EDITORIAL CECBLL (Maig 2021)

SUMAR I APROFITAR RECURSOS, ENERGIES i VOLUNTATS.

Aquest dilluns dia 31 de maig farem la darrera de les activitats d’enguany en col·laboració amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), en el marc de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (CARM). Des del 22 de març hem celebrat quatre conferències i aquesta darrera versarà sobre el malbaratament dels aliments; segons la FAO el malbaratament alimentari s’origina quan es descarta qualsevol aliment, ja sigui cru o cuit, present al llarg de la cadena alimentària que és apte pel consum humà. Normalment, es localitza a les etapes de transformació, distribució i consum. De manera prèvia aquesta sessió hem parlat de “desigualtats de gènere en el dret a l’alimentació”, “salut individual, poblacional i planetària, quina hauria de ser la prioritat?”, “canvis d’hàbit per a una alimentació saludable i sostenible”, “l’agricultura en el segle XXI”. Les conferències han estat a càrrec de persones expertes i qualificades com Elena Carrillo, Ramon Estruch,  Anna Bach-Faig, Joan Casals, i en aquesta darrera sessió sobre el malbaratament, el ponent serà Txema Gil.

L’alimentació ens ocupa i preocupa. L’impacte que la producció, transformació, distribució i consum  d’aliments té sobre el medi ambient és evident, com també ho és per a la vida i la salut de les persones. Aquest mes de maig hem conegut el projecte que està treballant una de les entitats del tercer sector més rellevant del país: la Fundació Catalana de l’Esplai. Fundesplai disposarà a les seves instal·lacions durant un llarg període, una exposició molt didàctica per “influir i sensibilitzar” la població sobre l’alimentació. Ens sentim estimulades per projectes com el de la Carta Alimentària o aquesta activitat de Fundesplai i ens disposem a col·laborar amb projectes com aquests que conflueixen en els principis inspiradors de la nostra activitat cultural, basada en el coneixement, el compromís, la identitat, la cohesió social i la implicació amb el nostre entorn. Pensem que treballar de manera cooperativa permet no malbaratar cap recurs material, social, ni humà.

Des del convenciment de no malgastar recursos hem emprès altres activitats col·laboratives  com l’impuls de la 12a recerca col·lectiva sobre el passat, el present i el futur del  cooperativisme al Baix. Aquest mes hem celebrat una sessió de treball entre l’equip de recercadores i el director, el doctor José Maria Martínez. Podríem dir que, en l’ADN del Centre, hi ha aquesta voluntat d’encontre i de treball de cooperació.

Si fem un breu repàs a l’agenda del mes veurem que hem participat a les sessions que el col·lectiu CMes ha organitzat a les comarques de Ribera d’Ebre i el Berguedà sobre Transició Energètica i Territori. El 15 de juny ens endinsarem en la sessió per parlar de la nostra comarca. Aquest maig ha suposat una alenada d’aire, obríem la programació en una primera  activitat presencial i ens trobàrem, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires i les Bodegues de Ca n’Estella, en un marc incomparable on presentàvem la nostra publicació “Paisatges contemporanis del Baix Llobregat, Innovació i creativitat per a un territori en transició”.

Potser allò contrari a malbaratar seria administrar i, en aquest sentit, la nostra associació disposa d’una àmplia experiència que ens permet relacionar-nos amb entitats i institucions. Fa temps que vàrem contribuir a crear la Xarxa per la Memòria Democràtica del Baix Llobregat, eina col·laborativa entre el Consell Comarcal, els Ajuntaments i les entitats memorialistes de la comarca. En el marc d’aquesta cooperació hem fet les activitats previstes en commemoració del 5 de maig: dia d’homenatge a les persones deportades als camps de concentració i víctimes del nazisme.

El Centre d’Estudis  va ser creat l’any 1974. Segurament en l’ànim de les persones que el van promoure hi havia el sentiment de no deixar perdre alguna cosa  com el patrimoni, la història, les vivències d’una gent, d’unes contrades. Tampoc volien que es fes malbé el nostre paisatge, el nostre entorn, i per descomptat no volien malgastar l’energia social, la voluntat de la gent. El Centre d’Estudis vol sumar i aprofitar recursos, energies i  voluntats. Som contràries a cap mena de malbaratament.

 

 

 

 

PRESENTACIÓ DELS LLIBRES DE LA VIII RECERCA COL·LECTIVA SOBRE LA GEOLOGIA DEL BAIX LLOBREGAT

PODEU FER AQUÍ LA VOSTRA INSCRIPCIÓ A L’ACTE

ACCÈS A LA SALA ZOOM DE L’ACTE

L’ARTICLE DEL MES PER ENRIC GARRIGA

EL BAIX LLOBREGAT, MEMÒRIA I COMPROMÍS

Construir i mantenir societats lliures, democràtiques, socials i sostenibles exigeix ​​l’aportació de moltíssims elements. Però sens dubte, n’hi ha dos que no poden faltar mai, la memòria i el compromís.

La memòria és el pilar que subjecta la història, que honora i recorda als que van lluitar abans que nosaltres, els qui van dedicar la seva joventut  per ser on som, i que impedeix la repetició dels errors i els fracassos. I el compromís és el pilar per a sustentar i transmetre els valors, el pilar de la llibertat, la solidaritat, la fraternitat, la tolerància i la justícia. Tots dos pilars, son absolutament necessaris, el record als que ens van precedir, però sobretot el compromís amb els seus valors i amb la seva lluita per a defensar-los. El compromís que els deportats del Baix Llobregat a Mauthausen, a Buchenwald i a altres camps van jurar amb la resta de deportats i  deportades de tot el món pocs dies després de l’alliberament. Els juraments de Mauthausen i de Buchenwald, expressen el seu compromís de no defallir fins a derrotar definitivament el feixisme i fins a construir un món nou, d’homes i dones lliures i en pau, un món solidari i just entre trots els pobles de la terra.

I això es el que la comarca ha fet. Expressar el seu compromís amb la memòria amb un important treball de recuperació i creació d’una base de dades amb tota la informació disponible sobre, no les víctimes del nazisme, sinó els lluitadors i resistents antifeixistes. Unes dades que estan posades a disposició dels familiars, entitats, institucions i, sobretot, joventut que vulgui apropar-se a aquesta important part de la nostre història. Les activitats viscudes, amb l’acte acadèmic de presentació de les dades, el I Cicle de cinema Mai Més i especialment l’acte institucional amb el descobriment de la placa en memòria de tots els deportats del Baix, han estat l’excel·lent resultat d’un treball de mesos que ara ja ha iniciat la seva continuïtat anual.

El Baix Llobregat  ha reafirmat el seu compromís amb la memòria, amb la història, però també amb els valors per a fer uns municipis i una comarca solidària, tolerant, integradora, amb una mirada internacionalista i marcadament antiracista i antifeixista.

I el millor exemple d’aquesta voluntat és el treball col.laboratiu que hem pogut dur a terme, plegats, institucions com el Consell Comarcal del Baix, ajuntaments, entitats com el Centre d’Estudis, el CineBaix, i associacions com la pròpia Amical. Què important és sumar i fer front comú davant la memòria i davant el feixisme. Només així, farem nostres els crits de guerra dels deportats i deportades: “No passaran”  i “Mai Més”.

Enric Garriga Elies
President d’Amical de Mauthausen i altres camps

DEBATS DEL MAIG: CICLE CARTA ALIMENTÀRIA A LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA

El cicle de debats de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona, és un cicle de conferències i debats que el CECBLL coorganitzem amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB). Aquest mes de maig hem dut a terme dues interessants sessions. El dia 3 de maig la Dra. Anna Bach-Faig ens va parlar sobre el canvi d’hàbits per a una alimentació saludable i sostenible. Ella és experta en salut pública i responsable de l’Àrea d’Alimentació i Nutrició del Col·legi de Farmacèutics de Catalunya. Entre molts dels conceptes i idees que ens va aportar la doctora, destaquem el suggeriment del consum d’insectes en formats varis,  com ara la farina, per fer una ingesta de proteïnes més sostenible, alta en ferro i baixa en sal; i la recomanació de fer canvis en les nostres dietes  incrementant el consum de vegetals, reduint el consum de carn (sobretot la carn vermella), fer una alimentació de temporada i de proximitat i reduir el malbaratament alimentari.

I la sessió del 17 maig d’aquets cicle de debats, la va impartir en Joan Casals, director científic de la Fundació Miquel Agustí (ESAB-UPC). Ell ens va parlar d’un concepte tan difícil com el de l’Agricultura al segle XXI. Entre moltes coses interessants, ens va explicar la tendència que hi ha a l’increment de la població mundial. Segons la FAO encara s’ha d’incrementar en un 34% l’any 2050. Per donar de menjar a tota la població, en Joan Casals aposta per una millor genètica dels nostres cultius, per tenir en compte el canvi climàtic  en el que les temperatures de la terra augmentaran i tindrem menys disponibilitat d’aigua, disminuir els impactes ambientals i, sobretot, tenir més en compte la pagesia.

 

Conversa sobre el cooperativisme al Baix Llobregat. Passat, present i futur

La tarda del 26 de maig es va programar una interessant conversa oberta amb molts dels participants a la 12a recerca col·lectiva del CECBLL. Després de les salutacions inicials de Genoveva Català, presidenta del CECBLL i Lourdes Borrell, consellera de Desenvolupament Econòmic i Estratègic del Baix Llobregat, i sota la direcció del doctor José Luis Martínez, professor d’història econòmica i director de la recerca, les diverses persones integrants de l’equip, ens van presentar 12 de les 15 propostes de recerca que hi ha damunt la taula:

Gemma Tribó, historiadora i membre de Junta del CECBLL que treballa el sindicalisme cooperatiu agrari del Baix Llobregat a incis del segle XX; Josep Padró, estudiós de la Colònia Güell, va presentar l’estudi de la Cooperativa de la Colònia Güell La Formiga Catalana; Eric Gómez, professor d’Història Econòmica i Economia Social de la UOC, ens va presentar la seva recerca sobre les cooperatives de producció del Baix Llobregat fins el 1936; Joan Arévalo, president de la Comunitat Minera Olesana, ens va parlar del cooperativisme en els recursos vitals. L’aigua i la Minera Olesana; Miguel de la Fuente, doctorand i tècnic de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, va explicar la recerca històrica que treballarà des del sindicat vertical franquista a la recuperació cooperativa democràtica; Dolors Feixas, mestra de l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera i Joana Llordella, professora i historiadora, centraran la seva recerca en L’escola Cooperativa El Puig, dins del cooperativisme educatiu del Baix Llobregat; Dolors Camats,  ens va parlar de la cooperativa que dirigeix, la Cooperativisme Obrera de Vivendes del Prat de Llobregat; Gemma Garcia, directora/gerent de DELTACOOP i co-presidenta Federació Cooperatives Treball de Catalunya, centrarà la seva recerca en les cooperatives d’iniciativa social al Baix Llobregat.  El cas de la cooperativa Delta; Albert Marsà, cofundador de la cooperativa MTK, ens parlà del cooperativisme de les indústries creatives al Baix Llobregat; José Luis Martínez González, director de la recerca, també aportarà la seva col·laboració sobre el cooperativisme agrari avui; Òscar Rando, fundador de la Cooperativa Esperanzah, ens va parlar de l’economia solidària al Baix Llobregat des dels moviments socials i la seva gènesi actual; i per acabar, Francisco Medina, professor d’Història Econòmica de la Universitat de València, ens va explicar la seva recerca sobre el cooperativisme de consum al Baix Llobregat, centrat en el cas concret de la Cooperativa El Respeto Mutuo de l’Hospitalet.

 

 

ACTES EN COMMEMORACIÓ DEL 5 DE MAIG. HOMENATGE A LES PERSONES DEPORTADES ALS CAMPS DE CONCENTRACIÓ I VíCTIMES DEL NAZISME

Els actes d’homenatge del 5 de maig organitzats des de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, es van iniciar amb la programació del Cicle de Cinema Mai Més: Memòria, deportació i prevenció del feixisme al Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat. El divendres 14 es va programar un Cinefòrum a partir d’una selecció de breus fragments de pel·lícules de ficció a càrrec de Xesco Montañez i d’Enric Garriga de l’Amical de Mauthausen. Vam poder veure escenes de pel·lícules  com Hannah Arendt  (2012), El fotògraf de Mauthausen (2018), o La profesora de historia (2015) a través de les quals vem fer un viatge a través del periple que passaven les persones deportades des de la seva detenció. El divendres 21 de maig es va projectar el llargmetratge d’animació Josep, i un cinefòrum dinamitzat per la hostoriadora Rosa Toran. I el dissabte 22 de maig  vam poder veure el documental El ejército de Marine Le Pen, dirigida per Frédéric Biamonti, amb un cinefòrum a càrrec de David Karvala, d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme

El dia 16 de maig es va fer un acte a Olesa de Montserrat on es va presentar la recerca que s’ha fet sobre els Deportats del Baix Llobregat. Un equip de persones representants de diversos municipis i entitats, han estat treballant des del mes de febrer del 2020 amb una base de dades amb noms de persones deportades de 22 dels 30 municipis de la comarca. Quan es van iniciar els treballs, comptàvem amb un llistat de 35 baixllobregatins que havien passat per diversos camps nazis. I amb la col·laboració de les investigadores i els investigadors de la comarca, dels ajuntaments i les entitats adherides a la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, hem acabat presentat un total de 89 persones deportades de la nostra comarca.

Aquest acte moderat per M.Jesús Bono, membre de la Junta del CECBLL i  directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat entre els anys 2005 i 2010, va començar amb la benvinguda de l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Miquel Riera i el regidor de cultura i memòria, Xavier Rota. Tot seguit una ponència marc La deportació republicana als camps nazis de l’historiador i membre de l’Amical de Mauthausen, Joan Calvo, que va explicar com es va produir l’arribada d’exiliats espanyols després de la Guerra Civil als camps de concentració. Tot seguit, Isidoro Teruel, també membre de l’Amical de Mauthausen, va presentar les dades de les persones deportades del Baix Llobregat que es va iniciar des d’Amical Mauthausen. Després es van presentar dues xarxes que tenen objectius similars: la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat que va presentar Neus Ribas, cap de projectes del CECBLL, i la Xarxa Mai Més, que va presentar el president d’Amical Mauthausen, Enric Garriga.

L’acte el va  cloure el conseller de cultura, memòria i medi ambient del Consell Comarcal, Jordi Carbonell, que va agrair la tasca que s’està fent per no oblidar la barbàrie que es va cometre el nazisme.

Us deixem amb la recerca dels 89 deportats del Baix Llobregat que conté les dades que s’han pogut trobar al llarg d’aquests mesos. Recordar que aquesta és una recerca viva i que s’anirà modificant a mesura que es trobin noves dades.

I el diumenge 16 de maig es va fer un emotiu homenatge al Parc de Torreblanca als deportats dels Baix Llobregat amb la presència de familiars de les víctimes de l’horror nazi. Ens hi van acompanyar molts alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores, representats d’entitats i d’organitzacions diverses,  que des dels seus municipis han contribuït a cercar als familiars per retre aquest sentit homenatge. Als parlaments institucionals vam comptar amb les intervencions del president de l’Amical de Mauthausen i altres camps, Enric Garriga, la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Gemma Domènech, i la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez.

L’acte el va presentar la periodista Montserrat Armengou, i la part més emotiva la va protagonitzar Carlos Quesada, fill de José Quesada Herrerías,  passatger del comboi dels 927  que va  assistir a l’acte, amb un emotiu  parlament en nom del seu pare i de la resta de familiars dels deportats. Tot seguit, Carlos Quesada i Montserrat Armengou, van fer la lectura dels 89 noms que el van seguir un llarg i sentit aplaudiment de les més de 130 persones que van assistir a l’acte.

L’Escola de Música de Sant Feliu de Llobregat va posar la nota musical amb la interpretació de les peces  de “Juan sin tierra” del Disc de ‘Mauthausen’ de Ricard Garriga  i Juan Vilató i van tancar l’acte amb “Bella Ciao”,  tot un himne de la lluita antifeixista.

Com ens deia la nostra presidenta en el seu discurs, cal que les dones i els homes d’aquest segle XXI  no ens desdiguem de les nostres responsabilitats personals davant els afers col·lectius. Continua impressionant quan es llegeix alguna de les frases d’Hannah Arent:  “El problema amb Eichmann fou precisament que molts foren com ell, i que la majoria no eren ni pervertits ni sàdics, sinó que eren i segueixen sent terrible i terroríficament normals”. Hannah Arent va cobrir com periodista el judici contra el nazi Adolf Eichmann l’any 1961 que se celebrà a Jerusalem per 15 delictes contra la humanitat. Arran d’aquest judici va publicar un llibre on expressava la seva reflexió entorn a “la banalitat del mal

FESTA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE PAISATGES CONTEMPORANIS DEL BAIX LLOBREGAT

El pati de la Finca de Ca n’Estella a Sant Esteve Sesrovires no podia ser millor escenari per acollir la presentació d’un gran llibre, Paisatges contemporanis del Baix Llobregat. Innovació i creativitat per a un territori en transició. L’any 2016 el Centre d’Estudis vam impulsar el congrés El Baix Llobregat a debat, els resultats del qual van quedar recollits en un llibre descarregable a la botiga online del CECBLL. En el marc d’aquest congrés es va fer el whorhshop internacional de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat vinculat al màster en Gestió i intervenció en el paisatge i el patrimoni de la UAB. I precisament són els resultat d’aquest whorkshop el que recull aquest llibre.

L’acte va comptar amb 4 dels autors de la publicació: Francesc Muñoz, coordinador de l’obra, Charlotte Piochon, Xavier Florensa, tutors del whorhshop i Christopher Willan, fotògraf. També vam poder comptar amb les intervencions d’Anna Vidal Rabetllat, directora de la Finca de Ca n’Estella; Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Eva Maria Martínez, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i Enric Carbonell, alcalde de Sant Esteve Sesrovires. 

En el llibre s’estudien cinc paisatges representatius de la comarca del Baix Llobregat: el Parc Agrari; la traça del riu Llobregat; les urbanitzacions disperses de l’Ordal; àrees  d’activitats econòmica, industrial o logística com el complex de la SEAT;  i la C31 com a futur corredor patrimonial. Totes les propostes que van recollir els alumnes del workshop internacional, han quedat recollides en aquest llibre conjuntament amb un gran treball fotogràfic de Karme Casulà i Christopher Willan.

El llibre el podeu adquirir clicant aquí

 

CICLE DE DEBATS TRANSICIÓ ENERGÈTICA I TERRITORI – SESSIÓ BERGUEDÀ

La segona sessió d’aquest Cicle de debats sobre la Transició Energètica, que s’estan duent a terme amb el Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES), el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), l’Àmbit de Recerques del Berguedà (ÀRB) i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), va tenir com a marc de referència el territori del Berguedà.

Hi van participar Dolors Clotet, periodista, Rosa Serra de l’ARB, Carles Riba del CMES, Josep Lara, president del Consell Comarcal del Berguedà, Sònia Llamas, ambientòloga i Eduard Furró del CMES. A la segona part de la sessió hi va haver una interessant taula rodona moderada per la mateixa Dolors Clotet, on hi van participar Moisès Masana, enginyer i alcalde de Saldes, Miguel Àngel  Sobrino, tècnic de la Mancomunitat de Municipis per a la Biomassa, Ignasi Aldomà, geògraf i professor a la Universitat de Lleida i Maria Crehuet, de l’Associació de Micropobles de Catalunya.

Us deixem el vídeo de la sessió

CONEGUEU LA RESTA DE PROGRAMACIÓ D’AQUEST CICLE DE DEBATS 

L’AGRICULTURA AL SEGLE XXI

El Cicle Carta Alimentària de la Regió metropolitana de Barcelona, és un cicle de conferències i debats que el CECBLL coorganitzem amb el Pla Estràtregic Metropolità de Barcelona (PEMB).

Dilluns 17 de maig a les 18:30 h a través d’AQUEST ENLLAÇ DEL ZOMM

Pots fer aquí la teva inscripció a l’activitat

 

 

 

 

 

 

ACTES EN COMMEMORACIÓ DEL 5 DE MAIG

ACTES EN COMMEMORACIÓ DEL 5 DE MAIG: DIA D’HOMENATGE A LES PERSONES DEPORTADES ALS CAMPS DE CONCENTRACIÓ I VICTIMES DEL NAZISME. BAIX LLOBREGAT

Dies 14, 21 i 22 de maig de 2021, a les 19:15 hores

Cicle de Cinema de Mai Més: Memòria, deportació i prevenció del feixisme

Cinebaix. Sant Feliu de Llobregat

Programa i inscripcions

Totes les sessions es podran seguir per streaming a la web de Cinebaix

Dissabte 15 de maig de 2021, a les 18:00 hores

Presentació de la recerca de persones deportades als camps de concentració.

Olesa de Montserrat

Programa i inscripcions

 

Diumenge, 16 de maig  de 2021 a les 11:00 hores

Acte d’homenatge a les persones del Baix Llobregat deportades als camps de concentració nazis

Parc de Torreblanca. Sant Feliu de Llobregat

Programa i inscripcions fins el dijous 13 de maig

 

Article del mes per Félix Manito

Cultura i COVID-19

Tot seguit els hi comparteixo algunes reflexions sobre l’impacte de la pandèmia en la cultura malgrat que encara ens manquen moltes evidències i dades per poder avaluar els seus efectes en el sector cultural; un  exercici arriscat que, no obstant, considero necessari per poder sensibilitzar sobre la magnitud del que ha suposat i suposa aquesta crisis sanitària, econòmica i social per la cultura. De forma molt esquemàtica, seguint l’estructura d’una anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats), apunto alguns aprenentatges sense ànim d’exhaustivitat donades les limitacions d’aquest article.

Tractarem en primer lloc les debilitats. La covid-19 ha suposat un empobriment per tots els que viuen del sector cultural i ha posat de relleu, amb força, la precarietat del món de la cultura. Segons Eurostat, oficina estadística de la Comissió Europea, la crisi pot afectar a 7,3 milions de llocs de treballs culturals a Europa. Més del 30% son autònoms i no tenen una protecció social adequada. Aquesta debilitat estructural reforça, en el cas d’Espanya,  la necessitat del desenvolupament legislatiu de l’Estatut de l’Artista i la d’una reglamentació de l’activitat intermitent de la cultura en la línia de la existent a França.

També la institucionalitat cultural ha mostrat la seva feblesa. La cultura s’ha reivindicat com a servei essencial i s’ha posat de manifest com les polítiques públiques no han desenvolupat el dret a la cultura com un dret fonamental amb tot el que comporta aquest dret d’assignació de recursos públics.

Així mateix, la pandèmia ha posat en evidencia moltes limitacions en la governança del ecosistema cultural:  una  baixa associativitat, una feblesa del tercer sector i del sector privat a més d’una  manca de compromís ciutadà amb les entitats e institucions culturals (vegi’s entre d’altres la irrellevància del mecenatge individual).

Quan s’aborden les amenaces cal assenyalar els efectes a curt, mig i llarg termini de la pandèmia en les pràctiques culturals ciutadanes i en els hàbits de consum cultural. Durant el confinament l’adquisició de continguts culturals digitals ha crescut exponencialment i tot apunta a que s’ha consolidat com a pràctica cultural en l’àmbit domèstic. Alhora, han augmentat les llars sense connectivitat i sense accés a internet i s’ha agreujat la bretxa cultural en l’àmbit digital.

Però potser la principal amenaça és que, en el lent i complicat retorn a la normalitat, el sector cultural no hagi pres nota de les seves febleses i torni a la inèrcia i a la manca de lideratge compartit per abordar els seus problemes. Considerem necessari repensar la institucionalitat cultural situada en un escenari de recursos limitats provocats per la pandèmia. Cal repensar la institucionalitat cultural des de la base del diàleg, de la col·laboració i del consens. Però també caldrà l’acció immediata i continuada dels governs per garantir la sostenibilitat financera del sector cultural amb la mirada posada en els fons europeus de recuperació.

La primera fortalesa és, sens dubte, la resiliència dels i de les  professionals del sector. Uns professionals de tots els àmbits (públic, privat i tercer sector) que no s’han resignat i que han estat de forma permanent resistint, innovant i ajudant a superar la crisi sanitària. La casuística es il·limitada i per prendre consciència del seu abast recomano accedir al espai web de la Comissió de cultura de CGLU.

D’altre banda, la resposta del sector públic també ha estat clau per ajudar al conjunt del sector cultural. Com a mostra vegi’s l’Informe de la Diputació de Barcelona  on s’informa de les diverses fórmules dins l’àmbit de les subvencions extraordinàries dutes a terme en diverses ciutats del món.

La cultura del treball en xarxa i de la col·laboració s’ha consolidat i ha mostrat de forma fefaent els seus avantatges. Un poder de les xarxes que ha funcionat des de lo local a lo global. S’han transferit coneixements, s’han compartit experiències i s’han sumat esforços. Assenyalar en aquesta línia la tasca de la Comissió de Cultura de CGLU i la declaració conjunta de les xarxes internacionals de la campanya #culture2030goal

Finalment, pel que fa a  les oportunitats, la pandèmia ha obert una finestra d’oportunitat a la cultura al reforçar el seu paper com bé essencial. També s’ha reivindicat com a generadora de sentit de pertinença, ha fomentat la seva interrelació amb altres polítiques (educació, desigualtats, planificació urbana, participació, espais públics …) i sobretot ha posat de relleu el seu lligam amb la salut. I tal com s’afirma i reivindica a la Carta de Roma: “Es la cultura la qui donarà forma als valors i maneres de fer de les ciutats que deurem renovar després del trauma de la covid-19”

La activitat digital de les institucions i entitats culturals s’ha accelerat per la pandèmia i ha esdevingut un dels reptes prioritaris actuals del sector i, alhora, obert a molts interrogants. Cóm gestionar la hibridació entre presencialitat i virtualitat? Què fer davant les grans plataformes digitals? Afavorirà la digitalització una major cooperació del sector cultural per poder consolidar iniciatives més competitives?

La pandèmia també ha posat en valor la vivència i la experiència cultural absent durant molts mesos. La participació ciutadana en el darrer Sant Jordi ens informa de les ganes de viure i recuperar pràctiques que per habituals potser no havien valorat prou. S’obre una oportunitat per connectar amb més força ciutadania i sector cultural.

Fèlix Manito
President Fundació Kreanta
http://www.kreanta.org

EDITORIAL CECBLL (Abril 2021)

ABRIL, ASSEMBLEA ON LINE

El dia 21 d’abril rebíem un email de Jordi-Xavier Romero que ens deia: “Aquesta tarda he anat a visitar Fra Josep Maria Canals Lamiel, monjo de la Cartoixa de Montalegre de Tiana, i un dels tres socis fundadors que quedem amb vida (recordem que el tercer és Albert Massegur). Fra Josep Maria Canals va fer 91 anys el proppassat mes de març i està fresc com una rosa, tant físicament com mental. S’ha alegrat molt en explicar-li les activitats que duu a terme el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, i hem recordat les anècdotes dels primers temps de funcionament.” Ens ha agradat rebre aquesta comunicació després d’un any com el 2020 que hem viscut carregades de neguits i d’incerteses i que ens vincula amb el passat, el present i ens encoratja per al futur.

El passat 8 d’abril vam celebrar la primera Assemblea de la història del Centre a través d’internet i l’aplicatiu ZOOM, seguint la normativa vigent (Reial Decret Llei 34/2020), que preveu la possibilitat de fer reunions virtuals amb total validesa (inclosa la presa d’acords) fins al 31 de desembre de 2021. La sessió començava amb la benvinguda de la presidenta tot llegint el poema “Coneixement”, de Joan Margarit, poeta de Sant Just Desvern que ens va deixar aquest passat febrer.

Cavar entre les pedres, els terrossos
i les arrels que mai no arrencaràs.
Però aquest és el preu del que és profund.
Cavar és religiós.
És una forma de bondat.
Cavar de nit. Després agenollar-se
i aixecar els ulls a les estrelles
sabent que cal buscar-ho tot a terra:
com construir una casa, com escriure un poema.
I fins i tot des d’on tornar a estimar
en aquest temporal de la memòria.

En el decurs de la sessió es donà compte de la memòria d’activitats de 2020, destacant que, tot i que ha estat un any totalment atípic, el Centre ha aconseguit desenvolupar els seus compromisos. Recordem que ha estat un any afectat per l’aturada entre els mesos de març i setembre i que l’activitat s’ha dut a terme amb un gran esforç, sobretot al darrer trimestre, per acomplir els objectius, i amb una forta activitat per part del voluntariat. Hem fet un gir vers la realització d’activitats per canals telemàtics, i aquest canvi perdurarà més enllà de la pandèmia, encara que potser prendrà formes diferents.

Pel que fa als comptes de l’any 2020, es presentà un resultat positiu de l’exercici, que ens ha permès recuperar el fons social. Això ha estat possible perquè hem executat tots els projectes i les administracions han complert amb les línies de suport a les entitats culturals; en el període en què hem hagut de tancar l’activitat, ens vàrem acollir als ERTO’s. Tot i així, la liquiditat continua sent un flagell atesos els diferents períodes en què ingressem recursos i executem despeses.

A l’Assemblea de cada any s’aprova el pla d’acció i el pressupost corresponent, i aquest 8 d’abril vam aprovar el Pla d’activitats per al 2021 i el Pressupost 2021. L’any 2014, amb motiu del 40è aniversari, s’acordaren les quotes que han estat vigents fins l’any 2020, i en la sessió d’aquest mes d’abril s’acordà que la quota mínima per a les persones físiques sigui de 50 € i la de les persones jurídiques sigui de 65 €; són imports anuals que es giraran en 2 rebuts. Quotes 2021

Aquest intens mes d’abril ens ha facilitat, a la ciutadania, celebrar una Diada de Sant Jordi una mica normalitzada. Nosaltres hem pogut facilitar l’oferta de les nostres publicacions, que distribuïm amb facilitat gràcies a la nostra botiga virtual. Hem presentat publicacions com l’Itinerari pel Canal de la Infanta i desenvolupat activitats com les relacionades amb la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana; també hem iniciat la col·laboració amb CMES i els centres d’Estudis de Ribera d’Ebre i el Berguedà, abordant un dels grans temes estratègics del moment històric actual com és la transició energètica i el desenvolupament del territori.

A redós de la celebració de la Diada de Sant Jordi, hem vinculat la iniciativa per al coneixement de la literatura i la poesia i així un estol de sòcies ens obsequien amb un petit recital rememorant aquell 14 d’abril del 1931 quan es va proclamar la II República de l’Estat espanyol. Vinclem coneixement, poesia i memòria democràtica, un abril carregat d’esperança de feina i de bona voluntat.

CANVI D’HÀBITS PER A UNA ALIMENTACIÓ SALUDABLE I SOSTENIBLE

El Cicle Carta Alimentària de la Regió metropolitana de Barcelona, és un cicle de conferències i debats que el CECBLL coorganitzem amb el Pla Estràtregic Metropolità de Barcelona (PEMB).

Dilluns 3 de maig a les 18:30 h a través d’AQUEST ENLLAÇ DEL ZOMM

 

 

 

 

 

 

CICLE DE DEBATS TRANSICIÓ ENERGÈTICA I TERRITORI – SESSIÓ RIBERA D’EBRE

CICLE DE DEBATS TRANSICIO ENERGÈTICA i TERRITORI

La crisi del sistema energètic actual no renovable i els seus efectes sobre els recursos, el canvi climàtic i el medi ambient fan necessari un nou model energètic per al desenvolupament sostenible de la nostra societat, en el qual el territori serà clau.
El propòsit del present Cicle de Debats és posar en comú el coneixement sobre aquesta problemàtica i avançar en la reflexió sobre les accions a emprendre en el territori per a la transició a les fonts d’energia renovable.
El Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES) es proposa començar aquesta reflexió conjunta amb el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) l’Àmbit de Recerques del Berguedà (ÀRB) i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL).

CONEGUEU LA RESTA DE PROGRAMACIÓ D’AQUEST CICLE DE DEBAT 

LES VEUS DEL DOCUMENTAL ‘Transició energètica, emergència climàtica i economia circular’

El documental Transició energètica, emergència climàtica i economia circular produït pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i realitzat per How Audiovisual & Multimedia, es va presentar al Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat el 14 de gener de 2021. En aquest documental vem recollir les veus de sis persones expertes en les tres temàtiques triades.

Us oferim els darrers vídeos sencers d’aquestes sis persones que ens van cedir la seva expertesa per dur a terme la 6a Jornada de Paisatges contemporanis del Baix Llobregat, per primera vegada, en format documental divulgatiu.

En aquest últim butlletí, recollim les veus dels experts que ens van parlar d’economia circular: Pilar Chiva, directora de l’Àrea d’Economia Circular de la Generalitat i Raimon Roda, enginyer agrònom, cap de Servei d’Infraestructura Verda de l’AMB

TRANSICIÓ ENERGÈTICA I TERRITORI

CICLE DE DEBATS TRANSICIO ENERGÈTICA i TERRITORI

La crisi del sistema energètic actual no renovable i els seus efectes sobre els recursos, el canvi climàtic i el medi ambient fan necessari un nou model energètic per al desenvolupament sostenible de la nostra societat, en el qual el territori serà clau.
El propòsit del present Cicle de Debats és posar en comú el coneixement sobre aquesta problemàtica i avançar en la reflexió sobre les accions a emprendre en el territori per a la transició a les fonts d’energia renovable.
El Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES) es proposa començar aquesta reflexió conjunta amb el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) l’Àmbit de Recerques del Berguedà (ÀRB) i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL).

El 20 d’abril es va fer l’acte inaugural d’aquest interessant cicle de debats amb les intervencions de Josep Maria Peiró, secretari del CMes i Enginyer Industrial; Carles Riba, president del CMes i Dr. enginyer Industrial; Eduard Furró, coordinador tècnic del CMes i dedicat a l’enginyeria de processos industrials i per acabar Joaquim Sempere, vicepresident del CMes i sociòleg ambiental, va moderar un debat obert entre les més de 40 persones que assistiren al primer acte d’aquest cicle de debats.

El dia 27 d’abril es va fer la primera sessió d’aquest cicle de debats de la mà del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE). Van fer la salutació inicial Josep-Sebastià Cid (CERE), Carles Riba Romeva (CMES) i Gemma Carim (Presidenta Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre). Tot seguit Josep Mª Piñol (URV) i Eduard Furró (CMES) ens van parlar de la comarca de la Ribera d’Ebre i de les seves oportunitats energètiques. Vam acabar amb un taula rodona amb les intervencions de Francesc Barbero, alcalde de Flix, Rafael Sánchez (Projecte mediambiental C.H. reversible de Riba-roja), Iván Solé, (empresari d’Ascó – Empresa Nemon), Jaume Castellà (Enginyer fundador d’EPI, Coop. Energia per la Igualtat) i Marga Estorach (Resp. Agència d’Energia de Terres de l’Ebre, COPATE)

CONEGUEU LA RESTA DE PROGRAMACIÓ D’AQUEST CICLE DE DEBAT 

SALUT INDIVIDUAL, POBLACIONAL, PLANETÀRIA: QUINA HAURIA DE SER LA PRIORITAT?

El Cicle Carta Alimentària de la Regió metropolitana de Barcelona, és un cicle de conferències i debats que el CECBLL coorganitzem amb el Pla Estràtregic Metropolità de Barcelona (PEMB).  El 19 d’abril va tenir lloc la segona conferència d’aquest cicle de la mà del Dr. Ramon Estruch, professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i Consultor Sénior del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Clínic de Barcelona, que ens va parlar de salut individual, poblacional i planetària.

Després de la presentació i benvinguda de la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, i del coordinador general del PEMB, Oriol Estela, el professor Estruch ens va explicar com la nutrició és un tema que aixeca passions, però que a la vegada hi ha molta confusió perquè hi ha moltes dietes. Els científics volen donar respostes a aquesta confusió. Ens va parlar de la nutrició personalitzada adequada a determinats perfils de persones; de nutrigenètica, que explica com alguns gens que heretem tenen petits defectes que poden repercutir en la nostra salut; i de la dieta mediterrània com la millor estratègia de nutrició poblacional per prevenir les malalties cardiovasculars, la diabetis, malalties neurodegeneratives i el càncer.

 

 

 

 

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DESCOBRIR EL CANAL DE LA INFANTA. SET ITINERARIS PER LA SEVA XARXA

El 13 d’abril ens vam reunir per la plataforma Zoom més de 50 persones a la presentació del llibre Descobrir el Canal de la Infanta. Set itineraris per la seva xarxa. L’acte el va obrir Genoveva Català, presidenta del CECBLL que també va llegir un escrit enviat per ATLL Concessionària amb qui hem elaborat les guies de la col·lecció Itinerari de l’aigua, a la que pertany aquesta tercera edició. També hi va ser present Xavi Paz, alcalde de Molins de Rei, ciutat que va acollir la presentació virtual d’aquest llibre.

Tot seguit va prendre la paraula Gemma Tribó, coautora del llibre juntament amb Javier Morata, Roger Lloret, Clara Bargalló, Esther Hachuel, Joan Bonich, Ignasi Doñate i Irineu Castillo. Ens va explicar la trajectòria de les publicacions d’aquestes guies i va fer un breu resum dels 7 itineraris que conté el llibre. També va fer un resum dels orígens i la trajectòria del Canal de la Infanta, ens va explicar d’on prové el topònim i l’impacte econòmic que va suposar la seva creació. Per acabar ens va regalar una projecció de fotos antigues del Canal, al seu pas per Molins de Rei.

Ja que Molins de Rei acollia la presentació, Clara Bargalló, coautora dels itineraris 2 i 3 que passen per Molins, ens va explicar aquests itineraris i ens va animar a fer-los.

Del torn de paraules posterior que hi va haver en acabar les intervencions, en va sorgir una gran proposta de la historiadora Gemma Tribó: va proposar fer un glossari amb les paraules que es puguin recuperar de la vida del Canal com ara batiport, regadores, vagants,…etc.

El  llibre el podeu adquirir en aquest enllaç

 

EDITORIAL CECBLL (Març 2021)

ELS VERBS D’ACCIONS ESSENCIALS

Titulàvem l’editorial del mes de març de 2020 amb el verb “CUIDAR”, les accions de curar, guarir, prevenir, netejar, alimentar… són bàsiques per a la continuïtat de la vida i la salut. Començàvem el text de l’any passat dient: «Mai no hauríem imaginat fer un editorial com aquest. Abans d’entrar en altres consideracions, us desitgem una bona salut personal, de tota la família i amistats. Coronavirus és “el nom de la cosa” que ens manté confinades i allunyades dels hàbits quotidians, de les relacions laborals, de les amistats, potser dels amors…»

Durant aquests darrers dotze mesos hem conjugat manta vegades alguns dels verbs que hem destacat, fins al punt que el 8 de març el clam ha estat “som dones, som essencials”; en aquesta diada reivindicativa, s’ha volgut assenyalar la feina visible i la invisible que al llarg de la història hem fet les dones. La divisió social en el món del treball ha fet que alguns dels oficis d’atendre, curar i guarir els fem les dones (mestres, treballadores familiars, infermeres, metgesses, netejadores, cuineres…); les dones hem atès i atenem (per ofici o per rol) les persones dependents, la mainada…, i quan aquestes activitats esdevenen “oficis”, són uns oficis mal retribuïts. La pandèmia ha posat la vida al centre. No sabem si haurem après prou la lliçó. Amb tot, les dones som persistents i rescatem de l’oblit les pioneres que també han intervingut en tots els altres àmbits de la vida social, cultural i científica. L’actual debat sobre la recerca, la producció i la distribució de les vacunes ens indica la gran importància que té el coneixement en la vida de la humanitat i per això també trobareu en aquest butlletí articles que ens aporten saber i punts de vista respecte de les necessitats i aspiracions de les dones en matèries com la ciència i la tècnica.

Aquest mes de març, el butlletí conté 4 articles de 5 dones sàvies i actives que difonen el seu coneixement i reflexió, preocupacions i ocupacions de les dones i del feminisme com “Dona i Tecnologia”, “Les fabricantes”, “50 anys de Drac Màgic. Cooperativa promotora de mitjans audiovisuals” i “La veu de les corines”. Aquest darrer article no ens dona pistes de què tracta pel títol, i en endinsar-nos-hi llegim com en l’any 16 aC Ovidi recrimina a la seva amant Corina la decisió d’avortar; què pensava o sentia Corina no ho sabem… Us recomano la lectura dels articles de les nostres col·laboradores: Anna Hernàndez, Assumpta Muset, Mònica Borrell, Marta Selva i Anna Solà. Els agraïm la col·laboració i la generositat que ens ha facilitat una celebració del 8 de març carregada de coneixement.

Des de la Junta ens ocupem d’atendre mesures encaminades a prevenir la propagació del virus. De moment, fem tota l’activitat des de la plataforma Zoom, com ho podeu veure en aquest butlletí. Aquest mes de març hem presentat el número 23 del nostre anuari Materials dedicat quasi de manera monogràfica a la “Memòria Democràtica”. També hem presentat la publicació PAISATGES CONTEMPORANIS DEL BAIX LLOBREGAT. Innovació i creativitat per a un territori en transició. El dia 22 de març iniciàvem una tanda de conferències vinculades a la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana; en aquesta ocasió la conferència també era una activitat del CECBLL vinculada a la celebració del 8 de març, en la qual la doctora Elena Carrillo ens il·lustrà sobre les Desigualtats de gènere en el dret a l’alimentació.

Estem atentes i seguim les disposicions del PROCICAT i, en la mesura que sigui possible, anirem programant alguna activitat presencial a l’aire lliure. De moment  l’Assemblea de persones associades serà el proper 8 d’abril i encara per connexió via Zoom. Si som sinceres, fa un any no consideràvem que el virus fos tan durador, ni que tingués un impacte tan gran sobre les nostres vides…, tot i que recordeu que a l’Assemblea retardada fins al juliol el Dr. Bòveda ens assenyalava paral·lelismes entre l’epidèmia de grip de 1918 i la pandèmia covid19. Potser la supèrbia del món desenvolupat ens ha fet creure que som infalibles i, en canvi, la pandèmia ha fet més visibles que mai les desigualtats i les injustícies.

ARTICLE DEL MES PER MARTA SELVA i ANNA SOLÀ

50 anys de Drac Màgic. Cooperativa promotora de mitjans audiovisuals (1971-2021)

Fa cinquanta anys, a finals del franquisme, quan a la societat catalana emergien les primeres mostres de recuperació cultural del país, apareix Drac Màgic, una iniciativa que el 1971 s’organitzà jurídicament com a cooperativa. El seu objectiu inicial era normalitzar la llengua catalana en l’àmbit del cinema infantil. I així va començar la seva activitat, doblant al català, conjuntament amb Cavall Fort, Drac Màgic i Rialles,  La Ventafocs, el 1977. Aquest va ser el primer film infantil doblat al català de la història. Després d’aquesta pel·lícula, i en diferents etapes –amb les dues entitats esmentades i posteriorment de forma independent- el catàleg de films ha crescut fins als més de vuitanta i han format part de les programacions de tots els circuits d’exhibició comercial i cultural de Catalunya, així com de les seves televisions. Així, els nens i nenes de diferents generacions han crescut amb els referents d’unes pel·lícules en què no només es parlava amb la seva llengua sinó que també eren una mostra del millor cinema infantil internacional, divers i enriquidor pel que fa als seus continguts ètics i estètics. Actualment, el catàleg segueix creixent i la distribució d’aquests films ha generat també un conjunt de formats innovadors en l’àmbit de l’exhibició, com els programes Dia de festa i Kinosaure.

Al costat d’aquesta activitat, Drac Màgic va desenvolupar una proposta pedagògica adreçada a la comunitat educativa per introduir el coneixement del cinema i del llenguatge audiovisual als centres educatius. Als seus programes, adreçats a tots els nivells educatius,  el cinema es considera com un centre d’interès on conflueixen aprenentatges i coneixements relacionats amb diferent matèries, i també com una eina interdisciplinària, la qual cosa implica posar en relació les obres cinematogràfiques amb les matèries en què s’estructuren els sabers.

Les propostes pedagògiques de Drac Màgic, que van ser pioneres en el seu moment i que en el seu moment de màxima expansió van arribar a 100.000 alumnes de tot Catalunya, segueixen actives en forma de tallers, sessions cinematogràfiques, pràctiques creatives, projectes de centre, cursos de formació del professorat i activitats d’aprenentatge i servei, des del programa Construir Mirades.

El 1993 Drac Màgic va crear també la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, una convocatòria anual destinada a fer visibles les aportacions de les cineastes al patrimoni cinematogràfic, tant en la seva dimensió històrica com pel que fa la creació contemporània. A partir d’aquesta mostra es crea també el programa Conegudes (també) a casa, destinat a la divulgació de l’obra de les cineastes catalanes a diferents ciutats del país i el projecte Arxipèlag, iniciativa que proposa construir vincles genealògics a partir de la creació cinematogràfica de les dones.

L’any 2000 Drac Màgic participa en la creació de l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació, projecte pioner a Catalunya sorgit per iniciativa de cinc consells de dones del Baix Llobregat, Cornellà, Sant Boi, Esplugues, Sant Feliu i Sant Joan Despí, amb l’objectiu de treballar en l’àmbit de la sensibilització i a partir del món local per generar i ampliar el debat crític en relació al sexisme i l’androcentrisme en els mitjans de comunicació. L’activitat d’aquest observatori, que segueix sent un model de col·laboració interinstitucional, s’ha desplegat en la creació de programes de de formació, elaboració d’eines d’anàlisi, recull de dades, producció de textos i de documents audiovisuals, materials didàctics, exposicions, seminaris i conferències, tallers i activitats creatives i participatives adreçades a diferents grups de població, associacions de dones i joves, en especial, en què Drac Màgic, al costat del compromís dels governs municipals i dels seus equips tècnics, ha aportat la seva expertesa i la seva experiència específica per fer créixer i consolidar una pràctica de crítica i anàlisi dels mitjans, però també de valoració i promoció de models alternatius que segueix enriquint la dinàmica social i cultural del país. L’Observatori compta en aquests moments amb la participació de 30 ajuntaments de Catalunya.

Marta Selva i Anna Solà
Assessores de Drac Màgic

 

ARTICLE DEL MES PER ASSUMPTA MUSET

Les fabricantes

A mitjans segle XX Collbató i els Bruc eren dos pobles profundament rurals. Es treballava i es vivia del camp i tothom se sentia i se sabia pagès.
Un grup de dones valentes i decidides, però, va viure una experiència diferent: la de treballar en una fàbrica tèxtil, gran, moderna i al ritme de les màquines. Eren a part de camperoles, proletàries, ja que no controlaven ni els mitjans de producció ni la seva distribució, tal com succeïa entre la pagesia. No treballaven per a garantir-se l’autosubsistència, sinó per guanyar un salari per poder viure. Per això les anomenaven les fabricantes.
En total hi ha documentades 55 dones: 26 de Collbató i 29 del Bruc: 27, eren solteres, 26 casades i 2 més vídues.
Treballaven a la Fábrica de hilados y tejidos Puig y Font, S. A. de Monistrol de Montserrat, fundada per Manuel Puig i Carsi, cap a 1856. Ocupava més d’un miler de treballadors, que anaven a torns. Moltes eren dones, sobretot noies joves, que eren molt hàbils i tenien les mans i els dits prims, unes característiques adequades per fer anar les màquines de filar i teixir. Ocupaven llocs poc qualificats i tenien sous més baixos que els homes.
L’empresa posava el transport, que anava des del Bruc fins a Monistrol. Era un autobús de la companyia Santamaria, de Súria, conegut com el cotxe de les fabricantes. El conduïa el Josep Ollé (el Bruc 1909-Collbató 1972), de cal Migrat, Font del Còdol (Collbató). Eren vehicles vells, a punt de ser desballestats, que sovint s’espatllaven, obligant aquestes dones a fer part del recorregut a peu.
A dins l’ambient, però, era una festa: cantaven, reien, feien labors…
La majoria van entrar-hi de molt joves, sovint per mediació d’alguna parenta o coneguda.
Treballaven de dilluns a dissabte, moltes a preu fet  i sempre de tarda (disposaven de mitja hora per sopar, que es duien de casa)
Tenien contracte indefinit, estaven assegurades i els seus salaris eren uns ingressos segurs i vitals per a llurs famílies.
La jornada començava aviat: primer, anaven a la vinya; després, a cosir, les solteres, o a fer la feina de casa, les casades, i, finalment, al mig dia, dinaven i cap a Monistrol.
Un cop a la fàbrica, cada una ocupava el seu lloc: a les metxeres, contínues, ordit, telers, repassat….
L’ambient era sorollós, humit i polsós (sortien cobertes per la borra del cotó) Quan arribaven a casa, cap a les 12, encara tenien feina per fer. I l’endemà, tornem-hi. I així fins que es casaven (la majoria aleshores plegaven) o es jubilaven.
Totes recorden, però, amb enyorança aquells anys de joventut: la fàbrica, les companyes, l’ambient, les anècdotes, tot i que no són conscients que elles també van trencar un sostre de vidre.

Assumpta Muset Pons
Historiadora

 

 

ARTICLE DEL MES PER MÒNICA BORRELL

La veu de les corines

La imprudent Corina ha posat en perill la seva vida, destruint amb un avortiu el pes que aclaparava el seu ventre. En veritat que mereix la meva còlera per exposar-se a tant risc sense el meu coneixement; però la còlera cedeix davant el temor[1].

L’any 16 aC, Ovidi recrimina la decisió de la seva amant, Corina, en uns versos recollits a l’obra Amors. Corina ha avortat un probable fill d’Ovidi, sense dir-li res. La seva reacció és de còlera, diu, pel desconeixement i pel risc a que ha exposat la seva vida. Però no ens deixem enganyar per les primeres línies. Ovidi continua la reflexió en la següent elegia, que finalitza així:

Déus clements, perdoneu la primera falta de la meva estimada; haureu fet bastant, i que porti el conseqüent càstig si gosés reincidir[2].

No fa gaire mesos vaig llegir per primera vegada els textos d’Ovidi. I és que a redós de la feina, he descobert els clàssics. Durant els cinc anys de carrera en cap moment se’m va despertar la curiositat, però, amb els anys he tingut la sort que allò que m’és obligatori per la feina, és alhora allò que m’agrada. I la literatura clàssica ha estat un dels grans descobriments. Suposo que hi ha uns valors universals, un pòsit cultural comú que fa que riguem amb les obres de Plaute, somriguem amb l’enginy de Marcial, o ens commoguem alhora que ens irritem amb les paraules d’Ovidi.

Les paraules d’Ovidi reflecteixen la societat del seu temps – patriarcal com la nostra -, que només reconeix dos gèneres, els quals, al seu temps, estructuren la ciutadania. Els homes, als quals se’ls destina l’espai públic, la política i la guerra. Les dones, destinades a l’espai privat, a la reproducció no només dels fills, sinó de la moral de la societat, sempre a través d’una maternitat legítima.

No és estrany, doncs, que Corina decidís avortar d’un fill il·legítim, un fill que, malgrat les primeres paraules del seu amant, no hagués estat reconegut. I, d’acord amb la mentalitat de l’època, no és estrany que Ovidi, després de mostrar-se commogut – alhora que irritat, recordem-ho-, recrimini a la seva amant la decisió. Perquè Corina a faltat als seus deures com a ciutadana.

Què li preocupa a Ovidi, la relació sexual? La mort? La decisió individual en contra del deure ciutadà?

Què li preocupa a Corina? Què pensa Corina? Com se sent? Com viurà aquesta, segur, traumàtica decisió? No ho sabem. Ovidi no li va donar la paraula. I el que és més greu, les corines de fa 2000 anys, no tenien el dret de prendre-la, fins i tot potser desconeixien que podien tenir la força per fer-ho.

Sorprenentment, dos mil anys més tard, llegim aquest text i l’entenem. Comprenem i contextualitzem les paraules d’un home. I seguim trobant a faltar la veu de la dona. I a través d’uns extraordinaris versos antics podem analitzar críticament el nostre present, els paradigmes obsolets que segueixen estructurant la nostra societat, i proposar nous camins de futur.

Mònica Borrell Giró
Directora en Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

 

……………………………………………

[1] Ovidi. Amors. II, XII. Traducció lliure

[2] Ovidi. Amors. II, XIII. Traducció lliure