El Cicle Carta Alimentària de la Regió metropolitana de Barcelona, és un cicle de conferències i debats que el CECBLL coorganitzem amb el Pla Estràtregic Metropolità de Barcelona (PEMB).

Dilluns 17 de maig a les 18:30 h a través d’AQUEST ENLLAÇ DEL ZOMM

Pots fer aquí la teva inscripció a l’activitat

Cultura i COVID-19

Tot seguit els hi comparteixo algunes reflexions sobre l’impacte de la pandèmia en la cultura malgrat que encara ens manquen moltes evidències i dades per poder avaluar els seus efectes en el sector cultural; un  exercici arriscat que, no obstant, considero necessari per poder sensibilitzar sobre la magnitud del que ha suposat i suposa aquesta crisis sanitària, econòmica i social per la cultura. De forma molt esquemàtica, seguint l’estructura d’una anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats), apunto alguns aprenentatges sense ànim d’exhaustivitat donades les limitacions d’aquest article.

Tractarem en primer lloc les debilitats. La covid-19 ha suposat un empobriment per tots els que viuen del sector cultural i ha posat de relleu, amb força, la precarietat del món de la cultura. Segons Eurostat, oficina estadística de la Comissió Europea, la crisi pot afectar a 7,3 milions de llocs de treballs culturals a Europa. Més del 30% son autònoms i no tenen una protecció social adequada. Aquesta debilitat estructural reforça, en el cas d’Espanya,  la necessitat del desenvolupament legislatiu de l’Estatut de l’Artista i la d’una reglamentació de l’activitat intermitent de la cultura en la línia de la existent a França.

També la institucionalitat cultural ha mostrat la seva feblesa. La cultura s’ha reivindicat com a servei essencial i s’ha posat de manifest com les polítiques públiques no han desenvolupat el dret a la cultura com un dret fonamental amb tot el que comporta aquest dret d’assignació de recursos públics.

Així mateix, la pandèmia ha posat en evidencia moltes limitacions en la governança del ecosistema cultural:  una  baixa associativitat, una feblesa del tercer sector i del sector privat a més d’una  manca de compromís ciutadà amb les entitats e institucions culturals (vegi’s entre d’altres la irrellevància del mecenatge individual).

Quan s’aborden les amenaces cal assenyalar els efectes a curt, mig i llarg termini de la pandèmia en les pràctiques culturals ciutadanes i en els hàbits de consum cultural. Durant el confinament l’adquisició de continguts culturals digitals ha crescut exponencialment i tot apunta a que s’ha consolidat com a pràctica cultural en l’àmbit domèstic. Alhora, han augmentat les llars sense connectivitat i sense accés a internet i s’ha agreujat la bretxa cultural en l’àmbit digital.

Però potser la principal amenaça és que, en el lent i complicat retorn a la normalitat, el sector cultural no hagi pres nota de les seves febleses i torni a la inèrcia i a la manca de lideratge compartit per abordar els seus problemes. Considerem necessari repensar la institucionalitat cultural situada en un escenari de recursos limitats provocats per la pandèmia. Cal repensar la institucionalitat cultural des de la base del diàleg, de la col·laboració i del consens. Però també caldrà l’acció immediata i continuada dels governs per garantir la sostenibilitat financera del sector cultural amb la mirada posada en els fons europeus de recuperació.

La primera fortalesa és, sens dubte, la resiliència dels i de les  professionals del sector. Uns professionals de tots els àmbits (públic, privat i tercer sector) que no s’han resignat i que han estat de forma permanent resistint, innovant i ajudant a superar la crisi sanitària. La casuística es il·limitada i per prendre consciència del seu abast recomano accedir al espai web de la Comissió de cultura de CGLU.

D’altre banda, la resposta del sector públic també ha estat clau per ajudar al conjunt del sector cultural. Com a mostra vegi’s l’Informe de la Diputació de Barcelona  on s’informa de les diverses fórmules dins l’àmbit de les subvencions extraordinàries dutes a terme en diverses ciutats del món.

La cultura del treball en xarxa i de la col·laboració s’ha consolidat i ha mostrat de forma fefaent els seus avantatges. Un poder de les xarxes que ha funcionat des de lo local a lo global. S’han transferit coneixements, s’han compartit experiències i s’han sumat esforços. Assenyalar en aquesta línia la tasca de la Comissió de Cultura de CGLU i la declaració conjunta de les xarxes internacionals de la campanya #culture2030goal

Finalment, pel que fa a  les oportunitats, la pandèmia ha obert una finestra d’oportunitat a la cultura al reforçar el seu paper com bé essencial. També s’ha reivindicat com a generadora de sentit de pertinença, ha fomentat la seva interrelació amb altres polítiques (educació, desigualtats, planificació urbana, participació, espais públics …) i sobretot ha posat de relleu el seu lligam amb la salut. I tal com s’afirma i reivindica a la Carta de Roma: “Es la cultura la qui donarà forma als valors i maneres de fer de les ciutats que deurem renovar després del trauma de la covid-19”

La activitat digital de les institucions i entitats culturals s’ha accelerat per la pandèmia i ha esdevingut un dels reptes prioritaris actuals del sector i, alhora, obert a molts interrogants. Cóm gestionar la hibridació entre presencialitat i virtualitat? Què fer davant les grans plataformes digitals? Afavorirà la digitalització una major cooperació del sector cultural per poder consolidar iniciatives més competitives?

La pandèmia també ha posat en valor la vivència i la experiència cultural absent durant molts mesos. La participació ciutadana en el darrer Sant Jordi ens informa de les ganes de viure i recuperar pràctiques que per habituals potser no havien valorat prou. S’obre una oportunitat per connectar amb més força ciutadania i sector cultural.

Fèlix Manito
President Fundació Kreanta
http://www.kreanta.org

El Cicle Carta Alimentària de la Regió metropolitana de Barcelona, és un cicle de conferències i debats que el CECBLL coorganitzem amb el Pla Estràtregic Metropolità de Barcelona (PEMB).

Dilluns 3 de maig a les 18:30 h a través d’AQUEST ENLLAÇ DEL ZOMM

El documental Transició energètica, emergència climàtica i economia circular produït pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i realitzat per How Audiovisual & Multimedia, es va presentar al Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat el 14 de gener de 2021. En aquest documental vem recollir les veus de sis persones expertes en les tres temàtiques triades.

Us oferim els darrers vídeos sencers d’aquestes sis persones que ens van cedir la seva expertesa per dur a terme la 6a Jornada de Paisatges contemporanis del Baix Llobregat, per primera vegada, en format documental divulgatiu.

En aquest últim butlletí, recollim les veus dels experts que ens van parlar d’economia circular: Pilar Chiva, directora de l’Àrea d’Economia Circular de la Generalitat i Raimon Roda, enginyer agrònom, cap de Servei d’Infraestructura Verda de l’AMB

El Cicle Carta Alimentària de la Regió metropolitana de Barcelona, és un cicle de conferències i debats que el CECBLL coorganitzem amb el Pla Estràtregic Metropolità de Barcelona (PEMB).  El 19 d’abril va tenir lloc la segona conferència d’aquest cicle de la mà del Dr. Ramon Estruch, professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i Consultor Sénior del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Clínic de Barcelona, que ens va parlar de salut individual, poblacional i planetària.

Després de la presentació i benvinguda de la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, i del coordinador general del PEMB, Oriol Estela, el professor Estruch ens va explicar com la nutrició és un tema que aixeca passions, però que a la vegada hi ha molta confusió perquè hi ha moltes dietes. Els científics volen donar respostes a aquesta confusió. Ens va parlar de la nutrició personalitzada adequada a determinats perfils de persones; de nutrigenètica, que explica com alguns gens que heretem tenen petits defectes que poden repercutir en la nostra salut; i de la dieta mediterrània com la millor estratègia de nutrició poblacional per prevenir les malalties cardiovasculars, la diabetis, malalties neurodegeneratives i el càncer.

ELS VERBS D’ACCIONS ESSENCIALS

Titulàvem l’editorial del mes de març de 2020 amb el verb “CUIDAR”, les accions de curar, guarir, prevenir, netejar, alimentar… són bàsiques per a la continuïtat de la vida i la salut. Començàvem el text de l’any passat dient: «Mai no hauríem imaginat fer un editorial com aquest. Abans d’entrar en altres consideracions, us desitgem una bona salut personal, de tota la família i amistats. Coronavirus és “el nom de la cosa” que ens manté confinades i allunyades dels hàbits quotidians, de les relacions laborals, de les amistats, potser dels amors…»

Durant aquests darrers dotze mesos hem conjugat manta vegades alguns dels verbs que hem destacat, fins al punt que el 8 de març el clam ha estat “som dones, som essencials”; en aquesta diada reivindicativa, s’ha volgut assenyalar la feina visible i la invisible que al llarg de la història hem fet les dones. La divisió social en el món del treball ha fet que alguns dels oficis d’atendre, curar i guarir els fem les dones (mestres, treballadores familiars, infermeres, metgesses, netejadores, cuineres…); les dones hem atès i atenem (per ofici o per rol) les persones dependents, la mainada…, i quan aquestes activitats esdevenen “oficis”, són uns oficis mal retribuïts. La pandèmia ha posat la vida al centre. No sabem si haurem après prou la lliçó. Amb tot, les dones som persistents i rescatem de l’oblit les pioneres que també han intervingut en tots els altres àmbits de la vida social, cultural i científica. L’actual debat sobre la recerca, la producció i la distribució de les vacunes ens indica la gran importància que té el coneixement en la vida de la humanitat i per això també trobareu en aquest butlletí articles que ens aporten saber i punts de vista respecte de les necessitats i aspiracions de les dones en matèries com la ciència i la tècnica.

Aquest mes de març, el butlletí conté 4 articles de 5 dones sàvies i actives que difonen el seu coneixement i reflexió, preocupacions i ocupacions de les dones i del feminisme com “Dona i Tecnologia”, “Les fabricantes”, “50 anys de Drac Màgic. Cooperativa promotora de mitjans audiovisuals” i “La veu de les corines”. Aquest darrer article no ens dona pistes de què tracta pel títol, i en endinsar-nos-hi llegim com en l’any 16 aC Ovidi recrimina a la seva amant Corina la decisió d’avortar; què pensava o sentia Corina no ho sabem… Us recomano la lectura dels articles de les nostres col·laboradores: Anna Hernàndez, Assumpta Muset, Mònica Borrell, Marta Selva i Anna Solà. Els agraïm la col·laboració i la generositat que ens ha facilitat una celebració del 8 de març carregada de coneixement.

Des de la Junta ens ocupem d’atendre mesures encaminades a prevenir la propagació del virus. De moment, fem tota l’activitat des de la plataforma Zoom, com ho podeu veure en aquest butlletí. Aquest mes de març hem presentat el número 23 del nostre anuari Materials dedicat quasi de manera monogràfica a la “Memòria Democràtica”. També hem presentat la publicació PAISATGES CONTEMPORANIS DEL BAIX LLOBREGAT. Innovació i creativitat per a un territori en transició. El dia 22 de març iniciàvem una tanda de conferències vinculades a la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana; en aquesta ocasió la conferència també era una activitat del CECBLL vinculada a la celebració del 8 de març, en la qual la doctora Elena Carrillo ens il·lustrà sobre les Desigualtats de gènere en el dret a l’alimentació.

Estem atentes i seguim les disposicions del PROCICAT i, en la mesura que sigui possible, anirem programant alguna activitat presencial a l’aire lliure. De moment  l’Assemblea de persones associades serà el proper 8 d’abril i encara per connexió via Zoom. Si som sinceres, fa un any no consideràvem que el virus fos tan durador, ni que tingués un impacte tan gran sobre les nostres vides…, tot i que recordeu que a l’Assemblea retardada fins al juliol el Dr. Bòveda ens assenyalava paral·lelismes entre l’epidèmia de grip de 1918 i la pandèmia covid19. Potser la supèrbia del món desenvolupat ens ha fet creure que som infalibles i, en canvi, la pandèmia ha fet més visibles que mai les desigualtats i les injustícies.

Les fabricantes

A mitjans segle XX Collbató i els Bruc eren dos pobles profundament rurals. Es treballava i es vivia del camp i tothom se sentia i se sabia pagès.
Un grup de dones valentes i decidides, però, va viure una experiència diferent: la de treballar en una fàbrica tèxtil, gran, moderna i al ritme de les màquines. Eren a part de camperoles, proletàries, ja que no controlaven ni els mitjans de producció ni la seva distribució, tal com succeïa entre la pagesia. No treballaven per a garantir-se l’autosubsistència, sinó per guanyar un salari per poder viure. Per això les anomenaven les fabricantes.
En total hi ha documentades 55 dones: 26 de Collbató i 29 del Bruc: 27, eren solteres, 26 casades i 2 més vídues.
Treballaven a la Fábrica de hilados y tejidos Puig y Font, S. A. de Monistrol de Montserrat, fundada per Manuel Puig i Carsi, cap a 1856. Ocupava més d’un miler de treballadors, que anaven a torns. Moltes eren dones, sobretot noies joves, que eren molt hàbils i tenien les mans i els dits prims, unes característiques adequades per fer anar les màquines de filar i teixir. Ocupaven llocs poc qualificats i tenien sous més baixos que els homes.
L’empresa posava el transport, que anava des del Bruc fins a Monistrol. Era un autobús de la companyia Santamaria, de Súria, conegut com el cotxe de les fabricantes. El conduïa el Josep Ollé (el Bruc 1909-Collbató 1972), de cal Migrat, Font del Còdol (Collbató). Eren vehicles vells, a punt de ser desballestats, que sovint s’espatllaven, obligant aquestes dones a fer part del recorregut a peu.
A dins l’ambient, però, era una festa: cantaven, reien, feien labors…
La majoria van entrar-hi de molt joves, sovint per mediació d’alguna parenta o coneguda.
Treballaven de dilluns a dissabte, moltes a preu fet  i sempre de tarda (disposaven de mitja hora per sopar, que es duien de casa)
Tenien contracte indefinit, estaven assegurades i els seus salaris eren uns ingressos segurs i vitals per a llurs famílies.
La jornada començava aviat: primer, anaven a la vinya; després, a cosir, les solteres, o a fer la feina de casa, les casades, i, finalment, al mig dia, dinaven i cap a Monistrol.
Un cop a la fàbrica, cada una ocupava el seu lloc: a les metxeres, contínues, ordit, telers, repassat….
L’ambient era sorollós, humit i polsós (sortien cobertes per la borra del cotó) Quan arribaven a casa, cap a les 12, encara tenien feina per fer. I l’endemà, tornem-hi. I així fins que es casaven (la majoria aleshores plegaven) o es jubilaven.
Totes recorden, però, amb enyorança aquells anys de joventut: la fàbrica, les companyes, l’ambient, les anècdotes, tot i que no són conscients que elles també van trencar un sostre de vidre.

Assumpta Muset Pons
Historiadora

DONA I TECNOLOGIA

Vivim en un món tecnològic en evolució contínua. Les dones representen el 50 % de la població, però són una gran minoria quan parlem de tecnologia.

En una societat cada cop més tecnificada on les previsions de demanda laboral  ja ara i pels anys vinents serà clarament esbiaixada cap el camp de la tecnologia, és preocupant la poca presència femenina. Les dones som un actiu necessari i imprescindible també en el sector industrial i l’emprenedoria.

És imprescindible perquè és determinant que les noies i les dones s’incorporin al sector de les noves tecnologies (STEM ,TIC,…) ja que marcaran el futur. Les diferents accions que s´estan duent a terme per animar a més noies i dones a estudiar en àmbits tecnològics, no estan funcionant del tot.

És necessari  que aquestes  accions vagin dirigides a tota la societat en el seu conjunt ja que necessitem de la seva corresponsabilització per assolir un canvi cultural i social i per arribar a la plena igualtat. Aquest canvi no pot ser impulsat exclusivament per les dones, ja que cal entendre que pensar en tecnologia és pensar diferent.

L’origen de la bretxa digital es produeix ja en els primers anys d´escolarització i per això és vital assegurar-nos que arribem als  centres educatius, fent un treball conjunt amb el professorat i orientadors i orientadores.

La societat ha de tenir molt clar que les dones no poden quedar-se fora d’alguns camps del coneixement i sinó es comença ben aviat a incorporar coneixements de robòtica, programació, computació… en la formació reglada, serà tard per a moltes dones i limitarem les seves expectatives i el seu futur  professional.

Existeixen moltes teories (a banda de la pròpia vocació personal) per explicar la desafecció de les noies pels estudis de l´àmbit científic-tecnològic.

Quines causes poden dificultar o desincentivar la carrera professional de les dones en el sector tecnològic ??

• Las ciències són més abstractes i és difícil entendre la seva aplicació concreta, és a dir, el desconeixement de la seva aplicació real.
• Existeix una creença generalitzada que s’ha de ser molt brillant per les ciències.
• La manca de models i referents de dones en aquestes professions; i les poques que hi ha, no son visibles.
• Els estereotips es basen en subjectivitats i creences i son inherents a una societat i a unes costums.
• Els estereotips són tan forts que acaben distorsionant les expectatives, els desitjos i les aspiracions de les dones.
• Els estereotips estan tan arrelats que, en aquest moment, sinó es combaten de manera determinant, no s’aconseguiran eliminar.

Totes aquestes qüestions (que no són poques), són determinants en l´elecció dels estudis a realitzar i moltes noies estan altament influenciades pels estereotips socials i pels  rols de gènere. Cal molta pedagogia perquè les joves no s’autolimitin a l’hora d’estudiar carreres tecnològiques i científiques per poder tenir accés a treballs d’àmbit tecnològics on -cal  no oblidar-  també es produeix la doble bretxa (de gènere i salarial) que pateixen les dones quan finalment entren al món del treball.

Vull acabar dient que sobren estereotips i manquen referents i que les dones no hem de ser només consumidores de tecnologia, sinó creadores de tecnologia. Per això ens cal trencar els estereotips i liderar la revolució tecnològica.

Anna Hernández Bonancia
Cap de l’Agència Metropolitana de Desenvolupament Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Acabat d’encetar l’any 2020 vam engegar la Xarxa de memòria democràtica del Baix Llobregat en un acte celebrat el dia 25 de gener, data que feia 81 anys  l’exèrcit de Franco ocupava la nostra comarca. Aquesta xarxa la conformen diverses associacions, sindicats i institucions que treballen per la recuperació de la memòria democràtica. El Baix Llobregat té un ric teixit social i s’han treballat una sèrie de línies d’actuació en matèria de recuperació de la memòria democràtica centrades en la recerca, la divulgació i la commemoració. És per això que va sorgir la necessitat de sumar esforços, interelacionar accions, intercanviar experiències i enfortir el treball de tota la gent que formi part d’aquesta xarxa, sota l’aixopluc del Consell Comarcal del Baix Llobregat i el suport del Centre d’Estudis Comarcals de Baix Llobregat.

En ser aquesta xarxa una iniciativa innovadora i pionera al nostre país, vam decidir recollir les intervencions d’aquest acte en el dossier monogràfic d’enguany i dedicar la vint-i-tresena edició de Materials del Baix Llobregat a la memòria democràtica. Així doncs, el dossier monogràfic inclou les presentacions institucional de la presidenta del Consell Comarcal, Eva M. Martínez; del conseller comarcal de memòria entre 2019 i 2020, Jordi Gil; de Gemma Domènech, directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat; i de Genoveva Català, presidenta del CECBLL. A més, també hi trobareu la ponència “El sentit democràtic de fer memòria” de  M.Jesús Bono, membre de Junta del CECBLL i actual responsable dels projectes de memòria de l’entitat. M. Jesús Bono, va ser responsable del Memorial Democràtic de la Generalitat entre el 2005 i el 2011.

La publicació també recull tres interessants articles de recerca i reflexió sobre temàtiques referents al Baix Llobregat. Trobareu un estudi sobre la xarxa hospitalària de la comarca durant l’edat mitjana, un altre article que parla sobre el règim de protecció legal del patrimoni històric de la Colònia Sedó d’Esparreguera, i un tercer dedicat a l’alimentació com a política pública a les portes que Barcelona sigui, l’any que ve, capital mundial per a l’alimentació sostenible. Per acabar hi ha un recull de ressenyes de les principals novetats bibliogràfiques aparegudes a la comarca.

El dimecres 3 de març, Esplugues de Llobregat va acollir de forma virtual la presentació d’aquesta vint-i-tresena edició de la revista on hi van intervenir l’alcaldessa d’Esplugues, Pilar Díaz; Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Josep Campmany, coordinador de la revista; Maribel Aguilera, regidora de cultura d’Esplugues de Llobregat, que va presentar el seu article Dos projectes de memòria democràtica a Esplugues de Llobregat; Santi Campos, vicepresident del Grup d’Estudis d’Esplugues, que va intervenir com a lector; i  va tancar l’acte Jordi Carbonell, actual conseller comarcal de memòria.

Materials del Baix Llobregat és la revista científica del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Va néixer l’any 1994 amb l’objectiu de difondre coneixement relacionat amb la comarca del Baix Llobregat. Es pot adquirir per 12€ a la botiga virtual del CECBLL i és gratuïta per totes les persones associades al CECBLL.

La revista en paper Frontissa de la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana (CCEPC), fa un pas endavant i genera un nou mitjà digital. 

www.frontissa.cat 

Aquest nou espai virtual recull els articles que trobareu a la revista semestral, però també n’amplia els continguts i hi incorpora noves seccions que augmenten les possibilitats d’informació, de transferència o compartició de coneixement i d’acolliment d’opinions diverses.

La voluntat primera és que Frontissa.cat tingui presents tots els territoris de parla catalana. 

Frontissa.cat també genera un butlletí virtual mensual que cada dia 10 recull les últimes notícies publicades a la web. Las subscripció a aquest butlletí és gratuïta, només cal donar-s’hi d’alta omplint el formulari i cada edició del butlletí es rebrà via correu electrònic.

Frontissa.cat estarà connectada directament amb la web corporativa ccepc.org  i ara ja permet enllaçar directament amb les xarxes socials de la CCEPC: Twitter (@ccentresestudis), Facebook (@ccentresestudis), Instagram (@centresestudiscoord) i Youtube (canal CCEPC).

Com sabeu, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat és una entitat adherida a la CCEPC. 

28 DIES DE FEBRER

Febrer és el segon mes de l’any en el calendari Gregorià i arrela el seu nom del llatí februarius. És el mes més curt de l’any amb 28 dies, només cada quatre anys ens n’obsequia amb un de propina. En l’actualitat, febrer té celebracions significatives com el segon dimarts: dia de la Internet Segura; el dia 2: la Candelera; l’1: dia Internacional de les Dones i les nenes en la Ciència, i el 14: Sant Valentí, el dia dels enamorats.

A Catalunya els 28 dies de febrer han estat intensos des de tots els punts de vista. Pel que fa als afers planetaris, continuem guarint-nos de la pandèmia, intentem encarar una crisi econòmica i social de gran magnitud i assumim que cal aplicar l’agenda per a la transició ecològica per entomar els grans reptes planetaris de l’energia i la biodiversitat. Pel que fa als afers de la governança: les eleccions al Parlament de Catalunya ens dotaran d’un Parlament i d’un Govern (la institució de la Generalitat), que haurà de donar resposta a les aspiracions del conjunt de les persones que viuen i treballen (o estan sense feina) a la Catalunya del segle xxi. La democràcia és un sistema fràgil i la defensa dels valors que la constitueixen és una feina constant; cal fer possibles els desitjos de llibertat, d’igualtat i de fraternitat que han impregnat els sentiments i aspiracions de la ciutadania. Allò que la democràcia no acull s’expressa com un clam des d’altres formes. Els resultats de les eleccions del 14 de febrer ens evoquen aquests versos de Salvador Espriu:

“Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.”

Sovint en aquest editorial hem manllevat versos d’homes i de dones, i ho fem perquè la poesia ens ajuda a trobar les paraules que sintetitzen el pensament i ens ajuda a endreçar-lo. Volem la poesia present a les nostres vides i volem vida per als poetes. I ens sentim dolgudes per la notícia que ens arribava el dia 16 de febrer sobre la mort del veí de la comarca, de Sant Just Desvern, Joan Margarit (Premi Cervantes de Poesia i Premi de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat), l’home que va compaginar la professió d’arquitecte amb la de poeta. La seva poesia va arribar a un públic molt ampli. Margarit ha estat un dels poetes de referència de la literatura catalana contemporània.

Si per a Catalunya el curt mes de febrer ha estat intens, per al Centre d’Estudis també. Ja en la primera setmana celebràvem les Jornades de Memòria històrica i democràtica, els dies 2, 3, 4 i 5 de febrer, tot un èxit d’inscripcions i de participació. En les sessions aprofundírem sobre la violència política i sexual a l’Europa del segle xx. Les ponències van ser molt interessants i d’una gran qualitat, a l’ensems que seguides per un bon nombre de persones. Les Jornades foren possibles gràcies a la cooperació, en el marc de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, de la Universitat social, lliure, autogestionada (USLA-Ateneu Santfeliuenc), del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i de l’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat.

Com prou bé coneixeu des de fa més d’un any, som responsables de les visites del Museu de la Colònia Sedó, una de les moltes peces d’atracció turística i cultural de la comarca. Així, atès que ens ocupem de diversos itineraris i rutes pel patrimoni i el territori, ens sentim orgulloses pel fet que el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem estat acreditats pel Consorci de Turisme del Baix Llobregat com a Punt d’informació turística del Baix Llobregat (PIT). Durant l’any 2020 hem participat en el programa formatiu d’atenció al visitant i de coneixements sobre l’oferta turística comarcal que t’avala per ser PIT. Actualment som 70 empreses i entitats de la comarca acreditades, i la nostra funció és aportar a qualsevol persona informació turística de la comarca. Es tracta d’establiments (públics o privats) que tenen contacte directe amb el turista, que si bé no poden donar un servei tan complet com les oficines de turisme, sí que exerceixen una funció informadora en cobrir horaris i territoris molt diversos.

Dins d’aquests 28 dies de febrer, ens hem apressat a difondre la “botiga on line”, des d’on distribuïm les nostres publicacions, quasi totes fetes des d’Edicions del Llobregat, el nostre segell editorial. L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació ha irromput en l’activitat del Centre d’Estudis i del conjunt de la societat. Aquesta nova realitat ha accelerat el fet que la nostra entitat hagi adoptat un sistema propi de venda i distribució de les publicacions, tant per a les persones associades com per al públic en general.

Breu i dens el febrer, ens ha continuat mostrant amb insistència els efectes de la pandèmia sobre les manifestacions culturals i populars. Tots els municipis han fet celebracions de Carnestoltes on line, els carrers i les places no s’han vist plens de festa, de vida, d’alegria i de convivència i la 170 Fira de la Candelera de Molins de Rei (la més antiga de la comarca i una de les més antigues de Catalunya) s’ha celebrat de manera virtual. Ens costa assumir les renúncies de la festa i de l’ocupació del carrer. Sentim minvada la nostra la sociabilitat, estem privades del contacte i de la convivència ludicofestiva. La cultura mediterrània de carrer i a l’ aire lliure va rebent fortes sotragades celebració rere celebració… D’aquí uns quants anys potser copsarem millor la magnitud històrica d’aquesta terrible malura i quins han estat els seus efectes sobre els comportaments i les vivències.

DEFENSAR MADRID…

¿és o no és defensar Catalunya?

La Generalitat de Catalunya, l’ajuntament i la Universitat de Barcelona presentaven a Madrid, entre el 5 de maig i el 31 de juliol del 2009, una exposició gràfica, amb el subtítol : “Solidaritat en temps de guerra (1936-1939)”. Comissaris de l’exposició: Antoni Segura i Andreu Mayayo.  El 4 de març de 1937, el més barceloní dels diaris de Barcelona, obria pàgina amb grans titulars: Ajudar al poble de Madrid és un deure, un honor i un motiu de legítim orgull per a tots.  I a la cloenda de la Setmana de Solidaritat amb Madrid, el president Companys proclamava: ‘Madrileños, Cataluña os ama’. Al Catàleg de l’exposició llegim:  “La història és plena de desacords i rivalitat entre Madrid i Barcelona, com a ciutats i com a visions de vegades diferents de la vida política i social. Però el que aquesta exposició ens recorda és com la tràgica experiència de la Guerra Civil va ser motiu d’una espontània i conscient solidaritat de Catalunya amb un Madrid assetjat per les tropes rebels”.

En aquest cas, la solidaritat no va ser únicament un gest simbòlic i sí d’ajuda efectiva, per exemple amb la formació de Milícies:  columna de la llibertat de 3.454 homes, un destacament de 1.000 guàrdies civils, la columna ‘Tierra y Libertad’ de la CNT, una altra de miliacins del POUM, la columna Durruti… que moriria allà el 20 de desembre. Un ajut, a més, que no es limitava a les ‘bones paraules’ , sinó a un ajut permanent a Madrid, amb donatius de tota mena: “los combatientes necesitan prendas de abrigo”, “el evacuado es una víctima del fascismo: hagámosle un hueco cariñoso en nuestros hogares”, “com ajuden els obrers gastronòmics als herois defensors de Madrid”, per part de la UGT i del FOSIG (Federació Obrera dels Sindicats de la Indústria Gastronòmica”, tallers de roba –p.e., la família de Numen Mestre, a Cornellà de Llobregat–, acollida generosa d’orfes de guerra, etc.

M’emocionen, encara avui, les referències als mítings  –p.e., a la Monumental–  a favor de la solidaritat amb Madrid: un Lluís Companys que crida, amb els punys tancats: “Madrileños: Cataluña os ama”, el Comitè d’ajut permanent a Madrid, l’emissió de segells ‘pro-ajut queviures Madrid’ o el crit, amb pancartes enorme dels col.lectius de dones, amb aquest missatge:  “Per la llibertat de Catalunya, ajudeu Madrid”, o una primera pàgina a ‘La Vanguardia’: ‘Los bárbaros bombardeos de Madrid’, d’un diari, “La Vanguardia Española” que pocs mesos més tard, i també a primera plana, i ocupant-la amb paraules com: VICTORIA, FRANCO (sis vegades), LA HISTORICA FIESTA DE LA VICTORIA EN MADRID, i el titular a tota pàgina: “El Caudillo ofenda su espada invicta al Señor Dios de los Ejércitos, y ora en El Escorial ante la tumba de Carlos V”.

Quan estava repassant aquest catàleg, rebo la ‘Memòria’ del Premi Internacional Alfons Comín, del 2019, amb textos de Maria Lluïsa Oliveres, l’alcaldessa Ada Colau  –el lliurament del premi esmentat es concedeix al Saló de Cent de Barcelona–,  Eva Labarta i els dos guardonats: José Antonio Martín Pallín i Javier Pérez Rojo, persones properes i amigues. Em limitaré a reproduir alguns dels textos que la Memòria conté. Ada Colau: “Cal que reivindiquem més que mai els valors de la pau, de la justícia i de la solidaritat que representen aquest guardó, perquè al món, a Europa i a Espanya, malauradament, s’estan estenent els discursos d’odi… que inciten a la violència, a la discriminació, a l’hostilitat contra les persones més vulnerables, sinó també a aquells i a aquelles que combaten els discursos de l’odi”.

Maria Lluïsa Oliveres, després de fer referència a l’assassinat d’Ignacio Ellacuría, fa trenta anys a El Salvador, ens deia: “També vull expressar la solidaritat amb les preses i els presos polítics, reclamant la seva llibertat immediata. I el retorn de les exiliades i exiliats a casa nostra”.

(Les referències posteriors, que van ser pronunciades i transcrites en castellà, gosaré traduir-les al català).  Eva Labarta:  “… el conflicte territorial que vivim a Catalunya des de fa anys, un conflicte polític al qual no s’ha desitjat trobar  solucions polítiques, un conflicte que s’ha traslladat estrictament al terreny judicial”. “Estem en un moment d’involució i limitació greu pel que fa a l’exercici dels drets fonamentals de les  persones, es posa en perill la llibertat d’expressió…, s’evidencia també  la criminalització del dret de protesta. (…) Es manipula i es censura el llenguatge, es menysté la dissidència. (…)  Ara es diria que no importen tant les conductes, el que s’ha fet sinó qui ho ha fet i per què ho ha fet”.

Martín Pallín: “Jo començaria amb una frase, d’un cert contingut bíblic: No és bo que un país estigui governat pels jutges. (…)  Sempre m’ha semblat que la intromissió  de la jurisdicció en afers netament polítics només pot abocar en una erosió democràtica i influir negativament sobre el principi de la divisió de poders, que va construir a fons un senyor conegut com Montesquieu, que prematurament va ser enterrat per algun polític d’aquest país…” (…) “Sempre m’he preguntat per què un Fiscal General del Estado posa en marxa un procediment que sabia que anava a desembocar  en un conflicte greu o que, en altres circumstàncies, podia patir el refús d’un Tribunal de Justícia per considerar que no era matèria penal. Els fils cal buscar-los en una connexió entre Soraya Sáenz de Santamaría, Manuel Marchena i el Fiscal General mort, Maza, bon amic meu”. (…)  Es tracta d’un fet inèdit en la història, no solament del dret penal espanyol, sinó del dret penal en general. Mai una rebel.lió, que exigeix violència, ha nascut d’un Parlament. Això escandalitzaria a qualsevol jurista o partit constitucionalista de qualsevol país”. (…) “No és acceptable que un Tribunal sostingui que dos milions de persones han estat infectades per uns manipuladors que mereixen ser condemnats a penes elevadíssimes de presó, fregant les d’homicidi…”

Pérez Royo:  “… Allò que està confirmat aquesta darrers anys, després de la repressió brutal del govern del PP, és que, en democràcia, Espanya no pot ser governada sense el concurs dels nacionalismes català i basc”. (…) “La STC 31 / 2010  — Sentència del Tribunal Constitucional–  és un cas de llibre del que es qualifica de ‘Warfare’, de ‘guerra jurídica’, de la utilització del dret per a aconseguir vèncer l’adversari polític”(…) “En la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el 2006,  es va respectar escrupolosament allò que havien previst la Constitució i l’Estatut originari per a la reforma del mateix. Aprovat per una majoria de dos terços al Parlament de Catalunya. Enviat al Congrés dels Diputats…, sotmès a referèndum, aprovat amb més d’un 75 % de vot afirmatiu pel cos electoral. Publicat el 2006 i en vigor fins al 2010, sense que es produís cap pertorbació digna d’esment … Malgrat tot, el Tribunal Constitucional acceptaria el recurs interposat contra ell mateix pel PP que dictaria una sentència, formalment una sentència, però materialment un cop d’Estat, en la mesura que el Tribunal Constitucional destrueix dues garanties en què consisteix la Constitució Territorial…”. (La intervenció de Pérez Royo destaca el paper de lluitador incansable d’Alfons Comín: “El seu exemple ens ha de servir per continuar lluitant per intentar recompondre l’Estat social i democràtic de dret, imprescindiblement unit al fet que l’exercici del dret a l’autonomia s’imposi; un dret que ha passat la pitjor de les seves crisis com a conseqüència  infamant de guerra jurídica”).

A  tall de cloenda: faig ús, crec que legítim, de dos materials que ens parlen de com ens hem de comportar en temps de guerra i en temps de pau. Les guerres sempre comporten ferides fondes, sovint inguaribles. En temps de pau, tots tenim el dret –i segurament el deure–  d’exigir justícia neta i eines per sobreviure, malgrat les crisis de tota mena.

Ignasi  Riera (Madrid). 27 de gener de 2021.