Dissabte 6 de novembre de 2021.
Punt de trobada: a les 11:30 h davant del mercat del
Centre de Sant Joan Despí

Visita guiada per Conxita Sánchez, membre de la Junta del CECBLL i coautora de l’itinerari.

INSCRIPCIONS A 934770051 o bé donesdespi@sjdespi.net

#Salvem els mots

A les acaballes d’octubre deixem enrere la pandèmia, tot i que sembla que el virus romandrà de manera habitual com endèmia. Des del mes de març de l’any 2020 han passat 19 mesos, en els quals plegats hem viscut experiències impensables quan donàvem la benvinguda a l’any 20. D’aquesta experiència hem après de l’enorme generositat de moltes persones i de la mesquinesa d’altres, ens hem endinsat en el món de les telecomunicacions i les activitats on line han estat freqüents arreu i també a la nostra entitat. A poc a poc hem recuperat les activitats presencials, però no deixem enrere la preocupació pel present i pel futur de la comunitat.

Aquest octubre, en el marc de les Festes de Tardor, hem editat i presentat el llibre d’Àngel Merino Democràcia i construcció de la cultura popular festiva de Sant Feliu de Llobregat. Hem celebrat una primera activitat de LluiRL’art tot veient i escoltant “…de pel·lícula”, narració d’Anna Grimau i música amb el saxofonista Carlos Olartecoechea. L’equip de la 11a recerca col·lectiva sobre l’exili i la deportació continua la seva activitat i va visitar l’exposició “La maleta d’Agustí Centelles”, a la sala MercArt de Sant Just Desvern, visita guiada per Sergi Centelles, fill del fotògraf. La Comissió de Seguiment de la Xarxa de Memòria democràtica ha fet balanç del primer any i emprèn la programació per al 2022. Hem posat en marxa les entrevistes d’un nou projecte de memòria democràtica, “Quan les parets parlen”, que us presentem a la notícia d’aquest butlletí. També ens hem atansat a observar in situ els espais naturals del Delta i la possible afectació de l’ampliació de l’aeroport.

Com veieu, ni la pandèmia, ni l’endèmia paralitzen l’activitat del Centre, ni tampoc el curs de la història, i avui més que mai hem d’afrontar reptes inherents a la globalització que incideixen en la manera de viure i de com guanyar-se la vida: la transició energètica és inajornable, com també ho és l’economia circular, ja que la sobreexplotació de recursos no ha de continuar.

Som en el primer quart del segle xxi i habitem en allò que podrien ser “els bojos anys vint”; en aquesta etapa necessitem que una associació com la nostra esdevingui un autèntic hub (centre) del coneixement, la cultura, la cohesió social, la identitat i el compromís amb les persones i l’entorn. Vivim en la dècada del desplegament de la societat de la informació, amb la digitalització de les comunicacions i els canvis d’hàbits de consum de productes audiovisuals, i això fa inajornable la presència de la llengua catalana en el món audiovisual i a les xarxes socials, cosa imprescindible per al progrés i la cohesió social i per al coneixement de la llengua.

La llengua catalana i la cultura són les eines que han estat i han de continuar sent l’eix vertebrador de la nostra comunitat. La llengua és el principal vehicle de comunicació. Parlar, escriure, promoure, protegir i defensar la llengua és una tasca de tota la comunitat amb independència de les opinions i de les opcions polítiques i socials de cadascú. Les llengües no tenen ideologia, són l’expressió més directa de la cultura, defineixen les identitats personals i conformen un llegat patrimonial comú. Montserrat Roig deia: “Si em pregunten perquè escric en català, se m’acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dona la gana.”

Els centres d’estudis som característics dels territoris de parla catalana i entre moltes de les nostres iniciatives i activitats hi ha el coneixement i la promoció de la llengua, sent aquest un eix estructural de la nostra activitat com a entitat. Formem part de la coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, entre altres coses perquè és necessari treballar conjuntament des de tots els territoris per afavorir la normalització de la llengua en tots els sectors i promoure iniciatives relatives a la llengua de manera transversal implicant totes les institucions i tota la ciutadania.

Quan aquest editorial vegi la llum, haurem acollit la presentació del llibre Salvem els mots, del filòleg Jordi Badia. Aquesta publicació neix arran de la publicació setmanal d’un tuit (piulada) del filòleg, que etiquetava amb el hashtag #Salvem els mots. Com el mateix autor diu, el llibre “és una obra que neix en una xarxa social del segle xxi i que ens vol fer present que la nostra llengua fa anys i panys que camina per aquests mons de Déu”. Agraïm a la Plataforma per la Llengua que s’hagi sumat a aquesta activitat.

La Palma de Cervelló, el municipi del Baix Llobregat que fa trenta

La comarca del Baix Llobregat està integrada per trenta municipis. Però no sempre ha estat així.

Quan l’any 1987 el Parlament de Catalunya va tornar a reconèixer de forma oficial les comarques, dotant-les de Consell Comarcal, la Generalitat va proposar que Sant Just Desvern i Esplugues quedessin integrades al Barcelonès. El Baix Llobregat comptava amb vint-i-set municipis. La voluntat dels dos consistoris es va concretar, d’acord amb el mecanisme previst a les Lleis d’organització territorial, amb l’adscripció definitiva de Sant Just i Esplugues a la nostra comarca. Ja érem vint-i-nou.

L’any 1989, el Baix va estar a punt de tornar a veure disminuir les localitats que el conformen. Diversos sectors econòmics i polítics de Begues varen intentar que aquest municipi passés a integrar-se a la comarca de l’Alt Penedès. Un referèndum va aclarir que la voluntat majoritària de la ciutadania era romandre al Baix Llobregat. Continuàvem sent vint-i-nou.

I l’any 1998, La Palma de Cervelló, que fins llavors havia format part de Cervelló, aconseguia la seva independència. La comarca passava a tenir trenta municipis.

La Palma, que havia estat agregada a Cervelló l’any 1857, va ser municipi entre 1937 i 1939, durant la Segona República. El president Lluís Companys havia signat l’Ordre de 27 de maig de 1937 que li atorgava el caràcter de municipi independent. Però el règim franquista, en guanyar la guerra, va anul·lar tots els acords de la Generalitat i La Palma va tornar a ser part de Cervelló.

Als anys vuitanta va néixer un moviment que exigia que La Palma recuperés la condició de municipi. La figura jurídica que es volia aplicar era la de la segregació del terme de Cervelló i el moviment va adoptar aquest nom: Comissió per a la Segregació. En el procés hi van participar moltes persones, però podem destacar la tasca, fent pedagogia dins l’Ajuntament de Cervelló a finals de la dècada dels vuitanta, dels regidors, veïns de La Palma, Obiols i Muñoz; el primer, anys després, seria alcalde del nou municipi. L’any 1995, totes les forces polítiques del consistori de Cervelló van votar a favor de la desagregació de La Palma. Però el Govern de la Generalitat, contrari a afavorir la creació de nous municipis a causa de la fragmentació del mapa local del país, s’hi negava: es proposava crear una Entitat Municipal Descentralitzada. Finalment, el 21 de juliol de 1998, el president Pujol, com havia fet Companys seixanta-un anys abans, signava el Decret que creava el municipi de La Palma de Cervelló. Es va formar una Comissió  Gestora per dirigir la gestió municipal i l’any 1999 ja s’hi van celebrar eleccions, en peu d’igualtat a la resta de localitats del país.

Però la relació entre el municipi vell i el nou no s’ha normalitzat relativament fins aquest any 2021, vint-i-tres anys després de la independència de La Palma. Primer, una polèmica sentència va escapçar el territori històric de La Palma. I ara encara restava pendent la qüestió de les relacions econòmiques entre els dos pobles. Una altra sentència, del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, l’any 2019, posava punt i final al litigi sobre el cost de la separació i obligava a La Palma a abonar 705.000 euros a Cervelló. La quantitat era inassumible si no hi col·laborava alguna altra administració. Finalment ha estat l’Àrea Metropolitana de Barcelona qui ha fet possible tancar el contenciós. L’AMB destinarà a Cervelló part de les inversions que pertoquen a La Palma durant períodes quadrianuals fins el 2031. Els alcaldes de Cervelló, José Ignacio Aparicio, i el de La Palma, Xavier González, signaven aquest mes d’octubre l’acord definitiu, que evita que la ciutadania de La Palma vegi afectat el nivell dels seus serveis a causa del retorn del deute.

La creació del municipi de La Palma respon a la voluntat dels seus ciutadans i ciutadanes que tossudament van lluitar pel que consideraven el seu dret a disposar d’un Ajuntament propi. La distància entre els nuclis, el número d’habitants i la possibilitat d’autonomia financera són elements a considerar davant les reivindicacions de creació de nous municipis. La Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya estudia i dictamina les peticions. En el cas de La Palma, que actualment compta amb una població de 3.000 habitants, podem constatar que, a la comarca, només Castellví de Rosanes té menys habitants, però que La Palma en té més que una capital de comarca com El Pont de Suert, a l’Alta Ribagorça. Tot depèn de com es miri i del territori on es faci la comparació. El que és evident és que, avui, gràcies a La Palma de Cervelló, el Baix Llobregat està format per trenta municipis.

Jaume Bosch
Membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

El 20 d’octubre es reunia per primera vegada la comissió de seguiment de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat. Hi van assitir  per part del Consell comarcal, Jordi Carbonell, conseller de cultura, memòria i medi ambient, Enric Giner, gerent i M.Amor Rodríguez, tècnica; per part del Centre d’estudis M.Jesús Bono, membre de Junta i Neus Ribas, cap de projectes; Xavier Menéndez,  Director del Programa de Memòria Democràtica de Diputació de Barcelona; Oriol Dueñas, del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Carmen Romero, presidenta de l’Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, Xavier Cortés, de l’escola Verge de la Mercè de Sant Feliu de Llobregat; Josep M. Cobos, president de l’Associació per la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn; Carles Martínez i Marc Sangüesa de CCOO; i Jose Antonio Iniesta d’UGT.

A la comissió es va presentar la memòria d’activitat realitzada des de la constitució de la Xarxa el gener del 2020 fins a l’actualitat i la proposta de treball per dur a terme durant l’any 2022 , que va ser aprovada i ampliada amb diverses aportacions de les persones assistents. Tant la memòria com el projecte d’activitats del 2022, s’hauran d’aprovar al Plenari de la Xarxa que es realitzarà a principis de l’any que ve.

Amb motiu dels 200 anys de la mort d’Erasme de Gònima (1746-1821) per l’esclat d’una caldera de la seva fàbrica del Raval de Barcelona, ens volem apropar a aquest fabricant d’indianes, un dels personatges més destacats de Catalunya de finals del segle XVIII i les primeres dècades del XIX, època de grans transformacions econòmiques, socials i polítiques, inciant tres activitats per recordar i apropar-nos al personatge.

El 6 d’octubre  a la seu de l’Arxiu  Comarcal del Baix Llobregat es va fer la conferència “Erasme de Gònima i Passarell, fabricant i propietari del Baix Llobregat”, a càrrec d’Alex Sánchez, professor de la Universitat de Barcelona, especialista en la indústria de les indianes a Catalunya i M. Luz Retuerta Jiménez, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. I el 15 d’octubre es va projectar al CineBiax la pel·lícula Erasme de Gònima (1746-1821) que va presentar Xavier Juncosa, el seu director.

Finalment el 6 de novembre a les 11 h, es farà una visita guiada a Ca l’Erasme, propietat d’Erasme de Gònima que va transformar en una gran finca anomenada pel baró de Maldà “el Versalles de Ca l’Erasme”. Segles més tard, a partir de 1906, seria el Col·legi Bon Salvador.

El punt de trobada és la porta d’entrada del col·legi Bon Salvador i cal fer inscripció prèvia i confirmació a través d’aquest correu electrònic: acbaixllobregat.cultura@gencat.cat

© Fotografies de Fet a Sant Feliu

El dissabte dia 9 d’octubre visitàrem els espais naturals del Delta, acompanyats d’ una guia excepcional, Maria José Albaladejo, Gerent del Consorci per a la protecció i la gestió dels espais naturals del Delta del Llobregat. Una trentena de persones observaren el contrast de paisatges que identifiquen el Delta del Llobregat, enfilats al Mirador de l’estany de l’Illa i a la Torre de Cal Lluquer. Des del Mirador contemplaren “in situ” l’abast de la possible ampliació de l’Aeroport. Albaladejo va fer palesa la importància de les zones humides tot dient “Els aiguamolls litorals són proveïdors de serveis ambientals a la ciutadania, fet especialment important en un Delta al bell mig de la gran àrea metropolitana i en un context d’emergència climàtica” cosa que també afirmava en el seu article https://www.cecbll.cat/index.php/2021/07/26/larticle-del-mes-per-mj-albaladejo/.

Aquesta visita formava part de la programació de la 7a Jornada de Paisatges Contemporanis d’enguany. Les jornades “Paisatges contemporanis del Baix Llobregat” són un espai de recerca, reflexió, debat i difusió de coneixement; per contribuir a ressaltar espais de gran valor ambiental i social, com ara parcs naturals, espais fluvials, platges o sòls agraris. La Jornada d’enguany  va tractar sobre les amenaces i els reptes per a la preservació dels espais rurals a la comarca.

La visita fou seguida per una trentena de persones que, com a curiositat, paga la pena ressaltar que en la seva majoria eren de municipis no pertanyents al Baix Llobregat;  moltes de les  assistents mostraren sorpresa en observar uns espais naturals com els del Delta en una comarca tant urbanitzada.

Dijous 7 d’octubre de 2021 a les 19h presentem el llibre Democràcia i construcció de la cultura popular festiva de Sant Feliu de Llobregat d’Àngel Merino Benito

A l’Ateneu Santfeliuenc  (Carrer Vidal i Ribas, 25 – Sant Feliu de Llobregat)

Per assistir a aquest acte cal inscripció prèvia aquí

ENTORNS RURALS D’UNA COMARCA URBANA

El Baix Llobregat s’estén de Montserrat fins al mar, 30 municipis i un riu. Hi vivim 828.522 persones amb una densitat de 1.704,8 h./km². La superfície de la comarca és de 486 km², dels quals 225,3 km² són boscos (46,3 %) i 42,4 km², espai agrícola (8,7 %). La comarca acull infraestructures estratègiques de país com el port i l’aeroport, que han afectat ecosistemes naturals.

El Baix Llobregat és un territori urbà, tot i que més d’un 50 % de la seva superfície és boscosa o agrícola. La major part d’aquesta superfície està constituïda per espais de valor ambiental i social, així com de riquesa ecològica i paisatgística. La manera fàcil de descriure o anomenar alguns dels espais ja els vincula a les eines imprescindibles per a la seva preservació i n’indiquen la necessària gestió: Muntanyes del Baix, Parc Collserola, Parc Agrari, Parc Rural del Montserrat, Espais Naturals del Delta i platges i entorn fluvial del Llobregat.

A primers d’any, en preparar el Pla d’Activitats 2021, vam decidir que la 7a Jornada de Paisatges Contemporanis s’ocupés de la preservació dels espais “rurals”. L’interès per la preservació manté la vinculació amb l’origen de les Jornades l’any 2012, quan a la comarca es plantejava afectar sòl agrícola pel projecte Eurovegas. De llavors ençà, en 5 Jornades hem parlat de qüestions diverses vinculades a l’agricultura com la producció, el consum, la gestió dels espais o l’aigua. La pandèmia ens obligà a fer la 6a Jornada en forma de documental i tractàrem de transició energètica, canvi climàtic i economia circular. Les línies de treball empreses pel Centre d’Estudis des de fa anys posen la mirada en temes oblidats per part de qui defensa un creixement sense límits. Entenem el paisatge com l’expressió de la interacció entre la natura i la presència humana, “les tranquil·les valls del Pirineu ja existien abans dels campanars romànics”, i en el marc d’aquesta interacció valorem i estimem les nostres contrades des de les colònies industrials a redós del Llobregat fins a les instal·lacions del tramvia, les terminals d’autobusos o les petites i grans indústries, per citar-ne només algunes.

Dues intenses sessions de la 7a Jornada encararen el punt de vista des de l’Administració, les entitats socials i els emprenedors de projectes de vida i de treball en l’entorn rural, d’una comarca eminentment urbana i fortament industrial. Un territori metropolità estratègic per al país i tota la mediterrània.

En la reflexió i el debat de la Jornada volíem focalitzar el 50 % del territori de la comarca (allò que el PDU metropolità qualifica d’infraestructura verda), espai que necessita ser gestionat i cuidat, proporciona aliments, benestar i salut, permet guanyar-se la vida i que la vida guanyi. A les jornades celebràrem dues taules: la primera, “Eines per a la preservació dels espais rurals”, moderada per Jordi Carbonell, conseller comarcal de Cultura, Memòria i Medi Ambient. La segona, “Experiències de gestió d’espais rurals”, moderada per l’advocat Rafael Bellido, membre de la Junta del Centre d’Estudis. Agraïm la immensa col·laboració i aportació dels seus sabers a les persones participants en les taules i a totes les assistents. La Jornada serà editada i difosa pel nostre canal Youtube i, més endavant, tindrà continuïtat amb la producció d’un reportatge sobre els diferents indrets i paisatges. Dissabte dia 9 d’octubre visitarem els espais naturals del Delta.

A l’estiu, quan concretàrem la data de la Jornada, ens sorprenia l’anunci de l’ampliació de l’Aeroport del Prat, qüestió que en anteriors editorials ja hem comentat i expressat la nostra voluntat d’ampliar l’abast del diàleg i del coneixement d’aquesta infraestructura i les seves repercussions. Malgrat això, vam considerar oportú mantenir la sessió tal com fou dissenyada a primers d’any i ampliar-la amb la visita als espais del Delta.

La represa de l’activitat aquest setembre ha estat intensa amb aquesta 7a sessió de la Jornada de Paisatges Contemporanis, així com en la presentació dels Itineraris del Canal de la Infanta (Cornellà i Sant Joan Despí). També estem enllestint les publicacions compromeses per al 2021 i preparant les activitats programades d’ara fins a finals d’any, com ara les 11es Jornades de Patrimoni, rutes, visites guiades i presentacions de llibres, un itinerari interpretatiu sobre les lluites socials dels anys setanta i altres activitats relacionades amb les dues recerques col·lectives que tenim en dansa. Un trimestre intens; comptem amb tots i totes vosaltres.

El 29 de setembre es va celebrar  la xerrada – col·loqui DESCOBRIR EL CANAL DE LA INFANTA, 200 ANYS DESPRÉS, a càrrec de Javier Morata, coordinador de la publicació Descobrir el Canal de la Infanta. Set itineraris per la seva xarxa. L’acte es va dur a terme a la seu del Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí amb una assistència d’unes 70 persones i emmarcat en els actes de celebració del centenari d’aquesta entitat. Hi van intervenir Anton Rovira i Joan Bonich, membres del Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí i el soci i col·laborador del CECBLL, Javier Morata, que va fer la xerrada. En acabar es va oferir un refrigeri al bar del Foment a les persones assistents.

El projecte Transició energètica i territori, liderat pel Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES) i amb la reflexió conjunta de tres centres d’estudis de Catalunya – el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), l’Àmbit de Recerques del Berguedà (ÀRB) i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) – han tancat aquest cicle de debats amb una jornada de conclusions que es va fer el 21 de setembre per ZOOM.

Representants dels tres centres d’estudis van presentar un resum de les seves experiències:  Josep Sebastià Cid del CERE, Rosa Serra de ÀRB i Genoveva Català  del CECBLL.

Per acabar, en Joaquim Sempere va fer la intervenció de clausura, que podeu descarregar aquí,  i Carles Riba, president del CMES, va tancar el projecte convidant a tothom a continuar treballant per la transició energètica i anunciant la incorporació de tres comarques noves en la següent edició: Ribagorça, Osona i La Selva.

Vegeu aquí el vídeo de la sessió de clausura:

Us deixem els enllaços de les altres sessions:

Sessió inaugural: http://cmes.cat/debats-cmes/transicio-energetica-i-territori-cicle-de-debats-1/

Sessió Ribera d’Ebre: http://cmes.cat/debats-cmes/transicio-energetica-i-territori-cicle-de-debats-2/

Sessió Berguedà:http://cmes.cat/debats-cmes/transicio-energetica-i-territori-cicle-de-debats-3/

Sessió Baix llobregat: http://cmes.cat/debats-cmes/transicio-energetica-i-territori-cicle-de-debats-4/

CAL DEFINIR EL MODEL AEROPORTUARI DE CATALUNYA

Ens disposem a fer una merescuda aturada estival i aquest agost ens servirà per acumular energia i anar-nos-la injectant al llarg del curs vinent.  Ens n’anem de vacances i ja hem fet una bona part del Pla d’activitats d’aquest any. Recordeu que començàrem aquest juliol amb la segona edició de l’Escola d’Estiu amb la temàtica “Turisme KmZero, gaudir del Baix Llobregat” i,  del setembre fins acabar l’any,  celebrarem la Jornada de Patrimoni i la Jornada de Paisatges Contemporanis, i a més enllestirem les publicacions previstes per enguany, tot preparant el Pla d’activitats per al 2022.

Tenim la voluntat d’acomplir els objectius que  ens marquem anualment, cosa que  no impedeix  ocupar-nos de qüestions que condicionen el futur de la comarca i de les persones que hi vivim. No podem, ni volem, abstreure’ns de la proposta d’AENA d’ampliar l’aeroport de Barcelona, situat al Prat i anomenat Josep Tarradellas (polític nascut a Cervelló, municipi baixllobregatí). Fa dies que els mitjans de comunicació difonen  posicionaments favorables o contraris a l’ampliació, fet que posa en relleu la necessitat d’una definició estratègica entorn a la planificació aeroportuària.

Des del Centre hem seguit amb atenció la presentació de la proposta i el seguit de reaccions suscitades -podeu seguir-ne el fil informatiu a través de la nostra web en l’apartat REPOSITORI. L’ampliació de l’aeroport. Hem assistit a alguns debats per conèixer més el projecte, com el de Barcelona Demà, celebrat al Cèntric del Prat, o el Debat Tècnic, organitzat per l’ACTU i celebrat a l’Aula Magna de la UB, així com el que es va fer a la Casa Gomis de La Ricarda organitzat pel COAC. Sumar més informació sobre la proposta coneguda pels mitjans de comunicació  ens fa afirmar que cal resoldre-la amb un debat ampli i transparent tant de continguts com de participació. De fet, en l’editorial del mes de juny  ja dèiem: “Aquesta ampliació necessita un debat multidisciplinari des del coneixement cientificotècnic, sectorial (econòmico-social) i polític, incorporant-hi les repercussions que l’ampliació té en matèria d’emergència climàtica, energètica i la rellevant afectació a la biodiversitat d’un espai del territori, enormement vulnerable. Potser ha arribat l’hora de plantejar-nos determinats grans equipaments des del punt de vista de la gestió de la demanda i no de la gestió de l’oferta. Hem conegut que hi ha altres alternatives possibles i per això valorarem positivament la creació de la Taula institucional d’anàlisi de la proposta d’AENA, amb el Govern de Catalunya i els ajuntaments, i ens sembla adient reivindicar-nos com a membres d’una Taula que també tingui en compte la veu de les entitats defensores del territori i de la biodiversitat.”

Constatem algunes certeses respecte a l’adequació de l’aeroport com són les relacionades amb l’obsolescència de la terminal T2, i la necessària combinació del trànsit aeroportuari amb l’alta velocitat, així com la complementarietat  amb els altres aeroports de Catalunya. És imprescindible definir el model aeroportuari català  en el marc del “petit” continent europeu. La definició d’aquesta estratègia no pot ser aliena a la biodiversitat i a la natura, a l’energia i al clima i tampoc a la resiliència econòmica i social.

En un dels debats que hem assistit, el ponent, després d’analitzar els avantatges econòmics, considerava que els “afers del medi ambient” haurien de ser considerats de manera residual, no eren el nucli de l’afer. Va ser una afirmació que sorprengué  l’auditori. Des de Nacions  Unides fa anys que se’ns assenyalen els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible  (ODS) que en forma de donut multicolor, polítics de tota mena llueixen a les solapes, i que indiquen les  fites indiscutibles que cal assolir pel progrés econòmic i social de la humanitat.

D’altra banda, la resposta econòmica i estratègica amb la qual Europa es planteja abordar l’enorme crisi provocada per la pandèmia els Next Generation assenyala la voluntat europea de sortir de la crisi provocada per la Covid-19 transformant l’economia en el camí d’una Europa més social, digital i verda. Els Estats membres per acomplir els objectius dels Next Generation  han de destinar un 30 % dels fons nacionals a projectes que treballin per guarir-nos del canvi climàtic. El projecte España Puede indica que l’Estat destinarà un 39 % dels fons a objectius de transició ecològica, a través un pla que deriva de 10 polítiques palanca en la que s’inclouen 6.485 milions d’euros per a la Transició energètica justa i inclusiva i 10.400 milions d’euros per a infrastructures i ecosistemes resilients. Des de Catalunya es coincideix amb aquestes estratègies segons consta en el document Next Generation Catalonia, on s’identifiquen 27 projectes emblemàtics que, d’una banda, tenen capacitat per augmentar la competitivitat i el potencial de desenvolupament de Catalunya; i que, de l’altra, poden estimular els canvis profunds que necessita l’economia per tal de transformar l’actual model productiu català en un de més pròsper, inclusiu, resilient i sostenible. Així, els projectes abasten àmbits tan diversos com la salut, l’eficiència energètica, la descarbonització, la mobilitat, la formació, les telecomunicacions o la transformació digital, però tots ells comparteixen una vocació de millora i transformació de l’economia i la societat.

Se’ns fa molt difícil encaixar  que davant aquest horitzó estratègic hi hagi una única opció pel projecte aeroportuari de Catalunya que, a l’ensems de tot plegat, atempta contra els espais naturals del Delta. Brussel·les té obert un procediment d’infracció contra Espanya per deixadesa mediambiental a través de la Comissió Europea que condemna la desprotecció del delta del Llobregat davant del port i l’aeroport de Barcelona.

No tenim cap dubte de la importància estratègica i econòmica que tenen avui les comunicacions en un món cada cop més global. Considerem que projectes com els aeroportuaris han de contemplar tots els ingredients energètics, climàtics, ecològics, socials, econòmics i territorials. Potser cal recapitular, guardar la carpeta d’aquesta proposta d’ampliació i començar per definir el model aeroportuari. La comarca del Baix Llobregat ha estat dipositària de grans infraestructures de Catalunya, en molts moments per imposició i per la força dels fets, d’altres a través del consens i l’acord (com el Pla Delta);  ara no és el moment històric d’imposicions, és el moment del diàleg i del consens, amb mirada llarga, amb mirada del segle XXI, el segle de la transició ecològica.