Educació i Covid-19: l’inici del nou curs escolar
El març del 2020, de sobte, una pandèmia que ningú no s’esperava, el maleït Covid-19, va trasbalsar la nostra vida. Totes les activitats socials s’alteraren: el món del treball, l’economia, la cultura… L’impacte en dos serveis socials bàsics: el sistema educatiu i, sobretot, el sistema sanitari, va ser gran. Les escoles tancaren i els hospitals es col·lapsaren. Tot va canviar ràpidament i també el Centre d’Estudis: Juntes virtuals, 1a Escola d’Estiu del Baix Llobregat digital, conferències amb distància social i mascareta… Hem viscut una situació nova i desconeguda que ens ha agafat per sorpresa.
Després dels primers moments d’astorament, la majoria dels ciutadans vàrem fer un esforç de realisme i generositat i, ara, pocs mesos després, hem acceptat l’ús de la xarxa per a moltes interaccions socials: els infants han après a contactar amb el mestre i el grup-classe per pantalla, fem visites mèdiques per telèfon, ens hem acostumat a fer reunions virtuals… Si aquests nous hàbits no ens aïllen socialment, no ens tornen més individualistes i som capaços de prioritzar el bé comú i lluitar per la justícia treballant en equip amb els altres, benvinguts siguin. Comporten un estalvi de temps i una reducció de la contaminació. El Covid-19 ens haurà ajudat a incorporar la xarxa a la vida quotidiana i als projectes per millorar el món.
Però la por al Covid-19 pot portar efectes perversos. Sabem que està incentivant la desconfiança de l’altre, que et pot contagiar, sobretot si és pobre, té la pell més fosca i viu en barris de molta densitat de població. R. Ramos, analitzant la societat anglesa, deia en un article que en els efectes socials de la pandèmia hi havia un element de classe i de raça. Explicava que els pares de classes alta i mitjana es resistien a portar de nou els nens a l’escola, mentre que les famílies obreres eren partidàries que les escoles s’obrissin perquè necessitaven anar a treballar. Amb el drama afegit que els barris obrers, on viuen les minories ètniques, són els més afectats per la pandèmia. Discriminació de raça i de classe, ras i curt. I la nostra societat no és tan diferent de l’anglesa.
Els infants i joves, les famílies i els docents varen acabar el curs escolar amb desassossec. El confinament els va deixar atordits i desorientats. Després de la família, l’escola és la principal institució de socialització i de formació, i el procés d’escolarització va quedar molt tocat per la pandèmia. Els docents varen haver de fer classes virtuals per a les quals no tenien prou formació prèvia. Però quins criteris són els pertinents perquè el nou curs pugui convertir-se en oportunitat per millorar l’escolarització, davant d’un Covid-19 que no ens abandona i que pot rebrotar amb força? Fem algunes consideracions a mode de balanç de l’inici del nou curs escolar; la importància del tema s’ho val, ens hi juguem el futur de les generacions joves.
El curs escolar ha començat al setembre i des de l’inici de la pandèmia han passat uns quants mesos. Ara no existeix l’efecte sorpresa, que va justificar les respostes espontànies dels docents el març passat. El Departament d’Educació és responsable de redactar normes i orientacions per a l’inici de curs i, a través de les Delegacions Territorials i el Servei d’Inspecció, ajudar les escoles a portar-les a la pràctica. Les normes d’enguany, que van arribar tard als centres, recullen directament orientacions sanitàries de lluita contra la pandèmia (absència de febre, mans netes, mascareta i distància social), acompanyades del suport de personal sanitari extern que ha d’ajudar a avaluar possibles confinaments d’aula o de centre.
Algunes d’aquestes mesures obstaculitzen l’aprenentatge. L’ús obligatori de mascareta des dels 6 anys dificulta l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, els infants no poden observar els llavis del mestre per millorar la dicció i, així, aprendre a escriure i llegir correctament. Aquestes mesures sanitàries i, mentre el Covid-19 estigui entre nosaltres i pugui rebrotar, no són negociables. Per garantir-ne el compliment, a principis d’estiu el Departament d’Educació va anunciar als mitjans de comunicació que atorgaria els recursos adients per garantir l’obertura dels centres educatius. A finals d’agost, novament a través dels mitjans, el Departament va anunciar que reduiria la ràtio del grups classe de primària a 20, fet que comportava un augment de les plantilles. A finals del mateix mes, els equips directius dels centres treballaven per quadrar les noves plantilles i abaixar ràtios, però no hi havia cap document que donés orientacions concretes per aplicar la normativa. Al juliol s’havia comunicat a cada centre quants docents se li atorgaven per reforçar plantilla, però no se’ls va nomenar fins al 7 de setembre, amb la consegüent dificultat de l’adaptació al centre. Finalment, el Departament permet ràtios més elevades a les anunciades pels mitjans, i només així es poden aplicar les orientacions del nou curs; si no, la plantilla seria del tot insuficient. Des del març havia plogut molt. Com és que s’havien adormit? Així era molt difícil avançar en l’organització del nou curs.
Tot plegat ha comportat que aquest inici de curs hi hagués molta angoixa i molt malestar als centres educatius, que s’han sentit abandonats per l’Administració. Per acabar-ho d’adobar, la coordinació entre els departaments de Sanitat i d’Educació no ha estat fluïda, fet que ha augmentat la desorientació entre els docents i les famílies. Quan mancava una setmana per iniciar el curs, es va notificar als docents que era obligatori fer una formació en línia sobre el Covid-19 i el sistema informàtic es va penjar. Abans d’obrir les aules, a cada àrea o poble, el CAP del territori havia de nomenar el responsable sanitari de suport als centres educatius. El curs estava a punt de començar i no s’havia nomenat ningú. Han arribat docents nous als centres, però no els necessaris per complir les ràtios anunciades. Per resoldre el problema, els especialistes de primària han assumit tutories i això significa que enguany l’educació física, la música i l’anglès no es faran com sempre. Un tema greu, que denota manca de planificació, és que un cop començat el curs han arribat als centres les baixes dels docents amb situació de vulnerabilitat. Si aquestes baixes s’haguessin atorgat al juliol, els centres no tindrien la mobilitat de substituts actual, que dificulta l’inici de curs. Els equips directius dels centres han salvat els mobles a l’últim moment, però amb molt patiment intern.
En alguns municipis, arran de la situació produïda pel Covid-19, les Oficines Municipals d’Educació han facilitat la reducció de ràtios durant la preinscripció. Han assumit amb eficàcia la funció, com també la gestió dels alumnes que es matriculen fora de període. Es recomanable que aquestes bones pràctiques es facin extensives a tot el territori. Els propers mesos creixeran la precarietat laboral i l’atur, i per fer-hi front convé enfortir la musculatura del sistema educatiu, sobretot del públic, que és el que més ha ajudat a crear cohesió social, acollint a les seves aules els sectors socials més febles.
En definitiva, cal que, des de les institucions educatives, sanitàries i de serveis socials, s’actuï conjuntament amb els centres educatius per frenar els efectes negatius del Covid-19. La crisi, a més d’incrementar la segregació, també pot frenar l’avenç de les metodologies paidocèntriques, en les quals els nens i les nenes són els protagonistes del seu aprenentatge, acompanyats pel docent-tutor. No podem aprofundir en l’afectació negativa que el Covid-19 pot comportar als aspectes qualitatius de l’educació, com ara frenar les metodologies democràtiques i participatives en la construcció de coneixement. Però aquesta crisi pot ser també una oportunitat per repensar i millorar el procés educatiu.
Per acabar, volem fer un reconeixement a tota la comunitat educativa, des dels docents que acompanyen els infants i joves fins al personal de neteja, que amb el seu esforç ha fet possible l’organització d’aquest nou curs escolar, que sens dubte serà estrany i ple de dificultats. Per a elles i ells, el nostre agraïment.
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
15 anys de memòria democràtica al Baix Llobregat
/by Neus RibasL’any 2005 es va donar el tret de sortida al projecte Memorial democràtic del Baix Llobregat i ho hem volgut celebrar amb les persones que han estat implicades en el projecte. Aquesta celebració s’ha dut a terme en un acte virtual realitzat l’11 de desembre i on Sant Feliu de Llobregat ha estat la seu virtual d’acollida d’aquest acte. Hi ha participat Manel Martínez, regidor de cultura de Sant Feliu de Llobregat, Jordi Carbonell, conseller comarcal de Cultura i Memorial Democràtic, F. Xavier Menéndez, director del Programa de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona i Genoveva Català, presidenta del CECBLL per donar la benvinguda. Tot seguit han explicat el projecte persones que han estat vinculades al llarg dels anys amb el desenvolupament de les diverses actuacions del projecte; Carles Santacana, historiador; Elionor Sellés, historiadora; Neus Ribas, cap de projectes del CECBLL; i M.Jesús Bono, membre de Junta del CECBLL.
Tot seguit la Dra. Montserrat Duch, catedràtica d’Història contemporània de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ens va oferir una magnífica ponència sobre les Polítiques de memòria a l’espai públic. L’acte ha acabat amb un recull de 4 experiències innovadores de memòria que s’estan duen a terme a la comarca: les trinxeres de la Guerra Civil d’Abrera, a càrrec d’Arantxa Galofré, regidora de Memòria Històrica d’Abrera; el projecte Memori@/-s de l’oblit del col·legi Mare de Déu de la Mercè de Sant Feliu de Llobregat, a càrrec del professor Xavier Cortés; les diverses accions per a la recuperació de la memòria històrica i la lluita democràtica a Olesa de Montserrat, a càrrec de Xavier Rota, regidor de Memòria Històrica d’Olesa de Montserrat; i el projecte de Can Maragall de Cornellà, a càrrec d’Ot Garcia, regidor de Cultura de Cornellà de Llobregat.
CARTELL DE LA JORNADA
12a recerca col·lectiva sobre l’economia social i el cooperativisme al Baix Llobregat
/by Neus RibasEl Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat fa una crida a totes les persones interessades en participar en la 12a Convocatòria de recerca col·lectiva, que vol aprofundir en el coneixement històric i present de l’economia social i el cooperativisme al Baix Llobregat i que té també l’objectiu de fer aportacions al futur de l’economia del Baix Llobregat.
El dissabte 28 de novembre va tenir lloc l’acte de presentació de la Convocatòria, que va comptar amb una conferència del Dr. José Luís Martínez González, el director de la recerca, que porta molts anys vinculat a la promoció de l’economia social i solidària. El Dr. Martínez és professor d’història econòmica i economia ambiental a la UAB, professor del postgrau d’economia social al Tecnocampus-Pompeu Fabra i professor col·laborador d’història del pensament econòmic a la UOC.
La conferència va posar de relleu les principals característiques del cooperativisme i els principals buits de coneixement que tenim pel que fa al Baix Llobregat i que justifiquen la necessitat d’aquesta recerca.
L’acte va comptar també amb la participació persones vinculades a aquest terreny que van explicar les seves experiències i els reptes de futur que es plantegen. En un bloc conduit per Mohammed el Youssofi (Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat), hi van participar Dolors Camats, directora de la Cooperativa Obrera de Viviendas del Prat de Llobregat; Joan Arévalo, director de la Comunitat Minera Olesana; Albert Marsà, cofundador de MTK Space de Sant Feliu de Llobregat; i Rosa Asensio, cofundadora de Cuidando de ti, de Sant Boi de Llobregat.
L’acte, que va tenir una molt bona acollida, va estar encaçalat per intervencions de la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, i de Gemma Tribó, responsable de Junta d’aquest projecte.
Un dels aspectes més destacats va ser la constatació que l’economia social fa un retorn a la societat que està molt per sobre dels diners invertits. Com a associació, ens sentim orgullosos de formar part d’aquest món de l’economia social i solidària.
EDITORIAL CECBLL (Novembre 2020)
/by Neus RibasSOM 10 MILIONS, SOM UNA LLENGUA
A la sessió de Junta del mes d’octubre, acordàrem adherir-nos a la campanya promoguda per la Plataforma per la llengua “Som 10 milions, som una llengua”. Aquesta crida vol mostrar les formes diverses de la llengua catalana de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer. La imatge comunicativa de la campanya gira al voltant d’una tomàtiga, que serveix de símbol per mostrar que aquesta rica diversitat dialectal existent en la llengua catalana és un valor que volem preservar. Perquè, com ens deia Salvador Espriu, “Diversos són els homes i diverses les parles, i han convingut molts noms a un sol amor.” (La pell de brau, 1960)
Al Centre d’Estudis, germà de tots els centres dels territoris de parla catalana, sempre hem tingut una actitud proactiva respecte l’ús, la difusió i també la recerca en matèria lingüística, com ho demostra el treball publicat Coneix… Dialectologia a través de la parla del Baix Llobregat, d’Àngels Massip i Joana Llordella. Hem entès que la diversitat lingüística i cultural té un valor incalculable i pensem que l’aprenentatge de les llengües és una activitat contínua al llarg de tota la vida i que comença amb la immersió lingüística des de l’inici de l’existència humana.
Afirmem que la immersió lingüística i cultural és una eina emancipadora que promou l’equitat i la igualtat d’oportunitats i que és generadora de ciutadania. Mai no hem compartit res amb aquells que fan “molt soroll per a no res”, tot esmerçant-se a mostrar com a greuge el respecte per l’ús i la diversitat lingüística en territoris de parles diferents.
Pel setembre de l’any passat, a la seu del Centre vam gaudir d’un esplèndid recital de poesia, tot celebrant el Dia Europeu de les Llengües. Comptàrem amb en Luis García Montero i en Joan Margarit, que cloïen el recital amb el poema d’en Margarit “La Llibertat”, a dues veus, emprant dues llengües, riquesa. El crit: Llibertat.
La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Va començar en les places
de toros amb cadires a la sorra
en les primeres eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat.
Les cançons prohibides.
Una forma d’amor, la llibertat.
EL CECBLL S’ADHEREIX A LA CAMPANYA SOM 10 MILIONS, SOM UNA LLENGUA
/by Neus RibasA la darrera Junta del mes d’octubre, el CECBLL es va adherir a la campanya de la Plataforma per la Llengua SOM 10 MILIONS, SOM UNA LLENGUA. Aquesta campanya reclama als governs treballar per la unitat de la llengua catalana. Amb els diversos intens de fragmentació de la llengua, s’ataca directament el patrimoni lingüístic i es menysté el rigor científic i acadèmic dels experts en filologia. Tot això passa contra una llengua que comparteixen més de 10 milions de ciutadans europeus d’Andorra, Espanya, França i Itàlia.
La Plataforma per la Llengua impulsa aquesta campanya per sensibilitzar la població de les Illes Balears, el País Valencià, la Franja, el Principat de Catalunya, Andorra, la Catalunya del Nord i l’Alguer que, més enllà de les denominacions populars, tots compartim un mateix idioma, la llengua catalana.
La campanya cerca l’adhesió de la ciutadania a una carta que s’enviarà als caps de govern dels territoris del domini lingüístic del català. El text demana el compromís dels dirigents d’impulsar i votar una iniciativa que reconegui que, sense menystenir la diversitat dialectal existent com en qualsevol altra llengua, la llengua catalana és la pròpia de tots aquests territoris. De fet, la campanya compta amb el suport del Govern de les Illes Balears, del Consell Insular de Menorca i de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres.
La imatge comunicativa de la campanya gira al voltant d’una tomàtiga, que serveix de símbol per mostrar que aquesta rica diversitat dialectal existent en la llengua catalana és un valor que els catalanoparlants d’arreu del domini lingüístic volem preservar. El mateix fruit s’anomena de maneres molt diferents però alhora iguals en un extrem i altre del domini lingüístic: tomàtiga és la forma que empren una part dels mallorquins, però també els ciutadellencs de Menorca o al sud del Principat d’Andorra. El mateix passa amb la forma tomàtic, que es troba a la part oriental de Menorca però també al Berguedà, al Solsonès o al Lluçanès, etc.
A la fotografia apareixen les tres últimes persones que han presidit el Centre d’estudis: Carles Riba, Conxita Sánchez i l’actual presidenta Genoveva Català.
WEB DE LA CAMPANYA ‘SOM 10 MILIONS, SOM UNA LLENGUA’
L’ARTICLE DEL MES PER TXUS RODRÍGUEZ
/by Neus RibasCONFINADES. Reflexions entorn la violència masclista i la COVID-19
La pandèmia ha deixat al descobert pandèmies que ja convivien i conviuen entre nosaltres, ens ha donat un bany de realitat. En podríem esmentar moltes, començant per la pobresa infantil, la situació de les residències de gent gran i a quines condicions de vida han estat abocats durant anys els nostres avis i àvies, persones i famílies sense sostre…
Quan ens trobem al voltant del 25 de novembre, Dia Internacional contra les violències masclistes, no ens podem oblidar que les víctimes i els seus fills i filles també estan en aquesta llista.
Crec que tots estaríem d’acord en el fet que les dinàmiques de les relacions que mantenim en el nostre nucli familiar, amb la nostra parella o amb els nostres fills i filles, s’han vist condicionades, en un sentit o un altre, pel trencament que al mes de març vam patir en els nostres hàbits de vida, en la nostra xarxa social, les nostres activitats de desconnexió, de creativitat. Els nostres, i els dels nostres nens i nenes.
Vam ser abocats a una convivència contínua amb el nostre nucli familiar sota una situació d’estrès psicològic en què emocions com la por o la incertesa en el futur marcaven moltes vegades el nostre dia a dia.
Imaginem que aquesta convivència hagués estat amb el nostre agressor, amb el qual aleshores es va haver de conviure durant 24 hores al dia. Aquesta greu situació va generar en les víctimes l’ús de estratègies de supervivència com ara la submissió extrema, i va desencadenar tot un ventall de dramàtiques conseqüències, físiques i psicològiques.
Si es té l’agressor al costat durant tot el dia, a la complexitat que ja comporta donar el pas i sortir de la relació de violència, s’hi ha de sumar la dificultat per aixecar un telèfon, per sortir de casa, per demanar ajuda o per ser atesa en un servei de la xarxa. Les possibilitats de posar fi a la situació s’esvaeixen.
No ens podem oblidar dels nens i les nenes que viuen violència. Si les possibilitats de poder sortir, de trobar espais de descompressió, de poder demanar ajuda s’havien reduït en les dones víctimes, el tancament de les escoles —que no només son espais d’ensenyament sinó també espais de referència segurs, espais de detecció i d’acompanyament en el desenvolupament— condemnava aquests nens i nenes a l’horror de la convivència continuada amb l’agressor.
De vegades les dones víctimes descriuen la ruptura amb l’agressor i els moments posteriors com llançar-se al buit. Volen descriure una situació emocional, però, en aquests moments, moltes vegades és una realitat. En una societat en què la bretxa salarial entre homes i dones continua sent important, on les dones continuen assumint les tasques de cura de les persones i són les més contractades per l’economia submergida, on la pobresa està altament feminitzada, llençar-se al buit deixa de ser només un sentiment i una emoció per ser una realitat.
La crisi econòmica esdevinguda amb la COVID-19 i, sobretot, la manca d’habitatge, juntament amb la inseguretat envers el futur, està abocant les víctimes a sostenir les relacions de violència per sobreviure i, en altres casos, quan es produeix la ruptura, a renunciar a tot el procés de recuperació posterior tan necessari per poder refer la pròpia identitat, una identitat desvictimitzada, que els permeti alliberar-se de les seqüeles i l’impacte de la violència en la seva vida futura.
Quan no es té res per menjar, ni un sostre sota el qual poder viure, treballar-se les seqüeles de la violència viscuda o recuperar-se d’un procés traumàtic passa a ser secundari, tot i que tingui molt d’impacte en la pròpia vida futura.
En el moment actual, l’alerta sanitària continua i els efectes socioeconòmics cada vegada són més palpables. Per això ens toca a nosaltres, a tots i a totes, no fer un pas enrere, ni tan sols al costat, i vetllar perquè l’alerta sanitària que vivim no desplaci fora dels calendaris sociopolítics la pandèmia que des de fa segles patim les dones: les violències masclistes.
Pensar en aquesta realitat no ens pot deixar aturats. Hem de ser capaços, malgrat la situació que vivim, de posar les violències masclistes, totes, les de l’entorn de la parella i les que les dones patim en altres entorns, en el centre del nostre desenvolupament com a societat. Només així, les dones víctimes i els seus fills i filles podran posar la seva recuperació en el centre de les seves vides i recercar un futur lliure de violència.
Txus Rodríguez
Psicòloga forense especialitzada en violències masclistes.
Professional de la xarxa pública d’atenció a les víctimes.
12a convocatòria de recerca col·lectiva sobre Cooperativisme al Baix Llobregat
/by Neus RibasL’economia social i el cooperativisme al Baix Llobregat: orígens i perspectives de futur
Dissabte 28 de novembre de 2020 de 10 a 12 h, acte de presentació de la recerca a través de la plataforma zoom
PROGRAMA
09:50 h Inici de les connexions per zoom
10:00 h Benvinguda a càrrec de Genoveva Català, presidenta del CECBLL
10:15 h Presentació de la 12a Convocatòria de Recerca Col·lectiva, a càrrec de Gemma Tribó, membre de la Junta del CECBLL
10:30 Conferència a càrrec de José Luís Martínez González, director de la recerca, doctor en Història Econòmica i professor de la UAB
11:15 Experiències de cooperativisme
– Presentació, a càrrec de Mohamed El Youssofi, responsable de Creació, gestió i consolidació de projectes d’Economía Social de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat.
– Cooperativa Obrera de Viviendas del Prat, a càrrec de Dolors Camats, directora
– Comunitat Minera Olesana, a càrrec de Joan Arévalo, director
– MTK Space, a càrrec d’Albert Marsà, cofundador
– Cuidando de ti, a càrrec de Sara Suárez, presidenta.
12:00 h Torn obert de paraules i finalització de la jornada
DESCARREGUEU PDF DEL PROGRAMA
DESCARREGUEU EL CARTELL
VULL ASSISTIR A L’ACTE VIRTUAL DEL DIA 28
VULL FORMAR PART DE L’EQUIP DE RECERCA
Presentació “Una bala para el recuerdo”
/by Neus RibasEl Club de Lectura de COCOS i el CECBLL vem presentar el llibre de la Maite Carranza “Una bala per al record” el dia 11 de novembre a la seu de CCOO de Cornellà. L’acte el va presentar Carmen Romero del Club de Lectura COCOS i Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis i va comptar amb la participació de l’autora que va dissertar sobre diversos temes relacionats amb l’obra, com l’origen del relat, el perfil del personatge principal o la lectura per part del jovent. Aquesta novel·la té com a protagonista un nen de tretze anys i centra la seva acció a la zona muntanyosa situada entre el nord de Palència i Astúries, durant l’any 1938, en plena guerra civil espanyola. Aquest acte es va poder seguir en directe pel canal de Youtube de CCOO i us deixem aquí l’enllaç perquè gaudiu escoltant l’autora del llibre.
https://www.youtube.com/watch?v=P10IIp38zg0
EDITORIAL CECBLL (Octubre 2020)
/by Neus RibasGUANYAR-SE LA VIDA
Sovint hem fet servir o hem sentit l’expressió “guanyar-se la vida” referida a com ens en sortim econòmicament i ens dotem d’un cert benestar. Aquesta frase feta uneix dos conceptes, el de “viure” i el dels “mitjans”, presentant la nostra existència íntimament relacionada amb la disposició de benestar.
Des del mes de març ençà, editorial rere editorial, hem parlat de la nostra entitat, de cultura , d’educació, d’alimentació, de patrimoni, de literatura, de salut i de cures. Revisar els editorials ens mostra la mida de les preocupacions que, com a entitat cultural, ens ocupen i també denota l’estat d’ànim amb què afrontem aquest llarg any 2020. Estem immerses en una situació que cap de les persones nascudes al segle xx havíem imaginat mai. Inicialment pensàvem, o volíem pensar, que aquest virus seria un mal fugaç i, transcorreguts els 3 mesos de confinament, tornaria la normalitat (nova o vella).
Hem passat l’estiu, quan tota “tota cuca viu”, però la tardor se’ns mostra més fosca, poca claror i dies curts. Torna l’aïllament i emergeixen amb cruesa amenaces sobre la vida i la salut i també les dificultats de “guanyar-se la vida”. Els mitjans de comunicació obren els espais informant de la covid19 i de la crisi econòmica. Les dades de la majoria de sectors econòmics i les d’ocupació ens mostren un horitzó ennuvolat i amenaçador de tempesta. Darrere de les dades hi ha la vida de cada persona, els seus afectes, il·lusions i projectes. Com alerta la ciència, hem de canviar la nostra relació com a espècie humana amb el medi ambient, i hem de sentir-nos part de la biodiversitat davant d’aquesta crisi climàtica que ja és emergència.
Seguint el fil de la nostra reflexió d’avui, ens atrevim a assenyalar que “guanyar-se la vida” no és només un esforç individual; per guanyar-se la vida, cal un entorn favorable, un model social facilitador de la dignitat humana i un gran esforç de solidaritat. La vida és comuna i, ara més que mai, ho veiem: no hi ha sortides individuals, encara que no ens abracem ens necessitem. Per això clamem als governs que posin els llums llargs i treballin d’una manera innovadora que ens porti a un present i un futur millors, no a una nova normalitat. Nosaltres estem disposades a contribuir-hi.
Des del Centre d’Estudis contribuïm al present i al futur, fent de la cultura un bé comú que sigui útil per escoltar i comprendre l’entorn vital. Que serveixi per al gaudi de la bellesa i de l’art i que canalitzi el pensament obert i l’intercanvi de diferències i de convergències. Tot plegat ho fem des de la gestió de serveis, del foment al debat i l’impuls de la recerca. Aquest mes d’octubre hem presentat la Memòria de gestió del Museu de la Colònia Sedó, que, com sabeu, gestionem en conveni amb el mNactec. També hem començat a treballar un projecte conjunt amb Pimec-Baix Llobregat, l’Ajuntament d’Esparreguera i l’Associació per la defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó, a fi de fer possible la recuperació patrimonial d’aquesta colònia industrial, fomentant l’activitat econòmica, turística i cultural. També aquest mes d’octubre hem celebrat les 10es Jornades de Patrimoni, on s’ha fet una important reflexió sobre el sentit històric de la preservació del patrimoni i l’aposta pel futur, “el patrimoni allà on el passat i el futur es troben”. Tot i que celebrades des del Zoom, el municipi d’acollida ha estat Castelldefels, que ha aportat un punt de vista de gestió del patrimoni encoratjador. Malauradament s’han hagut de suspendre dues activitats presencials que es programaren des de la Xarxa comarcal de la Memòria Democràtica i simbòlicament només hem pogut plantar una olivera en memòria de les persones deportades republicanes del Baix Llobregat als camps nazis. Aquesta activitat es va celebrar en col·laboració amb l’Amical de Mathausen i el Consell Comarcal. Conèixer i aprendre de la història ens porta a promoure projectes de recerca col·lectiva. En aquests moments tenim entre mans dos projectes: un serà presentat el 7 de novembre i es tracta de l’11a recerca col·lectiva amb la temàtica “Exili i deportació al Baix Llobregat”; i a finals de novembre també es llançarà l’altra convocatòria de recerca sobre cooperativisme, en aquest cas serà la 12a.
Les sessions de Junta de l’entitat, les trobades de treball i d’intercanvi i la feina de les nostres professionals es fa gairebé tota on line, el teletreball és a la nostra entitat una realitat palpable. Abans d’acabar l’any tindrà lloc una altra modalitat d’activitat. En aquesta ocasió és la 6a Jornada de paisatges contemporanis, per a la qual hem optat per una fórmula de “documental de les ponències i debat presencial”. Si el virus no ho impedeix, seran presentades a Cinebaix, així que “properament a les seves pantalles”.
Modestament som una entitat on també es troba el passat i el futur, per tant som un patrimoni de la comarca i estem disposades a treballar de valent per guanyar la vida. Guanyar la vida és molt més que guanyar-se la vida, és vèncer les dificultats. Visca la vida!!
L’ARTICLE DEL MES PER ENRIC PUJOL I JOSEP SANTESMASES
/by Neus RibasELS DIPUTATS DE LA MANCOMUNITAT. EL DISTRICTE ELECTORAL VILANOVA I LA GELTRÚ – SANT FELIU DE LLOBREGAT.
La Diputació de Barcelona recentment ha publicat el Diccionari biogràfic dels diputats de la Mancomunitat de Catalunya, com a resultat d’un projecte de llarg recorregut iniciat l’any 2014 per l’Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, dirigit pels qui signen aquest article, amb cinc coordinadors territorials i una cinquantena d’historiadors i historiadores que han redactat les biografies dels 233 diputats elegits entre els anys 1911 i el 1923 en els 24 districtes electorals de les quatre províncies catalanes.
El projecte s’ha desenvolupat en diverses fases. L’any 2017 es creava la Web «Els diputats de la Mancomunitat» que incloïa ja totes les biografies dels homes que van exercir aquesta responsabilitat. Diputats provincials que automàticament en ser elegits com a tals ho eren també de la Mancomunitat de Catalunya. I finalment el projecte es va cloure amb l’edició en paper del diccionari.
El diccionari conté una presentació dels directors, un article d’Albert Balcells explicant l’estructura política i el sistema electoral de la Mancomunitat, seguit de les biografies dels diputats. En cada una d’elles s’inclouen les dates i llocs de naixement, la signatura i una fotografia si s’ha trobat, més el text propi de la biografia, amb les referències familiars, professionals, socials i polítiques al llarg de la seva vida, tancat tot plegat amb la bibliografia pròpia del diputat si en té i la que s’hi refereix. Al final del llibre s’inclou una bibliografia general i uns llistats dels diputats per districtes i anys que foren elegits.
Aquest és sens dubte un projecte que omple una mancança historiogràfica, realitzat a partir d’un extens equip de persones implicades, vinculades a centres i instituts d’estudis, universitats, arxius o altres centres de recerca i cultura.
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) va ser la primera institució política autòctona de l’època contemporània amb vocació de ser l’embrió d’un autogovern. Això ara és reconegut per tothom. I també comença a ser un organisme polític conegut per un públic ampli, sobretot d’ençà de la commemoració del seu centenari. Formada per la unió de les quatre diputacions provincials del Principat, va adquirir un valor simbòlic extraordinari i va fer una actuació molt rellevant, sobretot en l’àmbit de la llengua i la cultura pròpies, en obres públiques i comunicació, en la modernització agrària i en l’articulació del territori del Principat, tot i tenir unes competències molt limitades, ja que no anaven més enllà de les pròpies de les diputacions provincials que la integraven.
Des del 1996 existia una monografia extensa sobre la seva actuació política i les circumstàncies històriques que condicionaren la seva actuació: La Mancomunitat i l’autonomia, dirigida per Albert Balcells i redactada amb la participació d’Enric Pujol i Jordi Sabater. I naturalment es coneixia els noms dels diputats que la van conformar. Però aquest coneixement del contingent humà era molt i molt limitat, ja que quedava circumscrit a les figures polítiques més rellevants, com ara els qui foren els seus presidents Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch o bé personalitats que van prendre un gran relleu posterior, com és el cas del president Josep Irla, Miquel Santaló o Lluís Nicolau d’Olwer. També eren ben coneguts els qui havien despuntat en l’àmbit intel·lectual, posem per cas els escriptors Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost) i Josep Pla o els historiadors Ferran Valls Taberner i Ramon d’Abadal i de Vinyals. Però més enllà d’aquest gruix de diputats més destacats a diversos nivells, el cert és que molts d’aquests 233 diputats eren poc coneguts, a vegades fins i tot en els seus àmbits locals o de districte electoral.
El conjunt de diputats considerats en el diccionari han estat els que van ser escollits en les eleccions de 1911, 1913, 1915, 1917, 1919, 1921 i 1923. El mandat de cadascun era de quatre anys, per bé que hi havia una renovació de la meitat cada dos anys. S’han inclòs en el diccionari els escollits el 1911 i el 1913, ja que foren els diputats que constituïren la primera Assemblea de la Mancomunitat, instituïda el 1914. Aquesta assemblea era formada per 96 diputats provincials, dels quals 36 corresponien a la Diputació de Barcelona i 60 a les de Girona, Lleida i Tarragona (20 de cadascuna). En nou anys, s’arribà a reunir disset vegades
El districte electoral de Vilanova i la Geltrú-Sant Feliu de Llobregat era el que incloïa aproximadament el territori de les comarques actuals del Baix Llobregat i del Garraf. Durant tot el període de la Mancomunitat set diputats van ser elegits per aquest districte. De tots ells només tres eren nascuts dins del propi territori, dos a Vilanova i un a Sant Andreu de la Barca. Tres més eren nascuts a Barcelona i un a Tarragona, tot i que la vida professional d’aquest tingué lloc a la capital catalana. Probablement la proximitat amb Barcelona encara va incrementar més un fet usual que era la presentació de candidats forans al districte electoral. Dels set diputats cinc eren advocats, fet molt comú en el conjunt, un d’ells a més havia estudiat filosofia i lletres, un altre era arquitecte i un enginyer industrial. Cinc dels diputats foren elegits per la Lliga Regionalista. Un d’ells en el segon mandat, ho fou per Acció Catalana. Del altres dos restants un d’ells fou elegit des de les files monàrquiques i un des de la Unió Republicana, tot i que el primer només ho fou en una legislatura i el representant del republicanisme va ser diputat durant tot el període de la Mancomunitat. Si ho analitzem comptabilitzant els mandats que ocuparen diputats d’una i altra tendència política observarem que de les 16 vegades que resultaren elegits, 10 foren per a diputats de la Lliga, 4 pels republicans, 1 per Acció Catalana i 1 pels monàrquics. Sens dubte una tendència molt clarament decantada cap a la Lliga.
Els diputats del districte Vilanova-Sant Feliu foren els següents:
Font: Puig Rovira, Francesc Xavier. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú: dones i homes que han fet història. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003.
Josep Font i Gumà a l’acte d’inauguració del Castell de la Geltrú, apareix al centre de la imatge. Font: l’arquitecte Font i Gumà a l’acte d’inauguració del Castell de la Geltrú. Antigues i Carbonell, Joan. 15/08/1920 (data de creació). (CAT ANC-1-994-N-192).
Postal. Josep Font i Gumà apareix en un racó. Font: imatge cedida per la investigadora.
Retrat d’Antoni Jansana i Llopart. Font: Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. Antoni Jansana i Llopart (1872-1944) [en línia]. Sant Andreu de la Barca: Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, [última revisió: 05/12/2010], [consulta: 05/12/2017]. Disponible a: <http://www.sabarca.cat/Plantilla2/_Fl02rcDSARo7HSiZYG-7twSy8_JFNpHB>.
Quan va esclatar la revolta militar del juliol de 1936 sobrevivien una mica més de la meitat dels diputats de la Mancomunitat. A conseqüències del procés revolucionari de 1936, de la guerra civil i de la repressió franquista uns quaranta-un antics diputats de la Mancomunitat, una tercera part dels que sobrevivien van resultar afectats en els graus de mort, exili o presó Uns percentatges sens dubte molt elevats que derivaren de les seves situacions personals, de les creences o ideologies i dels enquadraments polítics en els quals estaven inserits. Tot això a part de prevencions que hagueren de prendre, marginacions que hagueren de patir altres diputats en un o altre període o a processos de depuració per a continuar exercint la seva professió com va ser el cas del diputat Eduard Micó i Busquets. El cas més dramàtic d’aquest conjunt d’afectacions, en l’àmbit del districte Vilanova-Sant Feliu, fou l’assassinat del diputat Pau Alegret i Batet el 30 d’agost de 1936 juntament amb tres fills, membres de Renovación Española.
Per acabar ens cal esmentar que la coordinadora territorial del projecte en l’àmbit de la demarcació de Barcelona fou la historiadora Gemma Rubí professora del departament d’història moderna i contemporània de la UAB. Les biografies dels diputats del districte Vilanova- Sant Feliu han estat redactades per les historiadores i historiadors següents: Cèlia Cañellas, Rosa Toran, Josep Camps Roca, Montserrat Comas, Agustí Garcia-Larios i Mercè Renom.
Enric Pujol i Casademont i Josep Santesmases i Ollé
Coordinadors del projecte
L’ARTICLE DEL MES PER JOAN HERRERA
/by Neus RibasEnergia i ciutat. La nova manera de governar i transformar les nostres ciutats
Moments difícils. Cavalquem sobre una onada, la crisi de la Covid, que cavalca sobre una encara més gran, la crisi climàtica. I la qüestió és com incorporem canvis que ens permetin sortir de la crisi, preparant-nos per la crisi que vindrà.
La proposta és que la transició energètica sigui una manera de reconnectar amb el planeta i a la vegada generar ocupació i oportunitats.
Ciutat i energia. Dos conceptes que al llarg de la història a penes s’han relacionat. De fet, durant centenars, milers d’anys, allò que s’ha consumit a la ciutat s’havia produït (o estret a centenars o milers de kilòmetres). Però les ciutats van convertir-se en embornals energètics i ambiental, quan el que necessitaven per funcionar era energia estreta o produïda arreu del planeta.
Els darrers anys però les coses han canviat. L’energia més barata avui és la d’origen renovable. I per primer cop és possible que una part de l’energia que es consumeixi es produeixi en l’àmbit urbà.
Així, allò que no havia format part de l’agenda local i municipal, pot esdevenir un vector per canviar les ciutats, el nostre paisatge urbà, i per posar al centre, l’energia, quelcom que fins ara no tenia lloc en la transformació urbana.
Per fer-ho cal deixar clars alguns conceptes. La tecnologia està a les nostres mans. Però el més rellevant és que el marc normatiu ja no és impediment. Avui, l’autoconsum pot ser compartit entre aquells que comparteixen línia de baixa tensió fins a 500 metres. La teulada que et subministra, no té perquè estar a la teva teulada, i el titular de la teulada pot ser diferent que el que se n’aprofita del seu consum.
L’administració pot ser motor de canvi. Avui, les teulades municipals posades a produir energia, per ser exemple, per proveir energia, però per ser la base de proveïment a veïnes i veïns, particularment a les famílies vulnerables.
Les Comunitats Ciutadanes d’Energia, terme recollit en les directives europees que ha de transposar-se al nostre ordenament jurídic, permetrà que aquestes comunitats, constituïdes per la ciutadania, empreses locals o per ens locals, puguin operar en tots els papers rellevants del sector elèctric, fins i tot poden participar en la distribució elèctrica. Així, les ciutats podran articular-se entorn a l’energia, ja no només entorn a la producció, sinó entorn a la gestió dels consums.
I per descomptat, necessitarem de col·laboració público privada. Així, en un camp com el de la rehabilitació energètica dels nostres edificis, hauríem d’encarar un programa massiu de rehabilitació que millori l’eficiència, però que també faci guanyar habitabilitat a les nostres llars.
Avui, l’agenda local necessita incorporar en les seves prioritats l’agenda energètica. És una manera certa i eficaç de transformar econòmicament les nostre ciutats, d’empoderar la ciutadania, de governar, amb una perspectiva pública, la governança de l’economia.
Joan Herrera
Director d’Acció Ambiental i Energia del Prat de Llobregat
11a RECERCA COL·LECTIVA DEL CECBLL – EXILI I DEPORTACIÓ AL BAIX LLOBREGAT
/by Neus RibasEl CECBLL arrenca la 11a recerca col·lectiva amb el tema de l’exili i la deportació al Baix Llobregat que serà dirigida per la historiadora i sòcia de l’entitat Maribel Ollé. Aquesta recerca es va encetar amb una acte virtual el dissabte 7 de novembre on hi van participar una cinquantena de persones, algunes d’elles de fora la comarca. Aquest acte, que s’havia de fer presencial a la seu de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, el van obrir Genoveva Català, presidenta del CECBLL i M.Luz Retuerta, directora de l’ACBL.
La sessió va comptar amb les intervencions de quatre persones expertes en la temàtica: Jordi Gaitx, historiador, arxiver i assessor del MUME, que ens va parlar de l’exili local com a objecte d’estudi historiogràfic i de les metodologies i fonts per al seu estudi; Ruben Doll, historiador i assessor del MUME, que ens va parlar dels principals arxius i fonts per a l’estudi de l’exili, centrant-se en les fonts franceses dels Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals; Laia Arañó , historiadora i conservadora del fons documental de la Fundació Carles Pi i Sunyer, que ens va explicar el projecte Euroregió Pirineus Mediterrània: creació d’un repositori d’investigació de l’exili; i Juan M. Calvo, historiador i membre de Junta de l’Associació Amical de Mauthausen, que ens va parlar de l’estudi i les fonts de la Deportació dels catalans als camps nazis.
L’acte va estar presentat i conduit per M.Jesús Bono, membre de Junta del CECBLL i el va clausurar el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Font.
Després d’aquest acte, el CECBLL hem obert un formulari per a la creació de l’equip que durà a terme aquesta recerca. Us deixem aquí el vídeo de la sessió!
CONCURS FOTOGRÀFIC #ColoniaSedoGeometrica a INSTAGRAM
/by Neus RibasEl Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera convoca el concurs fotogràfic #ColoniaSedoGeometrica a Instagram.
Fixa-t’hi, l’interior del Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera amaga una infinitat de formes geomètriques. Vells engranatges, politges, la dinamo… Trobar-les i fotografiar-les té premi! Juga amb la simetria i les diferents perspectives, amb les textures, materials i colors, i mostra’ns la part més estètica d’aquesta antiga fàbrica.
BASES
Totes les persones que vulguin participar al concurs hauran de publicar des d’un compte públic a Instagram fotografies que reflecteixin formes geomètriques de la visita o de les activitats a l’interior del Museu de la Colònia Sedó. Per participar-hi, caldrà que els usuaris siguin seguidors del compte @museucoloniasedo, facin constar l’etiqueta #ColoniaSedoGeometrica al text de la imatge i que etiquetin el compte @museucoloniasedo a la publicació.
La participació és gratuïta i es poden presentar tantes fotografies com es vulgui. Totes les que compleixin les condicions anteriors entraran en el concurs sempre que no infringeixin els drets de propietat intel·lectual ni cap altre dret de tercers. S’accepten fotografies capturades des de qualsevol dispositiu: càmera digital o analògica, mòbil, tableta, etc.
El termini de participació comença l’1 de novembre de 2020 i acaba el 31 de maig del 2021. Al final de cada mes, des de novembre fins a maig, el jurat triarà una fotografia finalista (5 en total). El 2 de juny de 2021 s’anunciarà la darrera finalista, i 4 de juny es farà públic el veredicte del concurs.
Els finalistes seran contactats a través d’un missatge a la seva fotografia, es publicarà la seva imatge al compte del @museucoloniasedo i el nom del guanyador al web i als comptes de Facebook i Twitter del Museu. Els guanyadors hauran de posar-se en contacte amb l’organització al correu info.mnactec@gencat.cat per tal de gestionar l’entrega del premi.
El jurat està format per responsables del Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera, del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i de l’Associació per la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn.
PREMI
El premi és una capsa-regal Moments inoblidables de Fent País, que permet escollir entre 130 experiències a Catalunya per a 1 o 2 persones: nits en cases rurals o hotels, menús gastronòmics, spa i sessions de benestar, vies ferrades i barrancs, raquetes de neu, etc. En cas que no sigui possible adquirir aquest regal, s’oferirà un obsequi de valor similar. El premi no serà bescanviable pel seu import en metàl·lic ni per cap altre premi.
AVÍS LEGAL
En publicar imatges a través d’Instagram amb l’etiqueta #ColoniaSedoGeometrica, l’usuari accepta que les seves fotografies siguin publicades al web i a les xarxes socials del Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera. Pel simple fet de participar, el fotògraf acredita que és autor de les fotografies i que cap d’elles contravé de cap manera cap dret públic o privat. Els participants cedeixen al Museu els drets de reproducció de les fotografies publicades amb l’etiqueta ja esmentada, amb motiu de la seva participació en aquest concurs. Les fotografies participants es podran utilitzar per a la difusió i la publicitat. No es farà un ús comercial d’aquestes fotos.
RESERVES
El concurs es reserva el dret de retirar de la competició aquelles fotografies que no compleixin els requisits que s’especifiquen en aquesta convocatòria, així com aquelles que transgredeixin els criteris de publicació associats a la xarxa social.
ACCEPTACIÓ
La participació en el concurs implica l’acceptació d’aquestes bases. La no acceptació per part dels participants comportarà l’exclusió en el concurs.
CANCEL·LATS ELS DOS ACTES DEL PROJECTE DEPORTATS DEL BAIX LLOBREGAT
/by Neus RibasUn equip de treball de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, que impulsa el projecte Deportats del Baix Llobregat, havia programat dues activitats que finalment s’han hagut de cancel·lar per la pandèmia. El dissabte 24 d’octubre hi havia preparat un acte a Olesa de Montserrat per presentar el llistat i les dades de les persones deportades del Baix Llobregat, que ha confeccionat Amical Mauthausen amb la col·laboració de molta gent de la comarca que ha aportat les seves dades a la recerca. Des d’aquestes línies volem donar les gràcies a tothom per les diverses aportacions.
El diumenge 25 d’octubre estava previst fer acte homenatge als deportats del Baix Llobregat, amb els familiars que es van poder localitzar i diverses persones representants de quasi tots els municipis del Baix Llobregat. S’havia d’inaugurar una placa commemorativa i plantar una olivera com a símbol de la pau universal. La olivera es va haver de plantar el dilluns 26 d’octubre en un acte simbòlic on hi van ser presents el conseller comarcal de memòria democràtica, Jordi Carbonell, el president d’Amical Mauthausen, Enric Garriga, la representant de la Junta del CECBLL, M. Jesús Bono i l’únic deportat viu de la comarca, José Quesada amb el seu fill Carlos Quesada. Esperem poder reprogramar aquesta i altres activitats presencials aturades per la pandèmia, de cara a la primavera del 2021.
Manel Alonso Figueres, soci d’honor del CECBLL
/by Neus RibasManel Alonso Figueres va néixer a Barcelona el maig de 1938, el mateix mes dels bombardejos de la ciutat per l’aviació italiana. Com els seus pares, entrà a formar part de la congregació evangelista del barri de Gràcia. A finals dels anys setanta del segle passat va arribar a Gavà com a membre del Grup de Recerques Arqueològiques de Gavà (GRAG) que va tenir un paper important en les primeres exploracions de les mines neolítiques de la ciutat. Poc després va entrar com a director del Centre de Normalització Lingüística de Gavà, que va dirigir fins a la seva jubilació, el 2003. Fou també un dels fundadors de l’Associació d’Amics del Museu de Gavà, que va presidir en determinades ocasions. Igualment, des de poc després de la seva fundació, es va fer soci del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, del que n’ha format part de forma ininterrompuda. A banda, va ser un dinamitzador cultural de Gavà, participant en publicacions periòdiques locals, organitzant cursos d’història local i també publicant diversos llibres sobre la ciutat, col·laborava amb la parroquia de Sant Pere de Gavà, d’on formava part del grup d’estudi de la Bíblia. L’any 2011 diverses entitats locals li van organitzar un homenatge a la seva trajectòria com a dinamitzador cultural.
10es Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat
/by Neus RibasLes 10enes Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat es van celebrar per primera vegada de forma virtual el 21 d’octubre. En aquesta ocasió el municipi amfitrió era Castelldefels amb qui es van coorganitzar aquestes jornades. La jornada tenia per lema “El patrimoni, allà on el passat i el futur es troben” i, a grans trets, es va reflexionar sobre les eines de planificació territorial i de gestió que permeten fer viable el patrimoni com a element definidor de l’urbanisme i com a punt de connexió entre el passat i el futur de les ciutats.
Després de les salutacions institucionals de l’alcaldessa de Castelldefels, Maria Miranda, la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar, i la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez, vem poder escoltar la conferència del ponent de la jornada, Joaquim Nadal, director de l’Institut Català de Recerques en Patrimoni Cultural que ens va oferir la conferència “Patrimoni, memòria i història”. Seguidament hi va haver una taula rodona amb tres persones expertes en gestió del patrimoni com Gràcia Dorel-Ferré, consultant per la UNESCO en patrimoni industrial; Josep M. Carreras Quilis, director de l’Àrea de Deenvolupament de Polítiques urbanístiques de l’AMB; Montserrat Hosta i Privat, directora del postgrau per tècnics d’especialització de l’administració publica i assessora en l’Ajuntament de Barcelona. I una taula d’experiències locals amb Gerard Bidegain, tècnic de Patrimoni cultural i Memòria històrica municipal que va tractar el patrimoni urbà d’Abrera; Jordi Maresma,1r Tinent d’Alcaldia i regidor de Cultura que va explicar l’Eix històric de Castelldefels; i Jordi Amigó, historiador i arxiver municipal de Sant Just Desvern qui va presentar les rutes singulars.
A la cloenda de les jornades s’ha pogut visualitzar una vídeo-presentació sobre l’Eix Històric de Castelldefels centrats en dos dels períodes dels quals hi ha més rastre a la ciutat: els atacs dels pirates als segles XVI i XVII i la Guerra Civil Espanyola, als anys 30 del segle passat.
Us deixem amb el vídeo de les 10enes Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat.
EDITORIAL CECBLL (Setembre 2020)
/by Neus RibasEducació i Covid-19: l’inici del nou curs escolar
El març del 2020, de sobte, una pandèmia que ningú no s’esperava, el maleït Covid-19, va trasbalsar la nostra vida. Totes les activitats socials s’alteraren: el món del treball, l’economia, la cultura… L’impacte en dos serveis socials bàsics: el sistema educatiu i, sobretot, el sistema sanitari, va ser gran. Les escoles tancaren i els hospitals es col·lapsaren. Tot va canviar ràpidament i també el Centre d’Estudis: Juntes virtuals, 1a Escola d’Estiu del Baix Llobregat digital, conferències amb distància social i mascareta… Hem viscut una situació nova i desconeguda que ens ha agafat per sorpresa.
Després dels primers moments d’astorament, la majoria dels ciutadans vàrem fer un esforç de realisme i generositat i, ara, pocs mesos després, hem acceptat l’ús de la xarxa per a moltes interaccions socials: els infants han après a contactar amb el mestre i el grup-classe per pantalla, fem visites mèdiques per telèfon, ens hem acostumat a fer reunions virtuals… Si aquests nous hàbits no ens aïllen socialment, no ens tornen més individualistes i som capaços de prioritzar el bé comú i lluitar per la justícia treballant en equip amb els altres, benvinguts siguin. Comporten un estalvi de temps i una reducció de la contaminació. El Covid-19 ens haurà ajudat a incorporar la xarxa a la vida quotidiana i als projectes per millorar el món.
Però la por al Covid-19 pot portar efectes perversos. Sabem que està incentivant la desconfiança de l’altre, que et pot contagiar, sobretot si és pobre, té la pell més fosca i viu en barris de molta densitat de població. R. Ramos, analitzant la societat anglesa, deia en un article que en els efectes socials de la pandèmia hi havia un element de classe i de raça. Explicava que els pares de classes alta i mitjana es resistien a portar de nou els nens a l’escola, mentre que les famílies obreres eren partidàries que les escoles s’obrissin perquè necessitaven anar a treballar. Amb el drama afegit que els barris obrers, on viuen les minories ètniques, són els més afectats per la pandèmia. Discriminació de raça i de classe, ras i curt. I la nostra societat no és tan diferent de l’anglesa.
Els infants i joves, les famílies i els docents varen acabar el curs escolar amb desassossec. El confinament els va deixar atordits i desorientats. Després de la família, l’escola és la principal institució de socialització i de formació, i el procés d’escolarització va quedar molt tocat per la pandèmia. Els docents varen haver de fer classes virtuals per a les quals no tenien prou formació prèvia. Però quins criteris són els pertinents perquè el nou curs pugui convertir-se en oportunitat per millorar l’escolarització, davant d’un Covid-19 que no ens abandona i que pot rebrotar amb força? Fem algunes consideracions a mode de balanç de l’inici del nou curs escolar; la importància del tema s’ho val, ens hi juguem el futur de les generacions joves.
El curs escolar ha començat al setembre i des de l’inici de la pandèmia han passat uns quants mesos. Ara no existeix l’efecte sorpresa, que va justificar les respostes espontànies dels docents el març passat. El Departament d’Educació és responsable de redactar normes i orientacions per a l’inici de curs i, a través de les Delegacions Territorials i el Servei d’Inspecció, ajudar les escoles a portar-les a la pràctica. Les normes d’enguany, que van arribar tard als centres, recullen directament orientacions sanitàries de lluita contra la pandèmia (absència de febre, mans netes, mascareta i distància social), acompanyades del suport de personal sanitari extern que ha d’ajudar a avaluar possibles confinaments d’aula o de centre.
Algunes d’aquestes mesures obstaculitzen l’aprenentatge. L’ús obligatori de mascareta des dels 6 anys dificulta l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, els infants no poden observar els llavis del mestre per millorar la dicció i, així, aprendre a escriure i llegir correctament. Aquestes mesures sanitàries i, mentre el Covid-19 estigui entre nosaltres i pugui rebrotar, no són negociables. Per garantir-ne el compliment, a principis d’estiu el Departament d’Educació va anunciar als mitjans de comunicació que atorgaria els recursos adients per garantir l’obertura dels centres educatius. A finals d’agost, novament a través dels mitjans, el Departament va anunciar que reduiria la ràtio del grups classe de primària a 20, fet que comportava un augment de les plantilles. A finals del mateix mes, els equips directius dels centres treballaven per quadrar les noves plantilles i abaixar ràtios, però no hi havia cap document que donés orientacions concretes per aplicar la normativa. Al juliol s’havia comunicat a cada centre quants docents se li atorgaven per reforçar plantilla, però no se’ls va nomenar fins al 7 de setembre, amb la consegüent dificultat de l’adaptació al centre. Finalment, el Departament permet ràtios més elevades a les anunciades pels mitjans, i només així es poden aplicar les orientacions del nou curs; si no, la plantilla seria del tot insuficient. Des del març havia plogut molt. Com és que s’havien adormit? Així era molt difícil avançar en l’organització del nou curs.
Tot plegat ha comportat que aquest inici de curs hi hagués molta angoixa i molt malestar als centres educatius, que s’han sentit abandonats per l’Administració. Per acabar-ho d’adobar, la coordinació entre els departaments de Sanitat i d’Educació no ha estat fluïda, fet que ha augmentat la desorientació entre els docents i les famílies. Quan mancava una setmana per iniciar el curs, es va notificar als docents que era obligatori fer una formació en línia sobre el Covid-19 i el sistema informàtic es va penjar. Abans d’obrir les aules, a cada àrea o poble, el CAP del territori havia de nomenar el responsable sanitari de suport als centres educatius. El curs estava a punt de començar i no s’havia nomenat ningú. Han arribat docents nous als centres, però no els necessaris per complir les ràtios anunciades. Per resoldre el problema, els especialistes de primària han assumit tutories i això significa que enguany l’educació física, la música i l’anglès no es faran com sempre. Un tema greu, que denota manca de planificació, és que un cop començat el curs han arribat als centres les baixes dels docents amb situació de vulnerabilitat. Si aquestes baixes s’haguessin atorgat al juliol, els centres no tindrien la mobilitat de substituts actual, que dificulta l’inici de curs. Els equips directius dels centres han salvat els mobles a l’últim moment, però amb molt patiment intern.
En alguns municipis, arran de la situació produïda pel Covid-19, les Oficines Municipals d’Educació han facilitat la reducció de ràtios durant la preinscripció. Han assumit amb eficàcia la funció, com també la gestió dels alumnes que es matriculen fora de període. Es recomanable que aquestes bones pràctiques es facin extensives a tot el territori. Els propers mesos creixeran la precarietat laboral i l’atur, i per fer-hi front convé enfortir la musculatura del sistema educatiu, sobretot del públic, que és el que més ha ajudat a crear cohesió social, acollint a les seves aules els sectors socials més febles.
En definitiva, cal que, des de les institucions educatives, sanitàries i de serveis socials, s’actuï conjuntament amb els centres educatius per frenar els efectes negatius del Covid-19. La crisi, a més d’incrementar la segregació, també pot frenar l’avenç de les metodologies paidocèntriques, en les quals els nens i les nenes són els protagonistes del seu aprenentatge, acompanyats pel docent-tutor. No podem aprofundir en l’afectació negativa que el Covid-19 pot comportar als aspectes qualitatius de l’educació, com ara frenar les metodologies democràtiques i participatives en la construcció de coneixement. Però aquesta crisi pot ser també una oportunitat per repensar i millorar el procés educatiu.
Per acabar, volem fer un reconeixement a tota la comunitat educativa, des dels docents que acompanyen els infants i joves fins al personal de neteja, que amb el seu esforç ha fet possible l’organització d’aquest nou curs escolar, que sens dubte serà estrany i ple de dificultats. Per a elles i ells, el nostre agraïment.
BIOGRAFIES DE PERSONES REPRESALIADES D’ESPARREGUERA I OLESA
/by Neus RibasAquesta magnífica tasca l’estan realitzant Joana Llordella d’Esparreguera i Blanca Mampel d’Olesa de Montserrat, sota la supervisió dels historiadors José Fernández i Elionor Sellés seguint la metodologia de les fonts orals. En primer lloc, van dissenyar el perfil de les persones que volien entrevistar i es centren, bàsicament, en testimonis que van patir la repressió als anys quaranta i cinquanta.
Els entrevistats han estat persones que les dues investigadores coneixen a través de familiars i coneguts de les seves poblacions. Sovint es tracta de persones amb un perfil polític poc destacat als arxius. Però també han entrevistat fills o néts de persones que varen estar en els respectius governs municipals de la República.
Actualment l’espai web ja conté més d’una trentena d’històries de vida que podeu consultar en aquest enllaç.
Acabem amb unes paraules de les investigadores que donen tot el sentit a aquesta recerca:
“Molta gent ha descobert que el seu passat, que la seva història familiar no era el que els havien explicat. Amb aquesta recerca esperem que els hàgim retornat l’orgull de ser descendents d’aquells o aquelles que varen lluitar per aconseguir un món més just i democràtic.”
Gràcies Blanca i Joana!
L’APOSTA PEL TRAMBAIX. SOSTENIBILITAT I SERVEI A LA CIUTADANIA
/by Neus RibasEn el marc de la setmana europea de la mobilitat, CCOO Baix Llobregat ha organitzat l’acte L’aposta pel Trambaix. Sostenibilitat i servei a la ciutadania el dimecres 30 de setembre. Aquest acte s’ha realitzat de forma virtual i retransmès per MEET. Josep M. Romero, secretari general de CCOO, ha fet la salutació inicial i ha presentat als tres ponents de la trobada.
La primera intervenció l’ha fet Genoveva Català, presidenta del CECBLL que ha parlat en primer lloc de l’adhesió del Centre d’Estudis al Manifest per a l’extensió del Tramvia a Sant Feliu de Llobregat, polígon El Pla, Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts-Pallejà. Però sobretot ens ha parlat de dos conceptes claus referents a la taula: sostenibilitat ja que el transport públic és més eficient pel medi ambient i el clima, i servei a la ciutadania ja que el transport públic és imprescindible per a la mobilitat dels treballadors i treballadores de la comarca. En segon lloc ha intervingut la vicepresidenta de l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP) Susana Pascual, que ha parlat de les avantatges que ofereix el transport públic (més accessibilitat per a tothom, més estalvi, més i millor mobilitat, menys despesa pública, menys contaminació atmosfèrica, més salut i més seguretat viària). I en darrer lloc ha parlat en Lluís Carrasco, en representació de la campanya “Volem el Trambaix al Pla” per l’extensió del Tramvia cap al Pla, Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts. Han dut a terme diverses accions per aconseguir el seu objectiu de cara al 2030: han redactat un manifest al que s’hi han adherit entitats de la comarca, han fet una campanya de recollida de signatures i han aconseguit el suport dels 7 ajuntaments afectats per l’extensió del Trambaix i del Consell comarcal. L’acte ha acabat amb un torn d’intervencions amb els 18 oients.
L’ARTICLE DEL MES PER SUSANA CANET
/by Neus RibasL’ALTRA CARA
El passat dia 14 de setembre vam donar inici al nou curs escolar. Després de 6 mesos de confinament, els nostres infants i joves tornaven a les aules.
Les motxilles carregades de llibres i nous elements indispensables a partir d’ara, com el gel hidroalcohòlic i la mascareta. Molta il·lusió i ganes de retrobar-se amb la resta de companys i companyes i amb el seus professors i professores.
Les famílies al darrere, amb sentiments contradictoris, pel que fa al nou ini de curs, que ve carregat d’incerteses, de dubtes i de novetats.
Novetats no desitjades, perquè aquesta pandèmia que patim està fent trontollar el nostre sistema educatiu. Un sistema educatiu col·lapsat degut a les retallades que esta patint des dels darrers 10 anys.
Durant aquests sis mesos, hem pogut fer visible i deixar constància, sense cap dubte, de les mancances que gran part del nostre alumnat i les famílies pateixen.
Temps moderns on la tecnologia es va imposant cada cop més en el nostre dia a dia, i l’educació no queda al marge.
Durant la pandèmia i el confinament, les noves tecnologies havien de jugar un paper important en la continuïtat de l’educació, garantint aquest dret que recullen la Constitució i la carta dels Drets Humans, entre d’altres.
Però que el que ha fet és deixar palès que l’única manera de garantir aquest dret és l’educació presencial.
No serveix de gaire facilitar a un alumne un equip informàtic d’última generació i una connexió a internet, si el seu entorn més immediat no és l’adequat. Les realitats són moltes, famílies que viuen en habitacions rellogades, en habitatges minúsculs, sense espais adequats per a l’estudi, havent d’improvisar espais al menjador o la cuina de casa i, en molts casos, compartit amb la resta de membres de la família. Sense poder gaudir d’estones a l’aire lliure, necessàries per al correcte desenvolupament tant d’infants com de joves. Havent-se de conformar amb treure el cap per la finestra si tenen la sort de tenir-ne una a l’espai on viuen.
I no parlem de les situacions de violència masclista, agreujades amb el confinament, o el dret a un àpat digne al dia.
La igualtat passa per una escola presencial, és això el que cal garantir. Els alumes han tornat i han d’estar segurs a les aules, i aquesta seguretat i responsabilitat és de les persones adultes, de l’administració, del govern, i també de les famílies.
En exercici de la seva responsabilitat, el nostre govern ha de posar tots els mitjans perquè les escoles siguin els llocs on els nostres fills i filles rebin una educació en igualtat de condicions, però també d’una manera segura.
Per tot això cal tenir els recursos necessaris, els mitjans materials i humans que corresponguin. Han d’estar a l’alçada de l’educació que els nostres infants i joves mereixen. No hi ha altra opció.
Susana Canet
Membre de la Junta Directiva de l’aFFaC.
L’ARTICLE DEL MES PER PACO RAMOS
/by Neus RibasEL CURS DE LA COVID: APRENDRE A RECONSTRUIR L’EDUCACIÓ
Ha començat, amb tota seguretat, el curs amb més il·lusió i neguit de les últimes dècades; un inici que per la seva complexitat ha fet que tota la comunitat educativa s’impliqui perquè tot vagi bé: entrades esglaonades, presa de temperatures amb termòmetres —insuficients o que deixen de funcionar—, gestió dels espais de menjador, reorganització dels equips de monitors i cuina, la utilització dels lavabos, dels espais exteriors, la ventilació, el material escolar individual, el rentat de mans, la mascareta tot el dia —nosaltres que eduquem, nosaltres que comuniquem—, la duresa de no tenir el contacte físic necessari amb els més petits i aquells més vulnerables perquè no tenim la protecció més adient… I tot per garantir el dret del nostre alumnat a l’educació que serveix per aprendre, per socialitzar-se, per créixer amb igualtat d’oportunitats. Aquest dret es pot aconseguir, fonamentalment, amb l’educació presencial.
Els centres educatius han estat tancats sis mesos, cosa que no havia passat des de la Guerra Civil; això ens marca la magnitud de la tragèdia. S’han agreujat les desigualtats socials i educatives preexistents perjudicant especialment l’alumnat més vulnerable.
Una mestra em va dir que el primer dia de classe es podia resumir amb una paraula: ALEGRIA, “la gran alegria de tornar a veure’ns, hem anat de bòlid, però hem estat feliços, la qüestió és saber quan de temps podrem sostenir aquest ritme”. Si obrir els centres era important , més ho és mantenir-los com espais segurs i és aquí on el Govern de la Generalitat però no ha estat a l’alçada. En lloc de liderar aquesta prioritat reunint el conjunt d’organitzacions socials i educatives, ha decidit prendre decisions de forma absolutament unilateral i ha acabat elaborant un pla de retorn als centres de magnituds minses i mediocres, un pla tan raquític que fa recaure la responsabilitat del que pugui passar sobre docents, direccions i famílies. L’absoluta inhibició del servei pel qual està obligat envers la societat.
Els centres necessiten disminució real de ràtios, augment de plantilla, cobrir les baixes a diari, mesures de prevenció adequades, la utilització de nous espais educatius exteriors i segurs, el contacte amb la natura, incorporació de sanitaris a les escoles i l’ampliació dels serveis de neteja i desinfecció, protocols clars per les extraescolars; sense oblidar la participació de l’alumnat en la nova concepció de la salut comunitària, necessitem la seva corresponsabilitat per tenir èxit.
Un cop obertes, les escoles han de centrar la seva tasca en la pedagogia, l’aprenentatge i l’educació emocional. Els caldrà repensar metodologies, currículums, programacions i avaluacions, desenvolupar la inclusivitat, la coeducació, la lluita contra l’abandonament escolar i la segregació, garantir l’alimentació saludable i l’accés als equips i la connectivitat de tot l’alumnat. Tota aquesta comesa només serà possible si hi ha una vertadera voluntat social i un lideratge polític que materialitzi els recursos necessaris a les nostres aules.
Comptem amb la il·lusió dels alumnes per tornar, amb les famílies i la societat per educar, el compromís i la voluntat dels docents i professionals de l’educació per contrarestar la por a les conseqüències de l’obertura. Ara cal que el Departament no malbarati tants esforços, dialogui i negociï amb la comunitat educativa, posi els recursos per mantenir obertes i segures les escoles, ofereixi determinació i seguretat amb les seves instruccions i ho faci amb urgència perquè el curs ja ha començat i, tot i les mancances, no volem que s’aturi.
Paco Ramos
Secretari General de CCOO
EDUCACIO-Baix Llobregat-Alt Penedès-Anoia-Garraf
L’ARTICLE DEL MES PER ELENA EMBUENA
/by Neus RibasTORNAR A L’ESCOLA
Durant tota la meva vida laboral a l’ensenyament públic, el dia 15 de setembre ha estat una data important. L’inici de curs ha representat sempre un día especial. Era igual si començava en una nova escola o era la mateixa d’altres anys, si tenia a l’alumnat del curs anterior o era un grup diferent; no importava si havia d’impartir les àrees que tenia més per la mà o si m’havia hagut de preparar una nova programació o, fins i tot, si per l’organització del centre em canviaven de nivell o de cicle. En qualsevol cas, tot era emocionant i il.lusionant, les noves experiències s’obrien davant meu i m’oferien l’oportunitat de seguir aprenent i compartint.
Com la majoria de docents, cada curs he invertit hores i hores a llegir noves aportacions que s’havien desenvolupat per fer més entenedor algun aspecte del currículum, a formar-me en noves metodologies o adaptacions per atendre la diversitat. He assistit a cursets per poder incorporar a l’aula les tecnologies que tan han canviat la nostra vida quotidiana. Tot, amb l’ànim d’oferir a l’alumnat una escola més a prop del que és la societat, que realment els ofereixi la igualtat d’oportunitats, tenint en compte que les desigualtats són moltes i molt diverses i que l’escola ha de propiciar l’equitat.
Però les intencions no són sempre fites aconseguides, malauradament l’escola com a institució és molt rígida i sovint es fa molt difícil, quan no impossible, realitzar canvis prou importants per a que realment donin resposta a cada persona en la seva individualitat.
Crec que això s’ha pogut apreciar molt més aquest 2020 que estem vivint de manera tan diferent.
Han passat moltes coses dins de cada casa, en relació als aprenentatges, a les famílies i a les escoles.
M’he trobat amb mares preocupades perquè les criatures perdrien el curs amb tants mesos sense anar a escola i jo els hi deia que tenien la gran oportunitat d’aprendre coses diferents, que de ben segur els hi serviria per a la resta de la seva vida. Coses irrepetibles que també, com a persones adultes, hem aprés i hem viscut i que mai no ho haguéssim arribat a imaginat.
A nivell familiar hi hagut pares i mares que desconeixien què feia el seu fill o filla a l’escola perquè havien delegat la seva formació totalment i potser ara senten una major implicació; o bé les famílies que s’han trobat que l’escola no ha cobert les seves expectatives i potser, fins i tot, es plantejaran algun canvi de centre.
Infants que han pogut gaudir de passar més temps amb els seus pares o mares, realitzant activitats conjuntes que mai no havien fet.
També s’han evidenciat les diferències, el fet d’haver de compartir espais petits, no disposar dels mitjans tecnològics necessaris, els conflictes latents o els derivats d’una convivència forçada.
Pel que fa als centres educatius, la manca de directrius clares ha generat tota una varietat d’actuacions, des de mestres que han après més informàtica que en milers de cursets i han dedicat un munt d’hores a mantenir el contacte amb el seu alumnat, fins a docents que no han ni cobert l’expedient. Des d’equips docents que han treballat colze a colze fins a mestres que s’han trobat en la més absoluta soledat.
Potser tot això ens ha de fer reflexionar de la importància de tornar a l’escola, preguntant-nos si el nostre sistema social obliga el retorn a l’escola perquè hem de tenir els infants ocupats per raó dels horaris laborals de les mares i els pares o realment l’escola es la que dóna formació i educació?
Ara més que mai ens hem de plantejar les funcions de l’escola com a institució i adonar-nos que existeixen altres alternatives educatives.
Tornem a l’escola, però fem-la diferent!
Elena Embuena
Mestra d’ESO jubilada
En actiu com a voluntària lingüística de català i castellà per a persones estrangeres
Sòcia del CECBLL
El CECBLL, entitat agrupada de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat
/by Neus RibasEl Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ja és entitat agrupada de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat. L’Ateneu és un espai de trobada, aprenentatge i reflexió col·lectiva, cooperació i transformació social per impulsar l’economia social del Baix Llobregat. Els seus objectius són:
L’Ateneu té dos tipologies d’entitats que li donen suport: entitats col·laboradores, no són responsables a l’hora de realitzar activitats però es comprometen a participar (actualment en són més de 50); i entitats agrupades, responsables de l’execució de les activitats de l’Ateneu, (actualment en som 25, 9 ajuntaments, 15 entitats d’economia social i el Consell Comarcal del Baix Llobregat).
L’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat va néixer l’any 2017, i ofereix diversos serveis, assessoraments i tallers per impulsar projectes, amb la voluntat de ser un espai referent d’innovació i suport a la creació de cooperatives i iniciatives d’economia social al Baix Llobregat.
Heroïnes Quotidianes: entrevista a Genoveva Català
/by Neus RibasRàdio Molins de Rei ha encetat aquest setembre un nou programa, Heroïnes Quotidianes, on les protagonistes son les dones de Molins de Rei i de la comarca del Baix Llobregat. El programa vol posar de relleu aquestes dones que tenen coses per explicar i experiències interessants per compartir. Son les heroïnes quotidianes del passat i del present. El 14 de setembre van entrevistar a la nostra presidenta, Genoveva Català, una reconeguda molinenca que ens va explicar moltes curiositats referenciades en la seves pròpies vivències. Us deixem aquí el podcats perquè pugueu escoltar el programa. Moltes felicitats Ràdio Molins! Bon programa!
12a convocatòria de recerca col·lectiva del CECBLL
/by Neus RibasRECERCA COOPERATIVISME_CRIDA