ENTORNS RURALS D’UNA COMARCA URBANA

El Baix Llobregat s’estén de Montserrat fins al mar, 30 municipis i un riu. Hi vivim 828.522 persones amb una densitat de 1.704,8 h./km². La superfície de la comarca és de 486 km², dels quals 225,3 km² són boscos (46,3 %) i 42,4 km², espai agrícola (8,7 %). La comarca acull infraestructures estratègiques de país com el port i l’aeroport, que han afectat ecosistemes naturals.

El Baix Llobregat és un territori urbà, tot i que més d’un 50 % de la seva superfície és boscosa o agrícola. La major part d’aquesta superfície està constituïda per espais de valor ambiental i social, així com de riquesa ecològica i paisatgística. La manera fàcil de descriure o anomenar alguns dels espais ja els vincula a les eines imprescindibles per a la seva preservació i n’indiquen la necessària gestió: Muntanyes del Baix, Parc Collserola, Parc Agrari, Parc Rural del Montserrat, Espais Naturals del Delta i platges i entorn fluvial del Llobregat.

A primers d’any, en preparar el Pla d’Activitats 2021, vam decidir que la 7a Jornada de Paisatges Contemporanis s’ocupés de la preservació dels espais “rurals”. L’interès per la preservació manté la vinculació amb l’origen de les Jornades l’any 2012, quan a la comarca es plantejava afectar sòl agrícola pel projecte Eurovegas. De llavors ençà, en 5 Jornades hem parlat de qüestions diverses vinculades a l’agricultura com la producció, el consum, la gestió dels espais o l’aigua. La pandèmia ens obligà a fer la 6a Jornada en forma de documental i tractàrem de transició energètica, canvi climàtic i economia circular. Les línies de treball empreses pel Centre d’Estudis des de fa anys posen la mirada en temes oblidats per part de qui defensa un creixement sense límits. Entenem el paisatge com l’expressió de la interacció entre la natura i la presència humana, “les tranquil·les valls del Pirineu ja existien abans dels campanars romànics”, i en el marc d’aquesta interacció valorem i estimem les nostres contrades des de les colònies industrials a redós del Llobregat fins a les instal·lacions del tramvia, les terminals d’autobusos o les petites i grans indústries, per citar-ne només algunes.

Dues intenses sessions de la 7a Jornada encararen el punt de vista des de l’Administració, les entitats socials i els emprenedors de projectes de vida i de treball en l’entorn rural, d’una comarca eminentment urbana i fortament industrial. Un territori metropolità estratègic per al país i tota la mediterrània.

En la reflexió i el debat de la Jornada volíem focalitzar el 50 % del territori de la comarca (allò que el PDU metropolità qualifica d’infraestructura verda), espai que necessita ser gestionat i cuidat, proporciona aliments, benestar i salut, permet guanyar-se la vida i que la vida guanyi. A les jornades celebràrem dues taules: la primera, “Eines per a la preservació dels espais rurals”, moderada per Jordi Carbonell, conseller comarcal de Cultura, Memòria i Medi Ambient. La segona, “Experiències de gestió d’espais rurals”, moderada per l’advocat Rafael Bellido, membre de la Junta del Centre d’Estudis. Agraïm la immensa col·laboració i aportació dels seus sabers a les persones participants en les taules i a totes les assistents. La Jornada serà editada i difosa pel nostre canal Youtube i, més endavant, tindrà continuïtat amb la producció d’un reportatge sobre els diferents indrets i paisatges. Dissabte dia 9 d’octubre visitarem els espais naturals del Delta.

A l’estiu, quan concretàrem la data de la Jornada, ens sorprenia l’anunci de l’ampliació de l’Aeroport del Prat, qüestió que en anteriors editorials ja hem comentat i expressat la nostra voluntat d’ampliar l’abast del diàleg i del coneixement d’aquesta infraestructura i les seves repercussions. Malgrat això, vam considerar oportú mantenir la sessió tal com fou dissenyada a primers d’any i ampliar-la amb la visita als espais del Delta.

La represa de l’activitat aquest setembre ha estat intensa amb aquesta 7a sessió de la Jornada de Paisatges Contemporanis, així com en la presentació dels Itineraris del Canal de la Infanta (Cornellà i Sant Joan Despí). També estem enllestint les publicacions compromeses per al 2021 i preparant les activitats programades d’ara fins a finals d’any, com ara les 11es Jornades de Patrimoni, rutes, visites guiades i presentacions de llibres, un itinerari interpretatiu sobre les lluites socials dels anys setanta i altres activitats relacionades amb les dues recerques col·lectives que tenim en dansa. Un trimestre intens; comptem amb tots i totes vosaltres.

El 29 de setembre es va celebrar  la xerrada – col·loqui DESCOBRIR EL CANAL DE LA INFANTA, 200 ANYS DESPRÉS, a càrrec de Javier Morata, coordinador de la publicació Descobrir el Canal de la Infanta. Set itineraris per la seva xarxa. L’acte es va dur a terme a la seu del Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí amb una assistència d’unes 70 persones i emmarcat en els actes de celebració del centenari d’aquesta entitat. Hi van intervenir Anton Rovira i Joan Bonich, membres del Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí i el soci i col·laborador del CECBLL, Javier Morata, que va fer la xerrada. En acabar es va oferir un refrigeri al bar del Foment a les persones assistents.

El projecte Transició energètica i territori, liderat pel Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES) i amb la reflexió conjunta de tres centres d’estudis de Catalunya – el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), l’Àmbit de Recerques del Berguedà (ÀRB) i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) – han tancat aquest cicle de debats amb una jornada de conclusions que es va fer el 21 de setembre per ZOOM.

Representants dels tres centres d’estudis van presentar un resum de les seves experiències:  Josep Sebastià Cid del CERE, Rosa Serra de ÀRB i Genoveva Català  del CECBLL.

Per acabar, en Joaquim Sempere va fer la intervenció de clausura, que podeu descarregar aquí,  i Carles Riba, president del CMES, va tancar el projecte convidant a tothom a continuar treballant per la transició energètica i anunciant la incorporació de tres comarques noves en la següent edició: Ribagorça, Osona i La Selva.

Vegeu aquí el vídeo de la sessió de clausura:

Us deixem els enllaços de les altres sessions:

Sessió inaugural: http://cmes.cat/debats-cmes/transicio-energetica-i-territori-cicle-de-debats-1/

Sessió Ribera d’Ebre: http://cmes.cat/debats-cmes/transicio-energetica-i-territori-cicle-de-debats-2/

Sessió Berguedà:http://cmes.cat/debats-cmes/transicio-energetica-i-territori-cicle-de-debats-3/

Sessió Baix llobregat: http://cmes.cat/debats-cmes/transicio-energetica-i-territori-cicle-de-debats-4/

CAL DEFINIR EL MODEL AEROPORTUARI DE CATALUNYA

Ens disposem a fer una merescuda aturada estival i aquest agost ens servirà per acumular energia i anar-nos-la injectant al llarg del curs vinent.  Ens n’anem de vacances i ja hem fet una bona part del Pla d’activitats d’aquest any. Recordeu que començàrem aquest juliol amb la segona edició de l’Escola d’Estiu amb la temàtica “Turisme KmZero, gaudir del Baix Llobregat” i,  del setembre fins acabar l’any,  celebrarem la Jornada de Patrimoni i la Jornada de Paisatges Contemporanis, i a més enllestirem les publicacions previstes per enguany, tot preparant el Pla d’activitats per al 2022.

Tenim la voluntat d’acomplir els objectius que  ens marquem anualment, cosa que  no impedeix  ocupar-nos de qüestions que condicionen el futur de la comarca i de les persones que hi vivim. No podem, ni volem, abstreure’ns de la proposta d’AENA d’ampliar l’aeroport de Barcelona, situat al Prat i anomenat Josep Tarradellas (polític nascut a Cervelló, municipi baixllobregatí). Fa dies que els mitjans de comunicació difonen  posicionaments favorables o contraris a l’ampliació, fet que posa en relleu la necessitat d’una definició estratègica entorn a la planificació aeroportuària.

Des del Centre hem seguit amb atenció la presentació de la proposta i el seguit de reaccions suscitades -podeu seguir-ne el fil informatiu a través de la nostra web en l’apartat REPOSITORI. L’ampliació de l’aeroport. Hem assistit a alguns debats per conèixer més el projecte, com el de Barcelona Demà, celebrat al Cèntric del Prat, o el Debat Tècnic, organitzat per l’ACTU i celebrat a l’Aula Magna de la UB, així com el que es va fer a la Casa Gomis de La Ricarda organitzat pel COAC. Sumar més informació sobre la proposta coneguda pels mitjans de comunicació  ens fa afirmar que cal resoldre-la amb un debat ampli i transparent tant de continguts com de participació. De fet, en l’editorial del mes de juny  ja dèiem: “Aquesta ampliació necessita un debat multidisciplinari des del coneixement cientificotècnic, sectorial (econòmico-social) i polític, incorporant-hi les repercussions que l’ampliació té en matèria d’emergència climàtica, energètica i la rellevant afectació a la biodiversitat d’un espai del territori, enormement vulnerable. Potser ha arribat l’hora de plantejar-nos determinats grans equipaments des del punt de vista de la gestió de la demanda i no de la gestió de l’oferta. Hem conegut que hi ha altres alternatives possibles i per això valorarem positivament la creació de la Taula institucional d’anàlisi de la proposta d’AENA, amb el Govern de Catalunya i els ajuntaments, i ens sembla adient reivindicar-nos com a membres d’una Taula que també tingui en compte la veu de les entitats defensores del territori i de la biodiversitat.”

Constatem algunes certeses respecte a l’adequació de l’aeroport com són les relacionades amb l’obsolescència de la terminal T2, i la necessària combinació del trànsit aeroportuari amb l’alta velocitat, així com la complementarietat  amb els altres aeroports de Catalunya. És imprescindible definir el model aeroportuari català  en el marc del “petit” continent europeu. La definició d’aquesta estratègia no pot ser aliena a la biodiversitat i a la natura, a l’energia i al clima i tampoc a la resiliència econòmica i social.

En un dels debats que hem assistit, el ponent, després d’analitzar els avantatges econòmics, considerava que els “afers del medi ambient” haurien de ser considerats de manera residual, no eren el nucli de l’afer. Va ser una afirmació que sorprengué  l’auditori. Des de Nacions  Unides fa anys que se’ns assenyalen els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible  (ODS) que en forma de donut multicolor, polítics de tota mena llueixen a les solapes, i que indiquen les  fites indiscutibles que cal assolir pel progrés econòmic i social de la humanitat.

D’altra banda, la resposta econòmica i estratègica amb la qual Europa es planteja abordar l’enorme crisi provocada per la pandèmia els Next Generation assenyala la voluntat europea de sortir de la crisi provocada per la Covid-19 transformant l’economia en el camí d’una Europa més social, digital i verda. Els Estats membres per acomplir els objectius dels Next Generation  han de destinar un 30 % dels fons nacionals a projectes que treballin per guarir-nos del canvi climàtic. El projecte España Puede indica que l’Estat destinarà un 39 % dels fons a objectius de transició ecològica, a través un pla que deriva de 10 polítiques palanca en la que s’inclouen 6.485 milions d’euros per a la Transició energètica justa i inclusiva i 10.400 milions d’euros per a infrastructures i ecosistemes resilients. Des de Catalunya es coincideix amb aquestes estratègies segons consta en el document Next Generation Catalonia, on s’identifiquen 27 projectes emblemàtics que, d’una banda, tenen capacitat per augmentar la competitivitat i el potencial de desenvolupament de Catalunya; i que, de l’altra, poden estimular els canvis profunds que necessita l’economia per tal de transformar l’actual model productiu català en un de més pròsper, inclusiu, resilient i sostenible. Així, els projectes abasten àmbits tan diversos com la salut, l’eficiència energètica, la descarbonització, la mobilitat, la formació, les telecomunicacions o la transformació digital, però tots ells comparteixen una vocació de millora i transformació de l’economia i la societat.

Se’ns fa molt difícil encaixar  que davant aquest horitzó estratègic hi hagi una única opció pel projecte aeroportuari de Catalunya que, a l’ensems de tot plegat, atempta contra els espais naturals del Delta. Brussel·les té obert un procediment d’infracció contra Espanya per deixadesa mediambiental a través de la Comissió Europea que condemna la desprotecció del delta del Llobregat davant del port i l’aeroport de Barcelona.

No tenim cap dubte de la importància estratègica i econòmica que tenen avui les comunicacions en un món cada cop més global. Considerem que projectes com els aeroportuaris han de contemplar tots els ingredients energètics, climàtics, ecològics, socials, econòmics i territorials. Potser cal recapitular, guardar la carpeta d’aquesta proposta d’ampliació i començar per definir el model aeroportuari. La comarca del Baix Llobregat ha estat dipositària de grans infraestructures de Catalunya, en molts moments per imposició i per la força dels fets, d’altres a través del consens i l’acord (com el Pla Delta);  ara no és el moment històric d’imposicions, és el moment del diàleg i del consens, amb mirada llarga, amb mirada del segle XXI, el segle de la transició ecològica.

Collbató va acollir la segona sessió de l’Escola d’Estiu del Baix Llobregat el primer de juliol de 2021. En aquesta ocasió ens van donar la benvinguda l’alcalde de Collbató, Miquel Solà, i la regidora de Turisme, Lourdes Vilalta. La presidenta del CECBLL, Genoveva Català, també va formar part d’aquesta salutació inicial.

La sessió es va engegar amb la ponència  De l’estiueig al turisme de KMZERO al Baix Llobregat del Dr. Joaquim M. Puigvert, Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i professor d’història contemporània de la Universitat de Girona. Tot seguit va començar una interessant taula de debat moderada Carla Izcara investigadora de Alba Sud; hi van participar agents turístics de la comarca com ara Laura García, coordinadora del Consorci de Turisme del Baix Llobregat; M.José Albaladejo, gerent del Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat; Mariano Martínez, cap de comunicació de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat; Mireia Forasté, conservadora de difusió del Parc Arqueològic Mines de Gavà; i novament l’alcalde de Collbató va intervenir per representar les Les coves del Salnitre de Collbató. Primer cada ponent va exposar breument el  patrimoni turístic que representaven i tot seguit va començar el debat. Tot plegat, ho podreu veure en el següent vídeo:

El 30 de juny de 2021 vam iniciar l’Escola d’Estiu del Baix Llobregat d’aquest any 2021 amb el títol TURISME KMZERO. GAUDIR EL BAIX LLOBREGAT.

Esplugues de Llobregat va acollir aquesta primera sessió de l’Escola d’Estiu i la regidora de Turisme, Cultura i Memòria Històrica d’Esplugues, Maribel Aguilera, ens va dirigir unes paraules de benvinguda abans no ho fes la nostra presidenta, Genoveva Català.

La primera ponència de l’Escola d’Estiu van anar a càrrec d’Inma Díaz, geògrafa i professora a l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (EUTDH), Investigadora del Grup de Recerca en Turisme i Dinàmiques Socioterritorials (TUDISTAR), que ens va parlar de l’evolució històrica del turisme des d’una mirada local, des del Grand Tour al turisme post-pandemia.

Tot seguit, Albert Arias Sans, consultor i professor associat a la Universitat de Barcelona,  ens va parlar de l’evolució històrica del turisme i del turisme del Baix Llobregat amb dades socio-econòmiques molt interessants, que ens va ajudar a veure la realitat des d’una altra perspectiva.

Per acabar, el periodista  Sergi Picazo va moderar una taula de debat amb representants de sindicats i patronal de la comarca; hi van intervenir Joan Soler, president de PIMEC Baix Llobregat Josep Maria Huguet, membre de la Junta directiva d’AEBALL, Josep Maria Romero, secretari general de CCOO Baix Llobregat, i Juan Carlos Fernández, secretari general d’UGT Baix Llobregat.

EL SOL DE JUNY ESTALVIA LLUM

“El sol de juny estalvia llum”  és una dita que ens permet comentar  l’activitat celebrada el dia 15 d’aquest mes. Era la quarta  sessió sobre Transició energètica i Territori organitzada conjuntament amb el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i l’Àmbit de Recerques del Bergadà, amb el suport de l’IRMU i el lideratge de Cmes (Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible). Pel setembre tenim previst fer l’acte de conclusions.

La del Baix Llobregat ha estat una sessió complexa per les característiques de comarca. Tal com l’estableix  l’organització territorial de Catalunya, el Baix Llobregat està format per 30 municipis, 22 dels quals són part de  l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Els altres 8 que no en formen part, tenen però necessitats similars  (són Abrera, Collbató, Esparreguera, Olesa de Montserrat, Sant Esteves Sesrovires, Martorell, Vallirana i Castellví de Rosanes). Al Baix Llobregat  hi vivim 834.653 persones que ocupem 485,99 km². Tenim una densitat de 1.717,4 h/ km².  Som part de la metròpoli d’una gran capital de la Mediterrània i “patim i gaudim” moltes de les seves servituds.

La transició energètica ens ha de permetre disposar d’energia produïda des de fonts renovables (sol i vent) i  l’hem d’impulsar  des de tots els camps de l’activitat productiva, constructiva, de serveis, de mobilitat i de transport,  apostant pels principis de proximitat i de suficiència pel que fa a la generació i a la distribució. També cal promoure l’estalvi, generant nous  hàbits i abordant solucions en la  gestió i la prevenció de la pobresa. L’encert de fomentar aquest debat ha estat confirmat (disortadament) aquest mes de juny ja que hem patit la pujada del preu i s’està produïnt un fort debat sobre el cost del subministrament elèctric. Per tant benvingut el mes de juny que el sol estalvia llum.

Els éssers vius ens nodrim mercès a diferents fonts d’energia. L’alimentació de l’espècie humana és un dels principals reptes ambientals i de salut individual i planetària, per això és important formar-se i informar-se sobre com impacta  en la nostra salut i en la del nostre entorn la manera en què ens alimentem. El CECBLL està  adherit a la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona, proposta que ens fa reafirmar en  la necessitat d’adoptar una mirada comuna i emprendre accions compartides vers una alimentació saludable i un model de vida sostenible.

La voluntat del CECBLL sempre ha estat la defensa del territori de la comarca. L’entitat mai ha estat indiferent als temes que configuren la realitat comarcal i sempre ha tingut el doble vessant d’estudi i de coneixement de la realitat i de debat i de presa de posició entorn a temes presents i futurs. L’estudi és necessari, no només com a una finalitat en si mateixa, sinó per construir un coneixement adreçat al compromís cívic amb el present i el futur del Baix Llobregat.

En aquest sentit un dels segells de l’entitat són les recerques. Enguany hem pogut publicar i presentar la VIII recerca col·lectiva que ha tractat sobre la geologia i la mineria del Baix Llobregat i que s’havia iniciat l’any 2008. La recerca ha donat lloc a la confecció de 7 itineraris amb un conjunt de parades representatives dels principals aspectes geològics i miners que atresora la  comarca. Aquests itineraris han quedat també recollits en un llibre.

La importància que el CECBLL dona al coneixement s’expressa en multitud d’activitats i treballs que des de fa anys desenvolupem. Ara ens disposem a celebrar la 2a ESCOLA D’ESTIU DEL BAIX LLOBREGAT sota el títol “Turisme KmZero, Gaudir el Baix Llobregat”. La temàtica escollida ve d’una reflexió que fa Ramon Aymerich en el seu llibre La fàbrica de turistes  quan diu: “El dia que Barcelona es va quedar sense turistes se’ns va fer estrany, de tan acostumats com hi estàvem. En els últims seixanta anys, el turisme ha canviat la fesomia del país. Ha urbanitzat la meitat del territori, ha malmès recursos naturals, ha transformat l’economia i ha creat molts llocs de treball… temporals. Catalunya tenia en la  indústria part de la seva identitat i ara és un país que fabrica turistes. Amb la pandèmia, hem descobert el preu d’aquesta aposta, ara plena d’incerteses.” Per això ens interessa endinsar-nos en el coneixement de l’evolució del turisme i de les possibles alternatives. En les diverses sessions de l’Escola d’Estiu tindrem ocasió d’escoltar professionals que han reflexionat sobre el paper que pot tenir el turisme en un territori com el nostre i sobre els incentius que pot suposar el patrimoni i la cultura.

En la programació d’aquesta activitat encara no érem coneixedores d’una nova proposta que fa poc s’ ha fet avinent: l’anunci d’AENA de la possible inversió per ampliar l’aeroport situat al Prat del  Llobregat. Aquesta ampliació necessita d’un debat multidisciplinar des del coneixement científico-tècnic, sectorial (econòmico-social) i polític, incorporant les repercussions que l’ampliació té en matèria d’emergència climàtica, energètica i  la rellevant  afectació a la biodiversitat d’un espai del territori, enormement vulnerable. Potser ha arribat l’hora de plantejar-nos determinats grans equipaments des del punt de vista de la gestió de la demanda i no de la gestió de l’oferta. Hem conegut que hi ha altres alternatives possibles, per això valorarem positivament la creació de la Taula institucional d’anàlisi de la proposta d’AENA, amb el govern de Catalunya i els ajuntaments i  ens sembla adient reivindicar-nos com a membres d’una Taula que també tingui en compte la veu de les entitats defensores del territori i de la biodiversitat.

Dilluns dia 21 de juny la Junta del CECBLL  va celebrar una sessió deliberativa sobre allò que, de moment, es coneix sobre el projecte d’una nova ampliació de l’aeroport del Prat Josep Tarradelles. Es va convenir que seguirem cercant informació respecte aquest projecte des de tots els vessants del coneixement i que es promouran activitats per a fer-ne difusió i debat en profunditat. Alhora, es va valorar positivament la creació de la Taula institucional d’anàlisi de la proposta d’AENA, amb el govern de Catalunya i els ajuntaments. Tanmateix va semblar adient  que el CECBLL es reivindiqui com a membres d’una Taula on també hi tinguem cabuda les entitats del territori. El CECBLL fa quasi 50 anys que contribueix al coneixement i l’estima d’una comarca sotmesa a les més grans transformacions socials i econòmiques dels darrers 100 anys.

Per assolir els reptes del segle XXI i els de la sortida de la crisi de la pandèmia Covid-19, cal  una nova mirada, una nova manera de fer possible el desenvolupament de la vida humana des de la dignitat i el respecte pel planeta. Ha de ser possible guanyar-se la vida, sense malmetre la biodiversitat, l’aire, l’aigua i el sòl.

FOTOGRAFIA © Ad Meskens / Wikimedia Commons

La VIII recerca col·lectiva del CECBLL sobre la Geologia i la Mineria del Baix Llobregat, va arrencar l’any 2008 amb un curs de formació  introductori i unes sortides de treball de camp sota la direcció del doctor en Geologia per la UB,  catedràtic de Cristal·lografia i Mineralogia de la UPC, autor de diversos llibres i articles sobre mineralogia, geologia i la protecció del patrimoni geològic i miner, Josep Maria Mata-Perelló. Al seu costat en Ferran Climent, aleshores un jove docent i investigador de la UPC de Manresa que ha esdevingut director científic del Geoparc de la Catalunya Central. Al llarg dels anys han anat passant per l’equip diverses persones que han aportat el seu gra de sorra a la recerca però  l’embranzida final ha estat a mans dels 5 autors dels llibres que vam presentar de forma virtual al municipi de Begues el dia 7 de juny: Josep Maria Mata-Perelló, Ferran Climent i Roberto Espínola, coordinadors de l’obra, Sergi Falguera i Manel Edo. El Manel ens va fer una excel·lent presentació del seu capítol La mineria al Baix Llobregat. Una activitat identitària a través de la història. 

Però la recerca tenia una segona part complementària. La confecció de 7 itineraris amb un conjunt de parades representatives dels principals aspectes geològics i miners que atresoren la nostra comarca. L’autor d’aquests itineraris, Roberto Espínola, ens va fer cinc cèntims dels itineraris que passen per Begues amb el desig que, la propera vegada, ens ho pugui ensenyar de forma presencial.

La  presentació va acabar amb unes paraules de la ideòloga d’aquesta recerca, Joana Llordella, que el 2008 era membre de Junta del CECBLL i va tenir la bona pensada de tirar endavant una recerca per conèixer un  patrimoni tan desconegut com interessant: el patrimoni geològic i miner del Baix Llobregat.

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ofereix un lloc de treball amb contracte per obra i servei per cobrir l’apertura i les visites guiades al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera els dissabtes, diumenges i festius a partir del 4 de setembre en el marc de la col·laboració establerta amb el mNACTEC.
Les bases de l’oferta de treball, així com el calendari de selecció i els requeriments s’especifiquen a continuació:

Bases de l’oferta de treball
Horari de treball: dissabtes, diumenges i festius de 9:45 a 14:15 hores.
Contracte per obra i servei de 9 hores setmanals per poder atendre els festius i algunes reunions de treball
Requisits:
▪ Estar en possessió d’un títol o cursant estudis afins a la tasca a realitzar (per exemple Història, Humanitats, Patrimoni, Turisme… o bé alguna enginyeria, ciències ambientals…).
▪ Bona dicció i capacitat de comunicació
▪ Bon nivell de català i de castellà parlat
Mèrits:
▪ Parlar altres llengües europees
▪ Coneixement de l’entorn
▪ Ser veïna o veí d’Esparreguera o d’Olesa de Montserrat
Es valorarà del perfil personal:
▪ La capacitat de tracte amb el públic
▪ La motivació personal
▪ La capacitat d’implicació en el projecte
Procés de selecció:
El procés de selecció es farà a través de la valoració del currículum vitae personal. Les persones preseleccionades passaran a la fase d’entrevistes personals.
c/Estelí, 10; 08980- SANT FELIU DE LLOBREGAT
936663527 /cecbll@llobregat.info

Calendari del procés de selecció de personal
Juny/juliol de 2021

Responsabilitats del personal contractat

• Obrir i tancar l’equipament en l’horari previst.
• Fer les visites guiades a l’interior del Museu i a l’exterior del recinte de la colònia d’acord amb el guió facilitat pel CECBLL. Aquesta activitat es farà en alternança amb l’altre persona contractada per a la mateixa finalitat.
• Atendre el públic i les peticions del públic en el sentit que s’escaigui.
• Controlar l’accés al Museu en els horaris estipulats.
• Tenir cura de l’equipament i del correcte funcionament de les seves instal·lacions i comunicar qualsevol incidència o anomalia al Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL).
• Estar al cas de les necessitats de manteniment de l’equipament i comunicar les incidències al CECBLL.
• Controlar i custodiar les claus del Museu i de les seves dependències i totes les que se li facilitin per poder obrir el Museu (tanca exterior i altres).
• Controlar el compliment de la normativa d’usos.
• Controlar l’assistència i, quan s’escaigui, fer les inscripcions a les activitats programades.
• Passar al CECBLL tota la informació que se’ls requereixi i les incidències que es produeixin.
• Participar en activitats complementàries o de formació (EuroMus, Punt d’Informació Turística…).
• Altres que s’estableixin de mutu acord.

Descarregueu-vos el document de la oferta