Archive for year: 2017

El 15 de setembre

lluíRL’art és un espai per donar a conèixer la producció escènica de petit format del Baix Llobregat. Aquest mes de setembre el grup de Cornellà de Llobregat MicroCornellàTeatre, faran una adaptació lliure de l’obra de Miguel Delibes, on es representen els dos móns contraposats de Mario i Paco , a la vida de Carmen Sotillo. Us hi esperem!!!!

Organitza: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

4a JORNADA DE PAISATGE CONTEMPORANI AL BAIX LLOBREGAT

Les agricultures del Baix Llobregat

 Parem compte amb la nostra agricultura!

La 4a Jornada de Paisatge Contemporani al Baix Llobregat va tenir lloc el dissabte 16 de setembre a la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.  Amb el lema Les agricultures del Baix Llobregat, la Jornada va comptar amb els següents participants:

• Oriol Anson, Director General de Desenvolupament Rural de la Generalitat de Catalunya
• Hortensia Grau, diputada al Parlament de Catalunya, ponent de la Llei d’Agricultura
• Oriol Estela, director general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona –PEMB– i membre de l’equip impulsor de la Carta del Sistema Alimentari Metropolità
• Luís Maldonado, professor d’Agricultura de la UPC
• Veva Català, membre de la Junta del CECBLL i moderadora de la taula rodona
• Miquel Picart, productor d’oli d’Olesa i president de la Fundació Agrícola Olesana
• Josep Estradé, regidor d’Acció Territorial i Mobilitat de Collbató, Parc Rural del Montserrat
• Raimon Roda, gerent del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat
• Josep Pascual, productor de cireres de Santa Coloma
• Josep Valls, director i enòleg de les caves Roger Goulart (D.O. Penedès)
• Gemma Tribó, membre de la Junta del CECBLL i moderadora de la taula rodona
• Rafael Bellido, membre de la Junta del CECBLL i responsable de l’elaboració de les conclusions de la Jornada

La Jornada va posar de manifest que la comarca té una agricultura amb una important diversitat de conreus i que cal aprofitar aquest potencial tant en l’àmbit mediambiental com en l’econòmic i el social, afavorint els conreus d’alta qualitat – denominacions d’origen, oli d’Olesa de Montserrat, cireres de la zona de Santa Coloma de Cervelló  Torrelles o Sant Climent de Llobregat, etc.

Un altre tema recurrent va ser el de la necessitat de dotar el territori d’infraestructures de suport a l’agricultura. Un dels objectius de les polítiques agràries hauria de ser escurçar la distància entre el lloc de producció i el de consum. És per això que la nova llei d’agricultura pretén protegir tant l’espai agrari, com les persones que produeixen aliments i l’activitat en si.

La Jornada va finalitzar amb les conclusions a càrrec de Rafael Bellido.

 

28 de setembre de 2017 a les 18:30h
Centre Cívic Mas Lluí (Estelí, 10 de Sant Feliu de Llobregat)

En el marc de la 4a Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat, el CECBLL hem organitzat una Taula Rodona amb pageses baixllobregatines per visibilitzar i posar en valor la seva feina  que fan aquestes dones, en un sector masculinitzat com és el de la pagesia.

 

 

ACBL, Col·lecció ciutadana d’imatges, fotògraf desconegut, 1970

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts van presentar el 19 de juliol les conclusions del workshop internacional “Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat”, proposat per  l’Observatori de la Urbanització de la UAB, en el marc del Congrés El Baix Llobregat a debat. 

L’acte no podia estar millor ubicat. Es va fer a l’Auditori del Molí dels Frares de Sant Vicenç dels Horts, situat al vell mig del Polígon Industrial Molí dels Frares, on conviuen passat i present en un mateix paisatge. En Francesc Muñoz precisament explicava la importància d’establir un diàleg entre el present i el passat del paisatge, tot establint nous usos i funcions del patrimoni ordinari; així es possibilita la seva posada en valor. És el que anomenava ‘smart heritage’ o patrimoni intel·ligent.

El professor Muñoz va explicar de forma abreujada els 5 paisatges de la comarca que es van treballar al workshop internacional, fent especial incidència en el Parc Agrari i el riu Llobregat.

En acabar la presentació, els i les assitents van poder fer una visita a al Molí fariner del segle XVII i a l’espai museitzat que hi ha a l’interior.

Recentment s´han celebrat a la comarca dues activitats,  una entorn al territori  Montserratí “Rosa d’abril”, l’altra la interpel·lació sobre la identitat metropolitana que  s’ha fet  degustant la cervesa artesana produïda a Sant Feliu “Roses del Llobregat”; les roses han esdevingut un bon símbol de valors comuns…

El patí de l’Enrajolada de Martorell va ser l’espai on tingué lloc la presentació de la “plataforma el Montserratí és comarca” amb l’alcalde de Martorell com amfitrió, acompanyat d’electes dels municipis d’Abrera, El Bruc, Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires i volen sumar les adhesions dels municipis de Castellbell i el Vilar, Castellgalí, Castellolí, Marganell, Monistrol i Sant Vicenç de Castellet fins sumar 14 municipis que formarien la 43a comarca de Catalunya, amb més de 150.000 habitats i 177,15 Km² de superfície. El grup promotor en el seu manifest diu que “la demanda per crear la comarca montserratina és el resultat de l’anàlisi compartida per gent que vivim en una cruïlla de comarques amb diferents pols d’atracció. Són poblacions molt allunyades dels seus centres administratius, que veiem com les nostres capitals comarcals no resolen i sovint dificulten el nostre batec diari amb infraestructures que no s’adapten al nostre dia a dia. Som perifèries amb una dinàmica pròpia”.

A l’Ateneu de Sant Feliu de Llobregat, tot degustant una cervesa artesana anomenada “Roses del Llobregat” (el nom del municipi durant un període de la Guerra Civil) se celebrava un debat amb el títol de “Barri, Municipi, Metròpoli: qüestió d’identitat?”. Aquests debats són promoguts des del Pla Estratègic Metropolità. El periodista Marc Andreu i l’arquitecte Manel Larrosa varen  encetar les intervencions. El periodista va expressar que la identitat metropolitana s’hagués pogut formar als anys 60 o 70 amb el caliu de les lluites urbanes i veïnals, però tot i que va començar no va quallar, en canvi considera que el que sí que ha quallat ha estat la identitat comarcal en territoris com el Baix Llobregat, forjada a base de lluites obreres i de l’estratègia dels ajuntaments. El Baix ha vist reforçada la seva identitat, mentre que el Besòs ha quedat en la perifèria.

Per l’arquitecte Manel Larrosa “el concepte d’identitat és parcial i només serveix com a marc de referència” per la qual cosa, segons el seu entendre, allò que és important és saber  “si hi ha base material perquè l’espai tingui entitat”. Per això, ha afirmat, “m’interessa més el terme projecte metropolità que identitat per entendre com es fa servir com a marc de referència”. Va destinar la  intervenció  a explicar la seva idea de “projecte metropolità”. Segons Larrosa, no hi ha una contraposició entre el fet metropolità i la Catalunya interior, va concloure dient que  és hora de superar el debat entre la Catalunya interior i la Barcelona metropolitana.

En el capítol de les conclusions es pogué constatar que la identitat es conforma a partir de múltiples elements com l’accés als  serveis, al mercat de treball i  a l’habitatge, així com a la xarxa de comunicacions. Hi ha d’altres  factors que també contribueixen a conformar el sentit de pertinença o d’identitat com són les lluites socials (obreres i veïnals) o la vertebració de la vida associativa. Les persones ens solem sentir vinculades al municipi on treballem, on vivim i al nostre país. L’entorn territorial de la regió primera reconeix Barcelona com a metròpoli que juga un merescut lideratge, amb qui hi volem tenir un tracte de tu a tu, no ens agrada sentir-nos “perifèria”.

Des del CECBLL, al llarg dels anys  i molt recentment, hem aportat coneixement per tal de descriure les potencialitats i les particularitats de la comarca en tots els àmbits. El congrés celebrat l’any passat “El Baix Llobregat a Debat” ha servit per aportar a la societat catalana informació plural i objectiva  que serveixi per promoure iniciatives  per la millora de la vida de les persones i, perquè des de les institucions i des de les organitzacions socials es puguin elaborar tota mena de propostes.

Entre el conjunt dels temes estudiats i debatuts, hem obtingut  una visió global de territori comarcal. Hem pogut reconèixer diverses singularitats i alhora una multicentralitat estratègicament repartida des del nord fins al delta, passant per   la vall baixa, característica similar a d’altres comarques del país. L’opinió sostinguda, abans i durant el Congrés, ha estat que una nova configuració de l’organització territorial de Catalunya hauria de contemplar el mateix nivell de prestació de serveis i de possibles avantatges a la comarca sencera. El congrés va posar de relleu que el Llobregat és la columna vertebral del territori metropolità, 806.651 habitants, 486,2 Km², dels 36 municipis que conformen l’AMB, 22 pertanyen al Baix Llobregat. La nostra comarca té prou força per influir positivament i col·laborar en la construcció d’ un entorn metropolità equilibrat.

La creació de la plataforma el Montserratí és comarca, és una ocasió per seguir treballant en matèria de coneixement i d’aprofundiment de projectes i de propostes. Com a Centre d’Estudis, brindem tot el nostre bagatge i els nostres estudis al servei de qualsevol debat que la ciutadania del territori consideri que s’ha de portar a terme. El progrés de noves propostes en matèria d’organització del territori ha de venir, al nostre entendre, d’un reconeixement exhaustiu de la situació actual, albirant quins poden ser els principals reptes que en un futur, més o menys immediat, s’hauran d’assumir. També és imprescindible avui dia que qualsevol proposta sigui acceptada i refrendada per la població com ha estat el cas de l’aprovació de la nova comarca del Moianès.

Més enllà de l’àmbit territorial del Baix Llobregat, l’Àrea Metropolitana i la Regió primera,  el CECBLL vol col·laborar perquè Catalunya resolgui en el segle XXI el seu model d’organització territorial que reculli el bo i millor d’experiències recents, i s’orienti vers noves necessitats com la preservació del medi, la lluita contra el canvi climàtic, l’estratègia per a la transició energètica, l’economia circular i les garanties d’una vida digna per a totes i tots els seus habitants.

 

 

L’Ateneu Santfeliuenc va acollir el dia 13 de juliol  la presentació del llibre Governar la Barcelona real: Pasqual Maragall i el dret a la Barcelona Metropolitana a càrrec de la seva autora Mariona Tomàs, a qui van poder escoltar una trentena de persones que se’ls hi va regalar el llibre.  Aquesta presentació va servir per escalfar motors de cara a la tertúlia sobre “barri, municipi, metròpoli: qüestió d’identitat?” que tot seguit es va organitzar de mans del PEMB i del CECBLL.

La recerca de Mariona Tomàs, analitza el pensament i l’acció política de Pasqual Maragall i la seva relació amb  l’Àrea Metropolitana de Barcelona  des del 1970 fins l’any 2006. L’autora va explicar la visió metropolitana de Maragall estructurada en quatre pilars: el reconeixement de l’àrea metropolitana com un tot interdependent; la importància de les polítiques redistributives i la cohesió social a escala metropolitana; l’autonomia municipal amb un govern metropolità fort; i la internacionalització de les ciutats.

Com a alcalde de Barcelona i president de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB), Maragall va lluitar per fer realitat la seva idea del dret a la ciutat metropolitana. Tanmateix, la seva visió territorial xocava amb la del Govern de la Generalitat d’aquell moment, liderat per Jordi Pujol, defensor d’una altra concepció del territori. Els debats parlamentaris sobre les Lleis d’Organització Territorial de Catalunya  i l’anàlisi de la correspondència entre Pasqual Maragall i Jordi Pujol en el període 1982-1997 així ho posen de manifest.

Vegeu la notícia a ETV  (a partir del minut 10’27)

 

El dia 16 de juny es van lliurar els premis de Recerca a treballs de Batxillerat de la comarca del Baix Llobregat,  EDURECERCA, en un acte que es desenvolupà al Palau Falguera. Un dels Premis Edurecerca -entre un total de 12-  és el Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Aquesta iniciativa de donar un premi  de Recerca Jove, va sorgir ja al CECBLL fa vint anys i se’n van fer 11 edicions fins al 2011. A partir del 2014 ja s’instaurà el premi EDURECERCA, del qual enguany ha estat la quarta edició.

El CECBLL, acollia en aquest premi de Recerca Jove tot tipus de temàtiques, lligades, però, a la comarca. El premi es feia conèixer a tots els instituts i centres educatius del Baix Llobregat, de manera que servia d’estímul al desenvolupament de recerques basades en les dades del Baix Llobregat.

Els premis es donaven en el marc d’una Trobada de Recerca Jove (TRJ), i aquestes trobades es van inciar l’any 1997. L’any 2011 vam fer les darreres TRJ, que corresponien a la novena edició d’aquest certamen.

Les TRJ estaven organitzades en un cicle bianual. El primer any se celebrava el concurs de Treballs de Recerca  (d’ESO i de Batxillerat), i el segon es presentava l’edició dels treballs presentats a concurs.

L’acte de lliurament de premis s’emmarcava en una trobada d’un matí sencer, i cada vegada es desenvolupava en un municipi diferent de la comarca. S’organitzaven tallers per tal que els estudiants que hi assistien coneguessin millor el poble que aquell any era amfitrió i en acabar els tallers, es reunien tots els assistents en un esmorzar. Tot seguit s’iniciava l’acte de lliurament, amb la participació de personalitats reconegudes en el món de l’educació i de polítics de la comarca.

Les Trobades de Recerca Jove no eren només un acte protocolari de lliurament de premis sinó que  comportaven una relació entre joves de tota la comarca,  humanament entranyable.  El fet que els alumnes de diversos centres es desplacessin a la població que acollia i hi passessin un dia de convivencia, constituïa una manera experiencial de fer comarca.

El premi EDURECERCA inclou, com dèiem, 12 modalitats de premi i suposa la implicació en el premi de diverses institucions i organitzacions, la qual cosa és extremament positiva. El foment de la recerca entre els joves és fonamental per al futur del país i, de fet, es pot observar com, any rere any, augmenta la participació en cada tipus de premi i també la qualitat assolida pels treballs presentats.

És de justícia posar de relleu el paper fonamental que tenen els professors en l’èxit dels treballs de recerca. La implicació generosa del professorat està contribuint essencialment no només als resultats concrets que es mostren en els treballs sinó també, i més important, a despertar l’entusiasme de cada generació de joves estudiants per la recerca i en un marc d’arrelament al territori.

 

TURISME I PLATGES A LA COMARCA

Les platges

Disset quilòmetres de platja conformen la riba sedimentària i planera del mar al Baix Llobregat. Espai que ha acollit l’esbarjo i l’estiueig de la ciutadania de la comarca i de Barcelona i, que ha rebut les primerenques onades de turistes que portaren nous costums i alguns doblers.

Castelldefels, Gavà, Viladecans i El Prat són els municipis que ens aporten les platges. Castelldefels situada entre dos sistemes naturals diferenciats: els canyissars i aiguamolls del delta del riu i el massís calcari del Garraf.

Gavà gaudeix d’una pineda de 400 metres d’ amplada, que arriba fins a primera línia de mar, el seu passeig marítim ha estat distingit amb el premi FAD d’arquitectura exterior.

Viladecans, s’estén des de la desembocadura del Remolar fins a la de l’estany de la Murtra. La pineda litoral de pi pinyoner, plantada a principis de segle per fixar les dunes, separa la platja de la resta del territori.

Les platges de la Pineda, la Murtra i de Cal Francès permeten gaudir d’aquesta zona natural. La platja del Remolar és una platja verge per gaudir de la natura, gran part de la platja està ocupada per vegetació dunar i basses temporals d’aigua.

De tot el Baix Llobregat la platja del Prat amb més de 100 metres és la  més ampla, disposa d’una àmplia zona equipada, que conviu amb zones d’important valor natural que conserven comunitats vegetals i animals pròpies dels sorrals costaners.

En els darrers anys s’ha pres consciència dels valors naturals de les platges. Les trobem ben puntuades en les enquestes de reputació  i amb bona nota  en els sistemes de qualitat del litoral. El treball conjunt de les institucions amb  la construcció de sistemes de depuració d’aigua i la regulació d’abocaments,  junt amb les lluites dels grups ecologistes i d’altres col·lectius socials,  ha propiciat que es freni la impunitat amb la que durant molts anys van actuar els qui només tenien com objectiu fer diners, sense importar-los la petjada que deixaven en el territori i per tant, en la vida de la gent.

Tot i a aquestes circumstàncies, tenim nous perills i noves oportunitats a l’horitzó. Com el canvi climàtic i noves propostes de creixement no arrelades i només fruït de l’especulació, recordem les virtuts amb que se’ns va presentar el  projecte de l’Eurovegas.

El turisme

Convé seguir reforçant el treball coordinat entre les administracions competents, calen estratègies orientades a combatre el canvi climàtic, els científics de manera reiterada ens demostren que no és cap fal·làcia. Una lluita com aquesta demanda mesures de tota mena que es poden contemplar en els plans de mitigació del canvi climàtic, plans de transició energètica i plans de mobilitat, entre moltes altres eines de gestió i de planificació.

El turisme ha esdevingut un nou filó de creació de riquesa, de treball i de benestar, però no es pot impulsar el turisme a qualsevol preu  per això cal  elaborar una estratègia turística. Segons Nacions Unides en el segle XXI el turisme  ha de tenir en compte 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, que se centren en un ús sotenible de recursos natural com aigua i energia i en el creixement econòmic integrador i orientat a eradicar la pobresa. Les activitats del sector turístic s’han de sostenar en un sistema educatiu inclusiu i en una formació professional de qualitat. Les polítiques turístiques han d’estar arrenglarades amb la lluita contra el canvi climàtic, la protecció de la biodiversitat, dels ecositemes terrestres i dels paisatges urbans. Els sectors públics i privats vinculats amb la indústrica turística, han de treballar col·laborativament, amb eines de participació ciutadana i a favor de la salut i el benesetar social.

La nostra comarca ha emergit amb vocació de col·laboració i de coresponsabilitat amb l’entorn metropolità. Vol diàleg i formulació d’objectius comuns amb la ciutat de Barcelona. De cap manera es pot recolzar (per acció o omissió) una estratègia d’acollir allò que Barcelona no vol o no pot ubicar. En matèria de turisme no s’hi val dir “Barcelona està plena i al Baix Llobregat encara s’hi cap”.

L’aposta turística i de lleure de la comarca s’ha sustentar en una estratègia pròpia i alhora comuna amb la Regió primera, prenent com a base els objectius assenyalats per la ONU. De cap manera hem de caure amb acollir el “rebuig” de la massificació.

Sostenibilitat econòmica.

No podem fer de la necessitat virtut. No s’hi val dir que el turisme crea ocupació. Hem de crear ocupació de qualitat i ens hem d’allunyar d’experiències prou explicades i que no són tant reeixides com sembla. Recordem la frase d’Einstein “Si busques resultats diferents no facis sempre el mateix“. Fa poques setmanes que la televisió de Catalunya emetia un interessant programa sobre l’impacte del turisme. L’economista  Miquel Puig  al seu article “Vendre sota cost“[1],  assenyalava que no cal confondre ingressos amb riquesa i que és un error idèntic al que cometria un empresari que identifiqués vendes amb resultats. Il·lustrava el seu parer dient-nos que la producció per ocupat a les Balears és entre un 5% i un 10 % inferior a la de Lleida, el turisme aporta menys prosperitat a les Balears que el sector agroalimentari a Lleida. Les baixes retribucions salarials en el sector turístic tenen una fortíssima repercussió  en el sistema fiscal del nostre país (IRPF, IVA,…).

Cal un gran esforç per endinsar-nos a fons en les noves realitats socials, econòmiques i ecològiques. No podem fer servir sempre les mateixes receptes, i menys ara, la Maria del Mar Bonet ja ens ho diu “Vigila el mar, que la pluja no és teva i el sol enlluerna a poc a poc”.

Genoveva Català Bosch
Membre de la Junta del CECBLL

————————

1  PUIG, MIQUEL,  Vendre sota cost,  Diari digital ARA , Disponible a http://www.ara.cat/opinio/Miquel-Puig-vendre-sota-cost_0_1790820926.html

2 BIOSPHERE- BARCELONA. Memorandum.
EL PROCESO HACIA LOS DESTINOS URBANOS SOSTENIBLES EN EL MARCO DE LA NUEVA AGENDA URBANA

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sant Feliu de Llobregat

Centre Cívic Mas Lluí (Estelí, 10)
Divendres 30 de juny a les 21.00h.

lluíRL’art és un espai per donar a conèixer la producció escènica de petit format del Baix Llobregat. Aquest mes de juny el grup molinenc Sarramangu, que torna als escenaris en format duo amb nous temes propis i una selecció de versions adaptades al seu estil folk-rock característic. Us hi esperem!!!!

 

Organitza: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

5a edició dels Premis Edurecerca amb 45 centres, 62 treballs seleccionats i 66 alumnes participants.

Els premis Edurecerca són una iniciativa dels Serveis Territorials al Baix Llobregat del Departament d’Ensenyament amb el patrocini de la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i amb la col·laboració d’entitats de diferents àmbits del Baix Llobregat: Innobaix, UPC, Parc Agrari, Consell de Dones, Consell Esportiu, Consorci de Turisme, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Fundació Orienta, CRAM (Fundació per la Conservació i Recuperació d’Animals Marins), l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, el Grup de Periodistes Ramon Barnils i l’Aula de Música i Teatre.

El divendres 16 de juny al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat, va ser el lloc escollit per lliurar els premis Edurecerca 2017. L’acte va començar amb uns breus parlaments del  Sr. Jordi San José, alcalde de Sant Feliu de Llobregat, la Sra. Núria Vallduriola, Directora dels Serveis Territorials al Baix Llobregat del Departament d’Ensenyament, el Sr. Rafael Homet Diputat delegat d’Educació de la Diputació de Barcelona i el Sr. Josep Perpinyà, President del Consell Comarcal del Baix Llobregat, donant la benvinguda i felicitant als autors, centres i famílies

A continuació, els representants de cada institució-modalitat de premi van pujar a l’escenari cridats per la persona conductora de l’acte, van dir unes paraules sobre els treballs, i es van lliurar els diplomes a tots els finalistes. Tots van posar l’èmfasi en la qualitat assolida pels treballs d’enguany.

Al premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat es van presentar un total de 8 treballs que ja eren guanyadors pel fet d’haver arribat fins aquí. Els treballs eren els següents:

1. L’independentisme com a resposta a la crisi econòmica d’Octavi Alfonso  (INS Bernat el Ferrer), tutoritzat per Celeste Sancho
2. Els furts al Baix Llobregat de Bibiana Alegria  (INS Torre Roja),  tutoritzat per Carmen Zafra
3. L’escoltisme: formant persones de Júlia Segura (INS Ribera Baixa),  tutoritzat per Pilar Ruiz
4. La lluita obrera a Cornellà de Sara Aranda Ojeda (INS Maria Aurèlia Capmany),  tutoritzat per Juana Medina
5. Conviure amb el passat de Judit Valera (INS Gabriela Mistral),  tutoritzat per Xavier Tresserra
6. L’Escola Perduda: l’ensenyament durant la Segona República de Bruno Fortea Miras (Escola Isabel de Villena),  tutoritzat per Gemma Ramos
7. Cossos i albats de Raquel Gómez (INS Pompeu Fabra),  tutoritzat per Isaac Tortajada
8. El patrimoni arquitectònic de Castelldefels de Carla López Arnau (INS Mediterrània),  tutoritzat per Rosa Carbó

El nostre jurat, presidit per Àngels Massip, després de llegir els 8 treballs van valorar que calia fer una menció especial al treball “L’escola perduda: l’ensenyament durant la Segona República”, de Bruno Fortea Miras per la seva qualitat. A continuació la presidenta anuncià el treball guanyador: El Patrimoni arquitectònic de Castelldefels de Carla López Arnau,  per la rigurositat i coneixement de la temàtica que tracta, perquè fa propostes concretes i perquè fa entendre, d’una forma molt didàctica, la importància del patrimoni local.