Una ampliació injustificada i irrealitzable

El Pla d’Infraestructures i Medi Ambient del Delta del Llobregat, anomenat “Pla Delta” signat l’any 1994 va representar un gran acord entre totes les administracions per al desenvolupament de les grans infraestructures i el seu encaix en els espais naturals i agrícoles del delta del Llobregat. Es va desviar el Llobregat, es va ampliar el Port, es va ampliar l’Aeroport, es van desviar i construir carreteres i vies de tren, es va construir una depuradora d’aigües, es van recuperar les platges per al bany… Es va buscar, i es va trobar, l’anhelat equilibri territorial. Es van definir els límits de les grans infraestructures (Aeroport i Port) i la infraestructura verda del Delta, representada pels espais naturals i l’espai agrari, que posteriorment van ser protegits en forma de Xarxa Natura 2000 i Parc Agrari. En els anys següents es van crear dos Consorcis, participats per la Generalitat i les administracions locals, per gestionar, protegir i potenciar aquests dos elements. També es va desenvolupar la normativa autonòmica i europea que garanteix la seva pervivència pel valor natural i de servei a la ciutadania.

L’ampliació de l’Aeroport va ser fruit del consens entre totes les administracions i la seva delimitació es va establir com el límit màxim de creixement, tal com es veu en el cas de la tercera pista que es va encaixar entre els aiguamolls del Remolar i la Ricarda, afectant una part d’aquests espais naturals i assumint que la seva longitud era l’única possible per la seva situació enmig de dos espais de màxima protecció europea.

La nova ampliació de l’Aeroport que planteja AENA, amb l’allargament 500 m de la 3a pista, trenca el consens del Pla Delta i trenca el precari equilibri de la xarxa d’espais protegits del Delta, la qual ja pateix els problemes d’una fragmentació excessiva, el veïnatge amb les grans infraestructures, la regressió litoral i l’amenaça dels efectes del canvi climàtic.

Els espais naturals del delta del Llobregat no poden assumir una retallada més del seu territori, no poden assumir la pèrdua d’un espai natural únic i irrepetible com és la Ricarda, patrimoni natural i cultural de totes les catalanes i catalans. A més, la integritat ecològica de tota la xarxa d’espais protegits del Delta es veuria greument afectada si desaparegués un element tan important com és la Ricarda, i l’actual pèrdua de biodiversitat global es veuria incrementada.

Els aiguamolls litorals són proveïdors de serveis ambientals a la ciutadania, fet especialment important en un Delta al bell mig de la gran àrea metropolitana i en un context d’emergència climàtica. Les llacunes litorals del Delta juguen un paper cabdal en el correcte drenatge al mar de l’espai agrícola, les infraestructures i les ciutats; i representen un cinturó de protecció davant d’un escenari de pujada del nivell del mar. Cal preservar el funcionament de l’ecosistema deltaic en el seu conjunt per garantir l’aigua de l’aqüífer profund, de la qual beuen algunes desenes de milers de persones; i posar en valor l’espai educatiu i de lleure que representa el delta del Llobregat a l’actualitat per a la població metropolitana, com ha posat de manifest la covid-19.

La Ricarda destaca pels seus grans valors ecològics: flora, fauna i hàbitats (17 catalogats per les normatives europees, 3 d’ells de conservació prioritària). L’estany de la Ricarda és un antic braç de riu que data del segle XVII, i no un llac artificial com s’ha dit, i juntament amb la pineda, les maresmes inundables que l’envolten i l’espai dunar litoral, ocupa un important paper en el conjunt de l’ecosistema deltaic.

AENA vol arribar als 80 milions de passatgers i per això diu que cal ampliar la 3a pista i afectar un espai amb el valor i el grau de protecció de la Ricarda. AENA sap que ha de justificar l’execució del seu projecte per raons imperioses d’interès públic de primer ordre, certificar que no hi ha alternatives per a la consecució del seu objectiu, i fer una proposta de compensacions per la pèrdua de biodiversitat que suposaria el projecte, tot garantint la coherència de la Xarxa Natura 2000-Delta Llobregat. I és la UE qui ho diu i és la UE qui ho ha d’acceptar.

El que vull significar és que AENA, un ens participat en un 51% per fons públic, i un 49% per capital privat, fa una proposta injustificada i irrealitzable. Trenca el consens assolit al 1994!, i a més fa una proposta que va contra els Objectius de Desenvolupament Sostenible – ODS 2030, contra el Pacte Verd Europeu, i contra tot criteri d’actuació per aturar el canvi climàtic a Europa i al món. Una proposta que no es basa en les necessitats d’una ciutadania, perquè primer es mereix respecte i que no se l’enredi amb l’enèsim cant de sirena sobre el desenvolupament econòmic. I segon, que s’abordi la crisi climàtica i de supervivència, en la qual estem immerses amb solucions sostenibles, i no amb propostes antigues i depredadores de territori i de vida.

 

María José Albaladejo
Gerent del Consorci per a la protecció i la gestió dels espais naturals del delta del Llobregat

© de la fotografia Ajuntament del Prat de Llobregat

Elias Rogent i Amat (18 de juliol de 1821- 20 de febrer de 1897) va ser un baixllobregatí il·lustre i enguany se celebra el bicentenari del seu naixement.

Arquitecte, restaurador i historiador intervingué en diversos projectes arreu de Catalunya i al Baix Llobregat. En el primer cas, entre altres, va projectar l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, va dirigir l’Exposició Universal de 1888 i és també l’arquitecte responsable de la construcció  del pantà de Vallvidrera, considerat una joia de l’enginyeria hidràulica del segle XIX. Va restaurar també nombrosos edificis, com Santa Maria del Mar o el teatre del Liceu. A la comarca va dissenyar i construir un pont de fusta sobre el riu Llobregat (1858), va restaurar l’església parroquial d’Esparreguera (1867) i va projectar 10 casetes de bany al balneari de la Puda que no sabem si es van arribar a construir.

El dia 4 de desembre de 1858 es casà amb Joaquima Padrosa i Bacarissas, de Can Castells d’Esparreguera, que aportà com a dot un conjunt de cases al nucli històric de Collbató, cremades a causa dels episodis de la Guerra del Francès. Elias Rogent les enderroca i les substitueix per la que més tard es coneixerà com Can Torralbes, al centre del poble, on el matrimoni fixa la seva “segona residència”, utilitzant la terminologia actual. És la casa pairal de la família Rogent que encara ara es conserva i que dona un perfil únic al nucli històric de Collbató.

En aquest darrer dia de juny hem iniciat l’Escola d’Estiu del Baix Llobregat amb una sessió virtual on hem reflexionat sobre el turisme de proximitat i de KMZero. Esplugues de Llobregat ha estat el municipi amfitrió que ha acollit aquesta primera sessió de l’Escola d’Estiu.

Han obert la sessió Maribel Aguilera, regidora de Turisme, Cultura i Memòria Històrica d’Esplugues i Genoveva Català, presidenta del CECBLL.

Les primeres ponències de l’Escola d’Estiu han anat a càrrec d’Inma Díaz, geògrafa i professora a l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (EUTDH), Investigadora del Grup de Recerca en Turisme i Dinàmiques Socioterritorials (TUDISTAR), i Albert Arias Sans,  consultor i professor associat a la Universitat de Barcelona, que ens han parlat sobre l’evolució històrica del turisme i del turisme del Baix Llobregat amb dades socio-econòmiques molt interessants.

En acabar, el periodista  Sergi Picazo ha moderat una taula de debat amb representants de sindicats i patronal de la comarca. Hi han intervingut, Joan Soler, president de PIMEC Baix Llobregat Josep Maria Huguet, membre de la Junta directiva d’AEBALL, Josep Maria Romero, secretari general de CCOO Baix Llobregat, i Juan Carlos Fernández, secretari general d’UGT Baix Llobregat.

Demà i demà-passat continuarem amb l’Escola d’Estiu. Primer des de Collbató en format virtual i acabarem al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera presencialment.

Us deixem amb el programa. Encara podeu inscriure-us!!!

PROGRAMA DE L’ESCOLA D’ESTIU DEL BAIX LLOBREGAT 2021

 

Menjar millor per un planeta més sa i sostenible

Enguany celebrem que Barcelona és la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible, un reconeixement atorgat per la FAO en el marc del Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà, establert l’any 2015 i que actualment han subscrit ja més de 200 ciutats de tot el món.

Inspirat en aquest Pacte, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) va impulsar la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona (CARM), que ha de servir com a base per a l’estratègia a seguir entorn a les polítiques alimentàries i com un dels pilars fonamentals del Compromís Metropolità 2030, el nou pla estratègic metropolità que s’està elaborant en aquests moments a través d’un procés participatiu anomenat “Barcelona Demà”.

És en aquest context en el que s’ha forjat una nova col·laboració entre el PEMB i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat per oferir un cicle de conferències al voltant de diversos temes relacionats amb l’alimentació saludable i sostenible.

L’alimentació ha jugat un paper central en el desenvolupament de les ciutats al llarg de la Història, però avui en dia, a més, resulta clau per fer front a alguns dels reptes fonamentals de la nostra societat, com el canvi climàtic. En aquest cicle hem après que la crisi climàtica té una resposta en l’àmbit alimentari en el que anomenem “dietes de salut planetària”, en el benentès que canvis en els hàbits dietètics poden contribuir a assolir canvis en positiu a gran escala. El que posem al nostre plat importa.

També hem confirmat que la salut de les persones i la del planeta van de la mà. El millor per les persones és també el millor per al planeta. Sabem, així, que les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort, i que aquestes guarden una relació molt estreta amb els hàbits alimentaris inadequats, com ara l’excés de proteïnes animals i de calories “buides”, que són precisament els aliments que deixen una major empremta ecològica. Una dieta adequada seria la dieta mediterrània amb una major incorporació de vegetals, per exemple, tot i que el millor seria adequar molt bé les dietes a les característiques de cada persona: el seu metabolisme, l’etapa de la vida en la que es troba, factors ètnics, el lloc on es viu o l’herència genètica.

Igualment, hem après que a Catalunya es malbaraten uns 35kg d’aliments per persona i any, i que la carn, la fruita i les verdures encapçalen el rànquing d’aliments que acaben a la brossa. Les estratègies per reduir el malbaratament, doncs, són imprescindibles per reduir la petjada de carboni de l’alimentació

Finalment, hem constatat que el gènere creua de manera transversal tots els eixos de desigualtat amb relació amb l’alimentació malgrat, com en altres àmbits de la vida, ens falta informació segregada per gènere en la majoria d’indicadors.

En definitiva, moltes lliçons a aprendre al voltant de com ens alimentem i com la manera que ho fem impacta la nostra salut i la del nostre entorn. Una confirmació de la necessitat d’adoptar una mirada comuna i emprendre accions compartides com les que proposa la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona.

 

Oriol Estela Barnet
Coordinador general
Pla Estratègic Metropolità de Barcelona

 

Amb la sessió del Baix Llobregat vam acabar  aquest cicle de debats sobre Transició energètica i territori que hem organitzat amb el Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES), el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), l’Àmbit de Recerques del Berguedà (ÀRB) i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL)

En aquesta darrera ocasió va obrir la sessió la presidenta del CECBLL Genoveva Català, amb les salutacions de Carles Riba, president del CMES, Ramon Torra, gerent de l’AMB i Jordi Carbonell, conseller comarcal de Medi Ambient. Tot seguit, Anna Hernández de l’AMB ens va fer un estat de la qüestió del territori del Baix Llobregat que va precedir la taula rodona final moderada per Anna Martín, tinenta d’alcalde de l’ajuntament del Prat de Llobregat. A la taula hi van participar Pep Salas, doctor enginyer per la UPC, Joan Herrera, advocat i director d’Acció Ambiental de l’ajuntament del Prat de Llobregat, Jordi Mazón, doctor en física i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Viladecans i Joan Soler, president de PIMEC Baix Llobregat. La sessió va acabar emplaçant als oients a la sessió de conclusions que es farà el mes de setembre.

 

 

El Dr. Chema Gil, catedràtic d’Economia Agrària a la UPC i Director del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC, va cloure el cicle Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona, amb la ponència que ens va oferir el 31 de maig Impacte ambiental del malbaratament i els residus alimentaris.  Ens va parlar d’alguns conceptes del malbaratament com ara les perjudicials campanyes dels 3×2 als nostres supermercats, que llencem 76.5 kg d’aliments per llar cada any o que amb un 25% el menjar que es llença es podria solucionar el problema de la malnutrició. Us deixem amb el vídeo de la conferència:

 

 

LLISTA DE REPRODUCCIÓ DEL CICLE CARTA ALIMENTÀRIA DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA 2021

 

SUMAR I APROFITAR RECURSOS, ENERGIES i VOLUNTATS.

Aquest dilluns dia 31 de maig farem la darrera de les activitats d’enguany en col·laboració amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), en el marc de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (CARM). Des del 22 de març hem celebrat quatre conferències i aquesta darrera versarà sobre el malbaratament dels aliments; segons la FAO el malbaratament alimentari s’origina quan es descarta qualsevol aliment, ja sigui cru o cuit, present al llarg de la cadena alimentària que és apte pel consum humà. Normalment, es localitza a les etapes de transformació, distribució i consum. De manera prèvia aquesta sessió hem parlat de “desigualtats de gènere en el dret a l’alimentació”, “salut individual, poblacional i planetària, quina hauria de ser la prioritat?”, “canvis d’hàbit per a una alimentació saludable i sostenible”, “l’agricultura en el segle XXI”. Les conferències han estat a càrrec de persones expertes i qualificades com Elena Carrillo, Ramon Estruch,  Anna Bach-Faig, Joan Casals, i en aquesta darrera sessió sobre el malbaratament, el ponent serà Txema Gil.

L’alimentació ens ocupa i preocupa. L’impacte que la producció, transformació, distribució i consum  d’aliments té sobre el medi ambient és evident, com també ho és per a la vida i la salut de les persones. Aquest mes de maig hem conegut el projecte que està treballant una de les entitats del tercer sector més rellevant del país: la Fundació Catalana de l’Esplai. Fundesplai disposarà a les seves instal·lacions durant un llarg període, una exposició molt didàctica per “influir i sensibilitzar” la població sobre l’alimentació. Ens sentim estimulades per projectes com el de la Carta Alimentària o aquesta activitat de Fundesplai i ens disposem a col·laborar amb projectes com aquests que conflueixen en els principis inspiradors de la nostra activitat cultural, basada en el coneixement, el compromís, la identitat, la cohesió social i la implicació amb el nostre entorn. Pensem que treballar de manera cooperativa permet no malbaratar cap recurs material, social, ni humà.

Des del convenciment de no malgastar recursos hem emprès altres activitats col·laboratives  com l’impuls de la 12a recerca col·lectiva sobre el passat, el present i el futur del  cooperativisme al Baix. Aquest mes hem celebrat una sessió de treball entre l’equip de recercadores i el director, el doctor José Maria Martínez. Podríem dir que, en l’ADN del Centre, hi ha aquesta voluntat d’encontre i de treball de cooperació.

Si fem un breu repàs a l’agenda del mes veurem que hem participat a les sessions que el col·lectiu CMes ha organitzat a les comarques de Ribera d’Ebre i el Berguedà sobre Transició Energètica i Territori. El 15 de juny ens endinsarem en la sessió per parlar de la nostra comarca. Aquest maig ha suposat una alenada d’aire, obríem la programació en una primera  activitat presencial i ens trobàrem, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires i les Bodegues de Ca n’Estella, en un marc incomparable on presentàvem la nostra publicació “Paisatges contemporanis del Baix Llobregat, Innovació i creativitat per a un territori en transició”.

Potser allò contrari a malbaratar seria administrar i, en aquest sentit, la nostra associació disposa d’una àmplia experiència que ens permet relacionar-nos amb entitats i institucions. Fa temps que vàrem contribuir a crear la Xarxa per la Memòria Democràtica del Baix Llobregat, eina col·laborativa entre el Consell Comarcal, els Ajuntaments i les entitats memorialistes de la comarca. En el marc d’aquesta cooperació hem fet les activitats previstes en commemoració del 5 de maig: dia d’homenatge a les persones deportades als camps de concentració i víctimes del nazisme.

El Centre d’Estudis  va ser creat l’any 1974. Segurament en l’ànim de les persones que el van promoure hi havia el sentiment de no deixar perdre alguna cosa  com el patrimoni, la història, les vivències d’una gent, d’unes contrades. Tampoc volien que es fes malbé el nostre paisatge, el nostre entorn, i per descomptat no volien malgastar l’energia social, la voluntat de la gent. El Centre d’Estudis vol sumar i aprofitar recursos, energies i  voluntats. Som contràries a cap mena de malbaratament.

 

 

 

 

EL BAIX LLOBREGAT, MEMÒRIA I COMPROMÍS

Construir i mantenir societats lliures, democràtiques, socials i sostenibles exigeix ​​l’aportació de moltíssims elements. Però sens dubte, n’hi ha dos que no poden faltar mai, la memòria i el compromís.

La memòria és el pilar que subjecta la història, que honora i recorda als que van lluitar abans que nosaltres, els qui van dedicar la seva joventut  per ser on som, i que impedeix la repetició dels errors i els fracassos. I el compromís és el pilar per a sustentar i transmetre els valors, el pilar de la llibertat, la solidaritat, la fraternitat, la tolerància i la justícia. Tots dos pilars, son absolutament necessaris, el record als que ens van precedir, però sobretot el compromís amb els seus valors i amb la seva lluita per a defensar-los. El compromís que els deportats del Baix Llobregat a Mauthausen, a Buchenwald i a altres camps van jurar amb la resta de deportats i  deportades de tot el món pocs dies després de l’alliberament. Els juraments de Mauthausen i de Buchenwald, expressen el seu compromís de no defallir fins a derrotar definitivament el feixisme i fins a construir un món nou, d’homes i dones lliures i en pau, un món solidari i just entre trots els pobles de la terra.

I això es el que la comarca ha fet. Expressar el seu compromís amb la memòria amb un important treball de recuperació i creació d’una base de dades amb tota la informació disponible sobre, no les víctimes del nazisme, sinó els lluitadors i resistents antifeixistes. Unes dades que estan posades a disposició dels familiars, entitats, institucions i, sobretot, joventut que vulgui apropar-se a aquesta important part de la nostre història. Les activitats viscudes, amb l’acte acadèmic de presentació de les dades, el I Cicle de cinema Mai Més i especialment l’acte institucional amb el descobriment de la placa en memòria de tots els deportats del Baix, han estat l’excel·lent resultat d’un treball de mesos que ara ja ha iniciat la seva continuïtat anual.

El Baix Llobregat  ha reafirmat el seu compromís amb la memòria, amb la història, però també amb els valors per a fer uns municipis i una comarca solidària, tolerant, integradora, amb una mirada internacionalista i marcadament antiracista i antifeixista.

I el millor exemple d’aquesta voluntat és el treball col.laboratiu que hem pogut dur a terme, plegats, institucions com el Consell Comarcal del Baix, ajuntaments, entitats com el Centre d’Estudis, el CineBaix, i associacions com la pròpia Amical. Què important és sumar i fer front comú davant la memòria i davant el feixisme. Només així, farem nostres els crits de guerra dels deportats i deportades: “No passaran”  i “Mai Més”.

Enric Garriga Elies
President d’Amical de Mauthausen i altres camps

Dilluns 31 de maig a les 18:30 h per aquest enllaç del zoom

PODEU FER AQUÍ LA VOSTRA INSCRIPCIÓ

Els actes d’homenatge del 5 de maig organitzats des de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, es van iniciar amb la programació del Cicle de Cinema Mai Més: Memòria, deportació i prevenció del feixisme al Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat. El divendres 14 es va programar un Cinefòrum a partir d’una selecció de breus fragments de pel·lícules de ficció a càrrec de Xesco Montañez i d’Enric Garriga de l’Amical de Mauthausen. Vam poder veure escenes de pel·lícules  com Hannah Arendt  (2012), El fotògraf de Mauthausen (2018), o La profesora de historia (2015) a través de les quals vem fer un viatge a través del periple que passaven les persones deportades des de la seva detenció. El divendres 21 de maig es va projectar el llargmetratge d’animació Josep, i un cinefòrum dinamitzat per la hostoriadora Rosa Toran. I el dissabte 22 de maig  vam poder veure el documental El ejército de Marine Le Pen, dirigida per Frédéric Biamonti, amb un cinefòrum a càrrec de David Karvala, d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme

El dia 16 de maig es va fer un acte a Olesa de Montserrat on es va presentar la recerca que s’ha fet sobre els Deportats del Baix Llobregat. Un equip de persones representants de diversos municipis i entitats, han estat treballant des del mes de febrer del 2020 amb una base de dades amb noms de persones deportades de 22 dels 30 municipis de la comarca. Quan es van iniciar els treballs, comptàvem amb un llistat de 35 baixllobregatins que havien passat per diversos camps nazis. I amb la col·laboració de les investigadores i els investigadors de la comarca, dels ajuntaments i les entitats adherides a la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, hem acabat presentat un total de 89 persones deportades de la nostra comarca.

Aquest acte moderat per M.Jesús Bono, membre de la Junta del CECBLL i  directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat entre els anys 2005 i 2010, va començar amb la benvinguda de l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Miquel Riera i el regidor de cultura i memòria, Xavier Rota. Tot seguit una ponència marc La deportació republicana als camps nazis de l’historiador i membre de l’Amical de Mauthausen, Joan Calvo, que va explicar com es va produir l’arribada d’exiliats espanyols després de la Guerra Civil als camps de concentració. Tot seguit, Isidoro Teruel, també membre de l’Amical de Mauthausen, va presentar les dades de les persones deportades del Baix Llobregat que es va iniciar des d’Amical Mauthausen. Després es van presentar dues xarxes que tenen objectius similars: la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat que va presentar Neus Ribas, cap de projectes del CECBLL, i la Xarxa Mai Més, que va presentar el president d’Amical Mauthausen, Enric Garriga.

L’acte el va  cloure el conseller de cultura, memòria i medi ambient del Consell Comarcal, Jordi Carbonell, que va agrair la tasca que s’està fent per no oblidar la barbàrie que es va cometre el nazisme.

Us deixem amb la recerca dels 89 deportats del Baix Llobregat que conté les dades que s’han pogut trobar al llarg d’aquests mesos. Recordar que aquesta és una recerca viva i que s’anirà modificant a mesura que es trobin noves dades.

I el diumenge 16 de maig es va fer un emotiu homenatge al Parc de Torreblanca als deportats dels Baix Llobregat amb la presència de familiars de les víctimes de l’horror nazi. Ens hi van acompanyar molts alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores, representats d’entitats i d’organitzacions diverses,  que des dels seus municipis han contribuït a cercar als familiars per retre aquest sentit homenatge. Als parlaments institucionals vam comptar amb les intervencions del president de l’Amical de Mauthausen i altres camps, Enric Garriga, la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Gemma Domènech, i la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez.

L’acte el va presentar la periodista Montserrat Armengou, i la part més emotiva la va protagonitzar Carlos Quesada, fill de José Quesada Herrerías,  passatger del comboi dels 927  que va  assistir a l’acte, amb un emotiu  parlament en nom del seu pare i de la resta de familiars dels deportats. Tot seguit, Carlos Quesada i Montserrat Armengou, van fer la lectura dels 89 noms que el van seguir un llarg i sentit aplaudiment de les més de 130 persones que van assistir a l’acte.

L’Escola de Música de Sant Feliu de Llobregat va posar la nota musical amb la interpretació de les peces  de “Juan sin tierra” del Disc de ‘Mauthausen’ de Ricard Garriga  i Juan Vilató i van tancar l’acte amb “Bella Ciao”,  tot un himne de la lluita antifeixista.

Com ens deia la nostra presidenta en el seu discurs, cal que les dones i els homes d’aquest segle XXI  no ens desdiguem de les nostres responsabilitats personals davant els afers col·lectius. Continua impressionant quan es llegeix alguna de les frases d’Hannah Arent:  “El problema amb Eichmann fou precisament que molts foren com ell, i que la majoria no eren ni pervertits ni sàdics, sinó que eren i segueixen sent terrible i terroríficament normals”. Hannah Arent va cobrir com periodista el judici contra el nazi Adolf Eichmann l’any 1961 que se celebrà a Jerusalem per 15 delictes contra la humanitat. Arran d’aquest judici va publicar un llibre on expressava la seva reflexió entorn a “la banalitat del mal”