada i plena de fets i personatges sorprenents, explicada amb el devessall de paraules propi de l’autor, que et fa viure de ple enmig d’aquest petit món mig màgic i mig tràgic.

Aquest deu ser el lloc, de Maggie O’Farrell. Anades i vingudes de personatges, d’espais i de temps, teixint una trama de vegades dura, de vegades tendra, amb un tractament del temps insòlit i fins i tot divertit. I al capdavall t’adones que has viscut en un món que no és el teu, però que l’has sentit tan a prop durant molts dies que t’hi has emocionat i tot.

Jo confesso, de Jaume Cabré. Un homenatge a la cultura i a la història de l’Europa del segle xx, amb una obra literària completa, rodona, immensa, que envolta una amistat captivadora amb l’alegria de la música i la pintura, però també amb els fets històrics cruels del seu entorn.

Llicó d’alemany, de Siegfrid Lenz. Una història densa, profunda, situada en un poblet del nord d’Alemanya a l’època nazi. El nazisme, l’amistat, les relacions familiars, l’obsessió del deure. Però quan de cop i volta tornes a llegir un paràgraf perquè t’ha emocionat la manera com diu el que diu, i quan això et passa a cada pàgina, saps que estàs llegint literatura, amb majúscules.

 

Montserrat Torra Puigdellívol
Filòloga