L’ampliació de la Xarxa Natura 2000 del Delta pot ser compatible amb el Parc Agrari
Una mica d’història
La pèrdua de biodiversitat, especialment d’aus, als espais naturals del Delta de Llobregat s’ha accentuat greument les últimes dues dècades. Als efectes del canvi climàtic sobre les migracions de les espècies cal sumar la necessitat de comptar amb una superfície suficient protegida interconnectada, preservada de la urbanització i uns aiguamolls que conservin la qualitat de les aigües.
L’any 2010 la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO) va iniciar un procés de revisió de les àrees importants per les aus, en endavant amb l’acrònim anglès IBA, de l’estat espanyol, que va finalitzar l’any 2012. Aquesta revisió incloïa l’ampliació d’algunes IBAs com la del Delta del Llobregat, denominada IBA 140. Aquesta IBA contemplava un total de 3.370 ha d’interès per les aus, tot incrementant la seva superfície en un 60%. Un 28% de la IBA se situa dins l’àmbit actual de l’espai protegit de la Xarxa Natura 2000 del Delta del Llobregat. Aquell any, l’entitat DEPANA presentà una Queixa davant de la Comissió Europea per la precària situació en la que es trobaven algunes de les espècies d’aus de l’Annex I de la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell de 30 de novembre, relativa a la conservació de les aus. Coneguda com a Directiva d’Aus, la qual substitueix una Directiva anterior sobre la matèria de 1979, i que regula la implantació de les zones d’especials protecció per les aus (ZEPA).
Aquesta Directiva juntament amb la Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels habitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, coneguda com a Directiva Hàbitats, i que regula la implantació dels llocs d’interès comunitari (LIC) que constitueixen la denominada Xarxa Natura 2000, són les normes fonamentals per la preservació dels espais naturals de la Unió Europea
L’Acord de la Generalitat de Catalunya 5 de setembre de 2006 va designar les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i aprovà la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC), que comportava donar compliment aquestes dues Directives a Catalunya.
L’espai de la xarxa Natura 2000 Delta del Llobregat que es va designar com a zona d’especial protecció per les aus (ZEPA) i com a a lloc d’importancia comunitària (LIC) i zona d’especial conservació (ZEC), inclòs al Pla d’espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN), té una superfície de 935,05 hectàrees (ha). Com he comentat abans, les entitats SEO i Depana proposen que la superfície protegida ha de ser coincident amb la zona IBA suggerida, assolint un total de 3.370 ha.
La proposta de la Generalitat és aprovar l’ampliació (1.445,95 ha) de la ZEPA i l’ampliació del LIC (1.415,27 ha ) que conformen l’espai de la xarxa Natura 2000 Delta del Llobregat, de forma que la superfície resultant sigui de 2.381,01 ha
Com recull la Memòria Justificativa elaborada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Medi Rural, el 26 de novembre de 2013, la Comissió Europea va sol·licitar informació en relació amb el presumpte deteriorament del Lloc d’importància comunitària (LIC) i Zona d’especial protecció (ZEPA) per a les aus Delta del Llobregat que va ser atesa per al Generalitat de Catalunya el 12 de febrer de 2014. Un cop avaluada aquesta informació, la Comissió Europea ha estimat que hi ha indicis que les directives sobre aus i hàbitats no s’han aplicat correctament, per la qual cosa va enviar una carta d’emplaçament adreçada al Regne d’Espanya el 18 de febrer de 2021 basada en els incompliments següents: 1) no s’ha evitat el deteriorament dels hàbitats i les espècies del LIC i la ZEPA, 2) no s’ha avaluat correctament les repercussions d’algunes instal·lacions associades a l’Aeroport de Barcelona (concretament els aparcaments de Can Sabadell), 3) algunes de les mesures compensatòries previstes en relació amb l’ampliació de l’aeroport de Barcelona no s’haurien aplicat, i 4) l’any 2011 es va revisar la delimitació de l’IBA, la qual cosa comporta revisar els límits de la ZEPA Delta del Llobregat per tal d’incloure-hi les àrees més apropiades dels nous àmbits de la IBA, i aquesta revisió no ha estat realitzada.
El tràmit que la Generalitat impulsa es centra únicament en el punt 4rt de la carta d’emplaçament.
Arribat a aquest punt, l’ampliació de la Xarxa Natura 2000 del Delta del Llobregat és una prescripció i no es pot qüestionar atès que deriva de la nostra pertinença a la Unió Europea. No donar-li compliment comportaria sancions contra el Regne d’Espanya, i en concret, contra la Generalitat de Catalunya que té competències exclusives en espais naturals. El debat s’ha de centrar en quina és la superfície que s’amplia i el seu règim de protecció.
El posicionament del CECBLL
En el marc de la informació pública de la proposta d’ampliació, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) ha formulat al·legacions sota dues premisses: no qüestionar l’increment de la superfície proposada i aprofundir en el règim de protecció per tal de fer-lo compatible amb el planejament que ordena el Parc Agrari del Baix Llobregat.
Aquesta mesura adoptada respón a que es considera adient hores d’ara consolidar l’ampliació proposada, sens perjudici de futures ampliacions.
El Parc Agrari del Baix Llobregat compta amb un planejament urbanístic vigent força recent. L’aprovació definitiva de la Revisió del Pla Especial és del 5 de març de 2015 i la modificació del Pla General Metropolità (MGPM) d’acompanyament és de 14 d’abril de 2015, que entraren en vigor mitjançant la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 18 de setembre de 2015.
El planejament del Parc Agrari preveu una harmonia entre el desenvolupament de l’agricultura i la protecció dels espais naturals. L’ampliació de la Xarxa Natura 2000 ha de vetllar perquè aquesta compatibilitat d’interessos es mantingui.
No obstant, s’hauran d’introduir canvis en el planejament del Parc Agrari atès que els seus sòls que estan inclosos actualment en espais ZEPA/LIC són només 208 ha, les quals amb el Projecte del Govern passarien a 1.347,86 ha, el que representa un 40% de la superfície total del Parc agrari.
Seria una ironia cruel que el Parc Agrari del Baix Llobregat no fos viable per l’aplicació de les Directives de la Unió Europea sobre espais naturals, quan precisament Brussel·les fomenta l’agricultura perirubana com a forma de garantir la sobirania alimentària, i el mateix Parc Agrari va rebre en el seu naixement un impuls comunitari decisiu.
El desembre de 1996, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i Unió de Pagesos van accedir a una subvenció de la Unió Europea dins del programa Life pel projecte titolat “Elaboració de propostes tècniques i normatives i realització d’actuacions pilot per a la conservació, millora i promoció econòmica de la zona agrícola periurbana de la regió metropolitana de Barcelona. Projecte de Parc Agrari del Baix Llobregat”.
La subvenció s’havia de justificar en el termini de dos anys, en els quals, calia la redacció del projecte del Parc Agrari del Baix Llobregat i l’execució d’actuacions pilot en alguns indrets del territori que havien de tenir caràcter demostratiu, que serviren com a exemple per a altres zones de la Unió Europea amb problemàtiques similars.
La Directiva d’Hàbitats estableix que les mesures que s’adoptin en el seu desplegament tindran en compte les exigències econòmiques, socials i culturals, així com les particularitats regionals i locals. L’aplicació d’aquest precepte al Delta i la Vall Baixa reforça l’objectiu d’harmonitzar la conservació d’espais naturals i l’activitat agrària.
Les al·legacions del CECBLL postulen que la compatibilitat d’interessos s’haurà de recollir en l’Acord de Govern que aprovi l’ampliació de la Xarxa Natura 2000 del Delta del Llobregat, dins de les Directrius i Orientacions, però que s’haurà de concretar en el planejament posterior. Al tractar-se de terrenys que formaran part del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya, la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, exigeix que s’aprovi un Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge. Aquest tipus de Pla especial té rang de Pla Director Urbanístic i preval sobre el planejament urbanístic general, del que forma part el Pla General Metropolità de Barcelona, i el planejament derivat, com és el cas del Pla especial del Parc Agrari.
La tramitació del Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge, que denominaré en aquest article com el Pla especial de la Xarxa Natura 2000, convé fer-la simultàniament amb la modificació del Pla Especial del Parc Agrari, i si s’escau, de la modificació del Pla General Metropolità per tal de garantir l’harmonia en l’ordenació i gestió de l’espai.
Des del CECBLL considerem que les mesures prohibitives o restrictives de l’activitat agrària han de tenir caire excepcional, justificades per necessitats de preservar paratges concrets per la protecció d’espècies amenaçades, atès que de forma majoritària al parc agrari s’ha de fomentar que les terres estiguin conreades.
Per aquest motiu, en aquells paratges en què el Pla especial de la Xarxa Natura 2000 determini que els usos agraris són prohibits, cal que en l’acord d’aprovació definitiva d’aquest Pla és contempli la declaració d’utilitat pública i necessitat d’expropiació dels terrenys, i en el cas de restriccions d’usos agraris, els mecanismes econòmics compensatoris. D’aquesta manera els propietaris de sòl i els pagesos obtenen una indemnització efectiva i justa.
Cal inversió pública
Per una altra banda, resulta essencial que els terrenys adquirits per l’administració pública siguin gestionats, amb les inversions i els manteniments adients, per evitar la degradació dels paratges i el decliu de les espècies de flora i fauna objecte de protecció.
Hem identificat els articles de les normes urbanístiques de la Revisió del Pla Especial del Parc Agrari que han de ser objecte de modificació per tal d’evitar restriccions desproporcionades de l’agricultura dins dels espais de la Xarxa Natura 2000.
Al respecte, el pla especial del parc agrari indica que la distància mínima de construccions per a usos ramaders i hivernacles és de 200 metres dels espais naturals protegits i de 100 metres de les zones humides. Considerem que s’ha de permetre l’existència de construccions per a usos ramaders en espais naturals protegits, exceptuant aquells indrets que el Pla especial de la Xarxa Natura 2000 qualifiqui com a incompatibles per tractar-se de paratges de protecció màxima, que seran en tot cas les zones humides, a les quals trobem raonable mantenir la distància de prohibició de construcció de 100 metres, i els espais definits com a connectors ecològics.
Tant la Memòria Justificativa de l’ampliació de la delimitació de l’espai de la Xarxa Natura 2000 Delta del Llobregat com l’informe del Servei de Fauna i Flora sobre l’ampliació de la ZEPA Delta del Llobregat, exposats al públic, manifesten de forma reiterada la importància connectora de molts dels indrets descrits.
Els connectors ecològics són una matèria pendent de ser desenvolupada correctament per part del planejament d’ordenació del territori. Entre els anys 2010 i 2012 es van realitzar diversos treballs d’anàlisi vinculats a un avantprojecte de pla territorial de connectivitat ecològica de Catalunya, amb la finalitat d’identificar els principals connectors ecològics terrestres i fluvials així com les àrees d’interès connector i els punts crítics de fragmentació. Dissortadament el pla territorial no es va arribar a tramitar, el qual instem el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que el reanudi.
Mentre el Pla Territorial Sectorial no s’aprovi, pel que fa a l’escala del Delta del Llobregat i la Vall Baixa, el pla especial de la Xarxa Natura 2000 ha de delimitar clarament els espais connectors i atorgar-los un règim jurídic protector.
En aquests espais connectors cal prendre mesures per cosir l’elevada artificialitat del territori. Resulta necessari que les infraestructures viàries i ferroviàries construïdes abans de la incorporació d’Espanya a la Unió Europea, i per tant, prèvies a l’aplicació de la normativa d’avaluació ambiental, implementin a posteriori mesures correctores mitjançant inversions de les administracions titulars amb l’objectiu de facilitar passos per a la fauna.
La Directiva Hàbitats preveu que qualsevol pla o projecte que pugui afectar directa o indirectament un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000, ja sigui individualment o en combinació amb altres actuacions, se sotmetrà a una adequada avaluació de les seves repercussions, tenint en compte els objectius de conservació del lloc. Considerem que l’ampliació de la Xarxa Natura 2000 no ha de comportar que qualsevol activitat que es pretengui implantar s’hagi de sotmetre a avaluació ambiental. Cal tenir present els supòsits ja recollits en la normativa vigent, que preveuen només la subjecció pels plans o projectes amb més repercussió, i fins i tot en part d’aquests, contempla una tramitació simplificada més àgil.
El Parc Agrari necessita inversions en infraestructures hidràuliques, tant en la xarxa de rec com de drenatge, que en molts casos no exigiran avaluació ambiental. I en cas que ho necessiti, l’obra caldrà que sigui executada tenint en compte les mesures correctores o mitigadores necessàries.
En relació al marc comunitari en tramitació, considerem que la proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell relatiu a l’ús sostenible dels productes fitosanitaris i pel qual es modifica el Reglament (UE) 2021/2115, que hores d’ara planteja com una de les opcions, la prohibició de l’ús de qualsevol plaguicida químic a la Xarxa Natura 2000, sigui revisada per tal de fer viable la pagesia professional del Parc Agrari. No obstant, cal que es prenguin les mesures adients per minimitzar els efectes contaminats de pesticides en els recs i canals d’aquest espai.
L’Annex 3 de la Proposta d’Acord de la Generalitat d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 del Delta del Llobregat recull un seguit de directrius i orientacions per al Pla especial de la Xarxa Natura 2000 que han de ser revisades per tal fer compatible la protecció dels espais naturals amb l’activitat agrària.
La Directriu-Orientació núm.3 fa esment a què “el canvi d’espècies a conrear només serà objecte de regulació en relació als conreus llenyosos i pel que fa al percentatge màxim de superfície ocupada per aquests segons les zones, i si s’escau també la seva densitat de plantació”, no pot comportar una prohibició d’altres tipus de conreus. En especial cal que es mantingui el Parc Agrari com a espai de conreu d’horta i fructícola, subministrador dels mercats de les localitats metropolitanes properes.
La Directriu-Orientació núm.4 preveu que els nous hivernacles i construccions destinades a l’ús ramader o d’altres usos agraris, i les instal·lacions associades als conreus com ara filats o estructures per cobrir, protegir, ombrejar o preservar-los, seran usos i instal·lacions admesos en el sòl agrícola de l’espai natural protegit, en els termes generals regulats per la Revisió del Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat. No obstant, no s’hauria de contemplar la possibilitat d’aplicar a les construccions i instal·lacions “condicionants com ara percentatges màxims d’ocupació de les parcel·les cadastrals o de zones concretes de l’espai natural protegit” més restrictius que el que estableix la Revisió del Pla Especial del Parc Agrari, atès que la regulació dels hivernacles ja està ben tractada en el planejament actual. En tot cas, entenem que caldria prohibir construccions a prop de les zones humides i als connectors ecològics.
La Directriu-Orientació núm.5 cal que estableixi les condicions als tancaments de les finques que es trobin dins dels connectors ecològics per tal de no restringir la mobilitat de determinades espècies.
La Directriu-Orientació núm.7 ha de preveure que les limitacions al manteniment de les correderes no afecti la neteja i les actuacions d’emergència com a conseqüència d’inundacions o d’altres episodis climàtics extrems.
Per una confluència del planejament i la gestió dels espais
L’última part de les al·legacions procura consolidar un marc legal estable i una confluència del planejament i la gestió d’aquests espais.
Malgrat la prelació del planejament dels espais naturals sobre el planejament urbanístic, considerem adient que un cop s’aprovin definitivament el Pla especial de la Xarxa Natura 2000 i la modificació del Pla Especial del Parc Agrari, aquests dos plans es refonguin en una mateixa figura reguladora. Aquesta confluència ens la permet la Llei 3/2019, de 17 de juny, dels espais agraris, mitjançant l’aprovació del Pla territorial sectorial específic del Delta i del Parc Agrari del Baix Llobregat.
El Pla de gestió i desenvolupament (PGD) previst en les normes urbanístiques de la Revisió del Pla Especial del Parc Agrari, és el document que ha de fixar i planificar les mesures concretes per donar compliment als objectius d’aquest planejament.
S’ha d’elaborar un nou PGD atès que l’anterior va ser aprovat el 5 de juny de 2002 i serví de referència per al Pla Especial aprovat definitivament el 2004, ja derogat.
Entre els objectius del PGD de 2002 figurava com a número 4 aconseguir un espai de qualitat integrat en el territori i en harmonia amb el medi natural, amb les següents línies d’acció:
Millorar les relacions entre les zones naturals i les àrees d’activitat agrícola, atenuant els impactes de la fauna silvestre.
Recuperar zones degradades i traslladar o eradicar les instal·lacions alienes al medi agrari.
Vetllar per la disciplina urbanística i la vigilància mediambiental i fer un seguiment acurat de la qualitat ambiental del parc agrari.
El PGD és un document que aprova el Consorci del Parc Agrari, i subsidiàriament el Consell Comarcal del Baix Llobregat o l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
El PGD preveu un seguit de programes per dinamitzar aquest espai, guiats per l’harmonia amb el medi natural, sota el criteri de cooperació i en col·laboració entre tots els membres del Consorci i les administracions amb competències sectorials:
El debat sobre la modernització de les tècniques i de les infraestructures agràries, la captació d’inversions, el relleu generacional, l’accés a la terra, la gestió dels hivernacles, la distribució i comercialització dels productes, l’impuls de la Indicació Geogràfica Protegida, ha de resituar-se en el marc de l’elaboració i aprovació d’aquest PGD.
El nou PGD s’ha de fer conjuntament amb l’elaboració del Pla de Gestió i Desenvolupament que contempli el Pla especial de la Xarxa Natura 2000, per tal de treballar de forma coordinada cap a la confluència en un únic planejament territorial, i proposar mesures concretes per la gestió de millora de la biodiversitat i qualitat del paisatge.
La refosa futura en un únic planejament territorial sectorial específic dels espais de valor natural i de valor agrari recomana també que els dos Consorcis existents: Consorci dels Espais Naturals del Delta i Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, es fusionin en un únic òrgan gestor, amb els recursos humans, materials i econòmics adients per exercir de forma eficaç les seves competències.
La carta d’emplaçament de la Unió Europea invoca també que no s’ha avaluat correctament les repercussions d’algunes instal·lacions associades a l’Aeroport de Barcelona (concretament els aparcaments de Can Sabadell), així com també algunes de les mesures compensatòries previstes en relació amb l’ampliació de l’aeroport de Barcelona no s’haurien aplicat.
En aquest sentit, l’Edicte del 29 de gener del 2004 va fer públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental (DIA) del projecte de traçat de la modificació de la carretera C-31, PK 187,080 al 191,950, camí dels Reguerals – enllaç terminal actual de l’aeroport (B – 202), tram Viladecans – Sant Boi de Llobregat – el Prat de Llobregat. La DIA va proposar un corredor biològic de 8,19 ha i adequar com a zones humides els espais propietat d’AENA situats al marge exterior de la modificació de la C-31, a la zona de Can Sabadell, i sota la riera de Sant Climent, així com la parcel·la situada al nord del connector biològic
Després d’anys d’endarreriment, AENA començà a principis d’agost de 2022, l’enderroc de l’aparcament de Can Sabadell. L’espai, està considerat com a connector ecològic biològic dins la Xarxa Natura 2000 actual, motiu pel qual la presència de l’aparcament suposava una alteració greu. L’enderroc porta associada la renaturalització de l’espai com a una zona de maresma d’aigua dolça.
Pel que fa al seguit de mesures correctores i compensatòries de les altres Declaracions d’Impacte Ambiental (DIA) sorgides del Conveni de Cooperació en Infraestructures i Medi Ambient en el Delta del Llobregat (Pla Delta), de 16 d’abril de 1994, cal garantir el seu compliment efectiu. En concret de:
La Resolució del 9 de gener de 2002 per la qual es va aprovar la DIA del projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona, el qual afectava a 14,8 ha de l’espai protegit de Natura 2000 Delta del Llobregat.
la Resolució del 14 d’agost de 1998 per la qual es aprovar la DIA del projecte de d’endegament del riu Llobregat des del Pont de Mercabarna al mar el qual afectava a 7 ha de l’espai protegit.
No a l’ampliació de l’Aeroport
Unes últimes reflexions. Igual que des del punt de vista dels agents econòmics, la integració del nostra Estat a la Unió Europea és un principi irrenunciable, aquesta no ha de ser entesa només des del punt de vista de la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals, sinó també de la transposició i compliment de tota la normativa comunitària. D’igual forma que alts mandataris meridionals enmig de les tensions sobre el deute sobirà invocaven la irreversibilitat de l’Euro, el compliment efectiu de la legislació sobre biodiversitat i d’impacte ambiental comporta el mateix grau d’exigència.
En aquest context, l’ampliació de l’Aeroport del Prat col·lisiona amb unes declaracions d’impacte ambiental prèvies d’aquesta infraestructura no completades i amb uns espais de la Xarxa Natura 2000, com l’estany de la Ricarda, que han de ser no només protegits, sinó incrementats.
La lluita contra el canvi climàtic ja irradia també el marc normatiu estatal i català. Mentre escric aquest article, s’ha fet pública la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que declara nuls de ple dret el projecte i la declaració d’impacte ambiental de perllongació de l’autovia C32 entre Blanes i Lloret per infringir els preceptes de la Llei 16/2017, de l’1 d’agost del canvi climàtic. En definitiva, quan parlem de la Unió Europea, tinguem present no només l’IVA, sinò també la IBA. Un enfocament diferent ens portaria a endinsar-nos en els camins abruptes d’incompliments i posteriors sancions, que països en mans de governs reaccionaris, com Polònia i Hongria, dissortadament practiquen.
Rafael Bellido Cárdenas.
Advocat urbanista i del medi ambient. Membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
Article cedit pel diari digital elbaix.cat
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
EL BAIX LLOBREGAT HA PARTICIPAT EN L’ENCESA DE TORRES, TALAIES I TALAIOTS DE LA MEDITERRÀNIA PELS DRETS HUMANS.
/by HelenaEL BAIX LLOBREGAT HA PARTICIPAT EN L’ENCESA DE TORRES, TALAIES I TALAIOTS DE LA MEDITERRÀNIA PELS DRETS HUMANS.
Des de torres, talaies i talaiots de poblacions costaneres i de municipis d’interior abans de l’encesa es feu la lectura d’un manifest que comença tot dient: “Amb aquest ja fan set els anys en els que amb l’encesa de les torres, talaies i talaiots volem donar veu i llum a totes aquelles persones que posen en risc les seves vides fugint de la desesperació, la violència i la injustícia. L’any 2022 milers de persones han seguit patint desaparicions forçades, tortures, violacions i discriminació en el seu intent d’arribar a l’altra vorera de la mar. Lluny de millorar la seva situació han patit el dolor afegit de veure com des dels governs de la UE es van consolidant posicions que ens envileixen com a societat.”
El passat dissabte 14 de gener, de del CECBLL vam participar en l’acció que es realitzà gràcies als municipis i les entitats de caràcter social i cultural, i que recrea la comunicació visual que tenia lloc entre torres de guaita, les quals eren, essencialment, un recurs d’autodefensa i que amb aquesta acció es converteixen en punts de llum, en fars d’acollida que mostren el camí.
La lectura del manifest a Castelldefels es va dur a terme per Aixatou Mohammed Habub, representant de l’Associació Castelldefels Sàhara; Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Eduard Fàbregas, responsable del Grup de Foc de l’Agrupació de Cultura Popular; i Bárbara Schwartz, Presidenta d’Honor del Grup de Recerques Històriques de Castelldefels-Grehic.
L’encesa de la Torre Barona i de Can Roca de Baix va ser organitzada conjuntament amb l’Ajuntament de Castelldefels, l’Agrupació de Cultura Popular i el Grup de Recerques Històriques de Castelldefels, dins del marc d’aquesta activat impulsada per la Direcció Insular de Patrimoni, el Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, el Consell de Mallorca i l’IES Marratxí. Hi ha col·laborat també el Consell Comarcal del Maresme, el Departament de Cultura, la Generalitat de Catalunya, Amnistía Internacional, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià i el Grup d’Estudis Històrics de la Mediterrània Occidental del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
Fotografies cedides per Joan Ramon Molero i Yll i realitzades per Teguise Molero Oliva.
Adjuntem a continuació el manifest sencer:
JA HEM FET EL TERCER ITINERARI DEL CANAL DE LA INFANTA: Molins de Rei – Sant Feliu de Llobregat
/by HelenaJA HEM FET EL TERCER ITINERARI DEL CANAL DE LA INFANTA: Molins de Rei – Sant Feliu de Llobregat
FRED, SOL I DECEPCIÓ, article escrit per Adelina Cobos Caballero.
ARTICLE DEL MES PER M.CARME JIMÉNEZ
/by HelenaENCESA DE TORRES A LA MEDITERRÀNIA: LLUMS D’ACOLLIDA I RECORD A LES PERSONES QUE PERDEN LA VIDA
El passat 14 de gener va tenir lloc l’Encesa de Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània pels Drets Humans impulsat per l’IES Marratxí i el Consell Insular de Mallorca amb la col·laboració d’Amnistia Internacional. És el segon any consecutiu que des de l’Institut Ramon Muntaner es coordina la participació en aquesta acció de torres i fortificacions de diferents punts dels territoris de parla catalana promogudes o que compten amb el suport d’entitats de recerca local i comarcal. L’activitat es realitza en cooperació amb diverses entitats i corporacions municipals i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Fons Català de Cooperació, el Consell Comarcal del Maresme, la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, el Museu Marítim de Barcelona i el Grup d’Estudis Històrics de la Mediterrània Occidental del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
El primer any es van encendre 9 torres de Catalunya, la Franja i el País Valencià; enguany han estat 32 torres de 26 poblacions diferents les que han participat. En conjunt, el projecte global que inclou diferents països, va tenir entorn a 130 punts d’Encesa, destacant especialment el cas de Mallorca.
L’acció té com a doble objectiu recordar la pèrdua de vides que es produeixen al Mediterrani cada any, com destacava el Manifest d’Amnistia Internacional llegit enguany, i recordar la necessitat que els governs actuïn per tal de revertir aquesta situació. Així mateix es tracta de reivindicar aquests elements patrimonials, sovint poc valoritzats i poc preservats, presents en el conjunt de l’arc mediterrani i fer que passin de ser punts de comunicació i alerta davant dels atacs procedents del mar a símbols d’acollida, fars d’esperança, per a les persones que deixen els seus llocs d’origen cercant millors condicions de vida.
En el cas del Baix Llobregat, des de la primera edició el 2022, vam comptar amb l’Encesa de la Torre de Can Roca de Baix de Castelldefels, gràcies a la implicació de l’Ajuntament i del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Enguany, dins la mateixa població s’hi han sumat dues torres més: la Torre Barona i la Torre de Ca la Goma i noves entitats que hi ha donat suport: l’Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels i el GREHIC. El 2023 a més a més, s’ha incorporat Sant Just Desvern amb l’Encesa a la Penya del Moro impulsada pel Centre d’Estudis Santjustencs, el SEAS, Sant Just Solidari, Justícia i Pau, l’Ajuntament de Sant Just Desvern i el Drac de Sant Just Desvern.
De l’Encesa podem destacar dos objectius assolits: la sensibilització de la població envers aquesta problemàtica a través de la informació que rep els dies previs i mitjançant la seva implicació en l’acció i un major coneixement per part de la població local del seu patrimoni i de la seva història.
Esperem poder sumar més Torres el 2024, concretament el dia 13 de gener, fet que suposarà que continuem mobilitzant persones en favor d’aquesta doble reivindicació.
Per a més informació https://www.irmu.org/news/4351
M. Carme Jiménez Fernández
Directora de l’Institut Ramon Muntaner
Fundació Privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana
EL BAIX LLOBREGAT, UNA COMARCA AMB 31 MUNICIPIS: L’ANUARI 2023 NEXT LLOBREGAT
/by HelenaEL BAIX LLOBREGAT, UNA COMARCA AMB 31 MUNICIPIS: L’ANUARI 2023 NEXT LLOBREGAT
Aquest mes de gener ha vist la llum el llibre Anuari 2023 Next Llobregat. La batalla del Baix, produït per l’agència de continguts periodístics B
CN Content Factory amb el suport del Consorci de la Zona Franca i de la Vanguardia.
El llibre, de prop de 700 pàgines, posa el focus en les eleccions municipals del maig de 2023. Sota l’eloqüent títol «La “batalla” electoral municipi per municipi» l’Anuari 2023 presenta un ingent conjunt d’entrevistes a homes i dones de la política local del Baix Llobregat i l’Hospitalet, ja sigui per la seva condició d’alcaldes o alcaldesses en el moment de la redacció del llibre, o per la de cap de l’oposició o alcaldable. Aconsegueix així una fotografia prou explícita del balanç que es fa dels diferents mandats locals i un avançament de les principals propostes electorals. Aquest apartat es completa amb entrevistes als principals líders comarcals del 7 partits amb representació parlamentària. En aquest context el periodista Jesús Vila aporta una anàlisi sobre l’evolució del vot en els cinc comicis que hi ha hagut des del 2019 i fins al desembre de 2022: dues eleccions generals al Congrés dels Diputats i al Senat; unes eleccions municipals; unes d’europees i, per descomptat, unes al Parlament de Catalunya.
El volum es completa amb apartats dedicats a diverses temàtiques, com ara la salut, l’economia, l’habitatge, la mobilitat, l’educació… Cridem l’atenció sobre el fet que l’apartat cultural està dedicat en bona part als Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat que convoquem des del Centre d’Estudis Comarcals. El nostre més sincer agraïment per la crònica que fa de l’acte de lliurament peri la síntesi dels Premis i de les persones i organitzacions finalistes i guardonades.
L’apartat de cultura es tanca amb un article del periodista i historiador Francisco Javier Rodríguez Baena, que desgrana i sintetitza de forma brillant el contingut del seu darrer llibre, Els altres parroquians. Immigració i parròquia a la Catalunya metropolitana (1950-1980), que com ell mateix diu, bascula entre dues temàtiques: la immigració a Catalunya i la relació del cristianisme de base amb els moviments progressistes.
Crida l’atenció el plantejament que fa l’Anuari d’un Baix Llobregat que inclou l’Hospitalet -de Llobregat. Un Baix Llobregat de 31 municipis, tal com s’explicita a la mateixa portada.
L’Anuari 2023 Next Llobregat. La batalla del Baix Es va presentar el passat 23 de gener a l’auditori del Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat, en un acte conduit pel periodista Joan Carles Valero, president de BCN Content Factory i que va comptar amb les intervencions del també periodista Jesús Vila i d’Eva Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lídia Muñoz Cáceres, alcaldessa accidental de Sant Feliu de Llobregat i Joan Borràs Alborch, delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya i alcalde del Papiol.
El llibre es pot comprar en paper i està també disponible de forma gratuïta en pdf en aquest enllaç.
EDITORIAL (GENER 2023)
/by HelenaCONSTRUÏM PONTS INUNDATS DE LLUM
Com Serrat, vam nàixer en el Mediterrani i com Llach, el voldríem “un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec, un pont que agermani pells i vides diferents”. Ens entristeix que el Mediterrani sigui la fossa comuna més gran del planeta tal com afirma Open Arms. Som joioses d’haver participat en l’encesa de torres, talaies i talaiots i tristes en constatar que aquest agermanament de pells i de vides diferents continua sent difícil.
Es fa necessària una anàlisi del creixement de la població a Catalunya, ja que entre l’any 1996 i 2020, la població estrangera empadronada ha passat de 97.789 persones a 1.260.000. En el pas de la Catalunya dels sis milions a la dels set milions i mig la immigració hi ha jugat un paper decisiu. En aquest període, tanmateix, hi ha hagut turbulències: s’han viscut etapes amb intensitats migratòries desiguals; les causes que les han motivat han estat fonamentalment econòmiques, però també polítiques, i no només hem vist l’arribada d’immigració econòmica, sinó també de refugiats que fugen de conflictes armats; hi ha hagut fluxos d’entrada, però també de sortida, amb emigrants que han marxat de Catalunya en els períodes de major intensitat de la crisi econòmica de 2010.
La immigració es defineix com un fenomen consubstancial de la societat catalana, la comarca del Baix Llobregat n’és un clar exponent.. A banda del reconeixement de les migracions interiors, les internacionals s’emmarquen en el context de la globalització, dels desequilibris Nord-Sud i d’un món cada vegada més connectat i interdependent. La immigració és un procés dinàmic, complex i multidimensional, amb efectes en la societat d’origen i en la de destí, així com en les pròpies persones migrades. A banda dels impactes en la dimensió demogràfica, fonamentats en el sistema català de reproducció descrit per la demògrafa Anna Cabré, es reconeixen impactes en l’economia, el mercat laboral, les pensions, la política, la legislació, la cultura, la identitat i en el conjunt dels serveis públics, especialment socials, entre d’altres.
Constatem que els països d’origen i les causes socials i econòmiques de la immigració són múltiples, ara s’hi afegeixen persones refugiades arran de conflictes bèl·lics d’arreu i del més proper: la guerra a Ucraïna provocada per la invasió russa liderada per Putin. El mes vinent farà un any que la ciutadania d’Ucraïna en primer lloc, però també la de Rússia, han vist trasbalsada la seva quotidianitat per interessos geoestratègics que no tenen res a veure amb el seu benestar de cada dia. Amb tristesa i perplexitat observem com la lògica bel·licista impera arreu i com el clam de no a la guerra no envaeix carrers i places d’Europa. La decisió i l’acció dels governs juga a la lliga de la geoestratègia, l’acció i la decisió de les organitzacions socials ha de jugar a la lliga dels drets humans, de la llibertat, de la democràcia i de la vida i aquesta lliga només pot tenir un objectiu NO A LA GUERRA, cal posar llum als ponts del diàleg i a les solucions pacífiques i democràtiques per a la convivència internacional.
LES COL·LABORACIONS AMB LES RÀDIOS LOCALS DEL BAIX LLOBREGAT
/by HelenaLES COL·LABORACIONS AMB LES RÀDIOS LOCALS DEL BAIX LLOBREGAT
El Centre de’Estudis Comarcals del Baix Llobregat apostem sempre per una xarxa de comunicació local, propera i de qualitat, així doncs col·laborem sempre que ens és possible amb les radios i mitjans locals de la comarca. De forma periòdica, col·laborem amb Ràdio Molins de Rei i Ràdio Sant Feliu, i intentem aportar una visió cultural de l’actualitat a través de diverses persones que convidem a participar.
Aquest mes de gener hem fet tres intervencions en ràdios locals:
SANT FELIU ACULL LA II TROBADA DE LES COMUNALITATS URBANES DE CATALUNYA
/by HelenaLes comunalitats son una nova forma d’organitzar la vida econòmica. Una comunalitat promou l’enfortiment dels béns comuns del seu territori. Aquest territori pot ser una ciutat sencera (com el cas de Sant Feliu de Llobregat) o un barri (com el cas de Barcelona). Per aquesta convocatòria, Sant Feliu s’especialitza al voltant dels eixos de cultura, digitalització i economia taronja i ICC. Les Indústries Culturals i Creatives (ICC), comprenen els sectors en què el valor dels seus béns i serveis es fonamenta en el talent i en la propietat intel·lectual, com són l’arquitectura, arts plàstiques, visuals i escèniques, cinema, disseny, editorial, moda, música, publicitat, o videojocs. Aquestes activitats, basades en la creativitat i la innovació, tenen per si mateixes una alta capacitat de generació d’ocupació i constitueixen un estimable valor dins del producte interior brut (PIB). El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat formem part del comitè activador de la Comunalitat Urbana de Sant Feliu, juntament amb la cooperativa Sant Feliu Viu SCCL (Fet a Sant Feliu), l’associació sense ànim de lucre Sant Feliu Film Office i El Mecànic Audiovisual SCCL – MTK Space.
Aquest projecte tan innovador fomentat per l’àmbit d’actuació en Economia Social del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, compta ja amb 22 comunalitats arreu de Catalunya (consulta-les aquí), que vam acollir el passat 19 de gener al Casal de Joves de Sant Feliu de Llobregat en la II Trobada de Comunalitats urbanes de Catalunya.
Durant tota la Jornada, que tenia com a objectiu treballar i debatre entorn a la col·laboració publicocomunitària, vam compartir i analitzar les principals tensions, pràctiques col·laboratives i reptes que es donen en aquesta relació a l’hora de disposar d’infraestructures i recursos per a desenvolupar els projectes i línies de treball plantejats en el marc de les Comunalitats. Tensions, oportunitats i reptes compartits al voltant de la Gestió, Redistribució i l’ Impacte del Territori en relació a les nostres accions.
També vam reflexionar i compatir projectes al voltant dels diferents eixos de treball més diferenciats en el marc de les Comunalitats que són: cultura, cures, sobirania alimentària, sobirania energètica, comerç de proximitat, migracions i comunicació.
Reflexions, enxarxament i construccions. Una jornada per a connectar, escoltar, construir i generar en positiu.
ITINERARI 3 DEL CANAL DE LA INFANTA: Molins de Rei – Sant Feliu de Llobregat
/by HelenaEl Centre d’Estudis Comarcals, fidel al seu comprimís de posar de relleu el patrimoni, impulsa un treball coral per restituir el llegat històric d’aquesta infraestructura de regadiu que ha estat de vital importància per al desenvolupament de la nostra comarca, ho farem a partir de set itineraris pels quals anirem transitant, tot endinsant-nos en el coneixement de l’entorn.
Aquest pròxim dissabte 13 de gener, es durà a terme el 3r itinerari de la ruta que uneix Molins de Rei amb Sant Feliu de Llobergat.
Inscripcions: enviant un correu a visitespf@llobregat.info – data límit el divendres 11 de novembre a les 14:00 h.
Preu:
– Persones sòcies del CECBLL: gratuït
– Persones no sòcies del CECBLL: 3€
Per visualitzar-les a través de Wikiloc clica aquí
Calendari dels 7 itineraris del Canal de la Infanta
. 12 de novembre de 2022 → 1r itinerari – Martorell – Castellbisbal
. 17 de desembre del 2022 → 2n itinerari – El Papiol – Molins de Rei
. 14 de gener de 2023 → 3r itinerari – Molins de Rei – Sant Feliu de Llobregat
. 18 de febrer de 2023 → 4t itinerari – Sant Feliu de Llobregat – Sant Joan Despí
. 18 de març de 2023 → 5è itinerari – Cornellà – L’Hospitalet (primera etapa)
. 25 de març de 2023 – 5è itinerari – Cornellà – L’Hospitalet (segona etapa)
. 15 d’abril de 2023 → 6è itinerari – L’Hospitalet de Llobregat i Sants
. 13 de maig de 2023 → 7è itinerari – Sant Joan Despí – Sant Boi
EDITORAL CECBLL (Desembre 2022)
/by Neus Ribas2022 EL NOSTRE PREMI ÉS CONÈIXER UNA MICA MÉS LA COMARCA
L’onzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat és l’activitat que ha ocupat tot l’any 2022. Per causa de la pandèmia i el seu caràcter biennal, la darrera edició fou el 2018 a Sant Just Desvern, precedida de 9 certàmens més celebrats a Castelldefels, Molins de Rei, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Andreu de la Barca, Esparreguera, Martorell, Viladecans i Sant Joan Despí. En la convocatòria de 2022 s’han actualitzat les modalitats del guardons, distingint la selecció entre projectes col·lectius i individuals. Temàticament, la mirada i el reconeixement des del món de la cultura s’ha adreçat a diferents experiències en els camps cultural, social, ecològic i econòmic.
La continuïtat dels projectes en matèria de Memòria Democràtica s’ha concretat en un Pla de treball de la Xarxa Comarcal, que ha tingut activitat en forma d’homenatge, jornada o altres sistemes de difusió del coneixement; també hem conegut l’abast de la nova Llei de Memòria
Democràtica. Hem començat a estudiar algunes lluites antifranquistes i les posteriors conquestes democràtiques assolides en el municipi de Sant Feliu de Llobregat, treball de recerca que es presenta en un material didàctic en forma d’itinerari anomenat “Quan les Parets Parlen”.
Les dues recerques col·lectives vigents han estat protagonistes. El cas de la dotzena recerca sobre cooperativisme ja està en la seva fase final de resum i preparació per a una posterior publicació. L’abast i la intensitat de l’onzena recerca sobre exili i deportació requereix molta feina de formació del context històric al servei dels equips recercadors, que alhora també és útil per a la difusió a tota la població. En total hem celebrat quatre sessions formatives a Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Sant Boi de Llobregat i una sessió virtual. Entre totes les sessions hem comptat amb les col·laboracions de ponents tan destacats com ara Daniel Arasa, Rosa Torán, Daniel Díaz o Jordi Oliva entre d’altres.
El febrer d’aquest any hem assolit l’adjudicació del projecte de gestió col·laborativa del Centre Cívic Mas Lluí, on també tenim la nostra seu social i on, a mesura que s’han anat superant episodis de la pandèmia, hem pogut concretar els projectes del Pla de gestió cívica de l’equipament. En altres espais on desenvolupem serveis i gestió cultural, hem promogut iniciatives per difondre l’indret, com el cas de l’enorme interès patrimonial que té el conjunt industrial de la Colònia Sedó a l’ensems del seu espai museogràfic sota la direcció del MNACTEC.
Aquest any hem renovat l’equip de la Junta, hem cooperat i participat en algunes de les activitats promogudes per la CCEPC i hem tingut la sort de reconèixer i agrair les aportacions al món dels centres d’estudis a dues persones com Josep Campmany i Guillot, premi Recercat 2022, i Albert Massegur i Giralt, a qui els Amics del Museu de Pallejà i nosaltres ens sumàvem en el seu reconeixement com un dels 3 fundadors del CECBLL que encara ens acompanya.
Aquest any hem pogut començar a difondre dues interessants publicacions com són La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930), de la Dra. Gemma Tribó Traveria, i La colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica, de la Dra. Gràcia Dorel-Ferré.
Els nostres serveis editorials també han ofert serveis a d’altres, com ara l’edició del llibre sobre la centenària història del Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí , el conte On és el Pont?, adreçat a la mainada sobre la riuada del 1971 que s’endugué el Pont de Carles III a Molins de Rei, i per a aquest municipi també hem editat el llibre de Xavier Martí Dos molinencs i un palmarenc als camps de concentració de Hitler.
La producció editorial d’aquest any 2022 permetrà que l’any vinent disposem de diverses publicacions, com ara una nova publicació sobre la Colònia Güell escrita per Josep Padró, la guia de l’Itinerari “Quan les parets parlen”, el llibre del periodista Raül Montilla sobre el projecte de Tramvia Vallirana-Barcelona de principis del segle XX, el número 25 de la nostra revista Materials del Llobregat.
Entre les moltes activitats en matèria de coneixement, la nostra associació novament ha estat subseu del 6è Congrés de Dones del Baix Llobregat i, en aquesta ocasió, hem aportat reflexió i coneixement en matèria del foment de les vocacions per a la ciència i la tecnologia per a les noves
generacions. També ens hem sumat aportant iniciatives a la convocatòria de promoció de la llengua catalana en el marc de les activitats del Pacte per la Llengua.
Des de sempre la nostra entitat ha tingut interès a respectar l’entorn territorial de la comarca i a preservar els seus entorns naturals, cosa que ens ha portat a estar amatents a tot allò que passa i a fer propostes positives en matèria de sostenibilitat ambiental; per això hem presentat al·legacions a determinats projectes, com l’ampliació de l’A2 entre Igualada i Martorell o l’ampliació de la ZEPA del Delta del Llobregat i la seva necessària convivència amb l’espai agrari. En aquest mateix sentit, a finals d’any hem iniciat els itineraris del Canal de la Infanta, que s’estendran fins a principis de l’any que ve. Aquest és un treball coral per restituir el llegat històric d’aquesta infraestructura de regadiu que ha estat de vital importància per al desenvolupament de la nostra comarca.
Normalitzar la vida pública després de la pandèmia ens ha permès mostrar una exposició com la de Victòria Pujolar i Amat, cosa que facilità endinsar-nos en el rol de les emissores municipals i la importància del mitjans de comunicació. Precisament arran del relat dels mitjans de comunicació sobre la invasió de Putin a Ucraïna, decidírem conèixer diverses mirades sobre el conflicte que ens commou pel drama humà i que a més ha fet emergir la crisi de la nostra civilització, basada en un model depredador d’energia i de matèries primeres, en el marc dels canvis en el clima. Potser per això moltes de les candidatures presentades a l’onzena edició dels premis tracten de temàtiques emergents en les preocupacions de la ciutadania.
Genoveva Català Bosch
Presidenta
CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT
DESCOBRIR EL CANAL DE LA INFANTA. Itinerari 2. El Papiol – Molins de Rei
/by Neus RibasEl dissabte 17 de desembre vàrem dur a terme el segon itinerari del cicle Descobrir el Canal de la Infanta, amb l’assistència de 17 persones de 7 municipis de la comarca.
Tot i arrencar a l’estació del tren al Papiol, l’itinerari real comença a la derivació de la riera de Rubí –sota una cúpula de ponts d’autopistes, carreteres i trens- on es capten els cabals continus provinents de les depuradores de Terrassa-Les Fonts i de Rubí. Es continua fins a l’aiguabarreig de la riera amb el riu Llobregat, on hi ha les restes de l’antiga resclosa Capdevila (avui derruïda), on comença el canal Capdevila o Rec Vell. El Rec Vell correspon a la concessió que al s.XII es va fer per a portar l’aigua per alimentar els molins del Rei i que al s.XVII es va ampliar amb la concessió per al molí paperer Capdevila al terme d’El Papiol.
Passada la caseta de comportes del canal Capdevila, el canal rep les derivacions de l’Anoia i de la riera de Rubí (ja ho tenim tot junt!) i segueix pel mig d’uns magnífics camps d’hortalisses i fruiters on encara s’hi poden trobar un parell de sínies abandonades -però prou complertes per a ser recuperades com a patrimoni- i un antic molí en procés de restauració (bravo!!). Com que aquest canal no estava dissenyat per al reg no es podia regar per gravetat i calia pujar l’aigua fins als camps amb algun sistema, les sínies, que també donen nom al carrer per on el canal Capdevila entra a Molins de Rei.
Abans, però, ens hem trobat amb l’antic molí paperer Capdevila, avui totalment abandonat, al qual servia el canal. Un cop ja dins de Molins de Rei el canal continua soterrat per una nova canalització que circumval·la tota la trama urbana (by-pass), tot i que es manté l’antic canal (Rec Vell) també soterrat, actualment per a serveis de clavegueram, fins a la fàbrica Ferrer i Mora (actual biblioteca El Molí) i fins a la Casa de Comportes del Canal de la Infanta, on acabem el recorregut.
Com diu en Morata, avui tampoc hem resseguit el Canal de la Infanta; però ja hi hem arribat!!
Per a tots els que vulgueu resseguir aquest itinerari i tot el cicle complert, el podeu trobar detalladament descrit al llibre Descobrir el Canal de la Infanta. Set itineraris per la seva xarxa, de diverses autories i coordinat per en Javier Morata, que podeu adquirir al web del CECBLL
JA TENIM AQUÍ L’ÀLBUM DE FOTOS DELS PREMIS!
/by Neus RibasSi en voleu un exemplar, només heu de fer la vostra comanda i tindreu un record per sempre de la gal·la de la Nit de la Cultura del Baix Llobregat.
El preu exemplar és de 15 €, i podreu escollir si voleu venir-lo a buscar a la nostra seu o bé enviament a domicili.
Reserveu-lo ja en aquest enllaç!
Amb el suport de:
EL CECBLL TORNA A PARTICIPAR EN L’ENCESA DE TORRES DE LA MEDITERRÀNIA
/by Neus RibasAquest projecte arrenca l’any 2016 quan un grup d’excursionistes evoca el vell somni de tornar a connectar les torres de defensa que circumden l’illa de Mallorca. Poc després l’Institut Marratxí i el Consell Insular es posaren en marxa per fer possible el projecte.
La primera motivació va ser històrica, és a dir, retornar a aquestes torres, ni que fos per un dia, la funció per a la qual havien estat construïdes. Però el drama humanitari que viu la Mediterrània li va afegir aquest aspecte de sensibilització i de promocio dels drets humans. El patrimoni adquireix un nou valor en aquest cas: fer de far d’acollida i mostrar el camí cap a un port segur. Tot i que simbòlic, el projecte no ha fet més que augmentar la seva potència: es va estendre primer a tota l’illa de Mallorca i en poc temps a tota la Mediterrània. El nombre de torres enceses pels drets humans no ha deixat de créixer cada any aixi com el nombre de persones i entitats que han impulsat enceses.
L’Institut Ramon Muntaner es va erigir l’any 2021 com a coordinador de la participació dels territoris de parla catalana i dels Centres d’Estudis.
L’encesa 2023 tindrà lloc el 14 de gener. L’Ajuntament de Castelldefels i el Centre encendran la Torre de Can Roca de Baix. Altres poblacions del Baix Llobregat també participen, gràcies a la presència de Centres d’Estudis locals, com és el cas de Sant Just Desvern.
L’acció compta amb el suport del Fons Català de Cooperació, el Museu Marítim de Barcelona, el Grup d’Estudis Històrics de la Mediterrània Occidental del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, el Consell Comarcal del Maresme, Amnistia Internacional i la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià.
SENTIT HOMENATGE A JOSEP CAMPMANY
/by Neus RibasEn el marc de presentació de les Actes de la XIV Trobada de Centres d’Estudis i estudiosos d’Eramprunyà, el dia 14 de desembre els Amics del Museu de Gavà i el Centre d’Estudis de Gavà van organitzar un sentit homenatge a l’impulsor i creador d’aquestes trobades i de moltes altres inciatives culturals arreu de la comarca. En Josep va fundar el Centre d’Estudis de Gavà i ha estat membre de la nostra junta directiva des de l’any 2005 fins la primavera d’enguany. Ha fet equip tenint a la presidència del CECBLL en Carles Riba, na Conxita Sànchez i na Genoveva Català. Per a totes les persones que en algun moment hem format part de la Junta i de l’equip tècnic del CECBLL, ell és un referent de bona feina i excel·lent bonhomia.
La seva persistència ha fet possible cada any la publicació de Materials del Baix Llobregat, n’ha estat una constant des de l’any 2012 (edició que tractava de com la crisi impacta el Baix Llobregat) i se’n ’ha ocupat fins l’any 2021. A més, hi ha fet diverses col·laboracions com la de l’any 2011, en el número 17, que hi aportà coneixement sobre “L’estiueig a Begues, Gavà i Castelldefels, 1881-1936. De les colònies a la massificació”.
Recentment en Josep ha merescut guardons com el premi Recercat 2022, un reconeixement de l’Institut Ramon Muntaner a persones i entitats del món dels centres d’estudis i els ateneus. I el premi Gràcia Dorel-Ferré d’Experiències Culturals en l’onzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat en categoria de guardó al mèrit individual.
En moments d’enormes dificultats econòmiques pel CECBLL ell va assumir el repte de coordinar, escriure i editar el llibre sobre “Els fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat”; a més de maquetar-lo va tenir la capacitat d’organitzar 17 presentacions del llibre en 17 municipis de la comarca. En cada presentació va preparar una conferència específica, no es van repetir dissertacions.
Prova de tot això és el centenar de persones que ens vam reunir al Museu de Gavà a acompanyar al Josep en aquest sentit homentatge.
Jornada “Emprendre en el món tecnològic des de l’Economia Social i Solidària”
/by Neus RibasA la seva seu de Sant Feliu de Llobregat la cooperativa MTK va acollir dimarts dia 13 de desembre una interessant jornada sobre emprenedoria en el món tecnològic per part del sector de l’economia social i solidària.
A partir del concepte que la innovació tecnològica no és bona en sí mateixa, les diferents intervencions posaren èmfasi en considerar la tecnologia com un mitjà que s’ha d’orientar al servei de la cohesió social, tenint cura que l’ús de la tecnologia no deixi persones i col·lectius al marge. Els projectes tecnològics a l’entorn de l’economia social i solidària haurien de posar les necessitats humanes al centre i ser útils per a l’aprofundiment de la democràcia.
Les dues ponències principals les feren Liliana Arroyo, que s’estreneva en la responsabilitat de Directora General de la Societat Digital del Departament de Treball i Empresa de la Generalitat i Mayo Fuster, Directora de recerca d’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. La sessió es va clore amb 5 testimonis d’experiències en la matèria: El Mecànic Audiovisual, bTactic, Punt d’Accés, Som Núvol, Som IT Cooperatiu.
NOU LLIBRE QUE PARLA D’UN FRUSTRAT TRAMVIA DE VALLIRANA A BARCELONA
/by Neus RibasMés de 30 quilòmetres de recorregut, d’ús mixt: transport de passatgers, però també d’àrids de l’Ordal per a la construcció d’una Barcelona en transformació i productes de l’horta del Llobregat. Darrere del projecte: un monàrquic conservador i agent de borsa de nom Gumersindo de Cosso i de Rosa; enfront del mateix, l’Ajuntament de Barcelona i els lobbys del tramvia començant pel mateix marquès de Foronda.
Aquests són alguns dels elements que formen part del nou llibre del periodista i escriptor baixllobregatí Raúl Montilla, De Vallirana a Barcelona. Crònica històrica del frustrat primer gran tramvia metropolità, publicat per Edicions del Llobregat, l’editorial del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
En el llibre, on es barreja la investigació històrica i la crònica, Raúl Montilla aborda a partir de la documentació obtinguda en una desena d’arxius i a partir de diferents publicacions de l’època, la història d’un tramvia oblidat: el que l’any 1903 va impulsar Gumersindo de Cosso i de Rosa, que va comptar amb un ampli suport del Baix Llobregat i dels municipis del voltant. Però que va col·lidir amb els interessos de les grans companyies del tramvia, que van estar darrere dels entrebancs que li va posar l’Ajuntament de Barcelona, provocant un litigi entre l’administració local i el Govern Central, entre la Lliga i la Corona.
De Vallirana a Barcelona. Crònica històrica del frustrat primer gran tramvia metropolità és un recorregut per més de deu anys d’un projecte que s’emmarca en la gran transformació de Barcelona i dels mitjans de transport i del qual no se sabrà mai més res passada de la Setmana Tràgica.
El llibre conté plànols del projecte fins ara inèdits.
L’autor del llibre va néixer l’any 1979. Per a ell el Baix Llobregat és la Comarca de veritat (i en majúscula), no la dels Hòbbits. Actualment és peridoista a La Vanguardia, però també ha treballat de corresponsal del Baix i l’Hospitalet, després de redactor de Política i, finalment, fent Informació Municipal de Barcelona. Ha guanyat diversos premis de Periodisme i també de novel·la i ha publicat El último invierno (novel·la històrica), Vallarana (juvenil), El lamento del Urco (thriller policíac) i llibres de no-ficció sobre Barcelona, política i altres temes. I ara, sobre un tramvia.
Podeu trobar aquest llibre a la nostra botiga virtual i a les principals llibreries del Baix Llobregat.
ARTICLE DEL MES PER ESTHER HACHUEL
/by Neus RibasEl dret a la cultura i el benestar cultural
“La injusticia social y el desamparo hacen que los discursos totalitarios arraiguen entre los seres ofendidos.”
Luis García Montero
Vivim temps convulsos, de canvis que no necessàriament hauran de ser negatius. L’actual statu quo, basat en la desigualtat, en el control de la ciutadania per part dels poders i els agents econòmics i en la concentració de la riquesa, està arribant als seus propis límits suportant-se en les possibilitats que ofereix la tecnologia i – en part i més recentment – en l’aixopluc que dona la situació sanitària. Però també està esquerdant el sistema que el sustenta. No són pas casualitat l’esgotament dels recursos energètics fòssils, ni la pèrdua de qualitat ambiental, ni el desmembrament d’Europa o l’episodi del Capitoli als Estats Units. Com no ho són tampoc la violència quotidiana – i extrema – en forma de racisme i xenofòbia, d’homofòbia o de masclisme. Ni el pensament d’extrema dreta que cala de forma sorprenent en alguns sectors de la societat.
Però a l’ensems, apareixen noves consciències: no hi ha planeta B; l’esgotament de les energies fòssils és vist per molts com una oportunitat per treballar amb energies netes i per estrenar formes de gestió més justes; hi ha un jovent ambientalista i feminista… són petites mostres que existeix l’au Fènix i que ressorgirem de les nostres pròpies cendres.
Però mentrestant, la pèrdua de drets de iure i de facto pròpia dels períodes de crisi va menyscabant la nostra societat, especialment quan els indicadors que s’utilitzen per valorar la situació no els tenen en compte i no se’ls presta, per tant, cap atenció.
Aquest és el cas del dret a la cultura. Sovint se’n te una visió esbiaixada o petita, en entendre que aquest dret té a veure amb el consum de productes culturals. Cert, però només parcialment. Molt greu oblidar el dret a participar en la vida cultural i a contribuir-hi, a través de la creació, la producció o la programació. Molt greu també pensar que consumir, participar i contribuir a la cultura és fer-ho en relació a una única cultura. El respecte a la diversitat cultural és un dret inalienable i cap identitat cultural és propietat de ningú. I si no, mireu la Rosalia (Vila Tubau, per a més detalls) cantant un “flamenco desgarrao”.
La COVID ha agreujat la pèrdua de drets culturals. Potser la fotografia més amarga d’aquest episodi la vam veure fa poc, quan els mitjans informaven que actors i actrius feien cistelles de menjar per a companyes i companys de professió que s’havien quedat sense feina. Aquí, a casa nostra! Però en general és preocupant constatar que de vegades, en el nostre entorn, el dret a la cultura lluny de créixer, davalla. Feu per exemple una ullada a les estadístiques de la Generalitat. Són poc esperançadores. La despesa mitjana en cultura per llar i per persona ha baixat sistemàticament des de l’any 2016. L’IQ i altres organismes i institucions també posen de manifest com en matèria de cultura les discriminacions se sumen: ser dona, ser pobre, ser migrant, ser de determinat barri o de determinat grup ètnic repercuteix severament en l’accés a la cultura. I el que de vegades és pitjor, tendim a “naturalitzar” algunes desigualtats, com per exemple la manca de dones en les associacions o en la creació artística. I és que el dret a la cultura interactua amb molts altres drets, com el dret a la informació, el dret a la mobilitat, el dret a conciliar la vida laboral i familiar amb la personal, o el dret a la pròpia identitat.
Crida l’atenció que entre els titulars dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no es menciona ni un sol cop la cultura. En canvi, en les 169 metes que en formen el seu desplegament, la cultura és puntal d’un desenvolupament sostenible i d’un món millor. No es tracta pas d’una mancança, sinó d’una prova del caràcter transversal de la cultura i de la seva imbricació amb totes les facetes de la vida. També de l’economia, ja que la cultura contribueix a mobilitzar la societat i els sectors productius alternatius que dinamitzen economies locals i regionals vulnerables.
A Espanya existeix un “Codi del dret Cultural” que és una recopilació de tot l’ordenament jurídic estatal relacionat amb aquesta qüestió, però no hi ha encara una llei de drets culturals pròpiament dita. Alguna comunitat autònoma, com Navarra, sí que en té de llei específica per protegir el dret a la cultura. Cal avançar en aquesta línia. Ara bé, val a dir que els drets culturals no poden sustentar-se només en un corpus legal. Aquesta és condició imprescindible, però no suficient. L’exercici dels drets culturals s’ha de sustentar també en polítiques actives sorgides d’una nova governança i que contribueixin a crear una nova “cultura de la cultura”, si se’m permet.
Amb un viatge al segle XIX descobriríem que la constant vulneració del dret a l’educació de nenes i nens era vista amb total normalitat i que cap de les primeres lleis contra el treball infantil (l’anomenada llei Benot de 1873, l’ampliació de 1878 i la llei de 1900) no van poder impedir que les fàbriques fossin plenes d’infants – especialment de nenes – ni les escoles buides – també especialment de nenes. Només nosaltres, ara, 150 anys després, hi veiem vulneració. I això és perquè avui dia les lluites del segle XX han fet que el dret a l’educació no només estigui legalment protegit, sinó plenament incorporat a la mentalitat col·lectiva. Aquest és l’horitzó que ens hem de proposar per als drets culturals. Cal normalitzar-los i cal veure com una violació immoral i catastròfica la seva vulneració, que ara gairebé passa desapercebuda (com la injustícia del treball infantil al XIX). Aquí juguen un paper important les polítiques culturals, especialment les locals, ja que el mon local és el primer espai de significació de les persones. Caldrà analitzar quina deriva han fet aquestes polítiques d’ençà de l’inici de la democràcia. Possiblement caldrà també redreçar-les cap a un concepte de cultura més plural i més ampli; cap a actuacions que posin èmfasi en els bens i en els valors culturals com a factors de cohesió social; cap a una concepció també més àmplia dels agents culturals; i cap un ús del territori que permeti un desplegament plenament democràtic de la cultura. Serà també important generar indicadors per mesurar el compliment dels drets culturals, com els hem creat per mesurar el compliment del dret a l’educació. En definitiva, hauran de ser polítiques que a mig termini procurin la normalització de l’exercici del dret a la cultura i, per tant, el benestar cultural de la ciutadania.
Esther Hachuel
Directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
ARTICLE CEDIT I PUBICAT PEL BAIX.CAT
Signat un conveni entre el CECBLL, l’Ajuntament d’Esparreguera i PIMEC
/by Neus RibasEl 14 de desembre ens vam trobar amb l’Ajuntament d’Esparreguera i PIMEC Baix Llobregat per signar un conveni per a treballar coordinadament en la defensa i promoció de la Colònia Sedó.
Aquest conveni aposta per fer confluir la cultura i l’economia – dues vessants clares de la Colònia Sedó – amb un fort lideratge local que ha inclós la Colònia Sedó en l’Agenda Urbana d’Esparreguera amb l’objectiu de crear un pla estratègic per desplegar recursos i millores per al conjunt patrimonial.
Com va explicar als mitjans de comunicació la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, “l’aliança que es basteix amb PIMEC, amb una visió des de l’àmbit empresarial i econòmic; i amb l’Ajuntament d’Esparreguera, que lidera la recuperació de la Colònia Sedó, ens sembla de caràcter estratègic”. També, va subratllar que “la Colònia Sedó és un element singular de la comarca, que dona força al Baix Llobregat Nord, i que tindrà sempre el suport del Centre d’Estudis”.
EL CECBLL S’ADHEREIX AL MANIFEST “VIA LAIETANA, 43”
/by Neus RibasCOMPROMÍS METROPOLITÀ 2030
/by Neus RibasConvocats per l’associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona hem assistit a la presentació del “Compromís Metropolità 2030”, el dia 2 de desembre a la Llotja de Mar de Barcelona. L’activitat consistia en tres taules: una presentant el “Compromís”, l’altra parlant sobre “La metrópoli en les agendes urbanes per al 2030” i la darrera exposant les “Missions per al 2030”. Aquest Compromís es concreta en vuit missions: economia innovadora i inclusiva; nivells de renda suficients; emergència ambiental i climàtica; mobilitat sostenible i segura; alimentació saludable; cohesió territorial, habitatge adequat i vitalitat cultural.
Per part del CECBLL hi assistiren Genoveva Català i Jordi Sicart, presidenta i vicepresident, respectivament.
EDITORIAL CECBLL (Novembre 2022)
/by Neus Ribas2024 SANT VICENÇ DELS HORTS, XII EDICIÓ DELS PREMIS DE RECONEIXEMENT CULTURAL
Allò que preparem amb cura i esperem amb fruïció passa tot d’una volada i així ha estat l’onzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Les persones que ens acompanyaren saben que va ser una celebració prou reeixida i que en la celebració s’hi recitaren dues poesies de Joan Margarit. L’any 2014 ja guardonàrem aquest arquitecte i poeta, que sempre tingué una afectuosa relació amb el CECBLL. Amb motiu del dia europeu de les llengües, el 27 de setembre de l’any 2019, tinguérem l’honor de comptar amb ell i amb Luis García Montero en un memorable recital a la nostra seu, al Centre Cívic Mas Lluí. Joan Margarit ens deixava un 21 de febrer del 2021; l’any 2019 havia rebut el Premi Cervantes. La poesia com la de Joan Margarit perdura en el temps i per això Pere Prats ens recità “Coneixement” i “Murs de pedra seca”, substituint Estel Solé que per malaltia no hi pogué assistir.
Recordar el recital de Joan Margarit i Luis García Montero de l’any 2019 ens remet a les vivències d’aquests poetes, els seus efectes i les seves complicitats, tot recordant-nos allò que persones com ells han aportat a la cultura i als nostres valors. Avui, dia 27 de novembre, mentre escrivim aquest editorial, fa un any que va morir, d’un càncer de colon, Almudena Grandes, la gran escriptora dels “Episodios de una guerra interminable”, parella de Luis García Montero, l’amic de Joan Margarit. El talent d’aquesta parella ens continua donant noves obres com Todo va a mejorar, d’Almudena Grandes, i les poesies que ell li dedica com a comiat a Un año y tres meses.
Tornem cap a la Nit de la Cultura del Baix Llobregat. Agraïm a l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, a la regidora Pilar Eslava i a l’equip professional de l’Ajuntament la seva magnífica acollida, i tot seguit ja som dins del Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat, ple de gom a gom, 300 persones de tota la comarca assistien a la gala de lliurament dels Premis. Estrenàvem format i els quatre camps temàtics de les experiències que s’havien de guardonar rebien noms de personalitats destacades de la comarca: Economia, Núria Salàn; Ecologia, Narcís Prat; Societat, Joan Salvat; i Cultura, Gràcia Dorel-Ferré.
Les persones i entitats premiades i les 92 candidatures presentades reflecteixen la vitalitat i la diversitat del Baix Llobregat. La celebració de la Nit de la Cultura a la comarca començà l’any 1999 i s’ha repetit periòdicament cada dos anys amb dues úniques excepcions: el 2013, que passà al 2014 per celebrar el 40è aniversari del Centre, i el 2020, que s’ajornà a causa de la pandèmia. Potser per això alguns dels reconeixements d’enguany són dedicats a la ciència, a la recerca i a l’atenció i cura de les persones.
Per arribar fins a la Nit de la Cultura hem compartit molta feina. Des d’aquest editorial reiterem l’agraïment a totes les persones, entitats i institucions que han contribuït a fer-ho possible. Els premis al llarg de vint-i-tres anys han evolucionat i l’edició d’aquest 2022 incorporava activitats prèvies destinades a la difusió del coneixement en matèria cultural, social, ecològica i econòmica. Recordareu que celebràrem quatre activitats temàtiques en quatre municipis, des d’on escoltàvem persones expertes i començàvem a conèixer un interessant mosaic d’experiències. En les activitats de promoció dels premis també hem comptat amb la cooperació de les entitats d’estudis dels municipis de la comarca i altres entitats socials, i cal agrair-los l’esperit de cooperació. I cal agrair també la desinteressada i efectiva tasca de la Comissió de Selecció i del Jurat, quaranta-sis persones en total, que han mirat i valorat les propostes presentades, totes elles prou meritòries.
Encarem ja la propera celebració, que serà l’any 2024 i així ho explicava la nostra presidenta al Cèntric Espai Cultural: “El Centre existeix gràcies a la voluntat iniciada un 23 de novembre de 1974, quan 10 persones es reunien al Museu de l’Enrajolada de Martorell i acordaren tramitar la legalització d’una nova entitat: el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. En aquest nucli hi havia una única dona: Magda Sanrama Felip, directora del Museu Matern de Sant Vicenç dels Horts, i per això ens emplacem a celebrar, en el marc dels 50 anys de vida del Centre, la XII edició dels Premis a Sant Vicenç dels Horts, cosa acordada per la nostra Junta a l’octubre i ja emparaulada amb l’alcalde Miquel Comino, a qui agraïm la bona acollida que ha dispensat a la nostra proposta. Gràcies alcalde, gràcies Sant Vicenç dels Horts”.
ENCONTRES Baix Llobregat
/by Neus RibasEl passat dijous 24 de novembre va tenir lloc a la seu del Centre d’Estudis Comarcals la primera sessió d’Encontres, una activitat organitzada per l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Federació d’Ateneus de Catalunya.
Aquestes sessions s’emmarquen dins del projecte “Sumar per multiplicar”, que pretén ser un espai de confluència i de col·laboració entre els centres d’estudis i els ateneus ara que aquests últims han entrat a formar part del patronat de la Fundació Institut Ramon Muntaner.
Aquestes sessions se celebraran arreu dels territoris catalans amb caràcter comarcal i precisament la primera ha tingut lloc al Baix Llobregat i ha estat organitzada amb la col·laboració de l’Ateneu Santfeliuenc i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
La sessió va plantejar una primera part en què l’IRMU, la CCEPC i la FAC, en veu de M. Carme Jiménez, de Francesc Viso i de Jordi Cassasas, van explicar els recursos de què podíem gaudir els centres d’estudis i els ateneus i una segona part de debat i posada en comú que va posar de manifest la necessitat de crear espais conjunts de debat i de reflexió.
A la trobada es va aportar també un cens d’entitats d’estudis i ateneus del Baix Llobregat que ben segur que resultarà una eina útil per promoure la relació entre ambdós col·lectius.
Entre els temes tractats va sorgir la possibilitat de crear un espai obert a la propera Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat. I es va parlar també de fer un treball conjunt al voltant de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya ara que se celebra el centenari de la seva fundació i coincidint amb la possibilitat de fer itinerar pel Baix Llobregat una exposició sobre aquesta temàtica que ofereixen la CCEPC i l’IRMU gràcies al suport de la Direcció General de Cultura Popular.
Desitgem a les sessions “Encontres” èxit i molts fruits.
VI Congrés de Dones del Baix Llobregat
/by Neus RibasCornellà de Llobregat va acollir el 4 i el 5 de novembre el 6è Congrés de les Dones del Baix Llobregat amb un gran èxit de participació. Aquest resultat és fruit de la gran implicació de molts ajuntaments, entitats, organitzacions diverses i expertes que han fet possible que aquest espai de debat i reflexió resultés una empenta més per poder desenvolupar bones polítiques d’igualtat a la comarca.
L’Auditori de Cornellà va ser l’espai inaugural d’aquest congrés que van obrir la presidenta del Consell Comarcal, Eva Martínez Morales, l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, la consellera de Feminisme, Gent Gran i Diversitat Sexual i de Gènere, Vicky Castellanos Núñez, i la tinenta d’alcalde de Polítiques Socials, Igualtat i Salut, Joana Piñero Romera. En representació del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hi van assitir les vocals de Junta Conxita Sánchez i Isabel Ortuño, i la directora del CECBLL, Esther Hachuel.
El congrés es va iniciar amb la conversa “L’amistat entre dones és una força transformadora i poderosa”, mantinguda entre la Doctora en psicologia Social, Sara Berbel Sánchez, i la Catedràtica de Lingüística Hispànica, Estrella Montoliu Durán. Les dues expertes van dialogar durant prop d’una hora de la necessitat d’establir xarxes de solidaritat entre dones. Conceptes com el de sororitat estratègica, el fet d’amplificar-nos les unes a les altres, van marcar un debat en el qual es va posar de relleu la necessitat de potenciar l’amistat entre dones, la d’aconseguir autoritat, o que les dones tinguem estructures preparades per poder discrepar com a tècnica contra la dominació.
El dssabte dia 5 de novembre es van fer les sis comissions de treball conduïdes i dinamitzades per expertes, amb materials elaborats de cada àmbit i conclusions del treball precongressual, han conformat l’eix de tots els debats. Les sis comissions van ser: Violència Masclista, Empoderament sexual i reproductiu, Dones en el treball del futur, Trajectòries vitals de les dones, Salut i Maternitats.
VIII Setmana del Patrimoni a Sant Feliu de Llobregat
/by Neus RibasLa Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat és una activitat que se celebra a la ciutat des del 2014 coorganitzada per l’ajuntament i diferents entitats culturals de la ciutat. Aquest any s’ha celebrat la VIII Setmana del Patrimoni entre el 3 i el 20 de novembre per tractar temes com la guerra civil, l’exili o les lluites socials de la Transició. El CECBLL hem participat amb l’organització de dues activitats:
El dilluns 7 de novembre vam organitzar la xerrada ‘El Patrimoni i els espais de memòria a l’espai públic‘ a càrrec de Josep Font Senties, responsable de la Xarxa d’Espais de Memòira del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya; i un itinerari ingterpretatiu guiat ‘Quan les parets parlen‘, que tracta sobre quatre lluites socials al Sant Feliu durant la Transició: les lluites pel dret a l’educació i al treball i les lluites pel dret a una sanitat pública i a un espai públic de qualitat. Aquest itinerari el vam realitzar el dijous 10 i el dissabte 12 de novembre. Destaquem l’assistència de professorat de Sant Feliu a les visites, que ens ajudaran a portara aquest itinerari als centres educatius de la ciutat.
ARTICLE DEL MES PER RAFAEL BELLIDO
/by Neus RibasL’ampliació de la Xarxa Natura 2000 del Delta pot ser compatible amb el Parc Agrari
Una mica d’història
La pèrdua de biodiversitat, especialment d’aus, als espais naturals del Delta de Llobregat s’ha accentuat greument les últimes dues dècades. Als efectes del canvi climàtic sobre les migracions de les espècies cal sumar la necessitat de comptar amb una superfície suficient protegida interconnectada, preservada de la urbanització i uns aiguamolls que conservin la qualitat de les aigües.
L’any 2010 la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO) va iniciar un procés de revisió de les àrees importants per les aus, en endavant amb l’acrònim anglès IBA, de l’estat espanyol, que va finalitzar l’any 2012. Aquesta revisió incloïa l’ampliació d’algunes IBAs com la del Delta del Llobregat, denominada IBA 140. Aquesta IBA contemplava un total de 3.370 ha d’interès per les aus, tot incrementant la seva superfície en un 60%. Un 28% de la IBA se situa dins l’àmbit actual de l’espai protegit de la Xarxa Natura 2000 del Delta del Llobregat. Aquell any, l’entitat DEPANA presentà una Queixa davant de la Comissió Europea per la precària situació en la que es trobaven algunes de les espècies d’aus de l’Annex I de la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell de 30 de novembre, relativa a la conservació de les aus. Coneguda com a Directiva d’Aus, la qual substitueix una Directiva anterior sobre la matèria de 1979, i que regula la implantació de les zones d’especials protecció per les aus (ZEPA).
Aquesta Directiva juntament amb la Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels habitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, coneguda com a Directiva Hàbitats, i que regula la implantació dels llocs d’interès comunitari (LIC) que constitueixen la denominada Xarxa Natura 2000, són les normes fonamentals per la preservació dels espais naturals de la Unió Europea
L’Acord de la Generalitat de Catalunya 5 de setembre de 2006 va designar les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i aprovà la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC), que comportava donar compliment aquestes dues Directives a Catalunya.
L’espai de la xarxa Natura 2000 Delta del Llobregat que es va designar com a zona d’especial protecció per les aus (ZEPA) i com a a lloc d’importancia comunitària (LIC) i zona d’especial conservació (ZEC), inclòs al Pla d’espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN), té una superfície de 935,05 hectàrees (ha). Com he comentat abans, les entitats SEO i Depana proposen que la superfície protegida ha de ser coincident amb la zona IBA suggerida, assolint un total de 3.370 ha.
La proposta de la Generalitat és aprovar l’ampliació (1.445,95 ha) de la ZEPA i l’ampliació del LIC (1.415,27 ha ) que conformen l’espai de la xarxa Natura 2000 Delta del Llobregat, de forma que la superfície resultant sigui de 2.381,01 ha
Com recull la Memòria Justificativa elaborada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Medi Rural, el 26 de novembre de 2013, la Comissió Europea va sol·licitar informació en relació amb el presumpte deteriorament del Lloc d’importància comunitària (LIC) i Zona d’especial protecció (ZEPA) per a les aus Delta del Llobregat que va ser atesa per al Generalitat de Catalunya el 12 de febrer de 2014. Un cop avaluada aquesta informació, la Comissió Europea ha estimat que hi ha indicis que les directives sobre aus i hàbitats no s’han aplicat correctament, per la qual cosa va enviar una carta d’emplaçament adreçada al Regne d’Espanya el 18 de febrer de 2021 basada en els incompliments següents: 1) no s’ha evitat el deteriorament dels hàbitats i les espècies del LIC i la ZEPA, 2) no s’ha avaluat correctament les repercussions d’algunes instal·lacions associades a l’Aeroport de Barcelona (concretament els aparcaments de Can Sabadell), 3) algunes de les mesures compensatòries previstes en relació amb l’ampliació de l’aeroport de Barcelona no s’haurien aplicat, i 4) l’any 2011 es va revisar la delimitació de l’IBA, la qual cosa comporta revisar els límits de la ZEPA Delta del Llobregat per tal d’incloure-hi les àrees més apropiades dels nous àmbits de la IBA, i aquesta revisió no ha estat realitzada.
El tràmit que la Generalitat impulsa es centra únicament en el punt 4rt de la carta d’emplaçament.
Arribat a aquest punt, l’ampliació de la Xarxa Natura 2000 del Delta del Llobregat és una prescripció i no es pot qüestionar atès que deriva de la nostra pertinença a la Unió Europea. No donar-li compliment comportaria sancions contra el Regne d’Espanya, i en concret, contra la Generalitat de Catalunya que té competències exclusives en espais naturals. El debat s’ha de centrar en quina és la superfície que s’amplia i el seu règim de protecció.
El posicionament del CECBLL
En el marc de la informació pública de la proposta d’ampliació, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) ha formulat al·legacions sota dues premisses: no qüestionar l’increment de la superfície proposada i aprofundir en el règim de protecció per tal de fer-lo compatible amb el planejament que ordena el Parc Agrari del Baix Llobregat.
Aquesta mesura adoptada respón a que es considera adient hores d’ara consolidar l’ampliació proposada, sens perjudici de futures ampliacions.
El Parc Agrari del Baix Llobregat compta amb un planejament urbanístic vigent força recent. L’aprovació definitiva de la Revisió del Pla Especial és del 5 de març de 2015 i la modificació del Pla General Metropolità (MGPM) d’acompanyament és de 14 d’abril de 2015, que entraren en vigor mitjançant la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 18 de setembre de 2015.
El planejament del Parc Agrari preveu una harmonia entre el desenvolupament de l’agricultura i la protecció dels espais naturals. L’ampliació de la Xarxa Natura 2000 ha de vetllar perquè aquesta compatibilitat d’interessos es mantingui.
No obstant, s’hauran d’introduir canvis en el planejament del Parc Agrari atès que els seus sòls que estan inclosos actualment en espais ZEPA/LIC són només 208 ha, les quals amb el Projecte del Govern passarien a 1.347,86 ha, el que representa un 40% de la superfície total del Parc agrari.
Seria una ironia cruel que el Parc Agrari del Baix Llobregat no fos viable per l’aplicació de les Directives de la Unió Europea sobre espais naturals, quan precisament Brussel·les fomenta l’agricultura perirubana com a forma de garantir la sobirania alimentària, i el mateix Parc Agrari va rebre en el seu naixement un impuls comunitari decisiu.
El desembre de 1996, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i Unió de Pagesos van accedir a una subvenció de la Unió Europea dins del programa Life pel projecte titolat “Elaboració de propostes tècniques i normatives i realització d’actuacions pilot per a la conservació, millora i promoció econòmica de la zona agrícola periurbana de la regió metropolitana de Barcelona. Projecte de Parc Agrari del Baix Llobregat”.
La subvenció s’havia de justificar en el termini de dos anys, en els quals, calia la redacció del projecte del Parc Agrari del Baix Llobregat i l’execució d’actuacions pilot en alguns indrets del territori que havien de tenir caràcter demostratiu, que serviren com a exemple per a altres zones de la Unió Europea amb problemàtiques similars.
La Directiva d’Hàbitats estableix que les mesures que s’adoptin en el seu desplegament tindran en compte les exigències econòmiques, socials i culturals, així com les particularitats regionals i locals. L’aplicació d’aquest precepte al Delta i la Vall Baixa reforça l’objectiu d’harmonitzar la conservació d’espais naturals i l’activitat agrària.
Les al·legacions del CECBLL postulen que la compatibilitat d’interessos s’haurà de recollir en l’Acord de Govern que aprovi l’ampliació de la Xarxa Natura 2000 del Delta del Llobregat, dins de les Directrius i Orientacions, però que s’haurà de concretar en el planejament posterior. Al tractar-se de terrenys que formaran part del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya, la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, exigeix que s’aprovi un Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge. Aquest tipus de Pla especial té rang de Pla Director Urbanístic i preval sobre el planejament urbanístic general, del que forma part el Pla General Metropolità de Barcelona, i el planejament derivat, com és el cas del Pla especial del Parc Agrari.
La tramitació del Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge, que denominaré en aquest article com el Pla especial de la Xarxa Natura 2000, convé fer-la simultàniament amb la modificació del Pla Especial del Parc Agrari, i si s’escau, de la modificació del Pla General Metropolità per tal de garantir l’harmonia en l’ordenació i gestió de l’espai.
Des del CECBLL considerem que les mesures prohibitives o restrictives de l’activitat agrària han de tenir caire excepcional, justificades per necessitats de preservar paratges concrets per la protecció d’espècies amenaçades, atès que de forma majoritària al parc agrari s’ha de fomentar que les terres estiguin conreades.
Per aquest motiu, en aquells paratges en què el Pla especial de la Xarxa Natura 2000 determini que els usos agraris són prohibits, cal que en l’acord d’aprovació definitiva d’aquest Pla és contempli la declaració d’utilitat pública i necessitat d’expropiació dels terrenys, i en el cas de restriccions d’usos agraris, els mecanismes econòmics compensatoris. D’aquesta manera els propietaris de sòl i els pagesos obtenen una indemnització efectiva i justa.
Cal inversió pública
Per una altra banda, resulta essencial que els terrenys adquirits per l’administració pública siguin gestionats, amb les inversions i els manteniments adients, per evitar la degradació dels paratges i el decliu de les espècies de flora i fauna objecte de protecció.
Hem identificat els articles de les normes urbanístiques de la Revisió del Pla Especial del Parc Agrari que han de ser objecte de modificació per tal d’evitar restriccions desproporcionades de l’agricultura dins dels espais de la Xarxa Natura 2000.
Al respecte, el pla especial del parc agrari indica que la distància mínima de construccions per a usos ramaders i hivernacles és de 200 metres dels espais naturals protegits i de 100 metres de les zones humides. Considerem que s’ha de permetre l’existència de construccions per a usos ramaders en espais naturals protegits, exceptuant aquells indrets que el Pla especial de la Xarxa Natura 2000 qualifiqui com a incompatibles per tractar-se de paratges de protecció màxima, que seran en tot cas les zones humides, a les quals trobem raonable mantenir la distància de prohibició de construcció de 100 metres, i els espais definits com a connectors ecològics.
Tant la Memòria Justificativa de l’ampliació de la delimitació de l’espai de la Xarxa Natura 2000 Delta del Llobregat com l’informe del Servei de Fauna i Flora sobre l’ampliació de la ZEPA Delta del Llobregat, exposats al públic, manifesten de forma reiterada la importància connectora de molts dels indrets descrits.
Els connectors ecològics són una matèria pendent de ser desenvolupada correctament per part del planejament d’ordenació del territori. Entre els anys 2010 i 2012 es van realitzar diversos treballs d’anàlisi vinculats a un avantprojecte de pla territorial de connectivitat ecològica de Catalunya, amb la finalitat d’identificar els principals connectors ecològics terrestres i fluvials així com les àrees d’interès connector i els punts crítics de fragmentació. Dissortadament el pla territorial no es va arribar a tramitar, el qual instem el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que el reanudi.
Mentre el Pla Territorial Sectorial no s’aprovi, pel que fa a l’escala del Delta del Llobregat i la Vall Baixa, el pla especial de la Xarxa Natura 2000 ha de delimitar clarament els espais connectors i atorgar-los un règim jurídic protector.
En aquests espais connectors cal prendre mesures per cosir l’elevada artificialitat del territori. Resulta necessari que les infraestructures viàries i ferroviàries construïdes abans de la incorporació d’Espanya a la Unió Europea, i per tant, prèvies a l’aplicació de la normativa d’avaluació ambiental, implementin a posteriori mesures correctores mitjançant inversions de les administracions titulars amb l’objectiu de facilitar passos per a la fauna.
La Directiva Hàbitats preveu que qualsevol pla o projecte que pugui afectar directa o indirectament un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000, ja sigui individualment o en combinació amb altres actuacions, se sotmetrà a una adequada avaluació de les seves repercussions, tenint en compte els objectius de conservació del lloc. Considerem que l’ampliació de la Xarxa Natura 2000 no ha de comportar que qualsevol activitat que es pretengui implantar s’hagi de sotmetre a avaluació ambiental. Cal tenir present els supòsits ja recollits en la normativa vigent, que preveuen només la subjecció pels plans o projectes amb més repercussió, i fins i tot en part d’aquests, contempla una tramitació simplificada més àgil.
El Parc Agrari necessita inversions en infraestructures hidràuliques, tant en la xarxa de rec com de drenatge, que en molts casos no exigiran avaluació ambiental. I en cas que ho necessiti, l’obra caldrà que sigui executada tenint en compte les mesures correctores o mitigadores necessàries.
En relació al marc comunitari en tramitació, considerem que la proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell relatiu a l’ús sostenible dels productes fitosanitaris i pel qual es modifica el Reglament (UE) 2021/2115, que hores d’ara planteja com una de les opcions, la prohibició de l’ús de qualsevol plaguicida químic a la Xarxa Natura 2000, sigui revisada per tal de fer viable la pagesia professional del Parc Agrari. No obstant, cal que es prenguin les mesures adients per minimitzar els efectes contaminats de pesticides en els recs i canals d’aquest espai.
L’Annex 3 de la Proposta d’Acord de la Generalitat d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 del Delta del Llobregat recull un seguit de directrius i orientacions per al Pla especial de la Xarxa Natura 2000 que han de ser revisades per tal fer compatible la protecció dels espais naturals amb l’activitat agrària.
La Directriu-Orientació núm.3 fa esment a què “el canvi d’espècies a conrear només serà objecte de regulació en relació als conreus llenyosos i pel que fa al percentatge màxim de superfície ocupada per aquests segons les zones, i si s’escau també la seva densitat de plantació”, no pot comportar una prohibició d’altres tipus de conreus. En especial cal que es mantingui el Parc Agrari com a espai de conreu d’horta i fructícola, subministrador dels mercats de les localitats metropolitanes properes.
La Directriu-Orientació núm.4 preveu que els nous hivernacles i construccions destinades a l’ús ramader o d’altres usos agraris, i les instal·lacions associades als conreus com ara filats o estructures per cobrir, protegir, ombrejar o preservar-los, seran usos i instal·lacions admesos en el sòl agrícola de l’espai natural protegit, en els termes generals regulats per la Revisió del Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat. No obstant, no s’hauria de contemplar la possibilitat d’aplicar a les construccions i instal·lacions “condicionants com ara percentatges màxims d’ocupació de les parcel·les cadastrals o de zones concretes de l’espai natural protegit” més restrictius que el que estableix la Revisió del Pla Especial del Parc Agrari, atès que la regulació dels hivernacles ja està ben tractada en el planejament actual. En tot cas, entenem que caldria prohibir construccions a prop de les zones humides i als connectors ecològics.
La Directriu-Orientació núm.5 cal que estableixi les condicions als tancaments de les finques que es trobin dins dels connectors ecològics per tal de no restringir la mobilitat de determinades espècies.
La Directriu-Orientació núm.7 ha de preveure que les limitacions al manteniment de les correderes no afecti la neteja i les actuacions d’emergència com a conseqüència d’inundacions o d’altres episodis climàtics extrems.
Per una confluència del planejament i la gestió dels espais
L’última part de les al·legacions procura consolidar un marc legal estable i una confluència del planejament i la gestió d’aquests espais.
Malgrat la prelació del planejament dels espais naturals sobre el planejament urbanístic, considerem adient que un cop s’aprovin definitivament el Pla especial de la Xarxa Natura 2000 i la modificació del Pla Especial del Parc Agrari, aquests dos plans es refonguin en una mateixa figura reguladora. Aquesta confluència ens la permet la Llei 3/2019, de 17 de juny, dels espais agraris, mitjançant l’aprovació del Pla territorial sectorial específic del Delta i del Parc Agrari del Baix Llobregat.
El Pla de gestió i desenvolupament (PGD) previst en les normes urbanístiques de la Revisió del Pla Especial del Parc Agrari, és el document que ha de fixar i planificar les mesures concretes per donar compliment als objectius d’aquest planejament.
S’ha d’elaborar un nou PGD atès que l’anterior va ser aprovat el 5 de juny de 2002 i serví de referència per al Pla Especial aprovat definitivament el 2004, ja derogat.
Entre els objectius del PGD de 2002 figurava com a número 4 aconseguir un espai de qualitat integrat en el territori i en harmonia amb el medi natural, amb les següents línies d’acció:
Millorar les relacions entre les zones naturals i les àrees d’activitat agrícola, atenuant els impactes de la fauna silvestre.
Recuperar zones degradades i traslladar o eradicar les instal·lacions alienes al medi agrari.
Vetllar per la disciplina urbanística i la vigilància mediambiental i fer un seguiment acurat de la qualitat ambiental del parc agrari.
El PGD és un document que aprova el Consorci del Parc Agrari, i subsidiàriament el Consell Comarcal del Baix Llobregat o l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
El PGD preveu un seguit de programes per dinamitzar aquest espai, guiats per l’harmonia amb el medi natural, sota el criteri de cooperació i en col·laboració entre tots els membres del Consorci i les administracions amb competències sectorials:
El debat sobre la modernització de les tècniques i de les infraestructures agràries, la captació d’inversions, el relleu generacional, l’accés a la terra, la gestió dels hivernacles, la distribució i comercialització dels productes, l’impuls de la Indicació Geogràfica Protegida, ha de resituar-se en el marc de l’elaboració i aprovació d’aquest PGD.
El nou PGD s’ha de fer conjuntament amb l’elaboració del Pla de Gestió i Desenvolupament que contempli el Pla especial de la Xarxa Natura 2000, per tal de treballar de forma coordinada cap a la confluència en un únic planejament territorial, i proposar mesures concretes per la gestió de millora de la biodiversitat i qualitat del paisatge.
La refosa futura en un únic planejament territorial sectorial específic dels espais de valor natural i de valor agrari recomana també que els dos Consorcis existents: Consorci dels Espais Naturals del Delta i Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, es fusionin en un únic òrgan gestor, amb els recursos humans, materials i econòmics adients per exercir de forma eficaç les seves competències.
La carta d’emplaçament de la Unió Europea invoca també que no s’ha avaluat correctament les repercussions d’algunes instal·lacions associades a l’Aeroport de Barcelona (concretament els aparcaments de Can Sabadell), així com també algunes de les mesures compensatòries previstes en relació amb l’ampliació de l’aeroport de Barcelona no s’haurien aplicat.
En aquest sentit, l’Edicte del 29 de gener del 2004 va fer públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental (DIA) del projecte de traçat de la modificació de la carretera C-31, PK 187,080 al 191,950, camí dels Reguerals – enllaç terminal actual de l’aeroport (B – 202), tram Viladecans – Sant Boi de Llobregat – el Prat de Llobregat. La DIA va proposar un corredor biològic de 8,19 ha i adequar com a zones humides els espais propietat d’AENA situats al marge exterior de la modificació de la C-31, a la zona de Can Sabadell, i sota la riera de Sant Climent, així com la parcel·la situada al nord del connector biològic
Després d’anys d’endarreriment, AENA començà a principis d’agost de 2022, l’enderroc de l’aparcament de Can Sabadell. L’espai, està considerat com a connector ecològic biològic dins la Xarxa Natura 2000 actual, motiu pel qual la presència de l’aparcament suposava una alteració greu. L’enderroc porta associada la renaturalització de l’espai com a una zona de maresma d’aigua dolça.
Pel que fa al seguit de mesures correctores i compensatòries de les altres Declaracions d’Impacte Ambiental (DIA) sorgides del Conveni de Cooperació en Infraestructures i Medi Ambient en el Delta del Llobregat (Pla Delta), de 16 d’abril de 1994, cal garantir el seu compliment efectiu. En concret de:
La Resolució del 9 de gener de 2002 per la qual es va aprovar la DIA del projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona, el qual afectava a 14,8 ha de l’espai protegit de Natura 2000 Delta del Llobregat.
la Resolució del 14 d’agost de 1998 per la qual es aprovar la DIA del projecte de d’endegament del riu Llobregat des del Pont de Mercabarna al mar el qual afectava a 7 ha de l’espai protegit.
No a l’ampliació de l’Aeroport
Unes últimes reflexions. Igual que des del punt de vista dels agents econòmics, la integració del nostra Estat a la Unió Europea és un principi irrenunciable, aquesta no ha de ser entesa només des del punt de vista de la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals, sinó també de la transposició i compliment de tota la normativa comunitària. D’igual forma que alts mandataris meridionals enmig de les tensions sobre el deute sobirà invocaven la irreversibilitat de l’Euro, el compliment efectiu de la legislació sobre biodiversitat i d’impacte ambiental comporta el mateix grau d’exigència.
En aquest context, l’ampliació de l’Aeroport del Prat col·lisiona amb unes declaracions d’impacte ambiental prèvies d’aquesta infraestructura no completades i amb uns espais de la Xarxa Natura 2000, com l’estany de la Ricarda, que han de ser no només protegits, sinó incrementats.
La lluita contra el canvi climàtic ja irradia també el marc normatiu estatal i català. Mentre escric aquest article, s’ha fet pública la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que declara nuls de ple dret el projecte i la declaració d’impacte ambiental de perllongació de l’autovia C32 entre Blanes i Lloret per infringir els preceptes de la Llei 16/2017, de l’1 d’agost del canvi climàtic. En definitiva, quan parlem de la Unió Europea, tinguem present no només l’IVA, sinò també la IBA. Un enfocament diferent ens portaria a endinsar-nos en els camins abruptes d’incompliments i posteriors sancions, que països en mans de governs reaccionaris, com Polònia i Hongria, dissortadament practiquen.
Rafael Bellido Cárdenas.
Advocat urbanista i del medi ambient. Membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
Article cedit pel diari digital elbaix.cat