La Llei de Memòria Democràtica referma una memòria necessària i inclusiva
Dijous, 14 de juliol, data amb forta càrrega simbòlica pel que fa als valors de llibertat, igualtat i fraternitat, el Projecte de Llei de Memòria Democràtica ha estat aprovat pel Congrés dels Diputats amb 173 vots a favor corresponents als grups del govern -PSOE i Unidas Podemos- més PNB, Bildu, PDeCAT, Más País i Compromís ; 159 en contra per part del PP, Vox, Ciutadans, Junts i la CUP; i 14 abstencions dels grups d’ERC i el BNG. La nova Llei ara passarà al Senat per continuar la tramitació parlamentària, que es preveu que es completi a la tardor.
El to del debat i, l’ús partidista que se’n va fer de les víctimes, va posar de manifest, un cop més, la posició dubitativa de la dreta espanyola a l’hora de condemnar els crims del franquisme i les seves conseqüències. Fet que l’allunya de les dretes europees que han rebutjat sense pal·liatius els règims feixistes. Presoner de les posicions de l’extrema dreta, el PP oblida la declaració institucional del Congrés dels Diputats de 2002 que condemnava el cop militar del 18 de juliol de 1936, a la que va donar suport . Ara reprèn els vells hàbits de categoritzar les víctimes en bones i dolentes. Mereixedores o no del desgreuge. Les del terrorisme i les de la dictadura.
El regust amarg del debat, però, no pot enfosquir l’important avenç que significa l’aprovació de la llei que obre el camí cap a una memòria inclusiva perquè la memòria democràtica esdevingui un patrimoni del conjunt de la societat.
“Des del final de les guerres civils i conflictes mundials que van assolar Europa al segle XX, i especialment des de l’Holocaust, l’impuls de les polítiques de memòria democràtica ha esdevingut un deure moral que és indispensable enfortir per neutralitzar l’oblit i evitar la repetició dels episodis més tràgics de la història. El ferm compromís amb la pedagogia del «mai més» s’ha convertit en un imperatiu ètic fonamental a les societats democràtiques a tot el món” (BOCG, pàg.4)
Aquest paràgraf que encapçala l’exposició de motius de la nova llei, manifesta la intenció d’actualitzar la Llei de Memòria Històrica del 2007, tot i recollint les recomanacions dels organismes internacionals dels Drets Humans que ens homologui als països democràtics del nostre entorn. Veritat, Justícia, Reparació , Deure de Memòria i garanties de no repetició són els principis rectors que guien les diferents mesures proposades a la nova Llei de Memòria Democràtica.
Seguint aquests principis intentarem analitzar alguns dels principals avenços aconseguits respecte a la Llei del 2007 i algunes de les mancances destacades per les entitats memorialistes.
Veritat
Per primera vegada s’assumeix que la recerca de persones desaparegudes durant la guerra civil i la dictadura franquista (a la fotografia) és responsabilitat de l’Estat. Per donar-hi compliment, s’establiran plans plurianuals de recerca de localització, exhumació i identificació. Actuacions que es podran iniciar tant d’ofici com per sol·licitud de familiars o entitats memorialistes .
L’objectiu que s’ha marcat el govern és exhumar unes 20.000 víctimes que se sumarien a les 10.000 ja realitzades d’un total de 100.000; considerant que moltes de les víctimes pel pas del temps i el deteriorament de les fosses ja no es podran recuperar .
La recerca de persones desaparegudes comportarà l’ampliació del Banc d’ADN estatal on s’emmagatzemaran mostres biològiques dels familiars per poder confrontar-les amb vista a futures identificacions. Aquest banc de dades de les víctimes del franquisme també inclourà “les persones afectades per la sostracció de nadons, és a dir els nadons robats, la denúncia dels quals hagi estat admesa” pels fets objecte de la llei de memòria.
Justícia
Compromís d’investigar totes les violacions que es van produir des del cop d’estat fins la promulgació de la Constitució de 1978. A més la llei s’obre a investigar , com s’ha donat en altres processos transicionals de països molt diversos , la persistència d’elements que ocasionessin supòsits de vulneració de drets humans a persones per la seva lluita per la consolidació de la democràcia, els drets fonamentals i els valors democràtics. Per aquest motiu, una disposició addicional contempla la designació d’una comissió tècnica que elabori un estudi sobre els supòsits esmentats entre l’entrada en vigor de la Constitució de 1978 i el 31 de desembre de 1983 per “assenyalar possibles vies de reconeixement i reparació”.
Es crea una Fiscalia de Sala de Memòria Democràtica y Drets Humans que s’encarregarà d’investigar “els fets que constitueixin violacions de Dret Internacional de Drets Humans i del Dret Internacional Humanitari, incloent-hi els que van tenir lloc en ocasió del cop d’Estat, la Guerra i la Dictadura”.
La norma estableix que fins al 1978 la investigació l’assumirà la fiscalia, i des de llavors al 1983 serà una comissió d’experts la que estudiï possibles vulneracions.
Reparació
La llei condemna de manera explícita el cop militar de 1936 i declara la il·legalitat i la il·legitimitat dels òrgans del règim i la nul·litat de les seves resolucions. En aquest sentit, es declara la il·legalitat i il·legitimitat dels òrgans penals o administratius constituïts a partir del Cop d’Estat del 1936. A més, la iniciativa reconeix i declara el caràcter il·legal i radicalment nul de totes les condemnes i sancions produïdes per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la Guerra, així com les patides per les mateixes causes durant la Dictadura.
El text, també, indica que totes les lleis de l’Estat espanyol s’interpretaran i s’aplicaran de conformitat amb el Dret Internacional Humanitari, que assenyala que “els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la consideració d’imprescriptibles i no amnistiables”.
El text afegeix expressament, a l’apartat que enumera les diferents víctimes del franquisme amb dret a mesures específiques de reconeixement i reparació, les associacions feministes i les persones LGTBI. També les institucions d’autogovern catalana i basca i les corporacions locals. Es consideren víctimes, també, les comunitats, les llengües i les cultures basca, catalana i gallega en els seus àmbits territorials lingüístics, i se subratlla que els seus parlants van ser “perseguits” pel franquisme.
Deure de memòria i garanties de no repetició
La llei inclou mesures en matèria educativa, un àmbit en què hi ha moltes llacunes . S’inclou, entre els “fins” del sistema educatiu espanyol, el coneixement de la història i de la memòria democràtica i la lluita pels valors i llibertats democràtiques. Per això es desenvoluparà als llibres de text i materials curriculars la repressió que es va produir durant la Guerra i la Dictadura a l’educació secundària obligatòria, formació professional i batxillerat.
La llei inclou, també, diferents mesures pràctiques per evitar l’exaltació del Cop d’Estat del 36, de la Guerra Civil i de la Dictadura . Per primera vegada es planteja un règim sancionador que contempla multes en funció de la gravetat dels fets que van dels 200 als 150.000 €.
Les fundacions que facin exaltació del franquisme seran clausurades, i s’eliminaran 33 títols nobiliaris concedits a colpistes, criminals de guerra, ideòlegs del règim, entre d’altres els relatius a Franco, Primo de Rivera, Calvo Sotelo, Mola, Carrero Blanco, etc.
La Llei considera com a llocs de Memòria Democràtica aquells espais materials o immaterials on s’han desenvolupat fets de singular rellevància per la seva significació històrica, simbòlica o per la seva repercussió a la memòria col·lectiva, vinculats a la memòria democràtica i la lluita de la ciutadania pels seus drets i llibertats. En aquest sentit, es crearà l’Inventari Estatal de Llocs de Memòria Democràtica, com a instrument de publicitat i coneixement dels mateixos.
D’altra banda, es modifica la denominació de la Valle de los Caídos pel de Valle de Cuelgamuros, recuperant així el nom del lloc geogràfic, que es resignificarà per donar a conèixer les circumstàncies de la seva construcció i per enfortir els valors democràtics.
Més enllà de les diferents valoracions dels partits polítics, expressades durant la tramitació parlamentària i en la votació de la Llei, les entitats memorialistes també han manifestat les seves diferències. Associacions com Amnistia Internacional expressen els seus dubtes que la llei garanteixi l’accés a la justícia ja que, segons la seva opinió, no inclou mesures suficients que eliminin els obstacles a la investigació judicial dels crims de dret internacional comesos a Espanya. Tot i així, han qualificat de “millora” respecte al text inicial, l’establiment d’una comissió estatal independent que contribueixi a l’esclariment de les violacions dels drets humans durant la guerra i la dictadura . Dubtes compartits per l’Associació de Recuperació de la Memòria Històrica.
Caldrà veure si la llei obrirà el camí per jutjar els crims franquistes o si els tribunals seguiran parapetant-se en una interpretació restrictiva.
Altres associacions, com l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del Franquisme o l’Amical de Mauthausen, consideren que la Llei constitueix un avenç molt significatiu en les polítiques de memòria. Destaquen que en el seu articulat s’han recollit aspectes fonamentals per tal garantir la imprescriptibilitat dels Crims de Guerra i els Crims de Lesa Humanitat i l’aplicació dels principis dels drets humans i els principis que invoca la Llei: la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició. Tot i així, assenyalen que les entitats memorialistes hauran d’estar amatents en fer seguiment del compliment de la llei.
El fets i declaracions dels últims dies entorn al debat del Projecte de Llei de Memòria Democràtica han posat de manifest que hi ha dues maneres d’interpretar la memòria del nostre passant recent, una excloent i l’altre inclusiva. Com escrivia Manuela Bergerot, diputada de Más Madrid, al diari Público “una memòria excloent i de partit és la que representa el líder del PP, que fa servir els morts per atacar l’adversari polític (…). No és una manera de garantir el dret cívic a la memòria , només una tàctica de treure rèdit en termes electorals, una irresponsabilitat”.
L’altra manera, la de la memòria inclusiva, “és la que intenta convertir la justícia i la defensa de la democràcia i els drets humans en un consens del qual formi part tothom. (…) Una memòria democràtica plural i inclusiva ha de reconèixer i reparar els crims de la dictadura, del terrorisme etarra, del terrorisme gihadista, del terrorisme d’extrema dreta durant la Transició, del terrorisme d’extrema esquerra durant la Transició, del terrorisme d’Estat… perquè totes elles són agressions als drets humans que ens apel·len a tots els demòcrates”.
Una vegada més s’ha perdut l’oportunitat de compartir un discurs comú basat en “la defensa de la pau, el pluralisme i la condemna de tota forma de totalitarisme polític que posi en risc l’efectiu gaudi dels drets i llibertats inherents a la dignitat humana” (BOCG, pàg.8,9), tal com proclama el projecte de llei en l’apartat 3r de l’exposició de motius.
La història està marcada per avenços i retrocessos. I els que, des de diferents opcions polítiques defensem la democràcia, hem de seguir compromesos , des de la societat civil i des de les institucions, en la construcció d’ una memòria plural i compartida que formi part de les polítiques de país, de les polítiques d’estat.
La Memòria Democràtica a Catalunya
Catalunya des dels inicis del segle XXI va ser pionera en l’impuls de les polítiques públiques de memòria. Encara no fa un mes, amb motiu de la commemoració dels 20 anys del Manifest per un Memorial Democràtic celebrat al Liceu, l’actual director del Memorial Democràtic, en Vicenç Villatoro, recordava la singularitat d’aquesta institució, resultat deia “d’una societat civil, plural i activa, que va ser el motor que va impulsar la seva creació juntament amb una Administració que la va escoltar”.
Efectivament, la formació d’un govern progressista i d’esquerres (PSC-ERC-ICV) durant dos mandats 2003-2006 i 2006-2010, va esperonar l’articulació d’una agenda pública que ben aviat es veuria acompanyada per l’inici de noves polítiques memorials que culminarien en l’aprovació de la Llei del Memorial Democràtic a Catalunya a l’octubre de 2007 . Al desembre del mateix any s’aprovaria la Llei de la Memòria Històrica a les Corts espanyoles.
L’aprovació de la Llei del Memorial Democràtic pel Parlament de Catalunya va ser una tasca àrdua de gairebé tres anys, no exempta de polèmica, amb l’oposició de veus polítiques destacades. Consideraven que una institució com el Memorial Democràtic podria conduir a la formulació d’una doctrina oficial sobre el que és democràtic i el que no ho és, basant-se en una visió molt parcial i partidista de les víctimes de la guerra i dels valors que encarnaven.
Transcorreguts quinze anys des de l’aprovació de la Llei del Memorial Democràtic, a Catalunya podem sentir orgull d’haver eixamplat el consens de forces polítiques entorn la institució i les polítiques públiques de memòria . Com deia Vicenç Villatoro en l’acte commemoratiu del Liceu: “La memòria és un patrimoni del conjunt de la societat i les polítiques de preservació i divulgació de la memòria només seran eficaces si són assumides pel conjunt de la societat”.
Novament, tornen a coincidir en el temps la tramitació de la Llei de Memòria Democràtica al Congrés de Diputats i el nou Avantprojecte de llei de Memòria Democràtica de Catalunya. La nova llei catalana pretén incorporar la legislació internacional en el capítol dels Drets Humans i, alhora, harmonitzar i cohesionar les lleis existents. La nova llei hauria de ser una oportunitat, també, per dotar el Memorial Democràtic d’un equipament estable i d’un model organitzatiu i professional no subjecte als canvis polítics de govern, que estigui a l’alçada d’una institució cultural que el país mereix .
Una Llei que novament hauria de ser capdavantera arreu de l’Estat, en aquesta ocasió per teixir el suport del conjunt de les forces democràtiques.
María Jesús Bono
Membre de Junta del CECBLL i ex directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat.
ARTICLE PUBLICAT AL BAIX.CAT EL DIA 22/07/2022
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
El CECBLL a l’Ofrena floral de Sant Boi
/by Neus RibasEl CECBLLha estat present un altre any a l’Ofrena floral de Sant Boi de Llobregat. Genoveva Català, presidenta de l’entitat i Jaume Bosch, membre de junta, van estar a l’acte institucional de l’església de Sant Baldiri presidit pel president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonés, la vicepresidenta primera del Parlament en funcions de presidenta, Alba Vergés, la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez i l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret. Institucions, partits polítics i diverses entitats ciutadanes ens vam aplegar a l’interior de l’església a l’ofrena floral davant la tomba de Rafael Casanova, una ofrena simbòlica de rams de flors a la sepultura del conseller en cap de la ciutat de Barcelona durant el setge de les tropes borbòniques de l’any 1714, que va viure a Sant Boi els darrers anys de la seva vida.
La ruta modernista de Sant Feliu
/by HelenaSant Feliu de Llobregat
Pròxima ruta: 15 de desembre de 2022
Sortida: Plaça de l’Estació a les 17.00h
La ruta modernista de Sant Feliu es va integrar en les de la província de Barcelona el maig del 2009 i comprèn més de 25 espais, entre els quals destaquen diverses cases del passeig Nadal, el carrer Joan Maragall o el passeig Bertrand, així com la plaça de l’Estació, o el cementiri municipal, entre d’altres. Les visites guiades permeten als ciutadans, visitants, i escoles, conèixer la història i els detalls del patrimoni modernista de la ciutat. I per aquelles persones que vulguin descobrir el patrimoni modernista de Sant Feliu pel seu compte, l’Ajuntament dona un servei de descàrrega gratuïta de l’àudio de la ruta amb totes les explicacions a la seva pàgina web.
Preu: 3€/persona.
Inscripcions: de 10 a 14h i de 16 a 21 al 93 666 35 27, o a visitespf@llobregat.info
L’ARTICLE DEL MES PER M.JESÚS BONO
/by Neus RibasLa Llei de Memòria Democràtica referma una memòria necessària i inclusiva
Dijous, 14 de juliol, data amb forta càrrega simbòlica pel que fa als valors de llibertat, igualtat i fraternitat, el Projecte de Llei de Memòria Democràtica ha estat aprovat pel Congrés dels Diputats amb 173 vots a favor corresponents als grups del govern -PSOE i Unidas Podemos- més PNB, Bildu, PDeCAT, Más País i Compromís ; 159 en contra per part del PP, Vox, Ciutadans, Junts i la CUP; i 14 abstencions dels grups d’ERC i el BNG. La nova Llei ara passarà al Senat per continuar la tramitació parlamentària, que es preveu que es completi a la tardor.
El to del debat i, l’ús partidista que se’n va fer de les víctimes, va posar de manifest, un cop més, la posició dubitativa de la dreta espanyola a l’hora de condemnar els crims del franquisme i les seves conseqüències. Fet que l’allunya de les dretes europees que han rebutjat sense pal·liatius els règims feixistes. Presoner de les posicions de l’extrema dreta, el PP oblida la declaració institucional del Congrés dels Diputats de 2002 que condemnava el cop militar del 18 de juliol de 1936, a la que va donar suport . Ara reprèn els vells hàbits de categoritzar les víctimes en bones i dolentes. Mereixedores o no del desgreuge. Les del terrorisme i les de la dictadura.
El regust amarg del debat, però, no pot enfosquir l’important avenç que significa l’aprovació de la llei que obre el camí cap a una memòria inclusiva perquè la memòria democràtica esdevingui un patrimoni del conjunt de la societat.
“Des del final de les guerres civils i conflictes mundials que van assolar Europa al segle XX, i especialment des de l’Holocaust, l’impuls de les polítiques de memòria democràtica ha esdevingut un deure moral que és indispensable enfortir per neutralitzar l’oblit i evitar la repetició dels episodis més tràgics de la història. El ferm compromís amb la pedagogia del «mai més» s’ha convertit en un imperatiu ètic fonamental a les societats democràtiques a tot el món” (BOCG, pàg.4)
Aquest paràgraf que encapçala l’exposició de motius de la nova llei, manifesta la intenció d’actualitzar la Llei de Memòria Històrica del 2007, tot i recollint les recomanacions dels organismes internacionals dels Drets Humans que ens homologui als països democràtics del nostre entorn. Veritat, Justícia, Reparació , Deure de Memòria i garanties de no repetició són els principis rectors que guien les diferents mesures proposades a la nova Llei de Memòria Democràtica.
Seguint aquests principis intentarem analitzar alguns dels principals avenços aconseguits respecte a la Llei del 2007 i algunes de les mancances destacades per les entitats memorialistes.
Veritat
Per primera vegada s’assumeix que la recerca de persones desaparegudes durant la guerra civil i la dictadura franquista (a la fotografia) és responsabilitat de l’Estat. Per donar-hi compliment, s’establiran plans plurianuals de recerca de localització, exhumació i identificació. Actuacions que es podran iniciar tant d’ofici com per sol·licitud de familiars o entitats memorialistes .
L’objectiu que s’ha marcat el govern és exhumar unes 20.000 víctimes que se sumarien a les 10.000 ja realitzades d’un total de 100.000; considerant que moltes de les víctimes pel pas del temps i el deteriorament de les fosses ja no es podran recuperar .
La recerca de persones desaparegudes comportarà l’ampliació del Banc d’ADN estatal on s’emmagatzemaran mostres biològiques dels familiars per poder confrontar-les amb vista a futures identificacions. Aquest banc de dades de les víctimes del franquisme també inclourà “les persones afectades per la sostracció de nadons, és a dir els nadons robats, la denúncia dels quals hagi estat admesa” pels fets objecte de la llei de memòria.
Justícia
Compromís d’investigar totes les violacions que es van produir des del cop d’estat fins la promulgació de la Constitució de 1978. A més la llei s’obre a investigar , com s’ha donat en altres processos transicionals de països molt diversos , la persistència d’elements que ocasionessin supòsits de vulneració de drets humans a persones per la seva lluita per la consolidació de la democràcia, els drets fonamentals i els valors democràtics. Per aquest motiu, una disposició addicional contempla la designació d’una comissió tècnica que elabori un estudi sobre els supòsits esmentats entre l’entrada en vigor de la Constitució de 1978 i el 31 de desembre de 1983 per “assenyalar possibles vies de reconeixement i reparació”.
Es crea una Fiscalia de Sala de Memòria Democràtica y Drets Humans que s’encarregarà d’investigar “els fets que constitueixin violacions de Dret Internacional de Drets Humans i del Dret Internacional Humanitari, incloent-hi els que van tenir lloc en ocasió del cop d’Estat, la Guerra i la Dictadura”.
La norma estableix que fins al 1978 la investigació l’assumirà la fiscalia, i des de llavors al 1983 serà una comissió d’experts la que estudiï possibles vulneracions.
Reparació
La llei condemna de manera explícita el cop militar de 1936 i declara la il·legalitat i la il·legitimitat dels òrgans del règim i la nul·litat de les seves resolucions. En aquest sentit, es declara la il·legalitat i il·legitimitat dels òrgans penals o administratius constituïts a partir del Cop d’Estat del 1936. A més, la iniciativa reconeix i declara el caràcter il·legal i radicalment nul de totes les condemnes i sancions produïdes per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la Guerra, així com les patides per les mateixes causes durant la Dictadura.
El text, també, indica que totes les lleis de l’Estat espanyol s’interpretaran i s’aplicaran de conformitat amb el Dret Internacional Humanitari, que assenyala que “els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la consideració d’imprescriptibles i no amnistiables”.
El text afegeix expressament, a l’apartat que enumera les diferents víctimes del franquisme amb dret a mesures específiques de reconeixement i reparació, les associacions feministes i les persones LGTBI. També les institucions d’autogovern catalana i basca i les corporacions locals. Es consideren víctimes, també, les comunitats, les llengües i les cultures basca, catalana i gallega en els seus àmbits territorials lingüístics, i se subratlla que els seus parlants van ser “perseguits” pel franquisme.
Deure de memòria i garanties de no repetició
La llei inclou mesures en matèria educativa, un àmbit en què hi ha moltes llacunes . S’inclou, entre els “fins” del sistema educatiu espanyol, el coneixement de la història i de la memòria democràtica i la lluita pels valors i llibertats democràtiques. Per això es desenvoluparà als llibres de text i materials curriculars la repressió que es va produir durant la Guerra i la Dictadura a l’educació secundària obligatòria, formació professional i batxillerat.
La llei inclou, també, diferents mesures pràctiques per evitar l’exaltació del Cop d’Estat del 36, de la Guerra Civil i de la Dictadura . Per primera vegada es planteja un règim sancionador que contempla multes en funció de la gravetat dels fets que van dels 200 als 150.000 €.
Les fundacions que facin exaltació del franquisme seran clausurades, i s’eliminaran 33 títols nobiliaris concedits a colpistes, criminals de guerra, ideòlegs del règim, entre d’altres els relatius a Franco, Primo de Rivera, Calvo Sotelo, Mola, Carrero Blanco, etc.
La Llei considera com a llocs de Memòria Democràtica aquells espais materials o immaterials on s’han desenvolupat fets de singular rellevància per la seva significació històrica, simbòlica o per la seva repercussió a la memòria col·lectiva, vinculats a la memòria democràtica i la lluita de la ciutadania pels seus drets i llibertats. En aquest sentit, es crearà l’Inventari Estatal de Llocs de Memòria Democràtica, com a instrument de publicitat i coneixement dels mateixos.
D’altra banda, es modifica la denominació de la Valle de los Caídos pel de Valle de Cuelgamuros, recuperant així el nom del lloc geogràfic, que es resignificarà per donar a conèixer les circumstàncies de la seva construcció i per enfortir els valors democràtics.
Més enllà de les diferents valoracions dels partits polítics, expressades durant la tramitació parlamentària i en la votació de la Llei, les entitats memorialistes també han manifestat les seves diferències. Associacions com Amnistia Internacional expressen els seus dubtes que la llei garanteixi l’accés a la justícia ja que, segons la seva opinió, no inclou mesures suficients que eliminin els obstacles a la investigació judicial dels crims de dret internacional comesos a Espanya. Tot i així, han qualificat de “millora” respecte al text inicial, l’establiment d’una comissió estatal independent que contribueixi a l’esclariment de les violacions dels drets humans durant la guerra i la dictadura . Dubtes compartits per l’Associació de Recuperació de la Memòria Històrica.
Caldrà veure si la llei obrirà el camí per jutjar els crims franquistes o si els tribunals seguiran parapetant-se en una interpretació restrictiva.
Altres associacions, com l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del Franquisme o l’Amical de Mauthausen, consideren que la Llei constitueix un avenç molt significatiu en les polítiques de memòria. Destaquen que en el seu articulat s’han recollit aspectes fonamentals per tal garantir la imprescriptibilitat dels Crims de Guerra i els Crims de Lesa Humanitat i l’aplicació dels principis dels drets humans i els principis que invoca la Llei: la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició. Tot i així, assenyalen que les entitats memorialistes hauran d’estar amatents en fer seguiment del compliment de la llei.
El fets i declaracions dels últims dies entorn al debat del Projecte de Llei de Memòria Democràtica han posat de manifest que hi ha dues maneres d’interpretar la memòria del nostre passant recent, una excloent i l’altre inclusiva. Com escrivia Manuela Bergerot, diputada de Más Madrid, al diari Público “una memòria excloent i de partit és la que representa el líder del PP, que fa servir els morts per atacar l’adversari polític (…). No és una manera de garantir el dret cívic a la memòria , només una tàctica de treure rèdit en termes electorals, una irresponsabilitat”.
L’altra manera, la de la memòria inclusiva, “és la que intenta convertir la justícia i la defensa de la democràcia i els drets humans en un consens del qual formi part tothom. (…) Una memòria democràtica plural i inclusiva ha de reconèixer i reparar els crims de la dictadura, del terrorisme etarra, del terrorisme gihadista, del terrorisme d’extrema dreta durant la Transició, del terrorisme d’extrema esquerra durant la Transició, del terrorisme d’Estat… perquè totes elles són agressions als drets humans que ens apel·len a tots els demòcrates”.
Una vegada més s’ha perdut l’oportunitat de compartir un discurs comú basat en “la defensa de la pau, el pluralisme i la condemna de tota forma de totalitarisme polític que posi en risc l’efectiu gaudi dels drets i llibertats inherents a la dignitat humana” (BOCG, pàg.8,9), tal com proclama el projecte de llei en l’apartat 3r de l’exposició de motius.
La història està marcada per avenços i retrocessos. I els que, des de diferents opcions polítiques defensem la democràcia, hem de seguir compromesos , des de la societat civil i des de les institucions, en la construcció d’ una memòria plural i compartida que formi part de les polítiques de país, de les polítiques d’estat.
La Memòria Democràtica a Catalunya
Catalunya des dels inicis del segle XXI va ser pionera en l’impuls de les polítiques públiques de memòria. Encara no fa un mes, amb motiu de la commemoració dels 20 anys del Manifest per un Memorial Democràtic celebrat al Liceu, l’actual director del Memorial Democràtic, en Vicenç Villatoro, recordava la singularitat d’aquesta institució, resultat deia “d’una societat civil, plural i activa, que va ser el motor que va impulsar la seva creació juntament amb una Administració que la va escoltar”.
Efectivament, la formació d’un govern progressista i d’esquerres (PSC-ERC-ICV) durant dos mandats 2003-2006 i 2006-2010, va esperonar l’articulació d’una agenda pública que ben aviat es veuria acompanyada per l’inici de noves polítiques memorials que culminarien en l’aprovació de la Llei del Memorial Democràtic a Catalunya a l’octubre de 2007 . Al desembre del mateix any s’aprovaria la Llei de la Memòria Històrica a les Corts espanyoles.
L’aprovació de la Llei del Memorial Democràtic pel Parlament de Catalunya va ser una tasca àrdua de gairebé tres anys, no exempta de polèmica, amb l’oposició de veus polítiques destacades. Consideraven que una institució com el Memorial Democràtic podria conduir a la formulació d’una doctrina oficial sobre el que és democràtic i el que no ho és, basant-se en una visió molt parcial i partidista de les víctimes de la guerra i dels valors que encarnaven.
Transcorreguts quinze anys des de l’aprovació de la Llei del Memorial Democràtic, a Catalunya podem sentir orgull d’haver eixamplat el consens de forces polítiques entorn la institució i les polítiques públiques de memòria . Com deia Vicenç Villatoro en l’acte commemoratiu del Liceu: “La memòria és un patrimoni del conjunt de la societat i les polítiques de preservació i divulgació de la memòria només seran eficaces si són assumides pel conjunt de la societat”.
Novament, tornen a coincidir en el temps la tramitació de la Llei de Memòria Democràtica al Congrés de Diputats i el nou Avantprojecte de llei de Memòria Democràtica de Catalunya. La nova llei catalana pretén incorporar la legislació internacional en el capítol dels Drets Humans i, alhora, harmonitzar i cohesionar les lleis existents. La nova llei hauria de ser una oportunitat, també, per dotar el Memorial Democràtic d’un equipament estable i d’un model organitzatiu i professional no subjecte als canvis polítics de govern, que estigui a l’alçada d’una institució cultural que el país mereix .
Una Llei que novament hauria de ser capdavantera arreu de l’Estat, en aquesta ocasió per teixir el suport del conjunt de les forces democràtiques.
María Jesús Bono
Membre de Junta del CECBLL i ex directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat.
ARTICLE PUBLICAT AL BAIX.CAT EL DIA 22/07/2022
EDITORIAL CECBLL (Juliol 2022)
/by Neus RibasJULIOL, L’EQUADOR DE L’ANY
Dels XI Premis de Reconeixement Cultural
Enguany tenim prevista com a activitat central l’onzena edició del Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. La passada edició del certamen biennal fou el 2018 a Sant Just Desvern, i la celebració del Prat del 2020 quedà ajornada a causa de la pandèmia fins a aquest any. Entre maig i juny hem fet sessions d’aprofundiment en el coneixement dels àmbits de les experiències per les quals es poden presentar candidatures en matèria cultural, social, ecològica i econòmica. En les trobades hem parlat del sentit de la cultura, de la construcció de la fraternitat, de la transició ecològica i de la metròpolis, la globalització i la sostenibilitat econòmica, tot presentant un ampli mosaic d’experiències que ja són presents a la comarca.
De la Memòria Democràtica
Mentre treballem amb entusiasme fent camí vers els premis que faran visibles nous projectes, ens ocupem amb intensitat d’accions troncals de l’entitat, com ara les recerques col·lectives, immerses en la investigació sobre el cooperativisme i també sobre l’exili i la deportació a la comarca.
El compromís del CECBLL en matèria de memòria democràtica està ben arrelat, ja que hem contribuït a crear i a impulsar la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i desenvolupem projectes que són útils per difondre el coneixement entre les poblacions. Un d’aquests projectes és l’actual Itinerari urbà de Sant Feliu de Llobregat “Quan les parets parlen”, consistent en una recerca que permet una visita urbana per conèixer i aprendre la història recent, tot recordant les lluites pels drets a l’educació, la salut, l’espai públic i els drets laborals.
Hem participat en múltiples sessions en què, des del món acadèmic i les diferents organitzacions socials i memorialistes, plantejaven la necessitat d’una llei de Memòria Democràtica que es construís sobre els pilars de la veritat, la justícia, la reparació i el deure de la memòria amb garanties de no repetició, i aquests són els principis rectors de la nova llei, encara pendent d’aprovació al Senat: https://www.elbaix.cat/2022/07/22/la-llei-de-memoria-democratica-referma-una-memoria-necessaria-i-inclusiva-per-maria-jesus-bono/. Des d’aquest punt de vista, tenim l’esperança que s’aprovi la llei, lamentem els anys que ha trigat a veure la llum una llei com aquesta i esperem que es trobi el camí per eixamplar-ne l’abast.
De la gestió forestal
Aquest tòrrid juliol també ens permet recordar camps temàtics dels quals ens hem ocupat i preocupat al llarg dels anys, i un d’ells és la gestió forestal. L’any 2016, en el marc del congrés El Baix Llobregat a Debat, ens preguntàvem: “És possible la gestió forestal al Baix Llobregat?” I en la sessió corresponent es deia el següent: “Cal promoure el sector des de la propietat forestal, els ajuntaments, el Consell Comarcal, l’Àrea Metropolitana, la Diputació i la Generalitat. Ha de ser una activitat que respecti la biodiversitat, ben dissenyada tècnicament i estratègica, que irrompi amb força per fomentar la producció i el consum de biomassa i la fusta de serra classificada. Si s’aconsegueix impulsar el consum de la producció forestal, el sector progressarà i generarà ocupació.” Ens consta que de llavors ençà les administracions hi han dedicat esforços, ja que el fons de la qüestió no és gens intranscendent, i en el marc del canvi climàtic, no fer-hi res ja veiem on ens condueix. L’agenda actual imposa la reorientació de moltes de les activitats humanes i exigeix capacitat per rehabilitar el vincle entre éssers humans i entorn.
De l’orgull LGBTI
El 28 de juny és el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI i entre aquest dia i els primers de juliol molts municipis de la comarca han celebrat i vindicat l’Orgull LGBTI, tot expressant la voluntat de combatre els discursos d’odi i manifestant el desig de pau, igualtat, diversitat i inclusió. En aquest sentit, el projecte de llei de memòria democràtica també reconeix com a víctimes les persones LGTBI que van patir repressió per la seva orientació i identitat sexual. És de justícia eixamplar els marcs de llibertat.
Durant el mes d’agost esperem gaudir de les merescudes vacances i així poder tornar al setembre amb força i convicció, per encarar els darrers quatre mesos de l’any amb molt d’entusiasme i per continuar estudiant, coneixent i difonent tot allò que afecta la comarca i la seva població. Esbargiu-vos de manera conscient durant aquest tòrrid agost.
JORNADA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA I MÓN LOCAL
/by Neus RibasLa presidenta del CECBLL Genoveva Català va assitir a la jornada “Memòria democràtica i món local” organitzada a través del Programa de Memòria democràtica de la Diputació de Barcelona el 21 de juliol. També hi van assitir de forma virtual M.Jesús Bono, membre de Junta del CECBLL i Neus Ribas, cap de projectes. Aquesta jornada va estar moderada per F. Xavier Menéndez, director del Programa de Memòria democràtica de la Diputació de Barcelona. La presidenta de Diputació de Barcelona, Núria Marín, va inaugurar la jornada i tot seguit, Pilar Díaz Romero, diputada adjunta a la Presidència de la Diputació de Barcelona, va presentar el programa de memòria i les accions que s’han dut a terme des de la seva creació l’any 2020.
Com a part central de la sessió, Fernando Martínez López, secretari d’Estat de Memòria Democràtica, ens va oferir la ponència “Los programas de la Secretaría de Estado de Memoria Democrática. La nueva ley de MD: estado de la cuestión” i Antoni Font Renom, director general de Memòria Democràtica. de la Generalitat de Catalunya ens va parlar de “L’oferta de la Generalitat de Catalunya al món local en matèria de Memòria democràtica”.
La sessió va cloure amb la taula rodona Memòria democràtica i món local: reptes i perspectives” on hi van participar Marc Aloy, alcalde de Manresa, Alba Barnusell, alcaldessa de Granollers, Jordi Bruch, alcalde de Prats de Lluçanès i Jordi Carbonell, conseller de Medi Ambient, Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat, que va explicar el projecte de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat.
Us deixem amb el link de la sessió.
(Trobareu la intervenció del sr. Martínez López, a partir del minut 40’40”)
El CECBLL assiteix a la XIII edició de la Universitat d’estiu de les Dones
/by Neus RibasConxita Sánchez i Isabel Ortuño, membres de Junta del CECBLL, van assitir el dia 4 de juliol a l’acte d’inauguració de la XIII edició de la Universitat d’estiu de les Dones, en representació de la nostra entitat. Enguany recuperava la presencialitat i es van reunir una vuitantena de persones al Citilab de Cornellà on, al llarg de la primera setmana de juliol, es va oferir aquesta formació superior alternativa en màteria d’igualtat de gènere i feminisme.
En aquesta edició es van fer 4 cursos formatius d’actualitat on es va reflexionar sobre el vincle entre la lluita feminista i la lluita ecologista per avançar cap a un futur igualitari, sostenible i ecològic; el canvi de les narratives sobre l’experiència sexual de les dones i les reivindicacions femenistes per la cerca i comprensió del goig femení per combatre el judici públic; la invisibilització de les dones en el món de l’entreteniment al llarg de la història i els límits i la responsabilitat de l’humor amb perspectiva de gènere; i, finalment, les diferències entre homes i dones des del punt de vista de la salut mental.
A l’acte d’inauguració hi van assisitir el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia Olmos; l’alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón Arévalo; la tinenta d’alcaldia en Polítiques Socials, Igualtat i Salut, Joana Piñero Romera; la diputada delegada de Polítiques d’Igualtat de la Diputació de Barcelona, Alba Barnusell i Ortuño; i la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Meritxell Benedí Altés.
Trobada entre el CECBLL i Coboi Lab
/by Neus RibasEl passat 13 de juliol vam tenir el plaer de visitar els espais de Coboi Lab – Laboratori d’Innovació Pública de Sant Boi de Llobregat – i d’entrevistar-nos amb Isabel Serrate, coordinadora de Projectes Estratègics, i Sergi Frias, responsable de Coboi Lab. Per part del Centre d’Estudis van assistir la presidenta, Genoveva Català, el vicepresident, Jordi Sicart, i la directora Esther Hachuel.
Coboi Lab es defineix com un laboratori d’innovació i experimentació pública, un espai relacional de coneixement i d’experimentació per afrontar reptes de ciutat de manera col·laborativa.
Durant la reunió vam compartir els respectius reptes de futur i vam veure la importància de col·laborar i d’establir sinergies. No en va algun dels eixos del Coboi Lab coincideixen plenament amb els pilars del Centre d’Estudis: el coneixement com a forma de millora de l’entorn més immediat i la col·laboració i la intel·ligència col·lectiva com a metodologia per a assolir-lo. En acabar la reunió ens vam emplaçar a cercar vies de col·laboració que puguin ser mútuament enriquidores.
Nova sessió de formació per l’equip de la 11a recerca col·lectiva
/by Neus RibasEl 5 de juliol vam reunir de format virtual l’equip de la 11a recerca col·lectiva sobre Exili i deportació al Baix Llobregat. Aquesta vegada va ser una sessió més pràtica destinada a unificar criteris per a la confecció del Cens de deportats i exiliats de la comarca. Aquest cens es confeccionarà recollint noms i dades de les persones exiliades i deportades de tots els municipis de la comarca que recuperi l’equip. A la recerca hi treballen 22 equips de persones de 22 municipis diferents, i en total son una seixentena d’investigadors i investigadores d’arreu de la comarca del Baix Llobregat. Amb la seva recerca, que aprofitem per dir que és del tot voluntària, esperem recollir prou dades per a la elaboració del cens més complert que existeix actualment de persones exiliades i deportades de la comarca del Baix Llobregat.
Amb el suport de:
Presentació de la guia “Estiu al Baix i l’Hospitalet, 2022. Next Llobregat”
/by Neus RibasEl passat 30 de juny es presentava al públic la guia “Estiu al Baix i l’Hospitalet, 2022. Next Llobregat”, publicada per Barcelona Content Factory, una agència de continguts periodístics genuïnament baixllobregatina.
La guia té el suggerent títol de BenvinGUst i un subtítol que també ho dona a entendre tot: “La guia més completa de quilòmetre 0 per gaudir del mar i de la muntanya”.
Es tracta d’un volum de gairebé 500 pàgines que recull tots els atractius turístics i d’oci que ofereix la comarca, que ens endinsa en la vida de personatges notoris en l’apartat “emBAIXadors” i “emBAIXadores” i que ofereix un ventall d’articles relacionats amb temes culturals o mediambientals entre altres.
L’escenari de la presentació va ser immillorable: els jardins amb pineda del restaurant Catalina a Gavà Mar. A la presentació van assistir més de cent persones, entre autoritats locals, representants d’entitats i d’institucions diverses i periodistes. L’obertura de l’acte va anar a càrrec de l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, la consellera comarcal de Turisme, Gemma Rodríguez i l’impulsor de la guia i director de Barcelona Content Factory, Joan Carles Valero.
Per part del Centre d’Estudis Comarcals hi van assistir la presidenta, Genoveva Català, i la directora, Esther Hachuel. Val a dir que el volum recull una entrevista a la presidenta en qualitat d’EmBAIXadora de Molins de Rei, municipi on viu (pàgs. 108-111) i un article sobre els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat signat per la directora (pàgs. 164-169). .
L’acte es va regar amb bons vins i un passi de delicatessens a càrrec del restaurant Catalina.
Actualment la guia està disponible online i està a punt d’aparèixer la versió en paper.
Una agradable vetllada!
Cada persona un llibre: recomanacions d’Estiu.
/by Helena📚 Aquest estiu aprofita per llegir allà on siguis: des de casa, a la platja, a la muntanya o fent un cafè. Nosaltres t’ajudem amb les recomanacions dels llibres preferits de cada un de nosaltres durant les setmanes d’agost
☀️📖 LA VEVA RECOMANA: ” Transició energètica, emergència climàtica i economia circular al Baix Llobregat” de diversxs autorxs.
⏩La presidenta del CECBLL, la Genoveva Català Bosch, ens en parla també en aquest vídeo.
💬 Descripció: Aquesta nova edició de Materials del Baix Llobregat recull les aportacions de la 6a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat que vam fer, per primera vegada, en format documental. El dossier principal tracta del paisatge contemporani i de com està afectat pel canvi climàtic, la transició energètica, i proposa solucions basades sobretot en l’economia circular. També trobem altres articles que pel seu interès mereixen ser divulgats des de les planes de Materials: un sobre el catàleg detallat i extens dels pous de gel del Baix Llobregat, de Gener Aymamí Domingo, i un altre de Carles Millàs Castellví, demògraf i historiador del CED-UAB, que parla de les migracions històriques entre Olesa de Montserrat i el Baix Llobregat. Com és habitual, la revista acaba amb ressenyes de les principals novetats bibliogràfiques que tracten temàtiques comarcals
☀️📖 LA NEUS RECOMANA: “La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930)” de Gemma Tribó Traveria (@tribogemma).
⏩L’autora, la Gemma Tribó Traveria, ens en parla també en aquest vídeo.
💬 Descripció: El llibre és una síntesis de la tesi doctoral de Gemma Tribó Traveria, acabada l’any 1989, Evolució de l’estructura agrària del Baix Llobregat (1860-1930), i dirigida pel doctor Emili Giralt Raventós. La tesi de Tribó, molt ben rebuda en els àmbits acadèmics, va constituir una molt destacada aportació al coneixement del passat agrícola del Baix Llobregat, tant per significar una fita en el balanç de la història econòmica i social d’aquest territori, com per les novetats metodològiques i el seu tractament científic. Amb aquesta síntesis, l’autora coverteix la seva tesi en un llibre de divulgació, amb més de 100 taules i gràfics repartits per tot el llibre, diverses fotografies, dos annexos i una bibliografia final de l’obra.
☀️📖 EN JORDI RECOMANA: “La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria una colònia industrial emblemàtica”, de Gràcia Dorel-Ferré.
⏩L’autora, la Gràcia Dorel-Ferré, ens en parla també en aquest vídeo.
💬 Descripció: Es tracta de l’única publicació existent de caràcter divulgatiu sobre la colònia Sedó d’Esparreguera, un conjunt fabril que inicia la seva trajectòria el 1846 i que està en funcionament, adaptant-se a la tecnologia i la sociologia de cada moment, fins el 1980. És un llibre de gran format i tapa dura, de clar caràcter divulgatiu, tant pel contingut i plantejaments com per la maquetació. Està profusament il·lustrat amb fotografies i documents antics. L’autora, Gràcia Dorel-Ferré és experta en patrimoni industrial en general i en la Colònia Sedó en particular. Ella és consultora de la UNESCO en matèria de patrimoni industrial i professora en diverses universitats de França. L’autora ha fet un gran esforç no només de recerca i síntesi, sinó de cerca de nou material documental que apareix al llibre i que es publica per primera vegada.
☀️📖 LA CONXITA RECOMANA: “L’empresonament franquista al Baix Llobregat 1939-1960”, de Joan Montblanc Lasaga.
💬 Descripció: Aquest llibre és fruit de més d’una dècada d’investigació del seu autor, amb l’objectiu de recuperar els noms i cognoms de les persones del Baix Llobregat i l’Hospitalet que van patir les presons del règim franquista. Amb el buidatge dels fons de presons d’homes i dones de l’Arxiu Nacional de Catalunya i els processos sumaríssims de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, l’autor obté una xifra de 5.608 víctimes que el règim va empresonar entre els anys 1939 i 1960.
☀️📖 L’ESTHER RECOMANA: “Democràcia i construcció de la cultura popular festiva a Sant Feliu de Llobregat”, d’Ángel Merino Benito.
⏩L’autor, la Ángel Merino Benito, ens en parla també en aquest vídeo.
💬 Descripció: El llibre es centra en la construcció de la Festa Major de Sant Feliu de Llobregat durant els primers anys de la vida democràtica. Pretén ser una eina més en la consolidació del patrimoni immaterial que entre totes les persones hem anat construint. La festa ha estat un dels nostres principals actius com a ambaixadora fora de la ciutat, ha afavorit l’intercanvi generacional i social, i ha servit per incrementar la nostra identitat col·lectiva i la cohesió social.
Descobrim el Baix Llobregat: la Ruta Modernista de Sant Feliu
/by Neus RibasDes de fa més de 10 anys a Sant Feliu és fa la Ruta Modernista pel centre urbà del municipi. En aquesta ruta es visiten diversos punts de la localitat en la qual podem trobar edificis d’estil modernista que ajuden a explicar i entendre la transformació social i urbanística que va patir la ciutat després de l’arribada del tren el 1854. A partir d’aquest moment, la ciutat va començar a ser exportadora, sobretot de fruita, i va arribar la indústria, amb el corresponent increment d’habitants.
Les relíquies arquitectòniques que ens deixa aquesta època conformen la Ruta Modernista, amb més de 25 parades obligatòries al llarg de Sant Feliu, i mensualment es fa una visita als edificis més destacats que trobem al voltant del Passeig Nadal, el carrer Vidal i Ribas i el Passeig Bertrand, entre d’altres.
Aquest cop, però, la ruta formava part de les Jornades de Portes Obertes per les Escoles: descobrim el Baix Llobregat!, una iniciativa de Turisme del Baix Llobregat per fomentar els projectes culturals de la comarca amb la incorporació d’aquestes experiències en el calendari educatiu dels centres. Per això, tot i que la ruta estava oberta a tothom, es va incentivar que el professorat pogués venir a conèixer una mirada diferent de Sant Feliu per tal de poder incloure els carrers del nostre municipi en el procés d’aprenentatge de l’alumnat.
Va ser una experiència diferent i molt enriquidora, i eperem que es pugui visibilitzar el patrimoni del Baix Llobregat amb el major nombre de persones possibles.
L’ARTICLE DEL MES PER SÍLVIA RUIZ
/by Neus RibasJugar a Catan al Baix Llobregat
Mesos abans de la pandèmia, l’Aliança per l’Emergència Climàtica va demanar als ajuntaments que declaressin l’emergència.
A Begues la proposta es va impulsar des de la ciutadania, cobrint un ampli ventall d’associacions culturals, educatives, esportives i lúdiques. La moció es va aprovar a les acaballes de 2019 amb el vot favorable de tots els grups a l’oposició i el vot en contra del govern en minoria. Es va crear la Taula Ciutadana pel Clima que es reuneix en assemblea bimensual i s’organitza en diversos grups de treball: biodiversitat, alimentació, mobilitat, residus, energia i urbanisme. Duem a terme, amb zero recursos econòmics, accions com enquestes, xerrades, col·laboració amb les escoles, passejades, tallers, sortides i debats. Hi participen de forma activa unes 30 persones, i més de 100 en accions puntuals.
El que fem a Begues afecta a la resta i a l’inrevés; ens cal una mirada amplia: som a l’Àrea Metropolitana més densa d’Europa.
El dia abans del confinament es va presentar la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet demanant una moratòria per repensar conjuntament – no cada municipi pel seu compte- els projectes urbanístics pendents d’executar que comporten la desaparició de les poques zones verdes, de conreu i el darrer connector ecològic entre el Garraf i el delta. No s’exagera al dir que és una comarca amenaçada de mort: més del 60% de la superfície del Delta és coberta de ciment i encara s’hi vol construir 70.000 habitatges nous en zones urbanitzables o urbanes no consolidades. La plataforma, que vol la construcció d’habitatge social en zona urbana consolidada, té 60 entitats adherides així com grups polítics locals, la majoria a l’oposició; també s’ha reunint amb els grups del Parlament i l’AMB.
Que el grup A al poble X, on no governa, entengui el desastre ecològic mentre, alhora, el mateix grup A al poble Y, on sí governa, afirmi que cal construir, és decebedor. I com més amunt hem picat, més ambigüitat i menys compromís. Es com si l’emergència climàtica fos tan sols una de les cartes del Catan; es compra, ven o intercanvia a voluntat de qui juga i segons els interessos colonitzadors. Que sols s’aturin els projectes de la zona més estressada de Catalunya quan es denuncia a Europa, em sembla tristíssim.
Amb la sequera que ja patim, els incendis que ja s’han produït, la sobreexplotació del riu i l’incompliment del cabal ecològic – fixat per l’ACA en 4400 m3/s el 2006 i reduït l’octubre de 2021 a 2640 m3/s – em pregunto com es pot seguir asfaltant, impermeabilitzant, posant ciment, talant arbres dels carrers, passant línies d’alta tensió per zones protegides, tolerant plàstics, ampliant macroestructures o proposant macroprojectes.
Cada cop hi ha més persones que fan un consum conscient a tots nivells. Cal que polítics i institucions les acompanyin, oblidant projectes que afavoreixen uns pocs i perjudiquen la majoria, així com actualitzant – i complint – els plans de mitigació del canvi climàtic. Per què no es dediquen aquests recursos a fomentar la pagesia, una bona gestió forestal, rehabilitació d’habitatge i transport públic? Al meu poble també.
Sílvia Ruiz Boqué
Taula Ciutadana x Clima Begues
SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet
EDITORIAL CECBLL (Juny 2022)
/by Neus RibasJUNY, CALOR I COLOR D’ESTIU.
Entenem per transició ecològica com el necessari canvi progressiu de paradigma social i polític cap a un enfocament dels sistemes de producció i consum ambientalment més sostenible i compatible amb la capacitat del planeta per a fer front a les activitats humanes. Cal que la transició ecològica sigui justa i que incorpori les imprescindibles transicions energètiques i climàtiques.
Aquest mes de juny ha estat ple de celebracions dedicades a grans temes inclosos en el concepte de la transició ecològica. El 5 de juny Dia mundial del Medi Ambient, el 8 de juny Dia mundial dels Oceans i el 17 de juny Dia mundial de la lluita contra la desertificació i la sequera. Les crides internacionals de Nacions Unides són una constant entorn a les temàtiques de la salut del planeta
Al juny arribem a l’equador de l’any, tanquem la primavera i encetem l’estiu. Enguany, ja les primeres calorades ens han fet sentir l’abast de l’augment de les temperatures. Actualment Catalunya registra cinc episodis de calor més cada any que a mitjans del segle XX, i en els darrers 72 anys les temperatures han pujat 1,8ºC, segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya.
Per sort sembla ser que la cultura ambiental ha quallat i s’ha posicionat en amplis sectors de la societat segons reflecteixen les conclusions d’un estudi sobre “Valores, actitudes y conducta medioambiental de los españoles” elaborat per la Fundación BBVA a partir d’una enquesta a 4.500 persones, tot fent un treball de camp entre juliol i desembre de 2021. La ciutadania posa per davant la crisi climàtica al creixement econòmic. Els valors i les pautes ambientals arrelen a la societat. El 88% considera que el nivell de consum ajuda a activar l’escalfament. Tot i que només el 30% està disposat a renunciar al vehicle privat en els seus viatges d’oci i turisme[1].
El conjunt de les administracions mostren la seva voluntat d’arrenglerar els seus plans d’acció amb els 17 ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) pel 2030[2]. Formalment podem pensar que estem orientades cap a un futur esperançador en matèria de transició ecològica, però potser ni la velocitat dels projectes, ni la seva execució mostren sortides d’èxit. Cal un gran esforç social, empresarial, econòmic i polític per orientar vers a aquest “necessari canvi progressiu de paradigma social i polític cap a un enfocament dels sistemes de producció i consum ambientalment més sostenible i compatible amb la capacitat del planeta per a fer front a les activitats humanes”, tal com diem a l’inici d’aquest editorial.
Des d’aquests punts de vista hem encertat en la programació del Cicle de conferències i el mosaic d’experiències prèvies a l’onzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural que enguany guardonaran experiències culturals, socials, ecològiques i econòmiques. La darrera de les sessions sobre La transició energètica celebrada a Collbató a càrrec del periodista Antonio Cerrillo, també va comptar amb un excel·lent panel d’experiències, com ara les comunitats energètiques locals, la Taula Ciutadana pel Clima Begues, la gestió forestal de la resina de Forest Baix de Vallirana, i l’experiència reivindicativa de la plataforma d’entitats i col·lectius SOS Llobregat i l’Hospitalet.
L’esplèndida intervenció de Cerrillo mostrà que, avui per avui, són irreversibles alguns dels efectes del canvi climàtic respecte els oceans, el nivell del mar i les zones gelades. L’afectació de l’increment de temperatures incideix en les zones més vulnerables del planeta, així com en les persones més desfavorides, l’increment de les migracions i la pèrdua de la biodiversitat. Un diagnòstic com el que planteja el panel (IPPCC) d’experts del clima, fa necessàries solucions diverses vinculades a la descarbonització i a la substitució de combustibles fòssils. Aquests són reptes de dimensions planetàries que, aparentment, poden semblar inabordables, però calen per aconseguir la neutralitat climàtica.
Ara més que mai és imprescindible la producció d’energia a través de fonts renovables, l’electrificació i entrar de ple en la reconversió del model productiu. És necessari incidir en sectors com el de l’acer, el ciment i els fertilitzants. També cal posar el “planeta a dieta” ja que la producció d’aliments incideix en un 23% en les emissions, mentre que entre un 25% i un 30% dels aliments es desaprofiten. No admeten demores decisions governamentals potents com ara la plena implantació de les directives europees sobre les comunitats energètiques i sobretot cal superar el marc contradictori en el que ens ha sumit l’atac de Rússia a Ucraïna que té fortes repercussions en els preus dels combustibles i dels subministraments energètics.
Cal prendre consciència que la vida humana es desenvolupa en un planeta de recursos finits i que la limitació de gasos d’efecte hivernacle és un deure inajornable. Conseqüentment ja estem immerses en plena transició ecològica, però cal abordar-la de manera rigorosa i a escala internacional.
El camí vers l’11a edició dels Premis de Reconeixement Cultural ens permet aprofundir des de l’expertesa i les experiències a un major coneixement i presa de consciència dels principals reptes culturals, socials, econòmics i ecològics.
Aprofitem aquest editorial per insistir novament en la presentació de candidatures que expressin l’enorme capital d’experiències que acumula una comarca que no està disposada a perdre el tren.
————————————
[1] https://www.lavanguardia.com/natural/20220605/8317418/dia-mundial-del-medio-ambiente-cambio-climatico-litoral.html
[2] https://genius.diba.cat/es/ods
Dos centres educatius de Sant Feliu fan l’itinerari interpretatiu Quan les parets palen
/by Neus RibasAlumnat de 3er d’ESO del col·legi Verge de la Mercè i l’INS Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat, van participar els dies 15 i 17 de juny en les primeres visites a centres escolars que fem de l’itinerari interpretatiu Quan les parets parlen, un itinerari urbà que explica les lluites socials durant la transició per aconseguir drets fonamentals com el dret a la salut, el dret a un espai públic digne, el dret al treball i el dret a l’educació. L’alumnat i el professorat que els acompanyaven van poder escoltar en primera persona les lluites de les que els quatre guies els hi parlaven, ja que a cada parada hi havia un testimoni que havia viscut aquells moments de canvi social i de construcció d’una ciutat. L’itinerari el vam inciar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat on la seva directora, M.Luz Retuerta, va rebre als grups i els hi va explicar quina és la funció d’un arxiu i perquè és important que els documents acabin dipositats en aquests serveis públics. Tot seguit vam començar l’itinerari a l’escola Pau Vila, primera parada de l’itinerari, on en Jordi San José acompanyat de Manuel Guerra van explicar la lluita pel dret a l’educació en uns moments en el que a Sant Feliu hi havia dèficit de places escolars; la segona par l’ambulatori, on M.Jesús Bono i Alejandro Huerga van explicar la lluita per la construcció d’un amblatori per a tothom; la tercera és a la plaça de la Salut, on Àngel Merino i Manuel Andújar van explicar com veïns i veïnes van impedir que es construís una benzinera en el que avui és la plaça de la Salut; i la darrera parada a l’antiga fàbrica Hispano Suiza, avui reconvertida en una residència d’avis, on Jesús Martínez i Josep Maria Pi van explicar la lluita de les treballadores i treballadors per aconseguir els seus drets laborals i perquè no es tanqués la fàbrica.
Programa d’ETV Línia de Servei amb Conxita Sánchez
/by Neus RibasConxita Sánchez Medina va ser entrevistada per la directora del CECBLL Esther Hachuel, el 17 de juny al programa Línia de Servei d’Esplugues Televisió, amb el que hi col·laborem mensualemt portant persones properes al CECBLL. Expliquem algunes de les activitats culturals més interessants que es duent a terme a la nostra comarca. Conxita Sánchez ens va explicar l’itinerari de dones de Sant Joan Despí, Trencadís Violeta, que va confeccionar l’any 2019 i que des d’aleshores en fa els itineraris per la seva ciutat, amb una mirada feminista.
Vegeu el vídeo del programa
Conferència de Gràcia Dorel-Ferré al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.
/by Neus RibasEl passat 13 de juny la nostra sòcia Gràcia Dorel-Ferré va fer una conferència sobre el valor històric i patrimonial de la Colònia Sedó d’Esparreguera i sobre el contingut que acaba de publicar en el llibre “La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica”, d’Edicions del Llobregat, el segell editorial del Centre d’Estudis (el podeu adquirir online aquí). Gràcia Dorel va parlar de les dues dinasties d’emprenedors que van fer de la fàbrica Sedó una de les més importants d’Espanya i es va referir especialment al complex sistema de producció.
La conferència va tenir lloc a la seu dels Enginyers Industrials de Catalunya i en el marc del Fòrum de Patrimoni Industrial que organitza mensualment l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) i va ser presentada per Assumpció Feliu i Torras, vicepresidenta 2a de l’AMCTAIC. El Fòrum té per objectiu fomentar el debat sobre els temes relacionats amb la presència i la història del patrimoni tècnic i industrial de Catalunya i vol també donar a conèixer projectes i iniciatives relacionades amb aquest patrimoni.
Gràcia Dorel-Ferré és doctora en Història, professora i investigadora a les universitats de Reims, Paris 1 i Savoie Mont Blanc. És especialista en patrimoni industrial, especialment europeu i iberoamericà, i és autora de llibres i articles sobre patrimoni Industrial i habitatge obrer.
METRÒPOLI, GLOBALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT ECONÒMICA
/by Neus RibasLa segona de les activitats del Cicle de conferències i mosaics d’experiències d’acord amb les bases del Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat d’experiències econòmiques, la vam dur a terme el 31 de maig al teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca. Després de la benvinguda de l’alcaldessa Ana Maria Alba i de la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, la moderadora de la sessió, Carme Figueras, membre de la Junta del CECBLL, va presen una interessant conferència de l’economista i consultor en polítiques públiques Eduard Jiménez Hernández, Metrópolis, globalització i sostenibilitat econòmica.
Tot seguit la moderadora va donar pas a 6 experiències econòmiques singulars de la comarca per observar i copsar l’actualitat comarcal en la temàtica econòmica: en Joan Soler ens va explicar el cas de l’empresa familiar que dirgeix, amb un fort assentament al sector del transport col·lectiu de viatgers, SOLER I SAURET; Maria Visa, ens va explicar en què consisteix l’empresa MTS TECH, una empresa ubicada al polígon industrial Sedó dedicada a l’automatització de la logística amb robòtica mòbil; Tomi Jiménez, ens va explicar el cas d’una empresa sobre innovació en matèria de producció agrícola ALABALL BERROS; Ramon Andreu, de RA ARQUITECTES, va intervenir parlant sobre la rehabilitació d’edificis històrics; Maria José Navarrete va parlar de FUNDESPLAI, una potent entitat dedicada a l’economia social; Albert Marsà, de MTK SPACE, ens va explicar el cas d’una cooperativa audiovisual instal·lada al polígon Matacàs; i per últim Lourdes Borrell, responsable política de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, ens va explicar l’impuls que donen des de l’Ateneu a l’economia social i sòlidària.
La sessió la va claususar el regidor de cultura de Sant Andreu de la Barca, Juan Pablo Beas.
Us deixem amb el vídeo de la sessió:
Representants de diferents administracions visiten la Colònia Sedo d’Esparreguera i el seu Museu
/by Neus RibasRecentment la Colònia Sedó d’Esparreguera ha estat declarada per l’Ajuntament Be Cultural d’Interès Local, de manera que el seu patrimoni queda legalment protegit. És sense dubte una molt bona notícia de la que ja hem parlat diverses vegades en aquest butlletí. Per tal de cercar complicitats i sinèrgies, l’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, va organitzar el dia 10 de juny una trobada amb autoritats i representants de diferents administracions i va demanar al Centre d’Estudis Comarcals el guiatge de la visita. A més de l’alcalde, l’activitat va comptar amb l’assistència del delegat territorial de Cultura de la Generalitat, Felip Andreu, del responsable del Programa de Memòria de la Diputació de Barcelona, Xavier Menéndez, la presidenta del Consell Comarcal i alcaldessa de Vallirana, Eva Martínez, el conseller comarcal de Cultura i Memòria, Jordi Carbonell, l’alcalde de Collbató, Miquel Solà, l’alcaldessa de Sant Andreu de la Barca, Ana M. Alba, l’alcaldessa de Pallejà, Ascensión Ratia, la responsable de l’àrea de Públics del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNATEC), Roser Bifet, la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, el vicepresident, Jordi Sicart i la directora, Esther Hachuel, i el president de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep Maria Cobos.
El grup va visitar les instal·lacions del Museu i els exteriors de la Colònia, un conjunt d’indubtable valor històric, patrimonial i paisatgístic. Durant la visita es va posar de relleu el caràcter únic de la Colònia Sedó, ja que permet mostrar el paper que va jugar la producció energètica en la industrialització de Catalunya.
LA TRANSICIÓ ECOLÒGICA i mosaic d’experiències ecològiques
/by Neus RibasAntonio Cerrillo, periodista de la Vanguardia especialitzat en medi ambient, va fer la darrera conferència del Cicle de conferències i experiències ecològiques d’acord amb les bases dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. El 14 de juny érem a la Casa de Cultura de Collbató escoltant la magnífica conferència i les quatre experiències ecològiques de la comarca que es van presentar després de la xerrada: Carles Riba, president del CMES Col·lectiu per un nou model energètic i social, ens va parlar de les comunitats energètiques; Silvia Ruiz, ens va parlar de la Taula Ciutadana pel Clima Begues; Carlos Delgado, ens va explicar el negoci d’extracció de resina que van muntar amb la seva dona, Forest Baix de Vallirana; i Jordi Fortuny, ens va parlar de les reivindicacions de la plataforma d’entitats i col·lectius SOS Llobregat i L’Hospitalet.
Aquesta sessió la va moderar Rafael Bellido, membre de la Junta del CECBLL. La van obrir l’alcalde de Collbató, Miquel Solà, i la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, i va fer la cloenda la regidora de cultura de Collbató, Mar Andreu Rojas.
EL SENTIT DE LA CULTURA i mosaic d’experiències culturals
/by Albert MoyaEl 9 de juny a la Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà, va tenir lloc el tercer acte del Cicle de conferències i mosaics d’experiències d’acord amb les bases dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, aquest cop recollint experiències culturals de la comarca.
La trobada, conduïda per Ferran Puig, membre de la Junta del CECBLL, la van obrir l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia i la presidenta del CECBLL, Genoveva Català. La conferència va anar a càrrec de Mònica Borrell Giró, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i sòcia del CECBLL des de fa molts anys. Tot seguit es van exposar un seguit d’experiències culturals singulars de la comarca: Àlex Medrano, regidor de l’Ajuntament de Sant Joan Despí va presentar les 48h Open House de Sant Joan; Gerard Bidegain, va explicar el Festival Lola d’Esparreguera; Roser Arís, va exposar la trajectòria de l’editorial Efados del Papiol; Rosa Agustí, ens va explicar el projecte de la Llibreria Nou Rals de Viladecans; Elicinia Fierro Milà, ens va parlar de l’associació CIPAG de Begues; Neus Ribas, del CECBLL, ens va explicar el nou itinerari interpretatiu Quan les parets parlen; i va tancar Esther Zamorano, regidora de Cultura de Gavà.
Vegeu el vídeo de la trobada:
Presentació de la recerca “El cooperativisme de consum al Baix Llobregat”
/by Neus RibasL’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, els ajuntaments i les entitats d’economia social i les cooperatives del Baix Llobregat organitzem un any més la setena edició d’aquest cicle d’activitats de difusió de l’economia social i cooperativa a la comarca.
El 23 de maig, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem col·laborat en aquesta nova edició del Maig Cooperatiu amb la presentació de la recerca “El cooperativisme de consum al Baix Llobregat”, que forma part de la 12a Convocatòria de recerca col·lectiva de l’entitat, per estudiar de forma col·laborativa el cooperativisme al Baix Llobregat. La recerca, dirigida pel Dr. José Luís Martínez, compta amb unes 16 persones voluntàries, entre elles el professor de la Universitat de València, Francisco Medina, que ha analitzat el cas d’una cooperativa de l’Hospitalet de Llobregat que aboca llum per conèixer el cooperativisme de consum al Baix Llobregat.
Vegeu el vídeo de la sessió:
EDITORIAL CECBLL (Maig 2022)
/by Neus RibasMAIG INTENS
L’assemblea
Escrivim aquest editorial just havent celebrat la nostra Assembla anual. Enguany ha tocat renovació de Junta, els Estatuts indiquen que cal fer-ho cada tres anys. S’ha presentat una única candidatura encapçalada per Genoveva Català, i un equip compost per 9 dones i 9 homes, amb Jordi Sicart com a vicepresident, David Massana com a tresorer i, de secretària, Gemma Tribó; continuen com a membres de la Junta l’expresident Carles Riba i l’expresidenta Conxita Sànchez, així com Jaume Bosch, M. Jesús Bono, Rafael Bellido, Mercè Sellés, Carme Figueras, Francesc Ollé, Anna Antó i Pere A. Montserrat; i s’hi incorporen Ferran Puig, Isabel Ortuño, Edgar Berengena i Silvia Guillén. A tots i totes elles els donem les gràcies per la bona disposició en assumir la responsabilitat de pertànyer a la Junta, i també manifestem l’agraïment a Àngels Massip, Xavier Mas i Josep Campmany pel seu compromís i bona feina feta durant molts anys; seguirem gaudint de la seva estimable col·laboració. Emprenem el període 2022/2025 i en el bell mig d’aquest mandat celebrarem els 50 anys de la fundació del Centre d’Estudis. Serà un bon moment per mirar enrere pensant en el futur i conèixer i reconèixer la vida de les persones a la comarca a cavall de dos segles on hi ha hagut enormes transformacions socials, cultuals, econòmiques, ambientals i polítiques. Ens proposem celebrar el cinquantenari mostrant la comarca amb totes les seves dimensions.
El Primer de Maig
Cada primer de maig milers, milions de persones arreu del món es concentren i es manifesten en defensa dels drets dels treballadors. El dia mundial de la classe obrera s’ha convertit des de fa 138 anys en la jornada en la qual els treballadors del món reclamen pacíficament la dignitat del treball com a dret. Enguany els sindicats a casa nostra han mostrat en el primer de maig la seva repulsa al feixisme i a les desigualtats. El lema ha estat: “La solució: contenir preus, apujar salaris, posar fi a les desigualtats”. En definitiva, el moviment obrer ha expressat que “la gent treballadora ho tenim clar, aquesta crisi no l’hem de pagar nosaltres” i també ha testimoniat que la solidaritat és la tendresa dels pobles declarant el suport al poble ucraïnès.
L’alliberament dels camps nazis
El 5 de maig celebrem arreu d’Europa el 77è aniversari de l’alliberament dels camps nazis l’any 1945 per part de les tropes aliades i l’acabament de la segona guerra mundial, però han transcorregut molts anys fins que no s’ha anat coneixent l’horror planificat i executat en aquests lúgubres indrets. En el marc d’aquesta celebració a la comarca, la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat va organitzar l’acte d’homenatge a les persones deportades del Baix Llobregat al Parc de Torreblanca el matí del 8 de maig. Hi van assistir familiars de les persones deportades, entitats, representants polítics i tècnics d’alguns ajuntaments i sindicats de la comarca.
El Dia d’Europa
Europa torna a estar en guerra provocada per la invasió liderada per Putin a Ucraïna. Aquest terrible atac produeix nombroses víctimes i una enorme desestabilització internacional vinculada amb la producció i distribució de matèries primeres i combustibles. Tot i això, el dia 9 de maig arreu dels països de la Unió se celebra el Dia d’Europa, que curiosament commemora la denominada Declaració Schuman (ministre francès). Aquesta declaració donava el primer pas per integrar els estats europeus a la comunitat del carbó i l’acer (CECA), que fou el pilar de la present Comunitat Europea; sempre els combustibles i les matèries primeres…
El Dia Internacional dels Museus
El 18 de maig se celebra el Dia Internacional dels Museus amb el lema “El poder dels museus”. Els museus poden contribuir a la transformació del món que els envolta i aconseguir la sostenibilitat fomentant l’economia social i de proximitat, i la difusió d’informació científica sobre els reptes mediambientals. També són poderosos en matèria d’innovació en digitalització i accessibilitat. Tanmateix és al seu abast construir comunitat a través de l’educació i defensar valors democràtics, oferint oportunitats d’aprenentatge a totes les persones sense exclusió i contribuint a conformar una societat civil informada i compromesa.
El Maig Cooperatiu
I torna un altre maig cooperatiu a la nostra comarca, la setena edició d’aquest cicle d’activitats de difusió de l’economia social i cooperativa. La comarca dedica un mes sencer a visibilitzar i sensibilitzar sobre la importància de les iniciatives de l’economia social per resoldre més eficaçment les necessitats de la ciutadania. Amb una trentena d’activitats divulgatives repartides al llarg del mes, i per tot el territori del Baix Llobregat, el maig cooperatiu està organitzat per l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, els ajuntaments i les entitats d’economia social i les cooperatives de la comarca que hem contribuït a un nou èxit del #maigcoop2022.
I en aquest mes de maig tan intens, nosaltres hem iniciat les quatre activitats vinculades al llarg camí cap a l’onzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural. El dia 24 de maig, a Can Negre a Sant Joan Despí hem dut a terme l’activitat “Construir fraternitat” de la qual us parlem en aquest butlletí. Us convidem a assistir a les tres sessions següents que de ben segur seran tan interessants com ho ha estat la primera: el 31 de maig a Sant Andreu de la Barca “Metròpolis, globalització i sostenibilitat econòmica”; el 9 de juny a Gavà “El sentit de la cultura”; i el 14 de juny a Collbató “La transició ecològica”.
L’ARTICLE DEL MES PER JUAN CARLOS FERNÁNDEZ
/by Neus RibasEl sindicalismo del siglo XXI. Nuevos retos
Durante los últimos años los logros conseguidos por los sindicatos para defender e impulsar los derechos de los trabajadores/as, han sido importantes pero no son suficientes para conseguir una sociedad más justa e igualitaria.
Tenemos que poner en relieve la importancia en algunas de las medidas impulsadas por UGT como los ERTEs, que han permitido salvar millones de puestos de trabajo durante la pandemia, el Ingreso Mínimo Vital para los colectivos más vulnerables, la Ley del Teletrabajo, la Ley Rider; la subida del SMI que ha pasado en 5 años de 655€ a 1.000€ actuales, la Reforma de las Pensiones que ha derogado la del PP del año 2013 y que garantiza el poder adquisitivo de nuestros pensionistas actuales y futuros y por supuesto la Reforma Laboral, imprescindible para el impulso de la economía, del empleo y la mejora de los derechos de la clase trabajadora.
Para el futuro de nuestro país hay una serie de retos imprescindibles que UGT hemos reivindicado el 1º de Mayo, sueldos dignos, empleo estable y de calidad que acaben con las desigualdades para que la crisis “No la pague de nuevo la clase trabajadora”.
Ha sido un 1º de mayo con carácter de celebración por los retos conseguidos, pero muy reivindicativo para conseguir las nuevas conquistas sociales.
Lo más importante SUBIR LOS SALARIOS, la inflación está disparada (9 %) más aun con la guerra de Ucrania y las personas trabajadoras no pueden pagar sus efectos.
Para ello todos los convenios deben contemplar una cláusula de revisión salarial, para recuperar poder adquisitivo. Subir los salarios es la prioridad de UGT para el 2022 para seguir avanzando y ganar la clase trabajadora.
Otro reto que queremos como Sindicato es un nuevo Estatuto de los Trabajadores/as del siglo XXI. Un Estatuto que recoja la nueva realidad productiva y nuevos derechos para los delegados/as que garantice la acción sindical en la empresa para que los trabajadores/as, tengan mejores condiciones laborales y salariales.
Caminar hacia una reducción de jornada de 32 horas semanales, mejorar la salud y seguridad en el trabajo, mejorar el precio de la energía. Todas estas nuevas medidas deben servir para transformar las empresas, crear empleos de calidad y avanzar hacia una economía verde y sostenible que mejore las condiciones de vida de toda la sociedad.
Sin duda alguna todos estos retos se conseguirán si los sindicatos son fuertes y respetados, por ello es necesario que los trabajadores/as se afilien y participen en los sindicatos de clase.
Juan Carlos Fernández
Secretario Comarcal UGT BAIX LLOBREGAT
L’ARTICLE DEL MES PER JOSEP MARIA ROMERO
/by Neus RibasUn primer de maig per combatre les desigualtats i el feixisme
El primer de maig és un dia de celebració i de reivindicació de la classe treballadora. Una diada mundial marcada els últims anys per la COVID, la invasió russa a Ucraïna i per una crisi que tindrà conseqüències socials, polítiques i econòmiques greus. Enguany, el vam celebrar confrontant una realitat global com és l’augment exponencial d’una extrema dreta, que a hores d’ara, ja té plena cobertura institucional, presència i un reconeixement social i electoral vergonyosament creixent. És un fenomen nacionalpopulista, farcit de valors reaccionaris, que opera molt hàbilment a mitjans de comunicació i xarxes socials i arrela en la crisi econòmica, política i migratòria amb voluntat de generar un sistema polític antidemocràtic que s’alimenta dels grans interrogants del nostre temps generats per la globalització. Incerteses, pors, inseguretat, relegació, insatisfacció o percepció de formar part dels segments més oblidats de la societat. L’antifeixisme ha de ser compromís històric, de dimensió europea, que reconstrueixi espais de deliberació, debat i participació. Que generi espais socials i de comunicació crítics i aposti per la democràcia econòmica, treball digne, drets, sindicalisme, associacionisme, cultura, ciencia i aporti certeses per aprofundir en una modernitat inclusiva i diversa.
El sindicalisme de classe i confederal fa anys intentem integrar i unir allò que el neoliberalisme i la mutació del model d’empresa, en canvi, desintegren, externalitzen i precaritzen. En un context on es dilueix el sentit de pertinença de la classe treballadora, fruit de l’individualisme, l’aïllament o la fragmentació, la prioritat és tapar els forats per on s’amplifiquen les desigualtats creixents, la desconfiança, la destrucció i les privacions.
Continuem donant la batalla des de l’organització, la mobilització i la capacitat de proposta, per construir una agenda social potent i desenvolupar polítiques útils resultants del diàleg i la concertació social. Bons acords que milloren substancialment les condicions materials de les persones que han de configurar més drets socials i un sistema de relacions laborals més digne i just. Prova d’això son les dades que situen una recuperació generalitzada al Baix Llobregat, en referència a nombre d’empreses registrades, contractació indefinida, afiliació a la Seguretat Social i una taxa d’atur, que sent clarament insuficient per a dones, joves i majors de 45 anys, marquen una bona base per seguir avançant. Reforçar instruments de protecció social per arribar a totes aquelles persones que han quedat sense recursos bàsics, impulsar polítiques actives eficaces i programes d’orientació i formació específics per a facilitar la reinserció i el reciclatge profesional, també son eines clau en aquest context de canvis.
Aquest primer de maig del 2022, continua sent el fil roig i la suma de les transformacions que ens proposa el feminisme i l’ecologisme. Una trinxera històrica que s’adapta als temps per fer posible una transició justa i equitativa. Hem de ser ser capaços d’adaptar l’economia i el model productiu als límits del planeta, de manera que no quedi ningú enrere i es generi ocupació de qualitat i treball digne, que és la base d’una societat democràtica cohesionada.
Josep M. Romero Velarde
Secretari general CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia, Garraf