Visita a l’exposició “La maleta d’Agustí Centelles”

/by

L’equip de la 11a recerca col·lectiva sobre l’exili i la deportació, va tenir el privilegi de visitar el dissabte 16 d’octubre l’exposició “La maleta d’Agustí Centelles”, una exposició fotogràfica de l’exili a la sala MercArt de Sant Just Desvern. A més, la visita la va fer el fill del fotògraf Sergi Centelles, coneixedor  de primera mà de l’arxiu del seu pare Agustí Centelles,  alhora que  conservador i divulgador, juntament amb el seu fill Agustí,  d’un  llegat que  ha esdevingut un referent  mundial del fotoperiodisme modern i que va sobreviure  als avatars de la repressió i l’exili.

Ens va traçar la trajectòria del seu pare marcada sobretot pel  seu compromís  amb la República com a reporter dels fronts de guerra  i la rereguarda  catalana per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, amb la realització  de fotografies que han esdevingut icòniques; i vam poder copsar el seu enginy i audàcia en muntar una càmera fosca -simulada a la sala de l’exposició- i un laboratori dins del seu barracó  del Camp de Bram, que va permetre a molts altres convivents al camp enviar una fotografia a les seves famílies.

En acabar les explicacions ens vam fer una foto de grup amb el Sergi i l’Agusti Centelles i, tot seguit,  la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, els va obsequiar amb uns vins produïts al nord de la comarca i el nostre llibre Paisatges contemporanis del Baix Llobregat,  com a mostra d’agraïment.

Tot seguit, l’equip va fer una reunió de treball per avançar amb aquesta recerca dirigida per Maribel Ollé, que el CECBLL vam posar en marxa l’any 2020.

Amb el suport de

 

S’inicien els actes del bicentenari de la mort d’Erasme de Gònima  

/by

Amb motiu dels 200 anys de la mort d’Erasme de Gònima (1746-1821) per l’esclat d’una caldera de la seva fàbrica del Raval de Barcelona, ens volem apropar a aquest fabricant d’indianes, un dels personatges més destacats de Catalunya de finals del segle XVIII i les primeres dècades del XIX, època de grans transformacions econòmiques, socials i polítiques, inciant tres activitats per recordar i apropar-nos al personatge.

El 6 d’octubre  a la seu de l’Arxiu  Comarcal del Baix Llobregat es va fer la conferència “Erasme de Gònima i Passarell, fabricant i propietari del Baix Llobregat”, a càrrec d’Alex Sánchez, professor de la Universitat de Barcelona, especialista en la indústria de les indianes a Catalunya i M. Luz Retuerta Jiménez, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. I el 15 d’octubre es va projectar al CineBiax la pel·lícula Erasme de Gònima (1746-1821) que va presentar Xavier Juncosa, el seu director.

Finalment el 6 de novembre a les 11 h, es farà una visita guiada a Ca l’Erasme, propietat d’Erasme de Gònima que va transformar en una gran finca anomenada pel baró de Maldà “el Versalles de Ca l’Erasme”. Segles més tard, a partir de 1906, seria el Col·legi Bon Salvador.

El punt de trobada és la porta d’entrada del col·legi Bon Salvador i cal fer inscripció prèvia i confirmació a través d’aquest correu electrònic: acbaixllobregat.cultura@gencat.cat

© Fotografies de Fet a Sant Feliu

 

 

Programa lluiRL’art “… de pel·lícula”

/by

El divendres 22 d’octubre vam activar el programa lluíRL’art, un espai per donar a conèixer la producció escènica de petit format del Baix Llobregat.

L’espectacle duia per nom “…de pel·lícula”. A la narració Anna Grimau i Carlos Olartecoechea va posar la música i la imatge.

És una magnífica posada en escena que combina imatges dels grans films de cada dècada amb les seves bandes sonores, tocades en directe amb el saxofon i bases melòdiques.

 

VISITA GUIADA ALS ESPAIS NATURALS DEL DELTA

/by

El dissabte dia 9 d’octubre visitàrem els espais naturals del Delta, acompanyats d’ una guia excepcional, Maria José Albaladejo, Gerent del Consorci per a la protecció i la gestió dels espais naturals del Delta del Llobregat. Una trentena de persones observaren el contrast de paisatges que identifiquen el Delta del Llobregat, enfilats al Mirador de l’estany de l’Illa i a la Torre de Cal Lluquer. Des del Mirador contemplaren “in situ” l’abast de la possible ampliació de l’Aeroport. Albaladejo va fer palesa la importància de les zones humides tot dient “Els aiguamolls litorals són proveïdors de serveis ambientals a la ciutadania, fet especialment important en un Delta al bell mig de la gran àrea metropolitana i en un context d’emergència climàtica” cosa que també afirmava en el seu article https://www.cecbll.cat/index.php/2021/07/26/larticle-del-mes-per-mj-albaladejo/.

Aquesta visita formava part de la programació de la 7a Jornada de Paisatges Contemporanis d’enguany. Les jornades “Paisatges contemporanis del Baix Llobregat” són un espai de recerca, reflexió, debat i difusió de coneixement; per contribuir a ressaltar espais de gran valor ambiental i social, com ara parcs naturals, espais fluvials, platges o sòls agraris. La Jornada d’enguany  va tractar sobre les amenaces i els reptes per a la preservació dels espais rurals a la comarca.

La visita fou seguida per una trentena de persones que, com a curiositat, paga la pena ressaltar que en la seva majoria eren de municipis no pertanyents al Baix Llobregat;  moltes de les  assistents mostraren sorpresa en observar uns espais naturals com els del Delta en una comarca tant urbanitzada.

Ángel Merino presenta a l’Ateneu Santfeliuenc un llibre sobre les festes

/by

La sala d’actes de l’Ateneu Santfeliuenc es va omplir de gom a gom la tarda del 7 d’octubre per assistir a la presentació del darrer llibre de l’Ángel Merino, alcalde de Sant Feliu de Llobregat entre els anys 2000-2003 i expert en temes de participació, associacionisme i democràcia local. Democràcia i construcció de la cultura popular festiva a Sant Feliu de Llobregat, s’ha publicat sota el segell d’Edicions del Llobregat, el servei de publicacions del CECBLL, i ens ofereix una visió de la construcció festiva de Sant Feliu de Llobregat en clau conceptual i entesa com un procés que ha donat lloc a un model festiu que ha arribat fins als nostres dies.

A la taula acompanyaven l’autor, l’alcaldessa de Sant Feliu, Lidia Muñoz, la presidenta del Centre d’Estudis, Genoveva Català i la directora del CECBLL, Esther Hachuel, que també ha estat l’editora d’aquest llibre. I finalment va prendre la paraula Ángel Merino, que ens va explicar la situació en què el franquisme va deixar la cultura popular festiva catalana i  el procés de reconstrucció festiva durant la transició democràtica, posant el focus en Sant Feliu, sent el propi autor protagonista dels fets que s’hi expliquen.

En paraules del propi autor “Sempre he cregut en la cultura i en la festa en particular com instruments privilegiats per construir identitat de ciutat i sentiment de comunitat”

 

Presentació del llibre Democràcia i construcció de la cultura popular festiva de Sant Feliu de Llobregat

/by

Dijous 7 d’octubre de 2021 a les 19h presentem el llibre Democràcia i construcció de la cultura popular festiva de Sant Feliu de Llobregat d’Àngel Merino Benito

A l’Ateneu Santfeliuenc  (Carrer Vidal i Ribas, 25 – Sant Feliu de Llobregat)

Per assistir a aquest acte cal inscripció prèvia aquí

Taula rodona a Esparreguera per la recerca col·lectiva sobre el Cooperativisme

/by

Els orígens de l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera,  que recentment ha celebrat el seu 50è aniversari, és un dels estudis que formaran part de la 12a recerca col·lectiva del CECBLL sobre el cooperativisme al Baix Llobregat. Les autores de la recerca, Dolors Feixas, mestra de l’Escola Cooperativa El Puig  i Joana Llordella, historiadora i sòcia del CECBLL van preparar, la tarda del 29 de setembre, la Taula rodona  “1968-1978. Els inicis de l’Escola Cooperativa el Puig” amb algunes de les persones que els anys 70 idearen i pensaren una escola diferent, on la creativitat dels infants era el centre de l’educació i l’aprenentatge. A la taula hi havia pares, mares, el professor que va formar el primer equip docent i el primer president de la cooperativa, que es van retrobar en una estona de conversa sobre els orígens de l’escola. Entre el públic assistent, amb una cinquantena de persones, hi havia altres protagonistes de la història de la cooperativa que, al finals de l’acte, també van aportar les seves experiències.

EDITORIAL CECBLL (Setembre 2021)

/by

ENTORNS RURALS D’UNA COMARCA URBANA

El Baix Llobregat s’estén de Montserrat fins al mar, 30 municipis i un riu. Hi vivim 828.522 persones amb una densitat de 1.704,8 h./km2. La superfície de la comarca és de 486 km2, dels quals 225,3 km2 són boscos (46,3 %) i 42,4 km2, espai agrícola (8,7 %). La comarca acull infraestructures estratègiques de país com el port i l’aeroport, que han afectat ecosistemes naturals.

El Baix Llobregat és un territori urbà, tot i que més d’un 50 % de la seva superfície és boscosa o agrícola. La major part d’aquesta superfície està constituïda per espais de valor ambiental i social, així com de riquesa ecològica i paisatgística. La manera fàcil de descriure o anomenar alguns dels espais ja els vincula a les eines imprescindibles per a la seva preservació i n’indiquen la necessària gestió: Muntanyes del Baix, Parc Collserola, Parc Agrari, Parc Rural del Montserrat, Espais Naturals del Delta i platges i entorn fluvial del Llobregat.

A primers d’any, en preparar el Pla d’Activitats 2021, vam decidir que la 7a Jornada de Paisatges Contemporanis s’ocupés de la preservació dels espais “rurals”. L’interès per la preservació manté la vinculació amb l’origen de les Jornades l’any 2012, quan a la comarca es plantejava afectar sòl agrícola pel projecte Eurovegas. De llavors ençà, en 5 Jornades hem parlat de qüestions diverses vinculades a l’agricultura com la producció, el consum, la gestió dels espais o l’aigua. La pandèmia ens obligà a fer la 6a Jornada en forma de documental i tractàrem de transició energètica, canvi climàtic i economia circular. Les línies de treball empreses pel Centre d’Estudis des de fa anys posen la mirada en temes oblidats per part de qui defensa un creixement sense límits. Entenem el paisatge com l’expressió de la interacció entre la natura i la presència humana, “les tranquil·les valls del Pirineu ja existien abans dels campanars romànics”, i en el marc d’aquesta interacció valorem i estimem les nostres contrades des de les colònies industrials a redós del Llobregat fins a les instal·lacions del tramvia, les terminals d’autobusos o les petites i grans indústries, per citar-ne només algunes.

Dues intenses sessions de la 7a Jornada encararen el punt de vista des de l’Administració, les entitats socials i els emprenedors de projectes de vida i de treball en l’entorn rural, d’una comarca eminentment urbana i fortament industrial. Un territori metropolità estratègic per al país i tota la mediterrània.

En la reflexió i el debat de la Jornada volíem focalitzar el 50 % del territori de la comarca (allò que el PDU metropolità qualifica d’infraestructura verda), espai que necessita ser gestionat i cuidat, proporciona aliments, benestar i salut, permet guanyar-se la vida i que la vida guanyi. A les jornades celebràrem dues taules: la primera, “Eines per a la preservació dels espais rurals”, moderada per Jordi Carbonell, conseller comarcal de Cultura, Memòria i Medi Ambient. La segona, “Experiències de gestió d’espais rurals”, moderada per l’advocat Rafael Bellido, membre de la Junta del Centre d’Estudis. Agraïm la immensa col·laboració i aportació dels seus sabers a les persones participants en les taules i a totes les assistents. La Jornada serà editada i difosa pel nostre canal Youtube i, més endavant, tindrà continuïtat amb la producció d’un reportatge sobre els diferents indrets i paisatges. Dissabte dia 9 d’octubre visitarem els espais naturals del Delta.

A l’estiu, quan concretàrem la data de la Jornada, ens sorprenia l’anunci de l’ampliació de l’Aeroport del Prat, qüestió que en anteriors editorials ja hem comentat i expressat la nostra voluntat d’ampliar l’abast del diàleg i del coneixement d’aquesta infraestructura i les seves repercussions. Malgrat això, vam considerar oportú mantenir la sessió tal com fou dissenyada a primers d’any i ampliar-la amb la visita als espais del Delta.

La represa de l’activitat aquest setembre ha estat intensa amb aquesta 7a sessió de la Jornada de Paisatges Contemporanis, així com en la presentació dels Itineraris del Canal de la Infanta (Cornellà i Sant Joan Despí). També estem enllestint les publicacions compromeses per al 2021 i preparant les activitats programades d’ara fins a finals d’any, com ara les 11es Jornades de Patrimoni, rutes, visites guiades i presentacions de llibres, un itinerari interpretatiu sobre les lluites socials dels anys setanta i altres activitats relacionades amb les dues recerques col·lectives que tenim en dansa. Un trimestre intens; comptem amb tots i totes vosaltres.

L’ARTICLE DEL MES PER JORDI ROGENT

/by

L’ARQUITECTE ELIAS ROGENT I AMAT, I LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT

El passat 18 de juliol es va celebrar el 2n Centenari del naixement de l’arquitecte Elias Rogent i Amat (Barcelona, 1821-1897) que va ser una de les figures més significatives de l’arquitectura i de la cultura catalana de la segona meitat del segle XIX.

Autor de l’edifici de la Universitat Literària  i del Seminari de Barcelona, catedràtic de l’escola de Mestres d’Obres de Barcelona i primer director de la Escuela Provincial de Arquitectura, restaurador del Monestir de Santa Maria de Ripoll i Director de les obres de l’Exposició Universal del 1888 entre altres, va tenir una estreta relació amb la comarca del Baix Llobregat durant tota la seva vida.

Amb motiu d’aquest esdeveniment m’ha semblat oportú repassar vivències i projectes professionals relacionats amb la comarca.

Si bé Elias Rogent i Amat va néixer al carrer de l’Hospital 116 (abans 96), en ple barri del Raval de Barcelona, tot sembla indicar que la família de la seva mare, Maria Amat i Balasc, provenia de Vallirana on el seu avi, Francesc Amat, tenia importants relacions comercials centrades, bàsicament, en la producció i comercialització de la calç, material bàsic per a la construcció en aquells temps. El seu pare, Josep Ma Rogent Ginestret també participava en els negocis del sogre i en va ocupar la direcció a la mort de Francesc Amat el 1822.

En les seves memòries (inèdites però reproduïdes parcialment al llibre de Pere Hereu “Elias Rogent i Amat: Memòries, Viatges i Lliçons”) Rogent parla de les seves estades a Vallirana “donde teníamos una pequeña casita” i “El pueblo de Vallirana dispensaba siempre a mi família leal y franca acogida. Todos nos conocian desde mi más tierna edad ….”. També aporta anècdotes  sobre la Festa Major de la població, com la del 1834 (que ja en aquells anys es celebrava el 21 de setembre) com “la prohibición por el alcalde de bailar el Rigodón”, un ball de gran èxit entre la joventut, adduint que era francès i basant la negativa en el mal record que aquell exèrcit deixà a la població el 1809 durant la guerra del francès. Argument que, segons Rogent, va ser acceptat per tothom … . Anècdotes que només poden ser explicades per algú que les ha viscut molt directament.

És a Vallirana i voltants on Rogent, de ben jovenet, comença a fer llargues caminades, origen de les “expediciones artístico-arqueològicas” que practicarà durant la resta de la seva vida  per conèixer, i analitzar, paisatges i edificis significatius i que formaran part del sistema educatiu que més tard aplicarà a l’Escuela de Maestros de Obras de Barcelona, primer, i a la Escuela Provincial de Arquitectura de Barcelona més tard. Indrets com la Font del Ferro, el Mas Vila, Can Amat, el Castell de Cervelló, el Pont del Lledoner, l’ermita de Sant Ponç a Corbera, el Pont del Diable o Can Bros, a Martorell, son alguns dels indrets esmentats en l’apartat de les seves Memorias dedicat als anys de la seva joventut. La Font d’Armena i “les yeserias, que nosotros explotábamos, conocidas respectivamente por Casa Muntané i Prunera” són indrets relacionats amb els inicis de les seves tasques jovenils com a comerciant de materials per a la construcció.

Més tard amplia l’abast de les seves excursions i, amb motiu de visitar Montserrat, fa esment de Collbató i a partir del 1841, quan passa a intervenir més directament en el negoci familiar, continua parlant de Vallirana i els seus voltants ara per motius de feina, però també, de lleure.

Els anys d’estudis a Madrid, on obté el títol d’arquitecte l’any 1851, i de consolidació professional a Barcelona, signifiquen un llarg període en el que no trobem relacions documentades de Rogent amb el Baix Llobregat fins l’any 1858, si exceptuem un document relacionat amb el projecte d’un nou edifici per a Escuelas y Casas Consistoriales para San Feliu de Llobregat.

En efecte, entre la documentació dipositada a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i, també, a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat trobem l’esborrany d’un document, sense signar que porta el títol “Casas Consistoriales de San Feliu de Llobregat” on, amb lletra  que podem identificar com d’Elias Rogent, s’explica l’aprovació, el 16 de juliol del 1852, per part de la Academia de Bellas Artes d’un projecte d’edifici per a Ajuntament i Escoles amb un cost total de 66.019 rals i 24 (cèntims?). És el primer projecte arquitectònic de Rogent del que es té constància i tot indica que no es va arribar a construir.

El 1858 serà un any decisiu per a la vida personal de Rogent. Al gener rep d’encàrrec de projectar un pont sobre el Llobregat i 10 casetes de bany al Balneari de La Puda, a Esparreguera, i el 4 de desembre es casa amb Joaquima Pedrosa i Espalter, filla de Joaquim Pedrosa i Bacarisas de Can Castells (coneguda també com a Castell del Mas) i, en aquells moments, arrendatari del Balneari.

Fins aquell moment l’accés a La Puda comportava travessar el Llobregat en barca i es va decidir la construcció d’un pont per facilitar els moviments dels clients. Rogent projecta un pont de fusta, apte per al pas de carruatges, amb un pilar recolzat en unes roques situades al mig del riu per disminuir-ne la llum. Les peces del pont varen ser construïdes a Barcelona i transportades fins a La Puda (en el que podríem considerar un precedent de la prefabricació) on van ser muntades mitjançant perns i cargols metàl·lics, seguint el model conegut com a “americà” i estava cobert.

El pont de la Puda el 1860 (fotografia atribuïda a Joaquim Pedrosa, on es pot veure encara l’antiga barca. Arxiu Municipal d’Esparreguera)

Val a dir que els problemes de conservació i de sacseig pel pas dels carruatges van ser els responsables de la curta durada del pont que va haver de ser reparat el 1864. I, finalment, substituït el 1876.

Del projecte de les 10 casetes de fusta només n’hem trobat referències i no podem certificar la seva construcció.

El casament amb Joaquima Pedrosa significa la consolidació definitiva de la relació personal d’Elias Rogent amb la comarca. Segons fonts orals familiars (no s’ha trobat documentació escrita o dibuixada) Joaquima aporta, com a dot, una sèrie de cases situades al casc del poble de Collbató, encara cremades i enderrocades des de la guerra del francès, i el matrimoni Rogent les enderroca i les substitueix per un gran edifici de 38 metres de façana!, que transforma en el que ara en diríem segona residència. Amb una planta que adapta la tipologia de masia (entrada envoltada de la casa dels masovers i dependències agrícoles, gran sala central al primer pis envoltada dels dormitoris, …) als espais d’una residència burgesa pròpia de la segona meitat del s. XIX i amb un gran, però íntim, “Jardí del darrera” a nivell del primer pis connectat a l’eixida que trobem en planta baixa.

El 4 de juny del 1866 la Junta de Obras de la Diócesis de Barcelona encarrega a Elias Rogent el “Proyecto de terminación de la iglesia de Esparraguera” que es trobava en mal estat després de les destrosses provocades per les guerres del francès i carlines. Rogent en fa els aixecaments necessaris (planta, seccions longitudinal i transversal, alçats, …) i després de queixes del rector i del bisbat pel retard en la redacció del projecte, Rogent entrega la documentació el 24 de juliol del 1867. Segons la documentació localitzada a l’Arxiu Històric del COAC, a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i, també, a l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona, les reformes es centren en la reforma de la façana principal, on projecta una nova porta en substitució de la del s. XVII, a la rosassa, a les finestres laterals … i de consolidació general amb un pressupost total de 18.302,07 rals de velló. Les obres es van iniciar però aviat van quedar aturades per la Revolució del setembre del 1868.

Proposta de nova façana principal de l’església d‘Esparreguera, juliol del 1877 (Arxiu Històric del COAC)

 

Detalls de la intervenció a l’Església d’Esparreguera, juliol el 1867 (Arxiu Històric del COAC)

A la que es convertirà en casa pairal dels Rogent a Collbató, Elias Rogent i Joaquima Pedrosa l’omplen amb mobles valuosos, quadres amb retrats familiars (la majoria realitzats pel notable pintor Claudi Lorenzale, casat amb una germana de Rogent i un dels principals mentors intel·lectuals de l’arquitecte), col·leccions de rajoles antigues (moltes d’elles comprades, com alguns dels mobles, durant els viatges de Rogent per Catalunya i Espanya) i una important biblioteca.  En els darrers anys de la vida d’Elias i especialment a la seva mort el 21 de febrer del 1897, els seus fills Francesc (que sobrevisqué tant sols un any al seu pare) i, especialment, Josep continuen aportant llibres i objectes de tota mena i fent algunes reformes, com els actuals esgrafiats de façana o “la sala de música” i creant el gran “Jardí de davant o de la Parellada” davant la casa, a l’altre costat del carrer d’Amadeu Vives.

Façana de la Casa Rogent a Collbató després de la intervenció dels anys vint del segle passat (Arxiu Rogent)

Les generacions posteriors han mantingut la casa, el patrimoni mobiliari i bibliogràfic que conté (augmentat amb obres del pintor Ramon Rogent i Perés, 1920-1958) i els jardins i estan fent gestions perquè aculli la Fundació Rogent, en procés de constitució.

 

Jordi Rogent i Albiol, arquitecte

XERRADA-COL·LOQUI: DESCOBRIR EL CANAL DE LA INFANTA 200 ANYS DESPRÉS

/by

El 29 de setembre es va celebrar  la xerrada – col·loqui DESCOBRIR EL CANAL DE LA INFANTA, 200 ANYS DESPRÉS, a càrrec de Javier Morata, coordinador de la publicació Descobrir el Canal de la Infanta. Set itineraris per la seva xarxa. L’acte es va dur a terme a la seu del Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí amb una assistència d’unes 70 persones i emmarcat en els actes de celebració del centenari d’aquesta entitat. Hi van intervenir Anton Rovira i Joan Bonich, membres del Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí i el soci i col·laborador del CECBLL, Javier Morata, que va fer la xerrada. En acabar es va oferir un refrigeri al bar del Foment a les persones assistents.

 

CORNELLÀ ACULL LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DESCOBRIR EL CANAL DE LA INFANTA

/by

El  23 de setembre, la Societat Coral la Unió de Cornellà de Llobregat va acollir la presentació del llibre Descobrir el Canal de la Infanta. Set itineraris per la seva xarxa.  Va obrir l’acte Genoveva Català, presidenta del CECBLL i tot seguit van intervenir Ignasi Doñate, president de l’Avenç de Cornellà, Roger Lloret, químic i agrònom i  la Dra. Gemma Tribó, coautora del llibre. L’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, que ens acompanyà a l’acte, va fer la clausura. Hi vam assistir més d’una quarantena de persones que, de manera excepcional, van poder emportar-se el llibre amb un donatiu voluntari.

© de les fotografies Guillem Urbà

 

 

 

 

7a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat

/by

Enguany, la 7a Jornada de  Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat ha tornat a ser presencial. Per fi ens hem retrobat a la seu del Centre d’Estudis per dur a terme aquesta jornada que, després de 6 edicions, ha tornat a ser un èxit. En aquesta ocasió vam escollir el tema de la preservació dels espais rurals de la nostra comarca i, de la mà de diverses persones expertes, vam  veure els reptes que aquests entorns tenen per encarar el futur així com les amenaces que els afecten per sobreviure. Aquesta jornada la podreu trobar en breu al nostre canal de Youtube.

El matí de dissabte 18 de setembre vam començar amb una taula que tractava les eines per a la preservació dels espais rurals de la mà d’Oriol Anson, secretari d’Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Raimon Roda, cap de Servei d’Infraestructura Verda de l’AMB, Gemma Francès Tudel, gerent del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, Sílvia Ruíz Boqué, de la plataforma SOS Baix Llobregat, Montserrat Lligadas, tècnica d’Unió de Pagesos i moderada per Jordi Carbonell, conseller comarcal de Cultura, Memòria i Medi Ambient.

A la segona taula les persones convidades ens mostraren la seva experiència en la gestió de diversos espais rurals. Hi van participar Enric de Roa, tècnic del Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, Pere Navarro, tècnic del Banc de Terres del Parc Rural del Montserrat, Sònia Cano, tècnica de medi Ambient de l’Ajuntament de Pallejà, Alfred March, membre de la cooperativa La Rural de Collserola i Oriol Aguayo i Toni Ejarque, membres de la cooperativa La Tartana de Can Bofill. Aquesta taula la va moderar Rafael Bellido, membre de la Junta del CECBLL.

En el marc d’aquesta 7a Jornada de Paisatges Contemporanis, el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta ens ofereix una visita guiada gratuïta als espais naturals del Delta, el dissabte 9 d’octubre.

 

 

VISITA GUIADA ALS ESPAIS DEL DELTA

/by

En el marc de la 7a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta ens ofereix visita guiada gratuïta.

Més informació aquí

IMPRESCINDIBLE INSCRIPCIÓ PRÈVIA

ACTE DE CONCLUSIONS DEL PROJECTE TRANSICIÓ ENERGÈTICA I TERRITORI

/by

El projecte Transició energètica i territori, liderat pel Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES) i amb la reflexió conjunta de tres centres d’estudis de Catalunya – el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), l’Àmbit de Recerques del Berguedà (ÀRB) i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) – han tancat aquest cicle de debats amb una jornada de conclusions que es va fer el 21 de setembre per ZOOM.

Representants dels tres centres d’estudis van presentar un resum de les seves experiències:  Josep Sebastià Cid del CERE, Rosa Serra de ÀRB i Genoveva Català  del CECBLL.

Per acabar, en Joaquim Sempere va fer la intervenció de clausura, que podeu descarregar aquí,  i Carles Riba, president del CMES, va tancar el projecte convidant a tothom a continuar treballant per la transició energètica i anunciant la incorporació de tres comarques noves en la següent edició: Ribagorça, Osona i La Selva.

Vegeu aquí el vídeo de la sessió de clausura:

 

Us deixem els enllaços de les altres sessions:

Sessió inaugural: http://cmes.cat/debats-cmes/transicio-energetica-i-territori-cicle-de-debats-1/

Sessió Ribera d’Ebre: http://cmes.cat/debats-cmes/transicio-energetica-i-territori-cicle-de-debats-2/

Sessió Berguedà:http://cmes.cat/debats-cmes/transicio-energetica-i-territori-cicle-de-debats-3/

Sessió Baix llobregat: http://cmes.cat/debats-cmes/transicio-energetica-i-territori-cicle-de-debats-4/

 

El CECBLL assisteix al debat tècnic sobre l’ampliació de l’aeroport

/by

Genoveva Català i Conxita Sánchez, presidenta i expresidenta del CECBLL, assistiren el dia 22 de juliol al debat tècnic “L’ampliació de l’Aeroport del Prat” organitzat per l’ACTU (Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes) a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, que també es va poder seguir en línia. En el debat hi van participat Sergi Alegre, Joan Ràfols, Francesc Robusté i Joan Rojas, moderat per Jordi Julià. El CECBLL, com ja anunciàvem a l’editorial del mes de juny, apostem per un debat multidisciplinar des del coneixement científico-tècnic, sectorial (econòmico-social) i polític. Per això hem cregut oportú anar recopilant tot allò que es publiqui, des del vessant del coneixement, respecte al projecte d’AENA sobre la possible ampliació de l’aeroport  del Prat. Estem recollint documentació generada per entitats i institucions, opinions de persones expertes des de diversos mitjans de comunicació, així com debats, rodes de premsa, entrevistes…etc. Tot plegat, ho podeu trobar al nou espai web REPOSITORI. L’ampliació de l’aeroport. 

EDITORIAL CECBLL (Juliol 2021)

/by

CAL DEFINIR EL MODEL AEROPORTUARI DE CATALUNYA

Ens disposem a fer una merescuda aturada estival i aquest agost ens servirà per acumular energia i anar-nos-la injectant al llarg del curs vinent.  Ens n’anem de vacances i ja hem fet una bona part del Pla d’activitats d’aquest any. Recordeu que començàrem aquest juliol amb la segona edició de l’Escola d’Estiu amb la temàtica “Turisme KmZero, gaudir del Baix Llobregat” i,  del setembre fins acabar l’any,  celebrarem la Jornada de Patrimoni i la Jornada de Paisatges Contemporanis, i a més enllestirem les publicacions previstes per enguany, tot preparant el Pla d’activitats per al 2022.

Tenim la voluntat d’acomplir els objectius que  ens marquem anualment, cosa que  no impedeix  ocupar-nos de qüestions que condicionen el futur de la comarca i de les persones que hi vivim. No podem, ni volem, abstreure’ns de la proposta d’AENA d’ampliar l’aeroport de Barcelona, situat al Prat i anomenat Josep Tarradellas (polític nascut a Cervelló, municipi baixllobregatí). Fa dies que els mitjans de comunicació difonen  posicionaments favorables o contraris a l’ampliació, fet que posa en relleu la necessitat d’una definició estratègica entorn a la planificació aeroportuària.

Des del Centre hem seguit amb atenció la presentació de la proposta i el seguit de reaccions suscitades -podeu seguir-ne el fil informatiu a través de la nostra web en l’apartat REPOSITORI. L’ampliació de l’aeroport. Hem assistit a alguns debats per conèixer més el projecte, com el de Barcelona Demà, celebrat al Cèntric del Prat, o el Debat Tècnic, organitzat per l’ACTU i celebrat a l’Aula Magna de la UB, així com el que es va fer a la Casa Gomis de La Ricarda organitzat pel COAC. Sumar més informació sobre la proposta coneguda pels mitjans de comunicació  ens fa afirmar que cal resoldre-la amb un debat ampli i transparent tant de continguts com de participació. De fet, en l’editorial del mes de juny  ja dèiem: “Aquesta ampliació necessita un debat multidisciplinari des del coneixement cientificotècnic, sectorial (econòmico-social) i polític, incorporant-hi les repercussions que l’ampliació té en matèria d’emergència climàtica, energètica i la rellevant afectació a la biodiversitat d’un espai del territori, enormement vulnerable. Potser ha arribat l’hora de plantejar-nos determinats grans equipaments des del punt de vista de la gestió de la demanda i no de la gestió de l’oferta. Hem conegut que hi ha altres alternatives possibles i per això valorarem positivament la creació de la Taula institucional d’anàlisi de la proposta d’AENA, amb el Govern de Catalunya i els ajuntaments, i ens sembla adient reivindicar-nos com a membres d’una Taula que també tingui en compte la veu de les entitats defensores del territori i de la biodiversitat.”

Constatem algunes certeses respecte a l’adequació de l’aeroport com són les relacionades amb l’obsolescència de la terminal T2, i la necessària combinació del trànsit aeroportuari amb l’alta velocitat, així com la complementarietat  amb els altres aeroports de Catalunya. És imprescindible definir el model aeroportuari català  en el marc del “petit” continent europeu. La definició d’aquesta estratègia no pot ser aliena a la biodiversitat i a la natura, a l’energia i al clima i tampoc a la resiliència econòmica i social.

En un dels debats que hem assistit, el ponent, després d’analitzar els avantatges econòmics, considerava que els “afers del medi ambient” haurien de ser considerats de manera residual, no eren el nucli de l’afer. Va ser una afirmació que sorprengué  l’auditori. Des de Nacions  Unides fa anys que se’ns assenyalen els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible  (ODS) que en forma de donut multicolor, polítics de tota mena llueixen a les solapes, i que indiquen les  fites indiscutibles que cal assolir pel progrés econòmic i social de la humanitat.

D’altra banda, la resposta econòmica i estratègica amb la qual Europa es planteja abordar l’enorme crisi provocada per la pandèmia els Next Generation assenyala la voluntat europea de sortir de la crisi provocada per la Covid-19 transformant l’economia en el camí d’una Europa més social, digital i verda. Els Estats membres per acomplir els objectius dels Next Generation  han de destinar un 30 % dels fons nacionals a projectes que treballin per guarir-nos del canvi climàtic. El projecte España Puede indica que l’Estat destinarà un 39 % dels fons a objectius de transició ecològica, a través un pla que deriva de 10 polítiques palanca en la que s’inclouen 6.485 milions d’euros per a la Transició energètica justa i inclusiva i 10.400 milions d’euros per a infrastructures i ecosistemes resilients. Des de Catalunya es coincideix amb aquestes estratègies segons consta en el document Next Generation Catalonia, on s’identifiquen 27 projectes emblemàtics que, d’una banda, tenen capacitat per augmentar la competitivitat i el potencial de desenvolupament de Catalunya; i que, de l’altra, poden estimular els canvis profunds que necessita l’economia per tal de transformar l’actual model productiu català en un de més pròsper, inclusiu, resilient i sostenible. Així, els projectes abasten àmbits tan diversos com la salut, l’eficiència energètica, la descarbonització, la mobilitat, la formació, les telecomunicacions o la transformació digital, però tots ells comparteixen una vocació de millora i transformació de l’economia i la societat.

Se’ns fa molt difícil encaixar  que davant aquest horitzó estratègic hi hagi una única opció pel projecte aeroportuari de Catalunya que, a l’ensems de tot plegat, atempta contra els espais naturals del Delta. Brussel·les té obert un procediment d’infracció contra Espanya per deixadesa mediambiental a través de la Comissió Europea que condemna la desprotecció del delta del Llobregat davant del port i l’aeroport de Barcelona.

No tenim cap dubte de la importància estratègica i econòmica que tenen avui les comunicacions en un món cada cop més global. Considerem que projectes com els aeroportuaris han de contemplar tots els ingredients energètics, climàtics, ecològics, socials, econòmics i territorials. Potser cal recapitular, guardar la carpeta d’aquesta proposta d’ampliació i començar per definir el model aeroportuari. La comarca del Baix Llobregat ha estat dipositària de grans infraestructures de Catalunya, en molts moments per imposició i per la força dels fets, d’altres a través del consens i l’acord (com el Pla Delta);  ara no és el moment històric d’imposicions, és el moment del diàleg i del consens, amb mirada llarga, amb mirada del segle XXI, el segle de la transició ecològica.

ESCOLA D’ESTIU DEL BAIX LLOBREGAT – SESSIÓ ESPARREGUERA

/by

En l’immillorable marc del  Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera va finalitzar l’Escola d’Estiu en una sessió en la que vam tractar el tema del turisme i el patrimoni industrial. La sessió, que va ser presencial, es va iniciar amb les salutacions d’Eduard Rivas, alcalde d’Esparreguera, Gemma Rodríguez, consellera de Turisme del Consell Comarcal del Baix Llobregat i Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Poc després van començar les dues ponències de la sessió: Què pot aportar el patrimoni al turisme postcovid? a càrrec d’Esther Hachuel, directora del CECBLL i El patrimoni de la indústria, un turisme diferent? a càrrec de la Dra. Gràcia Dorel-Ferré, consultant per la Unesco en temes de patrimoni industrial. Les dues ponències es poden recuperar en el vídeo adjunt a aquesta notícia. I després del debat amb els assistents, la Dra. Gràcia Dorel-Ferré ens va oferir una visita guiada a la Colònia Sedó. El regidor de cultura d’Esparreguera, Juan Jurado, va fer la cloenda de la sessió.

ESCOLA D’ESTIU DEL BAIX LLOBREGAT – SESSIÓ COLLBATÓ

/by

Collbató va acollir la segona sessió de l’Escola d’Estiu del Baix Llobregat el primer de juliol de 2021. En aquesta ocasió ens van donar la benvinguda l’alcalde de Collbató, Miquel Solà, i la regidora de Turisme, Lourdes Vilalta. La presidenta del CECBLL, Genoveva Català, també va formar part d’aquesta salutació inicial.

La sessió es va engegar amb la ponència  De l’estiueig al turisme de KMZERO al Baix Llobregat del Dr. Joaquim M. Puigvert, Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i professor d’història contemporània de la Universitat de Girona. Tot seguit va començar una interessant taula de debat moderada Carla Izcara investigadora de Alba Sud; hi van participar agents turístics de la comarca com ara Laura García, coordinadora del Consorci de Turisme del Baix Llobregat; M.José Albaladejo, gerent del Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat; Mariano Martínez, cap de comunicació de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat; Mireia Forasté, conservadora de difusió del Parc Arqueològic Mines de Gavà; i novament l’alcalde de Collbató va intervenir per representar les Les coves del Salnitre de Collbató. Primer cada ponent va exposar breument el  patrimoni turístic que representaven i tot seguit va començar el debat. Tot plegat, ho podreu veure en el següent vídeo:

 

L’ARTICLE DEL MES PER MARÍA JOSÉ ALBALADEJO

/by

Una ampliació injustificada i irrealitzable

El Pla d’Infraestructures i Medi Ambient del Delta del Llobregat, anomenat “Pla Delta” signat l’any 1994 va representar un gran acord entre totes les administracions per al desenvolupament de les grans infraestructures i el seu encaix en els espais naturals i agrícoles del delta del Llobregat. Es va desviar el Llobregat, es va ampliar el Port, es va ampliar l’Aeroport, es van desviar i construir carreteres i vies de tren, es va construir una depuradora d’aigües, es van recuperar les platges per al bany… Es va buscar, i es va trobar, l’anhelat equilibri territorial. Es van definir els límits de les grans infraestructures (Aeroport i Port) i la infraestructura verda del Delta, representada pels espais naturals i l’espai agrari, que posteriorment van ser protegits en forma de Xarxa Natura 2000 i Parc Agrari. En els anys següents es van crear dos Consorcis, participats per la Generalitat i les administracions locals, per gestionar, protegir i potenciar aquests dos elements. També es va desenvolupar la normativa autonòmica i europea que garanteix la seva pervivència pel valor natural i de servei a la ciutadania.

L’ampliació de l’Aeroport va ser fruit del consens entre totes les administracions i la seva delimitació es va establir com el límit màxim de creixement, tal com es veu en el cas de la tercera pista que es va encaixar entre els aiguamolls del Remolar i la Ricarda, afectant una part d’aquests espais naturals i assumint que la seva longitud era l’única possible per la seva situació enmig de dos espais de màxima protecció europea.

La nova ampliació de l’Aeroport que planteja AENA, amb l’allargament 500 m de la 3a pista, trenca el consens del Pla Delta i trenca el precari equilibri de la xarxa d’espais protegits del Delta, la qual ja pateix els problemes d’una fragmentació excessiva, el veïnatge amb les grans infraestructures, la regressió litoral i l’amenaça dels efectes del canvi climàtic.

Els espais naturals del delta del Llobregat no poden assumir una retallada més del seu territori, no poden assumir la pèrdua d’un espai natural únic i irrepetible com és la Ricarda, patrimoni natural i cultural de totes les catalanes i catalans. A més, la integritat ecològica de tota la xarxa d’espais protegits del Delta es veuria greument afectada si desaparegués un element tan important com és la Ricarda, i l’actual pèrdua de biodiversitat global es veuria incrementada.

Els aiguamolls litorals són proveïdors de serveis ambientals a la ciutadania, fet especialment important en un Delta al bell mig de la gran àrea metropolitana i en un context d’emergència climàtica. Les llacunes litorals del Delta juguen un paper cabdal en el correcte drenatge al mar de l’espai agrícola, les infraestructures i les ciutats; i representen un cinturó de protecció davant d’un escenari de pujada del nivell del mar. Cal preservar el funcionament de l’ecosistema deltaic en el seu conjunt per garantir l’aigua de l’aqüífer profund, de la qual beuen algunes desenes de milers de persones; i posar en valor l’espai educatiu i de lleure que representa el delta del Llobregat a l’actualitat per a la població metropolitana, com ha posat de manifest la covid-19.

La Ricarda destaca pels seus grans valors ecològics: flora, fauna i hàbitats (17 catalogats per les normatives europees, 3 d’ells de conservació prioritària). L’estany de la Ricarda és un antic braç de riu que data del segle XVII, i no un llac artificial com s’ha dit, i juntament amb la pineda, les maresmes inundables que l’envolten i l’espai dunar litoral, ocupa un important paper en el conjunt de l’ecosistema deltaic.

AENA vol arribar als 80 milions de passatgers i per això diu que cal ampliar la 3a pista i afectar un espai amb el valor i el grau de protecció de la Ricarda. AENA sap que ha de justificar l’execució del seu projecte per raons imperioses d’interès públic de primer ordre, certificar que no hi ha alternatives per a la consecució del seu objectiu, i fer una proposta de compensacions per la pèrdua de biodiversitat que suposaria el projecte, tot garantint la coherència de la Xarxa Natura 2000-Delta Llobregat. I és la UE qui ho diu i és la UE qui ho ha d’acceptar.

El que vull significar és que AENA, un ens participat en un 51% per fons públic, i un 49% per capital privat, fa una proposta injustificada i irrealitzable. Trenca el consens assolit al 1994!, i a més fa una proposta que va contra els Objectius de Desenvolupament Sostenible – ODS 2030, contra el Pacte Verd Europeu, i contra tot criteri d’actuació per aturar el canvi climàtic a Europa i al món. Una proposta que no es basa en les necessitats d’una ciutadania, perquè primer es mereix respecte i que no se l’enredi amb l’enèsim cant de sirena sobre el desenvolupament econòmic. I segon, que s’abordi la crisi climàtica i de supervivència, en la qual estem immerses amb solucions sostenibles, i no amb propostes antigues i depredadores de territori i de vida.

 

María José Albaladejo
Gerent del Consorci per a la protecció i la gestió dels espais naturals del delta del Llobregat

© de la fotografia Ajuntament del Prat de Llobregat

ESCOLA D’ESTIU DEL BAIX LLOBREGAT – SESSIÓ ESPLUGUES DE LLOBREGAT

/by

El 30 de juny de 2021 vam iniciar l’Escola d’Estiu del Baix Llobregat d’aquest any 2021 amb el títol TURISME KMZERO. GAUDIR EL BAIX LLOBREGAT.

Esplugues de Llobregat va acollir aquesta primera sessió de l’Escola d’Estiu i la regidora de Turisme, Cultura i Memòria Històrica d’Esplugues, Maribel Aguilera, ens va dirigir unes paraules de benvinguda abans no ho fes la nostra presidenta, Genoveva Català.

La primera ponència de l’Escola d’Estiu van anar a càrrec d’Inma Díaz, geògrafa i professora a l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (EUTDH), Investigadora del Grup de Recerca en Turisme i Dinàmiques Socioterritorials (TUDISTAR), que ens va parlar de l’evolució històrica del turisme des d’una mirada local, des del Grand Tour al turisme post-pandemia.

Tot seguit, Albert Arias Sans, consultor i professor associat a la Universitat de Barcelona,  ens va parlar de l’evolució històrica del turisme i del turisme del Baix Llobregat amb dades socio-econòmiques molt interessants, que ens va ajudar a veure la realitat des d’una altra perspectiva.

Per acabar, el periodista  Sergi Picazo va moderar una taula de debat amb representants de sindicats i patronal de la comarca; hi van intervenir Joan Soler, president de PIMEC Baix Llobregat Josep Maria Huguet, membre de la Junta directiva d’AEBALL, Josep Maria Romero, secretari general de CCOO Baix Llobregat, i Juan Carlos Fernández, secretari general d’UGT Baix Llobregat.

 

Bicentenari del naixement d’Elias Rogent i Amat

/by

Elias Rogent i Amat (18 de juliol de 1821- 20 de febrer de 1897) va ser un baixllobregatí il·lustre i enguany se celebra el bicentenari del seu naixement.

Arquitecte, restaurador i historiador intervingué en diversos projectes arreu de Catalunya i al Baix Llobregat. En el primer cas, entre altres, va projectar l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, va dirigir l’Exposició Universal de 1888 i és també l’arquitecte responsable de la construcció  del pantà de Vallvidrera, considerat una joia de l’enginyeria hidràulica del segle XIX. Va restaurar també nombrosos edificis, com Santa Maria del Mar o el teatre del Liceu. A la comarca va dissenyar i construir un pont de fusta sobre el riu Llobregat (1858), va restaurar l’església parroquial d’Esparreguera (1867) i va projectar 10 casetes de bany al balneari de la Puda que no sabem si es van arribar a construir.

El dia 4 de desembre de 1858 es casà amb Joaquima Padrosa i Bacarissas, de Can Castells d’Esparreguera, que aportà com a dot un conjunt de cases al nucli històric de Collbató, cremades a causa dels episodis de la Guerra del Francès. Elias Rogent les enderroca i les substitueix per la que més tard es coneixerà com Can Torralbes, al centre del poble, on el matrimoni fixa la seva “segona residència”, utilitzant la terminologia actual. És la casa pairal de la família Rogent que encara ara es conserva i que dona un perfil únic al nucli històric de Collbató.

EDITORIAL CECBLL (Juny 2021)

/by

EL SOL DE JUNY ESTALVIA LLUM

“El sol de juny estalvia llum”  és una dita que ens permet comentar  l’activitat celebrada el dia 15 d’aquest mes. Era la quarta  sessió sobre Transició energètica i Territori organitzada conjuntament amb el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i l’Àmbit de Recerques del Bergadà, amb el suport de l’IRMU i el lideratge de Cmes (Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible). Pel setembre tenim previst fer l’acte de conclusions.

La del Baix Llobregat ha estat una sessió complexa per les característiques de comarca. Tal com l’estableix  l’organització territorial de Catalunya, el Baix Llobregat està format per 30 municipis, 22 dels quals són part de  l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Els altres 8 que no en formen part, tenen però necessitats similars  (són Abrera, Collbató, Esparreguera, Olesa de Montserrat, Sant Esteves Sesrovires, Martorell, Vallirana i Castellví de Rosanes). Al Baix Llobregat  hi vivim 834.653 persones que ocupem 485,99 km2. Tenim una densitat de 1.717,4 h/ km2.  Som part de la metròpoli d’una gran capital de la Mediterrània i “patim i gaudim” moltes de les seves servituds.

La transició energètica ens ha de permetre disposar d’energia produïda des de fonts renovables (sol i vent) i  l’hem d’impulsar  des de tots els camps de l’activitat productiva, constructiva, de serveis, de mobilitat i de transport,  apostant pels principis de proximitat i de suficiència pel que fa a la generació i a la distribució. També cal promoure l’estalvi, generant nous  hàbits i abordant solucions en la  gestió i la prevenció de la pobresa. L’encert de fomentar aquest debat ha estat confirmat (disortadament) aquest mes de juny ja que hem patit la pujada del preu i s’està produïnt un fort debat sobre el cost del subministrament elèctric. Per tant benvingut el mes de juny que el sol estalvia llum.

Els éssers vius ens nodrim mercès a diferents fonts d’energia. L’alimentació de l’espècie humana és un dels principals reptes ambientals i de salut individual i planetària, per això és important formar-se i informar-se sobre com impacta  en la nostra salut i en la del nostre entorn la manera en què ens alimentem. El CECBLL està  adherit a la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona, proposta que ens fa reafirmar en  la necessitat d’adoptar una mirada comuna i emprendre accions compartides vers una alimentació saludable i un model de vida sostenible.

La voluntat del CECBLL sempre ha estat la defensa del territori de la comarca. L’entitat mai ha estat indiferent als temes que configuren la realitat comarcal i sempre ha tingut el doble vessant d’estudi i de coneixement de la realitat i de debat i de presa de posició entorn a temes presents i futurs. L’estudi és necessari, no només com a una finalitat en si mateixa, sinó per construir un coneixement adreçat al compromís cívic amb el present i el futur del Baix Llobregat.

En aquest sentit un dels segells de l’entitat són les recerques. Enguany hem pogut publicar i presentar la VIII recerca col·lectiva que ha tractat sobre la geologia i la mineria del Baix Llobregat i que s’havia iniciat l’any 2008. La recerca ha donat lloc a la confecció de 7 itineraris amb un conjunt de parades representatives dels principals aspectes geològics i miners que atresora la  comarca. Aquests itineraris han quedat també recollits en un llibre.

La importància que el CECBLL dona al coneixement s’expressa en multitud d’activitats i treballs que des de fa anys desenvolupem. Ara ens disposem a celebrar la 2a ESCOLA D’ESTIU DEL BAIX LLOBREGAT sota el títol “Turisme KmZero, Gaudir el Baix Llobregat”. La temàtica escollida ve d’una reflexió que fa Ramon Aymerich en el seu llibre La fàbrica de turistes  quan diu: “El dia que Barcelona es va quedar sense turistes se’ns va fer estrany, de tan acostumats com hi estàvem. En els últims seixanta anys, el turisme ha canviat la fesomia del país. Ha urbanitzat la meitat del territori, ha malmès recursos naturals, ha transformat l’economia i ha creat molts llocs de treball… temporals. Catalunya tenia en la  indústria part de la seva identitat i ara és un país que fabrica turistes. Amb la pandèmia, hem descobert el preu d’aquesta aposta, ara plena d’incerteses.” Per això ens interessa endinsar-nos en el coneixement de l’evolució del turisme i de les possibles alternatives. En les diverses sessions de l’Escola d’Estiu tindrem ocasió d’escoltar professionals que han reflexionat sobre el paper que pot tenir el turisme en un territori com el nostre i sobre els incentius que pot suposar el patrimoni i la cultura.

En la programació d’aquesta activitat encara no érem coneixedores d’una nova proposta que fa poc s’ ha fet avinent: l’anunci d’AENA de la possible inversió per ampliar l’aeroport situat al Prat del  Llobregat. Aquesta ampliació necessita d’un debat multidisciplinar des del coneixement científico-tècnic, sectorial (econòmico-social) i polític, incorporant les repercussions que l’ampliació té en matèria d’emergència climàtica, energètica i  la rellevant  afectació a la biodiversitat d’un espai del territori, enormement vulnerable. Potser ha arribat l’hora de plantejar-nos determinats grans equipaments des del punt de vista de la gestió de la demanda i no de la gestió de l’oferta. Hem conegut que hi ha altres alternatives possibles, per això valorarem positivament la creació de la Taula institucional d’anàlisi de la proposta d’AENA, amb el govern de Catalunya i els ajuntaments i  ens sembla adient reivindicar-nos com a membres d’una Taula que també tingui en compte la veu de les entitats defensores del territori i de la biodiversitat.

 

 

COMENÇA L’ESCOLA D’ESTIU DEL BAIX LLOBREGAT 2021

/by

En aquest darrer dia de juny hem iniciat l’Escola d’Estiu del Baix Llobregat amb una sessió virtual on hem reflexionat sobre el turisme de proximitat i de KMZero. Esplugues de Llobregat ha estat el municipi amfitrió que ha acollit aquesta primera sessió de l’Escola d’Estiu.

Han obert la sessió Maribel Aguilera, regidora de Turisme, Cultura i Memòria Històrica d’Esplugues i Genoveva Català, presidenta del CECBLL.

Les primeres ponències de l’Escola d’Estiu han anat a càrrec d’Inma Díaz, geògrafa i professora a l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (EUTDH), Investigadora del Grup de Recerca en Turisme i Dinàmiques Socioterritorials (TUDISTAR), i Albert Arias Sans,  consultor i professor associat a la Universitat de Barcelona, que ens han parlat sobre l’evolució històrica del turisme i del turisme del Baix Llobregat amb dades socio-econòmiques molt interessants.

En acabar, el periodista  Sergi Picazo ha moderat una taula de debat amb representants de sindicats i patronal de la comarca. Hi han intervingut, Joan Soler, president de PIMEC Baix Llobregat Josep Maria Huguet, membre de la Junta directiva d’AEBALL, Josep Maria Romero, secretari general de CCOO Baix Llobregat, i Juan Carlos Fernández, secretari general d’UGT Baix Llobregat.

Demà i demà-passat continuarem amb l’Escola d’Estiu. Primer des de Collbató en format virtual i acabarem al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera presencialment.

Us deixem amb el programa. Encara podeu inscriure-us!!!

PROGRAMA DE L’ESCOLA D’ESTIU DEL BAIX LLOBREGAT 2021

 

CAL L’AMPLIACIÓ DE L’AEROPORT?

/by

Dilluns dia 21 de juny la Junta del CECBLL  va celebrar una sessió deliberativa sobre allò que, de moment, es coneix sobre el projecte d’una nova ampliació de l’aeroport del Prat Josep Tarradelles. Es va convenir que seguirem cercant informació respecte aquest projecte des de tots els vessants del coneixement i que es promouran activitats per a fer-ne difusió i debat en profunditat. Alhora, es va valorar positivament la creació de la Taula institucional d’anàlisi de la proposta d’AENA, amb el govern de Catalunya i els ajuntaments. Tanmateix va semblar adient  que el CECBLL es reivindiqui com a membres d’una Taula on també hi tinguem cabuda les entitats del territori. El CECBLL fa quasi 50 anys que contribueix al coneixement i l’estima d’una comarca sotmesa a les més grans transformacions socials i econòmiques dels darrers 100 anys.

Per assolir els reptes del segle XXI i els de la sortida de la crisi de la pandèmia Covid-19, cal  una nova mirada, una nova manera de fer possible el desenvolupament de la vida humana des de la dignitat i el respecte pel planeta. Ha de ser possible guanyar-se la vida, sense malmetre la biodiversitat, l’aire, l’aigua i el sòl.

FOTOGRAFIA © Ad Meskens / Wikimedia Commons