DESCOBRIR EL CANAL DE LA INFANTA. Itinerari 1. Martorell-Castellbisbal

/by

El Centre d’Estudis Comarcals, fidel al seu compromís de posar de relleu el patrimoni, impulsa un treball coral per restituir el llegat històric d’aquesta infraestructura de regadiu que ha estat de vital importància per al desenvolupament de la nostra comarca, ho farem a partir de set itineraris pels quals anirem transitant, tot endinsant-nos en el coneixement de l’entorn.

El dissabte 12 de novembre es va realitzar el primer itinerari del cicle Descobrir el Canal de la Infanta (veure aquí el calendari de sortides), organitzat pel soci del CECBLL Javier Morata, gran coneixedor del Llobregat  i tot el seu entorn i autor de diversos llibres sobre el Llobregat, editats pel CECBLL.

Aquest primer itinerari ha comptat amb l’inestimable guiatge del també soci del CECBLL Roger Lloret, expert en tot el sistema hídric del Llobregat i autor de de diversos llibres sobre el Llobregat. Com diu en Morata, aquest itinerari sobre el Canal de la Infanta, que va des del Llobregat a Molins de Rei fins al mar, comença just a l’Anoia i a Martorell, doncs és on trobem la primera captació (fins a 1.000 l/seg.) que alimenta els cabals del Canal de la Infanta i que majoritàriament transcorre pel Vallès Occidental; tot plegat una bona juguesca!

Hem resseguit el punt i el sistema de captació inicial a l’Anoia, així com el recorregut de l’aqüeducte subterrani que en condueix l’aigua fins al Canal de la Infanta i els sifons amb els quals travessa el riu diverses vegades. Tot acompanyat de tota mena d’informació tècnica sobre algunes característiques del recorregut i la visita al moll de l’antic port romà que encara es troba al peu de la base esquerra del Pont del Diable pel seu costat nord-oest, de quan el Llobregat era navegable des del mar fins al Congost.

Per als qui vulgueu resseguir aquest itinerari, i tot el cicle complert, el podeu trobar detalladament descrit al llibre Descobrir el Canal de la Infanta. Set itineraris per la seva xarxa de diversos autors i coordinat per en Javier Morata, que podeu adquirir al web del CECBLL

El talent baixllobregatí a La Nit de la Cultura del Baix Llobregat

/by

El divendres 18 de novembre es va celebrar, al Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat, La Nit de la Cultura, l’acte de lliurament de Premis de Reconeixement Cultural que convoca el Centre d’Estudis Comarcals. Aquest acte posava punt i final a un procés en el qual s’hi ha bolcat tota la comarca, i que un any més ha servit per reconèixer des de la cultura experiències d’àmbits diferents pel seu caràcter innovador o integrador.
La Nit de la Cultura del 2022, organitzada pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament del Prat de Llobregat, ha aconseguit fer confluir més de tres centres persones de múltiples àmbits i municipis. Aquesta fotografia ens serveix per veure i valorar la força i dedicació que ha definit la comarca des de sempre. A més, és un espai per impulsar i donar la benvinguda a nous projectes emergents que tot i les difícils situacions que estem vivint els últims anys, han trobat el seu espai per néixer.
La cohesió aconseguida pel reconeixement entre la ciutadania del Baix Llobregat és el
que fa que aquests premis tinguin sentit. Conèixer-nos entre totes, desvirtualitzar els projectes, i que institucions, entitats, treballadores i les famílies que els acompanyaven convisquin en un acte com aquest, posa de relleu la magnitud i qualitat de la nostra comarca.
L’acte, que a més dels finalistes i activistes culturals va comptar amb l’assistència de nombroses autoritats, es va obrir amb un parlament de benvinguda a càrrec de l’alcalde
del Prat i es va cloure amb els parlaments de Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals, i de Joan Borràs Alborch, alcalde del Papiol, que assistia com a delegat del Govern de la Generalitat i en representació del M. H. President de la Generalitat, Pere Aragonès.
A més, La Nit de la Cultura va contar amb la lectura dels poemes “Coneixement” i “Murs de Pere seca” de Joan Margarit (1938-2021), interpretats per Pere Prats. A la meitat de l’acte, The Gospel Prat Project va oferir-nos tres cançons i va fer aixecar, literalment, a tothom de les cadires. A més de les actuacions, es van donar per descomptat els premis als guanyadors de cada categoria, tan col·lectius (C), com individuals (I). Aquests van ser, per ordre d’entrega:
Premi Premi Jaume Codina i Vilà:
– Amics Del Prat
Premi Núria Salán Ballesteros a experiències econòmiques:
– Soler i Sauret, d’àmbit comarcal (C)
– Producciones el Barrio, d’ Esplugues de Llobregat (C)
– Ana Vidal Rabetllat, de Sant Esteve Sesrovires (I)
Premi Joan Salvat Saladrigas a experiències socials:
– Congrés de dones del Baix Llobregat, d’àmbit comarcal (C)
– Cuidando de ti. Asociación de Cuidadores SB, de Sant Boi de Llobregat (C)
– Carlota Dobaño, del Prat de Llobregat (I)
– Manuel Estellés i Badosa, de Sant Boi de Llobregat (I)
– Jaume Funes, de Cornellà de Llobregat (I)
Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
– Consell De Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, que atorga la junta a una
iniciativa dels territoris de parla catalana.
Premi Narcís Prat Fornells a experiències ecològiques:
– Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Baix Llobregat (C)
– Espais Test Agraris, de Sant Vicenç dels Horts (C)
– Lluís Tejedor Ballesteros, del Prat de Llobregat (I)
Premi Gràcia Dorel-Ferré a experiències culturals:
– Projecte Mons, de Sant Just Desvern (C)
– Llibreria Els nou rals, de Viladecans (C)
– Josep Campmany, de Gavà (I)
– Alizzz (Cristian Quirante), de Castelldefels (I)
– Carmen Doorà, de Sant Boi de Llobregat (I)
Premi Personalitat Baixllobregatina
– Chanel Terrero, d’Olesa de Montserrat
Aquesta edició ha acabat amb 19 guardonats, però ja s’estan escalfant motors per la pròxima edició que es farà a Sant Vicenç dels Horts i que coincidirà amb els 50è aniversari del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. No en va, la presidenta del Centre d’Estudis va recordar durant l’acte que Magda Sanrama era l’única dona que es trobava entre el grup de fundadors del Centre d’Estudis Comarcals aquell 23 de novembre de 1974. Sanrama estava fortament vinculada a Sant Vicenç dels Horts, ja que s’hi va instal·lar en el 1950 i al 1967 va fundar el Primer Museu Matern que llavors hi havia en aquest municipi del Baix Llobregat.

I ara us deixem un vídeo-resum de la gal·la de la 11a edició dels Premis de Reconeixment Cultural del Baix Llobregat.

Amb el suport de:

RECERCA DE LES 11 EDICIONS DELS PREMIS DE RECONEIXEMENT CULTURAL DEL BAIX LLOBREGAT

/by

Durant tot l’any 2022 hem elaborat una recerca sobre les 11 edicions dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat que compilen més de 20 anys de premis.

Amb motiu del XXV aniversari del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, l’any 1999  ens vam plantejar quines accions podíem dur a terme que fossin d’abast comarcal i en les quals es pogués mostrar la riquesa i vitalitat cultural de la comarca  i reconèixer públicament  la intensa activitat que associacions, entitats i persones  hi duen a terme, quedant sovint en l’anonimat. Va ser així com es va anar gestant la idea de fer uns premis d’abast comarcal en que es pogués posar en valor i fer pública la feina, sovint voluntària o vocacional que moltes persones i entitats de la comarca emprenen en els diferents àmbits de la creació cultural, amb un guardó que es lliuraria en una gala pública. Es va pensar que el premis podien funcionar com els ”Oscars”, a partir d’un seguit de nominacions de les quals en serien tríades les tres millors de cadascuna de les categories que es definissin per part d’una comissió de selecció, que al seu torn serien  presentades  a un jurat que hauria de triar les nominacions que més mèrits reunissin per obtenir el guardó.

A partir d’aquí un grup de persones, encarregades de fer la programació del XXVè aniversari del Centre, van treballar per donar forma a aquesta idea definint uns premis amb un cartell de 9 categories. Hi hauria també un premi que donaria el propi Centre d’Estudis a una iniciativa dins l’àmbit dels Països de Parla Catalana. Aquestes categories durien el nom de personatges rellevants del Baix Llobregat en cadascun dels àmbits com els d’Agna Canalies i Mestres, Pau Bertran i Bros, Joan Cerelos i Fornells etc. La gala dels Premis es duria a terme en el marc d’un sopar concebut com una trobada de les diferents entitats, ajuntaments, creadors, nominats etc. que conformen la vida cultural i artística del Baix Llobregat i en qual es reconeixeria i es donaria testimoni d’aquesta rica i diversa  activitat cultural.

Pel que fa al guardó  es va considerar que calia que fos un element amb una estètica pensada i referida al Baix Llobregat i que fos realitzada per algun artista de renom de la comarca. Així el ceramista Jordi Serra i l’artista Xavier Corberó van compartir l’autoria de la figura del premi, fet amb ceràmica refractària simbolitzant la terra amb tocs de color blau fent referencia al riu Llobregat i en forma cilíndrica evocant la forma allargada de la comarca. Els elements de ferro, com la fletxa i la base van ser duts a terme per Corberó. Posteriorment la figura es faria només en ceràmica i només hi intervindria el ceramista Jordi Serra.

A partir de la primera gala, duta a terme a Castelldefels el desembre de 1999, els premis s’han anat lliurant bianualment en diferents poblacions de la comarca que han fet d’amfitriones  com Castelldefels el 1999, Molins de Rei el 2001, una edició que mereix ser recordada per la gran nevada que hi va haver el dia de la gala i que malgrat això es va dur a terme amb una notable participació, Sant Boi el 2003, Sant Feliu el 2005, Sant Andreu de la Barca, el 2007, Esparreguera el 2009, Martorell el 2011,  Viladecans el 2014,  Sant Joan Despí el 2016 i la darrera del 2018 celebrada a Sant Just Desvern.

10 edicions i quasi 20 anys de Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat suposen una consolidació d’aquesta iniciativa i posen de manifest que la cultura del Baix Llobregat continua estant viva i essent prolífica ja que continuen havent-hi nominats i premiats.

Després de vint-i-tres anys dels primers premis amb onze edicions i dos anys de pandèmia que han sacsejat les nostres vides, hem fet una recerca d’aquest projecte d’abast comarcal i que ha anat agafant una trajectòria i dimensió molt gran.

Amb la contractació d’una persona dedicada expressament a aquesta recerca, hem recollit tot el material rescabalat bàsicament de les següents fonts:

  • Butlletí del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
  • Xac Premsa
  • Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, fons del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
  • Documentació pròpia de l’entitat
  • Entrevistes a persones implicades

Un cop revisada tota aquesta documentació hem agrupat:

  • Les bases de les diferents edicions del Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat
  • Les candidatures rebudes al llarg de les 11 edicions
  • Les candidatures finalistes i guardonades

Amb la informació obtinguda hem elaborat uns excel que han servit per buidar les dades a partir de l’establiment de variables, com ara la procedència per municipis de les candidatures, la condició d’home/dona de les candidatures individuals, etc. L’objectiu últim d’aquest buidatge és veure quin ha estat fins ara el perfil dels Premis i com aquest ha anat evolucionant.

AMB EL SUPORT DE:

El Museu Memorial de l’Exili acull el XIII Congrés de la CCEPC

/by

El Museu Memorial de l’Exili situat  a la Jonquera, va acollir els dies 4, 5 i 6 de novembre el XIII Congrés de la CCEPC: Exilis a l’època contemporània (segles XIX i XX). Territoris de partida, territoris d’acollida.

L’organització d’aquest Congrés va anar a càrrec de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i el Museu Memorial de l’Exili.

L’objectiu del congrés era anar més enllà de l’exili provocat per la guerra civil del 1936-39 i analitzar també els exilis anteriors i els posteriors a aquella data. Es tractava de constatar que l’exili ha estat una constant històrica no marginal ni en la nostra història ni en una dimensió internacional.

Una delegació de persones representats del Centre d’Estudis van pujar fins a La Jonquera per acompanyar la ponència presentada per la nostra sòcia Maribel Ollé que duia per títol “Exili i deportació al Baix Llobregat, una història en construcció de l’emigració republicana de 1939”. Ollé va fer una pinzellada de la recerca sobre l’Exili i la deportació a la nostra comarca que el CECBLL està duent a terme sota la seva coordinació.

Vegeu els vídeos de les tres sessions del Congrés.

Divendres 4 de novembre:

Dissabte 5 de novembre – sessió matí:

Dissabte 5 de novembre – sessió tarda: 

Nova activitat formativa de la recerca exili i deportació al Baix Llobregat

/by

El dimecres 23 de novembre al Museu de Sant Boi de Llobregat, vam dur a terme una nova activitat formativa ‘La contribució dels republicans catalans en la lluita contra l’alemanya nazi durant la 2GM, els prolegòmens de la resistència antifranquista’ de la 11a recerca col·lectiva sobre l’Exili i la deportació al Baix Llobregat. Van donar la benvinguda a la sessió Maria Lledó, directora del Museu de Sant Boi  juntament amb Esther Hachuel, directora del CECBLL. Els conferneciants van ser Daniel Arasa, Fermí Rubiralta i Oriol Falguera  que van fer valuoses  aportacions dels marcs generals, temàtics  o memorials  en relació a les temàtiques plantejades al programa. També hi van participar membre de l’equip de recerca com Carles Serret per Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Amat pel Papiol, Pere Font amb  Juli Ochoa i Jordi Amigó per Sant Just Desvern, Alejandro Ros per Sant Joan Despí, Josep Padró  i Aleix Font per la Colònia Güell, que van presentar casos  treballats documentalment en relació a la temàtica o retrats biogràfics a partir del seu coneixement o testimoniatge.

Aquesta activitat es va coorgnanitzar amb el Museu de Sant Boi, l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, i amb el suport de Diputació de Barcelona:

Presentació del llibre “La Colònia Sedó d’Esparreguera” a Olesa de Montserrat

/by

L’Auditori de la Casa de Cultura d’Olesa de Montserrat, va acollir la tarda del 3 de novembre l’acte de presentació del llibre La Colònia Sedó d’Esparreguera, de Gràcia Dorel-Ferré, doctora en Història i especialista en patrimoni industrial editat conjuntament pel CECBLL i l’Ajuntament d’Esparreguera.

Gràcia Dorel-Ferré va explicar l’impacte que va tenir la colònia en la demografia dels dos municipis en els que la colònia hi va tenir una repercussió directa, Olesa i Esparreguera, especialment per les tres onades migratòries que es van donar al llarg de la seva història. L’autora va destacar especialment la primera, a finals del segle XIX, amb l’arribada d’obrers i obreres de Catalunya, Aragó i València i la presència elevada de dones que ja havien estat a d’altres zones industrials. Aquestes dones es van establir a la colònia amb els seus fills compartint casa amb una altres dones per no estar soles. Per a Dorel-Ferré, aquesta va ser una situació revolucionària a l’època en quant a la independència econòmica femenina. L’autora va detallar que la repercussió demogràfica a Esparreguera va ser més elevada que a Olesa, ja que el teixit industrial olesà estava més diversificat.

L’alcade del municipi, Miquel Riera, el regidor de cultura d’Olesa, Xavier Rota, Jaume Morera, autor del reportatge fotogràfic i maquetador de l’obra i  Joan Soler, geògraf, màster en Patrimoni de la Universitat de Girona i especialista en paisatges culturals, també van intrevenir en aquesta presentació. En concret, l’alcalde d’Olesa, Miquel Riera, va cloure l’acte felicitant l’autora per la seva dedicació de més de trenta anys : “La teva feina ens dona una eina boníssima, a través del coneixement, per dotar de valor el patrimoni que estem reclamats a protegir”.

La presentació tenia una segona part que va consistir en una visita guiada gratuïta a la Colònia Sedó el dissabte 5 de novembre.

DESCOBRIR EL CANAL DE LA INFANTA

/by

SET ITINERARIS PER LA SEVA XARXA

El Centre d’Estudis Comarcals, fidel al seu comprimís de posar de relleu el patrimoni, impulsa un treball coral per restituir el llegat històric d’aquesta infraestructura de regadiu que ha estat de vital importància per al desenvolupament de la nostra comarca, ho farem a partir de set itineraris pels quals anirem transitant, tot endinsant-nos en el coneixement de l’entorn.

Aquests itineraris ens serveixen per conèixer el Canal de la Infanta (1819), una infraestructura de regadiu que ha estat de vital importància per al desenvolupament de la nostra comarca.

Cal portar calçat còmode i aigua.

Inscripcions: enviant un correu a visitespf@llobregat.info – data límit el divendres 11 de novembre a les 14:00 h.

 

Preu:

– Persones sòcies del CECBLL: gratuït

– Persones no sòcies del CECBLL: 3€

– Preu especial: reserva dels 7 itineraris junts per 18 € (en lloc de 21€)

 

Per visualitzar-les a través de Wikiloc clica aquí

El CECBLL presenta al·legacions a la modificació de la zona ZEPA del Delta

/by

El CECBLL ha presentat al·legacions al Projecte d’acord de govern pel qual s’aprova la modificació de la ZEPA del Delta del Llobregat i es proposa la modificació de la LIC Delta del Llobregat.

La Junta  ha acordat presentar  al·legacions amb la voluntat de conciliar l’ampliació de l’espai natural protegit del Delta de Llobregat i l’existència i desenvolupament del Parc Agrari del Baix Llobregat. Aquestes al·legacions es presenten en coherència a la pròpia trajectòria de l’entitat i a d’altres pronunciaments com les al·legacions per millorar el contingut de la revisió del Pla Especial del Parc Agrari i de la Modificació del Pla General Metropolità d’acompanyament en els anys 2013 i 2014, i les  aportacions fetes al document de referència de l’avaluació ambiental estratègica d’aquest planejament. L’any 2016, vam organitzar el Congrés del Baix Llobregat, on la vessant territorial tingué un pes específic. Hem organitzat diverses jornades sobre el Paisatge del Baix Llobregat, i aquest mateix any, hem formulat al·legacions al desdoblament de l’autovia A2 al Nord de la comarca.

El CECBLL coneix que  l’ampliació de l’espai natural protegit del Delta del Llobregat és una prescripció de la Unió Europea que considera que els indrets de protecció de les aus (Zones d’Especial Protecció de les Aus) són insuficients  i també que l’ampliació és en bona part dins del Parc Agrari. El que representa un 40% de la seva superfície actual, per això les nostres al·legacions fan propostes  per quan  la Generalitat acordi l’ampliació de l’àrea protegida, i  aprovi  el  Pla Especial de Protecció del Medi Natural i el Paisatge del Delta del Llobregat (PEPMDLL)  que és una figura de planejament provinent de la Llei d’Espais Naturals i jeràrquicament està per sobre del Pla Especial del Parc Agrari.

Així les coses, plantegem mesures per garantir la compatibilitat entre  els espais naturals protegits i Parc Agrari:

– Els usos agraris s’han de permetre de forma general dins dels espais naturals protegits.  El PEPMDLL ha de concretar aquells indrets on excepcionalment l’agricultura estigui prohibida o restringida, i preveure els mecanismes d’expropiació (en indrets de prohibició) o de compensació (en indrets de restriccions)

–  S’han de preveure hivernacles, construccions i instal·lacions dins del Parc Agrari. El PEPMDLL ha de delimitar on seran prohibits, que coincidirà amb zones humides o espais de connexió ecològica.

–  S’han de permetre les inversions en infraestructures hidràuliques. Si s’escau, sotmeses a avaluació ambiental.

–  S’ha de tramitar simultàniament l’aprovació del PEPMDLL i la modificació del Pla Especial del Parc Agrari.  Un cop aprovats definitivament, cal que els dos plans es refonguin en un únic pla. El més adient és el Pla Territorial Sectorial Agrari Específic, com preveu la Llei d’espais agraris.

– Cal tramitar i aprovar en un únic Pla de Gestió i Desenvolupament dels espais naturals protegits i del parc agrari.

– Cal un únic Consorci dels espais naturals protegits i del parc agrari.

En les al·legacions hem  manifestat que al CECBLL ens hagués agradat participar juntament amb la resta de persones jurídiques convidades en la Fase 2 de la  proposta de modificació de la zona ZEPA i LIC del Delta del Llobregat, per tal d’influir en què determinades consideracions s’incorporessin en el document que posteriorment s’ha sotmès a informació pública.

 

 

 

Constituït el grup de Dones Sàvies de Sant Vicenç dels Horts

/by

Divendres 30 de setembre es presentà en societat l’Agrupació de Dones Sàvies de Sant Vicenç dels Horts. Al jardí de Can Comamala un bon nombre de dones i alguns homes donaren la benvinguda a aquesta nova entitat.  Integrada per un grup de dones més grans de 65 anys o pensionistes amb malaltia reconeguda que volen fer valer objectius quotidians com són la visibilització , l’empoderament, l’activisme, la participació, la convivència i el feminisme.

Aquesta és una iniciativa original i atractiva que vol posar en valor el paper de les dones grans en la nostra societat, en el marc d’una ciutat amb una llarga tradició de lluites socials i feministes. Volen fer sentir la seva veu en tots els camps dels afers públics i col·lectius vinculats a afers culturals, socials, econòmics i ecològics així com incorporar valors com la solidaritat i la lluita per la pau sempre des de l’empoderament de les dones i del feminisme.

Presidides per Cèlia Dorado Siles,  Isabel Calabuig  Mateu,  Esperanza Garcia Cuadrado, Josefina Gáñez Tello, Chari Martin Mateo i M. Angeles Meroño Ros, emprenen l’aventura de trobar-se i retrobar-se per treballar des del coneixement, fent palesa la seva presència a la vicentina localitat.

L’acte comptà amb la presència de l’alcalde del municipi i autoritats diverses i amb una sàvia  intervenció de la begatana Margarida Camprubí impulsora d’iniciatives similars en el mateix municipi de Sant Vicenç dels Horts i a Begues, d’on en fou regidora.

 

 

 

 

Voleu assitir a la Nit de la Cultura del Baix Llobregat?

/by

Una nova edició de la festa del lliurament dels premis s’acosta i enguany anem a celebrar-la al Prat de Llobregat el divendres 18 de novembre a les 20:00 h al Cèntric Espai Cultural  (Plaça de Catalunya, 39-41 del Prat del Llobregat).

Per assitir a la gala caldrà que feu reserva prèvia mitjançant un correu electrònic a premiscecbll@llobregat.info  o al telèfon 93 666 35 27 de dilluns a divendres de 10 a 14 h. i de 16 a 21 h. Ens indiqueu el nom de totes les persones que hi assistireu i un tèlefon de contacte. Nosaltres us confirmarem la reserva. Posteriorment rebreu les entrades per correu electrònic que caldrà dur impreses o al mòbil el dia de la gala. Les places són limitades, així que atedrem les reserves per ordre d’arribada. L’entrada inclou una invitació al  sopar que a peu dret se servirà com a cloenda de la festa.

No espereu a l’últim moment! Envieu-nos el mail ja!!

 

L’ARTICLE DEL MES PER CARLES RIBA

/by
Construir el nou futur

Vivim ancorats en un present que ja és passat i que ens impedeix construir el nou futur.

La vida és consubstancial en l’evolució del nostre planeta format fa 4.500 Ma (milions d’anys). L’atmosfera primitiva es componia majoritàriament de CO2 (com la de Venus i la de Mart). Els primers éssers vius unicel·lulars sense un nucli diferenciat (procariotes, molts d’ells anaeròbics) van aparèixer fa uns 3.800 Ma, i inicien la fixació del carboni (C) de l’atmosfera en forma de matèria orgànica o de roques calcàries tot alliberant l’oxigen (O2); d’aquesta manera, ara fa uns 2.400 Ma, l’atmosfera terrestre adquireix una composició amb nitrogen i oxigen relativament semblant a l’actual.

Els procariotes dominen la Terra durant més de 2.000 Ma fins a l’aparició dels eucariotes, ja amb un nucli diferenciat, i no és fins més recentment (entre -850 Ma i -650 Ma) que apareixen els primers éssers multicel·lulars alhora que es desenvolupen formes de vida aeròbies més eficients, avui dia majoritàries. Entre tant, la disminució dels gasos d’efecte hivernacle dóna lloc a les primeres grans glaciacions, la més severa de les quals és l’anomenada “terra bola de neu” (vers -700 Ma) en què el planeta enter es va cobrir de gel i la vida pràcticament va desaparèixer.

En els darrers 500 Ma llargs es produeix la gran evolució de la fauna i de la vegetació (primer, marines i, després, terrestres), amb grans esclats de vida però també amb grans extincions (cinc d’elles, massives) fins a la desaparició dels dinosaures (-65 Ma). Va ser en aquestes èpoques que es van formar els combustibles fòssils: primer els carbons a partir de restes vegetals (majoritàriament entre -320 i -100 Ma) i més endavant els hidrocarburs (des de -200 Ma) en base a restes d’animals marins.

A partir d’aleshores comença l’era terciària on predominen els mamífers. Els homínids no arriben fins fa 4,5 Ma, l’home sapiens viu en els darrers 130.000 anys (0,130 Ma) i les civilitzacions humanes que es desenvolupen amb l’agricultura i la ramaderia tenen lloc després de la darrera glaciació, ara fa uns 10.000 anys (0,010 Ma). I, des de fa uns 200 anys, primer el regne Unit, Europa i els Estats Units i, més endavant el món sencer, hem après a utilitzar els fòssils com a font d’energia i els humans ens hem llançat a consumir-los a raó d’un milió de vegades més ràpid que no es van produir. Són finits i ja estem iniciant el seu declivi.

S’acaba, doncs, l’era dels fòssils i de tota la construcció mental associada, però hi ha vida més enllà. És més, tenim tot una civilització humana nova per construir, apassionant, que certament requerirà esforç. Cal que ens tornem a connectar amb la naturalesa i la resta d’éssers vius. Hem desencadenat un canvi climàtic difícilment reversible, però també tenim capacitats d’adaptació.

A títol d’exemple exposo alguns dels ancoratges mentals que cal superar:

  1. L’economia només funciona si creix (??)

En un món finit, hem de revertir aquest concepte. Per descomptat, hi hauran activitats que creixeran i altres que disminuiran, però totes elles han d’estar proporcionades a les capacitats metabòliques del planeta

  1. Més del 70% de la població mundial viurà en grans ciutats el 2050 (??)

Sense l’aportació energètica dels combustibles fòssils, el metabolisme de les grans aglomeracions urbanes (alimentació, aigua, energia, residus, mobilitat interior, etc.) esdevindrà molt problemàtic. A més, la població urbana acaba perdent el contacte amb els elements de la seva sostenibilitat. Probablement caldrà la recolonitzar els àmbits rurals, ara amb eines de comunicació i de mobilitat molt més eficients que en èpoques anteriors.

  1. Cal l’automatització (digitalització) de tots els processos (??)

L’automatització és i ha estat certament una línia de progrés, normalment amb increment de les aportacions d’energia i materials i sovint amb l’eliminació de llocs de treball. Caldrà repensar aquests processos en benefici de les persones i de la societat. En moltes ocasions l’automatització ha originat desigualtats (en concentrar la riquesa i expulsar mà d’obra), ha minvat la qualitat dels serveis i ha disminuït la resiliència davant d’eventualitats adverses.

  1. Les inversions han de tenir períodes de retorn curts (no més enllà de 15 mesos) (??)

En un marc mental de guanys ràpids (gràcies a l’energia barata dels fòssils), s’ha imposat el criteri que els períodes retorn de les inversions han de ser breus. Però la vida i dels processos naturals (i, amb ells, les energies renovables) tenen els seus ritme, generalment molt més lents. Per construir el nostre futur, cal invertir en els nous sistemes renovables (independentment dels temps de retorn) ja que són les bases del sosteniment del nostre demà.

Carles Riba Romeva
President del CMes i membre de Junta del CECBLL.

 

 

EDITORIAL CECBLL (Octubre 2022)

/by

VINE A L’ONZENA EDICIÓ DELS PREMIS DE RECONEIXEMENT CULTURAL DEL BAIX LLOBREGAT!

L’onzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat està a punt i avui, en aquest editorial, parlarem de la festa, la trobada i el reconeixement. De tot plegat en podreu saber més divendres 18 de novembre, dia en què farem públiques les candidatures presentades, les finalistes i les guanyadores. Totes elles en conjunt són una mirada a la comarca amarada d’actualitat.

Des de l’any 2018 no ens hem pogut trobar per celebrar i lliurar els Premis. L’onzena edició que havíem de fer al Prat de Llobregat l’any 2020 va quedar ajornada a causa de la pandèmia. Agraïm a l’Ajuntament del Prat que hagi mantingut la voluntat d’acollir-nos aquest any, així com les facilitats i el suport que ens brinda el seu equip polític i professional.

El dia 18 de novembre, al Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat, ens retrobarem i donarem continuïtat a aquest certamen biennal que s’inicià l’any 1999 a Castelldefels, i després van continuar Molins de Rei, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Andreu de la Barca, Esparreguera, Martorell, Viladecans, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern.

Arribar a la celebració ha comportat una feinada prèvia ingent. Tot va començar quan encaràvem l’any 2020 i la Junta va acordar alguns canvis en la convocatòria, tot plantejant-nos guardonar experiències individuals o col·lectives vinculades a àmbits de caràcter cultural, social, ecològic i econòmic. En aquell moment ja confeccionàrem les bases que quedaren aturades fins aquest any. Hem volgut que els premis vagin precedits de sessions que ampliïn els nostres coneixements i alhora incentivin la presentació de propostes, i per això hem celebrat quatre activitats en diferents municipis: a Sant Joan Despí vam parlar de “Construir la fraternitat”; a Sant Andreu de la Barca, de “Metròpoli, globalització i sostenibilitat econòmica”; a Gavà, del “Sentit de la Cultura”, i a Collbató, sobre la “Transició ecològica”. En cada activitat es mostraren experiències per promoure la presentació de candidatures i aconseguir que sorgissin d’una mirada des de la cultura sobre els diferents àmbits.

Ens agrada assenyalar i agrair calorosament la feinada feta per les persones que han presentat candidatures. Hem rebut 92 propostes (72 de col·lectives i 20 d’individuals). Nogensmenys cal remarcar la desinteressada i intensa dedicació de les 23 persones que han constituït la Comissió de Selecció, que és qui presenta a les 23 persones del Jurat la proposta de finalistes i li facilita la tasca de la decisió, en aquest cas, sobre 37 valuosíssimes propostes finalistes.

L’engranatge dels Premis funciona sota la batuta de la nostra directora Esther Hachuel, que compta amb unes entusiastes col·laboradores de primera línia com la Neus Ribas i l’Helena Roma, més el grup de treball de membres de la Junta que també té cura dels premis.

Des d’aquest butlletí us volem transmetre l’entusiasme i us encoratgem a fer la imprescindible reserva per assistir a l’activitat a premiscecbll@llobregat.info o al telèfon 93 666 35 27 de dilluns a divendres de 10 a 14 h. i de 16 a 21 h.

En el capítol de les innovacions en els premis, ens proposem rememorar i fer lluir, en cada edició, persones rellevants en la matèria premiada; així, enguany anomenarem els premis de la manera següent segons cada experiència:

Experiències Culturals, Gràcia Dorel-Ferré, Esparreguera, doctora en Història, ha estat professora i investigadora a les universitats franceses de Reims, Paris 1 i Savoie Mont Blanc. És presidenta de l’APIC (Association pour le patrimoine industriel de Champagne-Ardennes). Especialitzada en el patrimoni industrial, consultant de la Unesco. Vinculada a la recerca i difusió del patrimoni de la Colònia Sedó.

Experiències Socials, Joan Salvat Saladrigas de Sant Feliu de Llobregat. Periodista. Ha fet present a TV3 el bon periodisme i el gènere documental que ha permès conèixer i compartir el calidoscopi de la vida arreu del món, eina indispensable per a la construcció d’una societat més fraternal.

Experiències Ecològiques, Narcís Prat Fornells de Sant Just Desvern. Catedràtic d’ecologia a la UB, professor emèrit, membre fundador de la Fundación para la Nueva Cultura del Agua. Investigador i divulgador científic socialment compromès, aquest ecòleg, des del seu mestratge, ens ha fet conscients del delicat equilibri del planeta.

Experiències Econòmiques, Núria Salán Ballesteros de Sant Boi de Llobregat. Llicenciada en Química i doctora en Ciència dels Materials i enginyera metal·lúrgica, professora de la UPC, actual presidenta de la Sociedad Catalana de Tecnología (SCT), la filial tècnica de l’IEC. Vinculada a la formació de professionals de la indústria i involucrada en la promoció de referents per a les dones a fi que puguin escollir carreres tècniques .

La Junta acorda i decideix atorgar dos guardons. Un és el Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i premia una iniciativa destacada dels territoris de parla catalana i l’altre, el Premi Jaume Codina i Vilà a una iniciativa destacada del municipi amfitrió.

D’altra banda, des del dia 7 al 17 de novembre, al nostre web www.cecbll.cat, podreu votar per la personalitat baixllobregatina, activitat que iniciàrem l’any 2014 per posar de relleu perfils que donen a conèixer la comarca i el Centre d’Estudis a amplis sectors de la població. Enguany les candidates són dues dones joves a qui la seva vocació i el seu ofici ha nascut arrelat al municipi com són: Carol Rodríguez, directora de cinema amb la pel·lícula Chavalas, de Cornellà de Llobregat, i Chanel Terrero, cantant, d’Olesa de Montserrat, guanyadora del Benidorm Fest i finalista a l’edició 2022 d’Eurovisió.

Des de la modèstia, però també des de l’orgull, us encoratgem a gaudir de la festa del Baix, la festa on la cultura observa i reconeix el seu entorn.

 

 

JA TENIM FINALISTES DELS PREMIS!

/by
Ja tenim els finalistes de la XI edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat

Els Premis de sempre, amb unes bases renovades, busquen aportar una nova visió de la comarca a nivell cultural, social, econòmic i ecològic i ja compta amb els 37 finalistes. 

La Comissió de Selecció es va reunir el 20 d’octubre per posar en comú les seves valoracions i reflexions respecte de les 92 candidatures presentades. Després de molt debat, es van escollir un total de 37 candidatures finalistes de les quals 25 son candidatures col·lectives i 12 són candidatures individuals. Enguany, s’ha buscat un altre format en el qual es deixen enrere les seccions que es coneixien fins ara i s’aposta per quatre grans àmbits de coneixement als quals premiar: experiències culturals, socials, econòmiques i ecològiques. Les candidatures finalistes són:

En les experiències culturals trobem el Comitè de l’Antifaç de Molins de Rei, el Projecte Mons de Sant Just Desvern, el Projecte memorialista: 50 anys de la caiguda del Pont de Carles III de Molins de Rei, el Festival Lola d’Esparreguera, la Llibreria Nou Rals de Viladecans, la Trobada de Centres d’Estudis i Estudiosos d’Eramprunyà que agrupa diversos municipis del Baix Llobregat i en la categoria individual en Josep Campmany, en Pere Baltà Llopart, la Carmen Doorà, l’Alizzz (Cristian Quirante), en Josep Llurga Rigol i en Manuel Clemente Ochoa.

En l’àmbit de les experiències socials ha quedat finalista el Congrés de dones del Baix Llobregat, la Fundació Rubricatus del Prat del Llobregat, el Centenari de la Unió Esportiva Santboiana, la Fundació Fundesplai del Prat de Llobregat, Associació de Cuidadors Cuidando de ti de Sant Boi de Llobregat, el projecte Tecnologies creatives a l’aula (UPC) de Sant Vicenç dels Horts i Castelldefels, la Secció Femenina del Futbol Club Levante Les Planes de Sant Joan Despí. En la categoria individual tenim a Carlota Dobaño, Jaume Funes i Manuel Estellés i Badosa.

En l’àmbit de les experiències ecològiques han quedat finalistes la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Baix Llobregat, el Projecte Mentali pel reaprofitament alimentari de Sant Esteve Sesrovires, la Cooperativa Forest Baix de Vallirana, SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet que actua a nivell comarcal, l’Espai Test Agraris de Sant Vicenç dels Horts, i la Casa de l’Energia del Prat de Llobregat. En la categoria individual hi ha en Lluís Tejedor Ballesteros.

Finalment, en les experiències econòmiques han quedat finalistes el Laboratorio Reig Jofre de Sant Joan Despí, la Tartana de Can Bofill de Molins de Rei, Soler i Sauret que té la seu a Sant Feliu de Llobregat i té un abast comarcal, Producciones del Barrio d’Esplugues de Llobergat, la Cooperativa La Rural de Collserola i l’ Observatori Comarcal del Baix Llobregat. En la categoria individual trobem a Anna Vidal i Jesús Lozano

Les propostes que vam rebre provenien d’un procés participatiu obert on tothom podia presentar les persones o projectes que consideressin mereixedors d’un reconeixement per la seva feina. Aquestes es podien fer arribar fins el 2 d’octubre i es van traspassar a la Comissió de selecció, formada per un total de 23 persones escollides amb paritat i provinents dels diferents àmbits que es premien. Aquesta comissió constituïda amb professionals de tot el Baix Llobregat està formada per: Agnès Dal Maschio, Agustí Miró, Alfons Muñoz, Àngels Massip, Carles Riba, Carme Figueras, Èric Gómez, Elicínia Fierro, Esther Amill, Esther Hachuel, Ferran Puig, Fran Ollé, Francesc Viso, Genoveva Català, Isabel Ortuño, Jordi   Sicart, Mery Barranco, Pere À. Montserrat, Raúl Montilla, Remei López, Silvia Guillén, Vicenç Rocosa i Victòria Lebron (ordre alfabètic segons el  nom).

Les candidatures finalistes han passat a mans del Jurat dels Premis encarregat de determinar les candidatures guanyadores. Ha estat format per: Abdulai Faal, Conxita Sánchez, Débora Garcia, Eduard Jiménez, Enric Giner, Esther Zamorano, Genoveva Català, Gina Pol, Javier Baratech, Jordi Carbonell, Jordi Gili, Jordi Fortuny, José Lifante, José Manuel Yúfera, Josep M. Romero, Juan Carlos Valero, Maria del Mar Andreu Rojas, Miquel Comino, Mònica Borrell, Oriol Estela, Pilar Eslava, Rafa Díaz i Ricard Gomà

S’han presentat candidatures relacionades amb 21 municipis dels 30 que formen la comarca. En concret, estem parlant d’un 70% de municipis amb alguna candidatura presentada, encapçalats pel Prat de Llobregat amb un total de 12 candidatures.

L’acte de lliurament dels Premis serà el divendres 18 de novembre de 2022 al Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament del Prat de Llobregat.

Durant aquesta vetllada, la Nit de la Cultura del Baix Llobregat, es faran  públiques les candidatures guanyadores dels Premis.

Enguany els diversos àmbits porten el nom de persones reconegudes de la comarca: el Premi Gràcia Dorel-Ferré a Experiències Culturals; Premi Narcís Prat Fornells Experiències Ecològiques;  Premi Núria Salan Ballesteros a Experiències Econòmiques; i Premi Joan Salvat Saladrigas a Experiències Socials. A més també es lliurarà el Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i el Premi Jaume Codina i Vilà que atorga directament la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, i el Premi Personalitat Baixllobregatina que se sotmetrà a votació popular del 7 al 17 de novembre a través del web del CECBLL (www.cecbll.cat).

REUNIÓ DE LA COMISSIÓ DE SELECCIÓ

REUNIÓ DEL JURAT

Amb el suport de:

El CECBLL participa al curs Programar activitats de Memòria Democràtica al territori

/by

Els dies 17 i 24 d’octubre va tenir lloc una nova edició del curs “Programar activitats de Memòria democràtica al territori”, adreçat a tècnics municipals organitzat per la Oficina de Patrimoni Cultural. El CECBLL hi va participar de la mà d’Esther Hachuel, directora de l’entitat, que el matí del dia 24 va intervenir al panell d’experiències amb la ponència “El paper dels centres d’estudi locals i comarcals. El cas del Baix Llobregat”.

De forma creixent, cada vegada més ajuntaments impulsen actuacions en matèria de Memòria Democràtica, amb l’objectiu de recuperar, reparar i dignificar les víctimes de la guerra civil i la repressió franquista. Aquest curs  proporciona als tècnics municipals una visió general de la qüestió a Catalunya que els permet adquirir coneixements i eines per programar activitats de Memòria Democràtica als seus municipis.

 

TAULA RODONA L’OMBRA DE LA SANSON

/by

La tarda del 24 d’octubre vam acollir una activitat proposada pel col·lectiu Transurbància Sant Feliu, en el marc de l’exposició Viatge a Sant Feliu, de Marta Juvanteny i Roger Romagosa. Vam celebrar la taula rodona L’Ombra de la Sanson a l’Ateneu Santfeliuenc amb la intenció de reflexionar sobre un paratge santfeliuenc quotidià, la cimentera de la Sanson, en una taula rodona sobre aquest espai i el seu futur, amb persones expertes en art, cultura, patrimoni i urbanisme. A l’acte hi van acudir una vuitantena de persones que van poder seguir als integrants d’aquesta taula. Ens van donar la benvinguda l’alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Oriol Bossa i la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat Genoveva Català. Tot seguit els dos autors de Viatge a Sant Feliu ens van fer una explicació de la gestació i conceptualització de l’exposició. Els historiadors Jordi Amigó i Jordi Jiménez, ens van fer una pinzellada sobre la història de la Sanson i de la seva colònia i un apunts sobre l’entorn patrimonial que hi ha al voltant de la Sanson. En Xavi Valero, director d’operacions de Ciments Molins, ens va explicar quines són les intencions que té l’empresa propietària sobre el que queda de la Sanson. En Manuel Leiva, regidor de medi ambient, ens va donar la visió que té l’ajuntament sobre l’emplaçament i les darreres actuacions municipals. I va acabar les intervencions l’alcalde Oriol Bossa que ens va parlar sobre el futur, encara força incert, que té la Sanson.

La taula rodona va acabar amb un debat entre les persones assitents.

 

 

Jornada comarcal de Memòria Democràtica al mon local

/by

El matí de dimecres 26 d’octubre la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat de la qual el CECBLL en té la secretaria tècnica, va celebrar una jornada comarcal de Memòria Democràtica al mon local adreçada al personal tècnic i polític dels ajuntaments de la comarca. La jornada es va desenvolupar a la sala d’actes del Consell Comarcal amb una assitència de més de 30 persones.

Va obrir la jornada el conseller comarcal de Cultura, Medi Ambient i Memòria Democràtica, Jordi Carbonell acompanyat de Xavier Menéndez, director del Programa de Memòria de DIBA. Tot seguit el professor Martí Marín ens va oferir la ponència “Polítiques públiques de memòria democràtica. Metodologia i experiència”. En Martí Marín és el director del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies de la UAB, centre de recerca al qual se’ls hi va fer l’encàrrec de fer un pla de memòria per la ciutat de Sabadell. Ens va explicar la seva experiència i alguns consells per impulsar accions i polítiques de memòria que arribin a la ciutadania.

Tot seguit, M.Jesús Bono responsable dels projectes de memòria del CECBLL, va moderar la taula d’experiències on hi van participar 4 municipis: El Prat de Llobregat, de la mà de la regidora de joventut, acció comunitària i drets humans, Esther Garcia; Abrera amb la regidora de patrimoni i memòria Arantxa Galofré; Sant Feliu de Llobregat amb el tècnic de cultura César Lorenzo; i Gavà amb la participació de Luis Alberto Guitart, regidor de memòria històrica, nova ciutadania i esports.

En acabar les persones assistents van poder comentar experiències i problemàtiques comunes que es troben els agents de memòria de la comarca.

 

 

Visita guiada a l’exposició “No estamos muertos” de Daniel Despothius

/by
VISITA GUIADA A L’EXPOSICIÓ ‘NO ESTAMOS MUERTOS’
DIMARTS 18 OCTUBRE 18:30 h a l’ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT

Clementina Arderiu, 23 – Sant Feliu de Llobregat

L’exposició es podrà visitar fins l’11 de novembre de 2022

Daniel Despothuis mitjançant l’art recorda la seva infantessa en un barri rodejat de famílies refugiades espanyoles, s’adjunta cartell i informació.

FEU AQUÍ LA VOSTRA INSCRIPCIÓ

 

 

 

Organitza:

El CECBLL col·labora en l’Agenda Urbana d’Esparreguera

/by

El Centre d’Estudis Comarcals de Baix Llobregat està participant en l’Agenda urbana del municipi d’Esparreguera, un nou model de planificació urbanística a través de la participació ciutadana. L’agenda urbana és una eina que pretén assolir ciutats inclusives, resilients i sostenibles i que incorpora els Objectius de Desenvolupament Sostenibles de l’Agenda 2030 de Nacions Unides, juntament amb les agendes urbanes d’Espanya i Catalunya.

A Esparreguera l’Agenda Urbana inclou dues proves pilots materialitzades amb els Plans Integrals d’Actuació Municipal (PIAM), el del tram urbà de l’antiga N-II i el de la Colònia Sedó. És precisament en aquesta segona on hi estem col·laborant, cercant l’objectiu de resignificar els seus espais i millorar la vinculació amb el municipi.

Paisaje Transversal ha estat l’empresa guanyadora de l’adjudicació per a portar la gestió i l’assistència tècnica de l’Agenda Urbana d’Esparreguera. El dia 23 de setembre la directora del CECBLL, Esther Hachuel, es va entrevistar amb aquesta empresa per aportar la nostra visió, en tant que gestors de les visites guiades del Museu de la Colònia Sedó.

 

L’ARTICLE DEL MES PER HELENA ROMA

/by

AQUÍ ON LA MUNTANYA BALLA.

A la universitat em vaig apuntar a una assignatura que es deia Patrimoni Natural. En el meu cervell torrellenc tenia tota la lògica del món utilitzar 6 crèdits en aprendre sobre l’entorn. Bé, doncs vaig ser l’única que vaig pensar de tal manera, al final a la classe només estàvem una noia de literatura catalana que li quadrava l’assignatura per horaris, tota la promoció de Geologia, i jo. En quin punt ens deixa això als estudiants culturals?

Segons l’Enciclopèdia Catalana el patrimoni cultural (m) és el conjunt de testimonis que construeixen l’herència cultural de la societat. Són uns trets que ens identifiquen i ens caracteritzen i que ens ajuden a definir la visió hegemònica que tenim d’un lloc o espai. No sé si li heu preguntat mai a una persona que viu en un lloc muntanyós què fer al seu municipi; doncs segurament et citarà el bar que es troba a la plaça de la vila (això podria ser un altre meló a obrir en un altre moment) i una ruta que has de fer sí o sí.

I què vull dir amb tot això? doncs que el nostre patrimoni s’està cremant.

No sé si us ha passat mai, però quan a Torrelles et creues per les corbes amb un camió de bombers amb la sirena encesa se’t posa la pell de gallina, i immediatament preguntes pel grup de WhatsApp de les amigues i de la família si algú sap què s’està cremant. Alhora, mentres esperes una resposta, intentes frenar les imatges que et venen al cap dels boscos que t’han vist créixer en flames. Perquè sí, ja els has vist cremar abans i no serà l’últim cop. I estic segura que moltes persones que han llegit aquestes línies es sentiran identificades.

Des de l’1 de juny fins a l’1 de setembre de 2022, s’han registrat 174 incendis forestals, agrícoles o periurbans amb un total de 2.065,8 hectàrees cremades (CCMA, 2022), i cada estiu és el mateix. Ens posem les mans al cap al juny, mentre arran del canvi climàtic i de la sequera van baixant els nivells d’aigua dels dipòsits i la terra i els boscos es van assecant. Inclús s’ha arribat al punt de plantejar a la pagesia que si la situació continuava igual, en plena onada de calor, no reguessin els seus conreus, ja que els pous estaven sota mínim d’aigua i en cas d’incendi no hagués quedat prou aigua com per controlar el foc.

No em mal interpreteu, no busco fer una comparació fàcil i bàsica, però ningú va dubtar ni un moment què l’incendi de la Catedral Notre Dame va ser un desastre patrimonial incalculable, i tant és així que nombroses institucions i elements privats van fer grans aportacions econòmiques per recuperar-la però, en canvi, sembla que ens és més fàcil mirar cap a una altra banda quan es tracta del nostre patrimoni natural.

Els paratges i paisatges que acostumen a lligar la nostra identitat cultural amb l’entorn són tant o més vàlids per d’autoidentificació que els elements provinents d’artistes plàstics i materials: els boscos de pineda que arriben fins a última línia de mar, els camins de bosc per les muntanyes de l’Ordal, un riu que ha marcat els límits geopolítics de la comarca, i com tants d’altres que ja coneixem. I al final, aquestes coses són els que defineixen casa nostra, perquè a tots ens ha passat, tornar d’un viatge per l’A2 i de cop veure Montserrat. Saps que has arribat a casa.

Helena Roma
Comunicadora cultural

 

Fotografia extreta de la pàgina web del Consell Comarcal del Baix Llobregat

 

EDITORIAL CECBLL (Setembre 2022)

/by
Un planeta sense fronteres

Assenyalant una gran bola del món i les fronteres geopolítiques, Francisco Javier Vera Manzanares, el nen colombià de 13 anys, començava la seva conferència dient que el planeta no té fronteres. Ens atrevim a recomanar-vos la visió dels 49 minuts de l’acte “EL FUTUR ÉS AQUÍ”, CONFERÈNCIA DE FRANCISCO JAVIER VERA MANZANARES. Aquesta activitat s’ha celebrat en el marc de l’exposició “Menja, Actua, Impacta” feta per Fundesplai. La conferència es titula “El futur ja és aquí” i la va impartir, com hem dit, el fundador de “Guardines por el clima”. Aquest noiet viu i va nàixer al municipi colombià de Villeta (Vila petita) i el seu patró és Sant Miquel Arcàngel, igual que el de la vila de Molins de Rei, que el dia de Sant Miquel, el 29 d’aquest mes, celebra la Festa Major. Aprofitem aquesta menció per felicitar totes les festes majors dels 30 municipis que enguany han recuperat tot el seu esplendor.

Que coneguem és la segona veu jove que, junt amb la sueca Greta Thunberg, han mobilitzat la població per denunciar i rebel·lar-se davant la crisi climàtica provocada per un model econòmic depredador de recursos. El nen colombià, amb una facilitat de paraula i un raonament ben estructurat, ens ho explica i ho ha publicat en un relat per a la mainada: “Qué es el cambio climático”. És il·lusionant escoltar una veu tan jove, ben documentada, amarada d’una immensa curiositat, tot plantejant fugir de l’“ecoangoixa” per adoptar l’“ecoesperança”. Ell ens repta tot dient: “la vostra principal responsabilitat és garantir unes bones condicions ambientals per a les properes generacions; sense sostenibilitat no hi ha supervivència”. Francisco opta per fer front als reptes climàtics amb esperança i optimisme. Ara bé, sempre amb el ferm compromís de realitzar accions que generin consciència ecològica i condueixin a canvis reals.

Escrivim aquest editorial el primer dia de la tardor, acabem de passar un estiu que ens ha deixat exhaustes de tanta calor i constatem que des de l’expertesa ens diuen que no serà únic. Mentrestant, en les agendes públiques s’avança tímidament en la mitigació dels efectes de l’augment de les temperatures i, de manera contradictòria, s’insisteix en projectes depredadors del territori, causants de les emissions que produeixen l’escalfament. Capgirar el model de producció, de l’ús de les matèries i de generació d’energia és una prioritat planetària i de model de civilització. El Baix Llobregat és un territori enormement sensible on perduren alternatives depredadores que cal capgirar.

Aquest calorós estiu ens ha permès reflexionar sobre la imprescindible lluita per fer front a la crisi climàtica i la necessària lluita per la pau. Vivim amb angoixa i preocupació la crua i propera guerra a Ucraïna que cada dia ens mostra els horrors i el patiment de la seva població i les greus conseqüències internacionals i, alhora també, som conscients de la magnitud dels 9 conflictes armats arreu. Per tot això ens causà tendresa i emoció l’abraçada de Nadia i Francisco clamant per la pau al món. L’afganesa Nadia Ghulam obsequià el colombià amb la publicació del conte “El país de los pájaros sin alas”, relat dedicat a les persones refugiades que l’autora començà a escriure a Lesbos l’any 2019.

L’activisme de Francisco i Nadia ens omple d’esperança: és hora d’escoltar les veus de les futures generacions. Gràcies Fundesplai que, com tantes altres associacions, genera un lleure creatiu i educatiu. Orgull de Baix en escoltar el jove colombià i recordar la lluita per la pau de la jove afganesa.

 

 

ÚLTIMS DIES PER PRESENTAR CANDIDATURES ALS PREMIS DE RECONEIXEMENT CULTURAL

/by
El proper diumenge 2 d’octubre acaba el termini per presentar candidatures als Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.

Recordeu que als Premis no s’admeten les autocandidatures, és a dir, busquem a tercers que vulguin reconèixer la feina de persones, associacions, institucions o empreses que hagin destacat  en algun dels àmbits premiats (experiències culturals, experiències ecològiques, experiències socials, experiències econòmiques).

Les candidatures es poden presentar fins el 2 d’octubre de 2022 i s’ha de fer enviant aquest formulari a premiscecbll@llobregat.info juntament amb els materials necessaris per la condidatura. En cas de que els materials siguin físics, es poden lliurar al c/Estelí, 10 de Sant Feliu de Llobregat. 

Us deixem aquí les bases i el formulari per presentar candidatures. Animeu-vos!

Amb el suport de:

EL CECBLL SUBSEU DEL 6è CONGRÉS DE DONES DEL BAIX LLOBREGAT

/by

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha estat subseu del Congrés de Dones del Baix Llobregat, amb dues activitats relacionades amb les dones en l’entorn tecnològic. El dimecres 28 de setembre vam organtizar una xerrada amb Anna Vázquez, directora de Digital Solutions a RICOH i Membre del Comitè de Direcció, i Mar Porras, Coordinadora i impulsora de l’àmbit de Carreres Professionals del STEM WOMEN CONGRESS / Marketing Manager Ricoh, a la seu del CECBLL. La benvinguda de l’acte va anar a càrrec de la regidora de Feminismes de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Loren Rider i tot seguit la consellera comarcal de Desenvolupament econòmic i estratègic, Lourdes Borrell, va presentar el 6è Congrés de Dones el Baix Llobregat. La clausura la va fer la presidenta del CECBLL, Genoveva Català.

Va ser una interessant xerrada on les dues expertes ens van parlar de la importància de donar visibilitat a la dona en els àmbits tecnològics dels que, encara avui, hi estem tan allunyades. És molt important que les nenes tinguin referents de dones on poguin enmirellar-se per poder decidir cap a on centraran la seva vida professional sense que, per raó de gènere, quedin excloses de certes àrees de treball i certes posicions laborals. De la xerrada en vam extreure que valors com la confiança i la valentia faran que les nenes i les dones ocupin el lloc que els hi pertoca a la societat.

El divendres 30 d’octubre les dues expertes van portar la xerrada a  l’INS Montserrat Colomer de Sant Esteve Sesrovires, on 75 alumnes de Batxillerat d’aquest institut van poder conversar amb elles a la sala del Celler de l’Ajuntament de Sant Esteve. L’obertura de l’acte la va fer l’alcalde de Sant Esteve, Enric Carbonell, la consellera comarcal de Dones, Gent Gran i LGTBI, Victòria Castellanos i la presidenta del CECBLL, Genoveva Català.

Des d’aquestes línies volem agrair les facilitats que hem tingut del personal del Consell Comarcal, de l’ajuntament de Sant Feliu i de Sant Esteve en l’organització de les subseus.

 

 

Visites a la Ruta Modernista de Sant Feliu

/by

El passat 18 de setembre es va fer una nova visita guiada a la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat  amb un gran nombre d’assistents. Ens vam reunir tant santfeliuencs i santfeliuenques com  altres persones procedents del Baix Llobregat per gaudir de l’arquitectura del nostre territori. Aquest augment d’inscripcions per visitar la Ruta del Modernisme de Sant Feliu demostra, un cop més, que la cultura i el patrimoni  estan ben presents a la vida quotidana de la gent de la comarca.

Aquest més d’octubre en el que entrem, oferirem novament la Ruta del Modernisme el dia 16 d’octubre a les 12 h prèvia inscripció a visitespf@llobregat.info. Però aquest més també se celebren les Jornades Europees pel Patrimoni on, un altre any, el Centre d’Estudis i l’Ajuntament de Sant Feliu participem oferint dues visites a la Ruta Modernista: el divendres 7 d’octubre a les 17 h i  el dissabte 8 d’octubre a les 12 h. Aquestes jornades coincideixen amb les Festes de Tardor de Sant Feliu, i la visita és una bona manera de començar les Festes! Si voleu assitir a alguna de les visites que us proposem, feu reserva! visitespf@llobregat.info o 936663527.

Informació Jornades Europees del Patrimoni 

Exposició “No estamos muertos” de Daniel Despothius

/by

El Centre Cívic Mas Lluí va acollir el dimarts dia 20 de setmebre una activitat de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat: la inauguració de l’exposició “No estamos muertos” de Daniel Despothuis.

La presentació va anar a càrrec de Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat des d’on portem la secretaria tècnica de la Xarxa de Memòria, i de Jordi Carbonell, conseller comarcal de medi ambient, cultura i memòria democràtica.

L’autor mitjançant l’art recorda la seva infantessa en un barri rodejat de families refugiades espanyoles. La mostra contempla un recull d’obres, tant d’escultura com de pintura, que l’artista va començar a elaborar el 2011 i que ha acabat el gener d’enguany. Es complementa amb un audiovisual centrat  amb la ressaca persistent de les onades de la platja d’Argelès sur Mer, que ens enfonsa en un estat meditatiu, torbat per l’aparició fantasmal de persones que van viure aquell internament, recolzat per textos curts i la veu del recitador.

“No estamos muertos” ens convida en la memòria i el record a no oblidar  als que van viure aquella terrible desgràcia de la Retirada. Són peces artístiques que impacten i permeten descobrir i reflexionar sobre aquell fet històric.

L’exposició romandrà al Centre Cívic fins el 14 d’octubre. Després passarà a les dependències de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat fins l’11 de novembre.