Marcel·lina Pascual, una víctima invisible de la guerra?
Quan vam iniciar la recerca sobre Marcel·lina Pascual, ens imaginàvem que seria una represaliada més, d’aquelles que van haver d’exiliar-se a França, però no va ser així.
Els que ens dediquem a la recuperació de la memòria històrica a través de la història oral, sovint empatitzem amb aquestes persones de tal manera que en ocasions aconseguim humanitzar aquelles xifres que, de tant repetides, potser ja no ens impacten. Ens referim en general a les biografies de persones represaliades i exiliades en finalitzar la Guerra Civil però de les dones en concret.
Les dones sempre sembla que han jugat un paper menys destacat i, per tant, han sofert menys repressió. La raó és múltiple, als documents són molt sovint oblidades. Fins i tot quan intentem fer censos segons la professió, són nombroses les ocasions en què les dones figuren que no treballen, tot i que sabem per la història oral dels nostres informants que no era així. Es dona sovint el cas de dones que regentaven un establiment de la seva propietat però, en registrar l’empresa, aquesta anava a nom del marit, o el cas de les dones pageses, modistes o d’altres oficis “femenins”, elles no treballaven. Així que ja d’entrada, no podem fer cas cent per cent de censos i d’altres documents.
Si sortim de casa nostra i anem als arxius francesos també ens podem trobar aquesta dificultat; per un cantó, a l’entrada dels exiliats espanyols a França, coneixem que se separen els homes de les dones i criatures. Així doncs, sovint localitzem el marit en un camp però a elles, és com si no hi fossin. És més difícil. Per altra banda, ens trobarem amb el cas de dones que, en casar-se amb un francès adoptaran el cognom d’aquest. És per això que sovint són confoses amb franceses i que, si no coneixem el cas en concret, perdrem el temps buscant el cognom de soltera. També hi ha dones que van adoptar el nom de resistent en francès o van afrancesar el seu.
Entre juny de 1942 i juliol de 1944, més de mig milió de treballadors francesos van anar a parar forçosament al Reich. El concepte de treballador esclau i treballador voluntari en un context com el de la 2a Guerra Mundial, creiem que és difícil de delimitar, de tota manera, el cas que avui analitzarem no el podem considerar forçat, segons la documentació.
La història dels deportats i deportades espanyoles és una història de vençuts, doblement, primer a la guerra d’Espanya i posteriorment a França, el 1940. A la comarca del Baix Llobregat en tenim 97 de moment però ho hi figura cap dona. Aquesta podria ser també la història de la Marcel·lina Pascual, segurament, perquè a hores d’ara no hem pogut localitzar en cap arxiu dades que ens expliquin el motiu pel qual la trobem a França primer i a Alemanya posteriorment.
El nom de Marcel·lina Pascual Bertrolí figura als arxius Arolsen, un centre internacional de persecució nazi amb la col·lecció més extensa de documents sobre les víctimes i els supervivents del nacionalsocialisme del món. Tot i així, no es pot considerar com a deportada ja que no va estar reclosa en un camp de concentració nazi, tot i que treballà per a una empresa alemanya relacionada amb el poder nazi.
Podríem suposar que la Marcel·lina, com va passar a molts refugiats de la Guerra Civil espanyola, per poder sobreviure i que no la retornessin a Espanya, va ser contractada per una empresa francesa de les que reclutaven treballadors per als alemanys.
Així doncs, passem de la hipòtesi de deportada a hipòtesi de mà d’obra esclava (perquè d’alguna manera pensem que s’hi veu forçada). Davant el dubte, fem la consulta a Rosa Toran[1], historiadora especialitzada en el tema, i li plantegem el cas. Ens comenta que no podem considerar-la treballadora esclava dels nazis perquè té un contracte. Tot i així, pensem, com el professor Antonio Muñoz Sánchez, que els límits entre treball forçat i lliure en la França ocupada són difusos[2]. No hem tingut la manera de saber amb la documentació de la qual disposem, si la nostra protagonista va anar a Alemanya per pròpia voluntat o ho va fer forçada per les circumnstàncies. Tanmateix, encara que hagués estat lliure, això no significa gran cosa ja que des del 1942 els alemanys recluten massivament treballadors i treballadores per a les seves fàbriques, a més, han enfonsat a propòsit l’economia dels països perquè hom es vegi forçat a emigrar.
Podem suposar que la Marcel·lina no tenia un treball estable a França i, per tant, passava dificultats, com la majoria d’exiliats i emigrants, i això l’obligarà a emigrar a Alemanya. A més a més, el fet que ella retorni a la fàbrica de Schkopau –sembla que per pròpia voluntat– indica que a França no tenia bones perspectives, sinó, com ens podem imaginar, una dona amb una criatura tan petita mai se l’hagués jugat. Tenim una altra incògnita que potser ens resoldria els dubtes: Qui era en Simon?
Marcel·lina Pascual Bertrolí –suposem que es va casar i va prendre el cognom del marit, Simon, com és tradició a França, on residia en el moment de ser enviada a treballar a Alemanya– va néixer a Esparreguera el 27 de juliol de 1919[3] i va morir a Saint-Génis (Pyrénées-Orientals, Languedoc-Roussillon) el 25 de maig de 2000; era filla de Jaume Pascual Company, jornaler de Garcia, municipi de la comarca de la Ribera d’Ebre, i Consol Bertrolí Sastre, natural de Mora d’Ebre. La família vivia aleshores al carrer de Ferran Puig, núm. 67 d’Esparreguera. Els avis eren Josep Pascual, Maria Piñol, Josep Bertrolí i Mariana Sastre.[4]
La documentació referent a la nostra protagonista, tal com hem explicat anteriorment, es pot localitzar a l’Arolsen Archives (Collections), on s’hi troba informació sobre els estrangers fitxats al territori del Reich[5]. També hem aconseguit informació als documents d’arribades i sortides de la comunitat de Ruhpolding[6]. Segons aquests, na Marceline Simon, provinent de Lespignon, França[7], va anar a treballar com a ajudant de cuinera a l’empresa Buna Werke de Schkopau, prop de Halle i Leipzig, a uns 200 quilòmetres a l’oest de Berlín, entre el gener i octubre de 1943.
Llistat de treballadors i treballadores de l’empresa Buna Werke provinents de França. Arxiu Arolsen.
En el següent document podem comprovar que l’inici d’aquest contracte va ser també per a molta gent que provenia d’una zona molt propera situada a Sud-Est de França. Hem de pensar que parlem d’un període, durant la Segona Guerra Mundial, en què França es troba ocupada pels nazis i s’ha establert el conegut com a Govern col·laboracionista de Vichy, que governà França des del juliol de 1940 fins l’agost de 1944. De fet, el document anterior fa referència a l’ocupació dels americans, que és quan la retornaran a la seva “pàtria” per qüestions sanitàries: Rückführung in die Heimat nach Besetzung durch Amerikaner abtransportiert inhaftiert.
Fitxes on s’especifica l’acomiadament de Marcel·lina Simon de la Werk Schkopau. Al revers les dates de control de l’atur del 14-10-43 al 6-7-44. Arxiu Arolsen.
Sabem que el contracte de la Marcel·lina era per fer de cuinera a la Werk, i coneixem que a la planta on treballava ella es produïa combustible líquid i goma sintètica per a l’exèrcit alemany, un tipus de cautxú sintètic anomenat “buna”, i que també va subministrar productes químics per a l’exterminació massiva dels “enemics del règim”.
Marcelina Simon va quedar embarassada quan estava treballant en aquesta planta i, quan ho descobreixen (no s’especifica de quants mesos), la conviden que retorni a l’oficina de treball que la va contractar, o bé al seu lloc d’origen, en aquest cas a França, perquè ells no la volen continuar mantenint a la feina en aquest estat. Anirà a França, tindrà la criatura, i el 1944 retorna a l’empresa però aleshores no la van admetre.
En el full de transferència de la nostra represaliada hi podem llegir les dades personals d’aquesta i de l’empresa on treballarà com a cuinera amb un contracte de treball de seixanta hores setmanals durant dotze mesos[8] i que treballa a 0,45 RM (marcs) per hora. L’allotjament era gratuït i el cost diari de manuntenció era de 1,20 RM.
Destaquem el tracte d’apàtrida en la documentació, tot i ser espanyola de naixement i resident a França, perquè el règim de Franco els va convertir en apàtrides quan, a les converses que va mantenir Ramon Serrano Suñer, Ministro de Gobernación español, amb Adolf Hitler i d’altres governants alemanys, durant la setmana del 22 al 27 de setembre de 1940, aquest els comunicà que els republicans empresonats no eren espanyols.
Full de transferència de Marceline Simon des de Limoges (França), 6-1-43. Arxiu Arolsen.
Qüestionari de l’empresa Buna-Werke. Arxiu Arolsen.
Dades sobre el salari de Marceline Simon 23-1-43. Arxiu Arolsen.
Com podem veure en el document de més amunt, la Marcel·lina en realitat cobrava 22,50 marcs setmanals, dels quals 10,50 eren per a les despeses. Ella vivia en una casa comunitària amb altres treballadores.
Avís de baixa de Marceline Simon a Werk Schkopau del 11 d’octubre de 1943. Arxiu Arolsen.
Certificat on figuren les dates d’alta i de baixa. Arxiu Arolsen
Acomiadament de Marceline Simon, Schkopau, que inicia l’atur el 14-10-43. Arxiu Arolsen.
Tot i que sabem que la nostra represaliada va ser acomiadada per estar embarassada, i que en l’època que vivien no era necessària cap justificació, és curiós que es parli de “mit zustimmung”, amb consentiment. L’empresa volia mantenir les aparences de cara la resta del món, potser.
Document emès per l‘oficina de treball Halle (ciutat de l’estat de Saxònia-Anhalt, Alemanya), concretament a la Delegació de Merseburg. 27-3-1944. Arxiu Arolsen.
Segons el document anterior, emès per l’oficina de personal de treballadors, Marceline Simon havia de marxar a França[9] el dia 14-10-1943, a causa del seu embaràs, amb el consentiment de l’oficina de treball de Halle, Delegació de Merseburg. Com hem dit anteriorment ella va retornar amb el seu nadó als Tallers Buna. Malgrat tot, l’empresa la rebutja als seus tallers perquè no té guarderia o condicions per a nadons.
L’escrit anterior al·lega per al seu retorn a França que la senyora Simon no va ser contractada pels nostres representants a França i, per altra banda, nosaltres no hem rebut cap encàrrec per a la seva contractació.
Comunicat dirigit a les oficines de propaganda nazi de Beziers(França) del dia 6 de juliol de 1944, segons la qual, el 14 d’octubre de 1943, Marcel·lina Simon és acomiadada. Arxiu Arols
Joana Llordella i Blanca Mampel
—————————————————-
[1] Consulta efectuada per Joana Llordella a la conferència “Dones resistents i deportades”, celebrada el dia 15 de febrer de 2021 a Barberà del Vallès.
[2] Conversa telemàtica efectuada per Joana Llordella amb el professor, novembre 2021.
[3] Segons consta a la partida de naixement registrada al Jutjat Municipal d’Esparreguera (no apareix al padró municipal) i a la documentació dels arxius Arolsen.
[4] Hem contactat amb familiars residents a Esparreguera i, tot i que reconeixen el nom, no en saben res de la seva trajectòria.
[5] https://arolsen-archives.org/en/search-explore/search-online-archive/ [data de consulta, gener de 2021]. El codi de referència és 7648000 i el número de document és 22642.
[6] El codi de referència és 10003716 i el número del document, 359. Ruhpolding és una municipalitat de Baviera, Alemanya.
[7] Lespinhan és un municipi del Llenguadoc, situat en un districte de Béziers, al departament de l’Erau (al document ho posa en francès, Hérault).
[8] Tot i que ella no els va treballar a causa del seu embaràs.
[9] En teoria retorna a França però és possible que no ho fes i per això, un cop té la criatura, torna a demanar feina a l’empresa, que li és denegada, però d’això no en tenim proves, és tan sols una hipòtesi.
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
HOMENATGE DEPORTATS ALS CAMPS NAZIS BAIX LLOBREGAT 2022
/by Albert MoyaDiumenge 8 de maig a les 11.00h
Al Parc Torreblanca
Organitza: Consell Comarcal del Baix Llobregat, Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, Amical de Mauthausen i Xarxa Mai Més.
EDITORIAL CECBLL (Març 2022)
/by Neus Ribas8 DE MARÇ. AMB ULLS DE DONA
“Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i a la jove si pot”. És curiosa la dedicació de la dita a les dones velles i joves, a la climatologia i al foc que és on elaboraven els aliments i on es guarien del fred. Pel març concentrem la mirada en les reivindicacions de les dones i del feminisme. El 8 de març commemora la lluita de les obreres tèxtils nord-americanes de la fàbrica Cotton de Nova York. Nacions Unides ha incorporat aquest fet per establir el 8 de març com a Dia Internacional de les dones o Dia de la Dona Treballadora. En el butlletí d’aquest mes, hem volgut incorporar mirades històriques i algunes del present sobre les lluites per la emancipació de les dones.
Joana Llordella i Blanca Mampel -que formen part de l’equip de la recerca col·lectiva sobre l’exili i la deportació al Baix Llobregat-, ens parlen de Marcel·lina Pascual, una víctima invisible de la guerra. En l’article afirmen i demostren que “les dones sempre sembla que han jugat un paper menys destacat i, per tant, han sofert menys repressió. La raó és múltiple, als documents són sovint oblidades”. Amb el cas de Marcel·lina ens demostren el perquè de l’oblit, i que el patiment de les dones en situacions extremes també és invisible. Des del més absolut rigor ens ensenyen, amb una sola biografia, tot allò que no sabem de la vida del 50% de la població.
En l’editorial del mes passat dèiem “necessitem expressar que ens ha corprès l’atac de Rússia a Ucraïna, una guerra que com totes ens hi oposem fermament. Ens proposem dedicar alguna sessió amb experts per entendre el perquè de tot plegat i manifestar-nos a favor de la vida, la democràcia i el diàleg com a mètode per resoldre conflictes.” Aquesta activitat finalment la podrem fer el dia 5 d’abril a Esplugues del Llobregat. Veurem el documental “Encara hi ha algú al bosc” de l’Erol Ileri i les intervencions de Llúcia Oliva i Blanca Camps-Febrer amb qui conversarem entorn a la guerra dUcraïna. La mirada femenina i feminista i l’afectació de qualsevol guerra a les dones i a les persones més febles, és imprescindible per reclamar amb urgència el cessament dels atacs i per cercar solucions de governança mundial que evitin pensar que qualsevol mena de litigi es resol amb els exèrcits.
La plena visibilitat de les dones i el reconeixement de la seva aportació a la vida, continuen necessitant d’eines per a fer-ho visible. L’article de Lucía López Fernández, responsable de l’Observatori de Gènere, ens indica la necessitat de disposar de dades per visibilitzar, sensibilitzar, avaluar i sobretot oferir coneixement respecte les desigualtats de gènere en l’àmbit local.
La sororitat s’expressa a l’article de Vicky Castellanos, Consellera Comarcal amb l’afirmació “Al Baix Llobregat les dones SOM UNA” que és el lema del 6è. Congrés Comarcal després del darrer celebrat l’any 2018 a l’entorn del “Decàleg per a la construcció de ciutats feministes”, decàleg en el que la nostra associació hi participà activament gràcies al lideratge de la nostra expresidenta Conxita Sànchez.
L’ARTICLE DEL MES PER JOANA LLORDELLA I BLANCA MAMPEL
/by Neus RibasMarcel·lina Pascual, una víctima invisible de la guerra?
Quan vam iniciar la recerca sobre Marcel·lina Pascual, ens imaginàvem que seria una represaliada més, d’aquelles que van haver d’exiliar-se a França, però no va ser així.
Els que ens dediquem a la recuperació de la memòria històrica a través de la història oral, sovint empatitzem amb aquestes persones de tal manera que en ocasions aconseguim humanitzar aquelles xifres que, de tant repetides, potser ja no ens impacten. Ens referim en general a les biografies de persones represaliades i exiliades en finalitzar la Guerra Civil però de les dones en concret.
Les dones sempre sembla que han jugat un paper menys destacat i, per tant, han sofert menys repressió. La raó és múltiple, als documents són molt sovint oblidades. Fins i tot quan intentem fer censos segons la professió, són nombroses les ocasions en què les dones figuren que no treballen, tot i que sabem per la història oral dels nostres informants que no era així. Es dona sovint el cas de dones que regentaven un establiment de la seva propietat però, en registrar l’empresa, aquesta anava a nom del marit, o el cas de les dones pageses, modistes o d’altres oficis “femenins”, elles no treballaven. Així que ja d’entrada, no podem fer cas cent per cent de censos i d’altres documents.
Si sortim de casa nostra i anem als arxius francesos també ens podem trobar aquesta dificultat; per un cantó, a l’entrada dels exiliats espanyols a França, coneixem que se separen els homes de les dones i criatures. Així doncs, sovint localitzem el marit en un camp però a elles, és com si no hi fossin. És més difícil. Per altra banda, ens trobarem amb el cas de dones que, en casar-se amb un francès adoptaran el cognom d’aquest. És per això que sovint són confoses amb franceses i que, si no coneixem el cas en concret, perdrem el temps buscant el cognom de soltera. També hi ha dones que van adoptar el nom de resistent en francès o van afrancesar el seu.
Entre juny de 1942 i juliol de 1944, més de mig milió de treballadors francesos van anar a parar forçosament al Reich. El concepte de treballador esclau i treballador voluntari en un context com el de la 2a Guerra Mundial, creiem que és difícil de delimitar, de tota manera, el cas que avui analitzarem no el podem considerar forçat, segons la documentació.
La història dels deportats i deportades espanyoles és una història de vençuts, doblement, primer a la guerra d’Espanya i posteriorment a França, el 1940. A la comarca del Baix Llobregat en tenim 97 de moment però ho hi figura cap dona. Aquesta podria ser també la història de la Marcel·lina Pascual, segurament, perquè a hores d’ara no hem pogut localitzar en cap arxiu dades que ens expliquin el motiu pel qual la trobem a França primer i a Alemanya posteriorment.
El nom de Marcel·lina Pascual Bertrolí figura als arxius Arolsen, un centre internacional de persecució nazi amb la col·lecció més extensa de documents sobre les víctimes i els supervivents del nacionalsocialisme del món. Tot i així, no es pot considerar com a deportada ja que no va estar reclosa en un camp de concentració nazi, tot i que treballà per a una empresa alemanya relacionada amb el poder nazi.
Podríem suposar que la Marcel·lina, com va passar a molts refugiats de la Guerra Civil espanyola, per poder sobreviure i que no la retornessin a Espanya, va ser contractada per una empresa francesa de les que reclutaven treballadors per als alemanys.
Així doncs, passem de la hipòtesi de deportada a hipòtesi de mà d’obra esclava (perquè d’alguna manera pensem que s’hi veu forçada). Davant el dubte, fem la consulta a Rosa Toran[1], historiadora especialitzada en el tema, i li plantegem el cas. Ens comenta que no podem considerar-la treballadora esclava dels nazis perquè té un contracte. Tot i així, pensem, com el professor Antonio Muñoz Sánchez, que els límits entre treball forçat i lliure en la França ocupada són difusos[2]. No hem tingut la manera de saber amb la documentació de la qual disposem, si la nostra protagonista va anar a Alemanya per pròpia voluntat o ho va fer forçada per les circumnstàncies. Tanmateix, encara que hagués estat lliure, això no significa gran cosa ja que des del 1942 els alemanys recluten massivament treballadors i treballadores per a les seves fàbriques, a més, han enfonsat a propòsit l’economia dels països perquè hom es vegi forçat a emigrar.
Podem suposar que la Marcel·lina no tenia un treball estable a França i, per tant, passava dificultats, com la majoria d’exiliats i emigrants, i això l’obligarà a emigrar a Alemanya. A més a més, el fet que ella retorni a la fàbrica de Schkopau –sembla que per pròpia voluntat– indica que a França no tenia bones perspectives, sinó, com ens podem imaginar, una dona amb una criatura tan petita mai se l’hagués jugat. Tenim una altra incògnita que potser ens resoldria els dubtes: Qui era en Simon?
Marcel·lina Pascual Bertrolí –suposem que es va casar i va prendre el cognom del marit, Simon, com és tradició a França, on residia en el moment de ser enviada a treballar a Alemanya– va néixer a Esparreguera el 27 de juliol de 1919[3] i va morir a Saint-Génis (Pyrénées-Orientals, Languedoc-Roussillon) el 25 de maig de 2000; era filla de Jaume Pascual Company, jornaler de Garcia, municipi de la comarca de la Ribera d’Ebre, i Consol Bertrolí Sastre, natural de Mora d’Ebre. La família vivia aleshores al carrer de Ferran Puig, núm. 67 d’Esparreguera. Els avis eren Josep Pascual, Maria Piñol, Josep Bertrolí i Mariana Sastre.[4]
La documentació referent a la nostra protagonista, tal com hem explicat anteriorment, es pot localitzar a l’Arolsen Archives (Collections), on s’hi troba informació sobre els estrangers fitxats al territori del Reich[5]. També hem aconseguit informació als documents d’arribades i sortides de la comunitat de Ruhpolding[6]. Segons aquests, na Marceline Simon, provinent de Lespignon, França[7], va anar a treballar com a ajudant de cuinera a l’empresa Buna Werke de Schkopau, prop de Halle i Leipzig, a uns 200 quilòmetres a l’oest de Berlín, entre el gener i octubre de 1943.
En el següent document podem comprovar que l’inici d’aquest contracte va ser també per a molta gent que provenia d’una zona molt propera situada a Sud-Est de França. Hem de pensar que parlem d’un període, durant la Segona Guerra Mundial, en què França es troba ocupada pels nazis i s’ha establert el conegut com a Govern col·laboracionista de Vichy, que governà França des del juliol de 1940 fins l’agost de 1944. De fet, el document anterior fa referència a l’ocupació dels americans, que és quan la retornaran a la seva “pàtria” per qüestions sanitàries: Rückführung in die Heimat nach Besetzung durch Amerikaner abtransportiert inhaftiert.
Sabem que el contracte de la Marcel·lina era per fer de cuinera a la Werk, i coneixem que a la planta on treballava ella es produïa combustible líquid i goma sintètica per a l’exèrcit alemany, un tipus de cautxú sintètic anomenat “buna”, i que també va subministrar productes químics per a l’exterminació massiva dels “enemics del règim”.
Marcelina Simon va quedar embarassada quan estava treballant en aquesta planta i, quan ho descobreixen (no s’especifica de quants mesos), la conviden que retorni a l’oficina de treball que la va contractar, o bé al seu lloc d’origen, en aquest cas a França, perquè ells no la volen continuar mantenint a la feina en aquest estat. Anirà a França, tindrà la criatura, i el 1944 retorna a l’empresa però aleshores no la van admetre.
En el full de transferència de la nostra represaliada hi podem llegir les dades personals d’aquesta i de l’empresa on treballarà com a cuinera amb un contracte de treball de seixanta hores setmanals durant dotze mesos[8] i que treballa a 0,45 RM (marcs) per hora. L’allotjament era gratuït i el cost diari de manuntenció era de 1,20 RM.
Destaquem el tracte d’apàtrida en la documentació, tot i ser espanyola de naixement i resident a França, perquè el règim de Franco els va convertir en apàtrides quan, a les converses que va mantenir Ramon Serrano Suñer, Ministro de Gobernación español, amb Adolf Hitler i d’altres governants alemanys, durant la setmana del 22 al 27 de setembre de 1940, aquest els comunicà que els republicans empresonats no eren espanyols.
Com podem veure en el document de més amunt, la Marcel·lina en realitat cobrava 22,50 marcs setmanals, dels quals 10,50 eren per a les despeses. Ella vivia en una casa comunitària amb altres treballadores.
Tot i que sabem que la nostra represaliada va ser acomiadada per estar embarassada, i que en l’època que vivien no era necessària cap justificació, és curiós que es parli de “mit zustimmung”, amb consentiment. L’empresa volia mantenir les aparences de cara la resta del món, potser.
Segons el document anterior, emès per l’oficina de personal de treballadors, Marceline Simon havia de marxar a França[9] el dia 14-10-1943, a causa del seu embaràs, amb el consentiment de l’oficina de treball de Halle, Delegació de Merseburg. Com hem dit anteriorment ella va retornar amb el seu nadó als Tallers Buna. Malgrat tot, l’empresa la rebutja als seus tallers perquè no té guarderia o condicions per a nadons.
L’escrit anterior al·lega per al seu retorn a França que la senyora Simon no va ser contractada pels nostres representants a França i, per altra banda, nosaltres no hem rebut cap encàrrec per a la seva contractació.
Joana Llordella i Blanca Mampel
—————————————————-
[1] Consulta efectuada per Joana Llordella a la conferència “Dones resistents i deportades”, celebrada el dia 15 de febrer de 2021 a Barberà del Vallès.
[2] Conversa telemàtica efectuada per Joana Llordella amb el professor, novembre 2021.
[3] Segons consta a la partida de naixement registrada al Jutjat Municipal d’Esparreguera (no apareix al padró municipal) i a la documentació dels arxius Arolsen.
[4] Hem contactat amb familiars residents a Esparreguera i, tot i que reconeixen el nom, no en saben res de la seva trajectòria.
[5] https://arolsen-archives.org/en/search-explore/search-online-archive/ [data de consulta, gener de 2021]. El codi de referència és 7648000 i el número de document és 22642.
[6] El codi de referència és 10003716 i el número del document, 359. Ruhpolding és una municipalitat de Baviera, Alemanya.
[7] Lespinhan és un municipi del Llenguadoc, situat en un districte de Béziers, al departament de l’Erau (al document ho posa en francès, Hérault).
[8] Tot i que ella no els va treballar a causa del seu embaràs.
[9] En teoria retorna a França però és possible que no ho fes i per això, un cop té la criatura, torna a demanar feina a l’empresa, que li és denegada, però d’això no en tenim proves, és tan sols una hipòtesi.
L’ARTICLE DEL MES PER LUCÍA LÓPEZ
/by Neus RibasOBSERVATORI DE GÈNERE METROPOLITÀ
Tancant la bretxa de dades.
Visibilitzar, sensibilitzar, impulsar, avaluar i sobretot oferir coneixement són els principals objectius de qualsevol Observatori. Aquests objectius són encara més rellevants si posem el focus en les desigualtats de gènere en l’àmbit local.
Els municipis metropolitans manifesten la necessitat d’obtenir dades sobre la desigualtat de gènere en diferents àmbits de la societat i és, per això, que neix l’Observatori de gènere metropolità (OGM).
La col·laboració del Consell Comarcal del Baix Llobregat amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona és un dels actius i trets definitoris de l’OGM. El Consell Comarcal aporta expertesa amb la tasca realitzada per l’Observatori Comarcal i l’Àrea Metropolitana ofereix recursos, aliances amb altres organismes i col·laboració amb tots els municipis metropolitans. Aprofitant-se d’aquesta col·laboració interadministrativa, l’Observatori pretén anar més enllà de la facilitació de dades de registres i fonts secundàries, proposant-nos com un laboratori d’idees (think tank) que permeti l’aprofundiment en l’anàlisi i pugui esdevenir referent.
El 2021 ha estat el primer any i hem treballat recollint dades a nivell local i segregades per sexe del món del treball. El resultat, una visualització de dades actualitzades de les principals dimensions del treball (atur, ocupació, ingressos, formació) i de consulta interactiva comparada entre els municipis i el conjunt de l’Àrea Metropolitana. El 2022 arrenca amb una jornada de sensibilització on, juntament amb alcaldesses de la metròpoli, hem reflexionat sobre les conseqüències de la manca de dades en el disseny i implementació de polítiques públiques feministes.
Resumint, l’Observatori de Gènere Metropolità es construeix com una eina facilitadora i impulsora de polítiques públiques locals encaminades a la reducció de les desigualtats existents entre dones i homes al mercat de treball. Una eina que serveixi tant per a realitzar polítiques de sensibilització i visualització dels biaixos de gènere existents com per a la implementació de polítiques públiques locals encaminades a reduir les desigualtats presents.
Lucía López Fernández
Responsable de l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat
L’ARTICLE DEL MES PER VICKY CASTELLANOS
/by Neus RibasAl Baix Llobregat les dones SOM UNA
El Baix Llobregat es va declarar comarca feminista l’any 2018, arrel de l’elaboració per part de les alcaldesses de la comarca, el Centre d’Estudis i el Consell Comarcal, d’un “Decàleg per a la construcció de ciutats feministes”. Va ser un any de fortes mobilitzacions feministes, marcat per moviments com el #metoo o el cas de la Manada de Pamplona.
Al Baix Llobregat a més a més, a l’octubre de 2018, vam celebrar el 5è Congrés de les Dones. El Congrés, que es celebra cada quatre anys i que arriba enguany al 20è aniversari, és un espai de coneixement i debat, però sobretot de participació. Una oportunitat de reflexionar conjuntament sobre la situació de les dones i les desigualtats de gènere, i cercar la manera d’erradicar-les i continuar avançant cap a la plena igualtat.
Des del març amb la seva presentació, fins a la celebració a l’octubre, els debats feministes es van estendre per tota la comarca gràcies a l’organització de 28 subseus o activitats precongressuals, on van participar més 1.500 persones.
Aquesta veritable “sacsejada feminista” a la comarca, s’ha activat de nou recentment amb la presentació del 6è Congrés de les Dones del Baix Llobregat. Amb el lema WE ARE ONE, SOM UNA, el Congrés pretén situar al centre d’atenció la SORORITAT, la solidaritat entre totes les dones front les desigualtats i discriminacions de gènere i el masclisme. Les subseus i activitats precongressuals, però, ja s’han començat a celebrar. Les primeres han estat organitzades pels ajuntaments de Gavà, Corbera de Llobregat i Castellví de Rosanes, abordant temes com les dones en el treball del futur, les trajectòries vitals de les dones o les maternitats. Altres àmbits que, de la mà d’expertes es portaran a debatre al Congrés són la salut, la violència masclista i l’empoderament sexual i reproductiu.
El 6è Congrés de les Dones del Baix Llobregat es celebrarà a Cornellà de Llobregat els propers 4 i 5 de novembre. Us convidem a seguir tota l’activitat a la web www.elbaixllobregat.cat/6congresdones, i a participar a les activitats precongressuals que ajuntaments, entitats i organitzacions organitzaran arreu del territori entre els mesos de març i setembre.
El 2022 al Baix Llobregat, el feminisme i les dones serem protagonistes, WE ARE ONE – SOM UNA
Vicky Castellanos
Consellera comarcal de Feminismes, Gent Gran i Diversitat Sexual i de Gènere
ACTIVITAT DE L’11 RECERCA COL·LECTIVA EXILI I DEPORTACIÓ AL BAIX LLOBREGAT
/by Neus RibasL’equip de recerca de l’exili i la deportació al Baix Llobregat, es va reunir el divendres 1 d’abril a Can Comamala de Sant Vicenç dels Horts per dur a terme una activitat formativa amb diverses ponències i testimoniatges centrades en l’exili republicà de 1939 i els camps de concentració a França.
Després de la benvinguda de l’alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Miquel Comino, i de la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, es va inciar l’activitat amb Daniel Díaz Esculies i la seva ponència L’exili republicà de 1939 i els camps de concentració a la França metropolitana i colonial; tot seguit en Jordi Oliva i Llorens en va parlar de la Mortaldat als camps francesos. Estudi nominal de les morts dels refugiats republicans a l’exili a través de les fonts. Després va arribar el torn dels tres testimoniatges a càrrec d’alguns membres de l’equip de recerca: El llegat fotogràfic de Francesc Siñol en relació al període de la República, a càrrec de Roser Calpe, Miquel Sinyol i Montse Siñol; El Journal d’exode de Marcel·lí Perich, a càrrec de Marta de Planell i Roser Vilardell; i la Vida als camps: la Maternitat d’Elna viscuda en primera persona pels Ortuño-Santamaria de Cornellà, a càrrec d’Ignasi Sayol (fill d’Antònia Santamaria Santamaria, nascuda a Elna).
Amb el suport de:
ENTITATS DE LA COMARCA ASSISTEIXEN A LES ASSEMBLEES DE LA CCEPC
/by Neus RibasQuatre entitats de la comarca van participar en aquestes assemblees: el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, el Centre d’Estudis Santjustencs, el Grup d’Estudis d’Esplugues i el Centre d’Estudis Beguetans. Actulament en son 8 les entitats del Baix Llobregat adherides a la Coordinadora:
Durant l’Assemblea Ordinària es va aprovar la memòria d’activitats de l’any 2021 i el resultat comptable, així com la proposta d’activitats i pressupost per a l’any 2022. I a l’Assemblea extraordinària es va renovar la meitat de la Junta de Govern. Un cop fetes les votacions, la Junta ha quedat formada pels centres següents: Centre d’Estudis del Gaià, Institut Menorquí d’Estudis, Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, Centre d’Estudis Seniencs, Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant, Institut d’Estudis Penedesencs, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (representat per Jaume Bosch), Centre d’Estudis Molletans, Centre d’Estudis Selvatans, Centre d’Estudis del Bages, Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, Centre d’Estudis Comarcals d’Isona i Conca Dellà, Centre d’Estudis de l’Hospitalet, Centre d’Estudis Ribagorçans, Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, Institut d’Estudis Comarcals del Montsià i el Taller d’Història de Gràcia.
Podeu trobar aquí les actes de l’Assemblea ordinària i l’Assemblea extraordinària de la CCEPC.
Presentació del llibre La Colònia Sedó d’Esparreguera al COAC
/by Neus RibasA la seu de Barcelona del Col·legi d’Arquietectes de Catalunya vam presentar la tarda del 24 de març el llibre La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica de la Dra. Gràcia Dorel-Ferré, que hem coeditat amb l’Ajuntament d’Esparreguera.
L’obertura de l’acte va anar a càrrec d’Antoni Vilanova, president de l’AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic) i Robert Juvé, vicepresident de l’AAUC (Agrupació d’Arquitectes Urbanistes) en el marc del nou el cicle de Diàlegs Tècnics sobre el patrimoni arquitectònic. També vam comptar amb els parlaments institucionals d’Eduard Rivas, alcalde d’Esparreguera, Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Jaume Perarnau, director del mNACTEC, Ramon Torra, gerent de l’AMB i amb la presència de Francesc Xavier Menéndez, director del Programa de memòria democràtica en Diputació de Barcelona, que també ha finançat l’edició d’aquest llibre.
Tot seguit Gràcia Dorel-Ferré ens va fer una explicació del llibre que ha escrit centrada amb els aspectes arquitectònics de la Colònia Sedó, un llibre que amb paraules de l’autora pretenia que fos llegible per tothom però científic a la vegada.
Us deixem amb el vídeo de l’acte
ESPECTACLE FÀBRICA DE POETES AL MUSEU DE LA COLÒNIA SEDÓ
/by Neus RibasEl passat dissabte 19 de març el Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera va sumar-se a la commemoració del Dia Mundial de la Poesia amb l’espectacle “Fàbrica de poetes”, un títol que evocava tant l’efemèride com l’espai fabril en el qual se celebrava.
L’espectacle va estar format per dues actuacions. D’una banda el duo integrat per Esteve Bosch i Tomàs Pinel va oferir un recital ple de passió, amb cançons de caràcter social, reivindicatiu, d’amor i desamor i de conflicte intern. Cançons que els més grans podien taral·larejar, per formar part de la banda sonora de moltes vides i de moltes lluites. De l’altre, el grup de joves “Poesia i Munició” va oferir un recital ple de textures dins d’un entramat sonor trencador i agosarat.
Una barreja generacional impecable. Ambdues propostes van aconseguir emocionar un públic entregat i nombrós, de més de 80 persones.
L’activitat va ser organitzada pel mNACTEC, per l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn i pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
MEMÒRIA OBRERA DE LA SEAT. FONS SILVESTRE GILABERTE
/by Neus RibasL’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat va organitzar la tarda del 17 de març l’acte Memòria obrera de SEAT: presentació del fons Silvestre Gilaberte i lliurament de les digitalitzacions a la secretària i als secretaris generals d’USOC, CCOO i UGT, on hi van assitir un centenar de persones.
L’acte va començar amb la benvinguda de la directora de l’Arxiu Comarcal M.Luz Retuerta que va presentar a les tres autoritats que obriren l’acte: Jordi Carbonell, conseller de Medi Ambient, Cultura i Memorial Democràtic del Consell Comarcal del Baix Llobregat; Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya; i Manel Martínez, regidor de cultura i memòria de l’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
Tot seguit Silvestre Gilaberte ens va explicar l’origen d’aquest fons, recentment dipositat a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat després de la dissolució de la Fundació Utopia Joan N. Garcia-Nieto, d’Estudis Socials del Baix Llobregat. Silvestre Gilaberte va participar en el grup fundador de CCOO i va ser dirigent del PSUC i de CCOO, entre 1968 i 1980. L’any 1969 va ser detingut per la seva activitat política i sindical i se li va demanar 10 anys de presó, la qual cosa va comportar que restés cinc anys a la clandestinitat a Barcelona, França i Romania. Durant dos anys va ser representant sindical i membre del Consell d’Administració de SEAT en nom dels treballadors i membre del Comitè Central de PSUC, entre 1972 i 1980. El fons Silvestre Gilaberte va néixer per la necessitat dels membres del comitè de la SEAT de recuperar la memòria de les lluites obreres de l’empresa. Silvestre Gilaberte va ser un dels principals encarregats de documentar aquestes lluites obreres.
Després es va presentar el llibre 18 de octubre de 1971. La ocupación de SEAT. Narración y representación històrica, a càrrec d’Isidor Boix.
Van finalitzar l’acte els parlaments de Maria Recuero, secretària general de la USOC, José Antonio Iniesta, secretari general d’UGT Baix Llobregat i Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya. Tot seguit, l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lidia Muñoz, va fer entrega als represenats dels tres sindicats d’una còpia de la digitalització del fons Silvestre Gilaberte.
EDITORIAL CECBLL (Febrer 2022)
/by Neus RibasCOLÒNIA SEDÓ
Un patrimoni industrial on el passat es troba amb el futur.
Febrer és el mes més curt de l’any, el d’aquest 2022 ha estat intens pel que fa a les activitats promogudes pel nostre Centre, tal com vam comunicar en el butlletí de gener. En aquest editorial havíem acordat parlar de la importància estratègica de la recuperació del patrimoni industrial de la Colònia Sedó i d’això parlarem. Tot i això, necessitem expressar que ens ha corprès l’atac de Putin a Ucraïna, una guerra a la qual ens oposem fermament, com a totes les guerres. Ens proposem dedicar alguna sessió a parlar amb persones expertes per entendre el perquè de tot plegat i manifestar-nos a favor de la vida, la democràcia i el diàleg com a mètode per resoldre conflictes.
El capítol X del llibre de Gràcia Dorel es presenta tot dient:
“Can Sedó tanca definitivament el 1979. Pocs anys després, una nova societat compra el conjunt per fer un polígon industrial i un espai museogràfic. Es pensa també en restaurar la part d’habitatges. Tot això configura una nova estructura, completament diferent, però que dona una segona vida al que podria perdurar com un lloc d’activitats industrials, culturals i habitacionals.
No falten exemples a Europa i Amèrica de conjunts reconvertits d’aquesta manera. Però a més de ser un testimoni ben conservat d’una de les més importants fàbriques de la primera i de la segona Revolució Industrial, la fàbrica Sedó presenta, com cap altra, els esforços de generacions d’empresaris, tècnics i obrers per aconseguir produir amb una energia barata i renovable, la de l’aigua del Llobregat, gràcies a les obres del Cairat.
Per sobre de la Colònia plana la memòria de generacions de dones i d’homes que han treballat tota la vida en una de les fàbriques més potents, contribuint amb humilitat i constància a la prosperitat general”
Tal com el vicepresident del Centre va comentar en la presentació de la publicació: “En aquest sentit podem considerar que el llibre de la Gràcia culturitza allò que als segles XIX i XX va ser una gran iniciativa tècnicoindustrial en un context social i laboral molt singular, Can Sedó no és un bolet; Can Sedó no és un atzar; potser tampoc era inevitable. Aquest llibre ajuda a fixar tots aquests fets al nostre imaginari col·lectiu, aquell que ens dona sentit de pertinença; aquell que ens diu “va passar això, va passar d’aquesta manera, amb aquesta gent, i va passar aquí”.
El CECBLL sempre hem defensat la protecció del patrimoni de la Colònia Sedó i la seva valoració com un conjunt arquitectònic viu, capaç de donar encara un servei i, alhora, de posar en joc la seva capacitat d’explicar i d’il·lustrar els orígens de la industrialització a Catalunya, a Espanya i a sud d’Europa. Els ajuntaments d’Esparreguera i d’Olesa i el conjunt d’institucions públiques que ens coneixen, saben de la voluntat del Centre de fer viable la preservació d’aquest patrimoni i, alhora, la seva vida funcional i plena d’oportunitats. L’any 2014, la nostra entitat celebrava el 40è aniversari de la seva creació i arran d’aquest esdeveniment vam promoure que l’espai de la Colònia Sedó fos accessible i visitable, feia temps que estava tancada. La recuperació del patrimoni industrial de la Colònia Sedó és una empresa en la que moltes persones, entitats i institucions hi hem posat la mirada i estem disposades a fer-ho possible.
En el número 23 de la nostra publicació “Materials del Baix Llobregat i altres escrits” de l’any 2020, en Rafael Bellido -advocat expert en urbanisme i medi ambient- ens il·lustrava sobre el règim de protecció legal del patrimoni històric i de l’entorn de la colònia Sedó. Analitzava com les diverses figures de planejament urbanístic aprovades, han previst la protecció d’aquest important conjunt fabril. Som conscients de l’enorme tasca que cal abordar per fer aquest enllaç “el patrimoni és allò on el passat i el futur es troben” i en aquest sentit ens congratulem que en l’edició del llibre La Colònia Sedó d’Esparreguera, la llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica, hàgim comptat amb l’Ajuntament d’Esparreguera com a coeditor del llibre, la Diputació de Barcelona, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, així com els suports del Consell Comarcal, el Departament de Cultura de la Generalitat i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Tot aquest conjunt d’institucions i les entitats culturals, socials i empresarials de la comarca ens hem de comprometre en fer viable el futur de la Colònia Sedó com a nucli de coneixement, de cultura i d’activitat economia. En aquesta empresa ens trobaran sempre disposades.
L’ARTICLE DEL MES PER M.JESÚS BONO
/by Neus RibasEl protagonisme de les lluites socials a la Transició en les Jornades de Memòria històrica i democràtica
Des de fa 3 anys, el Centre d’Estudis Comarcals, la USLA (secció de l’Ateneu Santfeliuenc), i l’Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat (AMHDBL) organitzen conjuntament unes jornades sobre història i memòria.
Enguany, les jornades han tingut una significació especial. Després de dos anys comunicant-nos, afortunadament, a través de les pantalles, hem pogut començar a recuperar la presencialitat i els avantatges de la insubstituïble proximitat. L’objecte de les Jornades ha estat donar a conèixer el paper dels moviments socials dels anys 70 i la Transició en la construcció de la ciutat democràtica i en la transformació de les condicions de vida de les persones. Moviments i lluites que tingueren una importància cabdal a la comarca del Baix i a Sant Feliu de Llobregat.
Les jornades van començar el dimecres 16 amb una conferència de l’historiador i periodista Marc Andreu: “Els moviments socials a la Transició Democràtica”. A través d’una exposició il·lustrada amb les fotografies icòniques dels moviments socials durant la Transició, Marc Andreu ens va suggerir una interessant reflexió. Malgrat l’estudi i aportacions de la historiografia, el protagonisme de les lluites socials són les grans oblidades dels relats sobre la Transició, tant dels qui atribueixen el mèrit dels canvis a les elits polítiques com els que són crítics amb la Transició i l’anomenen pejorativament règim del 78.
Dijous 17, sota el títol Lluites socials i construcció democràtica a la ciutat de Sant Feliu es van presentar els resultats d’un treball de recerca sobre quatre lluites fonamentals a Sant Feliu en la dècada dels setanta: la lluita per la plena escolarització i l’ensenyament públic, la lluita per l’ambulatori i la sanitat pública, la lluita per la dignificació de l’espai públic i contra l’especulació i la lluita en defensa de l’ocupació i els llocs de treball. El públic assistent va demanar que l’estudi presentat fos extensiu a altres lluites que també tingueren un paper destacat a la ciutat, com el moviment estudiantil o el feminista.
La taula rodona es va complementar el dissabte 19 al matí amb la presentació del recorregut pels quatre escenaris físics que mostren i expliquen aquestes lluites. Amb el nom “Quan les parets parlen“, aquest itinerari interpretatiu es vol oferir regularment al públic familiar, esplais, casals de gent gran, dones, centres educatius, etc.
El coneixement i divulgació de les lluites socials a través de la realització d’itineraris interpretatius és una pràctica ja experimentada en alguns municipis de la comarca com és el cas de Cornellà o Sant Joan Despí, sobre el que caldria incidir en els propers anys pel seu paper pedagògic.
Com ja és habitual, a les Jornades es va presentar la revista de l’AMHBLL dedicada a la divulgació de la repressió franquista arreu l’estat. Aquest any dedicat a la repressió a Euskadi i Navarra.
L’obra de teatre “En Bangkok también hay ratas” de la Companyia La Voz Ahogada, va ser el colofó lúdic de les Jornades. Una obra necessària per donar a conèixer el paper fonamental de les dones en les lluites obreres i socials dels barris de la ciutat de Barcelona, traslladable a qualssevol ciutat de l’Àrea metropolitana.
L’obra, amb una escenografia que incorpora material gràfic de l’època, un acurat assessorament històric, l’oportuna i mesurada veu dels testimonis i la professional interpretació de Mireia Clemente, Laura Sancho i Ivan Campillo, sota la direcció d’aquest últim, va tenir una excel·lent acollida i va arrencar el càlid aplaudiment del públic.
Els que no vau poder assistir o seguir per streaming les Jornades, us animem que ho feu pel canal youtube del CECBLL.
M. Jesús Bono, membre de la Junta del CECBLL
PLENARI DE LA XARXA DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA DEL BAIX LLOBREGAT
/by Neus RibasEl 31 de gener es va celebrar en format telemàtic el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat. Hi van participar una seixantena de persones entre regidors i regidores de cultura i memòria democràtica de la comarca, sindicats, entitats i associacions vinculades a la memòria democràtica, arxius, i persones que a títol individual van voler acompanyar-nos en aquest primer Plenari.
L’acte el va inciar la presidenta de la Xarxa de Memòria Democràtica i presidenta del Consell Comarcal, Eva Martínez, que va conduir la primera part del Plenari. El conseller comarcal de Cultura i Memòria Democràtica, Jordi Carbonell, va explicar el projecte d’activitats de la Xarxa per l’any 2022, i la cap de projectes del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Neus Ribas, ens va explicar les activitats i projectes realitzats per la Xarxa des dels seus incis el gener de l’any 2020 fins ara. També vam comptar amb les intervencions del director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Vicenç Villatoro, i el responsable de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Xavier Menéndez.
El Plenari va aprovar la Memòria d’Actuacions 2020-2021 i el Pla de Treball pel 2022 amb una proposta de de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, d’incorporar a la Xarxa un representant dels Ateneus que van patir espolis en temps franquistes.
La segona part del Plenari, de caire més lúdic, el catedràtic de dret constitucional Marc Carrillo va realitzar una ponència sobre el projecte de la llei de memòria democràtica i la seva tramitació parlamentària, seguida d’una interessant taula rodona en la qual hi van participar l’Associació Catalana d’expressos polítics, l’Associació per la Memòria Democràtica del Baix Llobregat i l’Amical de Mauthausen.
Us deixem amb el vídeo del Plenari:
TAULA RODONA RÀDIO LOCAL I DEMOCRÀCIA: passat, present i futur
/by Albert MoyaEn el marc de l’any Victòria Pujolar Amat impulsat per l’Institut de les Dones, i aprofitant que durant el mes de febrer se celebra el dia mundial de la ràdio, el CECBLL va organitzar una taula rodona sobre la ràdio local i els orígens de la democràcia. A la taula hi va participar Elvira Altés Rufias, comissària de l’Any Víctòria Pujolar amb la que vam poder gaudir d’una visita guiada a l’exposició Qui és Victòria Pujolar Amat? que ha estat al Centre Cívic Mas Lluí durant el mes de febrer. També hi van participar els periodistes Joan Carles Valero Hermosilla, director de BCN Factory, Òscar Ramos París, cap de redacció d’El Triangle i exdirector dels serveis informatius de COM Ràdio, Jordi Fortuny i Batalla, coordinador de Desenvolupament Estratègic de de la CCMA, Sylvia Montilla Castillo, cap de la Unitat de Recerca, Estudis i Publicacions del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i conduida per Carme Figueras i Siñol, membre de Junta del CECBLL i consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Us deixem amb el vídeo d’aquesta interessant sessió:
TERCERA EDICIÓ DE LES JORNADES DE MEMÒRIA HISTÒRICA I DEMOCRÀTICA
/by Neus RibasDes del 16 fins al 19 de febrer de 2022, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, la Universitat Social, Lliure, Autogestionada secció de l’Ateneu Santfeliuenc i l’Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, hem tornat a organitzar les Jornades de Memòria històrica i democràtica sobre les lluites socials durant la Transició Democràtica.
Engegàvem màquines el dia 16 a l’Ateneu Santfeliuenc amb una conferència de l’historiador i periodista Marc Andreu sobre Els moviments socials a la Transició Democràtica.
El dijous 17 de febrer presentàrem al Centre Cívic Les Tovalloles la taula rodona Lluites socials i construcció democràtica a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat, on es va fer públic un projecte del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’itinerari interpretatiu Quan les parets parlen. De la mà de les persones que formen part de l’equip de recerca del projecte, Jordi San José, María Jesús Bono, Àngel Merino i Jesús Martínez, ens van ensenyar les lluites dels anys 70 que hi van haver a la ciutat de Sant Feliu pel dret a una plena escolarització i a l’educació pública, el dret a la salut i a la sanitat pública, les lluites lluita per un espai públic digne i de qualitat i les lluites per l’ocupació i la defensa dels llocs de treball.
El divendres 18 de febrer, al Centre Cívic Mas Lluí, la presidenta i el vicepresident de l’Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, Agustina Merino i Rosario Calero, ens presentaren la nova edició de la revista Memòria Antifranquista “La repressió franquista a Euskadi i Navarra”
I vam acabar les jornades el dissabte 19 de febrer amb dues activitats, una al matí i l’altra a la tarda. A les 11 del matí iniciàrem l’itinerari interpretatiu Quan les parets parlen des de la Plaça de Laujar d’Andarx de Sant Feliu de Llobregat i fins a l’antiga fàbrica Hispano Suiza, on actualment hi ha la residència El Palauet. Els quatre membres de l’equip de recerca, ens guiaren pels punts d’aquest itinerari de memòria democràtica de nova creació. I a les 19h, vam poder gaudir amb la companyia La Voz Ahogada de l’obra de teatre “En Bangkok también hay rates”, sobre les lluites veïnals de les dones als barris obrers de Barcelona.
Galeria d’imatges FET A SANT FELIU
Presentació del llibre La colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica.
/by Albert MoyaEl dijous 3 de febrer vam presentar a la sala d’actes de la Biblioteca Municipal L’Ateneu d’Esparreguera, el llibre de la Dra. Gràcia Dorel- Ferré La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica.
Prop d’un centenar de persones van assistir a aquesta presentació que va comptar amb els parlaments de l’autora del llibre, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marin, l’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, i el vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Jordi Sicart.
Aquest llibre ha estat una coedició del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament d’Esparreguera, amb el suport de la Diputació de Barcelona.
L’obra mostra, amb rigor científic i voluntat divulgativa, aquest excepcional conjunt fabril i residencial, que va ser una de les colònies industrials més pròsperes a tot el continent durant el segle XX. En paraules de l’autora, en el llibre trobareu “…la història de la Colònia Sedó, a la vora del Llobregat, on van treballar centenars d’homes, de dones, de noies i nois, vinguts d’Esparreguera, d’Olesa, d’Abrera i de les masies del voltant. La fàbrica que podem veure avui va trigar anys en esdevenir la colònia tèxtil més important de Catalunya i d’Espanya.”
Es tracta d’un llibre de gran format, estructurat en 10 capítols i dividit en diversos apartats que, en certa manera, són independents entre ells per facilitar la lectura i evitar que hagi de ser necessàriament una lectura lineal. A més del contingut textual, l’autora ha fet una recerca d’imatges il·lustratives, fotografies i documents, molts d’ells inèdits.
Podeu adquiri el llibre aquí
El CECBLL rep el distintiu com a Punt d’Informació Turística del Baix Llobregat
/by Neus RibasEl 3 de febrer va tenir lloc l’Acte de lliurament dels distintius a les 36 noves empreses certificades com a Punt d’Informació Turística del Baix Llobregat, a l’alberg Centre Esplai del Prat de Llobregat. Una d’aquestes entitats ha estat el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que, amb la seu al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat, ens hem convertit en un dels 90 punts de la comarca on es pot trobar informació sobre espais turístics del Baix Llobregat. La directora de l’entitat, Esther Hachuel, va recollir el guardó.
L’acte va comptar amb la presència de la Sra. Marina Garcia, Regidora de Comerç i Turisme del Prat de Llobregat, la Sra. Abigail Garrido, Diputada de Turisme de la Diputació de Barcelona, i la Sra. Eva Ma. Martínez, Presidenta del Consorci de Turisme del Baix Llobregat.
Aquestes 36 empreses s’han afegit a les ja distingides en edicions anteriors, arribant a un total de 90 empreses i entitats del Baix Llobregat acreditades com a Punt d’informació turística, les quals participen en aquest programa que el Consorci de Turisme del Baix Llobregat va posar en marxa l’any 2016 en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, i que té com objectiu ampliar la xarxa d’oficines de turisme amb altres espais, empreses i entitats de la comarca.
Aquests són els 90 Punts d’Informació Turística del Baix Llobregat:
https://www.turismebaixllobregat.com/ca/punts-dinformacio-turistica
Àngel Merino a ETV Televisió
/by Neus RibasEn la darrera col·laboració del CECBLL al programa Línia de servei d’ETV televisió del passat dia 18 de febrer, la nostra directora Esther Hachuel va entrevistar a l’Àngel Merino, filòleg, expert en participació ciutadana, en associacionisme i en democràcia local sobre els quals ha escrit diversos llibres. Actualemnt és coordinador de l’USLA, Universitat Social Lliure i Autogestionada, secció de l’Ateneu Santfeliuenc. Ha tingut diversos càrrec polítics, des de regidor de cultura fins alcalde de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat i diputat d’educació a la Diputació de Barcelona.
En va parlar del seu nou llibre editat amb Edicions del Llobregat, el segell editorial del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Democràcia i construcció de la cultura popular festiva a Sant Feliu de Llobregat, que podeu adquirir aquí
Presentació del llibre La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930)
/by Neus RibasLa sala d’actes de la Biblioteca El Molí de Molins de Rei, es va omplir de gom a gom el dijous 10 de febrer per la presentació del llibre La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930) de la historiadora i membre de Junta del CECBLL Gemma Tribó. Aquest llibre ha estat editat per Edicions del Llobregat, el segell editorial del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
El llibre és una síntesis de la tesi doctoral de la Dra. Gemma Tribó Traveria, acabada l’any 1989, Evolució de l’estructura agrària del Baix Llobregat (1860-1930), dirigida pel Dr. Emili Giralt Raventós.
La publicació té un total de 407 pàgines de text, conté més de 100 taules i gràfics repartits per tot el llibre, diverses fotografies, dos annexos i una bibliografia final de l’obra.
Aquest llibre ha estat prologat per Mercè Renom Pulit, Doctora en Història, membre del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i del Grup Treball, Institucions i Génere de la Universitat de Barcelona.
La tesi de Tribó, molt ben rebuda en els àmbits acadèmics, va constituir una destacada aportació al coneixement del passat agrícola del Baix Llobregat, tant per significar una fita en el balanç de la història econòmica i social d’aquest territori, com per les novetats metodològiques i el seu tractament científic.
Amb aquesta síntesis, l’autora coverteix la seva tesi en un llibre de divulgació. Els investigadors i les investigadores interessades en el tema han consultat la tesi, però la ciutadania, i especialment els pocs pagesos i pageses que encara queden per la comarca, els agradarà conèixer un trosset de la seva història. En paraule de l’autora, publicar el llibre també vol ser un acte d’agraïment a totes les persones i institucions que en el seu moment van col·laborar a fer possible la tesi.
Podeu adquirir el llibre en aquest enllaç.
Amb el suport de:
El CECBLL gestiona les visites a la Penya del Moro de Sant Just Desvern
/by Neus RibasL’Ajuntament de Sant Just Desvern, conscient de l’alt valor patrimonial i paisatgístic de l’indret i la seva capacitat per explicar l’evolució del paisatge i la flora i la fauna de la zona, va impulsar fa uns anys aquest servei d’acollida dels visitants, que té lloc un cop al mes a través de la presència d’una especialista en turisme i patrimoni que adapta les seves explicacions a l’interès dels visitants, que és divers.
Collserola en general i en concret l’espai de la Penya del Moro reben una afluència considerable de visitants, tant excursionistes a peu o en bicicleta que passen pel lloc com persones que pugen interessades en veure l’indret. Aquests aspectes van portar l’Ajuntament a implantar aquest servei que ara gestiona el Centre d’Estudis Comarcals. Ens motiva el patrimoni!
EDITORIAL CECBLL (Gener 2022)
/by Neus RibasLOOK AT EVERYTHING (Mirar-ho tot)
Don’t Look Up (No mires arriba). Aquest és el títol d’una pel·lícula que exhibeix Netflix, dirigida per Adam McKay i interpretada per Leonardo DiCaprio i Meryl Streep, entre d’altres. Es tracta d’una comèdia/ciència-ficció que mostra les reaccions polítiques i socials davant les evidències científiques que alerten d’un perill imminent: en sis mesos impactarà sobre la terra un cometa que acabarà amb la vida humana, i es posa de manifest tot el relat ressaltat des dels mitjans de comunicació i les xarxes socials.
Nosaltres aquest any 2022 ens proposem mirar-ho tot “look at everything” i emprenem l’activitat tot observant les experiències culturals, socials, econòmiques i ecològiques que es fan a la comarca, tant les protagonitzades de manera individual com de manera col·lectiva. Emprenem un camí de major coneixement de l’entorn de la comarca, que ens portarà a l’11a edició dels Premis de Reconeixement Cultural. Recordareu que fem aquest certamen cada dos anys. La darrera edició va ser a Sant Just Desvern l’any 2018; l’edició de l’any 2020 s’havia de celebrar al Prat del Llobregat i fou ajornada per la Covid.
En reprendre el projecte de l’edició d’enguany hem considerat adient fer un treball previ de reconeixement arreu del territori. Volem “mirar-ho tot”, observarem i reconeixerem tot allò que hem fet i viscut durant aquests anys en els quals hem estat immerses en una excepcionalitat que ha trasbalsat la vida quotidiana.
De manera immediata ens disposem a fer balanç de l’activitat de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i a celebrar les Jornades de Memòria Històrica i Democràtica, centrades en les lluites socials durant la transició. L’equip de recerca sobre l’exili i la deportació comptarà amb una eina potent, ja que hem signat un acord de col·laboració amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per facilitar l’accés i la consulta dels llistats digitalitzats de J. M. Trias Peitx. Aquest mes de gener també ens hem sumat al costat del municipi de Castelldefels a la 6a “Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels drets humans” impulsada pel Consell Insular de Mallorca i Amnistia Internacional i a la qual s’han afegit per primer cop torres del territori peninsular, coordinades per l’Institut Ramon Muntaner i amb el suport de diferents agents, entre els quals es compten la Universitat de Barcelona, el Museu Marítim de Barcelona o el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.
Seguint el fil de la recuperació de la memòria, acollim l’exposició oferta per l’Institut Català de les Dones per commemorar els cent anys del naixement de Victòria Pujolar Amat, militant antifranquista, primera locutora en llengua catalana amb el nom de Montserrat Canigó a Ràdio Espanya Independent (REI), coneguda popularment com “La Pirenaica”. En el marc de l’exposició celebrarem un debat sobre “Ràdio local i democràcia: passat, present i futur”.
Una altra novetat és que assumim, per encàrrec de l’Ajuntament de Sant Just Desvern, el guiatge de les visites a la Penya del Moro, al bell mig de Collserola, on es pot veure un jaciment corresponent a un poblat ibèric i una fortificació medieval, a més d’un paisatge inequívocament baixllobregatí i metropolità. També en el capítol dels serveis editorials (Edicions del Llobregat), en acabar l’any 2021, tal com teníem previst, han vist la llum dues noves publicacions: La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica, escrit per Gràcia Dorel-Ferré; i La superació de la crisi agrària de finals del segle xix al Baix Llobregat (1860-1930). Exportació a Europa, consolidació de la pagesia veïna i naixement de nous paisatges agraris, escrit per Gemma Tribó. La qualitat acadèmica d’ambdues autores i la gran aportació que representen per a la comarca i per al país ens fa preveure una forta intensitat en la campanya de difusió dels coneixements que ens transmeten aquests llibres, que ens permetran intensificar línies de treball del present, com la recuperació del patrimoni industrial de la comarca i la del patrimoni agrícola.
Com veieu, l’activitat del Centre se sustenta sobre una base sòlida d’estudi, coneixement i reconeixement de l’entorn, del passat, del present i ens dota d’eines per a un futur millor, sense cap negació, sense cap exclusió. Ho volem mirar tot, ho volem conèixer tot, volem ser útils tant des del pensament com des de l’acció.
Novetats bibliogràfiques del CECBLL
/by Neus RibasEncetem l’any amb dos llibres d’un alt valor per al coneixement del patrimoni de la nostra comarca! Es tracta de dos llibres que de ben segur us agradarà tenir a mà a les vostres prestatgeries, amb dues autores de luxe, grans expertes en les temàtiques que tracten.
La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930) de la Dra. Gemma Tribó Traveria.
Ha estat editat per Edicions del Llobregat, el segell editorial del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
La publicació té un total de 407 pàgines de text, conté més de 100 taules i gràfics repartits per tot el llibre, diverses fotografies, dos annexos i una bibliografia final de l’obra.
Aquest llibre ha estat prologat per Mercè Renom Pulit, Doctora en Història, membre del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i del Grup Treball, Institucions i Génere de la Universitat de Barcelona.
La tesi de Tribó, molt ben rebuda en els àmbits acadèmics, va constituir una molt destacada aportació al coneixement del passat agrícola del Baix Llobregat, tant per significar una fita en el balanç de la història econòmica i social d’aquest territori, com per les novetats metodològiques i el seu tractament científic.
Amb aquesta síntesis, l’autora coverteix la seva tesi en un llibre de divulgació. Els investigadors i les investigadores interessades en el tema han consultat la tesi, però la ciutadania, i especialment els pocs pagesos i pageses que encara queden per la comarca, potser els agradarà conèixer un trosset de la seva història. Publicar el llibre també vol ser un acte d’agraïment a totes les persones i institucions que en el seu moment van col·laborar a fer possible la tesi.
VULL ADQUIRIR AQUEST LLIBRE
La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica, de la Dra. Gràcia Dorel-Ferré
La Colònia Sedó destaca per ser un conjunt patrimonial de primer ordre. Encara ara és un espai industrial viu, en el qual es desenvolupen activitats productives. Però els carrers, les naus i tot el conjunt resten, tot i mal conservats, fidels a l’arquitectura i la manera de fer d’una època i expressen a la perfecció el que va ser el procés d’industrialització de Catalunya i les diferents fonts d’energia que el van fer possible al llarg de quasi un segle i mig de funcionament.
Gràcia Dorel-Ferré és experta en patrimoni industrial en general i en la Colònia Sedó en particular. Ella és consultora de la UNESCO en matèria de patrimoni industrial i professora en diverses universitats de França, on hi té la residència.
La publicació que ara ens ocupa és un llibre de gran format i tapa dura, de clar caràcter divulgatiu, tant pel contingut i plantejaments com per la maquetació. Està profusament il·lustrat amb fotografies i documents antics. Val a dir que l’autora ha fet un gran esforç no només de recerca i síntesi, sinó de cerca de nou material documental que apareix al llibre i que es publica per primera vegada.
Com tot el que s’edita amb el segell editorial Edicions del Llobregat, els llibres compten amb número d’ISBN i DIPÒSIT LEGAL. Els socis i les sòcies del CECBLL podran adquirir els llibres al 50% de descompte.
VULL ADQUIRIR AQUEST LLIBRE
L’ARTICLE DEL MES PER CARME FIGUERAS
/by Neus RibasLA RÀDIO ESTÀ VIVA
Aviat farà un segle dels inicis de la ràdio a Catalunya amb Ràdio Barcelona i Ràdio Associació. La ràdio ha estat un mitjà de comunicació de masses que ha perdurat viu en el temps, adaptant-se als canvis tecnològics i socials que, des dels anys vint del segle passat fins a l’actualitat, han estat incommensurables.
La ràdio ha estat font d’informació, d’entreteniment, de propaganda, de cultura i d’educació, sempre lligada al temps polític i a les transformacions socials. Com a mitjà de comunicació que és, assequible i proper, la ràdio ha anat de la mà dels temps, dels batecs i dels anhels de la ciutadania. Des dels seus inicis en plena dictadura de Primo de Rivera, en la Primera i la Segona República, durant els temps convulsos de la Guerra Civil espanyola, en el llarg període de la dictadura franquista i, també, amb la ràdio des de l’exili (com ho va ser la Pirenaica, “La Pire”, des d’on retransmetien en català republicans com Victòria Pujolar, de qui el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat es fa ressò aquest febrer amb l’exposició commemorativa de la seva memòria), en l’època de la transició, fins als més de quaranta anys que portem de democràcia.
La ciència i la tecnologia han fet grans progressos en cent anys. Ones curtes, mitjanes o llargues, la freqüència modulada, la digitalització, les plataformes OTT… La ràdio com a aparell de vàlvules al voltant del qual s’ajuntaven les famílies al menjador de casa és història ben llunyana.
Ara és l’època del podcast, de la ràdio per Internet a través de múltiples aparells i de plataformes. Pots escoltar els teus programes preferits quan vols i, fins i tot, els pots veure. La ràdio, però, continua sent un mitjà de rigorós directe quan ho desitges, que et desperta al matí o t’acarona a la nit, que et posa en marxa mentre esmorzes o et vesteixes, que continues escoltant des del cotxe o des del transport públic quan vas cap a la feina o quan en tornes. Respecte d’altres mitjans de comunicació socials, la ràdio continua sent per a moltes persones la més propera, la que forma part de la seva esfera més íntima i quotidiana.
Anys enrere, quan la digitalització ja es veia com un fet, van ser molts els qui li auguraven poca vida, al mitjà radiofònic, però s’equivocaven. Les darreres dades de finals del 2021 ens mostren que a Catalunya s’escolta diàriament la ràdio en format tradicional una mitjana d’1 hora i 37 minuts de dilluns a diumenge i la seva penetració és del 56,4% de la població catalana, xifra gens menyspreable. Cert és que la televisió té una penetració del 81,6% i que la d’Internet, la més elevada, és del 89,1%.
Un darrer apunt: la importància que té la ràdio en la comunicació més local. Les notícies del poble, del barri o de la comarca, l’activitat municipal, la cultura més propera, la veu i les reivindicacions de les entitats socials, veïnals o culturals, tenen en la ràdio local el seu espai de relació i de difusió de les seves activitats. La ràdio esdevé un agent de cohesió social i de convivència.
Carme Figueras Siñol
Consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i membre de la Junta del CECBLL
Acord de col·laboració entre el CECBLL i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
/by Neus RibasEl CECBLL hem signat un acord de col·laboració amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per facilitar l’accés i la consulta dels llistats digitalitzats de J.M. Trias Peitx. L’equip de més de 40 investigadors i investigadores de la 11a recerca col·lectiva sobre l’Exili i la Deportació al Baix Llobregat, tindran a la seva disposició aquests llistat amb finalitats de consulta i recerca. Ens són d’especial interès els llistats de refugiats que va generar Trias Peitx arran de l’organització d’un servei d’ajut humanitari que va permetre sortir dels camps d’internament a molts refugiats i poder treballar a l’exterior. Llistats que contenen milers de noms que poden ajudar a localitzar i traçar la trajectòria d’exiliats procedents de les diferents poblacions de Catalunya, i entre elles les de la comarca del Baix Llobregat.
Així que des d’aquestes línies, volem agrair la bona entesa amb la directora i la cap del CRAI Biblioteca Pavelló de la República, Judit Casal i M. Lourdes Prades, que ens han facilitat aquest acord tan útil en l’avenç de la nostra recerca.